percepcio i atencio t1 historia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Percepció i Atenció
Profesor J.H.
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia Percepció i Atenció 1r Quadrimestre PERCEPCIÓ I ATENCIÓ Perspectiva històrica El naixement de la Psicologia: Sistema filosòfic: és un sistema tancat, no te un factor corrector com la ciència.
Sistema científic: és un sistema obert. Te un factor auto-corrector que te una limitació, que és que els seus resultats sempre són provisionals. La seva força esta en la capacitat de manipular la realitat (condicions de laboratori) per obtenir resultats.
La ciència ha avançat més els últims 100 anys que en els últims 4 segles.
Durant el segle XIX, la biologia i la fisiologia comencen a fer-se preguntes sobre el nostre funcionament. El naixement de la psicologia es situa a finals del segle XIX, en un intent de explicar allò que va mes allà del físic i el biològic: el psicològic.
Els antecedents de la psicologia científica són: - Teoria de l’evolució. DARWIN Neurofisiologia (Gall, Broca, Ramón i Cajal) Psicofísica (Weber, Fechner) Naixement de la psicologia de la percepció: - Abans de Wundt: Tradicions física, empirista, fisiològica i psicofísica.
La era de Wundt.
La Gestal.
El conductisme.
Revolució en els anys 50 (s.XX) Ecologia perceptiva (J.J Gibson) Computació natural.
NAIXEMENT DE LA PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ: ABANS DE WUNDT  Tradició física Newton distingeix entre l’aspecte físic de la llum (energia en forma de fotons o ones) que permet la percepció i la percepció en si (experiència subjectiva de brillo o color).
La herència física va donar lloc a instruments per mesurar els aspectes físics de l’energia, però no els aspectes psicològics o perceptius.
 Tradició empirista Thomas Hobbes: “No existeix ninguna concepció en la ment humana que no hagi sigut originada, total o parcialment, pels òrgans dels sentits” Psicologia Percepció i Atenció 1r Quadrimestre La sensació es entesa com l’element bàsic i fonamental de la ment. L’estudi de la sensació era indispensable per entendre la ment (consciència).
Hume: els continguts de la nostra ment es denominen percepcions i hi ha de dos tipus: - SIMPLES: Elements simples i irreductibles de la experiència conscient (ex: color, gust, olor). Posteriorment se’ls anomenar sensacions.
- COMPLEXES: Es construeixen a partir de les percepcions simples per associació.
(ex. Percebre una cara).
PROBLEMA: Si les percepcions es construeixen a partir de les sensacions i aquestes es produeixen en resposta a l’estimulació proximal, que es ambigua, no tenim proves de que la nostra percepció es correspongui amb la realitat.
Com creem la 3a dimensió si no esta L’EP? Brekeley: utilitzem claus o indicis relacionats amb la profunditat, que estan en la imatge de la retina.
 TRADICIÓ FISIOLÒGICA Teoria de l’energia específica dels sentits.
La qualitat de la sensació no depèn de l’estímul (ones electromagnètiques, mecàniques, etc.) que afecta a els nostres sentits, sinó del tipus de fibra nerviosa que intervé en la percepció.
Existirien dos tipus de impuls nerviós per cada modalitat sensorial. Les sensacions visuals que viatjaran pel nervi òptic, serien diferents de les auditives que viatgen pel nervi auditiu.
TEORIA ERRONIA  TRADICIÓ PSICOFISICA Pretén establir correspondències entre les propietats físiques dels estímuls i les propietats psicològiques que aquests produeixen.
- Dimensions físiques: es disposava d’escales per mesurar-los.
Dimensions psicològiques: no es disposava d’escales.
Fechner va idear un model per crear escales psicològiques a partir dels umbrals sensorials (Umbral absolut i Umbral diferencial).
Psicologia  Percepció i Atenció 1r Quadrimestre ESTRUCTURALISME/ASSOCIACIONISME El treball de Wundt, Titchener i Helmholtz en la percepció es coneix com el període de la “teoria clàssica” i es situa entre 1880 i 1920.
