Circulacions locals (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 2º curso
Asignatura Fisiología Humana II
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 22/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

DISTRIBUCIÓ DEL FLUX SANGUINI EN LA CIRCULACIÓ SISTÈMICA EN EL COS EN REPÓS REGULACIÓ DEL FLUX SANGUINI LOCAL Com menys oxigen rep un teixit, més necessita per equilibrar la taxa metabòlica i per tant necessita més flux. El teixit mai consumirà més oxigen que el que pugui rebre.
- Vasodilatadors: - Disminució d’O2, augment de CO2 i augment de H+, això fa que augmenti la taxa metabòlica.
- Òxid nítric : produït per l’endoteli - Vasoconstrictors: - Noradrenalina: producte de l’activació del simpàtic, actua sobre els receptors alfa dels músculs de les artèries.
- Endotelina: és un pèptid alliberat per l’endoteli - Vasopressina: hormona diürètica - Angiotensina II 29 CIRCULACIONS LOCALS: LA PELL COM A RADIADOR La circulació a nivell de la pell actua com un mecanisme regulador de la temperatura.
30 CIRCULACIONS LOCALS: ANASTOMOSIS ARTERIO-VENOSA Si les anastomosis s’activen, no arriba sang als capil·lars i es queda més profunda. Si necessitem dissipar calor, s’obren les anastomosis, augmenta el flux capil·lar i intercanvia calor amb el medi.
CIRCULACIONS LOCALS: CIRCULACIÓ A CONTRACORRENT Segons la sang arriba calenta per les artèries, es refreda a la superfície i al retornar per les venes es torna a escalfar.
31 CIRCULACIONS LOCALS: MÚSCUL ESQUELÈTIC Un múscul en contracció té un flux intermitent. Si està contret no pot entrar sang. Al augmentar el exercici, augmenta el flux encara que hi hagi la oscil·lació (relaxació-contracció). Després de l’exercici el flux es manté elevat ja que s’intenta reparar el deute d’oxigen.
EXERCICI I FLUX SANGUINI Durant l’exercici es produeixen canvis circulatoris, les proporcions de flux varien i anirà més flux al múscul.
Tenim vasodilatació al múscul i vasoconstricció perifèrica (òrgans). Per millorar el flux sanguini, la respiració és més profunda i ràpida i això millora el retorn venós, i per tant millora el treball cardíac.
S’activa el sistema simpàtic augmentant la freqüència cardíaca i el volum sistòlic. A més a més, es produeix una vasodilatació en el múscul i vasoconstricció a la resta del cos, ajudant a que augmenti el flux sanguini al múscul.
32 CIRCULACIONS LOCALS: CORONÀRIA Les artèries coronàries són les que aporten la sang.
El flux del cor és proporcional a la contracció. En la sístole (contracció) el flux és mínim i en la diàstole (relaxació) el flux és màxim.
La major part del flux coronari es produeix en la superfície del cor. El plex subendocàrdic es veurà més afectat per la contracció rítmica, produeix un flux intermitent.
33 En cas d’infart van de dins cap enfora ja que els primers teixits que es queden sense flux són els interiors.
CIRCULACIONS LOCALS: CORONÀRIA COLATERAL Les coronaries colaterals van d’artèria a artèria, són connexions que serveixen de circuit redundant.
Si es produeix un error , el flux pot anar per les artèries colaterals. Es vasodilata per repartir el flux però donant més volta.
CIRCULACIONS LOCALS: CEREBRAL Depèn de l’activitat neuronal. En funció de l’activitat es produeix un flux cap a la zona de l’activitat. És independent de la pressió arterial.
34 CIRCULACIONS LOCALS: BARRERA HEMATOENCEFÀLICA Tots els vasos sanguinis que arriben al cervell estan envoltats per astròcits i és més impermeable que l’endoteli. Només el pot travessar l’oxigen ,el diòxid de carboni, anestèsics i l’alcohol.
Té dos excepcions (on no hi ha barrera): - Neurohipòfisis: ja que hi surten hormones - Centre del vòmit: per detectar substàncies tòxiques CIRCULACIONS LOCALS: VELLOSITAT INTESTINAL Dins de cada vellositat, la circulació venosa enviarà cada nutrient al seu lloc. Els greixos també ho faran a través del sistema limfàtic.
35 CIRCULACIONS LOCALS: ENTERO-HEPÀTICA La circulació venosa de la digestió va a parar a la vena porta i va al fetge on seran metabolitzats els nutrients i del fetge per la vena hepàtica fins la vena cava inferior que desembocarà al cor.
També arriba sang arterial, per l’artèria hepàtica, en el fetge es barrejarà les dues sangs i sortiran per la vena hepàtica.
La pressió hidrostàtica a la vena hepàtica es pràcticament nul·la.
Si tenim una obstrucció a la vena hepàtica la pressió augmentarà perquè la sang s’acumularà a la vena porta i venes digestives i tot això formarà un edema. L’aigua dels capil·lars sortirà i s’acumularà a la cavitat peritonial (ascitis). Si l’augment de pressió no s’allibera pot donar lloc a que les venes digestives es deformin i formin varius. Les venes poden arribar a explotar provocant una hemorràgia interna.
PRINCIPALS TIPUS DE FUNCIONS HEPÀTIQUES Síntesis proteica-> mantenir pressió col·loidosmòtica de la sang.
Síntesis de sals biliars-> absorció greixos 36 CIRCULACIÓ LOCAL: LOBULILLO HEPÀTICO Dins dels lobulillos hi ha els hepatòcits . Cada lobulillo rep sang de la vena porta i sang arterial hepàtica i es barregen als sinusoides (capil·lar perforat, molt impermeable), atravessa l’endoteli dels sinusoides per arribar als hepatòcits que modificaran les substàncies i faran el metabolisme. I dels sinusoides es comuniquen a una vena que portarà al final a la vena hepàtica.
