T8.1 Angiospermes Introducció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de les fanerògames
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: Angiospermes | 53 TEMA 8. ANGIOSPERMES INTRODUCCIÓ CARACTERÍSTIQUES: Principals sinapomorfies      gametòfit masculí trinucleat.
primordis amb 2 teguments.
gametòfit femení de 7-8 cèl·lules.
doble fecundació.
formació endosperma secundari (3n, segona fecundació nucli secundari amb cèl·lula espermàtica) o perisperma (2n, nucel·la).
LA FLOR estams amb 2 sacs pol·línics.
primordis seminals en carpels que constitueixen un ovari tancat.
EL FRUIT El fruit es forma després gineceu (carpels) que es (endocarp, mesocarp i intervenen altres peces inflorescència, el calze).
de la fecundació a partir de la paret del modifica i es transforma en el pericarp exocarp). En alguns casos també hi (el receptacle floral, el pedicel de la Diversitat - Actualment hi ha unes 250.000 espècies (14% del total dels éssers vius catalogats) Gran importància (florística, paisatgística, forestal, alimentària, farmacèutica...) Plasticitat del cos vegetatiu: colonitzen i dominen tota mena d’hàbitats. Fins i tot algunes com posidonia adaptades a viure en medi marí Cicles vitals curts 54 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Avantatges evolutius        Reproducció més eficient Flors sovint hermafrodites Fecundació més ràpida: entre pol·linització i fecundació passen màxim 24h Protecció primordis seminals en carpels (menys protecció) Pol·linització sovint zoògama (més eficient, específica i econòmica que l’anemògama).
L'endosperma secundari no es forma si no hi ha fecundació: estalvi energètic.
Protecció de les llavors pel fruit. A més, el fruit contribueix a millor dispersió.
ORIGEN DE LES ANGIOSPERMES: Evidències El pol·len d'angiospermes apareix per primer cop al Cretaci inferior, fa 135-140 Ma. Els grans de pol·len més primitius s’obririen per una fissura o un porus.
Dipòsits de fa 127-120 Ma contenen major diversitat pol·línica, incloent pòl·lens tricolpats. Els més antics datats de 144 MA Les primeres flors (aprox. fa 120 Ma) són de dos tipus principals:   unes són petites, oligòmeres (disminució del nombre de peces) i probablement unisexuals (semblants a Piperàcies o Platanàcies actuals).
el segon grup inclou flors grosses, amb moltes peces florals i bisexuals (semblants a Magnoliàcies actuals).
En tots els casos coneguts, els primers gineceus són sempre apocàrpics (lliures entre si).
Els primers fruits fòssils (aprox. fa 120 Ma) són aquenis i fol·licles (semblants a Ranunculàcies). Mida petita: recolza la teoria que les primeres angiospermes eren petits arbustos o herbes, essencialment estrategues de la r.
Seria d’esperar que els grups més primitius fossin de port arbori o arbustiu ja que dins de cada família es creu que les espècies més primitives són arbòries i les més evolucionades herbàcies.
Archaefructus, 3 espècies Fòssils de 125-130 MA (xina) - Archaefructus eoflora Archaefructus sinensis Tema 8: Angiospermes | 55 ORIGEN I DIVERSIFICACIÓ DE LES ANGIOSPERMES Les angiospermes han tingut una diversificació rapidíssima Gimnospermes i Pteridòfits són grups en regressió.
Context i hipòtesis adaptatives Entre fa 124 i83 MA es va produir una gran modificació de la configuració dels continents, amb la definició gairebé definitiva d’Àfrica, Sudamèrica, Índia, Austràlia i l’Antàrtida.
Moviments tectònics, augment dels nivells marins, augment del CO2 atmosfèric, I increment de calor des del mantell terrestre (volcans, terratrèmols).
Angiospermes: - - adaptació a elevació de la temperatura: cutícules molt desenvolupades, petita mida foliar amb marges revoluts, enorme eficàcia en el transport d'aigua, llavors amb testes molt ben desenvolupades, gran diversitat d'induments, etc.
capacitat per desenvolupar cicles anuals i sistemes ràpids de reproducció.
Avantatge competitiva en ambients sota pertorbació.
FILOGÈNIA D LES ANGIOSPERMES    Magnòlides i Grups basals (dicotiledònies) Monocotiledònies Eudicotiledònies Característiques dels grups principals Tipus d’arrel: Eudicotiledònies: axonomorfa - Monocotiledònies: fasciculada Magnòlides i grups basals: axonomorfa Nombre de cotiledons: - Eudicotiledònies: 2 Monocotiledònies: 1 Magnòlides i grups basals: 2 Patró de la venació: - Eudicotiledònies: reticulada Monocotiledònies: paral.lela Magnòlides i grups basals: reticulada 56 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Feixos vasculars (ordenació): - Eudicotiledònies: en cercle Magnòlides i grups basals: en cercle Monocotiledònies: dispersos Peces florals (en general) - Eudicotiledònies: múltiples de 4 o 5 Monocotiledònies: múltiples de 3 Magnòlides i grups basals: nombroses, disposició helicoïdal Tendències evolutives en la flor o o o o o o o o o Peces florals en espiral, disposició helicoïdal  Peces cícliques, peces en verticils Reducció (oligomerització) i fixació del nombre de peces per verticil Escurçament del receptacle (estructura on s’uneixen les peces florals) Simetria actinomorfa  Simetria zigomorfa (relacionades amb una pol·linització especialista) Pol·linització en genera biòtica  secundàriament anemòfila i en alguns casos unisexuals Periant indiferenciat  Periant doble amb sèpals i pètals Periants i carpels lliures  Periants i carpels soldats Ovari súper  Ovari ínfer Flors solitàries  Flors pseudants (agrupades en inflorescències) Dues grans pautes d’inflorescències en Angiospermes - Inflorescències simoses Inflorescències racemoses ...