La teoria clàssica considerava: - Sensació: Component fonamental de la percepció.
Percepció: resultat de l’associació de sensacions mitjançant l’experiència i l’aprenentatge. Important l’atenció (apercepció) com procés actiu de associació.
Influència: teoria de Müller (energies nervioses específiques) i teories empiristes de la percepció.
Mètode: introspecciño associacionista. Adaptació dels mètodes psicofísics (Fechner).
NAIXEMENT DE LA PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ: ERA DE WUNDT Investigació: - A. Condicions que fan que apareguin les sensacions.
B. Característiques de les sensacions.
C. Com s’associen les sensacions per donar lloc a la percepció.
A: Quina quantitat d’energia es necessita per a que un subjecte experimenti una sensació? (visual, auditiva, olfactiva, tàctil, etc.)? Utilització de mètodes psicofísics en diferents modalitats sensorials.
B: Quines característiques tenen les sensacions? Ex: les sensacions de color es descomponen en els seus atributs: matis, saturació, brillo.
C: Com es combinen les sensacions per convertir-se en un precepte? Ex: Estudi de moviments oculars davant il·lusions visuals senzilles.
Per Wundt i la teoria clàssica: 1- L'objecte de la psicologia era l'experiència conscient, i tota percepció s'incloïa en la categoria "conscient".
2- La sensació era la unitat bàsica de la percepció.
3- Aquests dos pilars de la teoria clàssica van ser qüestionats per dos nous paradigmes que van dominar la psicologia científica des dels anys 20 fins a l'inici dels anys 50 del segle XX: el conductisme i la psicologia de la Gestalt.
Psicologia Percepció i Atenció 1r Quadrimestre EL FI DE LA TEORIA CLÀSSICA PSICOLOGIA DE LA GESTAL (Wertheimer, Kölher, Koffka) Comparteix amb la teoria clàssica el seu interès pels fenòmens conscients.
S'oposa: 1- Considerar la percepció com descomponible en sensacions.
2- No accepten les concepcions empiristes.
Els resultats obtinguts pels estructuralistes amb la introspecció analítica eren considerats per la Gestalt productes de laboratori, per inconsistents (canviaven en funció de l'observador). La percepció conscient no és associativa, és ja un acte complex i organitzat.
Visió holística de la percepció: el principi bàsic de l'organització perceptual és que el tot és més que la suma de les parts. És a dir, que les propietats de la totalitat no resulten dels elements constituents, sinó que emergeixen de les relacions espaitemporals del tot.
La percepció del TOT és diferent a (o no depèn de) la suma de les parts.
Per exemple: El reconeixement d’una melodia no depèn de la successió de notes exclusiva, sinó de les relacions espai-temporals de determinades notes.
Gestalt (configuració o forma total). Una Gestalt emergeix de les interaccions dels elements que configuren el camp perceptiu d'un acte conscient en un moment donat.
Inspiració: Física (interacció de camps de força).
Per a la Gestalt, l'organització del camp perceptiu és INNATA. És l'estructura del cervell la que explica els principis de la percepció.
Teoria de l'isomorfisme psicofisiològic Els principis d'organització del camp perceptiu són el resultat de camps electromagnètics originats per l'activitat neuronal, que s'organitzava de la mateixa manera.
Des de la neurofisiologia no s'ha trobat la menor evidència que l'activitat cerebral s'organitzi de la mateixa manera que l'organització perceptual.
Psicologia Percepció i Atenció 1r Quadrimestre Fenomen Phi (veiem moviment on no n'hi ha). No es pot explicar per associació, emergeix una cosa nova (moviment) més enllà de la suma de les parts (elements estàtics).
Principi de la figura-fons Principis de semblança, proximitat, continuïtat i tancament: PSICOLOGIA DE GESTALT, RESPECTE A LA PERCEPCIÓ: La percepció és una dada primaria (no la sensació). Percebem configuracions completes, no associacions d'elements. Només després de percebre el conjunt, podem analitzar (fer abstracció de) les parts.
Fenomen Phi: atac frontal a l'empirisme hi ha la manera associacionista (estructuralista) d'entendre la percepció.
