Generalitats (2014)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 06/11/2014
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

ANATOMOFISIOLOGIA 1 prof. Àlex Merí Generalitats d’anatomia i fisiologia 1.Definició d' Anatomia: La paraula Anatomia prové del mot grec Anatenmein que significa "tornar a tallar", aquesta denominació fa referència al mètode d'estudi més repetit dins de la història de l'Anatomia, la Dissecció.
L’objecte d’estudi de l'Anatomia és el coneixement de la forma en què està constituït el cos humà (Morfologia) considerant per a això l'estructura i funció de cadascun dels òrgans i la seva situació dinàmica dins del cicle vital humà.
2.Importància de l' Anatomia El coneixement anatòmic és imprescindible per a comprendre tots els processos biològics que tenen lloc en l'organisme humà tant en situació de normalitat com en la patologia. Com a part de la Biologia i recolzada en fets d'observació i experimentació, ajuda a esclarir les lleis generals que regeixen els éssers vius.
3.Nivells d’organització del cos humà Segons el punt de vista utilitzat per l’estudi, l’anatomia té diferents parts en que es divideix. L’anatomia és una ciència que es pot estudiar a ull: Sistemàtica o Descriptiva: Estudia l’organisme humà per sistemes i aparells.
- Sistemes: és un conjunt d’òrgans semblants, però que fan funcions independents. Per exemple: al sistema urinari intervenen diferents òrgans, però cadascú té una funció diferent.
- Aparells: són conjunts d’òrgans que poden ser molt diferents, però que estan coordinats per a realitzar una funció. Per exemple: l’aparell digestiu està format per dents, llengua, estómac, pàncrees, etc... i tots coordinats fan la digestió.
Ex: estudi de l’esquelet, articulacions, músculs...
Topogràfica: Estudia el cos humà mitjançant regions en les què poden confluir tot tipus d’òrgans i sistemes i les relacions que es produeixen entre les diferents estructures.
Ex: descriure els límits, contingut i relacions de les diferents estructures.
Funcional: Estudia les conseqüències de la forma dels òrgans i sistemes en la funció de cadascun d’ells, en relació amb la Fisiologia.
ANATOMOFISIOLOGIA 1 prof. Àlex Merí Clínica i quirúrgica: Són els coneixements anatòmics que tenen importància per compendre els diferents processos patològics que afecten a l’organisme i el seu tractament mèdic i quirúrgic.
SISTEMA o APARELL ORGAN Teixits Tal·lus - Tal·lus: unió pluricel·lular en la que totes les cèl·lules són iguals entre sí, és a dir, tenen la mateixes funcions, són equipotents. Es dona en algues i fongs.
- Teixits: unió pluricel·lular de cèl·lules molt semblants i especialitzades per a fer la mateixa activitat, per exemple: teixit muscular.
- Òrgans: són unitats funcionals i estructurals formades per diversos teixits, per exemple al cor trobem teixit muscular i teixit nerviós.
- Sistemes: és un conjunt d’òrgans semblants, però que fan funcions independents. Per exemple: al sistema urinari intervenen diferents òrgans, però cadascú té una funció diferent.
- Aparells: són conjunts d’òrgans que poden ser molt diferents, però que estan coordinats per a realitzar una funció. Per exemple: l’aparell digestiu està format per dents, llengua, estómac, pàncrees, etc... i tots coordinats fan la digestió.
4.El concepte d’homeòstasi L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics. Aquesta condició d'equilibri en el medi intern és deguda a una contínua interrelació dels múltiples processos de regulació corporal. L'estat d'equilibri del cos pot alterar-se dins d'uns estrets marges compatibles amb la vida, fet que es dóna per a adaptar-se als canvis del medi que l'envolta.
Sistemes de retroalimentació negativa i positiva. Elements que constitueixen aquests circuits.
 R. negativa:(homeòstasi) És un procés que produeix el nostre organisme a conseqüència d’un estímul intern o extern i que provoca una resposta per tal de mantenir l’equilibri.
Ex: calor...resposta: sua, vasodilatació (dilatació dels vasos sanguinis que transporten sang).
Fred...tremolor (contracció dels músculs), vasoconstricció (envia san a la part central del cos i deixa les articulacions fredes), minimitzar la superfície del cos.
ANATOMOFISIOLOGIA 1 prof. Àlex Merí Per captar aquests estímuls es necessita sensors: Exteroceptors...contacte amb l’exterior Interoceptors...paràmetres interns: quimioreceptors, baroreceptors, propireceptors.
 R. positiva: La resposta que produeix el nostre organisme fa augmentar l’estímul.
Ex: part de les embarazades.
6.Posició anatómica Per a poder situar-nos en qualsevol punt del cos humà es necessiten una sèrie de guies. El cos humà no és un element estàtic i per a situar qualsevol de les seves parts hem d'utilitzar un llenguatge homogeni i una posició estàtica estandarditzada que ens permeti situar-nos. D´aquí, la importància de la denominada posició anatòmica; en aquesta, l'individu se suposa que està situat davant de nosaltres tot mirant cap endavant a l'infinit, els membres inferiors junts, amb els peus paral·lels, i els membres superiors penjant als costats del cos amb els palmells de les mans orientats cap a l'observador, cap endavant.
La posició anatòmica no només serveix per a les descripcions estàtiques sinó que també és el punt de partida per al moviments que realitzen les diferents parts del cos.
Sobre aquesta posició anatòmica s’apliquen una sèrie d'eixos i plans que ens permeten l'orientació tridimensional.
