TEMA 5 - ART I HISTÒRIA (Mercè Vidal) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 06/11/2014
Descargas 8
Subido por

Descripción

TEMA 5 - LA CIUTAT I LA SEVA TRANSFORMACIÓ AL LLARG DEL TEMPS. MODELS URBANS DEL MÓN ANTIC A LA CONTEMPORANEITAT

Vista previa del texto

5.- LA CIUTAT I LA SEVA TRANSFORMACIÓ AL LLARG DEL TEMPS. MODELS URBANS DEL MÓN ANTIC A LA CONTEMPORANEITAT De les Polis del món antic als traçats medievals L’ART GREC - Cultura antropocèntrica basada en una forta preocupació per l’home (mesura de totes les coses). Escala humana.
- Organització política basada en les polis, ciutats-estats amb una economia i forma de govern independents PERÒ amb una mateixa cultura, llengua i religió. Atenes: Acròpolis, situada a 156m. Centre polític i administratiu de la polis: temples, àgora (importantíssim), edificis civils...
- Racionalitat de la ciutat, ordre, que Plató descriu de manera ideal.
- Segle V aC, units victòria a les guerres mèdiques. Atenes de Pèricles polis hegemònica del món hel·lènic, màxima esplendor (460-430, època daurada de l’art grec), fins finals s. V aC: Guerres del Peloponès: Esparta, amb totes les polis derrota a Atenes, que perd hegemonia. Decadència ciutat-estat gregues.
- Segle IV aC: Macedònia d’Alexandre el Gran, unificació polis i conquesta de l’imperi persa. Quan mor el 323 aC l’imperi es desintegra en diversos regnes. Roma acabarà dominant l’antic imperi.
- El poble grec crea l’ideal polític de la democràcia, basat en la igualtat i govern dels ciutadans ( diferent a democràcia actual). Molt diferent al despotisme d’Egipte i Mesopotàmia.
- La religió va jugar un paper molt important en la cultura grega. Els grecs eren politeistes i van establir una forta relació déus-home. Els deus, coneguts per mitjà dels relats mitològics, dirigien el destí dels homes i es comunicaven amb aquests mitjançant els oracles. Tenien aparença i comportaments humans.
- Els grecs van teoritzar i investigar en el camp de les ciències físiques, la lògica i la filosofia.(explicació racional del món) Van ser també els pares del teatre, sobretot de la tragèdia i dels Jocs Olímpics.
La concepció grega de l’art. El classicisme - Racional. Les regles de l’art eren fruit de la reflexió i no de la tradició.
- Naturalista. Aspirava a imitar la natura amb fidelitat.
- A escala humana. No era un art colossal, sinó a la mesura de l’home.
- En progrés continu. Evoluciona amb el temps, lliure.
- Bell. Com tot art antic, tenia finalitat pràctica, però també perseguia la bellesa, entesa com a ordre, harmonia i proporció.
- Art grec ja considerat clàssic pels romans, qui els admiraren i adaptaren el seu art i el difongueren. Roma i Grècia: art clàssic.
- Fins desintegració imperi Alexandre el Gran, els clients principals de l’art grec eren les mateixes polis (per a la comunitat) // després a particulars poderosos. Els artistes tenen poca consideració social, es valoraven les seves creacions, no a ells. Concepció de l’artista com a mer artesà, sobretot les arts més ‘’manuals’’ com la pintura i l’escultura.
- Arquitectura i urbanisme - Al servei de la comunitat i a escala humana. Arquitravada.
- La columna prevalia sobre el mur com a element sustentador; el mur era un element de tancament.
- De valors escultòrics: més importància a exterior que interior, és a dir, la bellesa del volum passava al davant de la utilitat de l’edifici, com una escultura.
- Cerca l’harmonia visual a través dels refinaments òptics: inclinació de les columnes cap a l’interior; èntasi de les columnes; distància desigual entre les columnes; curvatura de l’entaulament i l’estilobat…( Partenó).
- Materials més emprats: marbre i pedra arenosa. Els edificis, principalment els temples, eren profundament decorats amb escultures exemptes, relleus i pintures. Els edificis estaven pintats amb colors vius (blaus, vermell, groc..) però no es conserva la policromia.
- El seu concepte racional de la bellesa exigia que cada part de l’edifici estigués en proporció i harmonia amb el conjunt, d’on va sorgir el fonament d’ordre arquitectònic.
- Importància del temple i de l’àgora, espai principal i prioritari en les polis, lloc de reunió i discussió...
democràcia...
