Microbiologia II Tema 12 Filum actinobacteria (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Microbiologia II
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

-phylum actinobacteria>60% G/C.
Actinomycetals: pleomorfs. Diferents tipus de filaments (o hifes), el conjunt de hifes s'anomena micel·li (colònia) (mirar cuadre diapos).
Actinomyces israelii: patogen oportunista de la cavitat bucal. Abscessos i malalties periodentals. No es de vida lliure.
Micrococcus luteus: coc g+ que forma part de la microbiota de la pell, de l'home i els animals. Es pot confondre amb Staphylococcus. Microccocus luteus es coc g+. s'agrupa en parelles o tètrades de forma irregular (tipus raim) son catalasa +. Els dos es diferencien en l'O/F: staphylococcus es ++ i micrococcus es +-. Els dos poden créixer en els mateixos medis de cultius. Micrococcus no sol produir infeccions.
Propionibacterium acnes: fermenten sucres i forma àcid propiònic i altres àcids. Forma part de la microbiota de la pell en els porus perquè es anaerobi estricte. Esta implicat en l'olor corporal. Implicat en l'acne, els porus estan tancats i s'afavoreix l'ambient anaerobi. El tractament pot ser un antibiòtic per via tòpica o per via sistèmica.
Altres especies de Propionibacterium s'utilitzen per elaborar formatge.
Actinomicets: son aerobis i es reprodueixen per espores asexuals: conidiospores (filament, conidi) o esporangiospores. Hi han hifes al substracte i altres que estan a la part aerea. Les espores es fan al miceli quant hi ha privació de nutrients. Filaments tabicats amb un o varis genomes (nucleoids), es formen els conidis amb privació de nutrients que es dispersen al medi ambient. si hi han nutrients les espores germinen i donen lloc al filament. Primer es forma el miceli basal i despres el miceli aeri. Els bacteris es poden diferenciar pel tipus de micelis (colònies). Les espores poden ser flagel·lades i tenen característiques pròpies per a poder fer identificació.
Son G+, formen hifes filamentoses que no es fragmenten, aerobis i son immòbils (la espora asexual es qui te el flagel). Son resistents a temperatura elevada però no tant com una endòspora.
Classificació: tipus de paret cel·lular, sucres d'extractes cel·lulars, morfologia i color del miceli, contingut en G+C. 16S ribosomal.
Viuen en el terra, poden degradar gran ventall de matèria orgànica, es important el seu paper en la mineralització. Producció important de antibiòtics. Alguns són patògens de persones, animals i plantes.
-Genere Streptomyces: productor de antibiòtics. Produeix conidiospores immobils.
Paret cel·lular de tipus I, miceli substrat sense fragmentacio, aerobis estrictes, viuen al sol important en la mineralització de la materia orgànica, olor de terra mullada (geosmina). Produeixen anfotericina B, cloramfenicol, eritromicina, nistatina, estreptomicina, tretaciclina. Fan l'antibiòtic quant estan en fase estacionaria. La majoria son sapròfits.
Streptomyces scabies: ronya de les patates.
Streptomyces somaliensis: produeix la actinomicetoma. Es transmet per contacte entre mans i peus en el terra. Infecció crònica que pot arribar a destruir la pell i els ossos. Es dona cefotaxina + amikacina.
Ordre bifidobacterials Bifidobacterium bifidus: probiòtic, viu a intestí de les persones, ajuda a digestió i transit intestinal. La llet materna també en conte.
Gardnerella vaginales: esta al xumino de les dones de forma normal, pot causa infecció oportunista anomena vaginosi bacteriana. Creixen quant baixa el pH de la vagina.
Important utilitzar sabons amb pH acid en la higiene intima.
-Actinobacteris amb acids micolics- Tincio de Ziehl-Neelsen. Es tenyeixen de color vermells els que tenen àcids micòlics de cadena llarga. Els que no es veuen de color blau.
Corynebacterium, Mycobacterium, Nocardia (mirar cuadres diapo) -Genere Nocardia Es consideren G+ perquè no tenen membrana externa. Tenen forma filamentosa, conjunt de hifes es el miceli, els filaments es poden fragmentar i donar lloc a estructures que recorden bacils i cocs. Parcialment acid alcohol resistents (s'ha de diluir l'HCl). Son immòbils i aerobis estrictes.
Creixen bé en la majoria de medis de cultiu, però el seu creixement és molt lent (més de 1 setmana). El seu habitat es el sòl i el medi ambient, no formen part de la microbiota normal de l'home, contaminació serà exògena sempre. Es pot observar si les colònies son pigmentades o no pigmentades.
