Historia (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 1º curso
Asignatura Historia Contemporánea Universal
Año del apunte 2014
Páginas 68
Fecha de subida 15/09/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Historia Contemporánea 20/09/2012 1ª revolución industrial 2ª revolución industrial.
Bases de la historia revolución industrial.
- Industrial, nuevas maquinas que sirven para mejorar la producción.
Se interconectan diferentes mercados del mundo.
El fin de dependencia de la producción industrial de los ciclos.
La 2ª revolución industrial aparecen realidades nuevas: Produce plástico.
Produce cambio CUALITATIVO de la relación del SER HUMANO con el medio.
El SH produce su propio medio artificial.
Crea materiales que no existan en la naturaleza.
- La generación del medio artificial y las nuevas realidades forma una clase social, política.
Desencadenantes factores: acumulación de riqueza, produce durante 2 generaciones en el sector textil.
- Ferrocarril se creo en la Revolución Industrial e iba por toda Europa en 1830.
Transforma 3 realidades: Hay mas comunicación (favorece concentración de población).
Transporte de mercaderías, además de personas.
Favorece el crecimiento de las ciudades.
Favorece la producción de capital financiero.
Bases energéticas e industriales, finales s.XIX.
- Introducción de una nueva energía: Petroleo, energía + transportable + eficiente y aparentemente ilimitado.
- El petróleo crea el motor de combustión, ventajas: + velocidad, + capacidad de gente en el campo de los barcos, genera plástico.
- A partir de 1880.
2ª mitad de s.XIX se produce un gran cambio en las comunicaciones: ferrocarril, aire y mar.
A partir de 1900 Paris, Londres.
Algunos países y ciudades de USA son los primeros en tener metro.
Aparición del teléfono.
Esta revolución significara un cambio en los barcos que servían de medio de transporte de alimentos.
Cambio a una vida urbana: - Londres - París: XIX gran capital europea.
Las grandes ciudades se producirán el producto bruto de la economía europea, ciudades industriales.
Se producen 2 procesos nuevos: - Durgen - Weber - Marx Anomia: cuando estamos mas acompañados nos sentimos más solos. Anomia-identidad.
Sociedad de masas En los diarios te enteras de lo que esta pasando, aparecen nuevos generadores de opinión, aparece la novela moderna finales del s.XIX hablan de la realidad de patrones de comportamiento, revistas satíricas, aparición de una nueva experiencia artística, el arte practico, estaba cerca de la población.
- Arte disfrutado por masas de personas, “la Gioconda “ 1ª litografía que se hace en Europa.
- A partir de 1895 aparece el cine, es un arte pensado para masas, gran productor de la realidad, interpretaciones, etc.
- Otro fenómeno importante, el deporte. El futbol, masas de identidad, integración en esta actividad, pasión colectiva.
- Esta sociedad genera grandes mitos: el mito del poder.
- Exposiciones universales: construcción de la torre Eiffel.
Grandes problemas de la sociedad de masas: - Política: lo que no cambia es el estado, estados liberales, estado democrático: conjunto de leyes de forma limitada, derecho, reunión, asociación, derecho de expresión.
- Social: Cambio en la sociedad Paso de vida campesina a vida urbana.
Ciudades con dimensiones económicas: producción de la mayor parte del producto interior bruto (PIB).
Aparición de la armonía 1866 disolucion de la AIT.
Hay banderas CNT – AIT(internacional anarquista) Hay una sección internacional: Alemania. Ellos deciden no incorporarse a la AIT. Surgiendo un partido político (el primero).
Partido de masas.
La mayoría de estados europeos son liberales, pero algunos no son democráticos.
En Alemania solo votaban los hombres.
En 1865 se crea la GOTHA SPD.
1868 bishmarck estaba en contra del partido y aprobara las leyes antisocialistas hasta 1890.
1880 en suiza hay un congreso donde se determinará: - Elaboración de discursos destinados a Alemania - No pueden actuar públicamente.
1884 bismarck creara la ley antihuelgas. Se aprueban las primeras leyes de…… (Alemania).
Leyes de cobertura de grupo.
1890 hay 35 diputados.
Bismarck se plantea disolver el parlamento y eliminar la ley natural.
Partido: 1º moderno: representantes, congresos. Agrupaciones locales, militares.
2º sociedad 3º identidad.
1912 elecciones gana las elecciones con un 99%.
Capitalismo aportaba pobreza absoluta a la población.
27/09/2012 1869 empieza a ganar posiciones los marxistas.
La AIT pasa de la idea del cooperativismo a la idea mediante… Surge una idea.
Corriente del anarquismo: pruholon y bakunin. Destruir el estado.
Bismarck: 3r Reich.
Comuna de parís: - Socialización de los medios de producción.
- Divide en zonas donde hay asambleas.
- Funcionarios q se tienen que elegir.
- Instauración de la sanidad publica y gratuita.
- Instauración de la educación publica.
Anarquista no participa en la comuna de parís.
Buscar: marxismo y comunismo.
Marx: critica el tema de la comuna porque considera que es una idea asilada que tiene peligros.
26/05/1871 los ejércitos franceses con prusianos atacan parís.
Los estados europeos no se que hacen con la comuna de París.
04/10/2012 La Marsellesa (La Marseillaise): o marcha de los voluntarios.
Origen: Francés, escrita en 1792 por Rouget de Lisle.
Actualmente: Himno nacional de Francia desde julio de 1795.
Prohibido durante la Restauración s.19.
Se acepta de nuevo en la III República.
Nuevamente prohibido en 1940-1945, su canto era considerado como un elemento de resistencia a la ocupación alemana y al gobierno de Vichy.
¡A las armas, ciudadanos! ¡Formad vuestros batallones! Marchad, marchad, ¡Que una sangre impura abreve nuestros surcos! Es un himno bastante sanguinario, recuerda que el origen del sistema político es revolucionario.
La expresión «sang impur» se interpreta a menudo como racista, contra la sangre azul.
CASABLANCA: Los nazis invadieron Paris y lo festejaron desfilando por el “Arco del Triunfo”. La mayoría de franceses se fugan por la caída de Francia ante las tropas alemanas del 3r Reich.
La ruta de escape era África, Casablanca, a la espera de un visado para Portugal, puerta de salida hacia América.
Hasta allí se aventura un jefe de la resistencia huyendo de los nazis, que mientras negocia un salvoconducto con el dueño del “Rick´s Café”, escucha a un grupo de soldados alemanes entonando a viva voz una de sus marchas, ante la angustiosa mirada de un bar repleto de refugiados franceses. Herido en su amor propio se dirige a los músicos y les pide que toquen “La Marsellesa”, aquella marcha revolucionaria que funcionaba como himno nacional, pero que estaba prohibida por los alemanes.
La Varsoviana: también conocida como “A las barricadas”, una de las canciones más populares durante la Guerra Civil y el Golpe de estado del 36.
Origen: Polonia, La Varchavianka, compuesta, en 1883, por el poeta Wacław Święcicki, encarcelado en Varsovia cuando los obreros luchaban contra la ocupación rusa. Se basa en un tema popular polaco.
Actualmente: Himno de la Confederación Nacional del Trabajo, CNT.
La Estaca: Origen: Cataluña 1968 por el cantautor catalán Lluís Llach, en plena dictadura.
Llamamiento a la unidad de acción para conseguir la libertad. Se ha convertido en un símbolo de la lucha por la libertad, una revuelta permanente.
La Internacional: Origen: Francia, 1871 escrita por Eugène Pottier en su obra cantos revolucionarios.
Es la canción más famosa del movimiento obrero. Considerada el himno oficial de los trabajadores del mundo entero, de los socialista, comunistas y anarquistas.
Por completar… 09/10/2012 1871-1914 Europa: 43 años sin guerras, periodo de paz más largo de Europa.
Juegan 3 potencias: Escenario Mundial: R-GB-F Rusia, Gran Bretaña y Francia, competirían para ver quien domina más el mundo. Son las potencias q protagonizan la primera GM.
Concepción del imperio moderno lo caracteriza por dos factores q provocan la voluntad de dominar el mundo: 1. La crisis económica por culpa del Capitalismo, hay sobreproducción, cae el precio de los productos, igual a crisis. Salir de Europa para capturar nuevos mercados.
2. En todo Europa surge un nuevo tipo de discurso nacional: el discurso del desastre, surge la idea de una nación rota por dentro q cae en decadencia. Se habla de imperio.
Los imperios son básicamente: África y Asia.
Hasta entonces la relación con África era colonial, y ahora será imperial, querrán invadir sus territorios.
Británicos en Nigeria y franceses en Senegal.
La idea de Francia: unir Túnez y marruecos, el gran imperio mediterraneo. Esto pone nerviosos a los británicos xq ellos quieren el canal de Suez (Egipto) y Gibraltar, q es el punto de salida. El canal de suez es una zona principal punto de tráfico de mercaderías y q el mediterraneo.
En el 1881 los egipcios protagonizan una revuelta e insurrección para conseguir la independencia, pero los británicos tienen miedo de q lo primero q hagan los egipcios al independizarse, sea nacionalizar el canal de Suez. Por eso los británicos deciden invadir Egipto.
Empiezan las expansiones entre Francia y GB y acabarán encontrándose en el norte. En el 1884 estan apunto de una casi guerra x el control del mundo, pero el rey de belgica aprovecha ese momento para invadir el congo. Entonces F y GB hacen una conferencia en Berlín 1884 junto con otros países, y discuten la expansión. Establecen unas normas: 1. Colaboración de las potencias, llevar su civilización a los países coloniales.
2. El libre comercio, sin barreras para comercializar ellos con las colonias(pero no al revés).
3. La base del derecho colonial: el primero que llega se lo queda.
África queda totalmente repartida en el gran imperio francés, británico y algunas pequeñas colonias alemanas.
La otra colonia más potente del mundo, es la colonia británica de la India (Pakistán e india, q x aquel entonces eran uno solo, India.) Francia empieza a invadir Vietnam, la indo-china francesa. Rusia no es en este momento una gran potencia, pero intentan construirse un protectorado en Afganistán pero los británicos lo evitan, entonces se produce una gran rivalidad entre ellos dos. GB vs R. Rusia empieza a construir su imperio en Manchuria y acabará en guerra con los japoneses, 1905 la primera revolución rusa, Japón derrota a Rusia.
Conquistar China Los británicos cultivan opio en india para venderlo en china, así después subirán los precios ya que hay compradores seguros, los dependientes del opio. Solo se podrá comprar con plata. La plata es un bien escaso. Se les prohíbe vender opio a los chinos y esto provocará q en 1842 se produzcan las guerras del opio.
Guerra del opio 1836 Los británicos colocan cañones alrededor de los puertos de china, asi bloquean el comercio. Asi china quedo excluida y se acabo rindiendo la dinestia King en el 1842, el trato de Nankin: los británicos pueden entrar productos sin pagar intereses. China se abre a GB y crean una casta de intocables q están al servicio de GB, a partir de entonces cualquier miembro de una religión podrá entrar en china libremente y comprar tierras etc. Y será un intocable= no paga impuestos al estado chino. No puede juzgado por las leyes chinas y a todos aquellos que conviertan a su religión europea serán también intocables. Así se forma una casta privilegiada. Generar intereses para el imperio británico.
La mayoría del resto de potencias piden el mismo trato q GB, 1842 china se niega pero en el 1844 los franceses y EUA bombardean china hasta que son aceptados, al 1848 irán los rusos hasta q asi hasta 14 países occidentales tienen ese privilegio sobre china.
En 1898 se produce una rebelión de los Boxers los boxers son los campesinos de china. Que creen en su propia religión entonces matan y masacran a los católicos europeos. Se genera una imagen de “barbaros” creyentes de espíritus matan a católicos.
1900 entran a Pekín los boxers y rodean las embajadas de los diferentes imperios que manipulan china. Los boxers son derrotados y en 1901 se firma el protocolo de Pekín, q establece q maten a todos aquellos que han colaborado con los boxers, destrucción de todas las torres de china y el pago de 333millones de dólares q china ha de pagar a las 14 potencias por los daños. En 1901 acaba la conquista de Asia. El mundo se ha convertido en un gran imperio. Modelo socioeconómico del mundo, el capitalismo s eha convertido en un sistema global, para todo el mundo.
¿Que pasa en Europa mientras? 2º escenario: R-AL-F Rusia, Alemania y Francia, GB no está xq está concentrada en la creación de su propio imperio.
Alemania es la potencia dominante en europa en ese momento ya q no entra mucho en el tema de las colonias.
Rusia quiere encontrar una salida hacia el mediterraneo, por expansión propia o por amistades de territorios próximos. El mediterraneo es el principal potencia económica.
Las potencias menores son: Italia se acaba de construir como país y quiere más territorios, afectando a Francia, ungria y Austria. Hay una potencia que quedo mas afectada en este momento el imperio austro húngaro, ha perdido su principal puerto comercial: Trieste. Gran comercio. Trieste se la queda Italia. El proyecto de austro hungria es la creación de la gran Alemania, todos los pueblos germánicos unidos en un solo estado (pero no se consiguió) el camino de hungria es dominar los paises balcánicos. Zona de tensión.
3r ESCENARIO: R-AUSTRIA-IOTOMA Los Balcanes serian, Bulgaria, Rumania, Macedonia, etc. Países q quieren convertirse en estados propios pero están bajo dominio del imperio OTOMA. Serbia, romania y Bulgaria tienen su propia cultura, no están tan sometidos a Otoma. Pero en cambio Bosnia, macedonia etc, son dominios directos, apenas tienen estructura. El imperio ruso favorece los movimientos de independencia de Bulgaria serbia y Montenegro, asi Rusia podrá abrirse ese puerto hacia el mediterraneo. El imperio otoma lo quiere tal y como esta todo.
Austria y hungria ayuda a Alemania. El imperio Otoma lo apoya GB xq no le interesa q Alemania se habrá el puerto hacia el mediterraneo.
Rusia esta en todos los escenarios.
1875 en Bosnia, Sarajevo hay una revuelta de los campesinos, una revuelta social, esta parte de europa han sufrió el feudalismo puro. Revuelta contra los derechos feudales, un problema de clases y religión, musulmanes feudales y campesinos católicos.
Ayudaran a los campesinos.
Acabará en la gran Bulgaria: macedonia, etc.
Los rusos deciden intervenir y deciden invadir el imperio otomán.
1877 tractado de paz bsant estefano: independencia de Rumania como estado propio, serbia y Montenegro tmbn, la independencia de la gran Bulgaria y el mantenimiento de bosnia con su propia autonomía. Todos independientes menos Bosnia.
Esto provoca automáticamente que Austria y GB amenacen en declarar la guerra a Rusia. Conferencia de berlin 1878, donde reconocen: la independencia de Rumania, serbia y Montenegro y todo el retso de paises es del poder del imperio otoma, menos bosnia y segorbina.
Alemania quiere aislar a Rusia y a Francia.
16/10/2012: Me lo pasará Josephine 18/10/2012 Guerras de trincheras 1914 hasta el 1918, guerra total = todo se subordina absolutamente a la guerra.
La guerra total: 1915 entren mes països a la guerra per proporcionar recursos, Bulgària, italià i Japó.
Italià no entra a la guerra fins més tard xq vol negociar l’entrada a la guerra. Com una finestra d’oportunitats on es pot negociar. Ella negocia amb alemanya y austria: no va gaire lluny xq hi ha un problema, italià vol créixer com a nació adquirint territoris d’austria. i d’altra banda amb els britànics, russia i frança li ofereixen expandir-se x asia,i decideix quedar-se amb ells. Entra en guerra al 1915 es el primer país europeu q diu a la població q ha d’anar al front a lluitar i morir, “política moderna de masses” per justificar la guerra. Fixen a una persona per fer-ho: director del diari del partit socialista italià, Mussolini. Crea un nou discurs. Creador del feixisme.
L’altre país que entra en guerra al 1915 es Japó, s’alia amb GB, Rússia i França. Japó ofereixen una flota mercant, q ajudarà a porta persones x lluitar. Rep a canvi el compromís de q permetran q construeixi el seu propi imperi al nord de la China.
1917.
Estats unit i rusia, son els canvis que decantaran la guerra.
EUA s’havia declarat neutral davant la guerra europea, degut a que una part de la seva població eren irlandesos y alguns alemanys. Era la pau de la guerra, havia crescut molt degut a les guerres dels europeus, ja q no havien recursos i a EUA si, i van duplicar els beneficiïs.
EUA vol intervenir a Europa per obrir les colònies, tots els mercats.
“Un pacifista interessat” llavors acaba intervenint per interessos colonials.
La major part de la població estarà d’acord en entrar a la guerra degut a que un vaixell americà es enfonsat x els alemanys.
Abril 1917 EUA declara la guerra a alemnya i austria, juliol 1917 es planta a paris soldats americans.
Nova tècnica innovació: aviació.
Barcelonca: tot espai de guerra, bombardejos constants. Viurà a més a més, moltes baixes. 1939 bombardejaven bcn les tropes feixistes italianes q estaven a favor de Franco. Les illes balears menys Menorca, en mans dels soblevats (franquistes).
Dos motius por el qual se bombardeja bcn: - Part Tècnica Cuadricula urbanística, obertura al mar, etc.
Dos anys continuats de bombardejos, hi ha moltes fotografies de l’època. Aquestes fotos eren analitzades a roma, analitzaven diferents tipus de bombes, altures, lluny, tot per saber cm era mes efectiu bombardejar.
Era un laboratori per saber com bombardejar.
Veure com es pot massacrar la població es més important que massacrar els soldats. Massacrar tots els que estan darrera, la població civil.
Barcelona era molt fàcil de bombardejar: - On esta situat, prop del mar.
- Es un mapa aeri fantàstic, per el pla Sardà, l’eixample de bcn, perfecte per bombardejar, per la perfecció de la quadricula.
- Part simbòlica: Aquests bombardejos no busquen matar ala gent, si no desmoralització de la població.
Barcelona queda com un gran símbol de resistència al feixisme de cara a Europa. Els feixistes havien guanyat sempre, era un fenomen imparable, gracies a bcn veuen q el feixisme es pot parar. Comença a crearse grups europeus a favor de la república, per la seva lluita contra el feixisme.
Mites: 19 juliol 1936 a bcn: sublebats de les forces militars, havien guanyat a totes les ciutats menys a bcn quan la CNT cridar tothom a sortir al carrer per lluitar. Era la gran zona industrial de la república i on hi ha mes densitat de republicans. Es la gran reserva econòmica y humana de la república. I va acabar sent bombardejada per dissuadir aquest sentiment republicà.
Al març 1938 milloren les formes de bombardejar: bombardeig per saturació, varies files de avions, primer passen uns i maten els nenes de la plaça i dspres quan els estan ajudant ve un altre onada de avions. 3 dies de onades de bombardejos, ningú pot fer res.
Fins que EUA, el Vaticà i la ambaixada de alemanya, demanen que parin els bombardejos. I els paren encara que Mussolini diu q italià serà recordada com fundador del terror.
Com reaccionen les societats? Juny 1937 – es crea la junta de defensa passiva de Catalunya Febrer-juny 1937 Construcció de refugis mes del 80% els construeix la població. Normalment eren juntes de veïns, associacions. Recollida de diners per construir els refugis, ho construeixen les dones i nens adolescents. Estaven situats sota carrers o sota places. La generalitat fomenta a que es facin , molts subvencionats per ells. Hi ha refugis modulars o col·lectius. De modulars no queda cap, posteriorment es van destruir. Refugis de pagament: gent de diners contractaven arquitectes per q facin el refugi, zona de damunt de la diagonal. A Pedralbes hi ha un intacte, el refugi de govern de la república.
Els refugis es converteixen en un mirall de la societat, en bcn col·lectivament decideixen quedar-se. Molts arquitectes de refugis els agafen els britànics x preparar refugis a Anglaterra xq ja venia la II GM. Menys a Londres, q no se’n faran xq es refugiaven als metros.
No es van construir per 2 motius: - Els parlamentaris britànics consideraven que els homes britànics no podien amagar-se sota terra.
- Racisme, no volien barrejar ètnies de gent a un mateix refugi.
La defensa passiva de bcn funciona en salvar vides.
Finals 1938 opino societat catalana: “aquesta guerra s’havia d’acabar, la guanyes qui la guanyes”. Era un infern sobre la terra, aquest era l’objectiu, sembrar la por.
23/10/2012 25/10/2012 30/10/2012 06/11/2012 Falta passar apunts del dia 13/11/2012 Classe 15/11/2012 Grans factors que expliquen com sorgeix el feixisme.
Il·lustració, el gran projecte de la rao, del esser humà, base del progres general. Llibertat, igualtat i El feixisme es la negació de tot aquest projecte de la il·lustració. Reacció contra la modernitat, Nega q el esser humà raó.
Es profundament modern, xq no nega la modernitat tècnica. Vol retornar a la harmonia social, als camperols a la vida tranquil·la, idea de retorn, acompanyat, tècniques de propaganda, es únic, revolució dualitat: rupturista i evolutiu (modern).
Acaba convertir-se en el gran moviment, xq passa? No es pot entendre sense el marc polític de italià. Q passa a italià durant aquest anys? El bienni roig: revolució anticapitalista, al nord d’Itàlia (Torino y milà) grans capitals industrials d’italià (fiat) ocupacions a les fabriques i segueixen produint, per expulsar els amos. Com uns “soviets”. A l’hora, al camp del nord d’Itàlia, regions agrícoles de gran riquesa, hi ha una gran agitació camperola q busca ocupar les terres i millorar les condicions de vida.
Tot s’està descontrolant, a l’hora el sistema polític italià està bloquejat.
Al 1919 hi ha eleccions primeres eleccions per sufragi masculí, transforma el sistema polític italià: - Els feixistes es presenten com a proposta política i treuen pocs vots. “sembla que fracassen”, el partit més votat es el partit socialista italià, però no te majoria absoluta, semblen molt disposats a fer la revolució.
