Tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 3º curso
Asignatura Teoria i anàlisi de la televisió
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 21/01/2015
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2. Tendències de la televisió actual Segons les dades del Consell Audiovisual Europeu, els països que menys televisió consumeixen al dia son Islàndia (134 min) i Suïssa (136 min). En contra, els que més en consumeixen son Rússia (326 min), Portugal (264 min) i Hongria (266 min). Actualment a Espanya consumim una mitja de 244 minuts al dia. En el nostre país, i des de l’inici de la crisi, el consum de televisió ha augmentat.
El que principalment es consumeix és la TDT (82,4%), pràcticament ja establerta a tota Europa. La televisió per cable s’emporta un 13,5% i per satèl·lit un 4,1%. El consum televisiu de pagament ha anat disminuint amb el temps degut a la crisi econòmica.
La televisió temàtica ha augmentat i ha tret espai a les televisions generalistes. L’audiència s’està fragmentant i les televisions generalistes avui en dia només tenen un 60% de l’audiència. Està creixent el visionat de televisió especialitzada. Busquen nínxols de target dirigits a ells.
El 2013 Telecinco continua sent líder només per una centèsima (13,5%) seguit per A3 (13,4), La1 (del 12,2 a 10,2, sempre que mana el PP cau), Autonòmiques, La Sexta, Cuatro, Tem. Pago,...
2.1. Estructura programàtica Tres nivells de classificació usant l'exemple de Velvet: • Macrogènere: ficció. (ex. informació, infoshow, concurs, infantils, religió, càpsules 2 min).
• Gènere: serial.
• Microgènere: drama.
Estructura programàtica de les televisions generalistes (2007-2008) Als Estats Units (1990-2008). Es confirmen els tres grans macros (infoshow, informació i ficció). Destaquem un creixement important de l'infoshow.
A Europa, es confirmen els tres macrogèneres, conformats per la Ficció, la Informació i l'Infoshow, que ocupen més de dos terceres parts de les graelles en els cinc grans mercats, deixant molt poc espai per a la diversitat.
1 o Regne Unit. Informació (27,5), ficció (20,1) i infoshow(17,9). Actualment ha augmentat l’infoentreteniment i ha baixat la ficció degut a la crisi. És més barat produir-ho. Continuen treballant amb el públic infantil i han inclòs molt concurs en les seves graelles (10,4).
o França.ficció (30,7), informació(27), infantil(11,5). Fenòmen sorprenent: atenció als programes infantils com una estratègia d’inversió lingüística. Països amb gran diversitat cultural. D’aquesta manera s’integra els nens d’altres procedències. Dediquen més temps a aquesta programació les cadenes privades que les públiques. França continua apostant per la ficció i continua sent el que menys temps dedica a l’infoentretenimetn.
o Itàlia. com Espanya, té una aposta important per la informació (30) seguida per la ficció (27,6) i son un dels reis europeus de l’infoentreteniment (19,5). També destaquen els continguts infantils (7,6). Aposta per la informació actualment (33,6), com a Espanya, també ficció (31,7) i info-show (14,1) o Alemanya.líder i prioritat per la ficció (32,8), després per la ficció (31,9) i son els reis de l’infoentreteniment en el tribunal catòdic (19,9) (com de buena ley). És el país que presenta menys diversitat. La gran majoria de la seva programació està destinada a aquests tres grans macros. Continua sent la que te menys diversitat actualment.
o Espanya.país d’europa que té més informació (37,9%) ja que tant publiques com privades hi participen amb els grans magazins matiners i desrpés els noticiaris generals o especialitzats després. Després ve la ficció (26,3) i l’infoshow (12,6). A Espanya ha augmentat encara més l’aposta per la informació (44,3%), ficció (22,9) i infoshow (14,5).
Les televisions generalistes segons titularitat – Televisió privada: les tres grans macros per ordre son ficció, informació i infoshow. La dosis d'infoshow es triplica en la privada, es tracta d'una arma estratègica per arrastrar grans audiències. Alhroa ha augmentat el contingut juvenil i han disminuit els shows (cost elevat).
– Televisió pública: les tres grans macros per ordre son informació, ficció i infoshow. Els dos primers estan en augment constant, així com l'esport (però sempre depén dels drets d'emissió).
Dediquen més temps als concursos, esports i contingut educatiu i infantil.
