3- BLOC 2: Excavació [RESUM] (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Arqueologia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

C) EXCAVACIÓ L’Excavació arqueològica: consisteix en l’anàlisi arqueològic de l’estratigrafia(estrats naturals i antròpics) que han sedimentat en un jaciment. Una remoció dels dipòsits en l’ordre invers del qual es van formar.
L’excavació és costosa i destructiva i es necessari que hi hagi una finalitat científica o patrimonial.
L’excavació permet: - Comprovar fiabilitat de les dades superficials Confirmar l’exactitud de les tècniques de teledetecció Veure realment que es el que queda d’un jaciment L’excavació proporciona dos tipus d’informació: - Activitats humanes en un període determinat Canvis experimentats per aquestes activitats d’una època a una altra  La DIMENSIÓ HORITZONTAL: els arqueòlegs hi poden confirmar les activitats que es van produir al mateix moment, la contemporaneïtat. S’hi verifiquen que les estructures, artefactes, es troben associats en un mateix context sense alterar.
La DIMENSIÓ VERTICAL: els arqueòlegs hi analitzen els canvis temporals mitjançant l’estudi de l’estratigrafia. Els arqueòlegs han de reconstruir quines alteracions s’han produït i decidir com interpretar-les.
 Mètodes d’excavació: qualsevol mètode s’ha d’adaptar a: - L’objectiu de la recerca que s’està duent a terme La naturalesa del jaciment que es vol excavar Paràmetres que defineixen el mètode d’excavació - Complexitat estratigràfica: una o varies fases Potencia estratigràfica: profunditat del jaciment Temps i recursos disponibles Tipus d’excavació: en extensió/mostreig Detall del registre: Tècniques d’excavació A) Aquelles que es centren en la dimen dimensió vertical: l’excavació de les foses profundes rebel·len l’estratificació B) Aquelles que es centren en la dimensió horitzontal: l’excavació d’amplies arees a un nivell concret per mostrar les relacions espacials entre les estructures i els artefactes que ess troben en un estrat.
1- QUADRICULA O TESTIMONIS 2- EN EXTENSIÓ O A CAMP OBERT Mètodes utilitzats quan l’objectiu es obtenir informació de caràcter puntual relacionada amb una problemàtica concreta: 3- RASA O TRINXERA 4- CALA O SONDEIG:: talls realitzats sobre el terreny de longitud, amplada i fondària variable. Mètode ràpid i econòmic apte per aconseguir informació sobre estructures lineals.
 Sondeigs sistemàtics:: consisteixen en l’observació de porcions representatives del subsòl susceptibles ptibles de contenir indicis de jaciments. Es fan en sentit perpendicular a l’orientació del pendent.
Dos tipus: ºExtraccio de mostres mitjançant un instrument(cilíndric) que permet extreure una porció de terreny.
ºSondeigs fets amb pala mecànica.
La situació òptima es la de fer sondeigs en un 7% de la superfície total a explorar: si es vol explorar 1ha, farem 700m2 de sondejos.
En la utilització d’aquest mètode, quan es fa una troballa hi ha dues possibilitats: - Aturar-se Seguir enfonsant la pa pala en busca de noves troballes Formes d’excavació 1. MÈTODE LAPLACE(coordenades cartesianes).
Procés del treball arqueològic dins una cova prehistòrica.
2. MÈTODE: WHEELER-KENYON(quadrícula amb testimonis).
Sistema d’excavació per mitjà de quadres regulars d’uns 5x5m perfectament ordenats.
Dins d’aquests quadres es conserva un testimoni de 1 o 1,5m.
Problemes de l’aplicació del mètode Wheeler-Kenyon a) Els testimonis o passadissos no deixen veure tot el que hi ha sota.
b) Les estructures que es volen conservar durant l’excavació suposen un límit i un inconvenient a l’hora de trobar noves unitats estratigràfiques.
c) Cada quadre s’ha excavat a ritme diferent i pot provocar interpretacions diferents d) La visió en planta de les UE no coincideix amb la secció vertical e) Els testimonis impedeixen la visió completa en planta d’una UE f) Un testimoni pot amagar informació estratigràfica 3. MÈTODE HARRIS(estratigrafia en extensió o horitzontal).
Mètode d’excavació estratigràfica en extensió o en àrea oberta sense testimonis. Sistema informatitzat i quadrimensional en el que el factor temps s’enregistra a través d’un MATRIX: equivalent a un arbre genealògic de les accions i els estrats en el temps.
Relacions estratigràfiques Fases del procés estratigràfic per arribar a la comprensió històrica.
Els components fonamentals d’un jaciment arqueològic: - UE Artefactes Ecofactes El reconeixement de les UE i les seves relacions   Relacions de contemporaneïtat: -Igual A i en contacte AMB Relacions de successió en el temps: -Un estrat cobreix a un o es cobert per.
-Un estrat s’adossa a un o se li adossa.
-Un estrat talla o un el talla.
-Un estrat reomple o es reomplert per.
La vida d’una ESTRUCTURA ARQUEOLÒGICA pot tenir diverses fases: 1- Preparació del terreny per a la construcció 2- Construcció 3- Vida i construccions secundàries 4- Reutilitzacions i construccions terciàries 5- Destruccions o abandonaments Agrupacions de les UE      Fets arqueològics: sèrie d’UE que formen un conjunt estructurat amb una finalitat concreta. Ex: mur, tomba, llar de foc...
Estructures arqueològiques: conjunt de fets arqueològics i UE que conformen una unitat funcional. Ex: casa, temple...
Fases: conjunt de fets arqueològics i d’UE que conformen un moment cronològic i funcional específic en la formació de l’estratificació. Ex: construcció/destrucció, ús/abandonament.
Períodes: conjunt de gases que conformen un moment cronològic en l’ocupació d¡un jaciment.
Jaciment arqueològic: conjunt estructurat d’UE que es poden agrupar en fets arqueològics, estructures, fases i períodes.
El registre de l’excavació L’excavació arqueològica és destructiva i es un procés irrepetible, s’ha de registrar i documentar de manera sistemàtica.
 Registre escrit: llibreta o diari de camp, fitxes d’UE, fitxes FET.
º Diaris d’excavació: documentació poc objectiva i poc sistemàtica.
º Fitxes de registre d’UE: són sistemàtiques i digitalitzables º Fitxes de registre FET: exemple d’una tomba d’incineració  Registre gràfic: plantes, seccions i alçats.
MÈTODES: eixos, triangulació, fotogrametria, pantògraf º Plantes per eixos: º Plantes per triangulació º Fotogrametria: tècnica que permet obtenir informació geomètrica d’objectes tridimensionals de la realitat utilitzant diferents fotografies registrades des de diferents punts o perspectives.
º Pantògraf: és un aparell de dibuix que disposa d’unes varetes connectades de tal manera que es poden moure respecte un punt fix. Dibuixa elements situats a la mateixa alçada i la topografia del terreny ha d’estar en paral·lel.
º Seccions i alçats.
  Registre d’imatges: fotografia i vídeo.
La fotografia arqueològica ha de fer-se seguint una metodologia específica. Utilitzant una escala gràfica i un nivell òptic adients, també des d’una perspectiva on es pugui veure tot el jaciment, etc. Permet documentar, conservar i recuperar jaciments.
Digitalizació del registre: bases de dades, SIG ...

Comprar Previsualizar