Tema 6 - Patents (I) - Drets de propietat intel·lectual (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Bioètica i Legislació
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 36
Subido por

Vista previa del texto

Bioètica i legislació Parcial 2 Tema 6 – Protect your ideas (patents) INTRODUCCIÓ 10/03/16 El coneixement de les patents no només és útil per patentar les teves invencions.
Aquí tenim una taula.
Un senyor va decidir inventar una nova taula expansible.
I la va patentar.
1 Bioètica i legislació Parcial 2 Aquí tenim el document original de la patent, que ho descriu tot (com fer la taula...).
Cada patent té efecte en el país on s’ha fet. La de la taula només val a UK. De fet si ens fixem en el document, la patent de la taula està expirada. Per tant ara el coneixement per fer aquesta taula expansible ja és d’ús lliure. De fet, el 80 – 90% de totes les patents que existeixen són de domini públic. Això és degut a diverses raons: caduquen i s’obliden, deixen d’interessar...
Les patents són l‘objecte que permet protegir invencions.
L’any 1478, un senyor pagès va dissenyar un molí molt txatxi que funcionava millor que els altres molins. Resulta que de cop, el veí del poble del costat li va copiar.
Llavors el seu molí va deixar de ser el molí que amb més rendiment que la resta, i era injust perquè ell havia treballat molt en perfeccionar-lo i el veí només li havia copiat.
Total que el pagès va agafar un berrinche i se’n va anar als reis catòlics a denunciarho. I resulta que li van donar la raó.
En aquesta carta de privilegi veiem com la reina catòlica li va resoldre la qüestió. De fet va imposar una multa al copiador.
2 Bioètica i legislació Parcial 2 DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL Això va ser l’origen del sistema de patents a Espanya (a altres països es va originar d’una manera diferent a la del molí). La patent és una modalitat dels drets de propietat intel·lectual industrial. Aquests drets serveixen per promoure la innovació; fomentaven que la gent millorés i invertís en els seus productes.
Una propietat o creació intel·lectual consisteix en un conjunt de coses de diferents modalitats de protecció mitjançant aquests drets (dins d’això trobem les patents). El propietari d’aquests drets és l’únic que els pot gaudir. D’aquesta manera donem un incentiu a la persona que ha fet la inversió per millorar algun producte, i de pas l’ajudem a recuperar aquesta inversió.
Un fàrmac costa una milionada, i de 10.000 que existeixen al principi només un acaba sent el bo. Nosaltres no paguem la matèria prima, sinó la inversió per trobar-lo. Si no hi hagués cap dret de propietat intel·lectual, la gent agafaria el fàrmac un cop inventat i el vendria a preu de fàbrica, i l’empresa que ha invertit per trobar-lo estaria en quiebra i ningú invertiria mai més res.
Aquí tenim un exemple de plagi: una empresa alemanya va dissenyar un aparell per fumigar mazo guapo, i la xina li va copiar perquè no tenia cap protecció legal intel·lectual. La xina no ha hagut d’invertir res en trobar-lo, només ha copiat, i ho ven barato, i l’empresa alemanya s’enfada.
La patent, com hem dit, és una modalitat de propietat intel·lectual.
També tenim: Diferents tipus de creacions tenen la seva protecció. Hem de saber trobar quin tipus de dret de propietat intel·lectual és l’adequat per la nostra creació: si és una creació musical, literatura, creació artística, una invenció, un símbol, un nom, una imatge o disseny usat en el comerç...
3 Bioètica i legislació Parcial 2 Copyright © – Drets d’autor Els drets d'autor atorguen un dret exclusiu (monopoli). El propòsit principal de la llei dels drets d'autor va ser premiar els autors pel seu incentiu i perquè havien invertir temps i diners en la creació d'obres, i per estimular així la creació de noves obres. També protegeix els interessos de les persones involucrades en la vida cultural (per exemple: executants i productors = drets connexos).
Els drets d'autor protegeixen una àmplia varietat d'obres en el camp de la literatura, l'art i la ciència (per exemple: llibres, articles, pintures, fotos, música, pel·lícules, edificis, estàtues).
La majoria dels actes de dret d'autor contenen exemples de les obres protegides.
La majoria dels països del món són membres del Conveni de Berna per a la protecció d’obres literàries i artístiques.
Els drets d'autor estan parcialment harmonitzats per la llei de la Comunitat.
