Tema 12 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

12. ESPERMATÒFITS (II) – Cicle reproductiu Recordem concepte heterospòria: formació de dos tipus d’espores dins dos tipus d’esporangis. Les micròspores creixen dins els microsporangis i en germinar formen gametòfits ♂ o microgametòfits (gra de pol∙len). Les megàspores creixen dins els megasporangis i en germinar formen gametòfits ♀ o megagametòfits GIMNOSPERMES – Estructures reproductores Poden ser o unisexuals / solitàries o bé poden estar reunides en cons o estròbils.
Hi ha estròbils masculins (contenen els microsporangis) i estròbils femenins (contenen els megasporangis). En els cas dels cons femenins, les fulles modificades dels cons s’anomenen fulles megasporofil·les i a sobre d’elles estan els primordis seminals (les estructures sexuals femenines, els megasporangis). En els cons masculins les fulles modificades s’anomenen fulles microsporofil·les i contenen les anteres on dins estarà el pol·len.
En els cons femenins, els primordis seminals no estan tancats en una fulla modificada (carpel, òrgan femení bàsic de la flor); no hi ha veritable fruit.
ANGIOSPERMES – Estructures reproductores Poden ser o flors unisexuals o hermafrodites (solitàries) o bé poden estar reunides en inflorescències.
Les seves estructures reproductores es troben en una branca modificada on apareixen diferents nusos amb fulles organitzades en verticils de fulles modificades en pisos (un verticil, encara que ja ho sàpigues, és un conjunt de tres o més fulles que neixen al mateix nivell d'una tija). De fora a dins trobem: - Calze: primer verticil de fulles modificades anomenades sèpals.
Per sobre apareix un altre verticil anomenat corol·la format per fulles modificades anomenades pètals.
Una mica més a dins ens trobem les estructures que tenen els òrgans sexuals.
o El primer verticil que trobem modificat és l’androceu: conté el conjunt de fulles modificades anomenats estams. L’estam és l’òrgan que conté el pol·len (fulla modificada). Aquests estams estan formats per un filament i per una estructura anomenada antera (on hi ha el pol·len).
o L’altre verticil modificat és el gineceu: conté el conjunt de fulles modificades anomenades carpels. Aquests carpels contenen les estructures sexuals femenines. En els carpels diferenciem els ovaris, l’estil i l’estigma on el gran de pol·len es posa per poder donar lloc a la fecundació.
A les capes de fulles modificades que no tenen contingut sexual se les anomena periant. El periant el podem trobar de moltes morfologies: - - Plantes que formen 2 verticils (calze [sèpals] i corol·la [pètals]). Hi ha plantes que tenen aquests dos pisos: o Diferenciables: el calze conté els sèpals i la corol·la conté els pètals.
o Indiferenciables morfològicament: parlem de perigoni (conjunt de sèpals) i de tèpals (les fulles modificades).
Para qué voy a crear 2 verticils de fulles? Plantes que només en creen 1 (un periant).
Luego hay plantas que disen pa que crear hojah modificadah si nesesito el viento. Són les que directament no tenen periant.
El calze el diferenciem en funció de si els sèpals són lliures (es poden separar) o no.
- Sèpals lliures: dialisèpal Sèpals soldats: gamosèpal La corol·la la diferenciem en funció de si els pètals són lliures (es poden separar) o no.
- Pètals lliures: dialipètala Pètals soldats: gamopètala La floreh van a tener musha formologia. Les podem classificar en funció de la seva simetria: - Zigomorfa: flors que tenen un sòl pla de simetria.
Actinomorfa: flors que tenen més d’un pla de simetria.
Androceu (el conjunt d’estams). La fulla modificada es replega tant que dóna lloc a un filament i a la part superior trobem l’antera. Si fem un tall transversal a l’antera veiem que hi ha dues meitats. Cada una s’anomena teca. Cada teca té dos sacs pol·línics; per tant dins de cada antera tenim 4 sacs. Cada sac està rodejat per cèl·lules del tapete. El connectiu és la unió de l’antera amb el filament.
Gineceu (conjunt de carpels). Trobem una fulla que era una làmina, però que amb l’evolució s’ha protegit replegant-se i dóna una estructura en forma d’ampolla dividida en ovari (primordis seminals amb ovocèl·lules), un estil i un estigma (àpex, zona de contacte amb el gra de pol·len, on es fecunda).
Evolució: primer es van fusionar els ovaris donant lloc a un gineceu amb un ovari, dos estils i dos estams. Però la planta va dir pueh oye lo fusiono toh i finalment obtenim l’actual. De la misma melena els estams de l’androceu també han anat evolucionant al llarg del temps.
24/03/14 LA LLAVOR – Gimnospermes i Angiospermes La llavor consisteix en un embrió (planta o esporòfit jove) acompanyat de teixit nutritiu i rodejat per una coberta de protecció. Com es forma? Després de la fecundació, el zigot començarà a créixer dins d’un teixit nutritiu anomenat endosperma (procedent de la transformació del gametòfit femení).
ELS FRUITS – Angiospermes FRUITS SECS ALTRES FRUITS – Els fruits carnosos, múltiples i complexes En els fruits complexes, el receptacle floral (qui subjecta el periant) també forma part del fruit. Per exemple, les maduixes – la llavor de les maduixes és una llavor seca envoltada del gineceu.