Els ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti Els temples - Edifici més important arquitectura grega.
- No lloc de culte, mansió de l’estàtua del déu i pertinències: explica les reduïdes dimensions. Culte als deus fora, amb la comunitat, que no pot accedir a l’interior.
- Edifici de planta rectangular, amb teulada alta a dues aigües amb pòrtic frontal.
- Primers de fusta // després pedra amb carreus o tambors, sense argamassa (en tot cas amb grapes internes).
- No tots iguals però el més comú: estereòbat i estilòbata, nucli central (naos, pronaos, opistòdom), columnata o peristil i teulada dues aigües que generava dos frontons.
Hipòdam de Milet i el naixement de l’urbanisme - Urbanisme: interès grec de l’ordre i la raó.
- Primeres teories urbanístiques conegudes, Hipòdam de Milet (s. V aC), aplicades després de les guerres mèdiques. Consistien en la distribució racional d’edificis en un plànol.
- Gran desenvolupament: hel·lenístic: noves ciutats (Alexandria) i remodelació d’altres: edificis ordenats.
L’Acròpolis d’Atenes - Propileus: porta d’accés al recinte principal. Façana hexàstila dòrica.
- Erecteion*: atribuït a l’arquitecte Filocles, temple dedicat a Atenea, Posidó, Zeus, Erectei (rei mític). Temple jònic finals s. V aC. Façana sud stoa o galeria amb sis cariàtides (còpies).
- Temple de Niké, 421 aC. Erigit en commemoració batalla amb els perses. Temple jònic.
(- Importància Escola de Fídies, escultura, mètopes, frisos...) - Partenó*: s. V aC, estil dòric. Màxim esplendor d’Atenes de Pericles. Espoli. Sales del Brittish restes de les escultures del Partendó, fris, mètopes, lluites de centaures i gigantomàquia, i lapides, atribuïdes a Fídies.
Escultura de Pal·las Atenea desapareguda: Atenea Promacos, vas amb la figura d’Atenea – Museu de l’Àgora d’Atenes.
- Teatre d’Epidaure, a prop del santuari d’Asclepi (Asclepi, déu de la medicina, santuari d’Asclepi, Epidaure s.
IV. Època hel·lenística – Museu Nacional d’Atenes), lloc arqueològic declarat per la UNESCO el 1988.
Importància per la cultura i sobretot el teatre dels grecs. La gent peregrinava cap a nuclis, teatre, per assistir a aquests actes i espectacles. Teatres de fins a 17mil espectadors.
- Teatre a Grècia lligat al culte de Dionís, festes dionisíaques (de fet, el teatre s’origina a partir d’aquí).
Capacitat 12-15mil espectadors. Se li atribueix a Políclet Jove, arquitecte i escultor meitat s.V aC.
L’ART ROMÀ - Pobles preromans (lígurs, etruscs, llatins...). Llatins funden Roma el 753 aC. La història de l'imperi romà es divideix en tres grans períodes: a) Monarquia (753 – 509 aC). Governada per diversos monarques, els darrers dels quals van ser etruscs.
Domini etrusc del nord de la península itàlica entre els segles VII i V aC. Posteriorment roma aconseguirà dominar tots els territoris de la península itàlica i s'expandirà per la Mediterrània.
b) República (509-31 aC): Conquestes i lluita contra els cartaginesos a les guerres púniques.
c) Imperi (31 a. C – 476 dC): Sistema polític governat per un emperador. Per poder governar un imperi tan extens es divideix el territori en províncies. A partir del segle V incursions de les tribus del nord. El 476 es produeix la caiguda de l'imperi romà.
 Dos períodes en l'art romà: - Republicà (S. III – I aC): Influenciat per la cultura grega.
- Imperial (I aC – V dC). ‫‏‬ - INFLUÈNCIES: Art etrusc i grec: reelaborades i enriquides amb noves aportacions.
- Art com instrument d'ostentació de poder.
- 391: Introducció del cristianisme a Roma Característiques de l’art romà - Origen eclèctic. Nous plantejaments arquitectònics i constructius.
- Arc de mig punt i volta de canó. Ordre toscà / Ordres grecs / Ordre compost.
- Es prioritzen els elements funcionals o tècnics davant els estètics: eren més pràctics i realistes.
- Escultura bastant realista. Escenes quotidianes o bèl·liques. Influència grega// arquitectura no tant. Importància de la decoració amb pintures i mosaics (peculiar seu, tessel·les).