Psicologia Percepció i Atenció 1r Quadrimestre Formulen les lleis gestàltiques que organitzen el camp perceptiu dels actes de consciència.
Postura innatista. Percebem de forma activa, construïm la percepció gràcies a una sèrie d'estructures d'organització perceptiva innates. El procés és de dins a fora.
Plantegen la hipòtesi de l'isomorfisme "psico-neurològic": proporcionen una explicació neurofisiològica en situar els preceptes a "assemblees neuronals”.
CRÍTIQUES: - No van provar les seves lleis experimentalment, només mitjançant el mètode fenomenològic.
- Les lleis d'agrupament perceptiu només les van aplicar a representacions bidimensionals d'estímuls geomètrics i no a objectes sòlids tridimensionals de la vida real. ¿Hi intervenen aquestes lleis en situacions naturals? - Hipòtesi de "isomorfisme psico-neurològic". Des de la neurofisiologia no s'ha trobat la menor evidència, d'aquest suposat responsable de l'organització perceptual.
En l'actualitat hi ha un creixent i renovat interès pel punt de vista gestàltic i la problemàtica que van plantejar, si bé ara els mateixos problemes s'aborden des d'una metodologia experimental.
CONDUCTISME (Watson, Skinner) - Critiquen el mètode introspectiu de Wundt / Titchener i l'innatisme de la Gestalt.
Canvi de paradigma: psicologia = ciència de la ment ciència de la conducta. La ment, en la mesura que no podem observar-la, no és l'objectiu principal de la psicologia. No mesurem res que no sigui directament observable.
El seu interès per la conducta observable va fer que no es sentissin còmodes amb l'estudi de la percepció o la cognició.
Percepció: va quedar reduïda a tipus d'aprenentatge associatiu abordable des del paradigma E-R.
Pregunta: En quines condicions (externament verificables) un subjecte ha vist o reconegut alguna cosa? No els interessa el com, les operacions internes.
L'esquema E-R es va mostrar insuficient per explicar els aspectes psicològics de la cognició i la percepció.
Psicologia Percepció i Atenció 1r Quadrimestre En el període entre guerres (1910-1945) es redueixen els estudis dedicats a la percepció pel perill de caure en el "subjectivisme".
REVOLUCIÓ DELS ANYS 50 FUNCIONALISME PROBABILÍSTIC (Brunswick) Braunschweig entén que la percepció consisteix en una sèrie d'inferències fonamentades en les pistes informatives que proporciona el mitjà. Anomena a la seva teoria funcionalisme probabilístic perquè el precepte ve a ser una aproximació a l'objecte percebut, amb certa probabilitat d'exactitud, però mai amb certesa absoluta.
Problema de la percepció: L’organisme ha de partir de l’EP per intentar arribar a l’ED, es a dir, a l’objecte de percepció.
Visió constructivista de la percepció contrària a la del conductisme (on es va formar).
Reprèn la idea d'Helmholtz de "inferència inconscient" i algunes de les idees de la Gestalt.
El subjecte observa l'entorn i té unes expectatives respecte el resultat final de la percepció. Entre l'estimulació proximal i l'estímul distal intervenen processos d'inferència probabilístics i inconscients.
Les il·lusions perceptives son prova de que el sistema perceptiu resolt una sèrie de càlculs sense aconseguir un resultat verídic.
Psicologia Percepció i Atenció 1r Quadrimestre NEW LOOK (Bruner) En els anys 50 (XX) Bruner planteja un canvi de perspectiva (new look) respecte al conductisme.
Percepció: Proposa que els subjectes som actius en el procés perceptiu, contra la passivitat del conductisme. Anem més enllà de l'objecte percebut. Tot no és reductible a l'estímul, nosaltres posem de la nostra part.
Posen l'èmfasi de la percepció no en aspectes relatius als estímuls, sinó en variables que determinen la personalitat de l'organisme, com: experiències prèvies, necessitats, interessos, motivacions, emocions, valors, prejudicis, actituds, etc. Aquests factors dirigeixen la percepció segons Bruner.
