Apuntes tema 1 y 2 estructura política (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura Social i Política
Profesor J.D.
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 13/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ESTRUCTURA POLITICA 1.Politica, poder, legalitat i legitimitat -Que és la política? Pràctica col·lectiva que duen a terme els membres d'una comunitat. El seu objectiu és tegular conflictes entre grups. El seu resultat és l'adopció de decisions que obliguen (per la força, si és necessari) a tots els membres de la comunitat.
En la política estem disposats a fer negociacions que poden no agradar a tothom, però és vinculant.
-Per què calen aquestes decisions vinculants? Perque son les garanties del joc. Perque si no tinguessim allò tindriem una política absolutista, és a dir, qui té diners mana.
-3 dimensions de la política A)Política com ESTRUCTURA: els fonaments. Són les insituciones, la constitució...
B)Política com PROCÉS: és la part més dinàmica. Són els sectors polítics, les empreses...
C)Política com RESULTAT: quan la política anterior s'ha fet bé es veu reflectit en aquesta part.
-Sistema polític: MODEL D'EASTON ENTORN-INPUTS (demandes i conflictes socials)-PROCESSAMENT (decisions i regles del joc)OUTPUTS (decisions vinculants) -Components i dimensions del poder polític. L'exercici del poder: força, influència i autoritat.
Poder com recurs i relació-->doble perspectiva que defineix el poder com la capacitat d'intervenir en la regulació coactiva del conflicte social.
-El poder com recurs es té, es control·la, s'acumula (teoria Elitista) -El poder com relació prové de situacions i posicions estratègiques.
COMPONENT RECURS Força Amenaça Influència Persuasió Autoritat Reputació ACTITUT EN LA RELACIÓ Temor Convicció Confiança -Maquiàvel: qui té més força serà el que té el poder. Diu que si jo utilitzo el meus recursos per arribar a la meva finalitat, el qu passi en el procés és secundari.
-Foucalt: el poder no és el poder polític ni els aparells de l'Estat ni el d'una classe privilegadiada, sino el conjunt de petits poders i institucions situades en un nivell més baix.
No existeix un poder; a la societat es donen múltiples relacions d'autoritat situades a diferents nivells, recolzant-se mutuament i manifestant-se de manera sutil.
-Weber: tot poder és un combinat de molts components. Hi han 3 components essencials: força, influència i autoritat.
-LEGALITAT I LEGITIMITAT La legitimitat és la capacitat per aconseguir que siguin acceptats els límits que el poder imposa. La legitimitat és la segona cara del poder i neix, segons Weber de la tradició, la racionalitat, carisma...
Legitimitat i legalitat no són el mateix.
La legitimitat és una cosa justa.
Legalitat+legitimitat social: desobediència social.
-DESOBEDIÈNCIA SOCIAL La desobediència social és un acte públic que es porta a terme per ocasionar un canvi a la llei o en els programes de govern.
Thoreau, M.L.King i Gandhi tenien teories comuns sobre la desobediència social.
2.L'estat L'estat sorgeix no per un propòsit humà, sinó per altres forces fora del control de l'home, originades per determinats canvi econòmics i socials esdevinguts a Europa entre els segles XIII i XVI.
Però no només l'estat és l'única manera de govern, existeixen d'altres com per exemple l'anarquia.
2.1. Formes preestatals del poder polític -Imperis hidràulics: anteriorment, les ciutats es situaven a prop de rius per poder obtenir energia hidràulica, és a dir, la provinent de l'aigua.
-Formes antigues: canvia la idea de poer i es vincula amb la ética i la filosofia. Els homes i les dones tenen el poder per igual.
-Model esclavista: desapareix les antigues formes d'organtizació de la població. A partir d'ara apareix el súbdit i el seu amo, que el seu poder és diví i indisctuible.
-Model feudal: es fragmenta la ciutat o el poble en formes de petites muralles. Es revisa de nou el poder i apareix el model poliàrquic on un conjunt de diferents grups de poder governen el feu.
2.2. Transició cap a l'estat -Crisis dels parlaments medievals -Enfortiment de la burgesia front la noblesa (els burgesos posaran en debat el dret diví i el poder de l'església) -Enfortiment dels governants front l'església (creien que les lleis no s'havien de fer seguint un poder diví) -Trencament dels antics vincles de relació-subordinació -Aparició del mercat-pautes de comportament invidivual i col·lectiu 2.3. Característiques de l'estat Tenim a tres grans pensadors que ens han deixat diferents maneres de veure l'estat: -Maquiavel: aquest home es caracteritza per la seva fredaltat a l'hora de pensar, era un home calculador. La seva teoria era que tot el que facis està orientat a un fi exacte, que es igual tot el que t'emportis per davant. El fi justifica els mitjans. Maquiàvel va ser el primer planificador de la guerra.
-Bodin: aquest pensador francés es basava en la sobirania. Ell pensava que la principal característica de l'estat és la sobirania. La sobirania és la «suma de Potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de Poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
-Hobbes: separa el poder estatal del religiós i accepta que l'atzar ens controla com una titella però hi ha altres que són qualitat, capacitat, valors..
Les tres característiques de l'estat són les següents: 1)Unificació del poder en la figura del monarca que simbolitza aquest poder concentrat i unificat.
2)Espeicalització: s'independitza i passa a ser una institució amb idees pròpies a l'estat absolut. Hi ha un conjunt de persones dedicades especialment a la política.
3)Territorialització del poder: delimitació per fronteres i es distingeix en quines regions es trova el poder.
