Fisiologia de la termoregulació (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Funció del cos humà
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 19/09/2014
Descargas 32

Vista previa del texto

Fisiologia de la termoregulació.
1. Temperatura.
El nostre organisme és un organisme homeotrerm, de manera que manté una temperatura constant. Es divideix en dos: - Temperatura interna o central: cervell, òrgans de tòrax i abdomen.
Temperatura externa: pell, teixit subcutani, massa muscular.
Aquesta temperatura pot variar un grau durant el dia i segons la zona en la qual la mesurem. Segons la menstruació, amb l’edat disminueix i augmenta en activitat física.
En repòs i en ambient confortable, la temperatura central no varia més de 0,5ºC.
1.1. Temperatura superficial o cutània.
Temperatura mitjana ponderada de les diverses temperatures cutànies (braç.. tronc, cama, etc.) 1.2. Temperatura corporal mitjana.
Promig de les temperatures central i cutània.
2. Balanç tèrmic.
Diferencia que hi ha entre el guany i la pèrdua de calor. Tindrem diversos mecanisme de regulació per tal de regular aquestes pujades o baixades per tal de mantenir-la constant.
2.1. Producció de calor.
És una conseqüència del metabolisme, de manera que es mesura a partir de la taxa metabòlica, TM.
Aquesta variarà segons l’edat, el sexe, l’exercici físic, el clima, la febre, aliments, l’activitat simpàtica, diverses hormones, la son i l’estat nutricional.
2.2. Pèrdua de calor A partir de les fonts de calor, el calor del metabolisme, dels diferents teixits, passarà per convecció i conducció a la sang i als teixits més propers.
(radiació: infraroigs, evaporació: pèrdua més fisiològica, conducció…..) De dins el cos cap a la ell es passarà de forma passiva o per convecció a partir del flux sanguini cutani.
Una petita part de la calor passarà a l’ambient a partir de l’evaporació, expulsada per el tracte respiratori.
 Zona de termoneutralitat: rang de temperatura ambiental dintre del qual l’organisme manté la temperatura central mitjançant canvis del flux sanguini cutani. Aquesta es situa entre els 27 i els 31ºC (persona nua; temperatura cutània = 33ºC) De la pell cap a l’ambient perdem calor per radiació, per convecció, per conducció i per evaporació.
Dintre d’aqueta ultima tenim dos tipus: - - Evaporació insensible: (perspiració insensible) Difusió contínua de vapor d’aigua des dels pulmons, la mucosa de la boca i la pell (transpiració cutània) cap a l’atmosfera.
Evaporació sensible: sudoració...
2.3. Altres factors.
Poden afectar els efectes aïllants de la roba o factors més externs com la temperatura i humitat de l’aire, la velocitat de convecció (sensació tèrmica) i la temperatura de objectes propers.
3. Mecanismes de regulació de la temperatura corporal.
A partir dels termoreceptors, porten la informació al set point de l’hipotàlem; i aquest variarà els sistemes efectors per tal de produir la regulació de la temperatura.
3.1. Termoreceptors.
3.2. Termòstat hipotalàmic.
Tant la temperatura interna com la ambiental la rebem a partir del receptors, aquest arriba al centre termoregulador situat a l’hipotàlem posterior que manté la nostra temperatura en els 37 graus a partir del càlcul de la diferencia de temperatura externa i l’interna. Aquest provocarà respostes del sistema nerviós autònom, el sistema somoatomotor i el sistema endocrí.
El més habitual és la termogènesis amb tremolor, els calfreds. Es tracta de un mecanisme d’emergència molt potent tot i que serveix únicament a curt període de temps.
També existeix la termogenensi sense tremolor a partir de hormones alorigeniques com las catecolamines o les hormones tiroïdals.
Una manera de disminuir la temperatura també seria la sudoració.
3.3. Conductes adaptatives.
Aquestes son a nivell límbic. Basades en la recerca d’ambients, postures i robes, i en la ingestió d’aigua i aliments.