Programació europea televisions generalistes segons titularitat 2 Les televisions públiques aposten amb gran diferència en primer lloc pels programes de macrogènere Informació, mentre que les comercials ho fan per la Ficció. Es diferencien també les cadenes públiques de les privades pel recurs al macrogènere Infoshow: les comercials l'utilitzen en uan dosi major que les públiques, tret del cas d'Itàlia. Els esports segueixen sent un igredient més utilitzat per les públiques que per les privades en tots els mercats, mentre que la programació infantil té més presència en les públiques que en les privades britàniques, alemanes i espanyoles, encara que passa el contrari amb les franceses i italiànes.
Estructura programàtica del prime-time de les televisions generalistes a Europa Espanya es diferencia clarament de la resta de països de la Unió Europea per la informació (40% en l'accés prime time), seguidament trobem el macro ficció i després, com a tots els països excepte a Alemanya, l'infoshow. Els últims anys ha pujat molt la presència de l'esport en tots els països. A Alemanya trobem molt date-time amb programes de tribunal catòdic, contingut que no s'usa com a eina de lluita (tal com es fa a Espanya). Aquest païs cuida molt les seves pròpies ficcións, mentre que els altres mercats en compren més. A França destaca el concurs i al Regne Unit l'infoshow. En general també es dóna molta importància al cinema. Acostumen a ser pel·lícules mainstream, americanes que arrastren molta gent en les seves estrenes, després sitcom i serial.
Però en general cal destacar la importància de la informació en profunditat en primetime (independentment del format). Espanya va al fast-food: informació en telenotícies. Alemanya i França inclouen el documental, reportatge, magazine, noticiaris i el courrent affairs (reportatges sobre temes candents aquella setmana). El Regne Unit dóna una gran importància al documental.
• Així doncs, tots els països tret d'Itàlia (14%) guarden una proporció significativa de les graelles del primetime per a programes del macrogènere Informació. Espanya (41%) lidera aquesta aposta seguida de França (32%) i el Regne Unit (29%), que destinen gairebé un terç d'aquesta franja. Amb menor intensitat trobem Alemanya, que li reserva un 23%.
• La Ficció és l'aposta líder a Itàlia (49%), Alemanya (48%) i França (45%), mentre que en el cas del Regne Unit aquest macrogènere comparteix la proporció amb la Informació (29% en ambdós casos) i a Espanya (22%) l'aposta és menor.
• L'Infoshow és el tercer component bàsic del primetime arribant a dobles dígits en tots els països exceptuant França (5%), en coherència amb la dèbil presència d'aquest macrogènere en el conjunt de l'oferta.
Conseqüències de la desregulació i la digitalització sobre la programació L'última dècada del segle XX i la primera del segle XXI coincideixen amb dos grans canvis 3 en les polítiques de comunicació a Europa, ambdues impulsades amb el pretext de les innovacions tecnològiques que propicien dues onades de desregulació. La primera, iniciada a finals de la dècada de 1980 i culminada en la de 1990, va suposar la ruptura definitiva dels monopolis públics i l'obertura generalitzada de la televisió als operadors privats. En general es van configurar sistemes mixtes que tendien a un equilibri en el nombre d'operadors de cada titularitat. Les conseqüències sobre l'oferta de continguts desmentir la suposada bondat que la introducció de les regles del mercat en el sector televisiu tindria per a la diversitat.
La segona onada de desregulació es produeix per la decisió de substituir la tecnologia analògica hertziana per la digital. La decisions europea d'aprofitar l'augment en la capacitat de transmisió per a multiplicar l'oferta de canals en obert, en lloc d'optar per aprofitar l'ample de banda per a prestar serveis interactius amb caràcter universal i/o incloure senyals d'alta definició, responia de nou a la idea totèmica d'augmentar la diversitat. Les dades desmenteixen de nou aquesta toería i el fracàs d'aquesta segona desregulació en termes d'augment de la diversitat de continguts se salda amb una nova volta de rosca a l'homogeneïtzació dels continguts i, com a efecte col·lateral, desencadena una concentració a la propietat que lamina les possibles bondats que hauria aportat a la pluralitat l'entrada de nous actors en el mercat televisiu.
