Historia economica d'Espanya 2 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Historia Economia d'Espanya
Año del apunte 2013
Páginas 61
Fecha de subida 27/10/2014
Descargas 19
Subido por

Descripción

Historia economica d'Espanya complets

Vista previa del texto

Història econòmica d’Espanya PAC 1 1.1- L’evolució de l’economia espanyola en el llarg termini, 1800-2000: una perspectiva comparada 1.1.1- La població ·Creixement de la població: Durant molts segles el tret més rellevant de la història de la població fou una baixa taxa de creixement demogràfic (al voltant del 0,07% anual).
Fins a finals del segle XVIII i s. XIX que comença un gran creixement.
1347/48: pesta negre, es produeix una alta mortalitat que esta al voltant d’1/3 de la població.
A partir d’aquest moment es veu com les zones més ocupades són les de costa.
·Les fonts: Per una banda amb l’arqueologia trobem només algunes font literàries.
Pel que fa a la documentació històrica diferenciem dues etapes: etapa pre-estadística i etapa estadística.
·Les fases del model de TRANCISIÓ DEMOGRÀFICA.
Al principi la natalitat i la mortalitat eren altes, per tant hi havia un creixement vegetatiu baix. Però al voltant el 1900 la taxa de natalitat és més alta i hi ha un creixement.
Després es torna a ajuntar.
El sal d’antic a modern règim es produeix en un moment diferent en cada població, es produeix en el moment que es hi ha un descens de la mortalitat i la natalitat es manté.
·Evolució Espanyola.
El canvi a règim modern es produeix al voltant del 1930 (després de la guerra civil).
Baixa molt la mortalitat.
En comparació amb Anglaterra, la qual va començar el canvi molt abans, cap a finals del s. XVIII.
Com ja hem dit la població espanyola comença a experimentar el seu creixement cap a principis del s. XX.
·Característiques del règim demogràfic antic.
El règim demogràfic antic es caracteritzava per tenir molts naixements però a la vegada també moltes morts. La qual cosa provocava un baix creixement de la població. També es caracteritza per tenir fortes puntes de mortalitat, en especial infantil. Es tenia una esperança de vida de 25-30 anys.
·Diferències regionals.
Les taxes de mortalitat del centre d’Espanya eren molt més altes que a la perifèria i costa.
Fins al voltant del 1950/60 l’esperança de vida espanyola era de les més baixes d’Europa.
Però l’evolució de la població espanyola ens porta a una conclusió: una vida cada cop més llarga i una família cada cop més petita. A causa de que es tenen menys fills i l’esperança de vida augmenta.
·Escolarització.
Pel que fa al nivell d’escolarització a Espanya era molt baix en comparació al nord d’Europa, el qual estava molt avantçat.
A nivell d’institucions, destaquen les de Companyies de Jesús, en moltes regions eren inexistents.
En comparació amb Europa, Espanya també surt perden ja que el nord d’Europa i tenen més accès. A Espanya només hi podien anar aquells fills de pares amb bona feina (metges, advocats,...).
1.1.2- El Producte (PIB).
Evolució del PIB per habitants a Espanya: 1929/50: Període de després de la Guerra Mundial. Durant la Guerra Civil i postguerra.
En comparació amb Europa trobem que no és el pitjor país, sinó que Portugal per exemple esta pitjor.
A partir del 1960/70 ens convergim amb països veïns.
1914/36: gran producció.
1936/59: crisi per la dictadura de Primo de Rivera. Hi ha un pic perquè baixa Europa a causa de la Guerra Mundial, no és per mèrits d’Espanya.
195972000: passada la Guerra Civil es millora.
·Desigualtats regionals a Espanya.
A destacar que Canàries a finals del s. XVIII tingués un gran dinamisme gràcies als intercanvis marítims amb Amèrica.
·Canvi sectorial.
El sector primari va tenir molta importància fins al voltant del 1920, a partir de llavors va patir una davallada.
Pel que fa el sector secundari mai ha sigut el sector més important en l’àmbit espanyol, inclús fins el 1920 havia sigut el menys important, però entre el 1950/60 s’ha convertit en el segon sector més important.
I finalment, el sector terciari ha sigut sempre molt important i més a partir del 1920 que s’ha convertit en el sector més important dins del territori espanyol.
En la comparativa entre indústria i agricultura, l’agricultura ha estat durant molts anys per sobre de la indústria, la qual ha anat cada vegada apropant-se més fins que el 1950 la va superar i cada vegada l’agricultura té un paper menys important. El 1999 el paper de la indústria tenia uns 6 cops més importància que l’agricultura.
1.1.3- Grau d’obertura de l’economia espanyola Es defineix obertura comercial a la capacitat d’un país d’intercanviar bens i serveis amb la resta del món, la qual cosa depèn molt de les anomenades barreres d’aranzels establertes pel país. Hi ha qui pensa que una economia més oberta creixerà més ràpid més que altres sostenen que els medis proteccionistes poden ajudar a la bona formació econòmica del país.
1.2- La crisi de l’Antic Règim ·Problemes estructurals...propietat de la Terra Hi destaquen dues divisions: ·Grans propietaris: tenien molt de territori. En formen part la noblesa, la qual no cultiva, i l’església, que té gran part del terreny immobilitzat. Aquets dos grups les seves terres són poc productives.
També destaca les propietats dels municipis, la monarquia, la burgesia urbana i la pagesia.
Per la seva part la burgesia urbana s’aprofita de la situació dels pagesos endeutats i els hi compra les terres. Aprofita els diners del comerç i serveis per invertir en la terra, compra terres.
·Petites i mitjanes explotacions (unitats familiars): basada en l’autoconsum i poca liquides per falta de producte. També tenen limitacions tecnològiques, de transport, etc.
Tenen petita i feble demanda.
·Agricultura i ramaderia. Diferenciació territorial.
A) Nord: Agricultura intensiva (és un sistema de producció agrícola-ramader caracteritzat pels alts inputs de capital, i de treball o l'alt ús de tecnologies com agroquímics (plaguicides, fertilitzants, llavors seleccionades etc ) en relació a la unitat de superfície de terra o al nombre d'animals / ramaderia (vaccí) / silvicultura.
-Horticultura: cultiu en hortes.
-Producció de lli i cànem.
-Productes tintoris: gualda, safrà, roja, rubia,...
-Subsòl.
-Pesca.
B) Centre: predomini del cereal de secà.
-Agricultura extensiva: és un sistema de producció agroramader que procura cultivar grans extensions de terra incorporant els mínims d'insums de treball capital i fertilitzants en relació a la superfície de terra que està conreant o al ramat que utilitza. Sol incorporar tècniques com les del guaret.
-Rendiments molt baixos i extremadament fluctuants.
Hi sovintegen crisis de subsistència ja que el terreny és àrid hi a vegades es troben en èpoques de pluja no poden practicar l’agricultura i es troben amb pèrdues.
També es caracteritza per tenir ramaderia transitiva (producció de llana).
En comparació amb Europa la producció de cereals, Espanya estava bastant igualada amb els països capdavanters (Gran Bretanya i Països Baixos) però a partir del 1650 aproximadament aquests van patir un gran augment de la producció.
·Problemes estructurals i grans dificultats a l’agricultura tradicional.
En la repartició de la producció d’un antic productor només el 7% del que produïa era en forma d’excedent la qual cosa feia molt difícil que hi hagués mercat.
·Vendre l’excedent agrari? Tenien dos opcions: -Mercat local: aquests tipus de mercats tenien l’inconvenient que l’any havia estat igual per a tothom i que per tant en els bons anys tenien preus baixos i en els anys dolents els preus augmentaven. La qual cosa portava a una comercialització forçada.
-Mercats llunyans: aquí es troben dos problemes, per una banda el transport era difícil i molt car i en l’aspecte del comerç hi havia dèficit d’infraestructures, es necessitaven llicencies per a mercats i fires i trobaven obstacles com peatges, aranzels, etc.
Conseqüència: Estancament, falta d’incentius per a produir per al mercat.
·Dèficit d’infraestructures: regadiu i transport. Canals en construcció a la segona meitat del s.XVIII.
·Control governamental del mercat dels cereals (a nivell local) El cereal tenia un abastiment regular per causa dels preus taxats a zones productores, junt amb el acaparament del gra en el mercat i l’alça dels preus del cereal va sorgir entitats reguladores del mercat local. Per una banda els “Pósitos”, que era una entitat pública, i per altre banda les “Obras pías”, que era de caire religiós.
