Percepció i Atenció III 2.1 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Percepció i Atenció
Año del apunte 2013
Páginas 18
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

BLOC TEMÀTIC II: PERCEPCIÓ AUDITIVA I DE LA PARLA I) L’estímul auditiu i mecanismes de l’audició Coren, S., Ward, L. M., & Enns, J. (2001).
Sensación y Percepción. 5a ed. McGrawHill. Capítol 15 (pp. 453-486).
PROPIETATS DE LA INFORMACIÓ AUDITIVA. La informació auditiva es composa d’aquells canvis de precisió que produeixen una sensació en l’oïda humana. Per tant, qualsevols so, és resultat d’algun tipus de vibració. Perquè un cos pugui ser considerat com a font sonora ha de poder vibrar i per a això ha de posseir les propietats físiques de massa i elasticitat.
Quan es produeix una força sobre una potencial font sonora, es produeix l’inici d’un moviment vibratori o oscil·latori (regit per la inèrcia), llavors té lloc un esdeveniment sonor, que permet la construcció d’escenes complexes.
Si escoltem la vibració, és que es tracta d’un so “audible”. Però per parlar de so, aquestes oscil·lacions han de poder propagar-se a través d’algun medi; com per exemple l’aire (el més comú), però també l’aigua, el metall, la fusta, ossos, etc.
En absència d’un medi de transmissió, en el buit, no és possible captar cap so.
En el medi aeri, el so es pot definir com: la pertorbació de les molècules de l’aire produïda per objectes que entren en vibració. El moviment és purament local i es relaciona directament amb la periodicitat i magnitud de les vibracions en la font sonora.
En l’estat de repòs, les partícules en l’aire es troben en moviment aleatori mantenint una distància promitja constant i exercint una precisió estàtic sobre allò amb que entren en contacte.
Quan es produeix un esdeveniment sonor, les molècules d’aire situades al voltant de la font sonora sofreixen una compressió. Per la seva elasticitat, les molècules tornen a expandir-se, provocant alhora la compressió de les partícules adjacents i així successivament. Això dóna lloc a la propagació de l’ona sonora. Allò que es propaga és la pertorbació. I l’individu pot localitzar el caràcter temporal i espacial del so (direcció, distància i moviment).
La velocitat de propagació depèn de les característiques del medi. En l’aire, es situa aproximadament en 340 metres per segon.
En el ser recorregut, l’ona sonora pateix transformacions, que no afecten a la longitud ni a la freqüència, sinó a l’amplitud. Propietat coneguda atès que quan més ens allunyem de la font sonora, més dèbil es percep el so.
Quan l’ona es troba un obstacle, passa a ser reflectida (ecos o reverberació) i la resta pot quedar absorbida o seguir-se propagant a través del nou medi.
Finalment, la grandària de l’objecte pot determinar l’aparició d’una zona d’ombra acústica al costat oposat, en el qual gairebé no hi ha vibracions. Si l’objecte és molt petit, no provocarà cap alteració, però quan és aproximadament equivalent a la meitat de la longitud d’ona de l’estímul sonor, llavors ja pot provocar un efecte d’ombra acústica.
PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 Característiques de l’audició. Es necessita temps per a obtenir / integrar la informació (diferent de donar un cop d’ull). A més l’audició està sempre connectada (diferent de vista o tacte).
Quins aspectes de l’experiència humana són auditius? - Localització de fonts sonores o objectes en l’espai.
- Identificació d’objectes i escenes.
- Percepció de la música.
- Percepció de la parla.
A partir de 1980 hi ha va haver un canvi d’enfocament: - Psicoacústica (cognició).
- Còclea (còrtex).
Nivells de processament auditiu.
La transducció suposa la conversió d’un tipus d’energia mecànica (vibració) en impulsos nerviosos.
Los procesos de agrupación auditiva representan la primera fase del proceso y tienen carácter pre-atencional. Como resultado se accede a las propiedades perceptivas o atributos de los elementos analizados (percepción de patrones y organización temporal). Una vez se ha alcanzado un tipo de representación, ésta puede ser interpretada en función de las estructuras de conocimiento abstracto, que permiten el reconocimiento, la identificación y la atribución de significado a los acontecimientos sonoros. La percepción de relaciones entre acontecimientos sonoros (relaciones estructurales a gran escala, de naturaleza jerárquica o asociativa) puede conducir a la creación de un marco interpretativo que afectará a la percepción de nuevos acontecimientos. El resultado es la elaboración gradual de una representación mental de la estructura del entorno sonoro. Los procesos atencionales pueden, en determinadas ocasiones, influir sobre la actividad de los procesos de más bajo nivel, mediante el establecimiento de anticipaciones y expectativas.
