Adolescència - Capítol 5 (2014)

Resumen Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Adolescencia, Madurez y Senectud (AMS)
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 15
Subido por

Descripción

Resumenes del libro de la asignatura

Vista previa del texto

asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com CAPÍTOL 5 ADOLESCÈNCIA: LA FAMÍLIA 1. LA FAMÍLIA COM UNA XARXA D’INTERRELACIONS La família “nuclear” representa el sistema més íntim i mínim de relació, la qual es composa pels pares i els fills. Antigament, les famílies eren de tipus tradicional, formades pel matrimoni i els fills amb rols clarament determinats: el pare treballa i es la Font d’ingressos i la mare fa de mestressa de casa i els fills. Actualment, les famílies han evolucionat fins adoptar alguns dels següents tipus familiar, segons els quals l’adolescència es viurà d’una forma o una altre. Per una banda trobem famílies amb dos sous on ambdós pares tenen feina remunerada fora de casa i s’han de reorganitzar degut a la menor disponibilitat d’una persona que s’ocupi dels afers domèstics i els fills També existeixen llars monoparentals i famílies reconstruïdes. 1.1 Relacions amb els pares L’inici de l’adolescència pot resultat especialment difícil en quant a relacions interpersonals, tot i que la duració dependrà del caràcter, creences o formació dels pares; podent allargar-se fins a ben entrada l’adultesa. És sabut que davant d’un canvi d’emancipació o separació entre pares i fills, en el cas de les noies o de les famílies monoparentals resulta més complex ja que els pares semblen acceptar menys la independència de les noies que dels nois. A més, en funció del sexe dels fills i progenitors la percepció que tenen els adolescents de les relacions amb els seus pares varien significativament. També variarà en funció del tipus de família a la que es trobin, tot i que es dona més importància a com es viu que amb qui es viu. Segons uns estudis, els nois que creixen en una família on ambdós progenitors treballen no presenten grans diferències respecte els que creixen en una família tradicional on la mare no treballa. Però en les famílies d’un sol progenitor si que es troben diferencies: menor dedicació als estudis, nivell més baixos d’autocontrol, maduresa, optimisme i control de l’estrés; la qual cosa els hi provoca major reserva i tendència cap a la depressió. Per tant, el divorci és un esdeveniment de gran importància que afecta als membres de la parella i als fills. Finalment, pel que fa a les famílies reconstruïdes, els efectes sobre els adolescents no segueixen una única pauta i dependrà de com sigui la presència de la nova figura parental. Durant aquesta etapa les relacions amb els pares canvien principalment degut a la necessitat de tenir més autonomia i llibertat, partint de punts de vista molt diferents. Mentre els fills i filles volen més llibertat amb major poder de decisió i menys control, els pares i dubten de deixar-los la llibertat que demanen i volen evitar les possibles conseqüències del risc que suposa el progressiu allunyament de l’entorn familiar. Els sentiments ambivalents es donen per ambdues bandes,la dels pares i la dels fills; i durant el procés es produeixen continus avenços i retrocessos. A més, les relacions amb els pares es poden complicar degut als moments difícils que puguin estar passant ells, sentint-se cada cop més vells, la qual cosa els hi provoca rancor o frustració i les crisis psicosocials pròpies de l’edat adulta. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com El grau de llibertat obtinguda depèn de diversos factors com per exemple l’edat dels fills, la responsabilitat que demostrin aquests o el grau de tolerància i flexibilitat que presentin els pares davant la nova situació. En els pols extrems trobaríem aquells pares que no accepten noves formes de comportament i tracten a l’adolescent d’incompetent; i aquells que no volen prestar cap atenció a l’adolescent i a la seva problemàtica ja que els empenyen cap a la maduresa sense acceptar la part infantil que encara mantenen i no tenen temps per a estar per ells. Així doncs, una experiència esglaonada, amb negociacions i demostració de comprensió i exigència, de control i tolerància per tots els implicats, i un pares disposats a ajudar i atendre les demandes de l'adolescent i el jove, amb confiança mútua i bona comunicació, semblen la millor forma de facilitar el pas per tot aquest procés de convertir-se en adult. 