Després del recurs generalitzat dels nous operadors a la Ficció en els primers compassos de la desregulació, de forma general es poden constatar diverses macrotendències en l'oferta televisiva: primer, es produeix una erosió sostinguda de la quota atorgada a la Ficció en tots els països; segon, es constata una recuperació del paper atorgat pels programadors dels quatre mercats continentals de la Informació. En el cas britànic es produeix el contrari. En un altre ordre, l'Esport té un alt valor estratègic en l'atracció d'audiències, però perd presència a les televisions generalistes de tots els mercats. A més, la programació infantil també pateix una erosió.
Finalment, l'Infoshow protagonitza el creixement més espectacular de tots els mercats, convertint-se en el macrofenòmen per excel·lència de la desregulació. Aquest macrogènere, fruit de la hibridació dels estilemes dels gèneres del macrogéro Informació i dels macrogèneres d'entreteniment (Ficció, show, concurs), es converteix en el motor de la innovació en els gèneres i formats televisius i en camp d'experimentació i modernització.
Principals tendències de la programació a Europa • Infoshow: fruit de la desregulació, ha assolit l'èxit en la graella programàtica. Una de les tendències significatives dins del camp de l'infoshow és la incorporació de la linia psciotensa 4 (ús de la psicologia dels concursants per a fer espectacle) al Reality game.
◦ Efectes programàtics del Reality game: ▪ Efecte esquitxada. Els programadors aprofiten l'estirada dels realitygame per verificar altres segments de programació. Es basa en la inserció d'una cita setmanal en el realitygame i al seu voltant es disposa una constel·lació de cites secundàries de diferent format i durada, distribuïdes en diferents franges horàries, de manera que s'obté un alt índex d'impacte i s'explota la seqüencialitat per crear una inèrcia d'arrossegament centípecta cap a l'edició principal.
▪ Efecte sinèrgic. Aprofitar les excedents i els descarts dels reality game com a nutrients d'altres programes. Pot ser un efecte sinèrgic interior, quan se n'introdueixen fragments en programes ja existents de la mateixa cadena; efecte sinèrgic exterior, quan altres cadenes de la competència inclouen els personatges com a invitats dels seus programes o inclouen segments del propi reality game amb l'objectiu de comentar-lo, criticar-lo o satiritzar-lo; efecte sinèrgic crossmedia, que consisteix en la creació de foros en linea tot creant comunitats que reforçen el programa.
▪ Efecte explotació intensiva. Consisteix en la inserció en la graella de més d'una cita setmanal del reality game i una emissió setmanal de diversos capítols.
▪ Efecte serial. Inserció del reality game amb capítuls diaris d'un format idèntic.
▪ Efecte concentració. Més d'un reality game en un mateix dia.
▪ Efecte especialització. Creació d'un canal específic per al reality game i les peripècies passafes i presents dels seus protagonistes. Aporta longivitat al programa.
▪ Efecte always on. Habilitació d'un canal a Internet sempre connectat.
▪ Efecte xarcuter. Inclusió d'”analistes” i protagonistes descartats i despitats, sigui en un programa o al llarg de la programació.
▪ Efecte simbòtic. Organització d'un programa autònom a la gala, que s'inclou en la graella en el període de durada del reality game i adopta el format de debat. Genera el fenomen fan, crea bàndols i estimula la implicació de l'audiència per tal d'estimular la seva participació en el joc, que a més de fidelitzar l'audiència, té com a conseqüència la generació d'ingressos atípics.
▪ Efecte abrasiu. Posada en graella d'un realitygame que es programa en un període breu de temps (dues setmanes, més o menys), amb gales diàries en el primetime durant tot 5 el període -en algun dia fins i tot dues gales- i retransmissió en directe cada dia a la franja de la nit.
• Rehabilitació del concurs. Ofereix una relació inversió-benefici molt favorable.
• La Informació, agitada. Amb diferència segons titulartiat. Cada cop més gèneres dins.
• La Ficció, reubicant-se. Usada per “acabar de plenar” i com a mètode de competició.
• L'esport, danyat. Sofreix les conseqüències de la doble onada de desregulació i s'està allunyant cada cop més a les possibilitats de les cadenes generalistes.
• La programació infantil, disminuida. Malgrat la seva erosió, la progamació Infantil a les cadenes generalistes subsisteix amb certa robustesa en l'oferta europea, essencialment per les obligacions de servei de les cadenes públiques; en cas contrari la seva presència seria residual, ja que en aquest cas els canals temàtics són una aposta privada d'alta rendibilitat.