- Art clàssic: continuïtat més bé del període hel·lenístic grec. A partir s. IV, importància cristianisme.
Influència etrusca - Apareix el retrat (no idealitzat)‫‏‬.
- Culte als morts. Retratats en els sarcòfags. Elevat realisme que influirà en l'escultura romana.
- Molta importància de les tombes i els temples.
- Desenvolupament de l'arc i la volta.
- Columna ordre toscà que serà adoptat per l'art romà.
Influència grega - En el moment en què a Roma es proclama la República, Grècia és en un moment d'esplendor cultural.
L'hel·lenisme grec enlluernarà els romans.
- Quan roma conquesta Grècia molts artistes i escultures seran dutes a Roma. Producció plàstica desenvolupada pels estrangers o esclaus. Es desenvolupen moltes còpies i gràcies a això podem conèixer l'art grec // Art romà no és una imitació del grec.
Escultura - Influència etrusca: realisme // grega: perfecte tractament del cos humà.
- Grecs: idealització de divinitats i tipus humans, i mites // representació individualitzada de personatges reals i la narració històrica. Per tant, dues grans innovacions escultura: retrat realista (August de Prima Porta) i relleu històric (Ara Pacis).
- Ara Pacis d’August: monument commemoratiu, 13-9 aC. Deessa Era (terra) amb la fertilitat. Lateral en forma de processó: família d’August. Lateral: senat, amics... Retrat: intenta plasmar els caràcters físics d’aquells personatges, fins i tot busca retrat psicològic, gran naturalisme.
Retrat realista - Resultat de dues tradicions: grups funeraris etruscos i costum de fer màscares de cerca dels difunts, amb les quals es rendia culte als avantpassats a les llars patrícies.
- Es pretenia plasmar els trets individuals de la persona: realisme // només al cap, resta: models grecs. De fet a vegades s’afegia el cap a cossos ja fets.
Relleu històric - Hereu directe hel·lenístic: però interès romans per la concreció i realitat: art original i diferent, com a mínim en dos aspectes: - El gust pel paisatge i els motius naturals, de tradició etrusca, però aliè a l’art grec.
- La diferència per la narració de fets històrics protagonitzats per personatges reals i identificables, davant dels temes mitològics o al·legòrics als quals els grecs eren tan aficionats.
- Relleu històric, dins escultura més interessant i serví per decoració en l’arquitectura.
- // Relleu mitològic: desenvolupament destacat en sarcòfags, sobretot a partir del s. II en què es va estendre la pràctica de la inhumació entre les classes altes.
Arquitectura - Segons Vitruvi, tres principis: bellesa, solidesa i utilitat. Primer, difícil competir amb grecs// dos altres els romans mestres indiscutibles.
- Herència etrusca i grega: adaptades a les seves necessitats i arriba a tenir nivell de perfecció desconegut fins llavors. Caràcter pràctic dels romans es reflecteix, en primer lloc, en els objectius de l’arquitectura: - La utilitat de l’edifici (arquitectura funcional).
- La seva qualitat i durada (la solidesa de què parlava Vitruvi), que ha donat peu al tòpic que els romans eren més bons enginyers que artistes (cúpula, volta de canó, arestes, arc...).
- L’exaltació i propaganda del client, ja fos l’Estat o un particular, que va donar origen a una arquitectura en què sovint s’identificava la bellesa amb allò colossal o monumental (Panteó).
- // grecs, romans centren el seu interès en l’espai interior, definit per la funció de l’edifici. Exterior: part d’un conjunt urbanístic, només interès façana.
- Respecte característiques tècniques i formals, es distancia dels models grecs:  Preferència del sistema constructiu voltat, segons la tradició etrusca// grecs. També arquitravat.
 Ús ordres grecs// sovint reduïts als trets decoratius, sense fixar-se en les relacions de proporció dels seus elements. A més, ordres nous a partir de la modificació grecs: toscà (etrusc) i compost (combinació capitell jònic i el corinti).
 Mur deixa de ser un element de tancament: element sustentador principal.
 Columna, element suport grec, ara funció sols decorativa.
 Materials: a més de pedra (opus quadratum), morter, formigó (tècnica del formigó importantíssima: grans dimensions i resistència) i maó: decoració pobra: recoberts amb marbre, interior estucs.
- Mesures higièniques: cloaca, pavimentació, latrines, bans, termes (Caracalla), fonts: aigua bàsic, aqüeductes.