- El segon partit més votat es el partit popular italià, es un altre intent de solucionar el problema de les elits. Els democratacristians, conservadors i moderats de base catòlica. Acabarà funcionant xq lliga església i política (24% de vots), no poden governar xq mai aniran en contra d’allò que digui el papa, son obedients al vaticà. (anys enrere italià expulsa al papa, per això no es positiu q aquest partit vagi amb el papa).
- Coalició de `partits, governen, partits format per molts partits, duren poc.
S’aprova una mesura x la qual tots els diputats italians tenen sou vitalici, només si la legislatura dura més de 2 anys.
Com acabaran governant els feixistes? A les zones camperoles guanya els socialistes, control de mercat laboral, al nord d’italià, era obligatòria unes bosses de treball, obligats a contractar els camperols allà. Es aquest “Inem” qui et marcarà quin sou haurà de cobrar aquest camperol i si no estàs d’acord, no el pots contractar.
Es aquí on el feixisme on trobarà camp per ampliar-se, no el feixisme polític si no el feixisme com a fenomen de violència, es conegut com Squadrismo. Formes d’actuació militars, aquest feixisme esquadrista va als pobles del nord d’Itàlia (no a les ciutats) i assalten i destrueixen aquestes bosses de treball i els partits socialistes, i els 4 primers mesos maten a tots el alcaldes triats, això ho fa quan hi ha algú que li deixa actuar, q es l’Estat i acaba sen recolçat i financiat per els terratinents del nord d’italia, no només son “matons” si no també actuen políticament, al 1920 comencen a ocupar els llocs dels alcaldes, van més enllà. Polítiques d’obres publiques, son una proposta política q comença a controlar el nord d’Itàlia, això fa q per la resta del país sigui interesant ja q mai ninguna havia pogut controlar-lo. Alhora va canviant els seus principals ideals, ara passen a estar amb els monàrquics i eclesiàstics, estan a favor de treue les propietats privades a estrangers i a els enemics de la pàtria. Al 1921 es convoquen eleccions, tornen a guanyar els socialistes però no tenen suficient força, l’antic partit liberal a creat una nova forma el bloc nacional, en aquesta coalició el partit liberal ofereix als feixistes, (dels 100 diputats, 35 son feixistes), les elits integren els feixisme, ataca l’agitació social i això els interessa. Q voleu? 35 diputats. Cert marge de control polític per part dels liberas.
Aixo fa q les squadres aumenten, i van actuan per tota italià contra socialistes i republicans, això fa q el partit socialista (el mes votat) es troban q els estan massacaran i el partit socialista ofereix el seu vot al partit q vulgui, a canvi de que l’estat italià acabi amb els feixistes. Proclamació purament defensiu. Cap partit esta disposat a ajudar-los, i el partit comunista i socialista van a una vaga general 1922, amb una clara reclamació q pari la violència. Actua Mussolini, trencant la vaga general, destrossant-los a tots. Això suposa q augmenta els seguidors, xq demostra com es pot acabar amb les vagues, i far q els industrials el recolzin. Els ajuda a recuperar aquella força q havien perdut. El nou moviment ara es un partit, 1922 la marxa sobre Roma, moment mític del feixisme. És un espectacle, consisteix en que el poble italià a partir del moviment feixista que li permet recuperar la gloria perduda. Comença a regenerar-se feixistes en marxa van avançant per els pobles i en cada poble les autoritats accepten q passin inclús amb reverencies, i van passant fins arribar a roma on assumeix el poder. El rei d’Itàlia qui es qui nomena el 1r ministre, rep a Mussolini i el fa president.
Arribada dels dirigents feixistes al poder, no es encara el poder feixista. S’integra en el poder, li donen una mica de poder ministre d’interior.
1923 Mussolini pren varies mesures: il·legalitzar el partit comunista italià. Integrar dins el partit feixista a diferents partits petits a nacionalistes de dretes, i sobretot i es cosa clau, la nova llei electoral de 1923: aquell partit q sigui el més votat a les eleccions tindrà automàticament 2/3 de la càmera de diputats de representants. Absoluta amplia, i els altres la resta. Aquesta llei l’havia d’aprovar amb un altre partit, els liberls si els ajuden. Els populars demòcrata cristià esta en contra, però rep una ordre directa del vaticà, per a que voti que si. La llei s’aprova i quan te aquesta llei, convoca unes noves eleccions al 1924. Eleccions d’extrema violència contra els socialistes, els comunistes es presenten amb marca blanca, procés molt dur contra els socialistes. Manipulació de vots. Amb això guanyen.
Al 1924 te 2/3 del parlament. Ara ja te un govern format per feixistes i un parlament gairebé feixista.
L’esclat final es quan pasa el Cas Maetotti fins gener 1925, dirigent jove del partit socialista italià, dirigents d’esquerra d’europa.
S’adona que això s’ha de parar per evitar-se. Apareix mort i tothom pensa que va ser Mussolini (el president) a ordenat la mort d’un diputat. Sensació de impunitat absoluta, en comptes de moder-se. Juny 1924 els socialistes marxen del parlament, els unics que no marxen son els comunistes xq diuen si no tenim un pla alternatiu li donen tot el poder a Mussolini.
Es plantegen dos opcions: vaga general o fer un parlament alternatiu. (declaran q son els representants de la població italiana) però no ho fan xq el partit central (democratacristians) el vaticà els hi ordena que no els poden recolsar. El rei no fa res i llavors tornen al parlament al 3 gener de 1925, Mussolini fa un discurs: heu viscut d’ilusions, jo soc el crim, en 48h acabarà el estat. Neix un nou tipus d’Estat.
Moviment molt polèmic.
Interpretacions: el feixisme ha estat: ESTAT SOCIETAT POLITICA (conjunt de partits polítics, president, etc, un peu en el estat i un altre fora) SOCIETAT CIVIL (tots els grups, indicats, esplais, associacions, etc.) SOCIETAT ECONÒMICA (empreses) Les dictadures ataquen normalment al S.P. i una mica al S.C.
Però en el cas del feixisme vol que totes aquestes divisions sigui només una (menys la societat econòmica), amb un únic poder i dirigent, Mussolini. Es l’últim intent d’integrar a les masses sense sufragi universal, menys la societat econòmica, xq no fa falta modificar-los xq ja van amb ell. (això es una interpretació).
Diuen que no va ser un estat totalitari per aquest fet de q l’economia estava fora, el totalitari era el nazi, però això es opinió personal.
Com es construeix el feixisme forma d’organització del poder executiu, Mussolini ja no es el president d’italià si no que es Durtche. Ara ili agilitzen el poder socialista italià, el papa ordena als populars que es dissolguin (afavorint al feixisme), la resta de partits son invitats a integrarse dintre del partit feixiste, quedan així un unic partit: partit nacionalista feixista, Farinacci farà que es depurin (assassinats) aquelles persones q no els segueixin fins el 1927 q s’acaba quan l’únic organisme que no esta controlat a italià es el partit feixista, te una prensa pròpia no controlada per l’estat. L’unica supervivència d ela democràcia esta dintre del partit, entra Turatit un nou secretari nomenat per Mussolini, al 1927 tota la premsa son controlats per l’estat. Controla tota la societat menys la societat econòmica.
20/11/2012 FRANQUISME - 1934 LINZ - Escoles interpretatives: aquella que afirma que el franquisme es una dictadura autoritària, no totalitària = no es feixisme, de pluralisme limitat, sense ideologia rectora. Xq fan aquesta definició? Negociació 1964 bases EUA negocia amb el franquisme, posar bases nord americanes, sorgeix el dubte de si EUA es si esta negociant amb un regim feixista.
- L’escola tindrà els seus seguidors, primer a Madrid amb Javier Tusell, valencià amb Ismael saz, i a Catalunya Joan maria Thomas. Debat, parlen de dictadura faxistitzada, amb elements fascistes, però no faixiste.
L’altre escola que opina q el franquisme si es faxisme es: barcelona Josep fontana, es pot veure en q quan expressaven el q era realment, s’expressava cm a feixisme, 1945 el franquisme es troba sol, l’últim país d’Europa. La Onu retira als espanyols xq diu q el seu poder es il·legítim. Democràcia orgànica, els parlamentaris triats son triats per els 3 tercios: corporatiu, municipal i sindical.(no era democràtic). Dictadura militar, el dictador es el cap del partit feixiste. Franco no es un militar es el cap de la falange espanyola. No es legitima el seu poder que sigui militar si no xq es el cap. Es molt més que una dictadura de caire militar.
- Idea de irrellevància d’un partit únic, la falange servia per muntar-li les concentracions de masses a franco i no servia per a res més. La falange es un intent constant i fracassat de poder, va ser derrotada moltes vegades. La falange era un partit q es crea al 1931, el funda el hijo de primo de rivera.
- Adolfo Suárez ultimo movimiento de la falange espanyola. (secretari de la falange). Quan es president pensaven q era la continuïtat de franco.
El franquisme es una dictadura de pluralisme, això vol dir que es la idea q aquell que dirigeixen l’estat, no son feixistes o molts pocs, son monàrquics etc son famílies ideològiques diferents, però hi ha moment on dominen uns i a vegades uns altres. Per això no es pot dir que sigui feixisme.
El que argumenten els altres es q es cert q els dirigents franquistes tenen orígens diferents i que defenses diferents ideologies, però no son famílies ideològiques diferents. Els uneix un conjunt de ideals iguals, molt semblant a un sistema feixista.
- Ideologies diferents però un mateix partit.
El últim argument es el paper del catolicisme, la església dintre el franquisme: - El feixisme no es franquisme diuen: l’església catòlica dintre el franquisme es una institució autònoma del regim, fa la seva vida. Hi ha moltes organitzacions al voltant de l’església q tenen autonomia. La existència d’aquesta autonomia seria la demostració mes palpable de que el franquisme no es feixisme, xq ell te un control autoritari i en canvi el franquisme no es així xq accepta aquesta autonomia.
El feixisme alemany es limitador de la raça ària, la construcció del feixisme alemany ha de destruir 3 estats per tindre nomes una única raça. Feixisme italià: es nacionalista si que busca un imperi, proletari q lluita contra les nacions opressores, el component de la ideologia no es racial com en el cas dels alemanys. Es que pensen q el feixisme si es franquisme diuen que el que es produiria si en el cas nazi seria racial, nacional catòlic en espanya, i italians nacionals. L’església no es un limitador anys 40 y 50, no es un imitador del franquisme, no limita al franquisme, es el gran projector del franquisme, permet que el franquisme arribi a tot arreu. Gran catalitzador.
El feixisme elimina el estat i les clases socials xq debilita la nació y la divideix.
Primera fase Volen una unica societat, com a productors, no hi ha diferencies entre obrers i empresaris, aiox es la teoria, però a la practica. Acords de fallaccio vidani: la cofindustria = ceo (patronal centra de italià) organització patronal que negocia amb el feixisme, per saber que pensen fer amb la lluita de classes. El primer q s’imposa es q el feixisme eliminarà el dret a vaga. Dissol tots els sindicats menys el feixistes, i decreta que la patronal, tots el canvis laborals els haurà de negociar amb el sindicat feixista. A canvi de tot això la cofindustria entra com a organització dintre del organisme de govern d’italia.
Segona fase: Carta del lavoro italiano: document que explica que es el feixisme italià, declara que italià es una nació de productor on no hi ha obrers ni empresaris, si no q nomes hi ha productores que tenen guies, els empresaris.
La figura del empresari es converteix en petit cabdills que porten a la gloria a italià.
El lavoro es una junta on acorden que cobraran cadascun. Així superen el problema de classes. Ja no son treballadors, son productors.
L’esglesia –Feixisme: Inicialment l’esglesia tenia varios factors per no lligar.
Al principi es proclama anticlerical, d’entrada no el veuen amb bons ulls. Es va construir en contra dels estats papals, conflicte de més de 40 anys que es va arrossegant.
Mussolini proclama que l’esglesia forma part, el papa afavoreix l’ascens dels feixistes, obliagn per exemple a que es retirin el partit popular italià (el 2n partit mes fort d’italia). Xq ho fa? El papa es Piu XV no es que el papa sigui feixista si no que veu q es l’unic moviemnt polític que en la practica atura als socialistes i republicans, per això el recolza, hi ha un interès. Mussolini el recompensa al 1925 quan pren 2 mesures claus: - Permet per primera vegada q la religió catòlica sigui ensenyada a les escoles publiques.
- Salva la banca vaticana. Que en aquell moment es trobava en una crisis financera i la rescata.
Febrer de 1929 pactes de Letran: conveni amb el vaticà, un conveni de relacions entre dos estats. Es la 1a vegada que es reconeixen els 2 estats legítims. Que estableix aquest pacte? - Religió catòlica obligatòria en les escoles.
- La religió catòlica es la religió oficial del estat.
- L’església es l’únic organisme dintre del estat feixista que te autonomia, sense passar pel control de l’estat.
- S’estableix com una organització autònoma dintre de l’estat italià.
- Reconeixement de que els estats papals que es va quedar italià, com va ser una expropiació, l’estat italià li pagarà 750milions de lires al vaticà en concepte de recompensa, de un bilió de lires. Per compensar-lo per l’expropiació.
Economia feixista No hi ha un model econòmic feixista. Inicialment es en política econòmica profundament: - Baixar salaris - Eliminar el impost sobre la renda (impost regressius) - Privatització de les companyies d’assegurances i la telefònica.
Això portara a una profunda crisis econòmica, baixen els salaris i pujant els impostos que agravan mes als pobres. Bloqueig econòmic al 1928, al 1930 tindrà un sistema industrial que baixa la seva producció un 25% i molt atur.
Aquí comença el feixisme interventor: - 1934 prohibeix als bancs donar crèdit, nomes l’estat pot donar crèdits.
- IRI - Inversió publica potent sobre la societat.
Desplegant el seu projecte: productes militars exportant-los a altres països.
Faltan apuntes día 11/12/2012 13/12/2012 Filipines Japó grans creixement econòmic q provocarà una transformació de la societat, pràcticament es dobla la població en 20 anys. Anys 20 i 30 gran creixement industrial amb una nova classe social, amb sindicats i sorgiran 2 partits: partit socialista y comunista, cultura molt tradicional de poder. Produirà un “feixisme propi” (es debat molt aquest tema).
Desapareix el pluripartidisme, s’instaura un partit únic q forma part del estat, el cap es l’antic emperador: Hiro Hito màxim dirigent. Ells eren superior als indis, coreans etc. Domini total de tota Asia. L’imperi asiàtic controlat per les potencies europees. La primera potencia es corea, es el país q més pateix la colonització japonesa d’una forma ironia xq la població originaria dels japonesos son coreans 1910-1931 Japó comença a invair tota la xina i a invair tot l’imperi fins al 1941 q envaeixen indochina francesa (l’actual Vietnam) aprofiten a q els francesos estan derrotats per els nazis. Amb la invasió de Indoxina esta disposat a desafir els grans imperis, això provoca q gran Bretanya i estats units llançin un ultimàtum a Japó on li diuen q avandoni indochina i totes les conquestes del útlims 10 anys o si no els hi feien un embarg de petroli, xq japo no te accés al petroli, no te matèries primes llavors volien tallar-li “el grifo”.
II guerra mundial: inicialment no es una guerra per acabar amb la potencia contraria, quan alemania comença la guerra alemania vol acabar amb la resta però en aquest cas japó no vol invair estats units si no q vol construir el seu propi imperi. Es una guerra inicialment clàssica de domini colonial. Per poder construir el seu imperi ha de construir ..... 7 de desembre de 1941 Pearl Harbor es atacada per Japó fa un atac per sorpresa i destrueix la flota d’avions de estats units. Automàticament italià i alemanya declara la guerra a estats units. Tots es declaren la guerra menys Japó i la unió soviètica i això q compartien territoris... no es declaren la guerra xq la Usovietica ha estat envaïda. (es important ja q això explica el final de la guerra). No se atacant xq ya tienen enemigos suficientes y no les interesa tenir al enemiga cerca.
Japo te reserves de petroli per aguantar 3 anys, llavors decideix començar una guerra Japó en 4 mesos compleixen tots els objectius i japó va envaint territoris, es un èxit.
Punt d’inflaccio el 4 de juny de 1942 en una petita illa de Midway, EUA ha reconstruït part de la flota de Pearl Harbor i aquesta reconstrucció havia instal·lat a midway una novetat, els portavions, q permet acostar vaixells a japó i enlairar avions a prop i poden bombardejar Tokio. Atac massiu per part de japo sobre midway y els EUA ja estaven preparats, els rodejant i els bombardegen, era una trampa per japó. Al mar i al aigua dominen els EUA.
Tan a europa com a asia una guerra q es preveia curta ara es llarga, ja no val la estratègia militar per guanyar la guerra, hi ha altres factors q fan guanyar una guerra llarga: - Capacitat per aplicar be els recursos econòmics a la guerra.
Les potencies de l’est son potencies q estan preparades per la guerra, han creat gran excercits, etc. Estan al 100% als recursos econòmics per començar la guerra. Els altres no estaven ni al 50%. Però aquets que no han esgotat el 100% dels recursos tenen més possibilitats.
Alemanya i japo: gran exercit, te nomes un problema: la falta d’accés de matèries primes (però envaeixen noruega i solucionat) però un cop la guerra s’allarga, te 2 handicaps: 1- Mobilitzar la part femenina, i no ho faran xq la missió d ela dona no es el mon laboral si no el crear la raça.
2- La població alemana no perden consumisme en els anys de guerra, segueixen vivint com si no pases res, el consum intern es mante, però despres del 43 ho pasaran fatal.
Com solucionen aquest 2 handicaps? No podem reduir el consum, però podem fer pagar als països ocupats, fan q la resta de països treballin per ells. I la segona es esclavitzar persones per a q treballin per ells. Això li permetera a alemanya aguantar ala guerra. Però tenen dos problemes: 1- Depènen de gent q no forma part del seu projecte, molts països hi ha sabotatges masius (trens q peten, per evitar q s’emportin les matèries).
2- Els esclaus no estan contents, la productivitat es baixa i gran part dels productes son defectuosos.
(escopetes i bales defectuoses).
En el cas de Japó, problemes: - Te el mateix problema de alemanya i es q no t matèries primes, i sustrau les matèries de l’imperi q ha adquirt, d’asia. Son recursos fabulosos q depenen de la flota, han de pasar per el mar. Llavors els eua bombardejen constantment aquets vaixells.
- No fan treballar a les dones llavors no poden incrementar els recursos.
Gran Bretanys, problemes: - No te el exercit concentrat a GB, el te distribuït per altres països.
- Te una industria q depèn de les matèries primes.
Per parar el cop de la alemnya nazi aconsegueix mobilitzar-los es: - Mobilitzar la ma femenina a les fabriques, i dobla la població activa, homes i dones. Dobla la capacitat productiva en els recursos humans.
- Gran capacitat de comerç, etc. Recursos fabulosus.
1941 esta a punt de ser derrotada per la alemanya nazi q es l’ajuda de estats units. Congres d’estats unit, lleis de préstecs, en el fons es ajudar a GB. Important: es una llei q es fa a canvi de q GB obri els seus mercats.
Estats Units: - Encara no ha superat la crisis del crack del 29, la gent esta parada. Però tots trobaran feina.
- Participació en guerra, passarà en 2 anys del 41 al 43 de 200.000 soldats a 8.000.000 de soldats, participació massiva.
- El 40% de les armes les fan ells, potencia armamentistica.
- Produeix el doble q al entrar a la guerra.
- Durant la guerra les classes populars consumeixen més q abans, ja q li permetrà vençe les resistències q havia tingut a la New deal (redistribució de recursos x reactivar la demanda) gran increment en els imposts de les classes altes. Ara oposar-se es oposar-se a la patria q esta combatent a la guerra.
Desembarc de Normandia a frança els soldats alemanys no veuen l’oritzo xq la enorme quantitat de vaixells no deixa veure el mar.
La unió soviètica: És la q te més problemes per mobilitzar recursos, es territori de guerra, la part del país q esta en mans dels nazis es la industrial, es la q rep el cop més fort.
Es recupera bastant aviat, gràcies a q la única avantatge q tenia era podia fer una impressionant, es capaç de traslladar en 6 mesos, desmuntar 1.500 industries i les reconstrueixen fora de les zones dels nazis, a zones on no poden arribar. Acaben produint més q abans de la guerra.
La avantatja juga a favor dels aliats.
La capacitat d’establiment d’aliances: Països de l’est: l’establiment d’aliances no juga cap paper. Xq actuen en escenaris diferents, ja q japo no apareixerà mai en territori nazi ni els alemnyas en territori japonès. Comparteixen enemics comuns i una semblan ideologia.
On hi ha molt de joc es en el cas del aliats, on GB, URSS i EUA: estan en asia, europa i americà.
Aliança: GB i EUA: agost de 1941 conferencia entre el 1r ministre i el president de EUA, on es negocia les condicions per les quals estats unit estaria disposada a entrarà a la guerra, el document: la carta del atlàntic, reuneix 2 principis: - Específics i econòmics: EUA entrarà a la guerra si GB accepta obrir els mercats colonitzat, i llibertat de circulació marítima.
- Principis polítics: tots els pobles del mon tindran dret a decidir la seva forma de govern. Si volen o no ser una colònia. Es prohibeix la expansió colonial antiga.
EUA entra a la guerra i sorgeix la conferencia a Washington i es una conferencia entre GB i EUA, se estableix varis principis: - La prioritat es a europa, vèncer primer a Hitler abans q japó.
- Es crea un comitè conjunt de caps estat major de tots el aliats: òrgan suprem, la estratègia serà coordinada conjunta, units.
Gener 1943 conferencia a casablanca: GB i EUA, Stalin no pot anar.
2 Acords: - Ninguna de les potencies aliades aceptarà rendició, no hi ha res a negociar nomes poden perdre. No hi ha haurà possibilitat de negociació de la pau. S’ha d’acabar amb ells.
- GB i EUA es comprometen davant de Stalin i demana a crits q s’obri un segon front q serà un fracàs.
Novembre 1943 a Ateram?? (Iran) Aquí si pot vindre Stalin i estan els 3 i demana q obrin un 2n front.