Els hepatòcits es disposen en columnes. De cada columna surt un conducte limfàtic (el fetge produeix el 50% de la circulació limfàtica per filtració a través dels hepatòcits i sinusoides) i un conducte biliar (substàncies de rebuig).
Cèl·lula de Kupffer-> filtra La pressió de la vena hepàtica és aproximadament 0 i la pressió de la vena porta és aproximadament 9 mmHg. Si augmenta la pressió venosa tindrem un edema provocat per una obstrucció hepàtica.
CIRCULACIONS LOCALS: MELSA Controla la qualitat dels eritròcits. Tenim capil·lars discontinus i els eritròcits poden sortir i s’acumulen a la polpa roja que funciona com a reservori d’aproximadament 100 ml d’eritròcits molt concentrats. Si es necessiten eritròcits els capil·lars es contrauen i els eritròcits surten a la circulació.
A la pulpa s’acumulen els eritròcits i als senos venosos s’hi acumula la sang.
Si els eritròcits no es troben amb bon estat, quan surten dels capil·lars es trenquen i es reutilitzen els seus nutrients. Si els eritròcits no poden sortir dels capil·lars discontinus pels forats, també es degraden.
37 CIRCULACIONS LOCALS: LA PLACENTA Al voltant de la 4-5 setmana de gestació comença la circulació fetal. Es produeix una extensió dels teixits extraembrionaris (cèl·lules del trofoblasto).
Les cèl·lules del trofoblasto envaeixen l’endometri i fan que proliferin els vasos i que arribin més vasos a l’úter amb nutrients necessaris pel creixement de l’embrió.
Hi ha un intercanvi entre els vasos de la mare i els de l’embrió, però no hi ha contacte entre els vasos. Els nutrients que aporta la mare els capta l’embrió i els porta per la vena umbilical fins l’embrió.
Es formen les vellositats placentàries.
Hi ha 2 artèries umbilicals i una vena.
Els vasos de la mare acaben a un seno i no en un capil·lar , on deixa la sang en l’espai lliure i així disminueix la resistència que tindria si fos un capil·lar i d’aquesta manera augmenta el flux.
Aquesta sang l’agafa la vena umbilical amb les ramificacions que fa i porta els nutrients cap al cor.
La pressió de l’oxigen a la sang materna és més gran que a la sang fetal.
38 HEMOGLOBINA FETAL Té més afinitat per l’oxigen que la sang adulta. El fetus té més hemoglobina que la mare.
CIRCULACIÓ LOCAL: FETUS No respira, no fa la digestió. Per tant la sang no ha de passar ni pel sistema digestiu ni pels pulmons ( no intercanvi de gasos).
La vena umbilical enlloc de travessar el fetge passa directe de la vena umbilical a la vena cava.
L’aurícula dreta està perforada i a través del forat oval passa a l’aurícula esquerra i d’aquí va a l’aorta i a la circulació general.
La sang surt del ventricle dret per l’artèria pulmonar i hi ha un conducte arteriós de manera que la sang passa de l’artèria pulmonar a l’aorta. Això es degut a que l’artèria pulmonar té molta pressió a causa de la resistència del pulmó ja que està col·lapsat.
Les artèries umbilicals porten els productes de rebuig cap a la mare.
39 CIRCULACIÓ PULMONAR FETAL I NEONATAL Al moment del naixement baixa la resistència i augmenta el flux i també disminueix la pressió arterial pulmonar.
Es perd la circulació placentària que es de baixa resistència i per tant augmenta la resistència del sistema circulatori i augmenta la pressió. Llavors hi ha un canvi de pressions : hi ha alta pressió a l’aorta i a la pulmonar baixa pressió. En 4 setmanes el conducte arteriós desapareix.
Augmenta la pressió a l’aurícula esquerra i això fa que es tanqui el forat oval amb una petita capa de teixit que es fusiona en unes 4-5 setmanes. Arriba sang venosa al fetge i es tanca el conducte venós i degenera.
DEFECTES CONGÈNITS Conducte arteriós permeable o persistent -> el conducte no es tanca després del naixement. Hi haurà una superoxigenació de la sang, passa 2 cops pels pulmons i es queda al circuit pulmonar.
Quan fa exercici els músculs no reben oxigen i es fatiguen abans.
El cor dret ha de treballar més perquè al circuit pulmonar hi ha més sang i desenvolupa una hipertròfia del ventricle dret.
40 Tetralogia de Fallot-> l’aorta enlloc de surtir del ventricle esquerre (+ pressió), surt del mig (surt sang del ventricle esquerre i dret). Els dos ventricles estan comunicats (es barreja la sang).
L’artèria pulmonar està més estreta i té menys capacitat d’oxigen a la sang. I com a conseqüència no va al pulmó perquè la sang se’n va a l’aorta enlloc de l’artèria pulmonar.
El nen serà cianòtic , tindrà més CO2 a la sang.
CIRCULACIÓ LOCAL : RENAL El ronyó acumula el 20% de la sang.
2 zones: externa (còrtex) , interna (medul·la) Rep sang per la vena renal . La vena renal i l’arteria es ramifiquen per la medul·la i el còrtex. La medul·la esta dividida en lobulillos. El ronyó esta dividit en nefrones.
CIRCULACIÓ LOCAL : NEFRONES Capsula de bowman ( està al còrtex) Glomèruls Els capil·lars entren i surten x l’artèria (surten x l’arteria eferent). Els capil·lars del glomèrul es produeix la filtració, el líquid surt ( no surten proteïnes) als túbuls de la nefrona i es produeix la absorció.
41 ...