- Necessitats de comunicació dins l’Imperi (exèrcit, comerç...): àmplia xarxa de carreteres i ponts. A més, aqüeductes, des de rius, preses... fins nuclis urbans.
- Edificis públics: Teatre, amfiteatre (Amfiteatre romà o Colisseu), circ, termes... Alguns deriven en qualque aspecte de models grecs mentre que altres són creacions romanes més o menys originals (basílica i termes).
- Colisseu*: s. I, 50mil espectadors. Espectacles de gladiadors, lleons, lluites... arc i pilars són els suports.
Estructura d’arcs i voltes.
- Panteó*: reconstruït per Adrià (123-125). Estructura cilíndrica, gran cúpula, cassetons de creixents, ull de bou.
Dedicat a les deïtats: sol, lluna, mercuri, venus, mart, júpiter i saturn. Decoració actual deguda al s. XVIII. Planta 2 cossos, pòrtic in antis, cercle amb fornícules.
- Tot, admiració dels ciutadans ja que, a més de funció pràctica, també propagandística del poder de Roma (sobretot a les províncies).
- Imperi es configurà com una xarxa de ciutats-estat que regien els seus territoris rurals respectius.
- Ciutats noves: aldees indígenes (Segòbriga, a Cuenca), colònies veterans exèrcit (Emerita Augusta, Mérida), resultat del desenvolupament d’un campament militar permanent (Legio VII Gemina, Lleó).
- Sempre que era possible aplicaven urbanisme combinació de tradició hipodàmica grega amb el model del campament romà:  Importància base urbana i d’urbanisme racional. Romans animals de ciutat, sobretot. Pla ortogonal amb una distribució racional d’edificis (teatre, temples, termes...), segons grecs.
   Dues artèries principals que travessen pel centre: cardus i decumanus maximus. Altres, paral·lels.
Fòrum, centre, entre cardus i decumanus. Equivalent a l’àgora grega (Fòrum romà Juli Cèsar). Plaça pública principal, acollia el mercat i els edificis religiosos i polítics més representatius, en especial la cúria (lloc de reunió del senat municipal) i la basílica.
Muralla perimetral amb portes als extrems de les dues artèries principals.
- Domus, Insulae, vil·les romanes (vil·la de Líbia...): ruralització de la societat amb la crisi de l’Imperi... mosaics romans, nobles...
Ciutats medievals - Caiguda Imperi romà d’Occident 476 dc, última etapa ja crisi i desplaçament de poder a Constantinoble.
- Invasions bàrbars a Europa. Carlemany lluitarà contra ells al X formant un gran imperi.
- Li interessarà la cultura, crea scriptoriums...  cant de gesta: Chanson de Roland.
- Altre vegada puixança del que havia estat Europa. Carlemany sota protecció papal: augustus emperator.
- Període medieval trets:  Societat feudal: senyors/vassalls, separació privilegiats/ no privilegiats. Es configura Europa s. IX i X.
 Caràcter agrícola, com últim període imperi romà.
 Ciutats: burgs, emmurallades, lloc de refugi. Però paisatge majoritàriament agrícola i boscós. Carrers estrets, bruts i alguns mal empedrats en general. Moltes torres de vigia.
 S. XII sobretot naixement de la cultura urbana, burgesia = comerç.
 Croades, fins XII (referència en novel·la artúrica): guerres santes cristians/moros perquè ‘’Déu ho vol’’.
 Naixement de les universitats, llocs de cultura XII-XIII. Llatí (com l’anglès actual). Accessible només als privilegiats (fonamentalment). Juntament amb l’Església, element transmissor de la llengua i la cultura llatines, a més dels coneixements de l’època.
 Intercanvi de cultures a les ciutats, al mercat: economia monetària, bloc d’artesans que s’anaran especialitzant en una determinada producció: gremis (món artesanal). Importància dels ports.
 Pesta negra, s. XIV per tot Europa i gairebé 1 de cada 2 persones moria.
 Comerç, s. XIII, s’obra al Mediterrani, ciutats costeres. Etapa de desenvolupament d’aquesta activitat.
- Siena (Toscana). Patrimoni de la Humanitat 1995 per ser l’encarnació de la ciutat medieval.
- S. XII es converteix en burg d’autogovern, ciutat-estat, poder comercial (Rep. De Siena).
- Prospera amb la nova administració: centre de préstec de diners i comerç de llana.
- S. XIII és quan Siena va prenent forma: Piazza del Campo, Catedral, palaus...