Es un patogen intracel·lular facultatiu, evita la mort per fagocitosi gracies al factor Cord (es una trehalosa unit a dos molècules d'àcids micolics, evita la fusió dels lisosomes amb el fagosoma). Produeix la catalasa i la superòxid dismutasa (SOD) que hidrolitzen radicals d'oxigen que son letals.
Son infeccions nosocomials oportunistes, dos vies de transmissió: per inhalació (norcadiosi pulmonar, amb malaltia respiratòria crònica de base) i per contacte directe per ferida a la pell (nocardiosis cutànies, micetomes, que es produeixen a les extremitats sobretot).
  Nocardiosi pulmonar: afecta a bronquis i pulmons, si no es tracta es pot disseminar fins SNC i produir abscessos a nivell cerebral. Pot anar a pell i produir una nocardiosi secundaria a la pell.
Norcadiosi cutànies: tan si es primaria com secundaria, la principal lesió cuneta que es produeix es el micetoma. Es una infecció crònica que afecta a la superfície i als teixits subcutanis de la pell, sobretot a extremitats. Si progressa produeix lesions supuratives cròniques i que poden acabar amb múltiples fistules.
Diagnostic: fer ziehl-neesel parcial. El cultiu es lent i no s'utilitza per diagnostic, es confirma amb probes de PCR.
Tractament: sulfamida durant 6 setmanes com a mínim ja que el bacteri té la paret d'àcids micolics que no es hidrosoluble i a més es intracel·lular facultatiu. Si hi han ferides s'han de fer cures i neteges de a pell per minimitzar les infeccions.
Prevenció: no es possible perquè esta per tot arreu. En hospitals anar amb cura amb pacients que tinguin més risc.
-Genere Corynebacterium Té forma de bacil, no de filament. Agrupacions en angle que recorden lletres xineses.
Acid micolics de cadena curta, la tincio es difícil. Son immòbils i tenen una característica que en el seu interior acumulen grànuls de polifosfats meta-cromàtics, la incito amb blau de metile serveix per a veure els grànuls, que es veuran de color vermell (però no sempre).
Son bacteris anaerobis facultatius, la seva paret conte àcids micolics de cadena curta, creixen bé en medis nutritius i per fermentació produeixen acid lactic. Hi han medis selectius per poder diagnosticar especies patògens de Corynebacterium, com l'agar cisteïna-telurit on les colones es veuen de color negre. Són catalasa +.
Les especies es poden trobar a la superfície de plantes i animals i de la microbiota normal de la pell, respiratori superior i de l'aparell genitourinari. No causen malalties en persones sanes, però poden actuar com a patògens oportunistes.
Corynebacterium diphteriae: causa la diftèria.
Corynebacterium ulcerans: també pot produir la toxina diftèria, produeix malaltia pseudodifterica, es una malaltia més benigna de la diftèria.
Corynebacterium diphteriae: hi han portadors asimptomàtics, però no forma part de la microbiota normal. Es coneix om bacil de Klebs-Loeffer. Coryne fa referencia a la forma del bacil, es un bacil que per un extrem és més estret i per l'altre es més gruixut (maza); diphteriae fa referencia a la membrana que forma a la faringe dels nens, tipus cuir. 4 biotpis diferents en base a diferents probes bioquímiques: belfanti, gravis (freqüent), intermedius, mitis (freqüent).
Toxina diftèria de tipus A-B: no els tenen totes les soques, necessita proces de transducció per un fag beta que li transmet els gens que codifiquen la toxina difteria.
Aquesta exotoxina te 3 parts importants:  Regió A catalítica, regió B d'unió al receptor especific, i una regió T que produeix una translocació. (mirar esquema diapos). Inactiva el factor d'elongació 2, el ribosoma no pot actuar, no es sintetitzen proteïnes i la cèl·lula queda danyada.
Es una malaltia molt contagiosa amb dosi infectiva baixa. No es coneixen reservoris animals i existeixen portadors asimptomàtics. Transmissió per aerosols.
Grup de risc: persones no immunitzades i nens petits i gent gran. Persones asimptomàtiques, persones amb simptomatologia lleu i persones amb simptomatologia greu.