Augment molt important del preu dels cereals a finals del s.XVIII. Especialment elevats el 1789, 1801 i el 1804.
·El sector ramader. La MESTA La ramaderia transhumant competeix amb l’agricultura.
Real Concejo de la Meseta (1273): acapara terres de conreu per les pastures s.XVII.
(Agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l’edat mitjana i edat moderna).
També es produeix un increment de la cabana transhumant s.XVII i XVIII. (És la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n’hi hagi segons l’època de l’any: pastures d’estiu o agostejadors (a muntnaya) i pastures d’hivern (a la plana).
Tot això va comportar que la Mesta tingués un gran poder. Grans propietaris, terratinents i arrendataris (contractes). La noblesa laica i l’església es van veure beneficiades.
Les àrees del litoral mediterrani van patir un seguit de transformacions: -Extensió i intensificació dels conreus.
-Especialització agrària orientada al mercat (europeu i colonial).
Producció: Vi, aiguardent, fruits secs, oli,...
·Mercat internacional de productes agropecuaris.
Especialització vitícola, fruits secs...
Comerç de trànsit.
·Regulació gremial de la indústria tradicional Es desenvolupa la forma d’organització del monopoli de la manufactura artesanal i l’activitat comercial en el món urbà. Característiques: -Hi havia una jerarquia dins de la feina (mestre, oficial, fadrí, aprenent).
-Augmenta la regulació estricta de la producció (mides, preus,...).
-Estandardització (alta qualitat).
-Plom, impost de la bolla: gravava la fabricació de draps i teixits de llana i es pegava quan les peces sortien de mans del teixidor i passaven a mans del paraire (menestral que tenia com a ofici comprar i prepara la llana, abans que fos convertida en draps).
-Es van crear unes barreres d’entrada al gremi.
-Formació de capital humà.
-Més solidaritat entre els agremiats.
·Indústria tradicional La vella “draperia”: gènere tèxtil de luxe.
La fabricació de teixits de llana requeria una primera matèria de qualitat i molt treball de mà qualificat. Hi intervenien diferents oficis en la fabricació del teixit. Alguns dels oficis eren: paraires, teixidors, abaixadors, tintorers, etc.
El fet que la matèria primera fos de qualitat i necessites un procés llarg i qualificat feia que el preu del producte fos elevat però de molt bona qualitat.
Hi havia el problema de l’entrada il·lícita dels productes provinents de l’estranger, és per això que es prenien mesures proteccionistes i prohibicionistes, 1718/1782...
·Política reformista borbònica Es van fundar manufactures i fàbriques reals amb política mercantilista i de promoció directa d’indústries tèxtils, artesania de luxe, vidre, porcellana, tapissos...
·Transformacions manufactura rural -Domestic System (indústria domèstica), es va desenvolupar al marge de les reglamentacions gremials. Característiques: -L’empresari (capitalista) era generalment un comerciant no un industrial. El qual proporcionava la matèria prima als camperols, essencialment dones, i aquestes treballaven en el seu lloc.
-El pagament es realitzava mitjançant un salari. El camperol no era amo ni de la matèria prima ni del producte resultant, però si que ho era de les eines de treball.
-La producció transcendia la limitació del mercat local o regional, estava destinada a l’exportació.
-Aquesta activitat, com ja s’ha comentat anteriorment, es va desenvolupar al marge de la reglamentació dels gremis artesanals. Depenia del capital mercantil.
-El procés de treball era senzill i no requeria una maquinaria complexa.
-Es va concentrar especialment al sector tèxtil, amb la fabricació de mercaderies de llana o lli.
A les zones rural sempre va haver-hi una manufactura a temps parcial que produïa gèneres tèxtils barats.
Eren manufactures tèxtils de baixa qualitat.
Llavors es va passar a l’anomena’t Putting-out system.
Per als “sense terra” podia ser una font d’ingrés.
-La nova draperia.
-El cotó i la producció d’indianes (s.XVIII i XIX). La indústria d’Indianes a Catalunya es trobava a Barcelona i poblacions properes.
La indústria d’Indianes van ser les instal·lacions que es van establir a Barcelona desde el 1738, però especialment a finals del s.XVIII i principis del XIX. El porducte que fabricaven, les indianes, eren un tipus d’estampat sobre teles de cotó o lli, que inicialment s’importaven de la Índia.
1.2.1- Formació i desenvolupament del mercat interior.
Distribució del mercat interior: 1- Comerç itinerant: -Comerç ambulant, com són els pagesos que es dedicaven estacionalment o comerciants sense feina per exemple, era un comerç molt extens i difícil de comptabilitzar.
-Formació de mercats (territori): esdevenia nucli important perquè les viles veïnes el visitaven. Augmentava la importància així com el municipi.
-Concessió del mercat (l’anomenada “pau del mercat”): el consistori posava una persona a la vigilància del mercat, així com controlar els productes que entraven, els preus de venta, etc.
-Periodització dels Mercats: era d’arc setmanal, és a dir, un dia a la setmana.
-Jerarquització dels mercats: els mercats més importants esdevenien principals entre els del voltant.
-Formació de constel·lacions mercantils: era un conjunt de mercats amb el més important al centre, els altres es feien altres dies per no coincidir.
-Vertebració comercial del territori: pensat per poder assistir a tots i que es puguin desenvolupar les activitats de comerç entre mercats.
Altres elements a considerar: -Múltiples perfils de mercat.
-Nucli de societat (reunir-se).
-Mercat de treball (lloc de treball, llogar-te per treballar,...).
·Diferències entre fires i mercats: Les fires eren més grans.
El mercat era més periòdic, és a dir, més assíduament, mentre que les fires es feien 1 o 2 cops a l’any.
La duració del mercat era d’un matí o d’un dia, per la seva part les fires, duraven més dies.
·Les fires: primer estadi de globalització econòmica Les fires es celebraven en creuament de camins i prop de monestirs, etc. D’aquesta manera tenien fàcil arribada i un lloc on acomodar-se.
Eren reunions de comerciants regulades i privilegiades. Tenien lloc i data determinada i venien determinades per l’estacionalitat.
Provocaven una gran concentració d’oferta i demanda amb el que això comportava, hi havia molts intercanvis entre els comerciants i també amb els consumidors.
Significava també una exposició, venda i fiscalitat en el qual es trobaven totes les novetats, una gran varietat de productes, animals,...
Una fira significaven grans guanys per la ciutat on es celebrava, ja que també es realitzaven activitats com canvis de moneda (realitzades per especialistes), crèdits (especialistes). Es va començar a desenvolupar l’anomenat Crèdit Comercial i el sistema financer es va desenvolupar gràcies a les lletres de canvi. També eren una oportunitat per les persones que no tenien feina ja que s’obria un mercat de treball i serveis com barberia, dentista,...
2- Desenvolupament del comerç fix i permanent Sorgeixen les botigues de titularitat pública (arrendaments del comú). Així com botigues generalistes, tavernes, carnisseries, hostals, etc. Tenien una oferta local, permanent i regular de productes de primera necessitat.
·Botigues (menestralia): Se solien trobar als baixos de les cases de l’obrador. I es venien productes de producció pròpia a particulars i revenedors (traginers). I també es duien a terme petites operacions de crèdit.
Aquesta activitat comercial tenia un control, era regulada pel gremi de cada ofici.
Les botigues guanyen especialització amb el procés d’urbanització.
·Botiga especialitzada (titularitat privada) Desenvolupades en àrees urbanes: ciutats, petites i mitjanes localitats.
Hi havia una separació entre la producció i comercialització.
Per altre banda es tractava d’unes botigues generalistes que cada vegada es van anar transformant a uns establiments cada cop més especialitzats. Hi havia inversió de capital fix i capital circulant. Així com crèdit comercial i crèdit al consum.
Titularitat de la botiga: Per una banda trobem el individu (mestres – gremis comercials) i també la companyia comercial. Tot junt s’encarregaven de la distribució a detallistes i directament al consumidor.
·Instruments i agents del comerç S’agrupaven en societat o companyia comercial, les quals eren de 2-3 membres. Hi havia companyies mercantils en tots els sectors d’activitat i una gran heterogeneïtat entre els socis.
La duració de la cia era de 3 a 5 anys (algunes més temps).
Les companyies no eren sempre iguals, s’anaven renovant.
·Societat o Companyia comercial La dona tenia un paper bastant discret i se li donava importància a les corresponsalies filials.
·Problemes d’integració del mercat Hi ha diverses causes que duen a aquests problemes: -Absència de productes agraris en el mercat nacional.