Stalingrat al 1943. Al 7 de maig de 1945 fi d ela guerra a Europa, entrada a Berlin.
Desembarc de nombardia: els EUA es comprometen a obrir el 2n front la urss es compromet a declarar la guerra a Japó.
El 3r factor de les resistència: A favor dels aliats.
Es el gran transformador dels valors, pensament polític dels europeus. Els sistemes polítics d’europa no tindran res a veure els q apreixen despres de la guerra. Desapareixen els partits polítics de la dreta xq han col·laborat amb el feixisme i havien quedat deslleguitimats com a partits polítics. Els substitueix dos moviments de dretes: A frança: el De Gaulle: home de dretes fora del sistema polític, es l’únic dirigent de dretes.
A la resta d’europa es la democràcia cristiana de les dretes europees. No eren partits de masses, però ho superen forman el sentiment religiós, ajuntant religió i política així superara la dreta el poder q va perdre.
Els partits comunistes es convertiran en els majoritaris xq han demostrat q son els q mes aguanten. El partit comunista italià treu el 44% del vots i a frança, belga, etc. Transformació dels sistemes polítics. Això te a veure amb els moviments de resistència contra un invasor, no son moviments per fer fora els nazis o els italians, si no q el problema esta en nosaltres. Si tot allò en el q creiem no ha valgut de res, es xq hi ha un problema greu no en el feixisme si no en moviments q han de transformar el país per alliberar-lo.
Això afectarà profundament a les constituciones europees nascudes després de la IIGM, els q elaboren les constitucions i antifeixistes.
Incorporen 2 elements: - Sufragi universal.
- Reconeixement dels drets socials el q serà després l’estat del benestar (dret de l’habitatge, sanitat, educació, etc.) La resistència es el gran espai de legitimitat, ens van invaïr però vam resistir, espai de dignitat.
La resistència es veu molt clar el nou conflicte, comunisme i capitalisme.
Inicialment els q resisteixen son molt pocs, el q queda darrera es una crisis absoluta. I la certesa de q els nazis han guanyat, no es una situació transitòria si no la meva realitat, sobreviure, buscar feina rellevant a la economia xq si no acabes com a esclau en mans de Hitler.
Qui inicia la resistència en aquest espai? Personatges rars com Degaulle a França, q es nega a aceptar la rendició. Agafa una avioneta s’enva a Londres i li diu a sharshell?? q vol aguantar i el posa davant de un micro i fa un discurs de “no ens rendirem”.
Els primers resistents: Republicans espanyols, a població jueva (Ausvich).
Restabliment de noves xarxes de comunicació a partir dels anys 40: - Es comencen a organitzar punts d’escolta de la radio suïssa de la Europa ocupada. Serà d’aquestes xarxes on sorgirà la resistència, diaris de informació de q esta passant.
A partir de 1941: nit i boira, si t’oposes desapareixes en la nit i la boira.
1942 a França es afusellen 40.000 persones a grecia 120.000 persones, triades a l’atzar.
- Primeres xarxes de comunicació acaben convertint-se en xarxes de espionatge. Informador dels aliats i així saben com es van movent els contraris.
- Xarxes de evasió 1942-1943, gent jove q vol lluitar contra els nazis, els criden q vagin cap a argelia i GB formaran divisió, volen tornar al seu país i alliberar-lo.
1943 la resistència va molt més enllà, genera una nova: gent disposada a crear exercits de milions de persones, agafen ells les armes. Holanda amb semàfor tronja es treuen el barret, els jueus amb la estrella de David.
El rei de Dinamarca sortirà a copenage amb la estrella de David posada, son fenòmens de pau. Eliminació de les monedes de níquel per evitar q es facin armes, tothom entra 1h tard a la feina per baixar la producció. Es converteix en normal i usual resistir en tots el països amb actes d’aquest tipus.
Comencen els sabotatges (posar bombes) contra els alemanys i els seus subministres.
Comença el fenomen militar de la resistència: tema de molt debat. En temes militar fins a quin punt va pintar algo.
Vemork es una ciutat noruega, es l’únic lloc on hi ha una planta de electrolítics, fabricació de la bomba atòmica. Projecte manhatan. Atacs suïcides per destruir la planta fins q al 1944 destrueixen la planta i encara queda restes d’aquesta aigua i els alemanys se l’empora a alemanya en un vaixell ple de ciutadans noruegs per evitar q la destruïssin. I els noruegs van enfonsar-lo i d’aquesta manera Hitler no va tindre en el seu poder la bomba atòmica.
18/12/2012 Aquesta resistència no comença a ser majoritària fins a 1943 quan l’alemanya nazi es veu derrotada per 1º vegada, la població saps 2 coses: - Q es pot derrotar a Hitler, i la guerra es pot guanyar.
- Arriscar la seva vida.
3 gran models de la resistència europea: - Resistència de l’Europa occidental - Resistència Europa balcànica - Resistència jueva de l’est d’Europa.
El q ens permet parlar de 3 tipos te a veure amb els models de repressió q esta vivint cada població i amb els objectius q tenen.
- A l’Europa occidental es va desenvolupar una lògica i uns objectius subordinats a les grans estratègies de... l’acció militar de las resistència es entrar i fer fora als invasors.
França: actors q protagonitzen la resistència es el general (aquell q es va anar a londres xq no volia rendir-se a la guerra, micro etc.) en realitat eren dos grups q hi eren resistència xq aquest tio estava a londres:19401941 - - Els FIP: exmilitar q han lluitat a la guerra espanyola, franctiradors partissat (ve dels paritjanos, aquell q pren partit davant d’una situació italians. Tropes d’elit amb experiència, franctiradors, petits però efectius.
MOT: moviment obrer immigrants q viuen a frança, el composen jueus i republicans. Comunistes, predomini dels comunistes atrau a diferents grups socials.
Grups minoritaris al principi però comencen a ser importants a partir de 1943, fins al punt q es fa necessari coordinar-los a tots, es coordinaran amb el comitè nacional de la resistència dirigit per Degol (aquell q estava a londres) organitza un “1r exèrcit” de unes 30mil persones amb armes, i fan accions militars, accions rapides i retirades. Pràcticament moriran tots. 40 dies abans del desembarc de Normandia, les tropes angloamericanes a frança, per ajudar a aquest desembarc els 30mil lluiten directament contra els alemans però pretenen q les tropes marxin de la frontera i així debiliten i ajuden així als angloamericans q entraran.
Abans es radia una poesia a la bbc al mateix moment q hi ha el desembarc de Normandia i així tots saben q s’esta produint el desmebarc i s’aixequen tots amb armes i així coordinar-se per ajudar-los. Aquestes persones seran qui alliberaran frança dels nazis. Alliberació pròpia.
Italià: no es pot considerar un país ocupat, son els inventors. Comença apareixer grups resistents, petites accions armades, bombes, amb molta presencia a les fabriques del nord. Grups: justícia i llibertat (partit estrany), el 2n partit amb importància acaba desapareixen però els seus dirigents. Grups hegemònic: petites accions, com a Torino una vaga general obrera contra el feixisme, obrers. Quan començar a canviar tot el 10 de juliol de 1943 cumplin els acords pressos pels aliats a Casablanca, l’obertura del 2n front però no acaba funcionant i finalment serà el 2n front de Normandia al 1944. Entren tropes nordamercianes, 24 de juliol 14 dies despres del desmebarc es reuneix el gran consell feixista, crisis, pasen 3 coses sorprenents: - 1. El gendre de Mussolini presenta una moció de censura contra Mussolini, xq considera q es el culpable del q ha passat.
- 2. el gran consell feixiste apoya al gendre d Mussolini.
- 3. Mussolini va al rey per a q el confirmi i el rei el posa a la presó.
- I ara q? El rey agafa al mariscal podollo un militar feixista, responsable dels bombardejos de bcn, etc. I el posa com a 1r ministre amb un nou govern q es declara antifeixiste fins i tot el rei. (peli el gato pardo, ajuda a entendre moltes coses: “tot ha de canviar x q tot continuï igual”) aquest govern vol negociar la pau amb els aliats, es rendeixen davant d’ells però l’unica condició es q ningú ho sàpiga, q sigui secret. Xq no volen q es sàpiga? Per evitar q els inaveixin i acabin posan a la presó al rei. El 8 de setembre de 1943 es fa publica la rendició dels italians a els aliats. Els alemanys s’emprenyen i invaeixen el nord d’italia, (el rei s’exilia a una illa) alliberen a Mussolini d ela presó, esta totalment debilitat i formen una republica. Hem sigut traicionats per els grans poders d’italia xq el feixisme la va cagar al pactar amb ells, al q cal retornar es al feixisme pur revolucionari, llavors monta una republica al nord d’italia, a la practica es un govern totalment depenen de Hitler. A més el sud d’italia: els angloamericans i sobretot els americans al començar la alliberació d’Itàlia es prefiguren. El problema polític es qui governarà italià? Hi ha dos grans partits polítics: comunistes i justícia i llibertat (comunistes), i cm no tenen alternativa pacten amb la màfia de NY q tenen contactes amb la màfia de italià, creixement del poder de la màfia a italià. La forma de controlar els camperols del sud es la màfia, no es extern a l’estat, si no q l’ajuden. Un italià q no sigui de la màfia ni es cregui al rei (“antifeixista”).. els napolitans s’alliberen ells mateixos agafant els fusells. Aquí començaran la resistència italiana. Es funda la CNA a finals de setembre 1943 alliberació nacional comitè, coordinació dels grups de la resistència italià, el composen: comunista, justícia i llibertat i una democràcia cristiana. Hi ha en petit el q serà posteriorment la república italiana. Quines forces tenen?: petits exercits de partisans, i una gran influencia en els centres de treball del nord d’Italia.
Gran influencia en els centres de treball obrers. El lloc on no actuen es a les grans fabirques del nord.
Xq en la cultura política de la classes obrera es profundament reactiva, es imposible penentrar en aquest sector social. La CNA en aquesta situació d’ajudar convocaran una vaga general d’una setmana en contra del feixisme i d el’ocupació de nazis del 1 al 8 de març, 5milions de persones es delcaren en vaga per debilitar el sistema eco. I així propiciar q els aliats puguin avançar. Encara q - això no funcionara... quan s’acaba la vaga la aliança no ha avançat i haurà una represio duríssima sobre els obrers, es produeix el primer grup de partissa armats q inician un moviment belic en contra dels nazis, amb armes van a la montanya. Al desembre de 1944 els aliats des de el sud d’italia faran una declaració per la radio cap els partisans q han demostrat una gran capacitat de convocatòria i q ha preocupat als nazis i tmb als angloamericans, els hi diran: per nadal podeu tornar a casa xq no farem cap ofensiva. No atacarem, però si ataquen al partit nazi. Acabara finalment el 25 d’abril el dia d ela alliberació a tot el nord d’italia hi haurà una vaga general i la gent baixaran de la montanya i fotran fora ells al feixistes i els nazis, i s’acaben alliberant ella mateixa.
Detenen agafar a Mussolini i el pengen del reves. I aquí acaba la guerra a italià.
A l’Europa balcànica no espera q ninguna la vingui alliberar, tota la seva lògica militar es x alliberar-se a ells mateixos. Objectius diferents.
Grècia: no son guerrilles son exèrcits colossals, de 2milions de persones. En el cas de Grècia al repressió es molt dura, comença abans q la resta, al 1941.
Inicialment: italià envaeix Grècia al 1941, italià es molt mes modern i gran, i sorprenentment fan fora els italians i gairebé entren a italià. No van entrar xq Hitler envaeix Grècia al abril de 1941.
El rei de Grècia desapareixen i fugen sense deixar res. Es crea el EAM-ELAS exercit d’alliberament nacional. 2milions de persones a lluitar. Petit front patriòtic eren antimonàrquics, desembre 1944 apunt d’expulsar els nazis de Grècia però al desembre desembarca una altre força a Grècia per evitar que el EAMELAS aconsegueixi la victòria, els anglesos que volen quedarse Grècia per instaurar la monarquia, començar llavors un altre guerra, els anglesos bombardejant guerra i es tornar a reprendre aquesta guerra després de la IIGM.
Iugoslàvia: complexa en termes nacionals. Qui protagonitza la resistència es el partit comunista Iugoslau.
Te unes característiques q el fan una mica estrany, el seu dirigent Tito: 1. Es Croat, normalment són serbis però en aquest cas no, això ajuda a ser més creïble la seva proposta en relació a els q no son serbis.
2. Un dels principals dirigents de la organització de les brigades nacionals a la guerra civil espanyola.
Gent amb experiència.
3. La més important es q l’únic partit d’Europa q esta disposat a desobeir a Stalin. Organitza la resistència molt abans que la resta, amb el pacte germasovietic.
El juliol de 1941 el partit comunista iugoslau començar a produir armament a 70 pobles i ciutats q es converteixen en territoris q no controla ningú. En aquets pobles instauren la sanitat i la educació gratuïta i es mantenen un anys sencer en aquest llocs.
1941 a iugoslava actuavan: - Els alemanys q estan ven un model de repressió duríssima.
- Els italians fen experiments i camps de concentració.
- Els búlgars q arreglen comptes pendens de les guerres balcàniques, etc.
- Els Txetnics minicies monàrquiques panserbies q defensen un estat iugoslau controlat per serbia.
- Els Ustatxi milícies armades pancluades q defensaven la dependència de croacia de iuogoslavia i per això s’havien aliat amb les nazis.
Al 1942 seran atacades per tots contra els partisans. I es retiren cap a les muntanyes al 1943.
1943 formen un excercit de partissa, q al 1944 s’hauran convertit en un milió de persones armades q acabaran alliberan ioguslavia a mitjans de 1944, es l´’unic paises q s’allibera sola. Això significa q la història de Iugoslàvia serà diferent q la resta de països, no serà ni capitalista ni prosoviètic. No obeirà ni a la unió soviètica ni a Europa occidental.
- La resistència dels jueus: no li preocupa els exercit externs per a q els vinguin a alliberar ni ells mateixos, creuen en la no esperança.
Part 1 HISTORIA Tema1: les bases del s.XX 2ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1870 - 1914 El capitalisme es va expandir i consolidar primer a Europa i seguidament a EUA.
Avenços industrials: - Noves fonts d'energia: l'electricitat, el petroli (plàstic), el sector químic amb la metal·lúrgia, van fer aparèixer nous articles.
- Organització del treball: canvis significatius, el treball (criteris del taylorisme), el treball en cadena.
Gran nombre d'obrers.
- El creixement industrial mobilitza enormes capitals i transformacions financeres i monetàries.
Emancipació d’alguns sectors, exemple el tèxtil: es barat i necessita poca inversió, mà d’obra barata.
- Apareixen bancs de negocis que treballen amb capitals propis, inverteixen en la indústria i, finalment, l'acaben controlant (capitalisme monopolis). Societats anònimes on la propietat ara es divideix en accions. Clar objectiu: ACUMULACIÓ DE CAPITAL.
El gran miratge 1830:: apareix un nou sector q promet grans beneficis: EL FERROCARRIL.
Permet concentrar el capital dispers (tèxtil).
Transforma 3 realitats: - Facilita el transport de mercaderies.
- Provoca la especialització regional: industria/agricultura.
- Afavoreix el creixement de les ciutats, amb el transport = més immigració.
Els avenços faciliten les comunicacions - Terra: trens, metros, automòbils.
- Mar: vaixells i derivats.
- Aire: avions i derivats.
Societat de masses La nova societat, la societat de masses.
- Informació amb un únic mitja, els diaris.(població analfabeta, es creen grups on un llegia).
- La novel·la.
- Un nou art, l’art de masses: per gaudir col·lectivament. La Mona Lisa (es va repartir).
- El cinema es el verdader art del s.19, producte de la realitat.
- El futbol, l’esport de masses que va generar identitat i significat a la societat.
El gran mite que sorgeix en aquell moment, és el mite del progrés. Un fet que produïa un gran autoestima amb la idea d'aconseguir ser la millor potència de tot el món.
Aquesta societat té dos grans problemes: 1. Polític: La majoria d'estats eren estats liberals.
2. Social: - Divisió entre el camp i les ciutats.
- El treball es va especialitzar i es va mecanitzar, èxode del camp a la ciutat. Ciutats com Paris, Viena i Londres.
- Època de freqüents suïcidis a causa de l’anomia (problema psíquic), és la soledat dintre d'una gran societat. Sorgeix la sociologia com a ciència.
Conseqüències de la crisi Intern - La societat dividida: burgesia industrial que concentra més poder i el proletariat format pels camperols empobrits i pels petits industrials que passen a formar part del proletariat.
- Hi ha relació entre el poder econòmic i polític: Les classes dominants prenen les decisions polítiques.
- L’abaratiment dels costos de producció provoca conflictes entre classes.
- Sobreproducció que acaba generant atur, Extern - S’expandeix en un context de crisi.
- Polítiques proteccionistes perquè no entrin productes britànics, tanquen les fronteres i augmenten els aranzels.
- Començarà una gran carrera d'imperis per dominar el món I repartir-se els mercats, les fonts de primeres matèries i les zones d'inversió de capitals. Aquesta cursa donarà pas a la Primera Guerra Mundial.
- L'agricultura es va internacionalitzar, intercanvis, explotació de noves terres amb més recursos, fets q van provocar una baixada dels preus. Profunda inestabilitat econòmica.
- L’Estat finança altres sectors com la tecnologia.
Naixement del socialisme modern És la primera proposta política d'articulació de masses com una societat de classes.
SPD  Partit socialdemòcrata alemany. (1r partit de masses), promet una nova societat.
Fins aleshores, la classe obrera distingia 2 tipus de lluites: sindicals i politiques.
Necessitaven nous sistemes: - El blanquisme Blanqui (estudiant parisenc conflictiu, carismàtic), liberal i revolucionari. Inventa la teoria de canviar la societat amb dos elements: Organitzar els treballadors i organitzar, clandestinament, militants per aprofitar les vagues obreres per donar un cop d'estat.
- Sistema federatiu de Proudhon Treballador, tipògraf, llibre 1840 “De qui és la propietat?”.
Va crear un sistema nou, basat en sistema federatiu, la societat s’ha de formar en municipis. Com? Els treballadors tenir que crear una cooperativa q es faci tan gran q reemplacin les empreses del moment i interactuar mútuament amb altres cooperatives. Creant així un sistema financer sense benefici cobert.
- El marxisme Marx, l'historia es produeix a causa de la societat, i el conflicte de classes és el conflicte que subordina tots els conflictes. Explotació de treball per obtenir capital i el treball per ser alliberat té que eliminar tot el capital.
Característiques: 1ª- La classe obrera tendia a créixer amb les diverses crisis del capitalisme.
2ª- Els obrers son la classe que viu la major misèria i és la que produeix la riquesa.
3ª- Al ser la classe que més pateix, no tenen res a perdre.
AIT: Associació internacional de treballadors.
Coneguda també com la primera Internacional.
Objectiu: lluitar per la millora de la classe obrera a nivell mundial. (basada en idees de Marx).
Es funda sobre 3 principis: - Emancipació dels treballadors només podia ésser obra d'aquests mateixos.
- Per la solidaritat internacional.
- Evitar els esquirols.
1868 Guanya posicions el marxisme – mentre l'AIT es converteix en associació de masses.
L'AIT passarà de la seva idea del cooperativisme, a la idea d'arribar a la societat de classes amb una gran vaga general, que faci caure les grans empreses privades i instauren cooperatives i imposar el socialisme.
En contra estava la nova corrent anarquista de Bakunin: pensava q la manera de destruir el capitalisme era la insurrecció. Van apostar al NO en el debat de presentar-se a les eleccions per varis fets: - Les eleccions eren un instrument que utilitza l'estat i ells volien negar totes les coses relacionades amb la utilització del poder.
El debat queda interromput per Blanqui; 1871 Comuna de Paris: revolta espontània contra els elements conservadors que havien triomfat en les eleccions. insurrecció obrera molt important. Objectiu: crear un estat socialista format per municipis comuns.
- Desaparició de la comunitat privada - Socialització del mitjans de producció - Creació d'un nou tipus de democràcia (democràcia directe) - Els alts funcionaris han de ser elegibles - Instauració de la sanitat i educació pública.
Inicialment, el protagonisme era dels blanquistes, els anarquistes queden fora de lloc.
La resta del sector internacional com els marxistes, inicialment critiquen el tema de la comuna, perquè consideren que es una acció aïllada perquè només és París i serà fàcilment reprimible. Tot i així, desprès actuen.
La Comuna crea dos símbols revolucionaris molt importants: - La bandera vermella.
- La lletra de la internacional.
El 26 de maig de 1871, els exercits del estat francès derrotat conjuntament amb els prussians, ataquen París.
Després d'això la ideologia de Blanquistes, marxistes i prohudonistes desvaneixen.
Secció Internacional Alemanya serà l'única que seguirà fins al final amb les conseqüències de la ideologia de l'AIT = neix el 1r partit polític de masses, model a seguir per tots els socialistes.
SPD  Partit socialdemòcrata alemany 1- Es presentarà a les eleccions i treuen nou diputats.
2- Bismark veu el partit com un perill públic, i s’instauren noves lleis per il·legalitzar-lo.
3- Congres il·legal a Suïssa al 1880: Aquest fet comporta: - nucli al exili estable, que rep informació de l'interior.
- creació de diaris amb missatges per que arribin al exterior, es creen societats civils.
4- Al 1884 es tornen a presentar i obtenen 24 diputats al congres.
5- Bismark davant de la situació, reprimirà encara més: - Va prohibir el dret de vaga i s'aproven noves lleis socials a Alemanya: lleis de jubilació, lleis de baixa per malaltia i les lleis de cobertura d'atur però no funcionen.
6- Eleccions 1890, els socialistes passen de 24 candidats a 32 i en aquell moment és el partit més votat.
7- Bismark decideix dissoldre el parlament i canvia la guia electoral.
8- 100MIL miners es convoquen en vaga i Bismark, és destituït pel Kaiser Guillem II i es prohibeixen totes les lleis socialistes.