- Ambrogio Lorenzetti: reflecteix Siena en els seus frescos (del Bon govern i del Mal govern), la vida de la ciutat.
 Bon govern: món ideal, impera la justícia i la jerarquia. Ordre. Prosperitat. República.
 Mal govern: tirania al centre, vanaglòria, supèrbia... personatges i animals sinistres, ambient tenebrós i fosc...
- Piero della Francesca (1420-1492): frescs de la Llegenda de la Vera Creu, pintats a l’església de S. Francesc d’Arezzo. Representa el paisatge d’Arezzo, fins i tot el que representa la ciutat de Jerusalem, és Arezzo.
Monestirs i abadies en l’alta edat mitjana - Molt importants. Continuïtat del salvament que havia iniciat Carlemany de la cultura ‘’perduda’’ en l’època de crisi i d’invasions bàrbars.
- Grans complexos, ciutat pràcticament autònoma (granja, hospital, escola, horts...).
- Lloc productiu, mitjà d’intercanvi (tallers d’artesans). Llibres.
- S. X-XI gran paper dels monestirs i Abadies (Cluny molt important).
- Monestirs: Ordre més important i poderós: cluniacenca.
- Medi rural. Model vil·les romanes del Baix Imperi.
- Pretenia ser un reflex al món de la Jerusalem Celeste, un microcosmos de funcionament perfecte ordenat al voltant de dos elements primordials: el temple i el claustre, que presenta gairebé els mateixos trets: · Adossat al temple i de planta quadrada, com la Jerusalem Celeste.
· Pati obert i enjardinat, font al centre, i envoltat per galeries porticades.
· A més de ser l’espai ordenador i de comunicació amb les dependències principals del monestir era lloc de passeig, rés i meditació per als monjos  capitells de les columnes en alguns casos representen representen històries per incitar a la reflexió.
- Monestir de Sant Miquel de Cuixà, Conflent, s. IX-XI. Abat Garí i Oliba (s. XI, època de més prestigi): - Comtes de Cerdanya i de Conflent, amb relació amb Guifré el Pelós, fan donació dels terrenys i diners per aixecar el monestir. Es va construint en diverses etapes.
- Claustre de Cuixà. S. XII amb 63 columnes de marbre i capitells esculpits.
- Cripta del Pessebre.
- Capitells temes vegetals, animals, escenes heroiques: alguns a Museum Nova York 1913 George Grey s’ho emporta, ho compra un altre senyor.
- Abadia de Saint-Gall, NE de Suïssa. On Carlemany envia documentació, composicions musicals... segle IX.
- Abadia de Cluny: importantíssima, de gran influència. Va estendre el romànic per tot el món cristià.
- Guillem I d’Aquitània cedeix terrenys a un monjo a la Borgonya, donant lloc a l’abadia (909-1131).
- El claustre és el centre de tota l’organització de la comunitat. Segueix l’ordre religiosa de Sant Bernat que seguiran moltes altres abadies. Influència i model constructiu.
- S. XI-XII és acusada d’un gran enriquiment i de gran poder, i perd hegemonia i influència. Apareixen altres ordres eclesiàstiques que reivindiquen una gran austeritat (ex: ordre dels cistercencs): d’alguna manera desplaça el poder de Cluny.
L’ART ROMÀNIC - A partir s. XI cessen invasions musulmanes, normands i hongaresos que havia mantingut en estat de guerra permanent Europa  es consolida políticament i sortir de l’estancament econòmic.
 augment riquesa  base febre constructiva.
- Espanya: expansió territorial, demogràfica i econòmica.
- També, Església esdevé força social enorme, capaç d’unir Europa baix la bandera del cristianisme (croades)  determina visió teocèntrica del món  ART: més importància mostrar significat profund del missatge.
 Religió propicia dos fenòmens que tingueren gran incidència en art romànic: · Extensió vida monàstica en el medi rural: es funden monestirs per tot Europa i es converteix en força més poderosa Església. A més, contribueix difusió romànic (construccions monàstiques: romànic).
· Pelegrinatges per a la veneració de relíquies i llocs sants (Sant Jaume – importància camí- , Roma, Terra Santa)  molts ingressos econòmics  molts temples s’amplien o reconstrueixen.
- Segles romànic: època de desplaçaments humans continus (pelegrinatges, croades)  circulen idees/coneixements  difusió i desenvolupament art per tot Europa.
Característiques - Art religiós i simbòlic: expressa el missatge de Déu.