-Dèficit d’infraestructures.
-Comerç il·lícit.
-Duanes interiors (puertos secos: es una terminal intercostal interior, conectada per carretera o rail en una o varies terminals marítimes, amb la capacitat de posposar el control duaner a l’entrada al “puerto seco”. Aquesta característica permet agilitzar la sortida de les mercaderies dels ports cap al destí, contribuint a descongestionar les seves operacions ).
-Múltiples obstacles a l’activitat comercial.
-Baixa demanda de la població.
Reformisme borbònic: suprimeix part de les duanes interiors. Són les primeres reformes.
1.2.2- Fallida de la Hisenda de la monarquia absoluta Àmbit polític i econòmic: a) Decliu d’Espanya com a primera potència (Pau Utrecht 1713): La Pau o Tractat d’Utrecht són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment Països Baixos) el març i l’abril de 1713 que donà lloc a la Guerra de Successió espanyola. Això suposa grans canvis geogràfics, els quals Espanya va perdre algunes colònies.
Després d’aquells tractats van sorgir nous estats emergents, com Holanda, França i Anglaterra.
b) La Guerra de Successió. Decrets de Nova Planta: -Va sorgir una nova organització política i administrativa. Felip V va passar a ser rei d’Espanya. Va significar la fi de l’hegemonia francesa a Europa. Però qui va guanyar més va ser Anglaterra que va aconseguir arrencar d’Espanya prebendes comercials a Amèrica. També va significar la decadència i la fi de la supremacia espanyola.
Amb el Decret de Nova Planta les tropes borbòniques a Barcelona, deixaren d’existir les institucions catalanes i es creà la Junta de Gobierno del Principado de Catalunya, la qual assumí el control del país. Una de les mostres de caràcter repressiu va ser la construcció de la Fortalesa de la Ciutadella.
Amb els Decrets de Nova Planta, conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V, s’implanta l’absolutisme a la Monarquia d’Espanya, el qual era una filosofia política que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, sense límits i sense compartir-lo, monarquia absoluta.
-Manteniment del vell sistema tributari a Castella (problemes de control tributari) -Implantació del cadastre: és un registre administratiu depenent de l’Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.
c) Les colònies americanes. (Procés d’emancipació): aquella acció que permet a una persona o un grup de persones accedir a un estat d’autonomia per cessament de la subjecció a alguna autoritat o potestat. Colònies al accedir a la seva independència.
·Ingressos ordinaris ·Despeses extraordinàries (a finals s.XVIII) a causa d’una crisi de les colònies americanes Espanya va sofrir un seguit de guerres en poc temps, com ja s’ha anomenat anteriorment la Guerra de Successió que va arribar després de la Pau d’Utrecht. I les guerres de finals del s.XVIII – XIX. Que per una banda trobem las que va tenir amb França (1795-5 i 1808-1814) i amb que Gran Bretanya (1779-1783, 1796-1801 i 18051808). Totes aquestes guerres propicien una pèrdua de diners ja que es necessita fer una inversió en material de guerra i en alguns casos la pèrdua de colònies, sobretot illes.
Això provoca una debilitat dels ingressos ordinaris i augment de la pressió fiscal.
·Inviabilitat econòmica ·Com aturar el dèficit? Hi ha dos maneres: -Vals: hi ha dos maneres d’obtenir-los, primer a través de donatius dels privilegiats, és a dir, els més rics i poderosos. I per l’altre banda per la demanda d’estalvi intern: eren diner de curs legal amb el qual l’Estat pagava als proveïdors amb aquests val, eren actius financers amb un 4% fix d’interès.
-Banco Nacional de San Carlos (1728): aquest banc regulava el mercat de vals i a més exercia com a banc central realitzant operacions per compte de l’Estat i com a Banc comercial: acceptava dipòsits, atorgava crèdit...
1.2.3- Desintegració del mercat colonial ·Característiques del comerç colonial s.XVIII a) Mercat colonial (mercat captiu): fou el comerç marítim desenvolupat a partir del s.XVI entre les metròpolis i les seves colònies, proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis.
L’expansió va afavorir la proliferació de mercaders, banquers i prestamistes i el desenvolupament de bancs i companyies comercials. Fou clau per forçar l’enderrocament de les estructures de l’Antic Règim. El més important per Espanya fou amb Amèrica.
-Pels productes espanyols: en temes de coacció, porques o nul·les avantatges competitives.
-Pels productes de reexportació: en trànsit per la metròpoli, donava alts beneficic.
-Pels productes colonials al mercat europeu: passant per la metròpoli, donava alts beneficis.
Equilibrava la balança comercial espanyola, ja que per l’altre banda es debilitat la producció agrària i es provoca un endarreriment del sector industrial espanyol.
b) La metròpoli tenia el Monopoli de...
-comerç de trànsit.
-nòlits: preu que es paga pel transport o arrendament d’una nau.
-serveis financers.
-tràfic d’esclaus.
El comerç es produïa a través de les companyies de comerç privilegiades (estatal).
Les altres companyies comercials particulars estaven sota el registre a Cadis.
·Les Companyies de comerç privilegiades Sense el control de Cadis: -Real Compañia Guipuzcoana de Caracas (1728).
-Cia de La Habana de Cádiz (1740).
-Real Cia de Barcelona (1756).
-Cia Cinco Gremios Mayores (17639.
Companyies comercials de particulars: -Vaixells autoritzats -Sistema de “registros” CADIS ·Liberalització del comerç amb Amèrica Decret de 1765: amb aquest decret s’arriba al Decret de Lliure comerç de 1778 el qual proporciona una liberalització de 13 ports, entre la península, balears i les canàries i 24 ports a Amèrica. Amb aquest lliure mercat s’aconsegueix un dinamisme de les companyies mercantils, una proliferació de les Companyies d’assegurances i una decadència de les companyies mercantils privilegiades.
·Pèrdua del mercat colonial americà (excepte Cuba i Puerto Rico) -1805, Batalla de Trafalgar (cap Trafalgar a prop de Cadis): Provoca una pèrdua de la flota espanyola i la capacitat de control de les rutes transatlàntiques.
-Guerra de la Independència Espanya (1808-1814): Provoca una divisió en partidàries de J. Bonaparte i Ferran VII. A partir d’aquí podríem dir que es un punt d’inflecció i comença el procés d’emancipació de les colònies americanes.
-Emancipació de les colònies (1820-...): Provoca: 1-Pèrdua de los “caudales de Indias” (duanes, remeses de planta, etc.) 2-Importants despeses militars.
3-Fallida de la hisenda espanyola.
Tot i així segueix l’activitat comercial a través de Cuba i Puerto Rico.
Tema 2- La revolució liberal i el desenvolupament del capitalisme 2.1.1- La Reforma agrària ·Com arribar-hi? Amb l’”abolició” del règim senyorial, la desamortització: Expropiació terra, de les “manos muertas”: terres pertanyents a l’església, ajuntament, etc. que no es podien ni comprar ni vendre. Però per aquesta expropiació rebien una indemnització/compensació econòmica. I aquestes teves les nacionalitzaven convertint-se així en “béns nacionals”.
Això va afectar al 20% de tot el territori espanyol i un 40% de la terra de conreu del territori espanyol, aproximadament unes 600.000 finques.
·Règim senyorial a) Privilegiats: noblesa Origen dels drets senyorials sobre la terra -Mitjançant la Reconquesta: ·drets a nobles (repoblació).
·drets a nobles en àrees poblades (fidelitat).
-Drets a nobles (compra de finques rústiques) Drets per favor militars i altres.
Senyorios territorials o “solariegos” (delme, tercias, alcabalas...) La manera de legalitzar els drets en el nou sistema liberal era mitjançant la presentació dels títols de propietat de la terra (señorios) als tribunals, com deia la llei de 1837. Però el problema estava en que molts nobles no tenien cap document que ho acreditava, però tot i així molts aconseguiren els drets de plena propietat privada.
Privilegiats: Institucions eclesiàstiques L’església havia aconseguit acaparar molts territoris dels qual en cobraven el delme i altres censos als treballadors d’aquestes terres.
b) No privilegiats Camperols/ramaders: -Paguen drets feudals i censos (delme, rendes,...) per treballar les terres.
-Acaparen terres (nous conreus, sense major productivitat...).
-Situació precària dels ramaders.
-Nous usos agraris del sòl sense augmentar la mercantilització.