Els fruits múltiples són fruits en els quals la flor original té moltes ampolletes que donen lloc a un petit fruit carnós. Per exemple, les móres i els gerds.
CICLE BIOLÒGIC – Angiospermes PART MASCULINA L’esporòfit és el dominant, el qual donarà lloc a les flors, les estructures reproductores masculines. En els sacs de les anteres es formaran els sacs pol·línics.
Dins els sacs pol·línics trobarem la cèl·lula mare, una cèl·lula diploide que per meiosi donarà 4 micròspores, les quals van en grups de 4 (tètrades) fins que se separen donant els grans de pol·len unicel·lulars.
El gra de pol·len germinarà donant lloc al gametòfit masculí (no germinen fora, sinó que en l’interior el gra de pol∙len unicel∙lular es torna pluricel·lular, format per dues cèl·lules: la cèl·lula vegetativa i la cèl·lula generativa). Aquest sempre està rodejat per una coberta pol·línica formada per dues capes, l’exina i la intina. Dins aquest gra de pol·len bicel·lular es troba el gametòfit masculí haploide – l’han de protegir de radiacions solars, etc. En el moment en que ja estigui tot format, l’antera s’obrirà i s’anirà al encuentro de su media naranja.
PART FEMENINA L’esporòfit és el dominant, el qual donarà lloc a les estructures reproductores femenines. Dins l’ovari trobem el primordi seminal, dins el qual trobem la megàspora que donarà lloc a l’ovocèl∙lula. Està envoltat d’un teixit – el tegument. Per una banda, aquest tegument deixarà una obertura, el micròpil, perquè arribi el pol·len. El primordi seminal està enganxat a la paret de l’ovari per una extensió de l’ovari, el funicle.
Dins del sac embrionari trobem la cèl·lula mare de la megàspora, que per meiosi dóna 4 cèl·lules (4 megàspores haploides), de les quals 3 degeneren quedant sempre aquella que més a prop està del micròpil. A aquesta megàspora l’anomenem sac embrionari unicel·lular.
El sac embrionari està format doncs per una sola cèl·lula. El nucli d’aquesta cèl∙lula pateix una sèrie de mitosis fins obtenir una cèl·lula amb 8 nuclis. Aquests 8 nuclis pateixen una migració, de manera que 3 d’aquests nuclis se’n van a la zona propera al micròpil (zona del tegument que esta oberta; uns altres 3 nuclis se’n van a la zona més allunyada del micròpil, i per últim 2 nuclis es queden al centre.
Un cop organitzats, es compartimenten, és a dir, es rodegen de citoplasma i membranes i formen cèl·lules. La cèl·lula del centre de les que estan prop del micròpil serà l’ovocèl·lula. Les altres dues que l’acompanyen s’anomenen cèl·lules sinèrgiques (el que abans era una fila de cèl∙lules estèrils, l’arquegoni, que tenien molses i falgueres). A les 3 més allunyades se les anomenen cèl·lules de les antípodes. Els dos nuclis que apareixen al centre formen una sola cèl·lula i s’anomena cèl·lula dels nuclis polars.
POLI POLI NI ZA CIÓN – Semilla de calidá y barato Un gra de pol∙len aconsegueix arribar a l’estructura femenina. El gra té l’obligació de posar-se sobre l’estigma.
Germinació: la cèl∙lula vegetativa és l’encarregada de formar el tub pol·línic, un canal que facilitarà que els gàmetes masculins arribin des de l’estil fins al micròpil femení.
Al tub pol∙línic el segueixen uns gàmetes que s’han format de la cèl∙lula germinativa.
En el moment que el gra del tub pol·línic arriba al micròpil es produeix la fecundació.
Cada un dels dos gàmetes ha de fecundar una cèl·lula; el 1r fecundarà l’ovocèl∙lula, el 2n fecundarà la cèl·lula dels nuclis polars formant un endosperma secundari triploide que serà teixit nutricional – a mesura que l’endosperma 3n creix, va creant un teixit que donarà aliment a l’embrió. L’embrió està rodejat de la coberta seminal que té dues capes: la més interna és la capa del megasporangi/nucel·la (perisperma), la més externa són els teguments (episperma).
Una llavor, en angiospermes, estarà també protegida per les parets de l’ovari formant el fruit, un fruit que el podrem dividir per tant en 3 capes: l’endocarp (l’ós, part més interna de l’ovari, on trobem la llavor), el mesocarp (part intermèdia de l’ovari, la part carnosa) i l’exocarp (la pell).
Format el fruit (fructificació), es produeix el procés de disseminació – colonització (l’embrió viatja per colonitzar el medi terrestre). Una semiya que en un momento dado yega a un sitio i dise aquí me quedo. I crea unes petites raíses. L’endosperma (teixit nutricional) té la quantitat justa perquè l’embrió tregui una petita arrel i unes fulles (cotiledònies). Un cop això format, la planta seguirà creixent per donar un nou esporòfit (planta). Quan creix, la llavor cau sola i marginada al terra i pot seguir tenint endosperma.
...