Tema 1 - Recessió i nou escenari europeu 1990 - 1994 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 16

Vista previa del texto

jcarbonell94 TEMA 1: RECESSIÓ I NOU ESCENARI EUROPEU: 1990-1994 Esquema: 1.Escenari macroeconòmic 2.Demanda exterior i La crisi del SME 3.Política econòmica 4.Situació macroeconòmica inicial (1990) i Situació macroeconòmica d’arribada(1994) 1. Escenari macroeconòmic El cicle econòmic s’estudia a traves del PIB (Y), quan augmenta el PIB ens trobem en una etapa de creixement econòmic.
- Augment promig del PIB (∆Y) superior al 2% => períodes expansius (∆Y) < 2% => període d’estancament (crisi, recessió) Definició tècnica de recessió: 2 trimestres consecutius de creixement negatiu (només, no mira més enllà).
- Entre 1991 i 1994: ∆Y = 1% => període d’estancament.
Entre 1986 i 1990: ∆Y = 4’5% => un període molt expansiu Al 1986 es va entrar a la comunitat econòmica europea (CEE), el que provoca que hi hagués un creixement econòmic molt fort.
Y = C + I + G + (X – M) - C = consum privat (famílies) I = inversió (Empreses) Demanda Interna G = consum públic (Estat) X = exportacions M = importacions Demanda Externa Inversió (I): La Inversió és un bon indicador del cicle econòmic perquè implica previsió, si no s’inverteix és perquè es creu que el país no anirà bé.
Té un comportament més extrem que el PIB i és el primer element que ens informa d’un canvi entre recessió i creixement.
Esgotar el cicle Inversor 1986 – 1990: Elements: 1) L’estoc de capital (K) estava a nivells màxims després d’una inversió massiva [I ≈ ∆K] 1 jcarbonell94 L’1 de gener del 1993 s’entra en el mercat comú, i es passa a competir a nivell europeu, a partir del 1986 es va invertir massivament per tal de modernitzar-se i poder competir més tard (1993) amb el mercat europeu.
2) Les expectatives econòmiques internacionals van canviar (previsió) per: - - 1ª Guerra del Golf Pèrsic (1990 – 1991): Iraq envaeix Kuwait, el que provoca un shock sobre el preu del petroli, que genera inflació => caiguda de demanda => caiguda de Inversió Unificació d’Alemanya (1989 cau el mur): integració pròpia del alemanys, el que provoca l’europessimisme degut a que el projecte de construcció europeu es frena, Alemanya deixa de parlar amb França perquè es centra en integrar els alemanys de l’est (República Democràtica Alemanya) amb els alemanys de l’oest (República Federal Alemanya) 3) Augmenta el tipus d’interès (∆t.i.) per: -  de l’estalvi nacional (S = I) [S = estalvi]. La gent no estalvia, sinó que gasta, de manera que el banc va haver de buscar diners a altres països (com Alemanya)  del consum => les famílies cada cop estaven més endeutades => manca de diners disponibles => ∆t.i.
Política monetària restrictiva, augmentant el tipus d’interès, el que no s’adequava a la situació que s’estava vivint.
Prima de risc: interès més car per si hi ha perill de que no es tornin els diners prestats (hi ha una sospita), és diferent depenent de la confiança que generi cada país.
4)  de la Taxa de Benefici, el que provoca que s’erosioni la rendibilitat de la inversió, perquè els preus van haver de baixar degut a la nova competència generada per la integració europea.
Conseqüències: Disminució de l’augment de la Inversió, el que provoca: - Disminució de l’augment del PIB - Disminució de la creació d’ocupació (N), això provoca:  Disminució de l’augment del consum de les famílies, el que genera:  Males perspectives  Disminució de la Inversió  Disminució de l’augment del PIB Tot això reforça l’estancament econòmic.
Consum (C): El consum reprodueix el PIB perquè representa el 60% del PIB. El descens del consum es degut a: 1) L’elevat endeutament que s’arrossega del període anterior (t -1) 2) El tipus d’interès no és el correcte (∆ preu d’endeutar-se) 3) La caiguda s’accelera amb la destrucció d’ocupació 2 jcarbonell94 C + I = demanda interna privada, hi ha una davallada d’aquesta demanda.
Consum Públic (G): El consum públic suposa un 15% del PIB. En aquest període es fa una política fiscal expansiva, s’intenta gastar per sobre del PIB i dels Ingressos públics per tal de compensar el deteriorament de l’economia per part del consum privat, es l’anomenat mètode Keynesià, i es tracta de fer un esforç per mantenir un consum alt, i en conseqüència intentar reactivar l’economia. És per això que del 1991 al 1994, en promig, l’augment del consum públic (3%) és superior a l’augment del PIB (1%).
