Seminari III: Implantació electoral (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Política Espanyola i Catalana
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 12/03/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

POLÍTICA ESPANYOLA I CATALANA IMPLANTACIÓ ELECTORAL ÍNDEX 1. Introducció 2. Factors que incideixen en la implantació 3. Implantació partit a partit 3.1. Convergència i Unió 3.2. Esquerra Republicana de Catalunya 3.3 Partit Popular de Catalunya 3.4 Partit dels Socialistes de Catalunya 3.5 Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa 3.6 Ciutadans 3.7 Canditatura d’Unitat Popular-Alternativa d’Esquerres 4. Conclusions 5. Bibliografia 1. Introducció En aquest treball hem intentat analitzar com el discurs i els principis ideològics dels diferents partits polítics defineixen al llarg dels anys un perfil d’elector que, amb obvies excepcions, es modela com l’estàndard de persona que vota aquell partit en qüestió. Aquest procés d’implantació electoral dels partits però, no només ve definida pel propi partit. Els factors externs que afecten els ciutadans, també participen amb força en aquest modelatge. Aquests factors, que analitzarem amb profunditat seguidament, són tals com l’edat, el nivell d’estudis, la procedència territorial, la religiositat, l’identitat nacional… Seguidament, i després d’analitzar els factors ara citats, procedirem a definir el perfil de votant de cada partit, la qual cosa ens ajudarà a entendre més l’actual situació política dels partits a l’ideari col·lectiu (com perceben els ciutadans els partits) i l’incidència que això té en els resultats electorals.
2. Factors que incideixen en la implantació Per analitzar i explicar la tendència de vot dels electors el mètode més emprat és el concepte dels cleavages de Lipset i Rokkan. Aquest estableix que hi ha diverses clivelles o conflictes respecte les que l’elector es posiciona i configura, així, la seva opció electoral. Els cleavages que defineix aquesta teoria són el centre-perifèria, estat-església, urbà-rural i propietari-treballador; però cal tenir en compte que hi ha altres factors que també s’associen a la decisió del vot com són l’edat, el nivell d’estudis i el sexe. Així, veiem que l’actitud respecte les ja citades clivelles, a més de la pertinença a determinats col·lectius, determinaran l’orientació de vot; tot seguit s’analitzarà en quin sentit ho fa i com els diversos factors que hi participen s’interrelacionen.
Pel que fa el conflicte generacional, és a dir l’edat de l’elector, incideix en dos sentits sobre el seu posicionament de partit. D’una banda hi ha l’impacte d’haver nascut en un determinat moment històric, que comporta conseqüències per la percepció política del col·lectiu generacional que ha viscut un mateix context, tot i que aquestes poden ser de naturalesa diversa. I, per altra banda, hi ha el fet que amb la vellesa l’individu tendeix a adquirir una major dificultat per a adatar-se als canvis, de manera que en certa mesura es condemna al conservadurisme i al suport a partits de dretes.
Tanmateix entre els 15 i els 29 anys és quan es dóna un interès creixent per la política i generalment en aquesta edat es tendeix cap a les esquerres - un cop superada l’influència parental - per inclinació a les reivindicacions per sobre de la tradició, la major sensiblitat per les injustícies i l’interès pels moviments de protesta. Així veiem que hi ha una lligam entre l’edat i el posicionament en l’eix ideològic esquerra-dreta.  Tradicionalment el més emprat per a explicar aquest posicionament ha estat el Cleveage de classe, en un origen sorgit de la concepció maniqueista del marxisme exposant el conflicte en la dicotomia propietari-treballador, però que actualment s’ha vist esbiaixat per el sorgiment i expansió de nous règims laborals com l’elevada proporció de professionals liberals, així com de la figura de l’autònom. La debilitat d’actuar de facto d’aquest Cleveage actualment sorgeix del naixement als anys 80 de la New Right, encapçalada pel Tatcherisme al Regne Unit, en que es trencava la tendència de les classes treballadores a optar principalment per un vot Laborista, l’equivalent al vot Socialista a l’Estat Espanyol.
Lligat amb el factor de la classe trobem el nivell d’ingressos, un bon nivell econòmic així com l’status de petit propietari - fa que el ciutadà se senti més esperançat amb el futur i satisfet amb la situació, de manera que hi ha tendència al conservadurisme de la dreta. D’altra banda, un baix nivell d’ingressos crea propensió a un vot pel populisme de dretes i, per contra, els obrers qualificats es situen a l’esquerra. Per tant veiem que un altre element clau per a explicar aquest posicionament és el nivell d’estudis: a mesura que augmenta el nivell d’instrucció es consolida una posició crítica i tolerant, així com l’interès per la política i el desig de participar.
