Història tema 1 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 07/03/2015
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

Història de la traducciò En la història de la traducció trobem tres etapes: 1. Referències anecdòtiques (des dels orígens de l’escriptura (3000aC. ) fins a Ciceró ( s. II aC) - Període de tradició oral (per tant, parlarem d’interpretació), encara no trobem reflexions sobre la traducció.
2. Període de reflexió (Ciceró s. II aC – s. XVIII dC) 3. Època de la teorització (des de les teories alemanyes que van reflexionar sobre el llenguatge al s. XVIII dC fins a l’actualitat).
- Trobem el naixement dels aparells d’interpretació als Judicis de Nüremberg (1946).
- A partir de llavors va obrir-se la primera facultat de Traducció a Ginebra.
- El gran debat sobre la traducció: és possible traduir totes les idees? El que sabem és que cal trobar un equivalent a la cultura meta, per molt que no tingui el mateix concepte.
- Els traductors fem viure les llengües; si no estan en contacte, es moren.
1. Referències anecdòtiques (2.750 aC – s. II aC) Orígens de l’escriptura (que va junta amb la traducció) Escriptura comercial, literària i religiosa.
Context: Mesopotàmia era la zona situada entre el Tigris i l’Èufrates, al golf pèrsic. Els sumeris (Sumer) van desenvolupar-s’hi, i més endavant els van ocupar els accadis.
Babilònia va ser una ciutat que va sorgir de la unió de l’Accàdia i Sumer.
Sumeris (3000 – 100 aC) Els sumeris van ser els primers en inventar l’escriptura per necessitats comercials.
Cap el 3000 aC van inventar-se l’escriptura coneïforme que tenia un sistema senzill: estructura logogràfica (cada dibuix  una idea). Escrivien en tauletes de fang.
No només escrivien per raons comercials, sinó que tenien textos religiosos i literaris. Van comerciar amb els egipcis, que van desenvolupar l’escriptura jeroglífica (molt semblant).
El vestigi literari més antic que tenim: (2.750 aC) poema de Gilgamesh.
A més, primer vestigi de traducció implícita.
- - Poema èpic més antic conservat.
Era el rei d’Uruk (capital de Sumer), i el poema descriu les lluites contra els Accadis.
El poema s’ha trobat en tauletes de fang, alguns capítols en sumeri, altres en accadi, també en hitita i altres llengües antigues  va ser traduït.
Els textos de Gilgamesh trobats en hitita demostra que el sumeri va anar cap a occident, i va derivar cap a llegendes en hebreu o grec: Alguns mites i històries de Gilgamesh apareixen més endavant a la Bíblia (en hebreu) o la Odissea (en grec)  es van traduir.
Exemples: mite de Prometeu, la torre de Babel, el paradís perdut d’Adam i Eva, el diluvi universal...
Accadis (2300 aC) Cap al 2.300 aC els accadis van ocupar els sumeris. El sumeri va passar a ser una llengua morta però se seguia escrivint. I els accadis van copiar i traduir els seus textos.
- L’accadi (també en tauletes i cuneïforme)  en deriven àrab i hebreu Hitites Cap al 1.500 aC els hitites van dominar Babilònia. L’hitita primera llengua indoeuropea. En deriva l’arameu (llengua de Jesucrist, que deriva al  jueu).
Jueus El poble jueu va ser esclau molt temps a Egipte i va estar captiu a Babilònia fins el s. VI aC. Per això s’han trobat salms jueus que equivalen a himnes egipcis.
- L’Antic Testament (hebreu) data del 2.500 aC.
Hi apareixen referències a la traducció (traducció implícita): al Llibre del Gènesi (capítol 42): menciona un intèrpret jueu a Egipte.
 una altra referència al Llibre d’Ester.
Antiga Grècia (1800 – 1200 aC) A l’Antiga Grècia predominava primer la cultura micènica i més tard la cultura minoica.
- Del 1200 aC es van trobar tauletes micèniques a Creta i a Grècia, amb escriptura en lineal A (no desxifrat) i lineal B (escriptura sil·làbica sense vocals).
Pròxim Orient L’Antiga Grècia, Mesopotàmia, Babilònia, Turquia, Egipte... eren societats plurilingües, per la qual cosa traduir era necessari.
Sense aquest transvasament cultural que han fet els traductors no tindríem la nostra cultura.  l’origen de la cultura occidental es troba al pròxim Orient, no a Grècia o a Roma.
Grècia La Guerra de Troia (s. XIII o XII aC) va donar lloc a les obres d’Homer (s. VIII aC): - A la Ilíada es parla sobre escrits trobats en tauletes.
A l’Odissea apareixen mites semblants als del poema de Gilgamesh.
Hesíode va escriure: - La Teogonia: comença amb el caos, igual que el Gènesi (implica que es va traduir del grec a l’hebreu).
Els treballs i els dies: descriu costums Heròdot és el pare de la història.
- Història (9 llibres): relata altres cultures i llocs. Al llibre II visita Egipte i explica com escriuen  algú li va haver de traduir què deien.
L’esplendor d’Atenes (s. V aC), el període entre guerres) va permetre que el Tirà Pisístrat ordenés posar per escrit els poemes d’Homer i les obres de teatre (Èsquil, Sòfocles, Eurípides)  necessitat de crear el dialecte jònic.
- Van començar a escriure en papir: rotlles que s’anaven desenrotllant amb les paraules juntes sense separació i escrit en columnes i a una sola cara. Van durar fins el 300 dC.
Egipte (300 aC) La dinastia dels Ptolomeus puja al poder.
- Ptolomeu II demana papirs a Atenes per copiar-los, però no els torna mai. Entre ell i Ptolomeu I van fundar la Biblioteca d’Alexandria (250 aC) (en realitat eren dues biblioteques).
- - Ptolomeu II encarrega la traducció de l’Antic Testament de l’hebreu al grec (koiné, variant estàndard que és la llengua del mediterrani des del s. V aC) perquè la comunitat jueva d’Egipte ja no entén l’hebreu.
72 savis es van tancar per separat i van sortir amb la mateixa traducció (inspirats per Déu). La traducció d’un text sagrat demanava molta saviesa i inspiració divina  qui controla la traducció, controla la ideologia.
Així es va crear la Bíblia dels LXX / Septuaginta (300 aC) L’any 48 aC es va incendiar la Biblioteca d’Alexandria.
La Pedra Rosetta que es va trobar data del 196 aC i mostra un decret ptolemaic trilingüe (egipci, grec antic i escriptura copta, utilitzada pels egipcis coptes).
Roma Des del s. II aC comencen a conquerir i neix la cultura romana. Però la llengua que utilitzen i ensenyen encara és el grec.
- El 250 aC  primera traducció de l’Odissea al llatí – fet per Livi Andrònic.
Primera conversió dels Déus grecs als romans.
El llatí, amb accions com aquesta, va passar de ser una llengua vulgar i de carrer a ser tan important culturalment.
...