Provoca que s’escampi per tota Europa, afectant a tots els socialistes.
El partit socialista és un gran partit per 3 motius: - És un partit model.
- És un partit societat - És un partit identitat Va néixer de la revolució, lluitant contra el capitalisme, i al final va provocar que aquest capitalisme es transformes.
LLETRES de himnes La Marsellesa – “le marseillaise”: marxa de voluntaris.
Origen: França, escrita per Rouget de Lisle en 1792.
Actualment: himne nacional de França.
Prohibida a la restauració al s.19. acceptada a la III República – prohibida de nou en 1940 -1945.
- El seu cant era considerat un element de resistència a la ocupació Alemanya i al govern de Vichy.
- Va ser la cançó que es va cantar en la proclamació de la Segona República perquè era l'única que sabien popularment.
- És una cançó que també fins ara a tingut molt debat perquè recorda el dret a la revolució.
“¡A las armas, ciudadanos! Formad vuestros batallones! Marchad, marchad, Que una sangre impura abre vuestros surcos!” Es un himne bastant sanguinari. Expressió sang impura: com racista, contra la sang blava.
Casablanca: els nazis envaeixen paris i o van celebrar desfilant per l’arc de triomf, la majoria de francesos fugen per la caiguda de frança davant les tropes del 3r reich, la ruta d’escap era africà, Casablanca. Marxa revolucionaria.
La Varsoviana – “a las barricades” Una de les cançons més populars durant la guerra civil, el cop d’estat del 36.
Origen: Polònia ”La Varchavianka” 1883 escrita pel poeta Wacław Święcicki, empresonat a Varosia quan els obrers lluitaven contra l’ocupació russa. La cançó parla d’un tema popular.
Actualment: Himne de la Confederació Nacional del Treball, CNT.
Es fa famosa amb el triomf de la confederació.
És composa en el context en la separació de la Bielo-Rússia.
Aquesta cançó es cantada posteriorment per la CNT en 1933.És un himne antifeixista en un context de feixisme plural, com per exemple el de Hitler o el de Mussolini.
L’Estaca Origen: Cataluña 1968 - Lluís Llach.
Crida a la unitat d’acció per aconseguir la llibertat. S’ha convertit en un símbol de lluita per la llibertat, una revolta permanent.
La internacional Origen: França 1871 escrita per Eugène Pottier, en la seva obra: cantos revolucionarios.
És la cançó més famosa del moviment obrer, considerada l’himne oficial dels treballadors, dels socialistes, comunistes i anarquistes.
És un gran himne com a revolució social. Neix del gran símbol originari que explora els drets socials (dret sanitat, dret educació). Aquest himne també és creat en la presó i retrata debats sobre els coneixements de la creació d'una societat obrera.
D'aquesta cançó hi ha infinites versions per diferents ideologies i pensaments.
Bandera vermella, els rojos.
Fischia il vento (silva al vent) Moviment partissia. Aquesta és la cançó de la gran resistència italiana. Entorn 1943, Itàlia és el inventor del feixisme, concretament, Mussolini.
En 1943 s'obre una entrada per Sicília pels aliats. Aquesta cançó marca històricament el moment d'Itàlia a on es va viure una Guerra Civil entre antifeixistes i feixistes. Quan guanyen els antifeixistes, imposen una república, però el context no ho posà tant fàcil.
Va ser una guerra de alliberació, realment nazi doncs els antifeixistes van ajudar als nazis però van ser els nazis qui van començar el conflicte.
Va ser substituïda per la cançó Bella Ciao es la gran cançó de la resistència, és la més antifeixista reconeguda a Europa.
El enemic no es el feixista, es el nazi. Instauren la república, guerra de alliberació nacional.
Ay carmela Guerra civil, republicans, resistència d’Europa.
2 nuclis: jueus i republicans (resistència).
1939 població Vanhousen camp nazi. França aliada de Hitler y Mussolini. Cançons amb èxit a parís.
París 2ª guerra mundial: aliats y desembarco de Normandia.
Berlín 1944 conflicte.
Tropes republicanes espanyoles: alliberen parís el 25.26 y 27 d’agost, vestits de soldats, però eren republicans, van cantar els 3 dies.
Tot símbol i cançó te la seva historia.
Lili Marlen La cançó més escoltada als conflictes bèl·lics. Interpretada per Marlene Doetrichi.
Alemanya 1º guerra mundial no te gaire èxit la cançó.
Els soldats en les trinxeres només volien tornar a casa amb les seves estimades.
Cada nit a las 22:57 sonava aquesta cançons a les emissores de radio.
Els nazis la van prohibir, no tenia sentit amb l’ètica nazi, un alemany no pot ser tan “ñoño” i estar enamorat. Marlen va fugir de paris i es va refugia als Estats units.
Període de PAU més llarg d’Europa 1871 – 1914.
1r Escenari mundial: Rússia - Gran Bretanya - França: Competició per dominar el món.
Al futur seran les aliades a la 1ª guerra mundial.
Factors q van provocar que volguessin dominar el món: 1. La crisis econòmica a causa del capitalisme, hi ha sobreproducció, cau el preu dels productes = costos més barats = crisis. Fa necessari sortir d’Europa per capturar altres mercats per aconseguir matèries primes per menys preu.
2. Sorgeix a Europa sorgeix un nou tipus de discurs nacional: el discurs del desastre.
Sorgeix de la idea de una nació trencada q cau en decadència. Es parla de imperi. Els imperis son: África i Àsia.
Àfrica Abans la relació amb África era colònia ara és imperial. Anglesos a nigerià i francesos a Senegal.
- Idea de França: unir Túnez i el Marroc, el gran imperi mediterrani.
- Idea de GB: volen Gibraltar i el canal de Suez (Egipte, pertany al imperi otomà) és el punt principal de mercaderies, uneix el pacífic amb el mediterrani.
1881 - Egipte moviment de revolució independentista. Els britànics tenen por de q el primer q facin al ser independents sigui nacionalitzar el canal de Suez, decideixen invaïr Egipte.
Comença les expansions de França i GB, q acabaran trobant-se al nord.
1884 – apunt d’entrar en guerra, el rei de Bèlgica aprofita el conflicte i invadeix el Congo.
1884 – conferencia de Berlín: GB i frança junt amb altres països, instauren diferents principis: 1. Col·laboració de les potencies, portar la seva civilització als països colonials.
2. El lliure comerç sense barreres, ells comercialitzen amb les colònies, però al reves mai.
3. Dret colonial: el primer país que arribi és el que és queda el país.
Finals s.19 – Àfrica està pràcticament entre França, GB i algunes petites colònies alemanyes.
Índia (Pakistan + Índia, q en aquell moment era només Índia) - GB té la colònia més potent del món, la colònia britànica de la índia.
- França comença a invair Vietnam, la indo-china francesa.
- Rússia en aquest moment no és gaire imp. però comença a construir-se un protectorat en Afganistan, però el britànics ho eviten. Comença una gran rivalitat entre GB i Rússia.
Al veure que no pot construir el seu imperi, marxa a conquerir Mongòlia i Manchuria.
1905 - Rússia VS Japó lluiten per Manchuria, perden el Russos.
Xina Problemes: la població, el terreny i el estat.
- GB: cultiva opi (droga) a índia i la ven a Xina. L'opi només es podia canviar per plata; això comportava que els camperols treballessin el doble per poder guanyar més plata, entre d'altres factors. Després pugen els preus de l’opi, xq els dependents de la droga la seguiran comprant.
1839 - 1842 – Guerra de l’opi: es prohibeix vendre opi als xinesos i això genera un conflicte.
GB col·loca canyons al voltant dels ports de Xina, així bloquegen el comerç.
Xina queda exclosa i s’acaba rendint.
1842 – Tractat de Nankin Permetia: - Difusió d'opi - Comercialització de mercaderies britàniques en tota la Xina sense pagar interessos.
- Casta dels intocables (religiosos) que permetrà l'entrada d'aquests a Xina, podrà comprar terrenys, no pagarà impostos, etc. No poden ser jutjats per les lleis xines i a tots aquells q converteixen a la religió europea, seran també intocables. Casta privilegiada q genera interessos pels britànics.
La resta de potencies també volen aquest tractat i Xina es nega.
1844 – EUA i França bombardegen Xina fins q son acceptats.
Després vindran els Russos així fins a 14 països occidentals tindran privilegis sobre Xina.
1898 – La rebel·lió dels Bòxers: camperols xinesos. Tenen la seva pròpia religió, maten i massacren als europeus catòlics. Generant una imatge de bàrbars.
1900 – Els Bòxers entren a Pekin: envolten les ambaixades dels imperis q manipulen Xina.
1901 – Els Bòxers son derrotats i es firma el protocol de Pekín: - s’ha de matar a tots aquells bòxers i col·laboradors.
- Xina ha de pagar pels desperfectes, 333milions a les potencies.
- Es destrueixen totes les torres de Xina.
1901 – acaba la conquista d’Àsia. El mon s’ha convertit en un gran imperi.
Model socioeconòmic del món: el capitalisme com a sistema global.
Que passa a Europa mentrestant? 2n Escenari: a Europa: Rússia - Alemanya – França (GB no, centrada en el seu propi imperi).
- Alemanya: és la potencia dominant en aquell moment. Te dos grans enemics: França (potencialment perillosa) i Rússia (gran territori).
- Rússia: vol una sortida cap el mediterrani, per expansió pròpia o per amistats de territoris propis. El mediterrani es la principal potencia econòmica.
- Itàlia: s’acaba de construir com a país i vol territoris, afectant a: Ungria, França i Àustria.
- L’imperi Austrohongarès és el més afectat: ha perdut el seu principal port, Trieste, se l’ha quedat Itàlia. El projecte d’Austrohungria és la creació d’una gran Alemanya, tots els pobles germànics units. Però no s’aconsegueix. Objectiu: dominar els Balcans, zona de tensió.
3r Escenari: R – Àustria – Imperi Otomà Els Balcans serien: Grècia, Bulgària, Romania, Sèrbia, Montenegro, Albània: volen convertir-se en estats propis.
Bòsnia: punt conflictiu: ocupada per l'imperi austrohongarès.
1875 – Bòsnia, Sarajevo: revolta de camperols, revolta social, han patit el feudalisme pur. Es revolten contra els drets feudals, problema de classes i de religió: els feudals son musulmans i els camperols catòlics.
- Rússia: lligada històricament i culturalment als eslaus dels Balcans, disposa d'aliats naturals en la seva política de conquesta d'un accés lliure al Mediterrani. Control de la capital otomana.
Evidentment aquestes dues polítiques entre una potència catòlica i una ortodoxa, provoquen enfrontaments a la zona dels Balcans.
1877 – Rússia aliada amb Rumania declara la guerra als Turcs.
Els turcs derrotats i obligats a signar la rendició en un tractat: 1877 – Tractat de Pau de Sant Stefano: reconeix la independència de tots els països com a estat propi, menys Bulgària.
Austria i GB declaren la guerra a Rússia.
1878 – Conferencia de Berlín: es modifica l’anterior tractat: - Independència de: romania, sèrbia i Montenegro.
- Tota la resta de països esta sota el poder otomà, menys bosnià i Hcergovina.
- Alemanya vol aïllar a Rússia i a França.
1914 - 1918 1ª GUERRA MUNDIAL La 1ª Guerra mundial, també coneguda com a la Gran Guerra, suposa una nova experiència: Conseqüències socials - 53 Milions de persones es maten entre elles.
- 10 Milions moren, dels quals un 60% tenen entre 20-30 anys.
- 7 Milions queden invàlids.
- 15 Milions queden greument ferits.
- La natalitat baixa un 50 %.
- Les conseqüències posteriors, degudes a la fam, les pestes, grip espanyola/europea suposen 20 Milions de morts.
Conseqüències polítiques: - Interiorització del bel·licisme i la lògica de l’enfrontament per part de la població. No es pensa en el sufragi universal. Aquest clima suposa després l’aparició del nazisme i els processos revolucionaris.
- La Guerra suposa l’inici de la fi de la centralitat europea al món.
- Després de la Guerra emergeixen els EEUU (q s’aïllen) i la URSS (en formació).
Suposa l’inici de la decadència d’Europa i l’emergència dels radicalismes. Hi ha percepció de decadència europea per part de la població i de les classes dominants (p.ex: dadaïsme). Es tracta d’un capitalisme moribund.
A l’inici es preveu que la Guerra duri de l’estiu a l’hivern de 1914, i en canvi dura 4 anys. Es pensaven que es menjarien els turrons a casa.
- Aliats de la Triple Entente: França, G.Bretanya, Itàlia, EEUU, Japó, Rússia (238 Milions habitants total. Més població i més capacitat industrial).
- Potencies Central de la Triple Aliança: Alemanya, Àustria, Turquia, Bulgària (112 Milions habitants total).
Guerra de moviments.
Xq decideixen entrar en guerra els aliats malgrat la superioritat de la entente (potencies centrals)? La triple aliança tenen l’avantatge d’estar junts territorialment, en canvi els altres estan separats, per això ataquen primer ells; són agressius.
Ataquen per Bèlgica per entrar a França. Amb 15 dies es planten a 15 km de París.
A l’agost – Alemanya es troba amb vàries dificultats: - Ataquen per 2 fronts a l’hora amb la dificultat que això suposa: oest França i est Russia.
- El sistema de comunicació radial de França. Al principi dificulta el desplaçament dels francesos per la frontera i després el problema és pels alemanys quan estan a prop de París.
L’Atac per part de Gran Bretanya.
Guerra estàtica: guerra de les trinxeres La guerra estàtica és degut a la gran indústria bèl·lica i el seu desenvolupament. A la batalla de Berdún Alemanya gasta 1 Milió d’ubusos al dia durant 6 mesos per tal d’avançar 10 km.
Es tracta d’una economia bèl·lica. Fins i tot els sindicats estan supeditats a aquest tipus d’economia. És una Guerra Total: tot es subordina absolutament a la guerra.
- La rereguarda Pren importància i no només al camp de batalla. Un teòric italià postula que si es destrueix la societat es guanya la guerra. La segona guerra es basa en això; moren més civils que militars a la 1ª al revés.
1915- entren més països a la guerra, per proporcionar recursos.
- Itàlia: no entra a la guerra fins més tard xq vol negociar l’entrada. Negocia amb alemanya i Àustria: no va gaire lluny xq hi ha 2 problemes: 1. vol créixer com a nació adquirint territoris d’Àustria.
2. Els britànics, Rússia i França li ofereixen expandir-se per Àsia. Decideix quedar-se amb ells. Entra en guerra al 1915 és el primer país europeu q diu a la població q ha d’anar al front a lluitar i morir, “política moderna de masses” per justificar la guerra. Fixen a una persona per fer-ho: director del diari del partit socialista italià, Mussolini. Crea un nou discurs. Creador del feixisme.
- Japó: s’alia amb GB, Rússia i França. Japó ofereixen una flota mercant, q ajudarà a porta persones x lluitar. Rep a canvi el compromís de q permetran q construeixi el seu propi imperi al nord de la China.
Els que s’incorporen tenen poc a oferir. Apareix la guerra submarina dels alemanys.
Bulgària s’afegeix només per vèncer a Sèrbia (aliat rus) per conflictes territorials.
EUA i Rússia son els canvis que decantaran la guerra.
- EUA: s’havia declarat neutral, degut a que una part de la seva població eren irlandesos y alguns alemanys. Era la pau de la guerra, havia crescut molt degut a les guerres dels europeus, ja q no havien recursos i a EUA si van duplicar els beneficiïs.
EUA vol intervenir a Europa per obrir les colònies.
“Un pacifista interessat” llavors acaba intervenint per interessos colonials.
La major part de la població estarà d’acord en entrar a la guerra degut a que un vaixell americà es enfonsat x els alemanys.
Desembre 1916. Wilson presideix els EEUU com a polític demòcrata. És d’esquerres i mobilitza les esquerres i la extrema esquerra. Guanya les eleccions amb el lema de no entrar a la guerra com a pacifista, però hi entra amb l’interès de ser el mediador. No fan cas de les intencions conciliadores de Wilson, s’entossudeix i amenaça amb entrar a la guerra.
Abril 1917. Enfonsament del vaixell americà Florida per part dels Alemanys. Primer entra EEUU amb 100.000 soldats i n’acaba tenint 2 Milions.
Abril 1917 - EUA declara la guerra a alemanya i a Àustria.
Juliol 1917 es planten a paris soldats americans.
Març 1918 Es firma la pau de Brestlitovsk.
Octubre 1918 Revolució Russa. Els bolxevics volen negociar la pau. Negociació entre soviètics i alemanys.
Aquest mateix any la Rússia soviètica marxa de la guerra. El bloc dels aliats concentra forces contra l’entente sense Russia.
Les cartes de la població del 1917  El 80 % parlen de la Revolució Russa en un context de guerra total.
Desperta simpatia perquè vol acabar amb la guerra que ja porta milions de morts. D’aquest 80 %, un 30 parlen de pau, un 30 de Revolució, i un 40 de Revolució i pau.
9 de novembre de 1918  Liebneckt. Partit espartanista. És el numero 2 després de Rosa de Luxemburg.
Proclama la república alemanya i fa caure el Kaiser.
11 de novembre de 1918  Firma de l’amnistia entre Alemanya i la resta.
1919  Pau de París. Alemanya com a culpable de la guerra. Victòria dels punts de Willson (aparentment).
Nova configuració europea: Estats nació i no Estats amb vàries nacions. Creació de la Societat de Nacions perquè no torni a passar, en la Societat no poden entrar els que han perdut la guerra. Formen part les 13 nacions q han guanyat. No entra la URSS ni EEUU (aïllada).
Creació de nous estats de l’imperi austrohongarès, creació de Polònia amb la idea de estat-nació però és per a fer cordó sanitari contra la URSS. Alemanya perd les colònies. La guerra no va solucionar els problemes d’abans i provoca el naixement del comunisme i el nazisme.
Bombardejos a Catalunya Nova tècnica innovació: aviació.
Barcelonca: tot espai de guerra, bombardejos constants. Viurà a més a més, moltes baixes. 1939 bombardejaven bcn les tropes feixistes italianes q estaven a favor de Franco. Les illes balears menys Menorca, en mans dels soblevats (franquistes).
Dos motius por el qual se bombardeja bcn: - Part Tècnica Cuadricula urbanística, obertura al mar, etc.
Dos anys continuats de bombardejos, hi ha moltes fotografies de l’època. Aquestes fotos eren analitzades a roma, analitzaven diferents tipus de bombes, altures, lluny, tot per saber cm era mes efectiu bombardejar. Era un laboratori per saber com bombardejar.
Veure com es pot massacrar la població es més important que massacrar els soldats. Massacrar tots els que estan darrera, la població civil.
Barcelona era molt fàcil de bombardejar: - On esta situat, prop del mar.
- Es un mapa aeri fantàstic, per el pla Sardà, l’eixample de bcn, perfecte per bombardejar, per la perfecció de la quadricula.
- Part simbòlica: Aquests bombardejos no busquen matar ala gent, si no desmoralització de la població.
Barcelona queda com un gran símbol de resistència al feixisme de cara a Europa. Els feixistes havien guanyat sempre, era un fenomen imparable, gracies a bcn veuen q el feixisme es pot parar. Comença a crear-se grups europeus a favor de la república, per la seva lluita contra el feixisme.
Mites: 19 juliol 1936 a bcn: sublebats de les forces militars, havien guanyat a totes les ciutats menys a bcn quan la CNT cridar tothom a sortir al carrer per lluitar. Era la gran zona industrial de la república i on hi ha mes densitat de republicans. Es la gran reserva econòmica y humana de la república. I va acabar sent bombardejada per dissuadir aquest sentiment republicà.
Al març 1938 milloren les formes de bombardejar: bombardeig per saturació, varies files de avions, primer passen uns i maten els nenes de la plaça i dspres quan els estan ajudant ve un altre onada de avions. 3 dies de onades de bombardejos, ningú pot fer res.
Fins que EUA, el Vaticà i la ambaixada de alemanya, demanen que parin els bombardejos. I els paren encara que Mussolini diu q italià serà recordada com fundador del terror.
Com reaccionen les societats? Juny 1937 – es crea la junta de defensa passiva de Catalunya Febrer-juny 1937 Construcció de refugis mes del 80% els construeix la població. Normalment eren juntes de veïns, associacions. Recollida de diners per construir els refugis, ho construeixen les dones i nens adolescents. Estaven situats sota carrers o sota places. La generalitat fomenta a que es facin , molts subvencionats per ells. Hi ha refugis modulars o col•lectius. De modulars no queda cap, posteriorment es van destruir. Refugis de pagament: gent de diners contractaven arquitectes per q facin el refugi, zona de damunt de la diagonal. A Pedralbes hi ha un intacte, el refugi de govern de la república.
Els refugis es converteixen en un mirall de la societat, en bcn col•lectivament decideixen quedar-se. Molts arquitectes de refugis els agafen els britànics x preparar refugis a Anglaterra xq ja venia la II GM. Menys a Londres, q no se’n faran xq es refugiaven als metros.
No es van construir per 2 motius: - Els parlamentaris britànics consideraven que els homes britànics no podien amagar-se sota terra.
- Racisme, no volien barrejar ètnies de gent a un mateix refugi.
La defensa passiva de bcn funciona en salvar vides.
Finals 1938 opino societat catalana: “aquesta guerra s’havia d’acabar, la guanyes qui la guanyes”. Era un infern sobre la terra, aquest era l’objectiu, sembrar la por.
REVOLUCIÓ RUSSA 1917- revolució democràtica.
Procés polític que culmina el mateix any amb l'establiment d'una república que substitueix el sistema monàrquic (tsarisme) i s’estableix la Unió Soviètica.
2 fases: - La revolució de Febrer: caiguda del règim tsarista.
Es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caire liberal.
Només hi participa els camperols i els soldats.
El govern és acceptat perquè es planteja públicament l’objectiu d’aconseguir la pau, però en secret no trenquen acords amb els aliats (França i GB).
El govern és autoconstruit (govern provisional), necessita als soviets però a la vegada no els vol.
