Tema 12 primera part (tercer trimestre) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención + Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 12/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Introducció Interacció entre el Dret i l’Economia: - Moltes branques del Dret utilitzen conceptes i instruments econòmics: dret civil, penal, de danys, econòmic internacional, tributari, fiscal, mercantil, de la competència, etc. - Els fenòmens socials, econòmics i polítics en última instància estan regulats pel Dret. Ø TEMA 11. El Paper de l’Estat en les Economies Modernes OBJECTIUS (del tema). § Conèixer quins són els mecanismes d’actuació del Sector Públic en l’activitat en l’activitat econòmica. § Recordar com funciona un mercat competitiu i perquè produeix assignacions eficients (eficiència: que l’excedent sigui el màxim). § Per què el mercat no produeix assignacions eficients en els casos on hi ha fallides de mercat? § Què pot fer el SP per a generar assignacions eficients en aquests casos? 1. Objectius i Instruments d’intervenció La intervenció del SP (Sector Públic) en l’economia. OBJECTIUS: i.
Creació del marc legal que permet l’existència de mercats (seguretat jurídica) ii.
Solucionar fallades de mercat iii.
Millorar l’equitat (socialment s’acorda uns criteris que ponderin com es distribuiran els discursos en funció de mèrits, esforç. És en funció d’oportunitats i no d’igualtats.) de la distribució de recursos que genera el mercat iv.
Altres objectius: estabilitat i creixement INSTRUMENTS (que té l’Estat): § Regulacions (per ex. Normes que restringeixen les conductes, com ara les de contaminació, llei antitabac) § Finançar i/o produir béns i serveis públicament (per ex. Sanitat, atur) Finançament i producció pública: definicions Þ Finançament: un bé o un servei està finançat públicament quan els fons utilitzats per la seva adquisició o producció provenen dels ingressos de l’Administració (impostos, taxes, cotitzacions, etc.) Ex. Medicaments pels jubilats. Þ Producció: un bé o servei està produït públicament quan els inputs utilitzats (K i L) són propietat de l’Administració. Ex. Educació a la UPF. i.
Creació del marc legal que permet l’existència de mercats (seguretat jurídica) Els agents que actuen als mercats han d’estar protegits per drets de propietat reconeguts. L’existència de contractes permet mercats, intercanvis geogràficament extensos. En societats grans, només l’Estat pot establir aquestes regles de joc i responsabilitzar-se del seu compliment (Dret Mercantil i Dret Civil). ii.
Solucionar fallades de mercat (mercats que no són eficients) El SP intervé per a corregir la ineficiència d’algunes de les assignacions que produeix el mercat. Casos en els quals es produeixen aquestes fallades de mercat: o Béns Públics (à Tema 12) El seu consum té unes característiques peculiars (no rivalitat i no exclusió) que impedeixen que la seva provisió es pugui realitzar mitjançant el mercat. Casos importants: Defensa, Policia, Justícia, determinades infraestructures (ex. Enllumenat). Intervenció Pública: el més habitual és que aquests bens siguin finançats i produïts pel SP (tot i que a vegades existeix producció privada...) o Efectes externs (o externalitats) (à Tema 11) Beneficis o costos, associats a la producció o al consum, que tenen efectes sobre tercers (ex. La contaminació, consum de tabac, etc.) Intervencions públiques: regulació o impostos/subvencions. o Informació asimètrica (à Tema 16) No totes les parts tenen informació complerta i veraç sobre les característiques del producte o servei. Les dues parts que han de prendre una decisió no tenen la mateixa informació i condueixen a diformitats del mercat. Intervenció pública: regulacions (normes de qualitat, de seguretat, exercici