• Introducció per a programes. La constant incorporació de nous actors a l'oferta televisiva europea i la creixent participació d'Internet en la captura d'inversió publicitària augmenten les dificultats per mantenir una quota d'ingressos. La necessitat de compensar aquesta pèrdua d'ingressos bolca als operadors a la recerca d'ingressos atípics. Per aquí es rellança la televenda en les franges del day time, esquitxant amb microespais la graella, amb una tendència a donar-los entitat de programa amb el recurs a presentadors de la pròpia cadena que condueixen -i fins i tot cedent- seu nom a algun d'aquests espais. A la franja noctura la tendència és la inclusió d'espais batejats com Call TV, que adopten la forma de Concurs de trucades per guanyar un premi en metàl·lic responent a preguntes de respostes més que òbvies.
El flux de trucades amb tarifa és una font d'ingressos molt consistent. Encara que estan incrustats en la graella com programes, no podem considerar-los més que paraprogramas.
2.2. Expansió de l’Infoshow L'infoshow (TV vérité, telerealitat, telebasura...) apareix a Europa a causa de la desregulació (la televisió ja no és vista com un objecte cultural) i la innovació tecnològica. La combinació d'aquests dos factors fa (1) augmentar l'oferta, (2) provoca canvis en les estratègies programàtiques i (3) canvia les formes de consum i el rol de la televisió. Aquest és el context en el que neix l'infoshow, el qual suposa la desaparició de les fronteres clàssiques entre gèneres [passem de la paleotelevisió a la neotelevisió].
6 Així doncs, l'infoshow agafa en les seves formules elements dels gèneres informatius, dels de ficció i dels d'entreteniment [per tant macrogènere d'informació + macrogènere d'entreteniment (ficció, show i concurs)]. Representa una nova forma de presència de la informació espectacularitzada que dóna cabuda com a protagonistes de les històries narrades a gent comuna, convertint la televisió en el regne dels "qualsevol".
Els principals elements definitoris d'aquest macrogènere són (1) l'espectacularització de la realitat, (2) exhibició de les emocions, (3) recreació en el dolor i la desgràcia i (4) aireig de les misèries de tot ordre.
I pel que fa a les característiques bàsiques dels seus orígens (1) es tracta d'un relat versemblant, (2) plantejat amb una estratègia discursiva espectacular, (3) protagonitzat per un “qualsevol” que respon a una crida de participació (avui dia pot ser un famós també) i (4) apel·la a l'emotivitat.
Aqust format sorgeix a Europa quan apareixen les televisions privades i, com a consequencia, es produeix una ruptura del sistema de publicitat. El pastel publicitari és mateix però ara “som més a menjar”. Als EUA apareix degut a la reducció dels costos de producció. Es busquen programes amb costos de producció molt econòmiques però que sedueixin a grans masses.
Parlem d'eclosió de la telerrealitat a partir de finals dels 80' i, tot i que hi ha molta controvèrsia sobre quin va ser el primer programa de telerrealitat, els primers com a data oficial son: als USA Unsolved Mysteris i a Europa Un giorno in pretura i Telefono giallo (Itàlia). En els seus origens, podiem parlar de talk-show i debat com a gèneres “més seriosos” i de reality shows.
1990-1995 Els reality-show programats en els primers temps es movien bàsicament a 1ª etapa: TRISTESA l'entorn tràgic i l'emoció i la commoció de l'espectador a partir de la tristesa aliena, amb marques com "el desaparegut", "l'accidentat", "l'abandonat".
(Quién sabe dónde, Valor y coraje, Nunca es tarde).” (Prado et Al., 1999:203) 2ª etapa: ALEGRIA L'explotació de la tristesa es substitueix per l'alegria. Unes alegries eufòriques i estridents de subjectes corrents i anònims als quals no es dubta a sotmetre a clímax narratius seqüenciats per obtenir la seva màxima explosió afectiva desitjada: rialles, plors, histèries, sorpreses fingides o reals, tot s'hi val mentre es deixi captar per la càmera. (Sorpresa sorpresa, Hoy es posible, Gracias por todo).” (Prado et Al., 1999:203) Aquesta expansió es produeix degut a dos fenòmens claus a nivell de continguts: o Qualitativament. El pes que ha tingut en les graelles. Des de la ruptura de monopoli fins a l’actualitat, passant per analògic i digital, totes les cadenes l'han prioritzat tot i que les privades 7 més. Els americans hi dediquen més temps de pantalla que els europeus: un 16.8% enfront a un 9.2%. Tot i així cal remarcar que als EEUU son únicament de titularitat privada mentre que a Europa son de titularitat mixta, fet que provoca molts debats socials.
o Quantitativament. En tots els països europeus la presència de l’infoshow ha continuat augmentat.