Tensió entre govern provisional i els soviets (aglutina a tots els socialistes).
La gent va sortir a protestar contra el règim tsarista, per la manca d'aliments i pel descontent de la participació en la Primera Guerra Mundial.
24 de febrer - Protestes violentes.
Sant Petersburg, van agregar-se a les protestes, en contraposició al que havia passat el 1905, i aleshores la protesta va agafar un altre aire més revolucionari.
2 de març - El tsar Nicolau II abdica.
27 govern provisional del Príncep Lvov amb Kerenski com a ministre de guerra. Objectiu: crear una República parlamentària occidentalista, representaven sectors de la burgesia liberal.
Període interrevolucionari Després d’un dia d’abdicar el rei, torna Lenin.
3 d'abril de 1917 – Torna Lenin, publica les famoses "Tesis d'abril" (anàlisis de com s'haurien de desenvolupar el polítics en aquesta nova etapa). Parla també d’aconseguir una revolució socialista afavorint el repartiment de terres i rebutjant la guerra.
30 d’abril – Es trenca el govern.
3 de maig – nou govern on Kerenski torna a obtenir el ministeri de guerra i el de la flota.
3 de juny al 24 – 1r Congrés dels Sòviets russos a Petrograd. Mentre Kerenski farà les seves primeres maniobres militars.
16 de juny a atacar les forces austrohongareses, una aventura que acabarà el 2 de juliol, casualment, dia en el que Trotski es fa Bolxevic. Kerenski, a banda de no treure'n res, es guanya un enfrontament amb el sector conservador de l'Exèrcit, liderat per Lavr Kornilov. Dos dies després, hi hauran protestes i manifestacions en contra del govern a Petrograd. Però destaca que, avançant dos dies més en el calendari, L'Imperi Austrohongarès, juntament amb els alemanys, contraataquen Rússia, que estarà en un estat de pànic i saquejarà la ciutat ucraïnesa de Tarnopol. Així, s'ordena l'arrest de líders bolxevics.
El 7 de juliol, el Príncep Lvov, dimiteix, després de ser el primer ministre de dos governs. És l'hora de Kerenski, que el substitueix.
Trotski, en vint dies d'afil·liació, ja va aconseguir ésser detingut, juntament amb Lunacharskii (22 de juliol).
El mes d'agost, 2 fets: - acabà el segon govern de coalició, en aquest cas de caire socialista, el dia 26.
- El dia 27 intent de cop d'estat fracassat pel general Lavr Kornilov, que va anar amb tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'exercit contra el govern provisional a Petrograd per instaurar una dictadura militar el 27 d'agost.
Paradoxalment foren els bolxevics (majoritàriament) els que salvaren la situació, aconseguint armes del mateix govern i frenant l'avenç de Kornilov a pocs quilòmetres de la capital. D'aquesta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els boxevics enfortits.
La Guàrdia Roja, nucli originari del futur Exèrcit Roig. Aquest fou arrestat i empresonat. Així s'arriba al mes previ a la Revolució d'Octubre de 1917: setembre.
1 de setembre, Rússia serà declarada una República.
Tres dies després, Trotski, és alliberat de la presó, i esdevé cap del Sòviet de Petrograd.
25 de setembre es forma un tercer govern de coalició.
- Revolució d'Octubre: creació del 1r estat comunista.
La Revolució d'Octubre, liderada per Lenin i el partit bolxevic, estava basada en les idees de Karl Marx i marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del Segle XX.
9 d'octubre de 1917 - Lenin va aconseguir que el Comitè Central Bolxevic aprovés, per deu vots a dos, la insurrecció armada.
11 al 13 d'octubre, es va donar el Congrés de Sòviets de la regió del Nord.
15, es forma el Comitè Militar Revolucionari, encapçalat per Lev Trotski.
25 d'octubre, quan s'iniciarà la presa del Palau d'Hivern.
Kerenski, decidí enviar l'Exèrcit, per protegir la ciutat, que estava dispersat per la capital russa. De totes maneres, no es va produir el 25 d'octubre, sinó el 7 de novembre, el fet és que en aquella època, Rússia encara feia servir el calendari julià, sense haver adaptat les reformes del Papa Gregori XIII.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ Aquell 25 d'octubre, els insurrectes es feren amb els punts claus de la ciutat, com per exemple els edificis més rellevants. Sabem, doncs, que a les 21:30 d'aquest dia, les tropes es fan amb el Palau d'Hivern.
D'aquesta manera, van provocar la fugida de Kerenski.
L'endemà, el 26 d'octubre, es duu a terme el Segon Congrés de Soviets. Aqui, els menxevics i la dreta social revolucionària, decideixen caminar per separat en protestes unitàries. Mentrestant, el mateix dia, es conformarà el Govern Bolxevic, en el qual serà Lenin el cap visible de l'Estat, president (establint les bases per la creació de l'URSS el 1923), junt amb quatre personalitats destacades; en primer lloc, Trotski que s'encarregaria dels Afers estrangers, Lunacharskii que tractaria el tema de l'Educació, Rikov com a ministre d'Interior, i Josef Vissarionovitx Stalin, Comissari del poble de les Nacionalitats. El seu nom originari, però, era Ioseb Jughashvili. El futur, li deparava un rol importantíssim en el sí de la història russa.
Fins el 30 d'agost de 1918, el govern liderat per Lenin, va dur a terme dues obres importants en el sí de la consolidació de la Revolució, com també del Partit Bolxevic en el poder sota la "dictadura del proletariat".
En primer lloc, Lenin va procedir al repartiment de terres entre els camperols pobres, sense indemnitzar els latifundistes, seguidament, el 3 de març de 1918, signaria la pau amb Alemanya, en el que s'anomena el tractat de Brest-Litovsk. En aquest tractat, Rússia finalment es retirava del tot de la Primera Guerra Mundial, quelcom que es demanava a crits des del poble, ja feia temps. Rússia no en va sortir econòmicament gaire afavorida puix que va perdre regions força fructíferes, però Lenin, pretenia consolidar la Revolució al poder i maniobrar a partir d'allí. Així, qualsevol intervenció de fora era un obstacle que s'havia de treure de sobre.
Lenin, que va veure el poder del seu partit, disminuït en les eleccions a l'Assemblea Constituent, a banda de suprimir-la, va decidir anar fent desaparèixer tota la sèrie de partits no bolxevics, com ara els burgesos.
Això, va fer crispar aquests sectors. Fanya Kaplan, membre del Partit Socialista Revolucionari, va ser la que el 30 d'agost de 1918, decebuda per la progressiva retallada de drets, engega tres trets a Lenin durant un míting. L'impacten dos, un a l'espatlla i l'altre al pulmó. Lenin va ser traslladat a la seva residència privada, al Kremlin, rebutjant anar a l'hospital, ja que creia que allí l'esperaven més assassins. Lenin, sobreviuria, tot i que cada cop amb una salut més anormal. El mateix any, el 1918, l'RSDLP, es transforma en l'arxiconegut Partit Comunista de Rússia, que el 1925 seria el Partit Comunista de l'URSS, any , el 1952, en què adoptaria el seu nom definitiu.
Tot i això, no evitarà la Guerra Civil Russa, que es va començar a desenvolupar la primavera de 1918, després que es creés l'Exèrcit Roig, el 28 de gener de la mà de Lenin, en un intent de controlar un poder clau com er a l'Exèrcit per tal de mantenir el poder. Sabia que això li havia permès arribar allí, com li havia près el tron al tsar.
Pel que fa al tsar Nicolau II en un primer moment, quan el març de 1917 abdica, marxa a Tobolsk (Sibèria) l'agost d'aquell any junt amb la seva família per ordres del govern de Kerenski. Allí van estar fins la Revolució d'Octubre, quan aleshores, presoners del govern bolxevic, es varen moure, juntament amb el seu seguici a Iekaterinburg al sòtan de la casa de camp de Nicolái Ypatiev. Allí 11 soldats afusellen tota la família alineant-los el 17 de juliol de 1918. En un primer moment no varen morir tots, com per exemple les filles, que es diu que duien tantes joies, que aquestes les varen protegir de les bales. Aleshores haurien mort, inclosa Anastàsia, a cops de baioneta i de culata de pistola.
Varen ésser enterrats per que no els trobessin després d'haver-los ruixat amb àcid sulfúric.
Guerra civil Article principal: Guerra Civil Russa La Guerra Civil Russa és el període que es desprèn dels fets de la revolució de 1917, al no triomfar en totes les regions el règim bolxevic. Dels llocs on no governaven va sorgir una contrarevolució després que els bolxevics es fessin amb Petrograd i Moscou. La guerra civil va començar la primavera de 1918 en un context molt complex, i va acabar el 1922 amb la victòria de l'exèrcit bolxevic i la futura fundació de l'URSS.
La Guerra Civil Russa: els dos blocs La desmobilització de l'antic exèrcit rus va produir l'aparició de bandes organitzades d'oficials i soldats, dedicades al saqueig. Però aquestes van ser reforçades per forces angleses i franceses enviades a Rússia per a la lluita contra els alemanys, que van canviar els seus objectius contra el nou ordre imperant.
A aquests exèrcits, s'hi van unir antics oficials tsaristes, aristòcrates, liberals burgesos i també socialistes revolucionaris a més d'estudiants. Amb aquests integrants, va formar-se l'Exèrcit Blanc, que va ser reforçat per partidaris i forces armades dels Estats independitzats. Enfront d'aquests, es trobava una força a penes creada, molt desorganitzada i pitjor fornida, tot i que superior en nombre: l'Exèrcit Roig.
La superioritat inicial dels blancs va ser poc utilitzada per la manca d'una direcció única i un pla concret, fruït de l'heterogeneïtat dels seus components. Al contrari, la gran capacitat de mobilització i resolució dels problemes d'instrucció, d'armament i proveïment, manifestada per la direcció de la revolució, va fer que aconseguissin rebutjar tots els fronts i arribessin fins i tot a les portes de Varsòvia. L'eficàcia de l'Exèrcit Roig, encara improvisada, va posar de relleu la capacitat organitzativa i el rigor funcional d'un "teòric" com Trotski, de ràpid ascens (una tasca que no fou reconeguda a partir dels anys vint); a més a més va pesar el suport que la pagesia aportava, ja que estava temorosa, el govern revolucionari havua aguditzat els ressorts de l'economia de l'estat, i havia adoptat un seguit de mesures d'excepció. El manteniment d'aquestes mesures en un règim en formació va fer néixer desequilibris crònics i noves oposicions.
Desenvolupament de la guerra La reacció davant la Revolució va empènyer les forces de l'interior de Rússia i les estrangeres contra el nou règim Bolxevic. El Regne Unit, França, Canadà, els Estats Units i 17 forces militars més van intervenir en la guerra civil contra els soviètics.
El bàndol anomenat "Roig" el formaven els comunistes i revolucionaris i el bàndol "Blanc" els monàrquics,conservadors, liberals amb un exèrcit en el que també participaven els cosacs. Els nacionalistes i anarquistes formaven un grup apart que, encara que amb una importància secundària lluitaren contra les dues faccions principals. Els nacionalistes lluitaven dins de l'exercit "Verd", mentre que els anarquistes eren els anomenats "negres".
La guerra va tenir tres fronts principals : l'est, el sud i el nord-oest. El cap d'estat soviètic Lenin no havia previst l'esclat de la guerra civil i al principi va infravalorar la força dels seus oponents. Els "Blancs" van establir, durant la guerra, diversos governs provisionals en les zones que controlaven que van degenerar en dictadures militars. L'exèrcit Roig estava millor organitzat, a més controlava la part del país més industrial i amb millors subministres i comunicacions especialment el ferrocarril. Cap a 1920 van cessar la majoria de les hostilitats però fins 1922 encara hi va haver resistència a l'extrem orient del país. El barógeneral Wrangel va dirigir la retirada blanca a Crimea i l'èxode cap a l'exili.
Al final de la Guerra Civil Rússia va quedar arruïnada, van morir uns vuit milions de persones i un milió, entre els quals es trobaven les classes més cultes, van exiliar-se. A això li va seguir les sequeres de 1920 i 1921 que van portar una fam extremada. La producció industrial i agrària va disminuir enormement i no es va recuperar fins la dècada posterior. De tota manera va servir per demostrar que el nou règim comunista no era tan feble com les potències occidentals pensaven i va significar la consolidació de les estructures de la Revolució Russa.
L'aixecament de Kronstadt Article principal: L'aixecament de Kronstadt En març de 1921, es va portar a terme un aixecament fracassat dels mariners soviètics contra el govern de la primitiva República Socialista Federada Russa a Kronstadt, una fortalesa naval a l'illa Kotlin en el Golf de Finlàndia.
Al final de la Guerra Civil Russa, Rússia estava arruïnada. Les sequeres de 1920 i 1921 i l'espantosa fam durant els últims anys van ser el capítol final del desastre. En els anys posteriors a la Revolució d'Octubre, epidèmies, fams, lluites, execucions, i la crisi general econòmica i social havien acabat amb una mica més de 20 milions de vides. Un altre milió de persones havien deixat Rússia, unint-se a l'exèrcit blanc sota comandament del General Wrangel a través de l'Extrem Orient o d'altres múltiples maneres, per a poder així escapar de les ruïnes de la guerra o de la persecució d'una o més faccions bèl·liques.
Aquesta insostenible situació econòmica va portar amb si aixecaments en el camp (com la Rebel·lió de Tambov) així com vagues i violents malestars a les fabriques. A les àrees urbanes, va sorgir una onada de vagues espontànies, i cap a finals de febrer Petrograd es trobava a la vora d'una vaga general. Va ser així que el 26 de febrer i en resposta als esdeveniments succeïts en Petrograd, la tripulació dels vaixells Petropavlovsk i Sevastopol van mantenir una trobada d'emergència i van acceptar enviar una delegació a la ciutat per a investigar i informar sobre els moviments vaguístics. Al retorn del delegat, l'endemà passat, aquest va informar a la resta de la tripulació sobre les vagues, contant amb el total suport dels marins, i la repressió del govern dirigida contra dels vaguistes. Aquells que van estar presents van decidir aprovar una resolució amb 15 demandes que van ser enviades a Petrograd.
Entre les més importants demandes exigides pels rebels es trobaven la reelecció del soviet, soviets sense bolxevics, el dret de lliure expressió i la total llibertat d'acció. Després de fracassar en la petició de les demandes, i per la recerca de la igualtat de sous per als treballadors i la fi dels bloqueigs de camins per a l'ingrés d'aliments a la ciutat, els mariners de Kronstadt es van alçar en rebel·lió en contra del govern bolxevic el març de 1921.
Els treballadors de Petrograd estaven sota la llei marcial i ni van poder ni van voler oferir massa suport als rebels de Kronstadt. El govern bolxevic va començar el seu atac a Kronstadt el 7 de març. Després de 10 dies de continus atacs, durant els quals moltes unitats de l'Exèrcit Roig van ser forçades a atacar "a punta de pistola" i durant el qual també alguns membres de l'exèrcit es van unir a la rebel·lió, la revolta de Kronstdat va ser exterminada per l'exèrcit, que comptava amb una mica més de 50.000 soldats sota el comandament de Mikhail Tukhatxevski. El 17 de març, les forces bolxevics finalment van entrar a la ciutat de Kronstadt després d'haver sofert prop de 10.000 baixes. Encara que no existeixen dades precises sobre els rebels caiguts en acció, els historiadors estimen que milers van ser executats en els dies posteriors i molts més enviats a camps de treball a Sibèria. Un altra gran nombre de rebels van assolir escapar a Finlàndia.
Les unitats de l'exèrcit roig van acabar amb l'alçament, que havia ressonat en sectors populars per la greu situació social que es vivia. En contra d'aquest descontent, Lenin, qui també va concloure que la revolució mundial no era imminent, va procedir en la primavera del mateix any a reemplaçar el Comunisme de guerra per la Nova Política Econòmica, que acabaria per treure al país de la ruïna.
[modifica]Del comunisme de guerra a la NEP (Nova Política Econòmica) Si a la Primera Guerra Mundial havia indicat la feblesa de l'economia i les infraestructures russes, la guerra civil les va fer enfonsar encara més, a causa de la disminució de la producció industrial, la reducció dels camps conrerats i la impossibilitat d'importació pel bloqueig enemic. Les necessitats de la guerra, com també els principis de govern comunista, van causar l'establiment d'un sistema sòcio-econòmic conegut com a "comunisme de guerra". Les mesures per a l'augment de la producció van centrar-se en la naciónalització de les grans empreses; van posar sota control dels comitès obrers la resta. Els esforços per armar i alimentar l'Exèrcit van absorbir una gran part de la producció. Per assegurar l'abastiment i posar terme al mercat negre, es va crear la figura del Narkomprond, encarregat de realitzar les requises; s'obligava al lliurament dels excedents que els kulaks ocultaven, pagant preus molt baixos.
Al mateix temps, va implantar-se un règim de racionament rigorós. Quan la guerra civil va poder considerar-se com a acabada el 1920, la nova república estava esgotada, l'economia, en bancarrota. Els canals de distribució havien desaparegut (les ciutats subministraven manufactures al camp i aquest no alimentava, llevat de fer-ho mitjançant requises als nuclis urbans), la direcció empresarial estava militaritzada, les mines estaven abandonades o arruïnades i els transports es trobaven desmantellats.
En el desè Congrés del Partit Comunista de Rússia, celebrat el 1921, la direcció va emprendre la direcció del país mitjançant la Nova Política Econòmica (NEP). No es tracta pas d'un sistema preconcebut i estudiat fins als últims detalls. Ben al contrari, va ser un seguit consecutiu de mesures, no sempre en la mateixa direcció, algunes preses per compensar, consolidar o abandonar-se d'altres. En el punt més important de la NEP, sens dubte, va ser l'acceptació de la iniciativa privada en la petita i mitjana indústria, el comerç minorista i l'agricultura. L'estat es reservava, en canvi, la titularitat dels sectors cabdals i la gran indústria, els tancs, els transports i tot el comerç exterior. El descontentament de la pagesia per l'ús de les requises forçades va solucionar-se substituint la coacció per un impost en espècies a partir de 1922, el 10% de la producció; l'excedent restant podia ser venut al mercat lliure, ja conegut. Aquesta mesura va animar la productivitat, a més de potenciar el comerç de productes manufacturats; la indústria es va posar en marxa, sobretot en funció de les necessitats de la pagesia.
La gran feblesa era el poc desenvolupament de la indústria pesant, fonament de tota de tota economia moderna i sector principal de formació del proletariat obrer, es base del règim comunista. Encara nacionalitzada, se li va aplicar uns criteris de productivitat capitalista –en contra dels assoliments socials dels mateixos treballadors- així va néixer l'anomenat "capitalisme d'Estat", i nombrosos trusts van confirmar la seva activitat sota control governamental; aquesta tendència va ser reforçada per la inversió estrangera capitalista.
Apuntes internet classe Causes: situacions polítiques, socials i econòmiques de Rússia.
- Políticament, el poble rus odiava la dictadura del tsar Nicolau II. Les baixes que els russos van patir durant la Primera Guerra Mundial van debilitar encara més la imatge de Nicolau.
- Socialment, el règim despòtic del tsar havia estat oprimint els camperols durant segles. Això va provocar tensions dins de la classe baixa rural que va desembocar en altercats.
- Econòmicament, la inflació i la fam per tota Rússia va contribuir així mateix a la revolució.
Una combinació d'aquests tres factors, combinats amb el lideratge de Lenin i Trotski, van conduir a la Revolució Russa.
Març de 1917 arriben 3 dirigents, entre ells Stallin: Eliminen el manifest del 23 de Febrer Recolzament de la Revolució.
Poder del govern provisional (lliberals). Revolució democratica.
Defensisime revolucionari.
Lenin es cabreja i envia telegrames. Demana la presa del poder del partit bolxevic (soviets). Perquè no s’entén la revolució (els altres comunistes). Han de ser ells lliberals a través de una revolució democratica amb assemblea constituent.
Lenin rep influencia de Bujarin (que vivia a NY amb Trotsky).
Bujarin plantejaba: El capital financer ha acabat subordinant el capital agricola i industrial (ho goberna). L’imperialisme aparca les crisis que hi han (nous mercats). Ha acabat sent la primera eina de l’avenç del capitalisme. Ha subordinat l’estat al propi sistema capitalista. Aixi, la destrucció del capitalisme implica la destrucció del sistema economica i de l’estat.
Lenin ho critica per radical i anarquista però en el seu llibre acaba dient el mateix.
 Russia no reuneix les condicions economiques (capitalisme avançat) però si les condicions politiques per la Revolució Socialista (poder popular; democracia).
Russia seria la punta de llança cap a Europa i el mon. Europa reuneix les condicions economiques i ajudaria a Russis que no les té.
Es fa la rev. Sobre la marxa (és més bo fer-ho que teoritzar).
Lenin  pa, pau i terra. Ho pronuncia en un discurs quan el reben i es gira cap als treballadors (saludo la revol socialista).
Creació Partit Comunista: No vol dir-se socialista perquè aquests han fet la guerra… Sorpresa dels companys  Lenin Bakunista. Dimiteix del càrrec.
Finals Maig 1917  Congres partit bolxevic. Les tèsis de Lenin s’imposen. Nova creacia bolxevics.
Convenciment a les bases  SOCIALISME.
Discurs exitós Integra la solució a la pau que no arriba. No té dirigents pel partit (no hi ha acord), les bases si.
Maig 1917  Arriba Trotsky. Està d’acord amb Lenin. També Bujarin. Són els nous dirigents.
18 Abril 1917.  Fora dels bolxevics. El govern provisional ha hagut de dimitir per les contradiccions amb el suport a la guerra.
Norodnya Volya (populisme). El subjecte revolucionari és el camperolat. No fa falta el capitalisme pel socialisme perquè existeix la MIR (prop comunal). Pels marxistes és com una heretjia. Això va petar i d’aui surt el marxisme radical (Partit Socialista Rus).