Oligarquia terratinent: petit grup de famílies que són propietaris de la major quantitat i qualitat de terres d’un país, i arrel d’aquest poder econòmic exerceixen accions pròpies de poders fàctics sobre les institucions polítiques i socials.
c)Les institucions: Ajuntaments -Repartiment i venda de terres “concejiles”.
·Abolició del Règim Senyorial. La Desvinculació. Supressió dels MAYORAZGOS.
·Mayorazgos Eren els béns vinculats a un patrimoni nobiliari. No eren béns lliures per tant no es podien ni dividir ni vendre. Eren béns fora del mercat.
·Abolició del Règim Senyorial. Supressió del Delme.
·Delme Hi havia una situació crítica des de la Guerra de la Independència. Ja que els camperols no volien pagar a l’església pel fet de treballar les terres perquè volien que aquella part que pagaven com a impost anés a parar al mercat per poder obtenir benefici propi.
L’abolició del delme s’aprova l’any 1837.
·El procés de desamortització Consistia en passat de la propietat imperfecta a la propietat perfecta.
Es prenia com a mesura fiscal per: -Eixugar el deute.
-Millorar les condicions de l’erari públic.
-Pagar i finançar proveïments, institucions, exèrcit...
Aquest procés consistia en posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades “mans mortes” que no les conreaven a fi d’augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris. La desamortització es va convertir en la principal arma política amb què els liberals van modificar el règim de propietat de l’Antic Règim, per implantar el nou Estat burgès durant la primera meitat del segle XIX.
Expropiació – Nacionalització (béns nacionals).
Privatització (particulars).
·1798: Godoy El que intenta és debilitar la base econòmica de l’església. Desamortitza els bens dels jesuïtes, que era una ordre que va ser expulsada per Carles III. Van deixar les seves escoles (gran part de les escoles estaven a les seves mans).
·Procés de desamortització: Mendizàbal (1836-1844) Aproximadament 3.500M de rals.
El que es produeix és una transferència de propietat amortitzada (església i civíl) a propietat individual.
Dirigeix les mans mortes.
A l’església li dona més quotes (28,8%) per poder viure, li havien retirat la meitat del delma ·Procés de desamortització: P. Madoz (1855-1867) Aproximadament 5.000M de rals.
Primera etapa, 1855-1856: privatització de patrimoni d’institucions civils: municipis, “montes públicos”, “tierras de propies”, terres que pertanyien al Ministeri de defensa...
Segona etapa, 1858-1867.
Es pot pagar en metàl·lic o a través del deute públic.
No tenen deute públic però tampoc tenen diner líquid.
L’església perd territori però guanya diner líquid.
·Canvis institucionals que van ajudar a la Liberalització de l’activitat econòmica al camp Principals canvis: -Tancament de les propietats (enclosures).
-Les aigües deixen de ser patrimoni/personal.
-Desamortització del subsòl.
-Abolició de la Mesta i els seus privilegis.
-Ampliació de les àrees de conreu (pastures, boscos...).
-Es liberalitza la compravenda de blat, gra i farina.
Però també cal destacar que hi ha una manca d’especialització productiva, no hi ha canvi tecnològic i hi ha una concentració excessiva de la propietat de la terra.
·Vocabulari: -Propietat imperfecte: aquelles que són compartides o vinculades a una institució (Església), la qual cosa fa que no es pugui vendre. La propietat perfecte, és al contrari, aquella sobre la que es té ple domini.
-Propietat vinculada, amortitzada: Propietat vinculada a alguna institució.
-Tierras baldías/baldíos: terres del municipi (comunals), terres dins del marc de la propietat imperfecte.
-Fundo: territori.
PAC 2 ·La reforma administrativa de l’Estat liberal El 1833 es produeix una divisió provincial d’Espanya la qual incorpora una nova maquinària administrativa estatal.
·La Reforma fiscal Mon-Santillán (1845) Portada a terme per: Mon (ministre d’Hisenda) i Santillán (dissenyador del projecte).
·Banca Alguns comerciants es tornen banquers que presten amb un interès alt.
El primer banc és el de San Carlos (1782) que finalment es transforma en el banc de San Fernando (1829) i també apareix el banc Isabel II (1844). Aquests dos es fusionen i formen el Nuevo Banco Español de San Fernando (1848) que finalment acaba sent el Banco de Espanya (1856). A partir d’aquest moment es comencen a formar nous bancs (Madrid/Barcelona/Cadiz/Zaragoza/Valladolid...).
·Els problemes de transport a Espanya. La construcció dels ferrocarrils.
Al 1855 la xarxa de carreteres eren insuficients en alguns llocs i només hi havia camins insuficientment transitables.
A Espanya, a diferència d’Europa del nord (Alemanya...), hi havia pocs rius navegables i hi trobem una manca comunicació fluvial que no afavoreix la industrialització. És molt important el canal del Midi, sobretot per la zona sud, pels conreus i pel transport.
També eren endarrerits amb el ferrocarril. Es construirà una petita xarxa a la zona industrial de Barcelona-Mataró-Sabadell molt important i es construeix una xarxa que surt des de Madrid. Al 1875 el país prospera, tot i ser tard, és un avenç important i així segueix fins al 1885. Anglaterra i França, per exemple, tenen una xarxa ferroviària molt més completa i aviat que a Espanya.
L’Estat ha d’augmentar la xarxa ferroviària però no tenen diners, ja que s’han d’expropiar terres i construir-les.
Per incentivar la construcció de la xarxa, incentiva a les empreses d’altres països dient que podran construir amb els seus tècnics i les seves matèries amb dret d’expropiació de 99 anys.
Funciona i es comença la construcció però no hi havia demanda interna al país (excepte algunes zones industrials) i algunes companyies van tindre negocis deficitaris perquè el camp espanyol era pobre i atrassat. Hi van haver efectes depressiusa l’economia ja que la construcció era feta amb materials estrangeres. Les millores no van ser les esperades. Fins a principis del segle XX la xarxa no tindria els seus resultats i fins llavors es seguirà transportant amb carruatge.
Quan tot funciona es redueixen els costos i el preu final de les mercaderies, s’amplia l’informació i les àrees de mercat.
·Productor de carbó Pel que fa a l’àmbit europeu, Espanya el 1913 és dels països més baixos en quan a reserves de carbó. Molt per sota d’Alemanya, Regne Unit i Bèlgica i també per sota, però a no tanta distància de França.
L’extracció del carbó era difícil (vetes primes), s’extreia amb moltes impureses i de mecanització molt difícil o en alguns casos impossible. Per tot això tenia uns preus molt elevats i no competitius. La qual cosa feia que tingués una dependència del mercat exterior.
Les àrees productores d’Espanya eren: Astúries, Cantàbric i algunes zones de Castella, Andalusia i Catalunya.
Espanya tenia riquesa en el subsòl de ferro (acer), coure i plom.
·Les dificultats inicials per a l’explotació minera Marc legislatiu: 1825-1868: El subsòl pertanyia a la corona el qual l’Estat donava concessions d’explotació. És per això que és un sector privat que es caracteritza pel minifundisme empresarial. A tot això cal sumar-li que es realitza una petita inversió provocada per una manca d’incentius.
·La desamortització del subsòl ·Indústria de béns de consum –indústria tèxtil cotoneraEs produeix una gran expansió de la indústria cotonera provocada per: -Un creixement del sector cotoner per substitució d’altres sectors.
-Emprenedoria empresarial, ja que veuen que aquest sector està a l’alça i poden obtenir beneficis.
-Acumulació de capital en aquest sector.
-Arribada de tecnologia moderna aplicada a la filatura i el tissatge.
-Dificultats pels recursos energètics.
Hi ha un augment de la producció des del període de 1829-1835 fins el període de 1871-1875, tot i que de 1861 a 1865 aquesta producció baixa com a conseqüència de la Guerra Civil dels Estat Units. Aquesta producció rep una forta protecció aranzelària governamental.
·Distribució territorial de la indústria cotonera catalana (dècades finals x.XIX) S’ubiquen en colònies industrials (conques fluvials), amb el que comporta apart de la construcció de les fàbriques i la creació de llocs de treball, com són la construcció d’escoles, esglésies, vivendes, mercat de treball,...
La creació d’aquestes colònies també comportava algunes conseqüències com són les desgravacions fiscals, energia barata però irregular i uns majors costos de distribució de matèries primeres i manufacturats.
·El creixement extensiu de l’agricultura Com augmenta la producció agrícola: a) Procés de desamortització, es passa d’uns 10,5M ha a 18,8M ha.
b) Ampliació de la superfície conreada (especialment dels cereals), però amb un ús molt ineficient dels recursos.