Malaltia de la diftèria respiratòria: incubació de temps molt curt. Símptomes amb mal de gola i febre. Inflamació de la faringe i apareix un exsudat. Apareix una membrana degut al exsudat que produeix la membrana, i han cèl·lules mortes, cèl·lules del bacteris i leucòcits, membrana girssasea a la faringe. Aixo provoca molta tos. Es pot recuperar sense antibotics, es desprén l'exsudat que no ha de ser deglutit de cara a les vies respiratòries i pot morir asfixiat. La toxina diftèrica pot passar a sang i actuar a nivell de cor i cèl·lules nervioses: símptomes cardíacs i neurològics que poden ser molt greus i poden produir una mort fulminant.
Pot haver una ulcera crònica que pot provocar que la toxina diftèrica passi a sang. Sols passa a sang la toxina diftèrica.
Diagnostic: veien la membrana exsudativa ja es pot sospitar. Es fa cultiu en medis nutritius i medis selectius. S'ha de saber si produeix la toxina diftèria, per biologia molecular o amb assaig in viu amb animals d'experimentació.
Tractament: penicil·lina (eritromicina). S'ha de donar antitoxina diftèrica. Si no esta immunitat s'immunitza per a comenci a produir anticossos (també es mesura de prevenció). Vacuna DPT (toxina Difterica, Pertusis (tos ferina), Tetanus), s'han de donar dosis de record.
-Genere Mycobacterium Àcids micolics de cadella llarga. Morfologia de bacil però alguns es troben formant filament. Immòbils, aerobis i són de creixement lent: els que creixen en menys de una setmana es consideren de creixement ràpid, altres triguen entre 3 i 8 setmanes són de creixement més lent.
Resistents a molts antibiòtics, poden produir pigments (carotedoids). Es troben de vida lliure al medi ambient. Per diferenciar les especies es fan proves de halotolerancia, reducció de nitrats, pigments de les colònies i si son patògens o no.
Micobacteris no tuberculosos (MNT): produeixen malalties no respiratòries anomenades micobacteriosis. Infeccions o lesions cutànies particulars.
Mycobacterium marinum: fan pigments sols en presencia de llum (fotocromogen).
creix a 30-35ºC, no creix a temperatura corporal. Infeccions en la pell per piscines amb aigua contaminada. No son lesions greus.
Mycobacterium ulcerans: no fa colònies pigmentades, produeix la ulcera de Buruli (infecció a la pell), ulcera que produeix necrosi de teixit tant a superfície com a cartílag, no es recuperable) Micobacterium que produeix tuberculosi: Mycobacterium tuberculosis (home, sense reservori animal) i Mycobacterium bovis: la vacuna esta basada en el segon, vacuna BCG que es dona en àrees endèmiques.
Mycobacterium que fan altres malalties respiratòries: Sobretot en immunodeprimits. El reservori no es l'home, es ambiental de vida lliure.
Infeccions oportunistes. Amb malalties respiratòries cròniques també s'ha de anar amb ojo. Creixement lent però més ràpid que Mycobacterium tuberculosis, molt resistents als antibiòtics.
Mycobacterium kansasii i Mycobacterium avium-intracellurlare.
Mycobacterium tuberculosis: bacil de Koch. Intracel·lular obligat, sols es multiplica dintre dels macrofags. Creixement lent (3-8 setmanes).
Colònies no pigmentades de color beix. Agar Lowenstein-Jensen. La colònia recorda a una molla de pà. Pot reduir nitrats a nitrits. Catalasa + o - segons la temperatura.
Resistents a la dessecació i es desinfectants. Molt sensibles a la llum solar, no es trobara fora de l'home (hoste). Es multipliquen en els macròfags alveolars dels pulmons.
Factor cord (virulència) que evita la fusió dels lisosomes dintre del macròfag. Es pot reactivar al cap de uns anys: primoinfeccio (pot ser asimptomàtica) que queda latent en el cos i quant baixen les defenses es pot reactivar i patir una infecció secundaria (aquesta sempre serà simptomàtica).
En la primoinfecció si el bacteri passa a sang o a ganglis limfàtics poden haver tuberculosis extrapulmonars, no tindrem símptomes de tuberculosi pulmonar però si d'extrapulmonar (genitourinari, gastrointestinal, òssia, SNC).
En la paret d'àcids micolics i han proteïnes immunogèniques, que es purifiquen i es la base de la proba de la tuberculina. Lipoarabinomananes també actuen d'antigen. La paret es molt lipídica, dificulta el tractament, els antibiòtics no poden penetrar la barrera lipídica. També es impermeable als colorants, àcids i bases alcalines. Te resistència al sistema del complement, son resistents a la resposta humoral (macròfags i sistema del complement).