- 2 manxevics 6 nous dirigents - 2 eseristes - 2 socialistes independents Els bolxevics estan fora del govern. Fan una forta critica al govern i agafen força.
Juliol 1917  Hi han espontaneament insurreccions a Petrogat i Moscú. És un ocntext on encara hi ha guerra. El govern provisional acusa als bolxevics de ser els culpables perquè promulguen la rev. Trotsky i Bujarin els posen a la presó. Lenin s’escapa i es camufla a Finlàndia i va escribint cartes.
Agost 1917  Kornilov (zarisme) intenta un cop d’Estat aprofitant la crispació politica.
EL govern provisional treu els presoners (Trotsky, Bujarin) per aliar-se amb els bolxevics i para el zarisme (cop Estat).
25 octubre 1917  Reunió per prendre el poder  El prenen!! Creació de la comissió del poble. 3 Decrets: pa, pau, terra.
410 eseristes Assemblea Constituent.
175 bolxevics 16 manxevics 17 lliberals Els eseristes d’esquerra (amb la jurista S.Piridinova) més els bolxevics d’esquerra dissolen l’Ass.
Constiuent  Tot el poder als soviets.
Juliol 1918  Declaració del poble treballador.
1 – Estat federal 2 – Separació esglesia / estat 3 – Equiparació home / dona 4 – No delicte la homosexualitat 5 – Llibertat d’expressió: totom ha de tenir els mitjans tecnics per fer-ho 6 – Els drets només pels treballadors. És el primer estat proletari.
Març 1918  GB entra a Russia per acabar amb la Rev. Despres ho fan França, Japó i altres sumant 14 exèrcits.
1919  La Revolució es consolida (Fi de la revolució Russa – APUNTES CLASE ALABA) Sistema q estabilitza la situació.
- Deixa de passar gana a la unió soviètica.
- Lliure mercat de productes.
La revolució sembla q s’estabilitza.
Debat politic i econòmic.
Mort de lenin Profundament marcat per la mort de Lenin.
Culte de personalitat, desitg de q vol enterrar-se amb la seva mare. El momifiquen i el posen a un monument en una plaça. Dirigent infal·lible, nova forma de legitimitat estranyar amb el socialisme europeu.
- Mort de Lenin Son reclutats molts militars, era un partit petit i posa a ser un partit de masses, qui controla el partit es Stalin, els altres dos aliats Calivar i Ginoven, comunistes, representen com a superiors q Stalin.
- Problema: troskin es expulsat i se li dona un càrrec: president del consell nacional d’economia de la unió soviètica. Elabora un informe on preveu la crisis de les tisores 1925.
- Crisis de les tisores: productes produïts per la unió soviètica, son escassos. En aquest cas caurà el preu d’aquets productes. El bé q abunda, pujarà el preu (tot al reves). La unió soviètica no te 1 economia si no 2. Una sobre l’altre. En base a la industria d’europa, els russos venien els seus productes a europa.
- Economia camperola, autosuficiència, no venen si no q esta tancada: productes agrícoles abundants, pujen el preu, grans collites, el camperol esta aïllat de la industria xq ven els seus productes.
- Troski comença a treballar amb un economista: prebrazhensky. Aquest preveu una crsis econòmica, elabora una teoria: acumulació socialista originarai = aquells elements q fan possibles la revolució industrial. Ej. Mà d’obra, industria textil. Això ells no ho podran fer mai, els britànics van per davant, tenen molta competència. Havien d’inventar un nou model: inversió massiva inicial en les industries de casa. Sostenible si a l’hora nacionalitzen tota l’agricultura, treball camperol intens.
- Els treballadors a la ciutat per poder portar les industries de bens de consum i maquinaria al camp.
Per augmentar la producció. Plans quinquennals. Això serà la eliminació de la mec (antiga economia).
- Surt una alternativa d’un màxim dirigent: bujarin, economista brillant. Diu q troski te vritat, però q la solució esta en intensificar la mec. Als camperols sels hi ha de abaixar els impostos.
- 1925 el socialisme en un sol país.
Aquestes dos propostes trenquen el joc entre Stalin, ginaria i kaneret.
- Stalin recolza a Bujarin xq no vol ajudar a troski.
- Giovania y karin apollen a Troski 1927 lluita entre els 2 grups. No es una lluita econòmica si no de poder.
Guanya Stalin xq controla el poder de masses, neix l’Stalinisme.
Troski s’exilia fins arribar a mexic.
Que s’ha de fer amb la unió soviètica? 1927 troski agafa el seu programa el 1r pla quinquennal: nacionalització de la terra. Camperols explotats, moren 6milions de camperols i 9milions de camperols traballaran al sector industrial.
1939 – la unió soviètica s’ha convertit en la 3ª potencia economocia, despres de EUA i Alemanya.
Es un referent per la resta de països, davant del lliure comerç, per crear riquesa.
La unió soviètica es un model referencial per la resta de països.
El q agafa Bujarni es la idea de un socialisme en un sol país.
Podem construir socialisme, l’utopia socialista, patria dels treballadors del mon, on els treballadors governen.
1939 – pacte entre Stalin i Hitler: mite de la unió soviètica, com convençer a la població q aquesta utopia es viable. Es possible ja q son l’unic país q van vençer al nazis.
36 – 39: q pasa políticament? Els grans judicis, depuració massiva dels dirigents de la revolució russa xq mentre dintre del partit hi ha gent q sap en q es basa el socialisme. Els vells bolxevics “moren” tots.
Revolució q es fa amb una democràcia imaginaria inicialment xq hi ha una guerra civil, fa desaparèixer la base de la revolució. L’unic q queda es el partit, aplica la ned q elimina el pluripartidisme, creia q era transitori, acaba convertint-se en un partit q dominara l’estat. Nou poder al darrere, llegitimat. (fins aquí la unió soviètica).
PART 2 HISTORIA T.2: ALTERNATIVES I REACCIONS: comunisme, feixisme i crisi.
COMUNISME L’Abril de 1917 apareix el comunisme propiament dit, separat de l’anarquisme i del socialisme. Suposa una nova forma d’oraganització sociopolitica, tot i que com a ideologia ja existia (Manifest Comunista del 1848 i les Revolucions a França on apareix). S’ha d’entendre la seva aparició com a coneqüència de la 1ª Guerra Mundial.
2ª Internacional (2ª AIT). Hi ha en el seu si un gran debat sobre la guerra. Apareixen dos postures. La primera és de l’Amemanya i Àustria que postulen que no es pot fer res. La seogona , pròpia del Partit Socialista Francès (Jean Jaurés) que postula que la guerra es pot guanyar i la Internacional ha de fer politiques contra la guerra. Al 1868 la AIT ja decideix que en cas de guerra, els obrers havien de fer vaga general per paralitzar la guerra.
Durant la guerra francuprusiana, Bebel i William Liebneck (membres i diuptats de SPD) votaren en contra del finançament de la guerra (crèdits de guerra). Els empresonen per traïció a la pàtria. Aquí es veu com hi havia una tradició antibel.licista.
1907. En el Congrés de l’AIT a Sttutgart, es discuteix sobre la guerra. Es declara la guerra a la guerra.
Guanyen els fracnesos. Però no queda clar com s’ha de fer. S’aprova una moció per 3 dirigents molt joves (Rosa Luxemburg, Lenin encara desconegut i Martov). Es decideix que si hi ha una guerra es movilitzen en contra i s’aprofita oer fer la Revolució i derrocar els que l’han provocat.
Buró. Es posposa la decisió sobre la guerra. Rosa Luxemburg i Jean Jaurés fan un miting on ella calla i ell fa un gran discurs pacifista. A ella la posen a la presó i a ell el maten. Acaben fent un discurs patriòtic (voten crèdits de guerra). Al govern els interessa que els treballadors (sindicats del Partit Comunista) no fagin vaga.
Alguns acaben col.laborant amb el govern. Això suposa una contradicció en el si del partit que explica el trancament del propi. Rosa Luxemburg agafa una forta depressió a la presó.
D’aquí sorgeixen els intents de reorganització.
Partit Socialista Rússia i Partit Socialista Sèrbia. Actuen completament diferent. Voten en contra dels crèdits de guerra i declaren la vaga general a Moscú (140000 treballadors).
Els dirigents anarquistes de AIT (Guilleume, Kropotkin) es declaren a favor de la guerra.
Cartes d’Espartaco. Són cartes desde la presó dels diferents dirigents desde la presó per denunciar la guerra. És una firma que la gent posa a les seves cartes.
Rosa Luxemburg: supera la depressió i escriu un bon manifest en contra de la guerra.
Clara Zetkin: dirigent més important de les Dones de la Internacional.
Karl Liebneckt: diputat SPD. Dirigent de la Internacional Socialista Juvenil.
Franz Mehring: Autoritat moral. És l’ultim amic viu de Marx. Anuncia la traïció a les idees de Marx.
El 1914 Liebneckt és el primer en votar en contra dels crèdits de guerra. El fan fora i l’envien a la guerra.
Lliga Espartaquista. A partir de 1917 té força. Aglutina molts obrers (sobretot de la mineria).
A partir de 1916 també a frança (CGT) i Gran Bretanya (Partit Laborista) es posen en contra. Ja el Març de 1915 hi ha una primera reunió clandestina de la Internacional Socialista de les Dones (Clara Zetkin) entre dones de diferents països (es reunexien amb “enemics”). Fan movilitzacions pacifistes. Una d’aquestes dones és una bolxevic que no està en contra de la guerra sinó que està per la destrucció del capitaslisme.
L’Abril de 1915 es reuneix la Internacional Socialista dels Joves. Hi ha una moció i els francesos , alemanys i russos decideixen “pau entre pobles, guerra entre classes”.
Zinnerwald. Reuneix 38 delegats de 38 països per discutir com acabar amb la guerra. La postura majoritària decideix realizar movilitzacions per parar-la. Decideixen que els socialistes siguin els mediadors. La postura minoritària (Lenin) postula que no s’ha de fer la guerra, sino la Revolució.
L’Estat pren la decisió errònia d’enviar els activistes al front, ja que aquests segueixen sent activistes a la trinxera (oficials morts per l’esquerra).
Què fer (Lenin). Resoldre les preguntes: trencar amb la Internacional? Crear nou partit? Entrar en guerra? Els bolxevics ho tenen clar. S’ha de fer la Revolució, s’ha de crear un nou partit i una nova Internacional.
Els bolxevics són un element extrany dins els socialistes europeus. Tenen un model propi que influeix en els comunismes del s.XX. Generen els socialistes russos. Generen estratègies revolucionàries diferents i una organització tmb diferent.
És diferent perquè està actuant només a Russia, que és un pais unic. És un pais retrassat i modern a la vegada. És el més gran d’Europa. Té el zarisme, acaba de sortir del feudalisme. El 87% de la població viu al camp (res a veure amb la Rev. Industrial europea). És una agricultura retrassada.
Condicions històriques. Que coincideixen amb l’aparició dels bolxevics. Del 1897-1913 la població urbana creix molt (70%).
És el primer pais de capitalisme perifèric. La industria està en mans dels inversors europeus. Poden convertir la gent camperola en obrers. És el pais amb la industria més moderna (és una mena de colònia europea). Els sindicats estan controlats per l’Estat. El proletariat industrial és un sector molt fort; sense gairebé burgesia ja que la inversió és forànea.
Apareix un 3r sector format per la classe mitja camperola universitària sense lloc en el sistema antic.
Aquests acaben sent dirigetns bolxevics. És com es rep el marxisme.
Es tradueix en rus el Manifest Comunista per part de Bakunin. El llegeix la burgesia perquè justifica que en el pas al socialisme ha d’esxistir el capitalisme.
Noropniki (populisme). No són marxistes, inclús en els inicis es declaraven anti-marxistes. No creuen que sigui necessàri el capitalisme per arribar al socialisme. El camperolat hi juga un paper important. El germà de Lenin és el principal dirigent. Acabaran sent bolxevics alguns membres, com Trotsky.
Les MIR (terres comunals) encara existeixen a Russia, en canvi a Europa se les havien carregat. Això permet passar del feudalisme al socialisme sense passar pel capitalisme.
D’aquí en sorgeixen dos grups. El primer, el PSR (Partit Socialista Revolucionari, són azaristes).
Organitzen els camperols per a la Revolució i són aliats amb els bolxevics en la Revolució. El segon, el 1888 està format pel dirigent Plejanov (del grup“emancipació del treball”), Lenin. El 1895 es funda SDKIL (Partit Socialdemòcrata Polònia i Lituània) i el BUND (Lliga de treballadors jueus).
Finalment el 1897 fundaran el POSDR.
EL FEIXISME L’últim intent de aconseguir integra aquesta societat de masses dintre d’un estat restringit on es permet votar a tothom, aconsegueix sufragi universal, apareix a Europa després de la 2ª Guerra Mundial al estat del benestar. Drets socials.
Com neix aquest fenomen? Neix a italià.
Sorgeix pels grups de Mussolini: FASCIO (palla junta=força) el crea Mussolini. Xq neix això a italià? Entra tard a la guerra 1914, sota la idea de una guerra curta.
1915 com convencem a una població de que ha d’entrar a la guerra? Per l’esquerra q esta a prop de les masses: Mussolini dirigent del partit socialista italià, escriu en un diari, dimiteix del socialisme i fa propaganda per entrar a la guerra. És la ideologia de la Itàlia proletària nacional. Crea el FASCIO; suposa la primera mobilització revolucionària d’un sector conservador. És reaccionària amb el procés revolucionari d’Itàlia. És el Risorgimiento. És fals la unificació italiana; no hi ha llengua pròpia, n’hi ha moltes.
Crea el moviment FASCIO de convat: 100 persones (seguidors de Mussolini + futuristes + arditi(membres de les tropes d’elit). Moviment brutal, veterans de guerra molt reconeguts, un cop acabada la guerra tenen problemes d’integració social.
1919 es presenten a la seu del govern italià i l’asalten, es van amplian i van invaint.
El seu programa te un gran enemic, son antisocialistes, el principal càncer de la societat es la lluita de classes, ja q afavoreix la desunió de la nació.
Forma part d’una conspiració contra la nació.
Proclama la violència com a principi polític, acció política. Els forts sobreviuen.
Estan a favor de: L’expropiació de les propietats privades de l’església a italià.
Impost del 85% de la guerra.
8h jornada laboral.
Els treballadors poden ajudar a la producció tècnica, no només els jefes.
Anti-socialista, anticlerical, anti-intel·lectual, anti-capitalista, revolució, volen trencar amb tot.
Feixisme com a moviment polític: es una ideologia q no te referencia intel·lectual, no hi ha grans teòrics feixistes, no hi ha pensadors ideològics.
“és tan sòls veritat quan ajuda a complir-se el destí d’un poble” No vol la rao ni la teoria.
No pretén ser universal.
Nomes els interessa els essers humans italians.
Construir una nació q domini la resta de nacions.
Renega de la modernitat.
Qui els recolza? Veterans de guerra.
Gran part de les classes mitges q estan vivint la crisis econòmica. Els jefes incrementen els preus dels productes xq els obliguen a pagar més als treballadors = inflació. El gran afectat es la classe mitja: empobriment i pèrdua de protagonisme. El feixisme trobara en aquest sector, grans seguidors.
Treballadors industrials, base dels nous partits comunistes i del feixisme.
Factors q expliquen l’origen del feixisme Societat de masses: s’han de crear partits de masses.
Provoca el naixement d’un nou pensament reaccionari, ha de governar la elit a les masses, però no com abans.
Finals s.19: apareix una nova forma de veure l’esser humà: animal irracional (Froid). Es teoritza com funciones les masses i les seves passions ocultes e irracionals.
La guerra, sense la guerra no existiria: el feixisme, base social de exconvantents, descrèdit de les creences en q s’havien basat els europeus. Espai on el feixisme podrà progressar, passa de ser un moviment marginal a un moviment polític de masses.
La il·lustració, el gran projecte de la raó, del esser humà, base del progres general. Llibertat, igualtat. El feixisme es la negació de tot aquest projecte de la il·lustració. Reacció contra la modernitat, Nega q el esser humà raó.
Retornar a la harmonia social, als camperols a la vida tranquil·la, idea de retorn, acompanyat de tècniques de propaganda, es únic, revolució dualitat: rupturista i evolutiu (modern).
Acaba convertir-se en el gran moviment, xq? No es pot entendre sense el marc polític de italià.
Q passa a italià durant aquest anys? El bienni roig: revolució anti-capitalista.
Al nord d’Itàlia (Torino y milà) les grans capitals industrials (fiat), ocupen les fabriques i segueixen produint, per expulsar els amos. Com uns “soviets”. A l’hora, al camp del nord d’Itàlia, regions agrícoles de gran riquesa, hi ha una gran agitació camperola q busca ocupar les terres i millorar les condicions de vida.
Tot s’està descontrolant, sistema polític italià està bloquejat.
1919 – 1es eleccions per sufragi masculí, fet q transforma el sistema polític italià: - Els feixistes es presenten com a proposta política i treuen pocs vots. “sembla que fracassen”, el partit més votat es el partit socialista italià, però no te majoria absoluta, semblen molt disposats a fer la revolució.
- El segon partit més votat es el partit popular italià, es un altre intent de solucionar el problema de les elits: els democratacristians, conservadors i moderats de base catòlica. Acabarà funcionant xq lliga església i política (24% de vots), no poden governar xq mai aniran en contra d’allò que digui el papa, son obedients al vaticà. (anys enrere italià expulsa al papa, per això no es positiu q aquest partit vagi amb el papa).
- Coalició de partits, governen, partits format per molts partits, duren poc.
S’aprova una mesura x la qual tots els diputats italians tenen sou vitalici, només si la legislatura dura més de 2 anys.
Com acabaran governant els feixistes? A les zones camperoles guanya els socialistes, control de mercat laboral, al nord d’italià, era obligatòria unes bosses de treball, obligats a contractar els camperols allà. Es aquest “Inem” qui et marcarà quin sou haurà de cobrar aquest camperol i si no estàs d’acord, no el pots contractar.
Es aquí on el feixisme on trobarà camp per ampliar-se, no el feixisme polític si no el feixisme com a fenomen de violència, es conegut com Squadrismo. Formes d’actuació militars, aquest feixisme esquadrista va als pobles del nord d’Itàlia (no a les ciutats) i assalten i destrueixen aquestes bosses de treball i els partits socialistes, i els 4 primers mesos maten a tots el alcaldes triats, això ho fa quan hi ha algú que li deixa actuar, q es l’Estat i acaba sen recolzat i finançat per els terratinents del nord d’Itàlia, no només son “matons” si no també actuen políticament.
1920 - comencen a ocupar els llocs dels alcaldes, van més enllà. Polítiques d’obres publiques, son una proposta política q comença a controlar el nord d’Itàlia, això fa q per la resta del país sigui interesant ja q mai ninguna havia pogut controlar-lo. Alhora va canviant els seus principals ideals, ara passen a estar amb els monàrquics i eclesiàstics, estan a favor de treue les propietats privades a estrangers i a els enemics de la pàtria.
1921 - es convoquen eleccions, tornen a guanyar els socialistes però no tenen suficient força, l’antic partit liberal a creat una nova forma el bloc nacional, en aquesta coalició el partit liberal ofereix als feixistes, (dels 100 diputats, 35 son feixistes), les elits integren els feixisme, ataca l’agitació social i això els interessa. Q voleu? 35 diputats. Cert marge de control polític per part dels liberals. Aixo fa q les squadres augmenten, i van actuant per tota italià contra socialistes i republicans, això fa q el partit socialista (el mes votat) es trobin q els estan massacrant i el partit socialista ofereix el seu vot al partit q vulgui, a canvi de que l’estat italià acabi amb els feixistes. Proclamació purament defensiu. Cap partit esta disposat a ajudar-los, i el partit comunista i socialista van a una vaga general 1922, amb una clara reclamació q pari la violència.
Actua Mussolini, trencant la vaga general, destrossant-los a tots. Això suposa q augmenta els seguidors, xq demostra com es pot acabar amb les vagues, i far q els industrials el recolzin. Els ajuda a recuperar aquella força q havien perdut. El nou moviment ara es un partit: 1922 - marxa sobre Roma, moment mític del feixisme. És un espectacle, consisteix en que el poble italià a partir del moviment feixista que li permet recuperar la gloria perduda. Comença a regenerar-se feixistes en marxa van avançant per els pobles i en cada poble les autoritats accepten q passin inclús amb reverencies, i van passant fins arribar a roma on assumeix el poder. El rei d’Itàlia qui es qui nomena el 1r ministre, rep a Mussolini i el fa president.
Arribada dels dirigents feixistes al poder, no es encara el poder feixista. S’integra en el poder, li donen una mica de poder ministre d’interior.
1923 Mussolini pren varies mesures: il·legalitzar el partit comunista italià. Integrar dins el partit feixista a diferents partits petits a nacionalistes de dretes, i sobretot i es cosa clau, la nova llei electoral de 1923: aquell partit q sigui el més votat a les eleccions tindrà automàticament 2/3 de la càmera de diputats de representants. Absoluta amplia, i els altres la resta. Aquesta llei l’havia d’aprovar amb un altre partit, els liberls si els ajuden. Els populars demòcrata cristià esta en contra, però rep una ordre directa del vaticà, per a que voti que si. La llei s’aprova i quan te aquesta llei, convoca unes noves eleccions al 1924.
1924 - Eleccions d’extrema violència contra els socialistes, els comunistes es presenten amb marca blanca, procés molt dur contra els socialistes. Manipulació de vots. Amb això guanyen.
Al 1924 te 2/3 del parlament. Ara ja te un govern format per feixistes i un parlament gairebé feixista.
L’esclat final es quan passa el Cas Maetotti fins gener 1925, dirigent jove del partit socialista italià, dirigents d’esquerra d’europa. S’adona que això s’ha de parar per evitar-se. Apareix mort i tothom pensa que va ser Mussolini (el president) a ordenat la mort d’un diputat. Sensació de impunitat absoluta, en comptes de moderar-se.
Juny 1924 - els socialistes marxen del parlament, els únics que no marxen son els comunistes xq diuen si no tenim un pla alternatiu li donen tot el poder a Mussolini.