- Funció didàctica: població analfabeta, ensenyar amb imatges.
- Realitzacions més representatives: temples i monestirs.
- Arquitectura, escultura i pintura es fonen en un conjunt orgànic i inseparable.
- Escultura i pintura desenvolupament molt limitat fora de l’arquitectura, van estar subordinades.
- Clients: Església// també reis, senyors feudals o fins i tot comunitats de fidels d’una parròquia.
- Artistes: l’autor es distingia entre artífex teòric (creador intel·lectual, normalment religiós. Idea) i pràctic (artista avui, mer artesà).
· Tallistes de fusta, orfebres, pintors, picapedrers (escultors), i mestres d’obres (arquitectes// coneixements pràctics).  // mèrit: promotor de l’obra. Artistes normalment anònims.
- Tret característic època: girovaguisme: continu desplaçament d’alguns artistes  contribueixen a difondre noves tècniques i estils.
- Còpia no sentit pejoratiu, no actua en detriment de la seva dignitat i de la categoria de l’artista.
- Tampoc interès, sobretot romànic, per reflectir la realitat. Interessa més el missatge, allò que es vol comunicar.
- Voluntat de fer una certa abstracció en les figures i en els objectes.
- Sobretot caràcter religiós però amb l’interès de la noblesa es va desenvolupant un art més civil.
Arquitectura romànica - Preeminència Església: temples i monestirs.
- Precedents més clars romànica: estils preromànics asturià, carolingi i otònic// fonts primàries d’inspiració: paleocristiana, bizantina i, sobretot, romana.
- Punt vista tècnic, no introduí cap element constrictiu nou: arc de mig punt, diferents tipus de volta...
- Tampoc objectius pràctics deferien de la romana  es volia: construccions monumentals, amb estructures sòlides i duradores.
- // Nova forma combinar elements arquitectònics i integrar escultura i pintura  espiritualitat i simbolisme.
Esglésies - No model únic // algunes coses en comú.
- Planta normalment basilical: 1,3 o 5 naus i sobretot la creu llatina// creixent pelegrinatge  visites/missa alhora  esglésies de pelegrinatge amb transsepte de mateixa estructura que el braç longitudinal, les naus laterals del qual es prolonguen per darrere de la capella major creant un deambulatori o girola, on comuniquen petites capelles semicirculars o absidioles  pelegrins recorren església sense molestar missa.
- A més, tribunes, galeries que transcorrien per sobre de les naus laterals, de la mateixa amplària i amb arcs que s’obrien a la nau central. No es sap ben bé funció, tal vegada augmentar públic.
- Cobertes un dels trets determinants de tota l’estructura de l’edifici  essencialment, com tot edifici, pedra.
Cobertes de pedra eren voltades de diversos tipus, però totes eren derivades de l’arc de mig punt, el més característic del romànic: · Nau central, + àmplia i alta, volta de canó reforçada per arcs faixons, com en l’asturiana.
· Naus laterals, dividides en trams definits pels arcs formers (els que van en paral·lel a l’eix longitudinal de la nau) i els perpanys (els que tallen la volta en sentit transversal al seu eix), volta d’aresta.
· Tribunes o galeries que discorren per sobre de les naus laterals, volta de quart de canó.
· Absis i absidioles, volta de racó de forn (de quadrant d’esfera).
· Creuer, volta semiesfèrica (cúpula) o octogonal, sobre trompes (més rarament sobre petxines), que a l’exterior sol manifestar-se en un cimbori (torre).
- Enorme pes coberta  sistemes de suport robustos  columna caràcter secundari- relació murs/pilars.
· Murs molt gruixuts, de carreuat ben treballat i reforçats a intervals per estreps o contraforts exteriors.
Per dotar-los de més resistència, sovint s’inseria entre 2 seccions de pedra altra secció de maçoneria.
· Pilars gruixuts, de secció quadrada, rectangular o cruciforme, amb columnes adossades.
· Columnes menys freqüents i perden tota la proporció clàssica entre diàmetre i altura; gruixudes i curtes quan són exemptes, i primes i altes quan estan adossades a pilars.
- Obertures debiliten la capacitat sustentadora del mur  predomina el mur sobre les obertures  escasses i solen estar atrompetades, de vegades amb arcs de mig punt en disminució o arquivoltes.
- Portades se situen als extrems dels braços de la creu i solen estar també atrompetades.
- Façana principal és l’occidental, de vegades emmarcada per torres campanar (herència carolíngia) que ressalten com a eixos verticals sobre l’horitzontalitat de l’edifici.