Aquesta política VA SER INSUFICIENT, i nomes va servir per quedar més endeutats.
Sector exterior (X – M): A diferencia dels altres aquest és un saldo, de manera que es valora en termes de Y: (X - M)/ Y - [(X – M) / Y] < 0: la demanda exterior contribueix negativament a l’economia i a (∆Y) [(X – M) / Y] > 0: la demanda exterior contribueix positivament a l’economia i a (∆Y) 2.Demanda exterior i crisi del SME: Entre 1992 i 1996 hi ha una millora deguda a un shock exterior, gràcies a la devaluació de la pesseta i de la crisi del sistema monetari europeu (SME).
Sistema Monetari Europeu = compromís d’estabilitat del tipus de canvi Paritat central = tipus de canvi (valor de referencia) Espanya, al juny de 1989 es va apuntar al SME per integrar-se en termes monetaris.
1992/1993: hi va haver una crisi que va suposar dificultats per mantenir el compromís d’estabilitat del tipus de canvi.
Les exportacions creixien menys que les importacions.
L’augment d’oferta de pessetes era superior a l’augment de la demanda de pessetes, el que va provocar una caiguda en el preu de la pesseta, i el tipus de canvi es va deteriorar.
El valor de la pesseta tendia a afeblir-se degut a una tendència estructural.
Portugal, Espanya, Itàlia i Gran Bretanya els va passar el mateix, i les actuacions en resposta a les tensions van ser: 1) Ampliar les bandes de fluctuació del + 2’25% al + 6’25% 2) ∆ tipus d’interès, per tal d’aconseguir l’entrada de capitals a curt termini o especulatius per aconseguir un ∆ demanda de pessetes i contrarestar el dèficit de la demanda de pessetes del exterior.
3 jcarbonell94 Això explica l’elevat tipus d’interès en una situació en la que es necessitava un interès baix.
No s’arriba a l’estabilitat/efectes esperats per culpa d’Alemanya.
Decisions d’Alemanya: - 1 Marc (RDA) = 1 Marc (RFA) => decisió política El mercat diu: - 3 Marc (RDA) = 1 Marc (RFA) Efectes per Alemanya: es produeix un shock monetari => inflació => ∆i per controlar la inflació (acció del Banc central alemany) => es produeix una fuga de capital cap a Alemanya, de manera que tothom ha de ∆i fins que al 1995 Alemanya aconsegueix controlar la inflació.
3) Devaluacions, el que provoca que es deixi d’importar, però els de fora compres aquí (∆X) - Setembre 1992 => 5% respecte el Marc - Novembre 1992 => 6% respecte el Marc ≈ 20% total - Maig 1993 => 8% respecte el Marc Conseqüències: Una forta correcció del dèficit exterior - ∆X Fre de les Importacions 3.Política econòmica Política per la via de la demanda: vinculada als agents de la demanda A. Política monetària: restrictiva; afecta al consum de les famílies i a la inversió.
1991:  interès per frenar la caiguda de la inversió, va ser un fracàs => el capital Marxa 1991 – 1994: ∆ tipus d’interès B. Política fiscal: expansiva ∆ despesa pública: Consum públic i Inversió pública Política per la via de l’oferta: - Reforma laboral => costos laborals (factor de producció) Reforma del sistema financer: preu del crèdit 4 jcarbonell94 4. Situació macroeconòmica inicial (1990) i d’arribada(1994): Dèficit públic 1991 4’3% 1994 6’4% Taxa d’atur Taxa d’inflació 16’2% 6’7% 24’1% 4’7% Dèficit per compte corrent -3’5% -1’2% - Anàlisi S’ha deteriorat (política fiscal expansiva) => erosió dels comptes públics en un context de crisi S’ha deteriorat ( I =>  N => U (atur)) en un context de crisi Millora ( demanda interior privada =>  inflació) Espanya és molt inflacionista perquè no hi ha competència real Millora (devaluacions +  demanda =>  Importacions) Dèficit públic: desequilibri en els comptes de l’Estat Taxa d’atur: desequilibri en el mercat de treball Taxa d’inflació: (∆p) desequilibri en el mercat de productes: qD> qS => inflació Dèficit per compte corrent: desequilibri exterior [(X – M)/ Y] element principal del dèficit per compte corrent 5 ...