Tema 8 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Immunologia
Profesor A.A.I.P.E.
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 22/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Immunologia Júlia Domènech Sogas Tema 8: Complex principal d’histocompatibilitat (MHC) El complex principal major d’histocompatibilitat (CPH), de l’anglès Major Histocompatibility Complex (MHC), és un grup de gens molt polimòrfics responsables de l’expressió d’una sèrie de glicoproteïnes que s’expressen en la superfície cel·lular i que tenen la funció fisiològica de presentar pèptids antigènics als limfòcits T, tan col·laboradors (Tb) com citotòxics (Tc).
MHC és insoluble, per tant, sempre es trobarà a la superfície.
En l’home el complex principal d’ histocompatibilitat s’anomena sistema HLA (Human Leukocyte Antigen) i en el ratolí H-2.
Els gens del MHC es van descobrir com els responsables de: - Rebuig o acceptació d’empelts (gens d’ histocompatibilitat) Resposta o no a certs antígens proteics (gens de immunoresposta) Funció del MHC La funció fisiològica de les molècules del MHC és la de presentar un pèptid derivat de proteïnes antigèniques als limfòcits T, tan col·laboradors com citotòxics.
Existeixen dos conjunts de gens de l’MHC anomenats classe I i classe II.
MHC de classe I Funció principal: Presentar l’antigen processat a les cèl·lules CD8 (limfòcits T citotòxics). S’expressen en totes les cèl·lules nucleades.
Estructura: - - Consta de 2 proteïnes: o Β-microglobulina: Gen que NO varia (tots tenim el mateix gen) o α: Gen amb una gran variabilitat que té una regió enganxada a la membrana (regió transmembrana). Al soc on va col·locat el pèptid és on hi ha la variabilitat (on trobem el polimorfisme) Aquesta estructura encaixa pèptids petits (8 i 11 residus) El lloc d’unió de l’antigen són les regons α1 i α2 Nomenclatura: HLA-A, HLA-B, HLA-C,….
MHC de classe II Funció principal: Presentar l’antigen processat a les cèl·lules CD4 (limfòcits T helper o col·laboradors). Expressades en les cèl·lules APCs, és a dir, macròfags, cèl·lules dendrítiques, limfòcits B) Estructura: - - Consta de 2 cadenes: o α (α1 i α2) o β (β1 i β2) Les dues cadenes tenen dominis transmembrana Les dues cadenes participen en el reconeixement de l’antigen, per tant en les dues ha d’haver variabilitat (polimorfisme).
Nomenclarura: HLA-DR, HLA-DQ, HLA-DP… 19 Immunologia Júlia Domènech Sogas Polimorfisme dels fens HLA - Cada tipus de HLA té diferents al·lels (Exemple: HLA-A té 218 al·lels diferents), per tant, per cada HLA pot heretar al·lels diferents (un del pare i un per la mare).
Tenim 2 al·lels diferents per cadascun dels gens Els 2 al·lels s’expressen de forma codominant (ja que l’expressen els dos de cop i a la vegada) No hi ha canvis dels al·lels durant la vida. Naixem i morim amb els mateixos al·lels que hem hereat.
Interacció amb els pèptids antigènics - Cada molècula de classe I i de classe II presenta i reconeix molts antígens diferents, però tots ells amb propietats similars (característiques estructurals similars).
Si el pèptid té de 8 a 11 residus  MHC CLASSE I MHC + pèptid Si el pèptid té de 10 a 30 residus  MHC CLASSE II - - Un mateix sols peptídic pot allotjar molts tipus de pèptids diferent, però sols d’un en un.
Les molècules de classe I o II poden presentar tant antigen propis com estranys L’associació dels pèptids a les molècules MHC és de baixa afinitat i no covalent. (La velocitat d’associació i dissociació és molt lenta) Totes les cèl·lules expressen classe I i només algunes classe II Quant hi ha antígens estranys no s’activa la segona senyal encara que les molècules de classe I també poden presentar l’antigen a la cèl·lula infectada. Aquest fet activa CD8+ que són citotòxics.
CD1: Molècules MHC de classe I presentadores d’antigen NO peptídics.
o Aquestes molècules s’associen a la β2-microglobulina o Trobem 4 tipus: CD1a, CD1b, CD1c i CD1d o No son polimòrfiques o La seva funció principal és presentar antígens glicolípids a les cèl·lules NK Propietats del MHC 20 Immunologia Júlia Domènech Sogas Taula-resum de les molècules d’MHC de classe I i de classe II Malalties immunitàries lligades a antígens leucocitaris humans (HLA) - La dotació d’al·lels que presenta un humà pot fer-lo susceptible a l’hora de presentar antígens propis.
Podríem dir que la dotació genètica influeix en la resposta immunitària que donaré Tenim un al·lels d’HLA determinant (DR3, DR4) que ens predisposa a partir una malaltia determinada, encara que si presentem aquest al·lel, no implica que hagem de patir la malaltia.
Exemples: o Artritis reumatoide o Diabetis mellitus depenent d’insulina o Hepatitis crònica activa o Síndrome de Sjögren o Malaita celíaca o Espondilitis anquilopoètica 21 ...

Tags:
Comprar Previsualizar