ANATOMOFISIOLOGIA 1 prof. Àlex Merí 7.Eixos: longitudinal, transvers i sagital  Vertical (longitudinal o crani-caudal): Els elements situats en aquest eix es denominaran cranials o caudals segons es trobin més propers a un extrem o a l'altre del mateix.
ANATOMOFISIOLOGIA 1  prof. Àlex Merí Horitzontal o transversal: Els punts localitzats en aquest eix rebran la denominació de laterals o medials segons es trobin més propers o més allunyats de la línia media.
 Sagital (dorsventral o anteroposterior): En aquest eix, els diferents punts localitzats en el tronc es denominen ventrals (anteriors) si es troben per davant de la línia media o dorsals (posteriors) segons es trobin per darrere. Als membres superior i inferior s’utilitza només anterior o posterior.
8.Plans: coronal o frontal, sagital i transversal o horitzontal. Seccions anatòmiques que segueixen aquests plans.
Pla medià El pla medià divideix el cos en dues meitats "simètriques" (dreta i esquerra). Aquelles estructures situades a nivell del pla medià s’anomenen ANATOMOFISIOLOGIA 1 prof. Àlex Merí “medià” o "mediana", les que estan pròximes “medials” i les que s’allunyen “laterals”.
Plans del cos:  Frontal (o coronal): Inclou els eixos longitudinal i transversal i divideix ell cos en una part anterior i una altra posterior.
 Sagital: Correspon als eixos longitudinal i dorsoventral. Divideix el cos una part esquerra i una altra dreta. Si coincideix amb el pla medià s’anomena pla sagital i mig. Aquells plans paral·lels a aquest últim s’anomenen també parasagitals.
 Transversal: En el que es troben els eixos transversal i dorsoventral. Aquest pla divideix el cos en una part superior i una altra inferior.
Aquesta nomenclatura té algunes vegades un sentit relatiu, per exemple la laringe es situa caudal al cap si l'estudiem per separat però és cranial respecte el tòrax o al cos humà estudiat en posició anatòmica.
9.Moviments que es realitzen en els diferents plans i eixos (abducció, adducció, flexió, extensió, rotacions...) Els moviments principals del cos es poden descriure en els plans i eixos anomenats.
ANATOMOFISIOLOGIA 1    prof. Àlex Merí Els moviments de flexió-extensió es donen sobre el pla sagital amb un eix transversal.
Els moviments d’abducció (separació d’un membre del cos o pla medià) i d’adducció (aproximació) es realitzen sobre el pla frontal amb eix sagital.
Els moviments de rotació i supinació-pronació es realitzen en un pla transversal sobre un eix longitudinal.
A part d’aquests moviments, n’hi ha d’altres, que comentarem plegats en un altra apartat.
10.Regions corporals: cap, coll, tronc, membres, etc. Regions especifiques Des del punt de vista esquelètic, el cos es divideix en una porció central, l’esquelet axial que forma l’eix del cos, i els membres o extremitats que estan units al tronc mitjançant les cintures, en conjunt l’esquelet apendiculat.
De cranial a caudal, el tronc es divideix en el cap, coll, regió toràcica, regió abdominal i regió pelviana, tota la part posteriors és l’esquena. A aquest tronc, com hem dit s’uneixen els membres, dos superiors i dos inferior.
Cadascuna d’aquestes parts es subdivideix en múltiples zones que s’aniran descrivint en els corresponents capítols.
11.Cavitats: cranial, toràcica, abdominal, pelviana A part de les grans regions, internament els òrgans es disposen en diferents compartiments o cavitats, com la cavitat cranial (encèfal), conducte vertebral (medul·la espinal), cavitat toràcica amb les dues regions pleurals i el mediastí, la cavitat abdominal, separada de la toràcica pel diafragma, i la cavitat pelviana.
12. Nomenclatura de posició i relació: proximal, distal, medial, lateral, etc.
S’han de dominar certs termes que seran recurrent al llarg de les descripcions anatòmiques i que serveixen per ubicar estructures a l’espai.
 Medià/-ana. Que es situa al pla medià.
ANATOMOFISIOLOGIA 1           prof. Àlex Merí Medial. Proper al pla medià.
Lateral. Que s’allunya del pla medià.
Proximal. Terme utilitzat als membres (extremitats) per identificar una part propera al tronc.
Distal. Terme utilitzat als membres (extremitats) per identificar una part llunyana al tronc.
Superior. Cap a dalt, al tronc és sinònim de “cranial”.
Inferior. Cap avall, al tronc és sinònim de “caudal”.
Superficial. Cap a la superfície del cos.
Profund. Cap a l’interior del cos.
Anterior. Situat al davant, al tronc és sinònim de “ventral”. Al palmell de la mà també s’utilitza “volar”.
Posterior. Situat al darrera, al tronc és sinònim de “dorsal”. Al peu i mans també parlem de “dors”.
13.Posicions del cos: bipedestació, sedestació i decúbit Posicions Quan una persona està allitada s’anomena “decúbit”. Si està panxa amunt és decúbit supí, si està de costat decúbit lateral i panxa avall decúbit pro.
Decúbit supí Decúbit pro Una persona asseguda està en sedestació mentre que si està dempeus estarà en bipedestació.
ANATOMOFISIOLOGIA 1 prof. Àlex Merí Sedestació Altres postures utilitzades per procediments exploratoris són la de litotomia (exploració ginecològica) o la quadrupèdia (sobre quatre grapes).
14.Variacions anatòmiques Són uns canvis morfològics que tenen certes persones en una part del seu cos però que no altera el funcionament d’aquet òrgan, múscul, etc.
Ex: múscul que no passa pel seu lloc adient, l’apèndix, etc.
...