Nocions d’acústica.
SO: resultat d’una vibració / oscil·lació (massa i elasticitat dels cossos) que es transmet per un medi (aire, aigua...) i que causa pertorbació a les molècules d’aire (composició  rarefacció). En la transmissió el que es desplaça és la pertorbació (onada).
Propagació del so.
A partícules, B moviment local, C compressió, D rarefacció i E direcció de la pertorbació.
2 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 Transmissió del so.
 Longitud d’ona (λ). Distància (m) entre cada compressió o condensació  Velocitat. Depèn de les propietats del medi (densitat, elasticitat...) 340m/s Cal saber que l’ona sonora perd amplitud en el desplaçament, si troba un obstacle: es reflecteix (reverberació o eco) o s’absorbeix.
Fenomen de les superfícies còncaves. Les ones reflectides conflueixen en un mateix punt, augmentant la seva amplitud.
PARÀMETRES ACÚSTICS BÀSICS.
    Freqüència (f): nº vibracions / cicles per unitat de temps (segon). És un paràmetre acústic bàsic i independent. El rang audible en humans oscil·la de 20 a 20000 cicles per segon (cps) o Hertz (Hz).
La freqüència és una propietat de la font sonora (no varia).
Període. Quantitat de temps requerit per completar un cicle. Es mesura en segons. T = 1 / f.
Amplitud. És un paràmetre acústic bàsic i independent. Mesura del desplaçament o extensió del moviment oscil·latori (grandària de l’ona). Pressió de referència 20 µPa (mínima per percebre un to de 1000 Hz). Es relaciona amb intensitat i sonoritat (dB).
Al contrari que la freqüència, l’amplitud dependrà de la força aplicada sobre l’objecte, per tant, si és variant.
Quina és la freqüència? Fase (angle de fase). Progressió de l’ona al llarg d’un cicle. Valor angular (0º a 360º) corresponent a l’amplitud de l’ona en un punt determinat del cicle.
suma d’ones sonores.
Dues ones sonores de la mateixa freqüència i amplitud es presenten: 1) de manera simultània.
2) Amb una breu separació temporal (desfasades 90º) 3 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 Relació de fases: - Ones en fase oposada  anul·lació.
Ones idèntiques i en fase  duplica amplitud.
TONS COMPLEXOS. Els estímuls sonors que ens envolten solen ser ones complexes  dues o més ones simples de diferent freqüència, amplitud i fase.
a. Ones periòdiques. el cicle es repeteix de forma regular. Les freqüències integrants (parcials o harmònics) són múltiples enters de la freqüència més baixa o fonamental (fo). El període d’una ona complexa té la mateixa durada que la fonamental.
b. Ones aperiòdiques (sorolls). Les freqüències integrants NO són múltiples. Estructura irregular. Amplada de banda de soroll (gama més o menys àmplia de freqüències).
Soroll blanc: totes les freqüències de la gamma audible a igual amplitud.
l’espectograma mostra la distribució de l’energia sonora en el temps.
Quin tipus de sons representen aquests gràfics? 4 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 PROPIETATS PERCEPTIVES DELS SONS.
Correlats perceptius de les propietats físiques dels sons.
 Altura total (el to). Greu o agut. Està determinada per la freqüències fonamental (es veu modificada per la intensitat).
Hi ha un llindar diferencial: . de 2 a 4 Hz en els greu < 2000 Hz . de 15 Hz al voltant dels 5000 Hz . de 40 – 50 Hz en els aguts > 80000 Hz  Escala MEL: mesura canvis subjectius en l’altura tonal.
To virtual (fonamental absent). L’altura tonal correspon a la freqüència més baixa (greu), encara que físicament no hi sigui (com en el telèfon). El cervell computa la fonamental a partir dels harmònics.
