9. Conjugacio (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura Biología molecular de procariotas
Año del apunte 2012
Páginas 2
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  9:  CONJUGACIÓ     BMP   -­‐  INTRODUCCIÓ   La  conjugació  és  el  pas  de  material  genètic  directe  entre  dues  cèl·∙lules.  El  pili   apropa  la   cèl·∙lula   donadora   i   la   receptora,   formant   un   agregat  de  conjugació.   Es   forma   un   porus   de  conjugació  entre  les  dues  cèl·∙lules  pel  qual  passa  el  plàsmid.  Un  cop  duta  a  terme,   les  dues  cèl·∙lules  resultants  són  donadores.   -­‐  AGENTS  IMPLICATS   1.  Estructura  MPF:  és  el  porus  pel  que  passa  el  DNA  (mating  pair  formation).   2.   Relaxasa:   proteïna   codificada   pel   reguló   Tra   que   reconeix   l’OriT,   produeix   el   tall   d’una  de  les  cadenes  i  porta  la  cadena  tallada  fins  al  cèl·∙lula  receptora.   3.  OriT:  és  la  regió  Mob,  l’origen  de  transferència.   4.   Primasa:   és   la   proteïna   que   sintetitza   el   primer   necessari   pel   funcionament   de   la   DNApol  de  la  receptora.  Prové  de  la  cèl·∙lula  donadora.   -­‐  MOBILITZACIÓ  DELS  PLÀSMIDS   Els   gens   Tra   són   aquells   que   permeten   la   transferència   (síntesi   del   pili,   porus...),   mentre  que  la  regió  Mob  (OriT)  és  la  regió  necessària  perquè  es  doni  la  transferència.   Hi   ha   plàsmids   conjugatius   i   mobilitzables   (Tra+   i   Mob+),   plàsmids   que   no   es   poden   moure  en  cap  cas  (Mob-­‐)  o  plàsmids  Tra-­‐  i  Mob+  que  poden  mobilitzar-­‐se  si  hi  ha  una   complementació   trans   dels   gens   Tra.   Aquests   plàsmids   complementats   poden   tenir   una  conjugació  biparental  (si  el  cromosoma  del  donador  té  els  gens  Tra)  o  conjugació   triparental  (si  els  gens  Tra  han  de  ser  aportats  per  una  soca  amb  un  plàsmid  helper).   -­‐  EXCLUSIÓ  DE  SUPERFÍCIE   La   cèl·∙lula   receptora   té   un   senyal   a   la   superfície   que   permet   l’entrada   del   plàsmid.   Quan  la  cèl·∙lula  receptora  té  el  plàsmid,  el  senyal  de  la  superfície  es  modifica,  evitant   que  es  rebi  un  plàsmid  que  ja  es  té.  Com  que  el  senyal  depèn  del  plàsmid,  es  poden   rebre  plàsmids  diferents  als  que  ja  es  té  (?).   -­‐  TRANSFERÈNCIA  DEL  DNA   Només   es   transfereix   una   cadena   del   plàsmid.   La   relaxasa   que   ha   tallat   una   cadena,   l’agafa   i   la   porta   a   l’altre   cèl·∙lula,   mentre   que   alhora   es   va   replicant   tant   el   DNA   sortint   com  el  DNA  entrant,  per  tant,  es  transfereix  en  forma  de  cercle  rodant.   -­‐  PLÀSMID  F   Va   ser   el   plàsmid   en   el   que   es   va   descobrir   la   conjugació.   Té   una   elevada   taxa   de   conjugació   (=   1)   perquè   té   una   mutació   als   gens   que   la   regulen.   Les   cèl·∙lules   que   el   tenen  són  F+  i  tenen  una  gran  quantitat  de  pilis.       1   TEMA  9:  CONJUGACIÓ     BMP   -­‐  SOQUES  Hfr   Són   soques   en   les   que   un   plàsmid   conjugatiu   i   mobilitzable   se’ls   ha   incorporat   al   cromosoma.  Com  que  l’OriT  es  troba  ara  al  cromosoma  (així  com  el  plàsmid),  durant  la   conjugació   passarà   el   plàsmid   i   part   del   cromosoma,   ja   que   la   conjugació   no   és   prou   estable  com  per  permetre  el  pas  complert  del  cromosoma  (VIP  en  mapeig).   Un   cop   a   la   cèl·∙lula   receptora,   el   DNA   rebut   es   pot   estabilitzar   recircularitzant   o   per   mitjà  de  doble  recombinació  (cal  RecA  i  homologia).   També   cal   dir   que   el   plàsmid   integrat   pot   escindir-­‐se   normalment   o   emportant-­‐se   fragments   del   cromosoma,   de   tal   manera   que   la   cèl·∙lula   receptora   del   plàsmid   passarà   a  ser  un  merodiploid  (diploide  parcial).     -­‐  CONJUGACIÓ  EN  GRAM+   Es   creia   que   en   grampositius   la   cèl·∙lula   receptora   buscava   a   la   donadora   mitjançant   senyals  al  medi.  En  realitat  s’observa  una  comunicació  real  entre  ambdues  cèl·∙lules.           2   ...