1.2 Relacions amb els germans Les relacions entre germans tenen aspectes positius i negatius. S’ha de tenir en compte que germans que difereixen en sis o més anys mantenen poques relacions. Contràriament, si es porten pocs anys, l’afecció i la complicitat es veu pertorbada per la rivalitat i les gelosies. A l’inici de l’adolescència la rivalitat és major i a mida que els germans es fan grans disminueix el conflicte. Els germans compleixen diferents funcions però sobretot el de confidents, proporcionar ajuda i suport. 2. LA FAMILÍLIA COM A AGENT SOCIALITZADOR La família és la principal influencia socialitzadora sobre l’adolescent ja que és la transmissora de coneixements, actituds, valors, rols i hàbits generacionals. La família transmet mitjançant el comportament allò que volen que aprenguin els seus fills. Per tant, la família modela la personalitat i mediatitza la forma de pensar i actuar. 2.1 El que els adolescents esperen dels pares - - - Que els tractin com gent gran i no com nens: prendre decisions, tenir llibertat i privilegis, major responsabilitat i autonomia. Aquesta llibertat s’ha de donar progressivament ja que sinó l’adolescent no sap com utilitzar-la o pot interpretar-se com una manca d’interès, constituint un període cap a l’autoresponsabilitat. Durant l’inici de l’adolescència són més exigents i reivindicadors de la llibertat. Que creguin més en que faran el correcte: reivindicació d’una atmosfera familiar de crítica constant i falta de confiança; la qual cosa els hi provoca malestar perquè senten que necessiten major acceptació de les seves errades i per sentir-se acceptats han d’actuar amb una gran perfecció. Que els estimin i acceptin com són Que els permetin parlar amb ells i s’interessin per les seves coses: volen que els pares s’interessin pels seus assumptes i prestin suport emocional i moral. Que els escoltin i tractin de comprendre’ls Que els orientin Que tinguin sentit de l’humor i siguin divertits Que els facin sentir orgullosos d’ells asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com 2.2 Desacacord amb els pares És imprescindible que es donin importants desacords entre pares i fills durant el procés d’anar conformant una vida independent. Aquesta manca de coincidència és necessària perquè l’adolescent ha d’anar conformant la pròpia identitat i una personalitat única, no simplement una copia dels seus pares o la imatge que tenen ells de “fill ideal”. Àrees on es donen els principals desacords: - - - - Conducta ètica i moral Relacions amb els membres de la família: relacions adients, positives de respecte als majors, malestar familiar. Situació escolar: els hàbits d’estudi i qualificacions preocupen i són vistes de forma diferent a pares i fills. Els pares no només es preocupen tant a sobre la consecució de fites sinó que aquest procés es faci seguint el procés on les directrius són dictades pels pares Acompliment de les responsabilitats: tenir cura de les seves coses i les de la família, sensibilitat cap a les utilitats compartides o fer-se càrrec de feines domèstiques. Activitats socials: preocupa si l’adolescent vol adoptar una imatge allunyada dels estereotips d’adult(sortir de festa, beure, vestimenta..) Treballs fora de casa 2.3 Factors que relacionen amb el conflicte El conflicte entre pares i fills està relacionat amb algunes variables com per exemple la classe social i el tipus d’estil educatiu, el nombre i el gènere dels fills, el moment històric que s’està vivint i com afecta als costums, els valors o la feina. Probablement existeix una interacció entre aquest diversos factors, i no sempre els pares són conscients de com estan quedant antiquats els seus estils educatius, les seves idees sobre les relacions socials o el canvi social respecte als valors predominants. - Estil educatiu: un estil educatiu autoritari genera un major conflicte que un estil educatiu democràtic - Classe socioeconòmica: la classe socioeconòmica baixa dona més importància a que els seus fills siguin respectuosos i que no es fiquin en problemes; mentre que els de classe mitjana a que siguin independents, tinguin iniciativa i obtinguin millors qualificacions. A més, a les famílies de classe mitjana hi ha majors problemes de relació i la tendència a l'ús de la força per a solucionar-los. - Edat i gènere: fa referència sobretot a l’edat en que s’inicien les cites, sobretot en les noies ja que comencen abans - Gènere del progenitor: majoritàriament és més difícil portar-se bé amb el pare que amb la mare 2.4 La representació de les relacions amb els pares Youniss i Smollar pretenien conèixer el tipus de relacions socials que es mantenen amb els pares segons la descripció dels propis adolescents basant-se en Piaget i Sullivan, per saber quina representació tenien aquests de les seves relacions familiars. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com -Fills-Pares: veuen el pare com a figura d’autoritat i consell. Eviten abordar continguts tipus emocional, amb contacte poc freqüent i no es dona cap intimitat, comprensió o acceptació. No es produeixen conflictes perquè no hi ha relació. -Filles-Mares: veuen la relació com a una combinació d’igualtat, intimitat i conflicte. Són autoritàries però no distants; senten llibertat per fer confidències i mantenir disputes i desobeir. Les mares cobreixen les necessitats emocionals i materials i són percebudes com a necessitades de la seva ajuda. Barreja entre aspecte autoritari i amb intimitat amb moments d’igualtat. -Fills-Pares: comparteixen activitats de recreació i treball. La relació adopta una forma unilateral o asimètrica: cobreixen les necessitats i demanen a canvi respecte i obediència. Relació distant però respectuosa, els fills no se senten còmodes i oberts i acostumen a respectar els consells paterns sobre assumptes pràctics i objectius de treball. -Fills-Mares: les perceben com a autoritat però se senten propers. Relacions d’obertura i confidencialitat, basades en respecte i obediència. S’interessen pels seus assumptes, guies en temes de relacions i estimació tot i que creuen que a vegades entren excessivament. -General: per als adolescents, els seus pares representen figures de l’autoritat, els fills no es veuen al mateix nivell ni creuen que ells els hi vegin com a igualtat. Ambdós pares es veuen desenvolupant un rol de conseller, en lloc d’aconsellats. Utilitzen la seva autoritat per a posar normes i marcar línees de comportament, tots dos son objecte de respecte, i els fils els hi demostren. En el cas de la mare, a més veuen una bona disposició per interessar-se pels problemes, compartir confidencialitats i demostrar respecte pels punts de vista dels fills. Per tant, la mare a més de figura autoritària pot ser d’igual/amiga a vegades, sobretot en el cas mare-filla. 2.5 La forma de vida de l’adolescent en la societat actual La present generació viu durant més temps a la llar familiar que els seus pares(70%, 90% abans dels 21) degut al suport econòmic, el sentiment de protecció i satisfacció o l’endarreriment del matrimoni. Tot i això, afirmen que preferirien viure independents o amb la parella i amics; ja que la convivència a casa comporta discussions. 3.-INFLUÈNCIA DELS PARES EN LA VIDA DELS ADOLESCENTS Els pares són personatges fonamentals en la vida dels adolescents. Algunes de les principals funcions parentals en famílies d’adolescents les recullen Small i Eastmant en la següent taula. Els pares exerceixen també funcions més específiques d’àmbits de l’adolescència com l’educació, sexualitat, rendiment acadèmic, construcció de la pròpia identitat,etc. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com 3.1 L’estil educatiu dels pares i el rendiment escolar dels fills adolescents Metcalf i Gaier estudien els patrons de paternitat entre pares de classe mitjana amb un baix aprofitament acadèmic i trobaren 4 patrons que contribuïen al fracàs. Respecte l’actitud de les famílies davant l’educació dels seus fills podem classificar-les a nivell general en: -família moderadament autoritària: famílies amb un control i normes que es justifiquen amb criteris sòlids, fet que porta que els adolescents tinguin un punt de referència i recolzament emocional. Pares que s’han adaptat als canvis socials però mantenen criteris sòlids i raonen amb els seus fills perquè determinades restriccions s’han de fer. Els adolescents acostumen a confiar en ells mateixos, bona autoestima i fer un ús responsable de la seva independència. No relació directa causa-efecte. -família molt autoritària: famílies en el si de les quals les normes i valors dels pares no admeten discussió. Els adolescents han d’obeir i acceptar tot el que diuen, sense possibilitat de diàleg, la qual cosa genera manca de confiança, autoestima baixa i un alt nivell de dependència ja que no s’atreveixen a actuar per ells mateixos i creen una situació de tancament i manca de seguretat. Pot amagar un refús cap als fills. -Famílies amb una indulgència exagerada: Els adolescents amb pares molt indulgents experimenten més dificultat del que és normal per adaptar-se al món exterior. L'exagerada atenció dels pares portarà a que els fills esperin el mateix d’altres persones alienes. Aquests adolescents no abandonen l’egocentrisme de la primera infància i pensen que tot ha de servir per al seu benefici i explotació. Aquest tipus d’educació pot repercutir en conductes socialment desviades i moltes vegades en una dependència exagerada. Durant l’adolescència, segueixen sent dependents funcionalment i emocionalment dels pares tot i que es resisteixen més a les normes i regles, especialment les de supervisió i direcció. 