·Causes del creixement agrari i la crisi finiscular (no hi ha inversió agrària) El creixement extensiu de l’agricultura fa augmentar el creixement agrari, això és per l’efecte de les amortitzacions. El creixement intensiu no va ser tant marcat (mal transport). L’especialització també va ser-ne una causa tot i que no es va produïr a tot arreu.
Amb el ferrocarril s’aconsegueix crear mercat dins el país però a preus elevats. Al 1888 s’ha crescut molt amb les desamortitzacions i els cereals predominaven. L’avenç tecnològic es molt poc (sembrat i guaret) perquè el camperol és pobre i no realitzar una inversió.
Hi ha un decliu de la ramaderia i les propietats de la terra són grans propietaris (molts minifundis i pocs latifundis(Andalusia, Extremadura i Castella)).
Això comporta un estancament de la producció agrícola (cereals).
Contracte de noblesa morta: durava la vida dels ceps per l’arrendatari, arrendatari (1/3 part) i propietari (2/3 parts).
·La crisi finiscular -El context internacional: la gran Depressió agrària de finals del segle XIX.
Europa es trobava en pre procés industrial i grans productores de blat.
Zones com EEUU, Canadà...tenen terres verges amb gran riquesa, terra barata o sense preu. Gran explotació de productes agropecuaris, sobretot el blat. Tenen un preu molt baix en el qual els productes europeus no hi poden competir.
També tenien el transport barat, els vaixells tenien més capacitat de transport i eren d’acer. Junt amb un avenç tecnològic.
Els europeus: tindrien una crisi estructural. Molts productors hauran de canviar de sector. Alguns països van mantenir el lliure comerç (Gran Bretanya, Holanda i Dinamarca) i d’altres països posaran aranzels i això crearà una gran muralla aranzalària.
Espanya: té grans dificultats de producció de cereals. Auge de la producció de la vitivinícola gràcies a l’arribada de la fil·loxera a França fins que arriba a Espanya, sobretot a Catalunya.
·Conseqüències Moltes immigracions (sector de la indústria i a sud-americà). Abandonen el camp, fins a un 10%, la qual va ser l’onada migratòria més gran.
Els que van immigrar eren gent més o menys amb recursos i una mica d’alfabetització, les zones més pobres estan arrelats a la terra.
·La indústria Problema energètic, hi havia pocs recursos i poca qualitat.
Espanya no té carbó, l’ha de comprar al Regne Unit i és molt car, sobretot pel transport.
Però es rica en minerals metàl·lics (ferro, coure, plom) eren grans productors.
El coure anava bé per l’electricitat.
·Producció industrial en comparació producció agrària Si fem una comparació entre la producció industrial i l’agrària, agafant aquesta com a referència veuríem que el sector agrari ha estat per sobre de l’industrial durant molts anys, fins que al voltant del 1955 el sector industrial va superar-lo. Aquesta diferència ha anat creixent de forma exponencial durant els anys.
Es desenvolupen noves activitats industrials com són: el ciment, la producció de material ferroviari, subsectors de la indústria química i metal·lúrgica, la producció de material elèctric i telefònic i la indústria agroalimentària.
·Augment de la despesa pública en educació i formació del capital humà Hi ha una formació d’Escoles tècniques industrials la qual fa créixer el nivell d’educació, sobretot a partir del 1920. Aquest creixement ve acompanyat amb un augment de les pensions.
·Distribució sectorial de la producció industrial espanyola (1856-1900-1930) en % ·Auge de nous sectors -Mitjans de transport i comunicacions Del pas del ferro a l’acer se n’obtenen millores en aquest sector. Com per una banda seria el cas de la motorització, una millora en el diseny i desenvolupament de les peces estàndard, ja que són de més qualitat. En conseqüència es milloren els complements i s’obtenen nous materials per a la fabricació. Un altre aspecte que es millora són les vies de comunicació i les àrees portuàries.
-Desenvolupament del sector de la construcció En relació amb el canvi del ferro a l’acer i l’investigació sobre possibles usos de l’alumini, coure, plom... es produeix una canalització d’aigües i residus eficient per a la societat. S’utilitzen noves màquines com les perforadores, els torns, les fresadores...millorades com s’ha dit en l’apartat anterior.
-Avenç en maquinària agrícola, industrial, indústria armamentística (armes) Gràcies a una millora en el sector energètic s’obté una aplicació d’aquesta energia com a tecnologia energètica.
Es fabriquen els primers tractors, segadores, trilladores i altres màquines.
També es desenvolupa la producció i fabricació d’armes, rellotges, alguns primers electrodomèstics...
·Dinamisme energètic ·Indústria: dependència de la hidroelectricitat A Espanya i sobretot a Catalunya el consum de l’energia hidroelèctrica es dispara i molt ja que la indústria passa a tenir una gran dependència d’aquesta energia.
·La formació de la Gran Empresa Moderna Hi ha un nou marc institucional general : -Basat en la llibertat pels factors de producció (recursos, treball, capital, iniciativa empresarial).
-Estat mínim per la provisió de bens públics essencials (justícia, policia, defensa).
-Marc institucional formal de protecció dels drets de propietat.
Tot això ve acompanyat d’innovacions institucionals: -Banca: per la financiació del capital circulant.
-Formes organitzatives, com són: responsabilitat il·limitada, col·lectives, comanditàries, anònimes.
-Formació de capital humà.
Característiques: -Jerarquia de gestors o executius assalariats.
-Distinció entre propietat i gestió.
-Organització més complexa -Comptabilitat de costos analítica.
Ve acompanyada de l’aparició dels ferrocarrils a partir de 1840-1850, sobretot als Estats Units.
Causes: -Necessitat d’una infraestructura viaria que construir.
-Necessitat de financiació amplia.
-Integració de l’infraestructura i els serveis (integració explotador-arrendatari).
Hi ha una entrada de financers i un seguit de fusions empresarials.
Avenç en sectors industrials: química, electricitat, petroli, automòbil.
·L’impacte de la Primera Guerra Mundial a l’economia espanyola, el sector industrial i serveis -La societat europea vivia la “Belle Èpoque” (període històric de progrés social, econòmic, tecnològic i polític a Europa) Consistia en: -Un augment de la producció.
-Innovacions tecnològiques.
-Nous mercats mundials.
-Ascens de la burgesia.
-Lluita de classes.
-Avenç de la indústria armamentista.
-Colonialisme (mètode que consistia a exercir d'una manera directa un domini absolut (econòmic, polític, social i cultural) sobre les terres incorporades).
Augmenta la demanda de béns manufacturats: -Països bel·ligerants (indústria de guerra).
-Es subministra als mercats perduts d’aquests països.
-Es subministra als països neutrals.
-Incrementa la demanda interna espanyola.
Sectors més reforçats: -Agricultura tradicional (cereal).
-Mineria del carbó (augmenten els preus).
-Sector tèxtil (llana i cotó).
-Construcció béns d’equip (siderúrgia, maquinària elèctrica...).
Sectors més afectats: -Sectors agraris (fructicultura: és la branca de l'agricultura que s'ocupa de la producció de fruites tant en arbres com en arbusts o plantes herbàcies).
-Mineria (excepte ferro no fosfòric i carbó).
-Minerals metàl·lics i plom.
Balanç: és positiu al final de la Guerra.
Hi ha superàvit en la Balança de pagaments i comercial.
Grans beneficis empresarials i bancaris (reserves d’or).
Gran riquesa financera (entrada capital extranger).
·Canalització dels beneficis de la guerra -Es neutralitza el deute exterior.
-Inversions públiques en el sector de la mineria, transports, infraestructures, escoles, hospitals...
-Atresorament d’or.
Però ben aviat torna la recessió (1920-1922).
Hi ha un dèficit en la balança comercial ja que cauen les exportacions (39%) i incrementen les importacions (33%).
Recessió: -Deflació: repercuteix negativament en el marge comercial de les empreses.
-Desapareixen empreses: mineria, siderúrgia i indústria tèxtil com a més afectades.
-Fallida de bancs comercials.
-Augmenta l’atur que comporta un gran conflicte social.
·Gran conflictivitat social durant la Guerra i especialment a la post-guerra Hi ha un gran nombre de vagues tant en el camp com a les fàbriques (imbuïdes pels moviments revolucionaris).
Es produeix la primera Vaga General (1917) que comporta un creixement de la inflació i una retallada del poder adquisitiu.
·Creixement i canvi estructural durant la dictadura de Primo de Rivera Dictadura que va de 1923 a 1931. Va ser portada a terme pel General Primo de Rivera i el General Berenguer.
