Humanisme i Renaixement (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 19/11/2014
Descargas 25

Vista previa del texto

HUMANISME I RENAIXEMENT És una etapa molt important per a la història de la traducció. El Renaixement és la primera gran revolució moderna cultural. Suposa un canvi de paradigma respecte al que es considera el nucli de l’univers. Fins aleshores ho era Déu, però ara l’home esdevé el nou centre del món. És una revolució en tots els ordres culturals i de pensament, un canvi radical, substancial, de base. Pel que fa a la història de la traducció, hi ha cinc aspectes que l’afecten directament:  Descobriment de la impremta. Gutenberg crea la impremta a Alemanya a mitjan segle XV. Els xinesos, el 960, ja havien inventat una màquina molt semblant a la impremta, però no havia arribat a Occident. No era tan perfecta, però el mecanisme era el mateix. La creació de la impremta suposa moltes coses: els llibres ja no s’han de copiar a mà, se’n poden fer moltes còpies idèntiques que estan a l’abast de tothom (cal recordar que fins aleshores cada manuscrit era únic). La impremta serveix perquè la transmissió del saber sigui infinitament més fàcil que abans. Les còpies posen el saber a l’abast d’una gran quantitat de persones. Provoquen un intercanvi, un mercat, una indústria del llibre, fins aleshores insòlit. S’estipula un preu pel nou objecte, el llibre. Mai no havia estat la literatura un objecte privat. Són una novetat la transmissió privada i que la lectura pugui ser un mer entreteniment. És a dir, s’entén per primera vegada el llibre com a passatemps. Tot això porta una conseqüència inesperada: la impremta accentua i marca les fronteres lingüístiques, en un moment en què la germandat de les llengües veïnes era forta.  Cada impressor publicava obres de la llengua que li interessava vendre, per tant, es marquen molt més els límits entre les llengües.
 Naixement de les «llengües nacionals». [Nebrija, Shakespeare i Luter, què tenen en comú?] L’any 1492 es produeixen tres fets importants: el descobriment d’Amèrica, l’expulsió dels jueus d’Espanya i la publicació de la primera gramàtica espanyola, que va ser un encàrrec dels Reis Catòlics a un lingüista prestigiós (Nebrija). Shakespeare era un dramaturg que estrenava obres incansablement per guanyar-se la vida, i que feia servir un anglès que fa que els contemporanis quedin meravellats, perquè utilitza la llengua com no s’havia fet fins aleshores. Per tant, atorga un nou prestigi a l’anglès. Luter va traduir La Bíblia a l’alemany i va crear amb aquesta traducció l’alemany modern.  Un dramaturg, un creador i un traductor que són forjadors de llengües, d’unes llengües que ara, al Renaixement, per primera vegada tenen connotacions polítiques. Rere els interessos polítics i econòmics, volen esdevenir grans llengües, sovint identificades amb una gran nació. Es fan gradacions de llengües i algunes es trien per esdevenir llengües d’estat, en detriment d’altres llengües. Per tant, hem passat de llengües vulgars a llengües identificadores de nacions-estat. A partir del Renaixement, doncs, es pot dir que les llengües es converteixen en armes polítiques molt fortes.
 La traducció com a vehicle de l’Antiguitat. El Renaixement suposa un retorn a l’època grecollatina. És el moment de la mitificació del món clàssic, implica un gran nombre d’estudis per a la recuperació de textos i obres d’art. Tot s’havia d’emmirallar al món clàssic. Però fora dels estudiosos, el llatí i el grec no s’entén.
És el moment de la traducció sistemàtica dels clàssics grecollatins. Es tracta de fer-los assequibles a tothom (traduint-los). També és una traducció vertical (en un sentit): del grec o llatí a altres llengües. Però a diferència de l’Edat Mitjana, les llengües d’arribada no són vulgars. Són llengües consolidades amb una tradició al darrere, llengües establertes i algunes aspiren a ser nacionals. La traducció és, per tant, el vehicle fonamental de l’Antiguitat.
 Guerres de religió, guerres de traducció. Al segle XVI, de tots els llibres impresos, un 45% eren llibres religiosos. Per tant, és notable la importància de la religió a l’època. En aquest moment, sorgeix la reforma protestant, que divideix l’Església, per part de Luter. Una de les raons que van propiciar la divisió entre catòlics i protestants va ser les diferències enormes de criteris que tenien els uns i els altres sobre les traduccions de La Bíblia. Els catòlics defensaven la traducció literal, mot a mot, mentre que els protestants volien una traducció que arribés al poble. Lobjectiu dels protestants era que La Bíblia fos un llibre llegit, volien l’anostrament de La Bíblia.
 Naixement d’una nova classe de lectors. Durant el Renaixement sorgeix el que s’ha anomenat la burgesia urbana, una classe social que s’agrupa a les grans ciutats, que no és tampoc la noblesa però disposa de recursos econòmics, de temps d’oci, i instaura una nova moda: la lectura. Llegir es posa de moda, és una manera de sociabilitat, un fenomen completament nou a la història de la humanitat.
...