3.2 El paper dels pares en el desenvolupament de l’autoconcepte i l’autoestima L’autoconcepte és l’opinió o impressió que té la gent de sí mateixa, el conjunt de percepcions cognoscitives i actituds, la suma total de descripcions i avaluacions sobre si estableixen. L’autoestima és, la valoració del propi jo. L’adolescència es caracteritza per ser una etapa on es fa una acurada valoració basada en la comparació. Les diferències entre el seu jo real i el seu jo ideal els porta a ser infeliços. En aquest cas, només queda la solució d'acceptarse com hom és. Les actituds paternals educatives i els mètodes pedagògics estan relacionades amb l’autoestima de l’adolescent. L’interés que demostren els pares repercuteix molt clarament ja que si els pares reforcen, valoren positivament els asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com bons resultats l’autoestima serà molt més favorable que si els pares demostren poc interès, insignificança o reforçament a base dels resultats dolents. L’estil educatiu també repercuteix en l’autoestima. Si els pares donen peu a comentar la problemàtica escolar i recolzen les decisions preses pels seus fills, l’autoestima és més elevada que l’excessiu control, poca comunicació i si es proporciona comprensió a la manca d’interès i esforç. D'una banda, els pares són objecte d'identificació, el que comporta que els fills facin esforços per la imitació i que això comporti probablement una alta autoestima. Tanmateix una excessiva identificació demora el desenvolupament de la identitat i pot causar problemes en la necessària emancipació. Si s'obté suport de la família i el sistema educatiu familiar és democràtic, amb un sistema de control ferm i racional, és més probable que es formi una autoestima positiva. Si els pares no ofereixen suport, utilitzen formes de control negatives o rebutgen els fills es formarà probablement un autoconcepte negatiu. El control patern corresponent a una pràctica familiar democràtica, amb normes i exigències altes, però amb flexibilitat per permetre desviacions de les regles, semblen els mètodes més adients per ajudar a una autovaloració positiva. Els "millors pares" tenen fermesa i calidesa emocional, permeten la identificació i practiquen bones formes de comunicació. Els pares inconsistents en les expectatives i amb una autoestima baixa tenen fills que puntuen baix en una prova d'autoestima. 3.3 Relacions amb els pares i consum de drogues Les relacions familiars correlacionen amb el consum de drogues. Els adolescents que es droguen tenen menys comunicació amb els pares, no se senten prop d’ells i mantenen relacions dolentes. L’adolescent addicte és probable que a casa seva també es consumeixi o provingui de llars fragmentades i desestructurades i es sentin insatisfets amb els pares. Els pares d’adolescents drogadictes rarament estableixin límits al comportament i en altres casos, es mostren conformes. Segons Rice, el conflicte entre els pares, manca de disciplina, l’abús sexual i rebuig i menyspreu del fill són aspectes relacionats amb el consum de drogues. 3.4 Relacions amb els pares i delinqüència. Altres Entre les causes de delinqüència juvenil trobem factors familiars com a tensió en les relacions i falta de cohesió. S’ha associat a llars fragmentades, deteriorades o pertorbades. Tot i això, es relaciona més amb l’ambient que amb l’estructura familiar, ja que la infelicitat és el motiu principal de la delinqüència. En definitiva, sembla més probable que es donin conductes antisocials i delinqüència en adolescents que creixent en una llar conflictiva i mancada de relacions afectives positives. Els controls paterns tenen un efecte inhibidor de la delinqüència, més en nois i en l'adolescència mitjana, però a més de la disciplina també l'afectivitat de les relacions es considera de gran importància: els adolescents tenen en compte l'opinió i el consell dels pares que senten a prop seu i no tenen en compte, ni fan cas, els dels que senten distants. Les relacions amb els pares també es troben en la base de les fugides de la llar. 4.- CONCLUSIONS • Les relacions amb els pares i mares poden tenir uns efectes molt positius i en poden evitar d’altres de negatius a diferents nivell i en temes diversos del desenvolupament adolescent. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com • Els adults familiars tenen un paper fonamental en el desenvolupament social dels adolescents. • Només l’efecte de les relacions amb els iguals i, en alguns casos, d’altres adults especialment significatius podrien en algun aspecte molt específic comparar-se a la influència patena i materna. ...