Un estudi a nivell europeu (Pallarès, 1991) descriu els valors que s’associen a una tendència a la dreta o l’esquerra d’aquest eix. Els ciutadans que se situen a la dreta aprecien el valor llibertat individual així com de l’obediència, senten una important preocupació per l’ordre social i de l’autoritat a tots nivells (des de la família a la política). De cara al futur el preocupa conservar els valors tradicionals i enfortir l’orgull nacional; tanmateix tendeixen a donar un fort suport a l’església, l’exèrcit i la policia mentre que no creuen massa en l’acció sindical. D’altra banda aquells ciutadans que es defineixen com d’esquerres tenen preocupació per l a igualtat per sobre de les llibrertats individuals, tot i respectar clarament aquestes. Es mouen per un sentit crítc que els fa considerar imprescindible l’implicació ciutadana ne la presa de decisions polítiques, és per això que tenen una major tendència a l’associacionsime i la participació. També és típica una major tendència a l’internacionalisme per sobre de la “pàtria” i la crítica a l’església.
El següent punt a considerar és la clivella centre-perifèria, que s’expressa a Catalunya en relació a l’Estat espanyol amb la qüestió d’identitat nacional. Un factor de gran rellevància que configura, juntament amb l’eix esquerra-dreta, el posicionament polític dels catalans.
En últim terme cal tractar el cleavage urbà-rual, en el cas de Catalunya s’observa a les zones rurals - en aquells municipis de menys de 10.000 habitants - una inclinació pel conservadurisme i el sobiranisme. En canvi, les zones urbanes o bé industrials hi ha tendència a un vot d’esquerres i la qüestió nacional no té el mateix pes, es vota més a partits estatals degut al fort pes de la població provinent de la resta de l’Estat.
3. Implantació partit a partit 3.1. Convergència i Unió Covergència i Unió neix de l’acord entre Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya el 2001. Aquetsa federació presenta un electorat majoritàriament madur (majors de 40 anys) amb més dones que homes, on destaca una alta representació de dones mestresses de casa. Territorialment trobem una major influència a Girona i Lleida, quedant Tarragona com un estadi intermig i Barcelona com la circumscripció on té menys suport percentual. A nivell municipal trobem millors resultats relatius a municipis menors de 10000 habitants i disminueix la implantació a mesura que augmenta la dimensió. El nivell econòmic que presenta el votant de CIU es situa per sobre de la mitjana, essent petits i mitjans propietaris que votant aquest partit. El nivell d’estudis també es troba per sobre de la mitjana i majoritariament votant aquest partit catòlics no practicants. Alhora el votant es situa ideològicament al centre, centre-dreta i centre-esquerra i una identificació més catalana que espanyola.
3.2. Esquerra Republicana de Catalunya Esquerra Republicana de Catalunya és un dels partits més antics a l’arc parlamentari català, fundat l’any 1931 i amb dos principals fonts de suport polític en els petits propietaris rurals (A l’època de la fundació, els rabassaires) i el republicanisme catalanista urbà (Representat pel sector afí a Lluís Companys). Actualment, tot i els canvis sociològics en la societat catalana, continua trobant el seu principal electorat en aquests sectors, població de classe mitjana i sobiranista.
El seu electorat actualment és majoritàriament jove (entre 18 i 35 anys) i més d’un 70% amb els estudis secundaris finalitzats. Cal destacar una sobrerepresentació masculina respecte a la mitjana de l’electorat, així com una divisió parts iguals entre electorat agnòstic o ateu i catòlic, majoritàriament no practicant. A nivell territorial, ERC acostuma a obtenir un resultats força equilibrats a les quatre circumpscripcions, gràcies en part a una gran implantació en poblacions de 5000 habitants o menors.
3.3. Partit Popular de Catalunya El Partit Popular presenta un electorat generalment de més de 35 anys concentrat en la franja entre els 45 i 65 anys. Trobem paritat alhora del gènere encara que el percentatge de dones és una mica més elevat. Territorialement els millors resultats els aconsegueix a les grans ciutats com Barcelona i Tarragona i els pitjors a les comarques de Girona i a les centrals. Obté més suport a les eleccions generals que a les autonòmiques i municipals, fet que posa de relleu una dèbil militància de base. La renta és més elevada que la majoria però pel que fa al nivell d’estudis trobem que és un dels partits amb un electorat amb un menor percentatge d’estudis superiors. Es situen en l’eix ideològic al centre-dreta i a la dreta i amb una identitat catalana i espanyola i més espanyola que catalana.
3.4. Partit dels Socialistes de Catalunya El PSC sorgeix d’una confluència entre diferents agrupacions socialdemòcrates catalanistes l’any 1978, convertint-se en el representat del socialisme espanyol a la política catalana. La seva implantació electoral es troba principalment en zones que van rebre immigració de la resta de l’Estat espanyol, de classe obrera - assalariats de sector secundari o terciari - de manera que persones immigrades i de classe obrera representen un 55% del seu electorat; així com en sectors progressistes catalanistes, però no independentistes.
Es tracta d’un electorat amb un predomini de l’edat intermitja (45-65 anys), equilibrat entre homes i dones i amb una importància en pes relatiu de persones sense estudis primaris acabats. Els votants amb estudis primaris i secundaris elementals representa el 60% del volum dels vots que rep.