- Elements decoratius abundants tant a l’exterior com a l’interior/ escultura i pintura emmarcades en el marc arquitectònic. / mur s’articula amb elements ornamentals i motllures diverses.
- Espai interior dinàmic i defineix un itinerari que va des de l’entrada principal per l’oest, a través de la nau central, fins l’absis de la capçalera, el lloc més significatiu, on hi ha l’altar. / esglésies pelegrinatge  deambulatori i girola. L’ordenació espacial interior és clara i es fa manifesta en el volum exterior de l’edifici.
- Il·luminació pobra (escassetat obertures)  ambient fosc que invita al recolliment espiritual.
- És també en si mateixa un missatge religiós ple de simbolisme: · Planta creu llatina representa Crist crucificat; i absis central, el seu cap i l’espai diví per excel·lència.
· Orientació cap a l’est, comuna totes esglésies fins XVII, associa l’absis amb el naixement del Sol (la llum, la veritat) i l’entrada principal per façana occidental amb l’ocàs (les tenebres, el pecat).
 entrada al temple es converteix en el camí de la salvació.
- Catedral de Saint Trophine d’Arles. S. XII: - Portada pensada com un arc de triomf romà on hi ha la representació de temes de l’Apocalipsi segons Sant Joan i l’evangeli de Sant Mateu. Clarament romànica. Arc de mig punt. Part central Pantocràtor que amb el temps es canviarà per Maria, febre mariana.
- Timpà, pantocràtor dins la mandòrla i els 4 evangelistes: Mateu àngel, Marc lleó, Lluc brau i Joan àguila.
- Fris del dintell els apòstols, entre les pilastres: Sant Pere i Joan.
- Fris de l’esquerra representació dels escollits. Apòstols en els intercolumnis i en les bases: lleons, Samsó i Dal·lila.
- Fris dreta representació dels condemnats. Intercolumnis figures dels Apòstols: Felip, Andreu, Pau i Esteve. Basament Samsó i el lleó.
L’ART GÒTIC - Mitjan XII, Illa de França, estil dominant Europa XIII-XV (// Espanya fins XVI, Itàlia Renaixement n’impedeix el desenvolupament al XV).
- Desenvolupament espectacular del comerç  creixement/prosperitat ciutats  manifestació més representativa art gòtic: catedral urbana (//romànic monestir rural).
 Burgesia i ordes mendicants (nova vida, no monàstica)(franciscans i dominics).
- Població segueix analfabeta. Catedrals exerceix tasca docent molt important a través escoles catedralícies (a fills rics, privilegiats, burgesos).
- XIII universitats o estudis generals (sorgeix escolàstica: religió/ filosofia).
 Nova visió del món més optimista// crisi XV (males collites, Pesta 1348, guerres com la dels Cent Anys, cisma d’Occident...)// no influeix en l’art.
Característiques - Reflex de la nova mentalitat sorgida dels canvis de la societat europea de la baixa edat mitjana. Essencialment, religiositat diferent, amb una actitud més positiva cap a la realitat d’aquest món:  Objectiu segueix sent ensenyar// sense renunciar bellesa formal.
 Obra no només símbol espiritual// també expressa grandesa de qui l’encarrega o ciutat  afany per decoració.
 Catedral. /Tendí a augmentar de mida i altura, per destacar sobre els altres edificis i donar cabuda.
 Arquitectura civil també es desenvolupà molt i sols diferències (catedral) les marcades per funció que tenien.
 Escultura i pintura s’independitzen del marc arquitectònic/ figures més naturals i amb gestos més humans.
 Realitat més complexa: pel temps, geografia, evolució pròpia...  dificulta periodització global.
Artistes i clients - Com romànic: artistes artesans// millor condició econòmica i prestigi social, sobretot mestres d’obres.
- Millores  Gremis (mestres, oficials i aprenents)  fa establir artistes en un lloc concret (ja no girovaguisme).
- Extensió riquesa altres capes socials  clients nous. A més demandes tradicionals religioses, clergat, nobles i reis; ara també ús privat noblesa i burgesia enriquida.
L’església gòtica - Evolució progressiva del temple romànic a partir incorporació dos elements: arc apuntat i volta de creueria, que modificaren tot el sistema de càrregues i contrarestos, i a la llarga, tota l’estructura.
- // gòtic no resultat d’una mera evolució tècnica del romànic sinó que va ser el nou esperit religiós i la pretensió de construir esglésies més altes i lluminoses els factors que van impulsar la recerca de noves solucions tècniques.