Els seus objectius eren aturar la conflictivitat social i imposar ordre.
Pretenien impulsar el desenvolupament del país, mantenir el pressupost equilibrat i mantenir una estabilitat monetària basada en la plata.
·Inversió i progrés econòmic agricultura/ramaderia) durant la Dictadura (molta desigualtat -Sector agrari: Es troba en un punt on hi ha un baix creixement de l’agricultura tradicional i pateix un èxode de la població rural cap a les ciutats en busca de feina.
Però hi ha un augment de l’agricultura més competitiva (d’elevada elasticitat-renda), la qual pateix un augment tant de la demanda interna com l’externa. Es passa del 45% al 56% de les exportacions espanyoles a altres països.
El boom econòmic de 1920 va sorgir gràcies a unes grans inversions en la demanda d’articles durades com són els automòbils i els aparells elèctrics i una expansió accelerada dels sectors de la construcció i serveis. D’aquestes inversions un gran part es destinava a la millora els processos de producció amb els quals es va aconseguir implantar la producció en cadena i augmentar-ne així la producció.
·Política econòmica de la dictadura (durant el Directori militar i el Directori civil) La manera de finançar aquesta gran inversió pública es finançada per un augment dels impostos, pel deute públic i per crèdits del Banc d’Espanya.
Es produeix un avenç i millora dels ferrocarrils.
Les carreteres pateixen una ampliació i renovació de la xarxa de transport, asfaltat...
Hi ha una millora de les xones portuàries, drassanes...
S’inverteix en la construcció de centrals hidroelèctriques: preses, xarxes de transport de corrent elèctrica...
·Crisi internacional anys 1930 Coincideix que la demanda agregada pateix una caiguda i la balança comercial passa a ser negativa.
Això es produeix perquè hi ha una baixa inversió pública i privada, augmenta el deute públic, la pesseta pateix una depreciació del seu valor i hi ha una forta càrrega impositiva.
Aquesta crisi fa que tant la monarquia com la dictadura pateixin un descrèdit.
·Crisis espanyola, canvi de règim: II República Una República és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. De vegades les dictadures s’han anomenat “repúbliques” només per designar que el poder no recau sobre un monarca.
Era una època com ja s’ha dit abans de crisi internacional. Finalment la dictadura acaba caient.
Pel que fa a l’acceptació de la II República van haver-hi reticències de sectors monàrquics empresarials, els quals retiraven capital i això provocava una caiguda dels valors de la borsa, es pateix un estancament de la formació de societats mercantils i cau la rendibilitat empresarial i la inversió privada.
És un període democràtic difícil. Hi ha un por i inseguretat entre els monàrquics com són els terratinents, tenien por a les exportacions, empresaris, especialment els de la indústria bàsica i béns de producció. Es redueix la inversió com a causa d’una fugida de capital.
-Conflicte: Església-Estat-Exèrcit -Ascens dels Nacionalismes, que és un corrent de pensament que propugna a la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant nen termes polítics com culturals.
-Moviments socials, sindicalisme i lluita de classes.
-Reforma agrària (1932/Front Popular 1936). La reforma agrària de 1932 va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d’Espanya on al costat dels latifundis propietat d’uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. El mètode utilitzat va ser l’expropiació amb indemnització d’una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers. Tot i això, no va satisfer les expectatives dels jornalers.
El Front Popular de 1936 va ser un pacte de coalició electoral signat al gener del mateix any per diversos partits per presentar-se de manera conjunta a les eleccions.
Van guanyar-les per poc. Van dur a terme canvis polítics encaminats a una major igualtat social, restauració de l’autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals que encara hi havia a molts latifundis, amnistia de presoners polítics, etc. Les dretes van reaccionar amb una insurrecció militar.
·Política econòmica Política canviària i monetària errònia (Subordinació regles del patró or): -Alça dels tipus d’interès per atreure capital de fora.
-Defensa del valor exterior de la plata (sobrevaloració de la plata).
-Permanència “de facto” bloc de l’or (1933).
-Forta depreciació de la moneda.
Política pressupostària: -Fixar els topes per un gasto.
-Marxar els límits de l’endeutament extern i intern i els pagaments.
-Determinar els volums mínims per la reserva de divisas, etc.
Política laboral: -Determinació del salari mínim, la jornada màxima i un arbitratge patró-treballador.
-Participació dels treballadors a l’empresa “Control obrero” (participació total o parcial en el control de fàbriques i altres empreses per part dels treballadors, i en conseqüència el control per part d’una corporació obrera o sindical d’una important part de l’aparell productiu.
·Depressió dels anys 1930 La Gran Depressió va iniciar-se el 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració. La manca de planificació del sistema capitalista feia que apareixèssin moltes crisis de manera cíclica: a una fase d’alça de preus, beneficis i producció, la segui una altra de depressió, amb caiguda dels preus i l’atur forçós. Però al 1929 la crisi va ser tant profunda que va canviar la situació econòmica mundial, i desbancava la confiança en el capitalisme liberal.
Les causes més importants van ser una sobreproducció de mercaderies i una forta especulació de capitals que caracteritzaven l’economia mundial després de la Primer Guerra Mundial. S’origina als Estats Units després del crac borsari del 24 d’octubre de 1929 a Wall Street. Es va estendre per tot el món provocant una forta taxa de desocupació. L’arribada de Franklin Roosevelt i l’establiment del New Deal el 1932 va provocar l’inici del final de la Gran Depressió. No obstant a Alemanya va arribar Hitler.
Aquesta gran depressió ca provocar un enfonsament de la demanda exterior i un enfonsament de les exportacions i la inversió de capital.
Va provocar una reducció de les importacions i en conseqüència un Dèficit comercial.
Així com desequilibris en la balança de pagaments.
Reducció de la producció industrial i la inversió de capital: -Greu la depressió en el sector industrial bàsica i béns de producció.
-Equilibri en el sector industrial de béns de consum.
Finalment això va significar una forta inestabilitat i conflictivitat social. I un increment dels salaris del sector de l’agricultura i sector industrial (béns de consum).
5. Causes de la Guerra civil. Evolució de l’economia durant la Guerra Civil (dos bàndols) i situació en la postguerra.
La Guerra Civil (17 de juliol de 1936 – 1 d’abril de 1939) La Guerra Civil Espanyola va ser un conflicte social, polític i militar, que més tard repercutiria a l’àmbit econòmic, que es va desencadenar a Espanya després del fracàs del cop d’estat del 17 i 18 de juny de 1936 portat a cap per part de l’exèrcit contra el governs de la Segona República Espanyola. Després del bloqueig de l’Estret i posteriorment el pont aeri, va començar una guerra civil que conclouria l’1 d’abril de 1939 amb l’últim “parte” de guerra firmat per Francisco Franco, declarant la seva victòria i establint una dictadura que duraria fins la seva mort al 1975.
·Divisió dels territoris Va haver-hi una gran ruptura de la unitat de mercat: -Equidistant a un mercat interior integrat.
-Ruptura de canals de distribució comercials i comunicació.
-Importants dificultats pel sector industrial.
Això va provocar una manca de subministrament i un empitjorament de les condicions de vida de la societat civil.
·Economia de guerra (dos models diferents): Durant la Guerra Civil van haver-hi dos bàndols, el bàndol republicà i el bàndol nacional. Segons la zona geogràfica a la qual et trobaves formaves part d’un o de l’altre bàndol. És per això que trobem que en el cas d’algunes famílies, els integrants formaven part dels dos bàndols.
-Bàndol Republicà: estava constituït al voltant del govern d’Espanya elegit democràticament, format pel Front Popular, que estava compost per una col·lisió de dos partits republicans, Izquierda Republicana i Unión Republicana, amb el Partido Socialista Obrero Español, al que se li havien ajuntat els marxistes leninistes del Partido Comunista de España i el POUM i a Catalunya els nacionalistes de l’esquerra encapçalats per l’Esquerra Republicana de Catalunya. Era recolzat pel moviment obrer i els sindicats UGT i CNT, encara que el seu objectiu era només una revolució social.
També els va recolzar el Partido Nacionalista Vasco.
Aquest bàndol tenia una clara superioritat territorial i econòmica en les zones industrials, àrees d’agricultura d’explotació, reserves d’or, en capital, estalvi nacional...
Per`destaca per la seva incapacitat de mobilitzar recursos i factors productius, la qual cosa va provocar una gran divisió interna.