Es plantegen dos opcions: vaga general o fer un parlament alternatiu. (declaran q son els representants de la població italiana) però no ho fan xq el partit central (democratacristians) el vaticà els hi ordena que no els poden recolzar. El rei no fa res i llavors tornen al parlament al 3 gener de 1925, Mussolini fa un discurs: heu viscut d’il·lusions, jo soc el crim, en 48h acabarà el estat. Neix un nou tipus d’Estat.
Moviment molt polèmic.
Interpretacions: el feixisme ha estat: ESTAT SOCIETAT POLITICA: (conjunt de partits polítics, president, etc, un peu en el estat i un altre fora) SOCIETAT CIVIL: (tots els grups, indicats, esplais, associacions, etc.) SOCIETAT ECONÒMICA: (empreses) Les dictadures ataquen normalment al S.P. i una mica al S.C.
Però en el cas del feixisme vol que totes aquestes divisions sigui només una (menys la societat econòmica), amb un únic poder i dirigent, Mussolini. Es l’últim intent d’integrar a les masses sense sufragi universal, menys la societat econòmica, xq no fa falta modificar-los xq ja van amb ell. (això es una interpretació). Diuen que no va ser un estat totalitari per aquest fet de q l’economia estava fora, el totalitari era el nazi, però això es opinió personal.
Com es construeix el feixisme forma d’organització del poder executiu.
Mussolini ja no es el president d’italià si no que es Durtche: il·legalitzen el poder socialista italià, el papa ordena als populars que es dissolguin (afavorint al feixisme), la resta de partits son invitats a integrar-se dintre del partit feixista.
Forman així un únic partit: partit nacionalista feixista.
Farinacci farà que es depurin (assassinats) aquelles persones q no els segueixin fins el 1927 q s’acaba quan l’únic organisme que no esta controlat a italià es el partit feixista, te una premsa pròpia no controlada per l’estat. L’única supervivència de la democràcia esta dintre del partit, entra Turatit un nou secretari nomenat per Mussolini, al 1927 tota la premsa son controlats per l’estat. Controla tota la societat menys la societat econòmica.
EL FRANQUISME 1934 LINZ - Escoles interpretatives: aquella que afirma que el franquisme es una dictadura autoritària, no totalitària = no es feixisme, de pluralisme limitat, sense ideologia rectora. Xq fan aquesta definició? Negociació 1964 bases EUA negocia amb el franquisme, posar bases nord americanes, sorgeix el dubte de si EUA es si esta negociant amb un regim feixista.
L’escola tindrà els seus seguidors, primer a Madrid amb Javier Tusell, valencià amb Ismael saz, i a Catalunya Joan maria Thomas. Debat, parlen de dictadura faxistitzada, amb elements fascistes, però no faixiste.
L’altre escola que opina q el franquisme si es faxisme es: barcelona Josep fontana, es pot veure en q quan expressaven el q era realment, s’expressava cm a feixisme, 1945 el franquisme es troba sol, l’últim país d’Europa. La Onu retira als espanyols xq diu q el seu poder es il•legítim. Democràcia orgànica, els parlamentaris triats son triats per els 3 tercios: corporatiu, municipal i sindical.(no era democràtic).
Dictadura militar, el dictador es el cap del partit feixiste. Franco no es un militar es el cap de la falange espanyola. No es legitima el seu poder que sigui militar si no xq es el cap. Es molt més que una dictadura de caire militar.
Idea de irrellevància d’un partit únic, la falange servia per muntar-li les concentracions de masses a franco i no servia per a res més. La falange es un intent constant i fracassat de poder, va ser derrotada moltes vegades. La falange era un partit q es crea al 1931, el funda el hijo de primo de rivera.
Adolfo Suárez ultimo movimiento de la falange espanyola. (secretari de la falange). Quan es president pensaven q era la continuïtat de franco.
El franquisme es una dictadura de pluralisme, això vol dir que es la idea q aquell que dirigeixen l’estat, no son feixistes o molts pocs, son monàrquics etc son famílies ideològiques diferents, però hi ha moment on dominen uns i a vegades uns altres. Per això no es pot dir que sigui feixisme.
El que argumenten els altres es q es cert q els dirigents franquistes tenen orígens diferents i que defenses diferents ideologies, però no son famílies ideològiques diferents. Els uneix un conjunt de ideals iguals, molt semblant a un sistema feixista.
Ideologies diferents però un mateix partit.
El últim argument es el paper del catolicisme, la església dintre el franquisme: El feixisme no es franquisme diuen: l’església catòlica dintre el franquisme es una institució autònoma del regim, fa la seva vida. Hi ha moltes organitzacions al voltant de l’església q tenen autonomia. La existència d’aquesta autonomia seria la demostració mes palpable de que el franquisme no es feixisme, xq ell te un control autoritari i en canvi el franquisme no es així xq accepta aquesta autonomia.
El feixisme alemany es limitador de la raça ària, la construcció del feixisme alemany ha de destruir 3 estats per tindre nomes una única raça. Feixisme italià: es nacionalista si que busca un imperi, proletari q lluita contra les nacions opressores, el component de la ideologia no es racial com en el cas dels alemanys. Es que pensen q el feixisme si es franquisme diuen que el que es produiria si en el cas nazi seria racial, nacional catòlic en espanya, i italians nacionals. L’església no es un limitador anys 40 y 50, no es un imitador del franquisme, no limita al franquisme, es el gran projector del franquisme, permet que el franquisme arribi a tot arreu. Gran catalitzador.
El feixisme elimina el estat i les clases socials xq debilita la nació y la divideix.
Primera fase Volen una unica societat, com a productors, no hi ha diferencies entre obrers i empresaris, aiox es la teoria, però a la practica. Acords de fallaccio vidani: la cofindustria = ceo (patronal centra de italià) organització patronal que negocia amb el feixisme, per saber que pensen fer amb la lluita de classes. El primer q s’imposa es q el feixisme eliminarà el dret a vaga. Dissol tots els sindicats menys el feixistes, i decreta que la patronal, tots el canvis laborals els haurà de negociar amb el sindicat feixista. A canvi de tot això la cofindustria entra com a organització dintre del organisme de govern d’italia.
Segona fase: 1923  nova llei electoral sobre la representacio proporcional (el partit més votat es quedaria amb 2/3 de la càmara). Ilegalització del PCI (es presenten amb marques blanques).
Els altres ho accepten perquè: El PPI volia votar en contra però el Papa ho nega. El PSI no té prous vots.
1924  Eleccions. Destrucció de centres socialistes (prohibició). Manmipulació dels vots.
3ª Fase. El cas Matteoti; aquest analitza el feixisme no com un problema conjuntural sino com una amenaça amb la que s’ha d’acabar tot fent aliança. El maten. Marxen tots del Govern excepte el PCI (marca blanca). Es troben a Aventino i formen un parlament alternatiu (tenen la sobirania). El Papa no els hi deixa als del PPI.
1925  Discurs de la Por de Mussolini.
Integració dels partits en un.
Partit Unic.
PSI ilegal PPI desapareix (ordre del Papa) El Consell Feixista és ara la cambra alta de l’Estat.
Farinari (molt radical). Com a secretari genral del P.F.Del 1924-27 ataca a tots els funcionaris que no són prou feixistes. És massa radical i el cambien pel sec.gen Tuati.
Es crea el Delegat del Govern per treure poder al partit. Sistema vertical.
1925  Acords de “Polazzo Vidani” entre el govern i “Cofindustria” (patronal). Prohibeixen la vaga, els sindicats i instauren els sindicats feixistes.
Eliminació de les classes a través del sindicat unic (tots productors). Cofindustria es converteix en la unica organitzacio no feixista representada a l’Estat.
1927  Creació del cos legislatiu que justifica l’Estat feixista. Eliminació de la Constitució.
“Carta del Laboro” nació productora. No hi ha treballadors. Creació de les juntes laborals. Reducció del sou un 20 %.
Carta del lavoro italiano: document que explica que es el feixisme italià, declara que italià es una nació de productor on no hi ha obrers ni empresaris, si no q nomes hi ha productores que tenen guies, els empresaris. La figura del empresari es converteix en petit cabdills que porten a la gloria a italià.
El lavoro es una junta on acorden que cobraran cadascun. Així superen el problema de classes. Ja no son treballadors, son productors.
7è Congrés dels Comunistes Es creen els moviments populars. L’objectiu principal és parar el feixisme, que representa un perill en si mateix al marge de la lluita ideologica capitalisme / comunisme. Aparquen els seus objectius revolucionaris.
Volen construïr amb França i GB la coalició antifeixista.
Pacte de Münich. Hitler promet no atacar França ni GB. La URRS ho interpreta com que Hitler no avançarà cap a l’esquerra sinó casp a Russia.
23 Agost 1939. Pacte de Ribenter, Molotov (ministres alemany i rus). És un pacte de no agressió publicament de no atacar GB ni França. Però en les clausules secretes Alemanya ataca Polònia amb parts alemanyes i russes.
1 Setembre 1939. Hitler decideix atacar Polònia. Polònia no era un estat germànic; era un estat nou de la 1ª Guerra i depenia de França i GB, a diferencia de Austria que si ho era i on es realitza un atac ràpid i ben rebut.
3 setembre 1939. GB i Fr decideixen atacar Alemanya.
1939-41. Es produeix la guerra només entre GB, França i Alemanya i una mica Itàlia. És una guerra de lògica militar.
L’esglesia –Feixisme: Inicialment l’esglesia tenia varios factors per no lligar.
Al principi es proclama anticlerical, d’entrada no el veuen amb bons ulls. Es va construir en contra dels estats papals, conflicte de més de 40 anys que es va arrossegant.
Mussolini proclama que l’esglesia forma part, el papa afavoreix l’ascens dels feixistes, obliagn per exemple a que es retirin el partit popular italià (el 2n partit mes fort d’italia). Xq ho fa? El papa es Piu XV no es que el papa sigui feixista si no que veu q es l’unic moviemnt polític que en la practica atura als socialistes i republicans, per això el recolza, hi ha un interès. Mussolini el recompensa al 1925 quan pren 2 mesures claus: Permet per primera vegada q la religió catòlica sigui ensenyada a les escoles publiques.
Salva la banca vaticana. Que en aquell moment es trobava en una crisis financera i la rescata.
Febrer de 1929 pactes de Letran: conveni amb el vaticà, un conveni de relacions entre dos estats. Es la 1a vegada que es reconeixen els 2 estats legítims. Que estableix aquest pacte? Religió catòlica obligatòria en les escoles.
La religió catòlica es la religió oficial del estat.
L’església es l’únic organisme dintre del estat feixista que te autonomia, sense passar pel control de l’estat.
S’estableix com una organització autònoma dintre de l’estat italià.
Reconeixement de que els estats papals que es va quedar italià, com va ser una expropiació, l’estat italià li pagarà 750milions de lires al vaticà en concepte de recompensa, de un bilió de lires. Per compensar-lo per l’expropiació.
Economia feixista No hi ha un model econòmic feixista. Inicialment es en política econòmica profundament: - Baixar salaris - Eliminar el impost sobre la renda (impost regressius) - Privatització de les companyies d’assegurances i la telefònica.
Això portara a una profunda crisis econòmica, baixen els salaris i pujant els impostos que agravan mes als pobres. Bloqueig econòmic al 1928, al 1930 tindrà un sistema industrial que baixa la seva producció un 25% i molt atur.
Aquí comença el feixisme interventor: - 1934 prohibeix als bancs donar crèdit, nomes l’estat pot donar crèdits.
- IRI - Inversió publica potent sobre la societat.
Desplegant el seu projecte: productes militars exportant-los a altres països.
II GUERRA MUNDIAL Filipines Japó grans creixement econòmic q provocarà una transformació de la societat, pràcticament es dobla la població en 20 anys. Anys 20 i 30 gran creixement industrial amb una nova classe social, amb sindicats i sorgiran 2 partits: partit socialista y comunista, cultura molt tradicional de poder. Produirà un “feixisme propi” (es debat molt aquest tema).
Desapareix el pluripartidisme, s’instaura un partit únic q forma part del estat, el cap es l’antic emperador: Hiro Hito màxim dirigent. Ells eren superior als indis, coreans etc. Domini total de tota Asia. L’imperi asiàtic controlat per les potencies europees. La primera potencia es corea, es el país q més pateix la colonització japonesa d’una forma ironia xq la població originaria dels japonesos son coreans 1910-1931 Japó comença a invair tota la xina i a invair tot l’imperi fins al 1941 q envaeixen indochina francesa (l’actual Vietnam) aprofiten a q els francesos estan derrotats per els nazis. Amb la invasió de Indoxina esta disposat a desafir els grans imperis, això provoca q gran Bretanya i estats units llançin un ultimàtum a Japó on li diuen q avandoni indochina i totes les conquestes del útlims 10 anys o si no els hi feien un embarg de petroli, xq japo no te accés al petroli, no te matèries primes llavors volien tallar-li “el grifo”.
II guerra mundial: inicialment no es una guerra per acabar amb la potencia contraria, quan alemania comença la guerra alemania vol acabar amb la resta però en aquest cas japó no vol invair estats units si no q vol construir el seu propi imperi. Es una guerra inicialment clàssica de domini colonial. Per poder construir el seu imperi ha de construir ..... 7 de desembre de 1941 Pearl Harbor es atacada per Japó fa un atac per sorpresa i destrueix la flota d’avions de estats units. Automàticament italià i alemanya declara la guerra a estats units. Tots es declaren la guerra menys Japó i la unió soviètica i això q compartien territoris... no es declaren la guerra xq la Usovietica ha estat envaïda. (es important ja q això explica el final de la guerra). No se atacant xq ya tienen enemigos suficientes y no les interesa tenir al enemiga cerca.
Japo te reserves de petroli per aguantar 3 anys, llavors decideix començar una guerra Japó en 4 mesos compleixen tots els objectius i japó va envaint territoris, es un èxit.
Punt d’inflaccio el 4 de juny de 1942 en una petita illa de Midway, EUA ha reconstruït part de la flota de Pearl Harbor i aquesta reconstrucció havia instal•lat a midway una novetat, els portavions, q permet acostar vaixells a japó i enlairar avions a prop i poden bombardejar Tokio. Atac massiu per part de japo sobre midway y els EUA ja estaven preparats, els rodejant i els bombardegen, era una trampa per japó. Al mar i al aigua dominen els EUA.
Tan a europa com a asia una guerra q es preveia curta ara es llarga, ja no val la estratègia militar per guanyar la guerra, hi ha altres factors q fan guanyar una guerra llarga: - Capacitat per aplicar be els recursos econòmics a la guerra.
Les potencies de l’est son potencies q estan preparades per la guerra, han creat gran excercits, etc. Estan al 100% als recursos econòmics per començar la guerra. Els altres no estaven ni al 50%. Però aquets que no han esgotat el 100% dels recursos tenen més possibilitats.
Alemanya i japo: gran exercit, te nomes un problema: la falta d’accés de matèries primes (però envaeixen noruega i solucionat) però un cop la guerra s’allarga, te 2 handicaps: 1- Mobilitzar la part femenina, i no ho faran xq la missió d ela dona no es el mon laboral si no el crear la raça.
2- La població alemana no perden consumisme en els anys de guerra, segueixen vivint com si no pases res, el consum intern es mante, però despres del 43 ho pasaran fatal.
Com solucionen aquest 2 handicaps? No podem reduir el consum, però podem fer pagar als països ocupats, fan q la resta de països treballin per ells. I la segona es esclavitzar persones per a q treballin per ells. Això li permetera a alemanya aguantar ala guerra. Però tenen dos problemes: 1- Depènen de gent q no forma part del seu projecte, molts països hi ha sabotatges masius (trens q peten, per evitar q s’emportin les matèries).
2- Els esclaus no estan contents, la productivitat es baixa i gran part dels productes son defectuosos.
(escopetes i bales defectuoses).
En el cas de Japó, problemes: - Te el mateix problema de alemanya i es q no t matèries primes, i sustrau les matèries de l’imperi q ha adquirt, d’asia. Son recursos fabulosos q depenen de la flota, han de pasar per el mar. Llavors els eua bombardejen constantment aquets vaixells.
- No fan treballar a les dones llavors no poden incrementar els recursos.
Gran Bretanys, problemes: - No te el exercit concentrat a GB, el te distribuït per altres països.
- Te una industria q depèn de les matèries primes.
Per parar el cop de la alemnya nazi aconsegueix mobilitzar-los es: - Mobilitzar la ma femenina a les fabriques, i dobla la població activa, homes i dones. Dobla la capacitat productiva en els recursos humans.
- Gran capacitat de comerç, etc. Recursos fabulosus.
1941 esta a punt de ser derrotada per la alemanya nazi q es l’ajuda de estats units. Congres d’estats unit, lleis de préstecs, en el fons es ajudar a GB. Important: es una llei q es fa a canvi de q GB obri els seus mercats.
Estats Units: - Encara no ha superat la crisis del crack del 29, la gent esta parada. Però tots trobaran feina.
- Participació en guerra, passarà en 2 anys del 41 al 43 de 200.000 soldats a 8.000.000 de soldats, participació massiva.
- El 40% de les armes les fan ells, potencia armamentistica.
- Produeix el doble q al entrar a la guerra.
- Durant la guerra les classes populars consumeixen més q abans, ja q li permetrà vençe les resistències q havia tingut a la New deal (redistribució de recursos x reactivar la demanda) gran increment en els imposts de les classes altes. Ara oposar-se es oposar-se a la patria q esta combatent a la guerra.
Desembarc de Normandia a frança els soldats alemanys no veuen l’oritzo xq la enorme quantitat de vaixells no deixa veure el mar.
La unió soviètica: És la q te més problemes per mobilitzar recursos, es territori de guerra, la part del país q esta en mans dels nazis es la industrial, es la q rep el cop més fort.
Es recupera bastant aviat, gràcies a q la única avantatge q tenia era podia fer una impressionant, es capaç de traslladar en 6 mesos, desmuntar 1.500 industries i les reconstrueixen fora de les zones dels nazis, a zones on no poden arribar. Acaben produint més q abans de la guerra.
La avantatja juga a favor dels aliats.
La capacitat d’establiment d’aliances: Països de l’est: l’establiment d’aliances no juga cap paper. Xq actuen en escenaris diferents, ja q japo no apareixerà mai en territori nazi ni els alemnyas en territori japonès. Comparteixen enemics comuns i una semblan ideologia.
On hi ha molt de joc es en el cas del aliats, on GB, URSS i EUA: estan en asia, europa i americà.
Aliança: GB i EUA: agost de 1941 conferencia entre el 1r ministre i el president de EUA, on es negocia les condicions per les quals estats unit estaria disposada a entrarà a la guerra, el document: la carta del atlàntic, reuneix 2 principis: - Específics i econòmics: EUA entrarà a la guerra si GB accepta obrir els mercats colonitzat, i llibertat de circulació marítima.
- Principis polítics: tots els pobles del mon tindran dret a decidir la seva forma de govern. Si volen o no ser una colònia. Es prohibeix la expansió colonial antiga.
EUA entra a la guerra i sorgeix la conferencia a Washington i es una conferencia entre GB i EUA, se estableix varis principis: - La prioritat es a europa, vèncer primer a Hitler abans q japó.
- Es crea un comitè conjunt de caps estat major de tots el aliats: òrgan suprem, la estratègia serà coordinada conjunta, units.
Gener 1943 conferencia a casablanca: GB i EUA, Stalin no pot anar.
2 Acords: 1. Ninguna de les potencies aliades aceptarà rendició, no hi ha res a negociar nomes poden perdre. No hi ha haurà possibilitat de negociació de la pau. S’ha d’acabar amb ells.
2.GB i EUA es comprometen davant de Stalin i demana a crits q s’obri un segon front q serà un fracàs.
Novembre 1943 a Ateram?? (Iran) Aquí si pot vindre Stalin i estan els 3 i demana q obrin un 2n front.
Stalingrat al 1943. Al 7 de maig de 1945 fi d ela guerra a Europa, entrada a Berlin.
Desembarc de nombardia: els EUA es comprometen a obrir el 2n front la urss es compromet a declarar la guerra a Japó.
El 3r factor de les resistència: A favor dels aliats.
Es el gran transformador dels valors, pensament polític dels europeus. Els sistemes polítics d’europa no tindran res a veure els q apreixen despres de la guerra. Desapareixen els partits polítics de la dreta xq han col•laborat amb el feixisme i havien quedat deslleguitimats com a partits polítics. Els substitueix dos moviments de dretes: A frança: el De Gaulle: home de dretes fora del sistema polític, es l’únic dirigent de dretes.
A la resta d’europa es la democràcia cristiana de les dretes europees. No eren partits de masses, però ho superen forman el sentiment religiós, ajuntant religió i política així superara la dreta el poder q va perdre.
Els partits comunistes es convertiran en els majoritaris xq han demostrat q son els q mes aguanten. El partit comunista italià treu el 44% del vots i a frança, belga, etc. Transformació dels sistemes polítics. Això te a veure amb els moviments de resistència contra un invasor, no son moviments per fer fora els nazis o els italians, si no q el problema esta en nosaltres. Si tot allò en el q creiem no ha valgut de res, es xq hi ha un problema greu no en el feixisme si no en moviments q han de transformar el país per alliberar-lo.
Això afectarà profundament a les constituciones europees nascudes després de la IIGM, els q elaboren les constitucions i antifeixistes.
Incorporen 2 elements: - Sufragi universal.
- Reconeixement dels drets socials el q serà després l’estat del benestar (dret de l’habitatge, sanitat, educació, etc.) La resistència es el gran espai de legitimitat, ens van invaïr però vam resistir, espai de dignitat.
La resistència es veu molt clar el nou conflicte, comunisme i capitalisme.
Inicialment els q resisteixen son molt pocs, el q queda darrera es una crisis absoluta. I la certesa de q els nazis han guanyat, no es una situació transitòria si no la meva realitat, sobreviure, buscar feina rellevant a la economia xq si no acabes com a esclau en mans de Hitler.