Els drets d'autor tenen validesa durant 70 anys des de la mort de l’autor (passen a estar en mans dels hereus).
Un exemple són el Senyor dels Anells: JRR Tolkien va morir l’any 1973, per tant fins el 2043 els drets estaran protegits. Warner Bross, per fer la pel·lícula, va haver de pagar l’empresa/hereus (qui gestioni els seus drets que no sé qui és i m’és igual).
Sobre les violacions dels drets d’autor: - S’entén per violació l'ús no autoritzat i injustificat d’obres protegides per drets d'autor d'una manera que violaria els drets morals o econòmics del copyright del propietari/s.
L’acte d’infracció no ha de ser intencional.
La creació independent d’un treball idèntic o similar no és una infracció! Els drets d'autor són automàtics, des del moment de seva creació (sense necessitat de registre; la mateixa obra ja genera drets d’autor). De fet pots anar al registre de propietat intel·lectual o a un notari a registrar-ho però no és obligatori, es fa per poder-ho demostrar en cas de batalles legals.
Trademarks ® – Marques Les marques són signes distintius que es poden representar gràficament i que identifiquen un producte o un servei i que el diferencien d’un altre producte o servei.
Les marques registrades poden crear-se simplement usant-les, o mitjançant el registre de la marca de forma explícita; per exemple, en l’oficina nacional de patents i marques (és més fàcil prevenir-se dels competidors que vulguin copiar o perjudicar la teva marca i el teu comerç si està registrat).
La sol·licitud principal (a la UE) és que les marques han de tenir caràcter distintiu i han de ser objecte de representació gràfica.
4 Bioètica i legislació Parcial 2 A la Unió Europea, les marques estan protegides a nivell nacional per les lleis de marques que s'han harmonitzat sobre la base de la directiva de marques. A més, el reglament sobre la marca comunitària té establert un règim uniforme per la protecció que opera a nivell comunitari.
Les marques no caduquen mentre es facin servir (hi ha el requisit d'ús). El registre de marques s’ha de renovar cada 5 anys, però no caduquen fins que es deixen de fer servir.
La infracció dels drets de marca es produeix quan: - Una marca idèntica s'utilitza per a productes o serveis idèntics.
Una marca idèntica o similar que és usada per a productes idèntics o serveis similars dóna lloc a confusió.
L'ús d'una marca que té una reputació sense causa justa porta a una avantatge injusta o és perjudicial per a la reputació o el caràcter distintiu de la marca infringida. Les productes que imiten marques (dolce & banana) estan imitant la marca, per tant també infringeixen la llei.
Què podem registrar com a marca? - Paraules, lletres o xifres o combinacions de paraules. Per exemple: Adidas; Nespresso.
What else? Imatges, figures, símbols i dibuixos. Per exemple: - Combinacions d’imatges i lletres (logos). Per exemple: - Formes en 3D. Per exemple: les formes de l’ampolla de coca cola i el toblerone.
- Colors. Per exemple: la caixa d’aspirines, el color lila de Milka, o blueberry (roba?).
- Sons. Per exemple: la cantarella del McDonald’s.
5 Bioètica i legislació Parcial 2 Les marques es registren per un determinat tipus de producte. Per exemple: el color lila de Milka es limita a l’alimentació o als envasos, però no pot prohibir a tot déu fer servir el color lila. Si s’estengués a més grups hi hauria complicacions.
Dissenys industrials Els dissenys industrials (als EEUU s’anomenen: patents de disseny) protegeixen els dissenys ornamentals, la forma, l'aparença o l'estil dels objectes; l’aparença (tri o bidimensional).
Els dissenys registrats només protegeixen l'aspecte estètic, i no estan destinats a protegir qualsevol aspecte funcional del producte.
Els dissenys poden ser registrats en una oficina nacional, a l'Oficina de la UE per a l'Harmonització del Mercat Interior (OAMI) per una protecció a nivell de tota la UE, o mitjançant el Sistema de l'Haia pel registre internacional de dissenys industrials, que s'administra per l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI).
Un disseny registrat comunitari pot ser obtingut a través de dipòsit (sense examen de fons requerit) a l'OAMI. Els requisits són: novetat absoluta i caràcter individual.
A vegades es poden solapar amb les marques registrades tridimensionals (com l’ampolla de coca cola). Ara bé; els requisits són diferents. Per registrar la forma de l’ampolla, per exemple, el que s’havia de fer era assegurar-se que no hi havia cap altra marca que ho utilitzés. Per registrar-ho com a disseny industrial s’ha de demostrar que es tracta d’una forma completament nova.