professional, etc.) o Mercats no competitius (à Tema 12) Monopolis naturals (à Tema 12) - Existeixen raons tècniques que justifiquen una elevada concentració (poques empreses). - Ex: Energia, Telecomunicacions, Aigua, etc. - Intervenció: empreses públiques (abans), regulació d’empreses privades (actualitat). o Ex: preu màxim electricitat o gas (TUR) Oligopolis (à Tema 14) - Les empreses estableixen acords per a limitar la competència - No hi ha causes naturals que justifiquin la seva existència - Intervenció: lleis de defensa de la competència Ø TEMA 12. Jocs Estàtics amb Informació Completa OBJECTIUS (del tema) - Considerarem jocs simples on: o Els jugadors prenen decisions simultàniament. o Reben els seus guanys. o Els guanys depenen de la combinació d’accions que acaben d’elegir els jugadors. - Ens centrarem només en els jocs estàtics (de decisió simultània) amb informació completa. o La funció de guanys (la que determina el guany de cada jugador a partir de la combinació d’accions elegides pels jugadors) és coneguda pels jugadors. 1. Introducció: Representació dels jocs en forma normal à Elements essencials d’un joc § Elements essencials: o Jugadors, informació, estratègies, accions, utilitats, conseqüències i equilibris. § Els jugadors, els accions i els resultats conformen el que s’anomena regles del joc. § L’objectiu del modelador és utilitzar les regles del joc per a determinar l’equilibri. à Definicions bàsiques Jugadors Els individus que prenen decisions. Cada jugador tria les seves accions amb l’objectiu de maximitzar els seus guanys. Estratègia Decisions que el jugador pot prendre. El conjunt d’estratègies descriu totes les alternatives disponibles dels jugadors. à Jocs en forma normal § En els jocs estàtics cada jugador elegeix de forma simultània una estratègia, i la combinació de les estratègies elegides pels jugadors determina el guany de cada jugador. § Al tractar-se d’un joc simultani cap jugador pot observar el que decideix l’altre. § La representació en forma normal d’un joc especifica: 1. Els jugadors en el joc 2. Les estratègies de què disposa cada jugador 3. El guany o pagament de cada jugador en cada combinació possible d’estratègies (o funció de guanys o resultats). à Forma normal: aproximació formal § Caracterització del joc: 1. El conjunt de jugadors, {1,2,..., n}. 2. El conjunt d’estratègies disponibles, Si , de cada jugador i (denominat espai d’estratègies de i), on sij és un element arbitrari d’aquest conjunt. 
 3. Els guanys (o funció de resultats) ui (s1k,...,sij,...,snx) si els jugadors elegeixen les estratègies (s1k,..., sij,...,snx). 
 § Compilant tota aquesta informació tenim: Definició: La representació en forma normal d’un joc amb n jugadors especifica els espais d’estratègies dels jugadors S1,...,Sn i les seves funcions de guanys u1,...,un. Denotem aquest joc com G = {S1,...,Sn ; u1,...,un}. à Jocs en forma normal Tot i que hem indicat que en un joc en forma normal els jugadors elegeixen les seves estratègies de forma simultània, això no significa que les parts actuïn necessàriament de forma simultània. És suficient que cada part elegeixi l’acció a seguir sense conèixer les decisions dels demés. Vegem tots aquests conceptes aplicats a un exemple ja clàssic: “el Dilema del Presoner”. à El Dilema del Presoner § Caracterització del joc: 1. El conjunt de jugadors, {a,b} 2. El conjunt d’estratègies dels jugadors a. Sa={sa1,sa2}={Confessar, Callar} b. Sb={sb1,sb2}={Confessar, Callar} 
 3. Els guanys que corresponen a cada perfil estratègic (o funció de resultats) a. ua(sa1, sb1) = -5; ua(sa1, sb2) = 0 ua(sa2, sb1) = -10; ua(sa2, sb2) = -1 b. ub(sa1, sb1) = -5; ub(sa1, sb2) = -10 ub(sa2, sb1) = 0; ub(sa2, sb2) = -1 § Representació del joc en Forma Normal: ...

Comprar Previsualizar