- Arc apuntat provoca menys càrregues laterals que l’arc de mig punt i fa possible així augmentar altura edifici.
- Volta de creueria concentra càrregues als angles, permet cobrir tota mena d’espais (quadrats, rectangulars i corbs), a més d’oferir altres possibilitats, com la de combinar dos arcs formers amb un de perpanys (voltes sexpartides).
- Catedral sistema d’arcs i voltes descansa sobre pilars alts, amb columnes adossades que continuen als nervis de les voltes es crea un sistema de suports i cobertes que suggereix idea d’un bosc de pedra perfectament articulat.
- En traslladar el pes de les voltes a uns punts concrets a través dels nervis, una part de les càrregues es pot derivar, per mitjà d’arcbotants, des d’aquests punts cap a contraforts exteriors acabats per pinacles.
- Així, tribuna esdevé innecessària i el pes de la coberta ja no recau exclusivament sobre el mur  s’hi poden obrir finestrals amplis amb grans vidrieres policromes que inunden l’exterior d’una llum irreal abundant.
- Alçat interior de l’església quedava dividit en tres nivells: - Arqueria de separació de les naus laterals, suportada per pilars alts i gruixuts.
- Trifori: galeria estreta sobre el mur de la nau central, d’amplada igual que la nau lateral sobre la qual discorre (que en el gòtic tendeix a desaparèixer, ja que la funció que feia de contrarest ara la fan els arcbotants).
- El pis de finestrals.
- També, abundància d’elements decoratius, que es distribueixen per tot l’edifici:  Traceries de motius geomètrics en portes i finestres. Destaquen rosasses dels extrems de les naus.
 Agulles i pinacles a l’exterior, molt decorats.
 Gàrgoles, conductes de desguàs de la teulada per evitar que l’aigua deteriori el mur, amb inquietants formes humanes i d’animals.
 Portalades monumentals, amb decoració escultòrica molt abundant, sovint amb arcades acabades amb gablets.
Diferències notables romànic-gòtic Romànic Gòtic - Horitzontalitat.
- Tendència a l’altura.
- Caràcter estàtic.
- Dinamisme, perquè el sistema de nervis i columnes expressa visualment les forces i càrregues que recorren l’edifici.
- Foscor.
- Gran lluminositat interior, possibilitada pels grans vitralls, que substitueixen la pintura mural romànica i contribueixen, en acolorir la llum, a crear un ambient irreal i sorprenent que suggereix l’antesala del cel.
- Evolució gòtic tendeix cap a una progressiva complicació dels elements purament decoratius, especialment evident a l’etapa final: traceries complicades, nous tipus d’arc (arc carpanell i conopial) i sobretot voltes nervades de formes capricioses.
L’escultura gòtica - Punt de vista formal, vinculada a l’edifici del temple experimenta canvis respecte el romànic:  Progressiu alliberament del marc arquitectònic.
 Figures gran naturalisme// no pretén reflectir realitat sinó bellesa ideal posada al servei del missatge religiós.
 Gestos i actituds s’humanitzen i van guanyant expressivitat.
 Simplificació del romànic se substitueix per un creixent sentit narratiu.
- A més (no formals):  Ampliació del repertori iconogràfic (sobretot temes marians i sants).
 Espai escultòric principal: portalades  decoració escultòrica +abundant que romànic i tres temes essencials: judici final, Mare de Déu i vides dels sants.
- Escultura exempta es desenvolupa molt, sobretot la funerària  reflecteix el profund canvi mentalitat: home adquiria més protagonisme i aspirava a ser recordat al món.
- Tapis de La dame à la licorne (unicorn), s. XV realitzat a Flandes trobat al castell de Boussac (Creuse). Teixit amb fils que donen les diferents tonalitats. Caràcter molt realista, gran detallisme. Tres: representació del sentit de la vida, representació del sentit del gust, representació ‘’al meu únic desig’ = amor, comprensió. Varietat de flora i fauna increïble. Conservat al Museu de les Termes de Cluny, París.
- Crisi del segle XIV i pesta negra, època de transició entre l’alta edat mitjana i la baixa. Moren unes 25 M de persones, des del nord d’Europa per avall, des de Constantinoble fins Gran Bretanya: - La Danse macabre. París. Guy Marcheant 1486. Trobador i advocat que són perseguits per la mort...
(Les ciutats del Renaixement i del Barroc MÉS ENVANT) ...