Estableix una continuïtat entre cognició i percepció. La percepció seria un procés de categorització més, és a dir, d'assignació d'objectes a classes (procés cognitiu). El subjecte genera unes expectatives o hipòtesis i, posteriorment, les contrasta amb la realitat, de manera que algunes resultaran acceptades (confirmació) i altres rebutjades.
Partint de les dades sensorials, el sistema perceptiu ha d'integrar-los i establir una categorització. Cada acte de percepció és un acte de categorització. Que una categoria sigui o no seleccionada pel sistema perceptiu depèn de diversos factors. Vegem 2 d'ells: 1. L'expectativa del subjecte: el que un espera trobar en un context pot determinar l'aplicació d'una categoria sobre una altra.
2. Els interessos del subjecte: el que interessa al subjecte (determinants personals) poden incidir en la elecció d’una categoria o un altra.
Ex: La interpretació d’un penal en un partit de futbol (diferent en funció de la motivació de cada seguidor).
APORTACIONS: 1. En la percepció es donen dos tipus de processos: - Guiats per les dades (bottom-up).
Guiats pels conceptes (top-down).
Psicologia Percepció i Atenció 1r Quadrimestre Bruner li dóna més importància als processos top-down, ja que el subjecte posa de la seva part per construir la percepció ("tot depèn del color amb què es miri").
Des d'un punt de vista més actual, el que proposa Bruner succeeix en les últimes fases del processament perceptiu.
2. Percepció subliminal: els estímuls subliminals (emocionals) actuen sobre la conducta de resposta, no sobre la percepció en si mateixa.
Experiment al cine de New Jersey (Coca-cola i palometes).
Va mostrar moltes irregularitats metodològiques, però va iniciar una sèrie d’estudis que es van interessar pels aspectes de la percepció més allunyats de la experiència conscient.
Les ventes de coca-cola i palometes van augmentar un 50%, despres de la projecció de la pel·lícula.
3. Defensa perceptiva: Realitzen experiments projectant paraules en un “taquistocopio” i troben que les paraules tabú tarden mes en ser reconedes que les no tabú.
SORT MORT Psicologia Percepció i Atenció 1r Quadrimestre El fet de que es tardi més en reconèixer paraules que son tabú te a més veure amb els factors interns, subjectius, que amb els objectius. Elevem la nostra sensibilitat per tal valorem que estem davant alguna cosa desagradable.
PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ ECOLOGIA PERCEPTIVA (Gibson) Gibson situa la percepció en un context evolucionista i ecològic. Percebre és una activitat dels organismes encaminada a detectar la informació del medi ambient necessària per a la supervivència (interacció organisme-medi).
En lloc de centrar-se en els canvis sensorials (teoria clàssica) per obtenir informació de l'ambient, Gibson posa l'accent en la conformació òptica ambiental.
Influència: conductisme i Gestalt. El subjecte té un paper actiu en el procés perceptiu, però no construeix res, només extreu la informació que ja està present en el medi (estimulació que ve en el flux òptic).
Per a la teoria de la percepció directa, l’estímul serà descrit en quan a lo que ofereix al subjecte. No hi ha pobresa ni ambigüitat en l’EP.
Exemple: Tots els estímuls tenen propietats funcionals (affordances) per les quals el nostre sistema esta preparat per extraure esta informació. Però ho fem sense que hi hagi construcció mental, de forma directa en diàleg amb el mediambient.
Per Gibson, el significat dels objectes no estaria en la ment (representacions) sinó en els objectes mateixos del món extern. Estem especialitzats (evolució) a captar aquesta informació (invariants de l'ambient) a partir del flux òptic i les altres energies que arriben als sistemes sensorials.
Aspectes positius: - Distingeix energia (física de l'ambient) d'informació perceptiva (patró organitzat per al qual estem sintonitzats).
- Recull la distinció de Brunswik entre estimulació proximal i distal.
- Importància de l'evolució en la conformació dels sistemes perceptius.
Accent en la relació entre percepció i acció.