Tot i això a França no forma part dels macros prioritaris. Els altres han tingut un creixement exponencial. Contingut que primen les privades.
En prime time: Regne Unit, Itàlia i Espanya pel que fa a hores dedicades.
• Qualitativament. No només ha augmentat el temps que les cadenes otoguen a aquest contingut sinó perquè també hem passat de quatre gèneres el 1989 (reality-show, talk-show, debat, tribunal catòdic) a 12 gèneres el 2013 (reality show, talk-show, debat, tribunal catòdic, entrvista, chat, sàtira d’actualitat, docusoap, docusèrie, docudrama, reality game, docucomedy). [Això segons Euromonitor.] • Quantitativament. També hem vist quin tipus de generes s’usen durant el dia i veiem que en l’infoshow té molta importància la docuserie (Supernany), també talkshow (Salvame), els reality shows (Entre todos), tribunal catòdic (De buena ley), reality games... En el prime time la gran estrella és el reality game i en segon lloc reality show, talk-show, docusèrie, actualitat d’humor...
L'èxit d'aquest macrogènere s'ha produït gràcies a la doble rendibilitat d'aquests programes: (1) recurs anticrisis ja que cal conseguir ingressos de publicitat ara que s'ha de repartir el pastel i (2) fidelització de l'audiència.
Tant a Europa com als EUA, l'infoshow fomenta la seva legitimitat d'”allò real” a partir de dos grans categories que poden aparèixer soles o combinades que identifiquen així dos grans grups de programes: 1. Els que es basen en coses reals i la seva dominant son “els fers de la gent”. Mostren accions o recreades.
2. Els que es basen en coses reals i la seva dominant son “els dirs de la gent”. Mostren emocions.
→ Per que (1) és el contingut programàtic que protagonitza el creixement més espectacular en ebullición que registra cambios tanto en la tots els mercats. A més (2) és el fenòmen preponderancia de unos gèneros y otros en su programàtic per excel·lència de la desregulació, (3) està en constant innovació, (4) és una seno, como en la modelización de los mismos y los influència en l'estil d'altres macrogèneres i (5) “El Infoshow es un macrogenero elcéctico y en 8 continuos préstamos entre unas fórmulas y otras son moneda de cambio.” Prado Gèneres de l'infoshow • Reality shows (El diario de Patricia, MHYV) • Talk shows (Dónde estás corazon, La noria) • Actualitat d'humor (Caiga quien caiga) • Debat (Moros y cristianos) • Tribunal catòdic (De buena ley) • Entrevista (El convidat, Viajando con Chester) • Xat (Sin censura) exèrimenten i modelen les tècniques d'inserció en graella.
Revitalització del gènere documental: • Docusoap (quan hi ha continuitat en la narració, Veterinaris). Videodiaries.
• Docuserie (quan té clímax final, Supernanny).
Videodiaries.
• Docudrama (analisis en profunditat d'un personatge + dramatització).
• Docucomedy (seguiment d'un personatge en clau d'humor).
Revitalització del gènere concurs: Reality games (concursos de telerrealitat). Apareixen l'any 2000 i es converteixen ràpidament en fenòmens d'audiència.
Consisteix en una convivència filmada les 24 hores i una gravació pautada de les lliçons.
Avui en dia cal destacar el gènere infoshow amb més capacitat de metamorfejar-se: (1) gran varietat de protagonistes (normals, famosos, cantants, transexuals...), (2) d'escenaris (casa, illa, perruqueria, plató...) i de (3) temàtiques (sense sostre, trobar l'amor, religions...). Així doncs, els talent shows han augmentat, s'han creat reality games absolutament de tot i s'han pogut observar els primers fracassos d'audiència.
D'aquesta manera moltes cadenes opten per la revitalització del gènere. Cuatro fa grans apostes per arribar a aquesta revitalització amb resultats molt diversos: Fama, Facotr X, Pekin express, Super modelo, Circus... Les cadenes autonòmiques també s'arrisquen amb propostes particulars. La televisió basca també en fan molts. La masia de 1907, Oh Happy Day, Sis a traïció (és telerrealitat perquè parlen sobre coses de la seva vida).