Recordem que les freqüències integrants (parcials o harmònics) són múltiples enters de la freqüència més baixa o fonamental.
Quina és l’altura tonal percebuda en cada cas? 100 Hz i 200 Hz  -  La sonoritat. Feble a fort (intensitat: llindar mínim/dolor). El màxim són mil bilions (1015) de vegades la mínima pressió sonora percebuda.
Sonoritat percebuda = log (intensitat acústica). Unitat de mesura (relativa): decibel (dB).
0 dB  llindar audició 40 – 60 dB  parla en conversa 100 dB  sirena ambulància 120 dB  reactor. Llindar del dolor 1 dB  diferència mínima detectable per freqüències entre 200 Hz i 5000 Hz.
El timbre. es tracta de la qualitat sonora: estrident, metàl·lic, dolç, aspre, càlid...
Diferències entre la mateixa nota amb instrument diferent. És el resultat de diferències en l’espectre de freqüències (nombre d’harmònics i amplitud dels mateixos). Quan modifiquem l’amplitud d’un harmònic  es modifica el timbre, però NO l’altura tonal, ni la intensitat global.
Diferències tímbriques entre instruments EFECTES BINAURALS: LOCALITZACIÓ DEL SO.
5 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 El nostre cos fa que es generin pistes físiques per a la localització precisa d’objectes.
L’existència de dos receptors (oïdes) afavoreix la correcta localització.
  Cada oïda rep senyals auditius diferents, però la imatge auditiva resultant és única i s’ubica en un únic punt en l’espai que ens envolta.
El diàmetre del cap és aproximadament de 18 cm i la distància entre orelles és de 20-23 cm. i a més disposem dels pavellons auditius, un a cada banda, amb plecs cartilaginosos a la cara interna.
El cap determina les diferències temporals i d’intensitat en el senyal que arriba a cada oïda.
Diferències interaurals a. Diferències temporals interaurals (ITD). Resulten de la separació física entre orelles.
    Una font sonora lateralitzada arribarà primer a l’oïda més propera.
La diferència temporal serà màxima per a localitzacions a 90º des de la posició frontal (desfasament temporal de 0.6 ms).
La diferència serà nul·la per a fonts sonores situades davant o darrera del cap.
Diferències temporals interaurals <1 ms (!) poden ser detectades i utilitzades com a pistes per a localitzar objectes lateralitzats, fins i tot en un angle de 10º respecte de la posició frontal central.
b. Diferències d’intensitat interaurals (ILD). Resulten de l’ombra acústica del cap i de les reflexions que provoquen els pavellons auditius.
  Una altra conseqüència de la distància entre orelles és que l’angle de fase de l’ona que arriba a cada oïda pot ser diferent.
La longitud d’ona de l’estímul és determinant per a que puguem usar aquesta pista.
Només es considera efectiva pels tons greus (<1500Hz), amb longituds d’ona superiors a la distància entre orelles.
Són conseqüència de la reflexió que provoca el cap (coll i espatlles) i l’ombra acústica que es crea en el costat oposat a la font sonora, per a estímuls amb longituds d’ona inferiors a la mida del cap (freqüències agudes).
6 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 Diferències aproximades per un so lateral (900): 6000 Hz  20 dB 3000 Hz  10 dB 200 Hz  0 dB El punt de vista clàssic sobre la localització del so és el que es denomina la teoria dúplex: En les freqüències greus la localització es basaria en les pistes de temps (i fase); en les freqüències agudes les pistes útils serien les d’intensitat.
Localització Vertical.
    Pitjor rendiment que en el pla horitzontal.
Pistes basades en les reflexions del so en els plecs cartilaginosos del pavelló auditiu: es produeixen unes sèries d’ones reflectides que entren en el canal auditiu extern i arriben fins al timpà amb diferències de temps.
Aquests plecs també actuen com a ressonador i amplifiquen determinades freqüències (agudes).
Podem utilitzar aquestes variacions en la intensitat de determinades freqüències per a determinar l’elevació d’un so (localització en el pla vertical).
Localització i efecte de precedència.
   Acció de localitzar un so a partir del primer senyal rebut, sense tenir consciència dels ecos o successives arribades d’energia sonora reflectida.
El sistema auditiu binaural sembla fusionar l’estimulació original i els ecos en un únic percepte.