La durada de la protecció per un disseny registrat comunitari és un màxim de 25 anys a partir de la data d'aplicació de registre. Les garanties es concedeixen en termes de cinc anys, que són renovables.
Samsung i Apple van tenir una enganxada arrel d’aquest tipus de propietat intel·lectual.
Apple, 2 setmanes abans de treure l’iphone l’any 2007, va registrar el disseny industrial del mòbil. Samsung va treure un disseny semblant poc després i Apple els va denunciar perquè la forma era la que ell havia registrat. La disputa continua a l’actualitat.
6 Bioètica i legislació Parcial 2 Varietats vegetals Les noves varietats de plantes (sexuals i asexuals) poden ser protegides, sempre i quan siguin diferents, uniformes (la característica ha d’estar present en totes les plantes de la població) i estables (que la característica no es perdi amb el temps).
Un exemple de varietat de planta va ser el Kiwi groc.
Existeix un conveni per a la Protecció de les Obtencions de Plantes (1961), ratificat per 64 països.
Aquests drets donen exclusivitat a nivell de vendre, importar, exportar, guardar com accions, i reproduir les plantes (amb intenció comercial).
Hi ha un termini mínim de 20 anys (25 pels vins). Ara bé, l’Oficina Comunitària de Varietats Vegetals (que avarca 27 països de la UE) dóna un termini de 25 anys i de 30 anys pels vins, les patates i els arbres.
Aquestes maduixes tan monis són una varietat que va inventar la universitat de Califòrnia.
Ara les cultiven arreu del món però els paguen a ells els drets, amb la qual cosa la universitat es forra a costa de les maduixetes (5M de $ a l’any).
Secrets comercials/industrials/KNOW-HOW 14/03/16 Un secret comercial no representa un dret en si mateix – és una peça d'informació que està protegida per la llei sota certes condicions.
Un secret comercial és una informació que: no és coneguda de cara al públic, és més valuosa mentre no sigui coneguda pel públic, i està subjecte a esforços raonables per mantenir el secret. Tals esforços raonables inclouen, per exemple, acords de no divulgació (NDA) amb els empleats i els socis de negocis i mesures per prevenir l’espionatge industrial.
Les determinants exactes dels secrets comercials i la protecció que ofereixen depenen de la Llei nacional.
7 Bioètica i legislació Parcial 2 Els secrets comercials ofereixen una protecció limitada; només està prohibit descobrir el comerç secret per mitjans indeguts. És a dir, no està prohibit que els competidors puguin desenvolupar i usar la mateixa tecnologia si aquesta ha estat desenvolupada de forma independent o fent una enginyeria inversa de la tecnologia (a partir del producte).
Quan un secret comercial esdevé públic, deixa de ser un secret industrial.
Els secrets industrials acostumen a ser procediments per crear productes. Per exemple: l’algoritme de cerca de Google és un secret industrial. La fórmula de la coca cola n’és un altre.
Si una invenció pot ser comercialitzat sense fer-ho públicament disponible, és una empresa hauria de considerar mantenir la invenció en secret. Té sentit guardar informació basada en procediments, com ara com obtenir un compost d’una manera més eficient, ja que així al competència trigarà més en saber-ho.
No sempre és compatible un secret industrial amb una patent. Independentment dels requisits de patentabilitat, si una invenció no es dóna a conèixer quan es fa servir, és recomanable mantenir-la secreta, ja que serà difícil de detectar la infracció. Si el secret industrial és fàcilment endevinable és millor patentar, però tenint en compte que les patents es publiquen, si no és tan fàcil millor quedar-se com a secret.
A més, si una altra empresa crea un producte similar, és difícil esbrinar si està fent servir el teu procediment perquè l’ha vist publicat o no... en aquests casos les patents no serveixen de res, i en aquests casos també convé guardar el secret i no patentar-lo.
Avantatges dels coneixements industrials patentats. La protecció és per sempre ... o fins que algú legítimament descobreix el seu secret. No hi ha costos de registre, i la patent es processa de manera immediata (les patents sí que es paguen i renoven). El procediment d’aquesta manera no es converteix en públic.
Desavantatges dels coneixements industrials patentats. En cas que el secret pugui ser descobert (mitjançant enginyeria inversa), els altres ho acabaran podent utilitzar, i en aquestes situacions pot ser difícil de provar que hi ha hagut un robatori de coneixements tècnics. Els tercers poden descobrir de forma independent i utilitzar (fins i tot havent-se patentat el secret), i eso es una putada.