És un mecanisme evolutiu anterior que es troba controlat per el sistema límbic i el tronc encefàlic. De tal manera que és equivalent a sentir un confort tèrmic: amb roba lleugera, temperatura de l’aire entre 25 i 27ºC, HR de 50% i un moviment mínim d’aire.
 Únic sistema realment eficaç en ambients molt freds i en individus amb secció en la medul·la espinal.
3.4. Diferencies del balanç tèrmic entre home/dona.
La dona té: - Un major control del flux sanguini cutani.
Una major capacitat de disminuir taxa metabòlica basal (TMB), de tal manera que produeixi menys calor i tingui una menor necessitat de dissipar aquest.
Una major relació superfície/massa corporal que permet una major facilitat per dissipar la calor.
Un inici de sudoració més tardà i menys producció d’aquesta suor.
Una menor pèrdua de calor per conducció gràcies al T. A. Subcutani.
3.5. Diferencies amb l’edat.
La capacitat termoreguladora disminueix amb l’edat. Per altra banda, els nadons encara no tenen alguns mecanismes desenvolupats de manera que són més sensibles als canvis de temperatura.
De manera que la gent gran tindrà una menor consciencia dels canvis de temperatura, una reducció de calfreds, canvis de la taxa metabòlica insignificants i una disminució de l’activitat muscular voluntària. De manera que la temperatura ambient optima serà menor als 20ºC.
En quant als nadons, tenen una TAM termogènesis adaptativa molt eficaç de manera que únicament tindran calfreds en fred extrem o quan aquest mecanisme estigui mal desenvolupat. Per altre banda, també tenen facilitada la pèrdua de calor a causa de una gran relació de superfície/volum, una capa de greix subcutània molt prima i unes funcions vasomotores a la pell imperfectes. A partir d’aquí, la seva zona de termoneutralitat es situaria entre els 32 i els 34ºC.
4. Trastorns de la termoregulació.
4.1. Diversos factors.
- Hipertèrmia (deguda a l’exercici) Febre (o pirèxia) Estrès per calor Hipotèrmia 4.2. Estrès per calor.
Aquesta té diferents intensitats.
1) Podem tenir una pèrdua de sals a nivell corporal de tal manera que ens provoquen rampes per calor.
2) Esgotament (o col·lapse) per calor: cefalea, mareig, debilitat, nàusees, vòmits, pal·lidesa, sudoració...
3) Síncope per calor: pèrdua de la consciència, temperatura rectal entre els 39 i 40ºC 4) Cop de calor (Shock tèrmic): increment de la temperatura i de la humitat. La temperatura rectal es situa superior als 40,5ºC, pell seca, augment de la freqüència cardíaca, disminució de la ventilació, confusió, reflexos lents, etc. Es produeix una alteració dels mecanismes termoreguladors a causa de un dany en les neurones. Quan la temperatura rectal arriba a nivells situats entre 42 i 43,5ºC es produeix una fallida multiorgànica amb lesions neurològiques greus que poden arribar a provocar la mort.
4.3. Hipotèrmia.
 Es produeix una disminució de la temperatura central per sota dels 35ºC. De manera que es provoca una vasoconstricció i un augment dels calfreds.
Aquesta es divideix en tres fases segons la baixada de temperatura.
1) Hipotèrmia lleu (32-35ºC): debilitament muscular que provoca una disminució de calfreds i de moviments voluntaris.
2) Hipotèrmia moderada (28-32ºC): confusió mental i pèrdua de consciència.
3) Hipertèrmia severa (<28ºC): importants canvis en el sistema cardiovascular, disminució de la freqüència cardíaca i arítmies. Poden provocar una fibril·lació ventricular que conduirà a la mort.
La recuperació en aquestes situacions és possible en el cas que es produeixi un reescalfament del cos.
En últim terme arribaríem a les congelacions que provoquen lesions locals per exposició al fred extrem de manera que es moriran les cèl·lules que han tingut contacte, tenim una lesió local per exposició al fred extrem. Aquest efecte és causat per una lesió cel·lular per solidificació de l’aigua, es provoca una gran vasoconstricció que provoca una isquèmia i si es una hipòxia generalitzada tindrem un augment de la viscositat de la sang.
...