3 condicions:    Breu diferència temporal entre el so original i el reverberat (< 40ms).
Similitud espectral.
Els ecos no han de superar la intensitat de l’estímul original.
No existeix teoria explicativa clara sobre aquest fenomen.
No té una ubicació a nivell d’audició perifèrica, sinó que succeeix a nivells alts del sistema auditiu, presumiblement al còrtex.
7 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 No hi ha evidència de l’efecte de precedència abans dels 5-6 mesos de vida. En aquest moment els bebès ja poden localitzar adequadament un so.
Els ecos no es perceben, però si s’eliminen, s’aprecia una diferència qualitativa del so.
I) L’anàlisi de l’escena auditiva: agrupació. segregació i il·lusions. la percepció musical.
ANÀLISI DEL PATRÓ D’ESTIMULACIÓ AUDITIVA.
Laboratori entorn natural Organització perceptiva.
La informació sonora es desenvolupa en el temps i gradualment es modifica: Com percebem la continuïtat? La informació sonora procedent de diverses fonts arriba simultàniament: Com agrupem correctament tot allò que pertany a un mateix objecte sonor?  Mecanismes d’agrupació i segregació Tipus de informació acústica que s’utilitza: To, Intensitat, Duració, Contingut espectral...
ANÀLISI DE L’ESCENA AUTIDITIVA.
 Objecte d’estudi: Analitzar de quina manera tota l’evidència auditiva que arriba al llarg del temps a les oïdes, procedent d’una mateixa font sonora s’agrupa formant una unitat perceptiva.
    Processos: Agrupació (integració o fusió) Segregació (fisió) Paradigmes experimentals:   Alternança de senyals (integració seqüencial) Presentació simultània (segregació) 8 Paral·lelisme amb principis gestàltics.
Els principis gestàltics d’agrupació (proximitat, semblança i bona forma), regles per l’anàlisi de l’escena auditiva.
ORGANITZACIÓ COMPLEXA.
DE LA INFORMACIÓ AUDITIVA Possibles mecanismes: 1.
2.
3.
- Activació automàtica d’esquemes apresos (ex. el nostre nom) Activació voluntària d’esquemes apresos (ex. aeroport, número de vol) Anàlisi primari de l’escena auditiva Naturalesa pre-atencional Independent de la experiencia L'organització final és el resultat de la interacció entre: a) Característiques específiques dels estímuls b) Utilització del coneixement basat en propietats acústiques generals de l’entorn sonor: regularitats acústiques c) Coneixement específic de sons, intencions momentànies REGULARITATS BASADES EN PROPIETATS ACÚSTIQUES GENERALS: harmonicitat, sincronia, localització, 1. La RELACIÓ TEMPORAL: Sons no relacionats molt rarament comencen i acaben al mateix temps.
 Asincronia. permet separar esdeveniments/objectes sonors  Estrategia de novetat. introducció de quelcom nou sobre el que s’ha percebut Manipulació  asincronia F3 de la vocal sintètica (i) (“hid”).
Resultat  canvi qualitatiu de la vocal (i)  (error + to pur).
L’harmònic no sincronitzat es percep com una freqüència aïllada, independent del so vocàlic.
PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 2. La manifestació gradual dels canvis o REGULARITAT SEQÜENCIAL: Un so aïllat o seqüència de sons procedents de la mateixa font sonora tendeixen a modificar les seves propietats de forma lenta i gradual.
Basada en la similitud seqüencial dels sons procedents d’una mateixa font sonora.
L’agrupació per similitud produeix discontinuïtats en la percepció.
La similitud pot basar-se en: - freqüències dels tons purs - localització espacial - contingut espectral i to fonamental dels sons complexes Tant en esdeveniments continus, com seqüències de sons  normalment modificació gradual •Canvis sobtats  entrada de nova informació •Similitud seqüencial  agrupació per proximitat tonal en la separació de melodies 3. La HARMONICITAT: Quan les oscil·lacions d’un objecte es repeteixen amb caràcter periòdic, les vibracions produeixen patrons acústics amb freqüències integrants que són múltiples d’una freqüència fonamental comú.
p.ex. 80 – 100 – 160 – 200 – 240 – 300 – 320 Hz trobem la freq. Fonamental en 80Hz i 100Hz.