-Bàndol Nacional, bàndol Sublevat: estava organitzat al voltant dels alts càrrecs de l’exèrcit, institucionalitzat inicialment per la Junta de Defensa Nacional substituïda pel nombrament del general Franco com a Generalísimo i Jefe del Gobierno del Estado.
Políticament estava integrat pels feixistes de la Falange Española, els carlistes, els monàrquics alfonsins i una gran part de la CEDA, la Lliga Ragionalista i altres grups conservadors.
Aquest bàndol tenia una jerarquia militar, és a dir, que tenien més importància segons el rang, on el soldat era el més baix i el capità general el més alt. Mantenia un control de les principals regions agrícoles i del món empresarial. La seva política es basava en el rellançament industrial en zones annexionades (zones sense indústria).
Tenia un recolzament econòmic de les potències feixistes: -Ajuda logística de Salazar (Portugal) -Potències Eix: ajuda material, maquinaria militar i ajuda econòmica.
El bàndol que va guanyar la guerra va ser el Sublevat. Però es diu que: “La guerra no la ganó el ejército franquista, sino que la perdieron los republicanos.” ·Causes del fracàs republicà: Internes: -Escassa planificació en la fabricació d’armament i béns necessaris.
-Col·lectivització de les empreses (pèssims rendiments).
-Pèrdua de l’empresariat.
-Baix nivell de productivitat industrial (Catalunya).
Externes: -Una actitud no amistosa amb democràcies occidentals les quals no va donar cap suport. Clar exemples de la no intervenció en són França i Anglaterra.
·El detonant Res més coneixes la victòria del Front Popular ja es va produir un primer intent de “cop d’Estat” per part de la dreta per intentar frenar el poder de l’esquerra. Va ser primer portat a terme per Gil Robles i el va seguir després Franco.
·Les causes de la Guerra Civil -La qüestionada legitimitat de la II República: El canvi de règim va ser de dubtosa legitimitat, perquè es va produir en unes eleccions municipals i no generals.
-La injustícia social: En aquells moments Espanya vivia una forta desigualtat en la seva població. Per una banda hi havia un petit nombre de persones les quals tenien molt poder i riquesa i, per l’altre banda, un gran nombre de persones que vivien en condicions molt miserables i amb gran pobresa. A Espanya li faltava una classe social mitja acomodada per poder garantir la pau social i la consolidació de la democràcia republicana.
-El fracàs de la classe política: cap dels dos partits polítics (ni el d’esquerres ni el de dretes) van aconseguir millorar la qualitat de vida d’obres i camperols, i d’acabar amb les diferències socials. La reforma agrària es va aplicar de forma lenta, per culpa de la falta de recursos econòmics i per l’oposició dels grans terratinents, els quals tenien la por a perdre les seves terres i el seu poder polític, econòmic i social.
-El procés revolucionari: els obres i camperols es van llençar a la revolució de 1934 per solucionar la seva mala situació socio-econòmica, davant la falta de solucions de la classe política. Socialistes, comunistes i anarquistes incentivaven aquesta revolució davant la passivitat del govern d’esquerres. Aquesta revolució va acabar amb l’ocupació il·legal d’hectàrees de terra als seus legítims propietaris, sense indemnització. Aquestes expropiacions es van legalitzar pel Govern durant la primavera de 1936 per evitar enfrontaments contra aquesta classe social. Aquests fets va provocar encara més enfrontaments entre els dos partits polítics del moment.
-L’anticlericalisme: els republicans van adoptar una política repressiva contra el clergue catòlic, mitjançant una dissolució d’ordres religioses, prohibició d’exercir l’ensenyança plena en la societat, etc. A més a més l’església va sofrir uns quants atacs violents contra els seus temples i clergues per part de la massa social revolucionària, la qual no tenia cap por a cap acció social ni judicial en la seva contra.
-El nacionalisme: l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya va trobar una forta oposició per part de la dreta espanyola, la qual tenia por al moviment independentista, la principal amenaça capa a la unitat d’Espanya. La Generalitat de Catalunya va arribar a proclamar el naixement de l’Estat Català dintre de la República Federal Espanyola durant l’intent de cop d’estat de la revolució d’octubre de 1934. El Partit Nacionalista Basc (PNV) reclamava la mateix aprovació i reivindicava les diferències ètniques i culturals amb la resta d’Espanya.
-La radicalització de la vida política: la polèmica instauració de la República, amb els problemes agrari, religiós i militar, junt als cops d’estat de 1932 i 1934 van radicalitzar la vida política i el Parlament. A més a més, el Front Popular va obtenir la independència judicial al formar el sector jurídic només amb jutges i fiscals que dictessin sentència seguint la línia de les seves ideologies polítiques.
Va arribar al seu clímax quan el diputat José Calvo Sotelo rebia amenaces de mort i més tard va ser segrestat i assassinat al seu domicili per membres de les forces de la seguretat d’Espanya. El líder de la CEDA es va salvar per estar de viatge a França, ja que també van anar al seu domicili. El delicte va quedar impune.
-La radicalització de la societat: la convivència cada vegada resultava més difícil degut a la gran radicalització de la societat cap a ideologies cada vegada més extremistes, davant de la falta de solucions de la classe política. L’atur era un dels principals problemes i el carrer cada vegada més perillós a causa del gran nombre d’assassinats entre dretes i esquerres, s’aplicava el “ojo por ojo y diente por diente”.
La violència del carrer anava acompanyada per nombroses vagues. Entre el 16 de juny i 13 de juliol es van produir 15 vagues generals i 129 parcials.
-L’analfabetisme: la falta d’una cultura democràtica en una societat amb un alt percentatge d’analfabetisme suposa un obstacle per a la consolidació de la II República i un argument més a favor per al partit de dretes.
-Els cops d’estat: als cops d’estat de 1932 i 1934 cal sumar el cop d’estat definitiu portat a terme pel General Franco el 1936 recolzat per l’exèrcit i la societat contra el Front Popular.
·Conseqüències -Econòmiques: El cost de la guerra per part dels dos bàndols va ser molt elevat. El fer d’haver utilitza les reserves d’or per comprar armament va acabar amb les reserves monetàries de la zona republicana. El bàndol sublevat va haver d’abonar una gran quantitat de diners després del conflicte, gran part deixant que Alemanya explotés les seves reserves mineres de la Península i de l’Àfrica Espanyola. Algunes zones d’Espanya van quedar totalment sense res. L’economia del país trigaria dècades en recuperar-se.
Va haver un enfonsament de la producció agrícola i industrial i això va provocar que el sector primari tornés a superar el 50% de la renta nacional.
En un context d’escassetat estatal el mercat negre i la corrupció generalitzada es van apoderar del país.
Espanya era un país arruïnat. Debilitada demogràficament, la fam era una realitat quotidiana per a molts espanyols.
La solució que proposava el govern franquista va ser el seguit per la Itàlia mussoliniana i l’Alemanya de Hitler, l’autarquia. Una política basada en la recerca de l’autosuficiència econòmica i la intervenció de l’Estat.
· 1946 Condemna moral de la ONU al règim franquista Imposa un seguit de sancions morals i un aïllament diplomàtic excepte a Argentina, Santa Seu, Portugal i Suïssa. Mentre se seguis amb el règim franquista no serien acceptats a les Nacions Unides.
·Marginació d’Espanya dels ajuts exteriors americans (P.Marshall) Va ser una iniciativa per ajudar Europa, en la qual els Estats Units van donar 13 mil milions de dòlars per ajudar a reconstruir l’economia. L’únic país d’Europa occidental important no inclòs va se Espanya, ja que no va participar obertament a la Segona Guerra Mundial. Finalment el 1951 Espanya va ser inclosa.
·La dictadura va aconseguir -Instal·lar la por i una progressiva destrucció moral i intel·lectual de la societat.
-Un retràs social i econòmic d’Espanya que es va allargar fins els anys 1960.
El nou Estat era un complert desastre econòmic, el qual havia de: -Liquidar el deute que havia adquirit durant la guerra en forma d’ajuda.
-Afrontar importants pèrdues de capital físic.
-Inflació incontrolada (els preus pugen fins un 30%) -Augmenta la despesa pública (armes, defensa o ordre públic) ·Contenció dels costos laborals -Reducció i control dràstic dels salaris (industrials i agraris).
-Racionament d’aliments. Misèria (àmplies capes de la societat).
-Baixa capacitat de demanda. Baixa la demanda agregada.
·Concentració dels costos laborals Espanya pateix una reagrarització de l’economia.