CRÍTIQUES: La crítica a Gibson és que es trivialitza el problema de la percepció (Fodor i Pylyshyn).
El significat de les coses no estaria al cap, sinó en els estímuls, i l'únic que fem els humans és captar-ho.
Psicologia Percepció i Atenció 1r Quadrimestre Queda un pas sense resoldre, i és el tipus de relació causal que s'estableix entre l'estímul i l'extracció de les invariants. Com fa el sistema perceptiu per resoldre això? Dir que ho fa directament, sense més, és amagar el problema COMPUTACIÓ NATURAL (David Marr) - - Psicologia del processament de la informació: Per superar el conductisme (anys 60/70) es va tornar a un mentalisme renovat. La psicologia torna a ser = ciència de la ment.
S'adopta com a vàlida la metàfora de l'ordinador, segons la qual els organismes biològics poden entendre de manera semblant a com entenem un ordinador. El que fa un organisme són còmputs (programari) en un sistema biològic (maquinari).
Destaca el treball d'Alan Turing (1937). Planteja la possibilitat (teòrica) de construir una màquina (en la pràctica) capaç de resoldre qualsevol problema lògic que se li plantegi. Es coneix com a màquina de Turing o màquina universal.
Per a que una màquina de Turing pugui resoldre qualsevol problema lògic matemàtic, s'han de complir 2 condicions: - Que el problema tingui solució Que el problema pugui expressar-se amb símbols, ja que són els components bàsics de les operacions lògic matemàtiques.
Tot símbol té 3 característiques: contingut, forma i realització física.
Per a una màquina de Turing, el contingut no és el rellevant en el processament, sinó la forma. El nivell operatiu / funcional i el nivell físic són dues entitats diferents L'activitat mental es pot caracteritzar com a operacions lògiques o formals, que versen sobre símbols.
... Quin tipus de símbols? ... categories, esquemes, imatges, idees, conceptes que tenim en la ment. Són símbols perquè tenen contingut informatiu. Perquè aquest contingut quedi preservat han de tenir també una forma o manera de presentació mental. La realització física és el cervell.
- David Marr: els organismes quan perceben són sistemes de computació natural. Fan operacions igual que un ordinador, però naturals, no artificials.- - La teoria de Marr està formulada en la seva totalitat en termes bottom-up.
Descriu els processos mitjançant els quals es va construint progressivament (input-output) una representació cada vegada més complexa de l'escena visual.
Psicologia - Percepció i Atenció 1r Quadrimestre - L'aportació de Marr a la ciència cognitiva és molt important. La seva teoria de la visió (o qualsevol teoria computacional) distingeix 3 nivells d'anàlisi de la informació: 1-Nivell computacional: Què fa el sistema? S'especifica de manera abstracta el problema a resoldre (objectius i finalitat del sistema en un context determinat).
Ex. Caixa registradora: fa operacions elementals, sumar, multiplicar, etc.
L'explicació de la caixa en aquest nivell d'especificar les operacions que ha de fer.
Sistema visual: el seu objectiu és descobrir, a través d'imatges, què hi ha al món (forma) i on està (localització).
2- Nivell algorítmic: en aquest nivell s'especifica com es duen a terme les operacions o processos del sistema. Cal especificar una representació per l'input, una altra per l'output i un algoritme que dugui a terme la correspondència entre un i altre.
A: Determinar representació decimal o binari. Especificar passos per transformar l'input en output (addició, divisió, etc.) B: Com passem de l'estímul proximal a distal. Algoritmes que ens permeten solucionar el problema.
3- Nivell d'implementació: realització física del sistema, tecnologia que utilitza.
A: Rodes dentades per al corró de paper. Circuits electrònics. Tecles, molls, etc.
B: Estructures neuronals i processos fisiològics del sistema nerviós.
Objectiu de la percepció visual: construir per a l'organisme una representació invariant de la forma i de la posició dels objectes a partir d'imatges.
Per aconseguir aquesta representació, es donen 3 etapes de processament necessàries: esbós primari Esbós en 21/2 dimensió Esbós en 3D ...

Comprar Previsualizar