3.5. Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa La coalició ICV-EUiA neix l’any 2003 després de la escissió d’EUiA que va provocar uns baixos resultats electorals en les eleccions de l’any 1999. Es defineix d’ideologia anticapitalista, feminista i ecologista. L’implantació electoral d’ICV-EUiA es troba concentrada principalment a zones urbanes, especialment a les 4 capitals de província, amb els millors resultats en la circumscripció de Barcelona. Es tracta d’un electorat relativament jove, un 40% dels seus votants es troba entre els 18 i els 39 anys. En quant a nivell de formació de l’electorat, és un dels partits, juntament amb la CUP que presenta uns índex més alts de votants amb estudis universitaris o superiors, amb un 40% del seu electorat. Un 45% dels seus votants es declara d’identitat tant catalana com espanyola, seguit d’un 30% d’identitat només catalana.
És important també l’elevat percentatge d’electors ateus o agnòstics: un 70% d’aquests.
3.6. Ciutadans Ciutadans és el partit més jove del Parlament de Catalunya. Es va fundar el juny de 2005, amb el primer manifest, i des d’aleshores la seva presència i popularitat han anat augmentant amb considerable força, passant de 3 diputats el 2010 a 9 el 2012.
Tot i que en un principi la posició de ciutadans en l’eix identitat nacional esquerra/dreta es situava al quadrant de baix a l’esquerra (espanyolista i d’esquerres), poc a poc ha anat desplaçant paulatinament el seu discurs cap a la dreta, augmentant així els electors potencials i prenent-ne molts al PP.
El votant mitjà de ciutadans és una persona adulta, major de 45 anys, amb estudis mitjans o FP i resident a l’àrea metropolitana de Barcelona i la província de Tarragona.
Pel que fa la religiositat, la majoria de votants, un 55,2%, són catòlics no practicants i tan sols un 19% es declara ateu. La procedència ideològica de l’elector de ciutadans ve bàsicament de dos focus (excloent a tots els votants que tradicionalment no votaven o feia anys que no ho feien): del PSC - desencantats per la tendència catalanista d’aquest - i del PP, que veien en C’s un partit conservador amb nous aires. Amb dades del 2006, en els primers anys del partit, el 19% de l’electorat declarava haver votat abans al PP i un 26% al PSC. D’altra banda, la percepció del votant era força diferent als postulats inicials del partit. Un 49% dels votants creien que el partit estava a la dreta, i un 27% al centre. Això mostra l’ambigüitat del seu discurs.
3.7 Canditatura d’Unitat Popular-Alternativa d’Esquerres Les CUP (Candidatures d’Unitat Popular) es van fundar com a partit polític l’any 1987.
El votant de les CUP provenia tradicionalment de moviments com MEN (Moviment d’Esquerra Nacionalista) i del MDT (Moviment en Defensa de la Terra).
Amb la popularització de les CUP els últims anys, el perfil del votant s’ha anat definint amb més claredat. És el partit amb un percentatge més alt de votants amb educació secundària superada, pràcticament un 100%, i un percentatge molt alt d’estudiants universitaris (40%) només igualat per ICV. D’altra banda, la CUP té més impacte en les comarques gironines, tot i que també té força presència al Penedès i a Barcelona. El votant de les CUP també destaca per la seva poca religiositat, un 58,1% es declara ateu i un 13% agnòstic. En l’eix nacional, un 36,6% es declara més català que espanyol i un 41,6% només català.
4. Conclusions Podem concluir llavors que existeixen una sèrie de factors objectius que poden ajudar a fer un càlcul aproximat de l’implantació electoral d’una opció política basant-nos en aspectes com el territori, el nivell econòmic, el grau d’immigració, el nivell d’estudis, el pes demogràfic de la població jove o fins i tot el sexe, tot i ser un factor que porta normalment a procurar una implantació paritària. Existeixen en qualsevol cas també factors subjectius que configuren la ideologia de les persones, la situació en l’eix esquerra-dreta, els valors relacionats amb la religió i la moral, la identificació identitària i en últim lloc la identificació directe de partit per la qual per inèrcia o per convenciment un elector aposta per una opció electoral més enllà de que defensi el conjunt dels seus interessos o inclinacions ideològiques.
5. Bibliografia - Equip de Sociologia Electoral. 1990b. “Electorats i geografia electoral de Catalunya”, a: Equip de Sociologia Electoral (ed.). ​ Atlas electoral de Catalunya 1982-1988 / Estudis Electorals-9.​ Barcelona: Pubs. Fundació Jaume Bofill.
- Font, Joan, Francesc Pallarés i Joan Serra. 1999. “El comportament electoral dels catalans: factors i pautes” a: Pallarés, Francesc (ed.) ​ Eleccions i comportament electoral a Catalunya 1989-1999​ . Barcelona: Ed. Mediterrània.
- Pallarés, Francesc, Ramon M. Canals i Rosa Virós. 1991. "Influència en l'opció electoral d'alguns factors socio-demogràfics. Perfils dels electorats” a: Equip de Sociologia Electoral (ed.): ​ L’electorat català a les eleccins autonòmiques de 1988: opinions, actituds i comportaments ​ / Estudis electorals-10​ . Barcelona: Pubs.
Fundació Jaume Bofill.
    ...