Poden sobreviure al interior dels macròfags degut al factor cord. Es contagia per gotes respiratòries, contacte molt pròxim de dues persones, les gotes han de ser petites amb nombre baix de bacteri que poden arribar als pulmons, si no el cilis els eliminen cap enfora, a més a més no olvidar que es sensible a la llum.
Als pulmons es fagocitat pels macròfags alveolars i pot multiplicar-se i s'inicia la infecció. Activació de focus d'infecció per quimiotaxis, arriben mes macròfags, es fusionen i apareixen les cèl·lules gegants (cèl·lules de Langhans). A mesura que passa el temps els limfòcits també envolten la lesió. El bacteri es sensible a la resposta especifica cel·lular, els limfòcits comencen a combatre la infecció, gracies a la activació dels macròfags que traguen més bacteris i fan que no es disseminin. A més produeixen moltes citoquines (interferó gamma i altres).
L'èxit de la destrucció dels micobacteris depèn de la mida de la lesió, a bones defenses lesió petita. Si la lesió es gran pot ser que no es destrueixin tots els bacteris i tindrem una lesió on al centre hi han bacteris envoltats de limfòcits i macròfags que es pot encapsular amb fibrina. Aquestes càpsules es formen a la part inferiors dels pulmons i es pot buscar per proves per saber si ha tingut primoinfecció. Al centre de la càpsula el bacteri pot quedar latent durant molts anys, sols es reactivara quant baixin les defenses.
Les lesions encapsulades s'anomenen tubèrcul. Al liquar-se surt del tubèrcul i llavors depèn de la resposta de la persona.: si el sistema immune pot combatre la infecció no tindrem simptomatologia.
Símptomes de tuberculosi pulmonar: tos amb sang, pèrdua de pes gran. Cansament, febre i sudoració nocturna, els hi costa respirar.
Diagnòstic: declaració obligatòria. Esta augmentant la tuberculosi per la SIDA. Raig X del tòrax per veure la calcificació. Proba de la tuberculina (test de mantoux): proba intradèrmica que inocula antígens purificats de la paret del micobacterium (PPD, derivats proteics purificats) que generen reacció cutània positiva si la persona ha estat en contacte amb el Mycobacterium. També dona positius en persones vacunades. Al cap de 48 hores s'ha de tornar per mesurar el diàmetre i comprovar si es positiu o no. Es poden fer cultius amb sang o esputs, però es de creixement lent. Hi han sondes moleculars, de biologia molecular.
Tractament: combinat de varis fàrmacs. 2 primers mesos: isoniazida, rifampicina i etamutol o estreptomicina. 7 mesos: isoniacida i frampicina. Son tractaments molt llargs, seguir fins al final per a no crear resistències. Poden haver també vacunes terapèutiques.
Prevenció: vacuna en llocs endèmics, BCG.
Mycobacterium leprae: bacil de Hansen. bacils amb forma d'estaca. No es poden cultivar a laboratori, però té uns símptomes molt clars. Factor cord de virulència. La simptomatologia es deguda a la resposta de la persona enfront a la infecció de la persona: malaltia lepromatosa (més freqüent) i la lepra tuberculoide. La tuberculoide és resistent a la resposta humoral i sensible a la resposta cel·lular.
La lepra lepromatosa és sensible a la resposta humoral i resistent a la resposta cel·lular, hi han molts bacteris dintre del macròfags que no son eliminats en la resposta cel·lular.
En els dos casos la malaltia té un període de incubació llarg (de 5 a 20 anys). el reservori es l'home i la via de transmissió es per contacte directe amb malalt de lepra, per gotes respiratòries o lesions cutànies. Es poc contagiosa en realitat, es de declaració obligatòria.
Infecció crònica que afecta primer a la pell i després als nervis perifèrics de les extremitats. La infecció a la pell es tradueix en taques hipopigmentades (lepra tuberculoide). En lepra lepromatosa apareixen nòduls deformants a la cara. Hi ha pèrdua de sensibilitat i debilitat progressiva del múscul, aixo fa que es deformin les mans i els peus fins al punt de que no poden caminar. El dany es permanent.
Diagnòstic: per la simptomatologia.
Tractament: es efectiu. Durant 6 mesos: dapsona rifamcipicina i clofacimina (si es la lepromatosa, mínim 12 mesos). Manteniment: dapsona.
Prevenció: no cal vacuna perquè el tractament funciona bé. Donar el tractament quant abans millor, diagnostic precoç es important. Mascareta i no tocar lesions directament.
...