Com s’observa en el gràfic la producció agrícola s’agafa com a referència. La producció industrial estava en creixement i molt a la par amb l’agricultura, però durant el període de la Guerra Civil pateix una davallada i es passa a tenir una agricultura sense mecanització: economia de la mula i del treball manual.
A partir de llavors es torna al sistema de “cupos” d’entrega obligatòria a l’organisme interventor a un cert preu fixat. Això propicia una reducció de la producció així com el desenvolupament del Mercat negre.
·Contenció de la inversió Es substitueix capital i inversió per treball: -Inversió privada sotmesa a autorització administrativa (els beneficiaris eren col·laboradors del règim).
-Grans beneficis per a l’empresariat.
-Augmenta la construcció de societats.
·Estat intervencionista (1939-1950) Política econòmica: aconseguir l’autosuficiència econòmica.
-INI (1941): va ser una entitat estatal espanyola creada per a promoure el desenvolupament de la indústria a Espanya amb la creació de noves empreses industrials. El que pretenia era un holding (integració d’empreses) d’empreses públiques (Renfe 1941, Telefònica 1944, Tabacalera 1945, Seat 1950...).
Els seu objectiu principal era disminuir la dependència exterior a través de: ·Fabricació de material militar.
·Explotació de recursos naturals.
·Producció de carburants.
·Recursos energètics, electricitat...
Va comportar uns elevadíssims costos i una baixa productivitat.
-Descens de la influència de les importacions, permisos (input per a la indústria: productes energètics, matèries primeres, béns d’equip).
-S’ofega els sistema productiu industrial.
-Base de les exportacions: sector agrari.
·Ajuda exterior (1950...) -El Congrés d’EUA concedeix préstecs a canvi d’instal·lacions militars (Pacte Madrid 1953).
Consistia en uns acords firmats a Madrid el 26 de setembre del 1953 que van permetre la instal·lació de bases militars nord-americanes a Espanya, estratègiques per la Guerra Freda contra la Unió Soviètica, a canvi d’ajuda econòmica i ajut dels Estats Units d’Amèrica al règim de Franco per sortir de l’aïllament internacional.
Aquesta ajuda va servir per: ·Rebaixar el dèficit comercial.
·Equipar la indústria.
·Agricultura: fertilitzants, maquinària, regadiu...
·Reducció de les importacions d’aliments.
Però va haver-hi una incipient millora de les condicions de vida de la població (restriccions, racionament...).
·Pla d’Estabilització i normalització (1959) Nova política econòmica de signe reformista (l’economia deixa d’estar subordinada a fins polítics).
Dècada 1950: -Increment de la inversió (confiança en el règim).
-Més facilitats per importar (inputs industrials).
-Es desmunta el mecanisme de “cupos” i llicències.
-Augmenta la demanda interna agregada (manufacturats...).
-Es manté la protecció comercial.
En l’àmbit internacional es va firmar el Tractat de Roma el 1957. Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos en formaven part. Era una organització supranacional (sistema polític en el qual determinats governs nacionals cedeixen part de les seves atribucions de governs a altres organismes de governs que afecten a més d’una nació. Un dels principals objectius són la internacionalització de l’economia, liberalització de barreres comercials, implantació de sistemes monetaris...).
·Reformes Intent d’incrementar ingressos i reduir despeses buscant l’equilibri pressupostari. Es va realitzar: -Limitant la despesa (exèrcit, ministres...).
-Pujant el tipus d’interès (crèdit).
-Perseguint el frau (molt estès i a tots nivells).
-Política monetària restrictiva (devaluació de la plata).
Més reformes: -Sector industrial i agropecuari.
-Obertura comercial.
-Investigació i desenvolupament: escoles tècniques i industrials...
Envers la integració a l’economia internacional.
·Industrialització accelerada Desenvolupament indústria tèxtil, metal·lúrgica i química, béns de consum.
-Substitució de les importacions.
-Augmenta i es diversifica la demanda interna.
-Augment de la inversió i el consum.
En conseqüència...
·Modernització activitat agropecuària -Importació de fertilitzants.
-Mecanització.
-Recuperació pecuària.
-Millora dels rendiments agraris.
Major capacitat per alimentar una població en augment.
En conseqüència...
La transformació estructural contribueix a l’augment de la renda per càpita.
·Procés migratori (intern i extern) -Importància anys 1960, a causa d’una existència de mà d’obra abundant i barata (no qualificada).
-Important entrada de divises.
-Dècada 1960-1970: -Boom del turisme.
-Procés modernització del país en tots els àmbits.
-Desenvolupament comercial.
·Liberalització comercial Com a conseqüència de successives rebaixes aranzelàries 1960.
-Acord Comercial Preferencial (1970) Espanya – Comunitat Econòmica Europea Va ser un acord firmat l’octubre de 1970. Va fer que Espanya passes a ser país associat a la CEE amb tracte preferencial en el comerç. La CEE va reduir un 30% els aranzels de la casi totalitat dels productes espanyols, menys per alguns que seria del 10%. Trencava l’aïllament del franquisme a Europa.
·Crisi econòmica i transició política 1975-1985 Cop d’Esta del Tinent Coronel A. Tejero (febrer 1981).
·La Transició democràtica (1975-1978). La Constitució de 1978 i l’Estat de les Autonomies -Etapa de Transició (oficial) Des de la mort de Franco (novembre de 1975) fins la victòria del PSOE (Partido Socialista Obrero Español) (octubre de 1982).
-Protagonistes del canvi (procedien del franquisme): ·El rei Juan Carlos I (monarquia mparlamentària).
·El president de les Corts, T. Fernández Miranda.
·Adolfo Suárez (primer govern, juliol de 1976).
Va ser designat pel rei per ser president i substituir a Carlos Arias Navarro (últim govern de Franco). Procedia de les “Jeventudes del Frente Nacional”.
-Altres protagonistes que van incidir de forma positiva: ·Don Juan de Borbó, no abdica fins l’any 1977.
·L’oposició política, no va recorre a la violència.
·El partit comunista, amb Santiago Carrillo com a líder però es trobava exiliat.
·Poders fàctics: -Exèrcit, el qual tenia obediència al comandament militar.
-Esglèsia.
·El mitjan de comunicació en general.
·Les actituds de la classe política -Tres actituds a la classe política: ·Reformistes: pretenien instaurar altra legalitat partint de la franquista.
·Rupturistes: pretenien instaurar un nou ordre mitjançant eleccions lliures.
·Continuistes: els més reaccionaris (Arias Navarro),anomenats “Búnker”.
·Triomf de la reforma-ruptura (3 fases) 1a Fase: Derogació gradual de les Lleis Fundamentals del franquisme -Dimissió forçada de C. Arias Navarro.
-El rei designa a Adolfo Suárez com a president (juliol de 1976).
-En el Govern Suárez (1976-1977) van haver-hi importants reformes: per una banda la supressió d’algunes institucions franquistes i per altre banda la legalització dels partits polítics (fins i tot el comunista). També va haver-hi una instrumentalització dels mitjans de comunicació (depenien del govern).
2a Fase:celebració de les primeres eleccions democràtiques (15 de juny del 1977) -Partits: ·UCD d’A. Suárez, Unión de Centro Democrático.
·AP de M. Fraga, Alianza Popular (franquismes).
·Forces d’esquerres: PSOE i PCE.
En aquestes eleccions va haver-hi una alta participació ciutadana (78,7% cens).
-Finalment va sortir guanyador el partit de Suárez (1977), i es proclama així el Segon Govern A. Suárez. El qual tenia polítiques d’ajustament i pactes socials: Pactes de la Moncloa (van ser els acords firmats al Palau de la Moncloa durant la transició espanyola el 25 d’octubre de 1977, prenent reconeixement i comprometent-se al desenvolupament el Congres dels Diputats i posteriorment el Senat. Tenien l’objectiu de procurar l’estabilització del procés de transició al sistema democràtic, així com adoptar una política econòmica que contingués la gran inflació que arribava al 26,39%.
-Greus problemes: terrorisme, colpisme (1981), desestabilització política i social i econòmica. Greu crisieconòmica.
3a Fase: alternativa socialista -Victoria socialista a les eleccions d’octubre de 1982. En aquestes eleccions el PSOE de Felipe González va aconseguir una amplíssima majoria absoluta.
·Severitat de la crisi anys 70-80 -Reassignació de treballadors.
-Baixa inversió de capital.
-Elevat proteccionisme.
-Retenció de la inversió estrangera.
-Aturada del consum.
-Efecte de riquesa negatiu.
-Malestar social.
...