La intensitat d’aquests harmònics ve determinada en els patrons de fusió / segregació. p.ex. veu home/dona (diferent fonamental) 10 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 4. El CARÀCTER UNITARI DELS CANVIS: els canvis que es produeixen en un esdeveniment sonor afectaran a tots els components del so resultant de la mateixa forma i al mateix temps.
Per tant, si es produeix qualsevol canvi en un esdeveniment sonor, totes les freqüències, es veuen afectades (atès que provenen de la mateixa font).
Agrupem tots els components de l’espectre amb el mateix patró de variació (en intensitat o freqüència).
Exemple: el patró de canvis de intensitat té lloc en tot l’espectre de freqüències CMR -Comodulation masking release- ( Moore, 1990 ) •A) Un to continu queda totalment emmascarat per una banda de soroll modulat que inclou la seva freqüència.
•B) el to deixa de quedar emmascarat al afegir un soroll igualment fluctuant situat a una altra banda de freqüències  els dos sorolls co-modulats es fusionen i el to resulta audible.
Quins factors determinen la fusió/segregació en els següents gràfics esquemàtics? 1. Percebríem dos tons diferents, atès que no hi ha regularitat temporal. Per tant, es perceben dues fonts sonores.
2. Es perceb un únic to, regularitat temporal, mateixa font sonora.
3. Percebríem 3 fonts sonores (1000, 160, 290 Hz).
4. Es perceb 1 to, fusió de les fonts sonores.
5. Percebem dos tons.
La fonamental hauria de ser la més greu, a més la de més intensitat (volum); si un harmònic té molta més intensitat que la fonamental es percebran els tons per separat.
2 1 3 4 5 11 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 4. LA PERCEPCIÓ MUSICAL.
1.Música i llenguatge: aspectes compartits i trets diferencials.
•Característiques genèriques - Informació sonora, àmplies bandes tonals amb diferents combinacions en l’espectre de freqüències.
- Organització seqüencial •Múltiples nivells de representació Música: rítmic, melòdic, harmònic, tímbric.
Llenguatge: prosòdic, fonètico-fonològic, lèxic, sintàctic, semàntic, pragmàtic.
•Estructura organitzativa pròpia (gramàtica) •Expressions innates i universals de la cognició humana Universals lingüístics •caràcter discret, número reduït d’elements combinatoris (fonemes o notes) •arbitrarietat del signe. Les paraules que designen realitats són arbitràries, no hi ha relació directe entre realitat i el signe que la representa.
•càrrega semàntica. La música transmet el que un vol.
•producció il·limitada de missatges. Número reduït d’elements, però no de missatges.
•doble articulació sons....paraules (Fonologia) paraules .....frases (Sintaxi Trets diferencials •Aspectes semàntico-referencials La informació lingüística fa referència a un espai extralingüístic d’objectes i/o esdeveniments, mentre que la informació musical és auto-referencial. Les notes o els acords no tenen un significat en si mateix sinó en relació a altres notes o acords previs.
•Aspectes de processament No hi ha evidència a favor d’un únic sistema  amúsia sense afàsia i viceversa.
Alguns nivells de processament podrien ser compartits, però dades experimentals afavoreixen la noció d’especificitat.
Investigació en Neurociència cognitiva Hipòtesi: Sistema autònom de reconeixement musical (SRM) Nivells bàsics de funcionament compartits (músics - no músics) Múltiples subcomponents (possibilitat de pèrdua selectiva) (I. Peretz, 2001) 12 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 2.Estructura bàsica de la música: organització melòdica i rítmica.
Melodia. Successió de sons de diferent altura tonal dotats de sentit musical (corresponents a una determinada tonalitat). Representació de les notes d’una escala com elements dins d’un espiral ascendent. La tonalitat facilita l’audició, producció i record de les notes que formen una melodia.
Ritme. Dimensió temporal (en contraposició a la dimensió tonal): Distribució en el temps combinacions de diferent número d’elements i accents dins del marc que estableix el compàs (regularitat mètrica). Dintre d’una peça musical els patrons rítmics es repeteixen i creen expectatives per l’oient.
Harmonia. Relacions entre els elements tonals quan sonen simultàniament i la seva progressió en el temps. En la música tonal occidental aquestes relacions segueixen unes determinades normes, com la sintaxis en el llenguatge.
