Resumen tema 1 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 1º curso
Asignatura Introducción a la economía
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 08/10/2014
Descargas 2

Descripción

Apuntes resumidos con palabras clave de cada tema

Vista previa del texto

LLIÇÓ 1 L’ECONOMIA COM A CIÈNCIA SOCIAL 1.1 El concepte d’economía Vol conèixer les lleis i regularitats que governen les relacions humanes que tenen a veure amb la satisfacció de les necessitats. Per conèixer les regularitats existeixen dos tipus de problemes: - Judicis de valor i prejudicis - Dificultats d’observació i verificació Transformació material Les relacions econòmiques existents són: - Relacions de propietat: qui és el propietari dels recursos produïts.
- Relacions de producció: com utilitzar els recursos per satisfer les nostres Organització social necessitats.
- Relacions de distribució: distribució de salaris i beneficis.
- Relacions de consum: moment que reflecteix quan tenim el producte que volem consumir.
1.2 Necessitats humanes: béns econòmics, valors i preus - Necessitat: tot allò que es desitja, que la seva satisfacció requereixi un determinat esforç.
- Bé econòmic: útil per satisfer les necessitats, producte pel qual es paga per obtenir-lo.
- Valor d’un bé: procedeix del treball que incorpora, i la seva expressió monetària és el preu.
Segons A. Smith, el preu de mercat (preu que considerem raonable) en un moment determinat pot ser més gran o petit que el preu natural (preu desitjable que incorpora el valor del treball i un benefici just). En un mercat de lliure competència, a llarg termini, el preu de mercat equival al preu natural (∧ Oferta : ∧ Demanda), i és com si hi hagués una mà invisible que porta un equilibri econòmic. Per tant, Smith defensa un mercat lliure sense intervencions de l’Estat (mà invisible).
pensem que ∧ Demanda Segons Smith: PN = PM PN∠PM ∧Oferta PN=PM Per tant, la lliure competència fa que a la llarga els preus s’igualin (∧Demanda + ∧Oferta =equilibri dels preus) LLIUREMERCAT Així, el preu d’un producte pot variar segons: - Condicions de demanda: ∧ ó ∨ - Condicions d’oferta: productor pugui alterar els preus (∧Oferta = ∨Preu o a la inversa) - Impostos i subvencions Galbraith diu que els preus no tenen perquè seguir el mecanisme del mercat marcat per Smith, sinó que les grans corporacions s’ajusten als mateixos.
Els tipus de béns econòmics són: - De consum o inversió - De primera necessitat, normals o luxe - Materials (béns) i immaterials (serveis) No es produeix allò que necessitem els humans, sinó allò que genera beneficis.
1.3 El procés de producció - Producte brut o OUTPUT: valor de tot allò produït en el procés de producció.
- Producte net o INPUT: valor del producte brut menys els productes necessaris per l’activitat del mateix.
o PNET Mitjans producció (1ªMat + Treball + Tecno.) – PBRUT = VALOR AFEGIT - Excedent: quan es produeix per sobre del necessari (valor afegit). El seu repartiment depèn de la negociació entre els treballadors i els propietaris. El podem dedicar a: o Consum productiu: invertir l’excedent en factors de treball i tecnologia.
Això incrementa la productivitat (estocs en magatzems, equips i millores a la producció) o Consum improductiu: dedicar-ho a fer piràmides (EX) El PNET es pot definir des de tres perspectives: - Producció: valor del producte final – valor dels productes intermedis (PBRUT 150 – PINT 50 = 100 = PNET) El - Renda: salari + beneficis - Despesa: consum + inversió procés de producció és interdependent, com les empreses interdependents (per produir un cotxe es necessita acer).
són 1.4 Creixement del sistema econòmic Segons Sraffa, el creixement econòmic depèn de l’excedent existent en els diferents sectors i del seu ús. La taxa d’excedent (TE= excedent/inputs) sectorial més baixa indica la taxa de creixement total del sistema. Per tant, la taxa de creixement serà màxima si s’igualen les taxes d’excedent de tots els sectors productius.
Trobem uns models que es centren en els factors que generen els creixement econòmic a llarg termini: - Escola neoclàssica: Solow diu que el creixement depèn del capital i la població, a partir de la dècada dels 80 destaquen el paper humà. El model de Romer emfatitza el paper positiu de l’educació mitjançant el seu efecte sobre el I+R+D. Lucas diu que els treballadors amb estudis són més productius.
- Keynes i els seus seguidors (postkeynessians): importància de la inversió com element determinant del creixement econòmic.
- Escola institucionalista: Myrdal diu que el procés de creixement, un cop iniciat, no està garantit en el temps.
o Nou institucionalisme: les institucions poden ajudar o dificultar el creixement.
1.5 Processos d’intercanvi i mercats Sistema financer Treball Agent econòmic Béns i serveis Els diners al mercat serveixen com mitjà de pagament, com unitat de compte i dipòsit de valor. Hi ha tipus de mercats: - Mercat de béns i serveis: relació entre l’empresa (Oferta) i els consumidors (Demanda).
- Mercat de factors: persones (oferta) oferten treball a la empresa (Demanda) a canvi d’un salari.
- Sistema financer: Banc (Oferta) diners a les famílies. La empresa (Demanda) a canvi de (Diners + Interessos)= les famílies obtenen Diners + Beneficis.
Com les FAMILIES i les EMPRESES no es relacionen tenim els intermediaris Els agents privats també es relacionen amb el sector públic: L’Estat es relaciona amb les famílies a través de les empreses i el mercat de productes.
Els tipus d’agents privats són: - Famílies: pagament d’impostos Estat dóna béns i serveis i llocs de treball.
- Empreses: pagament d’impostos Estat dóna béns i serveis i subvencions.
- Entitats financeres: préstecs + pagament d’impostos + préstec de recursos Estat dóna béns i serveis i pagament d’interesos.
...