Ara bé, en aquest cas que algú descobreixi el teu secret, no pot patentar-ho pel dret a l’ús previ (vale la teva patent ja no serveix perquè nos han pillao, però ara el que no pot passar és que tu, que ho tenies abans, ho deixis de poder fer servir perquè un altre ho hagi pillat i pretengui patentar-ho; per això existeix el dret a l’ús previ).
Dret a l’ús previ Aquest dret empara l’explotació per part d’un tercer d’una invenció que es troba protegida mitjançant patent ja que aquest tercer ja utilitzava la invenció tot i que no públicament.
8 Bioètica i legislació Parcial 2 Si es pot demostrar que allò patentat ja ho feies servir tu abans, ho pots continuar fent servir.
- - - Ús abans de la data de presentació / prioritat. A vegades la mera possessió és suficient per demostrar-ho. Normalment es requereix d’un ús efectiu o d’una preparació seriosa.
Es recomana que es "registri" el secret industrial d’alguna manera que no sigui pública (normalment es fa davant d’un notari). El que es registra és tota la informació relacionada amb: descripció de la invenció, procés (per experts independents), la inversió assignada, estudis de mercat, etc.
Limitació geogràfica. L’ús previ ha d'haver tingut lloc dins del territori del país.
Ús no públic. L’ús previ públic faria que ja no fos novetat (requisit). Per tant el dret a l’ús previ únicament emparen els usos no públics.
Defensa. El dret a l’ús previ només actua com una defensa davant la reivindicació escrita del titular de la patent a través de la cort. L’usuari anterior no pot fer complir el seu dret enfront de tercers.
Personal. El dret a l’ús previ no pot ser transferits o llicenciats. Hi ha una excepció: si la transferència es fa juntament amb (part de)l’empresa.
Bona fe. L’usuari anterior ha d'haver actuat de bona fe.
Patents i models d’utilitat Les patents es concedeixen únicament a les invencions tècniques. Han de ser aplicades per una oficina de patents (que hi tingui afinat), i són examinades per avaluar el compliment dels requisits de patentabilitat. És necessària una patent per cada país on es vulgui tenir exclusivitat. Per tant, s’ha d'anar a l’oficina de cada país on es vol tenir la patentabilitat. En principi, amb qualsevol nacionalitat pots anar a patentar a qualsevol país (tot i que després la cosa es complica pels tractats internacionals, dictadures, països poc fiables).
Les patents tenen validesa durant un màxim de 20 anys a partir de la data de presentació de sol·licitud de la patent. Un cop transcorregut aquest temps, passen a ser de domini públic excepte les patents d’àmbits farmacèutics i fitosanitaris; aquestes requereixen una autorització de comitès i institucions vàries que poden trigar fins a 12 anys en arribar. Llavors només quedarien 8 anys d'exclusivitat i no es tindria prou temps per recuperar la inversió. És per això que en aquests casos el temps de patent es pot allargar 5 anys més, en funció de si l'autorització del producte s'ha retardat molt o poc (aquest allargament només es fa si l'autorització ha trigat molt). Això es fa amb un certificat complementari de producció.
La infracció d'una patent (o model d'utilitat) és decisió dels tribunals, els quals comparen l'abast de la patent amb el producte suposadament infractor.
Els models d'utilitat a vegades no som a temps de veure’ls. Serien com la germana petita de la patent (en parlem indistintament a tots els efectes). En general ofereixen menys protecció efectiva i per un període de temps més curt. Els requisits de patentabilitat són menys rigorosos per aquests models que els necessaris per a una sol·licitud de patent.
9 Bioètica i legislació Parcial 2 Taula resum de tots els drets de propietat intel·lectual que s’han explicat o mencionat: Un producte pot tenir múltiples modalitats de protecció intel·lectual industrial. Vegem uns exemples: Un telèfon mòbil pot tenir més de 100.000 patents. Cada patent protegeix un nou invent tecnològic. Per exemple: el 3G té unes 5.000 patents. A més, si en un invent han participat 300 empreses, les patents s’han de repartir entre totes elles.
Del preu final d’un telèfon mòbil, un 60-70% del preu es destina a pagar les patents.
Un altre exemple: la viagra. Fins i tot el prospecte de la viagra està registrat.
10 ...