D'aquesta manera és com a vegades sorgeixen les killer option (programes que funcionen molt bé, com una arma aniquiladora per la cadena amb la que el competidor no té res a fer). Avui en dia l'únic programa que pot vèncer a un reality game és un partit de futbol molt important.
9 Els infoshows han estat dels programes més vistos entre les temporades televisives de 1996-97 fins a 2005-06. Gran Hermano va ser, en tres ocasions, el programa més vist de la temporada.
TEMPORADA PROGRAMA SHARE MITJÀ ESPECTADORS 1999/2000 Gran Hermano 49,30% 8356000 2000/2001 Gran Hermano 42,30% 6743000 2001/2002 Operación Triunfo 47,30% 7610000 Avui en dia aquest 40% equival al 20% a causa de la gran quantitat de cadenes. Els dimecres no es programen reality games perquè és el dia que juga la champions.
Essència de l’infoshow: mecanismes a partir dels quals s'ha convertit en una megatendència 1. L'expansió del pes programàtic i el temps a les graelles.
2. L'espectacularització de la informació. Informació que tendeix al sensacionalisme.
• Creixement dels programes d’informació rosa i groga (informació de successos). Ana Rosa Quintana, Corazón Corazón, Cazamariposas, Aquí hay tomate.
• Alleugeriment dels continguts que analitzen la informació en profunditat.
Convertir els temes que es tracten en els programes d’una manera superficial i freda.
Debats que es fan d’actualitat política on s’acaba parlant de les vivències personals.
• Creixement de la informació local, de serveis i les soft news als telenoticies en detriment de les notícies dures.
“noticias blandas, también conocidas como relatos destacados o como relatos de interés humano (véase Hughes, 1940). Algunos ejemplos de relatos de noticias blandas: un ítem acerca de un conductor de autobús en una gran ciudad que ofrece un cordial “buenos días” a cada pasajero en su trayecto al principo de la mañana; un relato destacado acerca de una osa solitaria; un realto acerca de adultos jóvenes que arriendan por un mes una cartelera para proclamar: Feliz Aniversario, Mamá y Papá”. (Tuchman, 1983:60).
3. L'exportació dels estilemes de l'infoshow a altres gèneres.
• Quiz (concursos de preguntes i respostes). S'introdueix una gama psicotensa: (1) elements de tensió escènica teatralitzada que posen a prova els nervis i la confiança dels concursants (Carlos Sobera, Quien quiera ser millonario). (2) Potenciació d’elements de tele humiliació (El rival más debil, quan acaba cada ronda fa un zascas 10 als concursants). (3) Introducció d’aspectes mecànics típics dels reality game com ara determinades proves, posar-los a observació...
• Telenotícies. Augment de les soft news (noticies toves) i el sensacionalisme. Aqui hi ha dos nivells. El primer té relació amb els temes/tòpics i propicia el sorgiment del politainment i el sportainment (ex. La mort del seguidor d'un grup). El segon nivell és el tractament narratiu que es fa amb aquestes notícies.
• Esport = espectacle. Inauguració d’uns jocs olímpics o obertura d’un mundial s’ha convertit en un programa o fenomen televisiu.
Claus de l'èxit de l'infoshow segons Prado (2002) Matriu sociològica. Avui en dia primen més els interessos individuals que col·lectius. Es passa de l'esfera pública a la privada. En aquest context, les grans qüestions de plantegen més des de la perspectiva dels desitjos i necessitats específiques que des d'una visió global. S'abandonen les interpretacions de contexts i les explicacions profundes i estructurals i es concentra en arribar a l'alegria en les conseqüències individuals o microgrupals.
Matriu solidària. Alguns d'aquests programes apel·len directament a la participació del públic, una participació que es fa cada vegada més impossible i episòdica en la societat actual, la qual té cada vegada menys mecanismes de participació i intevenció per als ciutadans comuns i es combinen amb una crisi de les estructures d'enquadrament social: associacions, partits, sindicats... En aquest context, la telerealitat apel·la obertament a la participació de l'espectador, el qual rep, a canvi, la recompensa del desenllaç servit en directe sumat a una gran l'explosió emotiva.