-Les primeres formes estatals absolutistes i el pensaments del feudalisme fixen un poder provinent de la divinitat que era indiscutible.
-En la política actual no hi ha maquiavelisme sino que hi ha espontaneïtat.
2.4. Evolució de l'estat -Monarquia absoluta (s.XV-XVI fins s.XVIII-s.XIX). En aquest sistema polític governa un rei i té tot el poder. El poder del monarca es diví i indiscutible. El poder passava de pares a fills.
-Estat liberal: s'origina a les visions sobre el paper de l'individu en la societat. El liberalisme té com a protagonistes les 4 revolucions (Industrial, Anglesa, Francesa i Americana) que fan trontollar el model absolutista.
-Estat liberal-democràtic 2.5. Estat liberal Per començar aquest bloc, podem posar dos exemples de llibertat: 1.Aquesta llibertat consisteix en menjar quan tens gana, dormir quan tens son, jugar quan vulguis jugar i alimentar-te del que et dona la teva terra.
2.Aquesta segona llibertat consisteix en tener una vida de ric; menjar caviar cada dia, tenir un xòfer, un jet privat...
-La llibertat en el estat liberal és molt precària i l'únic plantejament és el dret a la vida sense pensar-hi en coses secundàries, és a dir, l'única cosa que ens interessa és tenir el dret a la vida i la llibertat de la propietat.
-A partir de la llibertat de la propietat tenen fruit les revolucions de les classes burgeses, com per exemple la Revolució Britànica.
CONTRACTE SOCIAL: l'individu està disposat a establir un contracte social per garantir la libertat. Aquí comença un debat entre la justícia i la llibertat i em de trobar l'equilibri d'aquestes dues i per això sorgeix el post-liberalisme, on s'enfronten aquestes dues postures.
-A partir del contracte social sorgeixen dos enfocaments de liberalisme: el liberalisme negatiu i el liberalisme positiu.
2.5.1. Liberalisme negatiu -Connectat amb l'economia de mercat de liberalisme clàssic.
-Desencant front la industralització -Societat de masses vs. ELITISME -Defensa del lliure mercat front la planificació econòmica.
-Dins aquest liberalisme tenim un estat-policía que ha de garantir les llibertats bàsiques.
-MÉS RIQUESA I MENYS JUSTÍCIA 2.5.2. Liberalisme positiu -Connectat amb el liberalisme més intervencionista.
-Rennovació del liberalisme amb més intervenció de l'Estat.
-Mercat produeix recursos però li costa produir benestar degut a la crisi, l'atur...
-Redistribució de la riquesa i estímul a l'economia via intervenció de l'Estat -Diferent d'altrs ideologies que defensen l'intervenció estatal no des del liberalisme sinó des de supòsits organicistes o conservadors.
-La única manera de garantir les llibertats és garantint la justíica social.
-L'estat intervé amb polítiques monetàries i fiscals que distribueixen els recursos i regulen els impostos, és a dir, les riqueses.
-MENYS RIQUESA/MÉS JUSTÍCIA ·DINS D'AQUESTS DOS LIBERALISME TROBEM UN EQUILIBRI GRÀCIES A UN ELEMENT QUE TENIM A LA SOCIETAT QUE ÉS LA SOLIDARITAT.
-Locke: liberalisme negatiu -Rousseau: -Smith: liberalisme negatiu -Els corrents que es van separant segons els poders de l'estat van donant més importància a la justícia que al mercat.
2.6. De l'estat liberal a l'estat liberal-democràtic 1.Dels drets naturals als drets polítics (sufragi, dret associació) i socials (salut,educació,vivenda,treball).
2.De l'individu actiu però ciutadà passiu a la igualtat política plena (visió col·lectiva).
3.De les lleis negociades per èlits il·lustraes a les lleis derivades de pactes entre grups d'individus.
4.De l'economia de mercat a l'economia mixta.
5.De les visions utilitaristes de la llibertat a les visions morals/humanes de la llibertat.
Estem sortint d'una època WARFARE (que va sorgir despres de les dos guerres mundials) que tenia diferents perspectives durant la guerra fins el 1945 que hi ha un cert acord global amb la constitució de l'estat de nacions amb la necessitat d'eliminar l'estat de guerra i posar un estat de pau (WALLPARE). El gran invent al qual s'arriba és a la necessitat de fer un pacte social en llibertat i justícia. Així es troben amb un estat que només regula l'economia ja que hi ha un acord entre estat i empresa. Posem un exemple per entendre millor això del pacte social: els sindicats no van a les manifestacions ni a les vagues si els empresaries els hi garanteixen unes bones condicions de vida.
El pacte social funciona bé durant el 1945 fins el 1970 on els empresaris no tenien pèrdues i podien donar als seus treballadors les condicions de vida que demanaven. Però a partir del 1970 aquest pacte es trenca perque apareixen els primers símptomes de crisi: apareix el paper de la dona, pobresa notòria en algunes zones, moviments ecologistes, guerra del Vietnam, lluites pel dret civil, guerres del petroli...
-Tot allò fa que es trenqui el pacte social tant per part de l'estat com per part dels empresaris.
-Així comencem una llarga etapa on la liberal-democràcia torna a anar per diferents bandes segons les diferents visions.
-I a partir d'aquí parlar d'estat amb els elements que el defineixen cada cop és fa més difícil (territori i els seus límits, població identificada i les limitacions de la sobirania).
-Quan un d'aquests tres elements falla es forma un conflicte bèl·lic.
-Les sobiranies questionen el poder de l'estat i aquest es comenca a enfonsar.
...

Comprar Previsualizar