Timbre. Qualitat del so en funció de l’element que el produeix (composició espectral). El compositor utilitza el timbre (tipus d’ instrument/s seleccionat/s) per a matisar una idea musical.
Organització melòdica •Jerarquia de nivells (local i global): 1) organització local. mecanismes d’agrupació i segregació basats en la distància tonal (principi de proximitat)  frases musicals 2) organització global. organització superior de patrons globals, repeticions que afavoreixen el seu reconeixement. Constants estructurals més enllà de les variacions en els patrons d’organització global.
Agrupació melòdica •Límits en el número d’elements que podem agrupar fàcilment formant una seqüència (al voltant de 10).
•La incapacitat per realitzar una agrupació en “frases” impedeix reconèixer l’existència d’un patró melòdic.
•El que retenim és el contorn melòdic (patró i ascensos i descensos tonals) i no els valors específics de notes i intervals (transposició melòdica).
13 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 Organització rítmica Agrupació espontània d’elements musicals en grups rítmics.
Restriccions: –separació entre elements > 1500 ms –número reduït d’elements (si és elevat el patró d’accents determinarà la subdivisió).
•El compàs (mètrica) és el nivell organitzatiu bàsic (divisió quantitativa del temps) i determina la ubicació dels cops d’accentuació. Permet percebre el ritme.
•El ritme és el patró de duracions i accents particularment distribuïts (divisió qualitativa) dintre del compàs.
•El tempo es refereix a la taxa de presentació dels cops d’accentuació.
Alguns estudis sobre comparació de fragments musicals suggerien que els oients utilitzen majoritàriament la informació rítmica per emetre judicis de similitud (Monahan i Carterette, 1985).
•Altres treballs mostren que la distorsió melòdica (en contraposició a la rítmica) afecta més al reconeixement de fragments musicals (White, 1960).
•Els components i les rutes que permeten l’accés al lèxic musical (reconeixement de peces Model de doble entrada per l’accés al lèxic musical (Peretz,1993) Ruta melòdica •El contorn melòdic (ascensos/descensos en l’altura tonal) •Els intervals (diferència tonal entre notes successives) •la tonalitat (estableix un determinat subconjunt d’intervals tonals) •Paper de l’experiència prèvia Músics professionals  utilitzen preferentment els intervals No professionals  recorren al contorn melòdic 14 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 Localització cerebral •Percepció holística, basada en el contorn (no músics)  hemisferi dret •Percepció basada en intervals (músics professionals)  també en hemisferi esquerre •Relació jeràrquica: lesions en l’hemisferi esquerre només impossibiliten el processament d’intervals, mentre que les de l’hemisferi dret impedeixen qualsevol dels dos tipus de processament.
•Processament de la tonalitat (tasca: quina nota completa millor una sèrie melòdica inacabada) no existeix evidència sobre la seva lateralització  pacients amb diferents lesions mostren una pèrdua selectiva del coneixement tonal.
Ruta temporal •Nivells •Segmentació de la seqüència en grups temporals basats en la duració dels elements (agrupació rítmica per proximitat temporal) •Extracció de la regularitat temporal (cops del compàs, mètrica).
•Dades de la neuropsicologia: •Agrupació (ritme) i regularitat (mètrica), es consideren independents i realitzats per mecanismes diferents.
 És possible resoldre un test mètric (decidir si el ritme és binari –com en una marxa- o ternari –com en un vals) i fracassar en una tasca de comparació de seqüències amb diferent agrupament de notes. El comportament contrari també s’ha descrit.
Doble dissociació melodia i ritme Peretz & Kolinsky, 1991 •Estudis previs: Lesions unilaterals en el gir temporal superior de l’hemisferi dret  · No discriminació de melodies · No reconeixement del to virtual · Errors en judicis sobre altura tonal.
15 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 Una lesió en l’hemisferi esquerre prova la percepció del contorn però no del ritme. Mentre, que una lesió en l’hemisferi dret provoca la no percepció de la melodia i el ritme es percep perfectament, perquè es troba a l’esquerre.
Peretz i Kolinsky, 1993 Cas CN (trastorn selectiu pel reconeixement melòdic) Tasca de discriminació de fragments musicals amb la tècnica de l’efecte Stroop (en base al ritme i ignorant variacions tonals).