Matriu mediàtica. La televisió ha adquirit una centralitat exacerbada en els nostres dies i es pot dir que el que no circula per televisió no existeix. Això explicaria la facilitat amb què els programes de telerealitat troben matèria primera entre els ciutadans corrents que presten a un gran exercici d'exhibicionisme: els seus sentiments, passions, vivències; en resum, la seva intimitat. La capacitat efectiva de la televisió per procurar solucions a les seves penes està en l'arrel que incita als qualsevol a prestar-se al joc, però també la possibilitat d'existir, de gaudir del seu moment de glòria.
Matriu psicosocial. Aquestes emissions activen la sensació de seguretat que és un dels valors més presents i sentits a les societats desenvolupades i alguns programes de telerealitat reforcen la idea de control i la transmeten com una cosa efectiva, garantit per les insituciones a això destinades.
11 Matriu psicològica. Els espectadors, morbosos, observem les desgràcies i les misèries de l'altre i ens adonem de que “no estem tan malament”. Alimentem la nostra bona consciència amb una barreja de curiositat i compassió o participació i intrusisme que emfatitza la seguretat del nostre refugi, un àmbit a preservar enfront del que passa al món.
Tradicionalment la televisió tenia dues formes clàssiques d'aproparse al dolor humà. Una d'enfocament realista a través de la informació, i una altra d'enfocament representacionaal a través de la ficció.
Matriu industrial. Format barat de produïr, d'emetre i que aconsegueix altes quotes de pantalla.
2.3. Hibridació de gèneres i formats Segons la RAE, entenem el gènere com un conjunt de sers que tenen un o més d'un caràcter comú.
Per a Wolf, el gènere televisiu té una doble dimenssió formada pel (1) conjunt de regles de producció discursiva i (2) les característiques que distingeixen els programes i fan que siguin coneguts pels espectadors.
El gènere televisiu es defineix per la forma, el contingut i la descodificació que se'n fa (aquesta última és molt important ja que marca la diferència). El format es la manera en que el gènere es materialitza en la programació.
Davant d'un desplegament d'opcions tan ampli que va induir a reservar el terme de gènere per designar els grans grups sorgits per criteri temàtic o pel destinatari (ficció, informació, varietats... ) i el terme format per designar totes aquelles variacions formals.
Per exemple, el reality game té una serie de característiques que conformen el seu gènere (concurs, protagonistes, proves...). El seu element diferenciador és el format: talent show, supervivència... tots dos comparteixen les característiques del gènere però presenten un empaquetament diferent. Tu cara me suena i Gran Hermano també serien dos formats d'un mateix gènere amb formats diferents.
Aquesta hibridació de gèneres i formats s'origina a la dècada dels 80 amb la desreglamentació i la privatització, les quals suposen una irrupció de la realitat econòmica en el panorama televisiu.
Així doncs, s'inicien grans transformacions en la programació televisiva. En les paraules de Prado (1992) es registra una espectacularització creixent de l’oferta que s’uneix a una tendència a la desaparició de les fronteres entre gèneres, en base a una combinació de la ficció, l’espectacle i la informació en diferents proporcions. L’exponent més representatiu serien els infoshows, però aquesta tendència es materialitza també en altres programes.
12 Tipus d’hibridació de gèneres i formats a 4 nivells (Monclús): 1. Temes (macrogèneres). Informació + show = infoshow.
2. Tractaments/formes/tipus de producte (gènere). Tv realitat (infoshow) + game (concurs) = reality game. / Notícies (informació) + game (concurs) = newsgaming (secció d'Espai Terra).
/ Documental (informació) + cine/sèrie/serial (ficció) = docudrama (Speer Under).
3. Característiques intrínseques del producte de TV (format). Reportatges (informació) + animació seriada (ficció) = mini reportatges/curts animats. Per exemple One minut midnight.
Gent gran de Canadà expliquen les seves vivències en un minut a base d'animacions gràfiques.
S'emet un minut abans de la mitja nit per a reforçar l'atenció a aquest col·lectiu.
També podem parlar de Frankie, un curt que pretén conscienciar sobre la situació de l'abortament a Irlanda. El tractament és difereniador ja que el protagonista parla a càmera i també en alguns moments pot semblar un reportatge.
4. Distribució del producte (plataformes i suports). Documental (informació) + website (Internet) = docuweb (informació)/websode. Per exemple Gaza sderot, Arte.tv va enregistrar el conflicte de Gaza a través de l'experiència de 7 persones de cada bàndol. Aquest mateixos enregistraven el seu dia dia amb una càmera i ho penjaven a la pàgina web. L'objectiu era veure com era realment el conflicte i documentar la realitat.
13 ...