Materials: Un fragment i 4 tipus de comparació (sense canvi, amb canvi rítmic i igual melodia, amb canvi melòdic i igual ritme, i amb canvi en les dues dimensions). Per poder respondre adequadament en base al ritme era necessari ignorar la interferència de la informació melòdica.
Resultats: el grup control mostra l’efecte Stroop, però no el pacient CN.
3.Representació de la informació musical: Independència dels components rítmics i melòdics? Evidència neuropsicològica.
4.Aspectes inicials de la percepció musical: processament melòdic en els primers mesos de vida.
16 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 APRENENTATGE AUTÒNOM I Peretz y Kolinsky (1993) Los autores analizaron el rendimiento de un caso clínico, CN, y de un grupo control ante una tarea de discriminación de fragmentos musicales en una situación de test tipo Stroop. Para las comparaciones utilizaron materiales que variaban sólo en la melodía (ejemplo DS, con cambio en la tercera nota pero con igual duración de los elementos), el ritmo (ejemplo SD donde las notas son las mismas pero cambia la duración de la segunda y tercera notas) o en ambas dimensiones a la vez (DD). En las comparaciones con los estímulos tipo DS o SD era necesario atender selectivamente a una de las dos dimensiones e ignorar la otra para poder tomar la decisión correcta al emitir la respuesta. Sólo el paciente estudiado pudo ignorar adecuadamente la información irrelevante en las condiciones de incongruencia, debido precisamente a su trastorno selectivo, en el hemisferio derecho, que le impedía reconocer las variaciones melódicas. En cambio, los sujetos del grupo control mostraron un rendimiento más bajo porque tenían dificultades en ignorar la interferencia provocada por la dimensión no atendida, como sucede en el clásico efecto Stroop. Observa en este gráfico el distinto porcentaje de aciertos que obtuvo el grupo control en comparación con el resultado del paciente C.N., en la condición incongruente.
¿Por qué en la condición congruente el porcentaje de aciertos del paciente CN es más cercano al porcentaje observado en el grupo control? Razona tu respuesta.
Este tipo de datos muestran que determinadas lesiones cerebrales pueden producir una pérdida selectiva de la capacidad para procesar una de las dos dimensiones de la música, melodía o ritmo. Es probable, por tanto, que en su procesamiento estén implicados mecanismos distintos o al menos claramente separables. Esta separación no sólo se observa en tareas de naturaleza perceptiva, sino también en la producción musical. En el cerebro normal estos mecanismos acaban integrados para dar lugar a una representación más completa de la información musical (integración que probablemente tiene lugar en una etapa no inicial del procesamiento musical, como parecen sugerir diversos datos experimentales). Un modelo completo sobre el funcionamiento de los subsistemas implicados en el procesamiento de piezas musicales está en vías de desarrollo.
17 PERCEPCIÓ I ATENCIÓ curs 2013 - 2014 APRENENTATGE AUTÒNOM II Prosodia, ritmo musical, entonación e iniciación de la respuesta en el test de Wada (anestesia hemisférica mediante inyección de amital sódico intracarotídeo) ANESTESIA HEMISFÉRICA PRE-QUIRÚRGICA EN UN PACIENTE EPILÉPTICO (H.M. Borchgrevink, 1991) Tareas: - Contar - Cantar una melodía sencilla - Tararear la melodía - Contar siguiendo la melodía - Reproducir una serie de tonos distintos en imitación Consecuencias de la anestesia en el HEMISFERIO DERECHO: - Se mantiene capacidad para comprender y producir el habla - Se mantiene el ritmo en la canción - Se mantiene la prosodia en el habla - Se pierde el control del tono al cantar Consecuencias de la anestesia en el HEMISFERIO IZQUIERDO: - Pérdida brusca de la capacidad para producir el habla - Imposibilidad para realizar ninguna tarea de producción (hablar, cantar o tararear... ) - La comprensión no se evalúa pero se halla también afectada ¿Qué indican estos datos sobre la relación entre hemisferio derecho y procesamiento melódico? ¿Darían soporte al modelo de doble ruta sobre procesamiento musical propuesto por I. Peretz? 18 ...