Qui inicia la resistència en aquest espai? Personatges rars com Degaulle a França, q es nega a aceptar la rendició. Agafa una avioneta s’enva a Londres i li diu a sharshell?? q vol aguantar i el posa davant de un micro i fa un discurs de “no ens rendirem”.
Els primers resistents: Republicans espanyols, a població jueva (Ausvich).
Restabliment de noves xarxes de comunicació a partir dels anys 40: - Es comencen a organitzar punts d’escolta de la radio suïssa de la Europa ocupada. Serà d’aquestes xarxes on sorgirà la resistència, diaris de informació de q esta passant.
A partir de 1941: nit i boira, si t’oposes desapareixes en la nit i la boira.
1942 a França es afusellen 40.000 persones a grecia 120.000 persones, triades a l’atzar.
- Primeres xarxes de comunicació acaben convertint-se en xarxes de espionatge. Informador dels aliats i així saben com es van movent els contraris.
- Xarxes de evasió 1942-1943, gent jove q vol lluitar contra els nazis, els criden q vagin cap a argelia i GB formaran divisió, volen tornar al seu país i alliberar-lo.
1943 la resistència va molt més enllà, genera una nova: gent disposada a crear exercits de milions de persones, agafen ells les armes. Holanda amb semàfor tronja es treuen el barret, els jueus amb la estrella de David.
El rei de Dinamarca sortirà a copenage amb la estrella de David posada, son fenòmens de pau. Eliminació de les monedes de níquel per evitar q es facin armes, tothom entra 1h tard a la feina per baixar la producció. Es converteix en normal i usual resistir en tots el països amb actes d’aquest tipus.
Comencen els sabotatges (posar bombes) contra els alemanys i els seus subministres.
Comença el fenomen militar de la resistència: tema de molt debat. En temes militar fins a quin punt va pintar algo.
Vemork es una ciutat noruega, es l’únic lloc on hi ha una planta de electrolítics, fabricació de la bomba atòmica. Projecte manhatan. Atacs suïcides per destruir la planta fins q al 1944 destrueixen la planta i encara queda restes d’aquesta aigua i els alemanys se l’empora a alemanya en un vaixell ple de ciutadans noruegs per evitar q la destruïssin. I els noruegs van enfonsar-lo i d’aquesta manera Hitler no va tindre en el seu poder la bomba atòmica.
Aquesta resistència no comença a ser majoritària fins a 1943 quan l’alemanya nazi es veu derrotada per 1º vegada, la població saps 2 coses: - Q es pot derrotar a Hitler, i la guerra es pot guanyar.
- Arriscar la seva vida.
3 gran models de la resistència europea: a) Resistència de l’Europa occidental b) Resistència Europa balcànica c) Resistència jueva de l’est d’Europa.
El q ens permet parlar de 3 tipos te a veure amb els models de repressió q esta vivint cada població i amb els objectius q tenen.
a) A l’Europa occidental Es va desenvolupar una lògica i uns objectius subordinats a les grans estratègies de... l’acció militar de las resistència es entrar i fer fora als invasors.
França: actors q protagonitzen la resistència es el general (aquell q es va anar a londres xq no volia rendirse a la guerra, micro etc.) en realitat eren dos grups q hi eren resistència xq aquest tio estava a londres:1940-1941 - Els FIP: exmilitar q han lluitat a la guerra espanyola, franctiradors partissat (ve dels paritjanos, aquell q pren partit davant d’una situació italians. Tropes d’elit amb experiència, franctiradors, petits però efectius.
- MOT: moviment obrer immigrants q viuen a frança, el composen jueus i republicans. Comunistes, predomini dels comunistes atrau a diferents grups socials.
Grups minoritaris al principi però comencen a ser importants a partir de 1943, fins al punt q es fa necessari coordinar-los a tots, es coordinaran amb el comitè nacional de la resistència dirigit per Degol (aquell q estava a londres) organitza un “1r exèrcit” de unes 30mil persones amb armes, i fan accions militars, accions rapides i retirades. Pràcticament moriran tots. 40 dies abans del desembarc de Normandia, les tropes angloamericanes a frança, per ajudar a aquest desembarc els 30mil lluiten directament contra els alemans però pretenen q les tropes marxin de la frontera i així debiliten i ajuden així als angloamericans q entraran. Abans es radia una poesia a la bbc al mateix moment q hi ha el desembarc de Normandia i així tots saben q s’esta produint el desmebarc i s’aixequen tots amb armes i així coordinar-se per ajudar-los.
Aquestes persones seran qui alliberaran frança dels nazis. Alliberació pròpia.
Italià: no es pot considerar un país ocupat, son els inventors. Comença apareixer grups resistents, petites accions armades, bombes, amb molta presencia a les fabriques del nord. Grups: justícia i llibertat (partit estrany), el 2n partit amb importància acaba desapareixen però els seus dirigents. Grups hegemònic: petites accions, com a Torino una vaga general obrera contra el feixisme, obrers. Quan començar a canviar tot el 10 de juliol de 1943 cumplin els acords pressos pels aliats a Casablanca, l’obertura del 2n front però no acaba funcionant i finalment serà el 2n front de Normandia al 1944. Entren tropes nordamercianes, 24 de juliol 14 dies despres del desmebarc es reuneix el gran consell feixista, crisis, pasen 3 coses sorprenents: - 1. El gendre de Mussolini presenta una moció de censura contra Mussolini, xq considera q es el culpable del q ha passat.
- 2. el gran consell feixiste apoya al gendre d Mussolini.
- 3. Mussolini va al rey per a q el confirmi i el rei el posa a la presó.
- I ara q? El rey agafa al mariscal podollo un militar feixista, responsable dels bombardejos de bcn, etc. I el posa com a 1r ministre amb un nou govern q es declara antifeixiste fins i tot el rei. (peli el gato pardo, ajuda a entendre moltes coses: “tot ha de canviar x q tot continuï igual”) aquest govern vol negociar la pau amb els aliats, es rendeixen davant d’ells però l’unica condició es q ningú ho sàpiga, q sigui secret.
Xq no volen q es sàpiga? Per evitar q els inaveixin i acabin posan a la presó al rei. El 8 de setembre de 1943 es fa publica la rendició dels italians a els aliats. Els alemanys s’emprenyen i invaeixen el nord d’italia, (el rei s’exilia a una illa) alliberen a Mussolini d ela presó, esta totalment debilitat i formen una republica. Hem sigut traicionats per els grans poders d’italia xq el feixisme la va cagar al pactar amb ells, al q cal retornar es al feixisme pur revolucionari, llavors monta una republica al nord d’italia, a la practica es un govern totalment depenen de Hitler. A més el sud d’italia: els angloamericans i sobretot els americans al començar la alliberació d’Itàlia es prefiguren. El problema polític es qui governarà italià? Hi ha dos grans partits polítics: comunistes i justícia i llibertat (comunistes), i cm no tenen alternativa pacten amb la màfia de NY q tenen contactes amb la màfia de italià, creixement del poder de la màfia a italià. La forma de controlar els camperols del sud es la màfia, no es extern a l’estat, si no q l’ajuden. Un italià q no sigui de la màfia ni es cregui al rei (“antifeixista”).. els napolitans s’alliberen ells mateixos agafant els fusells. Aquí començaran la resistència italiana. Es funda la CNA a finals de setembre 1943 alliberació nacional comitè, coordinació dels grups de la resistència italià, el composen: comunista, justícia i llibertat i una democràcia cristiana. Hi ha en petit el q serà posteriorment la república italiana. Quines forces tenen?: petits exercits de partisans, i una gran influencia en els centres de treball del nord d’Italia. Gran influencia en els centres de treball obrers. El lloc on no actuen es a les grans fabirques del nord. Xq en la cultura política de la classes obrera es profundament reactiva, es imposible penentrar en aquest sector social. La CNA en aquesta situació d’ajudar convocaran una vaga general d’una setmana en contra del feixisme i d el’ocupació de nazis del 1 al 8 de març, 5milions de persones es delcaren en vaga per debilitar el sistema eco. I així propiciar q els aliats puguin avançar. Encara q això no funcionara... quan s’acaba la vaga la aliança no ha avançat i haurà una represio duríssima sobre els obrers, es produeix el primer grup de partissa armats q inician un moviment belic en contra dels nazis, amb armes van a la montanya. Al desembre de 1944 els aliats des de el sud d’italia faran una declaració per la radio cap els partisans q han demostrat una gran capacitat de convocatòria i q ha preocupat als nazis i tmb als angloamericans, els hi diran: per nadal podeu tornar a casa xq no farem cap ofensiva. No atacarem, però si ataquen al partit nazi.
Acabara finalment el 25 d’abril el dia d ela alliberació a tot el nord d’italia hi haurà una vaga general i la gent baixaran de la montanya i fotran fora ells al feixistes i els nazis, i s’acaben alliberant ella mateixa.
Detenen agafar a Mussolini i el pengen del reves. I aquí acaba la guerra a italià.
b) A l’Europa balcànica No espera q ninguna la vingui alliberar, tota la seva lògica militar es x alliberar-se a ells mateixos.
Objectius diferents.
Grècia: no son guerrilles son exèrcits colossals, de 2milions de persones. En el cas de Grècia al repressió es molt dura, comença abans q la resta, al 1941.
Inicialment: italià envaeix Grècia al 1941, italià es molt mes modern i gran, i sorprenentment fan fora els italians i gairebé entren a italià. No van entrar xq Hitler envaeix Grècia al abril de 1941.
El rei de Grècia desapareixen i fugen sense deixar res. Es crea el EAM-ELAS exercit d’alliberament nacional. 2milions de persones a lluitar. Petit front patriòtic eren antimonàrquics, desembre 1944 apunt d’expulsar els nazis de Grècia però al desembre desembarca una altre força a Grècia per evitar que el EAM-ELAS aconsegueixi la victòria, els anglesos que volen quedarse Grècia per instaurar la monarquia, començar llavors un altre guerra, els anglesos bombardejant guerra i es tornar a reprendre aquesta guerra després de la IIGM.
Iugoslàvia: complexa en termes nacionals. Qui protagonitza la resistència es el partit comunista Iugoslau.
Te unes característiques q el fan una mica estrany, el seu dirigent Tito: 1.
Es Croat, normalment són serbis però en aquest cas no, això ajuda a ser més creïble la seva proposta en relació a els q no son serbis.
2.
Un dels principals dirigents de la organització de les brigades nacionals a la guerra civil espanyola.
Gent amb experiència.
3.
La més important es q l’únic partit d’Europa q esta disposat a desobeir a Stalin. Organitza la resistència molt abans que la resta, amb el pacte germasovietic.
El juliol de 1941 el partit comunista iugoslau començar a produir armament a 70 pobles i ciutats q es converteixen en territoris q no controla ningú. En aquets pobles instauren la sanitat i la educació gratuïta i es mantenen un anys sencer en aquest llocs.
1941 a iugoslava actuavan: - Els alemanys q estan ven un model de repressió duríssima.
- Els italians fen experiments i camps de concentració.
- Els búlgars q arreglen comptes pendens de les guerres balcàniques, etc.
- Els Txetnics minicies monàrquiques panserbies q defensen un estat iugoslau controlat per serbia.
- Els Ustatxi milícies armades pancluades q defensaven la dependència de croacia de iuogoslavia i per això s’havien aliat amb les nazis.
Al 1942 seran atacades per tots contra els partisans. I es retiren cap a les muntanyes al 1943.
1943 formen un excercit de partissa, q al 1944 s’hauran convertit en un milió de persones armades q acabaran alliberan ioguslavia a mitjans de 1944, es l´’unic paises q s’allibera sola. Això significa q la història de Iugoslàvia serà diferent q la resta de països, no serà ni capitalista ni prosoviètic. No obeirà ni a la unió soviètica ni a Europa occidental.
c) La resistència dels jueus No li preocupa els exercit externs per a q els vinguin a alliberar ni ells mateixos, creuen en la no esperança.
La resistència jueva Va ser la primera resistència amb un model que al principi és una resistència subordinada als exèrcits aliats, actuava de forma forta en termes militars quan els aliats estaven presents. Tampoc esperaven ser alliberats. Estan a punt d’aconseguir-ho en el cas de Grècia i en el cas de Iugoslàvia ho aconsegueixen.
La resistència dels 40 guetos jueus a partir de 1943 distribuïts per l’est d’europa fins la rússia occidental.
(Gueto: barris vallats normalment al centre de la ciutat on es concentrava la població jueva. La població no en podia sortir excepte per treballar com a escolaus en la indústria alemanya. Les condicions eren terribles.
No cavien cap mena d’ajuda de l’exterior perquè les resistències que h havia en aquests països, sobretot a Polònia, era una resistència homgèniament católica i era un model mollt particular, decideix no fer res i només acumular armament i recursos (resistència polaca). La seva estratègia era esperar i quan els bàndols s’havien debilitat atacaven. El Partit Comunista de Polònia estaba disposat a ajudar als guetos però tenia un problema. Era un partitpràcticament dissolt sota la governaió nazi; la majoria dels integrants són jueus. Unes primeres xarxes de resistència començen a organitzar aquesta situació, els joves (molt joves) que provenen de 3 grups: • -Joventuts Comunistes de l’europa de l’est; • -les joventuts del Bund (organització socialista jueva que actuava a l’Europa de l’est); - els joves dels sionistes d’esquerra.
Els grans es neguen, creuen que el millor que poden fer és obeïr a l’autoritat.
Hi ha xarxes de comunicació entre aquests guetos.
El gener de 1942 es produeix una reunió entre alts càrrecs del règim nazi. És la reunió que ha de coordinar el que es coneixerà com la Solució Final sel problema jueu (el genocidi). La tesi dominant en aquesta reunió era la d’eliminar tots els jueus, doncs el fet de reprimir-los, deixant-los viure en situació nefasta creava una población jueva que contraatacaría contra el règim. Anaven fent proves al febrero de 1942 amb les cambres de gas, hi ha 3 jueus que sobreviuen i s’escapen. Aquests 3 que s’escapen son segrestats pels guetos i els hi fan explicar les vivències als camps. Els integrants dels guetos n s’ho creuen. Els que si que se’ls creuen són aquests joves i s’unifiquen tots en el que serà el ZOB (organització armada de combat). No fan res perquè s’estan preparant i perquè les organitzacions adultes dels guetos els hi prohibeixen actuar per evitar una repressió dels nazis contra els jueus.
El 22 de juliol comença el trasllat dels guetos cap als camps d’extermini. S’anira allargant fins al gener de 1943, durant aquest procés no hi haurà resistència. Ja només queden 60 mil persones, d’aquell mig milió, i són majoritàriament joves (útils pel treball). Aquests joves ja no tenen a ningú que els hi prohibeixi actuar perquè els grans ja han estat exterminats. Hi ha un prier aixecament amb mitjans pràcticament precàris, la sorpresa és tan gran que aonsegueixen rebutjar part de les tropes nazis i robar armament.
Els nazis preparen un assalt final al gueto de barsòvia amb suport aeri i tot. La resistència durarà fins el 8 de maig. Sobreviuran molt pocs, al juliol acabaran amb ells.
Aconsegueixen resistir tant perquè és una resistència suicida, es savia que no hi hauria cap esperança i moririen, però pensaven que morir per morir no servia.
3 grans factors que acaben decidint la sort de la 2ª guerra mudial a favor d’uns (aliats) i en contra d’altres.
Mobilització de recursos, capacitat de resistència i comunicació.
Diferència: no esperàven que els aliats els vinguessin a alliberar però tampoc tenia cap tipus d’esperança d’alliberar-se ells mateixos.
El 6 de juny de 1944 es prudueix el desembarcament de Normandia. És la gran representació del que significa la gran mobilització de recursos. Ràpidament va començar a avançar cap a Alemanya.
Bàsicament perquè Hitler dóna una ordre de no organitzar defensa de la envasió que els està arribant dels exèrcits Aliats. Aquestes tropes poden avançar ràpidament i el 15 de desembre de 1944 es situen a l’altra banda de la frontera del riu Ruhr. Els nazis es situen a la part Est del riu i els aliats a l’oest. Alemanya patirà uns bombardeijos a importants ciutats com Berlin queobliguen, a més a més, a destinar 2 milions de persones a la defensa passiva (antiaeris, refugis…) Aquesta situació es mantindrà estable i hi haurà un últim intent d’ofensiva inglesa que serà al març de 1942 que permetrà superar la fronter del riu Ruhr i no aconseguirà arribar a Berlín i no arribarà a derrotar l’alemanya nazi.
El gener de 1943, l’alemanya nazi pateix la primera derrota terrestre a la batalla d’Stalingrad, Tanmateix l’exèrcit rus es reorganitza agrupant tropes del front occidental que estaven a França, Bèlgica. L’últim gran intent de l’exercit nai es produïrà a principis de juliol de 1943 a la batalla del Kursk, en la qual l’alemanya nazi mobilitza el gruix del que li queda d’exèrcit en millors condicions; mobilitza grans unitats, 3 mil avions, milers de tancs i per primer cop els soviètics són capaços de posar més avions i tancs que els nazis.
Només dura 12 dies la batalla, l’exèrcit alemany ha estat derrotat. A partr del juliol del 1943 comencen les 10 ofensives enllaçades per part dels soviètics fins arribar a Berlín. Van avançant per tot l’occident fins arribar a 40 km’s de Berlín. Paren per reunir un exèrcit fort. A principis d’abril de 1945 han concentrar 2.5 milions de soldats al voltabnt de la ciutat i al 16 d’abril de 1945 comença l’assalt sobre Berlín. Al 30 d’abril, Hitler, prohibeix absolutament qualsevol rendició i es suïcida. Finalment, el 7 de maig l’exèrcit nazi es rendeix i acaba la 2ª guerra mundial a Europa. Havia començat a Europa però acabarà a Àsia. El final de la 2aGM preludia ocm serán les relacions internacionals fins a finals dels 80.
Febrer de 1943, on a Guadacanal es produirà una batalla important perquè les tropes japoneses havien perdut gran domini marítim però a Guadacanal hi tenien força, era una illa “portaavions”. Podien anar desafiant el domini nortamericà. EUA guanya la batalla i Japó perd el domini marítim i comença l’ofensiva per conquerir Japó. És molt lenta perquè han danar illa per illa a conquerir fins que finalment al 1944 decideixen pasar de les illes. Això significarà que hi haurà japonesos que quedaràn a les illes fins a finals del segle XX. Març de 1944 ja EUA envaeix Filipines i comença ‘intent d’assalt a Japó. Té un moment clau, de febrer a juny de 1945, l’assalt a Okinawa i Iwo Jima, és un assalt on es produeix la principal pèrdua d’efectius de soldts americans (150.000). Els japonesos es suïciden i aixo els americans no poden aturar-ho i els hi afecta. Els americans pensen que l’assalt a Japó pot ser brutal en termes d’efectius de soldats americans. És aquí on pren sentit el comrpmís que havien fet els americans amb els soviètics de no entrar en guerra amb japó fins que acabés la guerra a europa el 17 de maig de 1945.
Japó està absolutament destruït, porta anys patint bombardeijos i no té industria i veu quen té la declaración de guerra de la Unió Soviètica i fa una proposta de negociació. Ens rendirem totaqlment només amb una condició, que Hiro hito segueixi sent l’emperador. 17 de juliol de 1945, Truman és president d’EUA, i presenta una negativa a la rendició japonesa. Diu:” ja es rendiran a nosaltres quan coneguin a Manhatan”. Qui és Manhatan? La bomba atòmica.
Hi ha dos teories de perquè es va tirar la bòmba atómica: 1.
Es llença sobre japó per evitar més morts. Era una forma d’escurçar la guerra i hagués produït més dolor.
2.
Es tira per assegurar que Japó es reuneix a Estats Units i no a la Unió Soviètica.
El 6 d’agost de 1945 l’avió s’enlaira i llença la bomba atòmica sobre Hiroshima, on en 1 segon moren 300.000 persones en 1 segon.
El 8 d’agoost de 1945 es va efectuar la trobada efectiva entre les tropes americanes i soviètiques. Un segon avió es dirigirà a Nagasaki, com hi havia boira la va tirar sobre la muntanya de Nagasaki i va matar a 60. 000 persones. El 8 d’agost es rendeix japó.
El 2 de setembre es firma l’acord de rendició de Japó i Estats Units el primer que fa és confirmar a Hiro Hito com a emperador de Japó. Allò que s’havia dit de que no es podia acceptar la rendició perquè Hiro Hito no podia seguir d’emperador no era cert, perquè ho seguirà sent.
Ha acabat així la 2ª Guerra Mundial.
Ara neix un nou món en el qual totes les múltiples condicions d’abans de la guerra sembla que s’hagin convertit totes en una sola. El capitalisme, que estaba en crisi, es converitrà en un sistema amb una estabilitat impressionant i la seva etapa d’or un cop finalitzada la guerra. El gran problema dels mercats tancats es soluciona, tots els mercatss’obren. El gran conflicto entre les diferents formes de gestió política (que anava des del liberalisme clàssic fins al feixisme, comunisme, democràcia…) s’haurà conformat en dos models, el Comunisme, que domina un terç del món, i el liberalisme. Ara exisitirà el sufragi universal alhora apareix una nova forma d’estat, l’Estat del benestar. HI havia una sola contradiccó entre comunisme i capitalisme.
El primer nivell és el resultat de la 2ª guerra mundial en baixes humanes, moren 55 milions de persones.
Els més afectats són els soviètics, 20 milions on 13 milions són civils i 7 milions soldats. Seguidament els xinos, 13 milions dels quals el 95% són civils, després els polacs, els jueus, 6 milions, I els alemanys amb 7 milions, 4 de soldats I 3 de civils I finalment els japonesos amb 2.5 milions, Americans 290 mil dels quals tots són soldats perquè Amèrica no és espai de Guerra.
Aquestes morts provocaràn una brutal desproporció de gènere, a Moscú per cada home viu hi ha 10 dones.
En termes econòmics és una guerra que afecta a l’agricultura, en cas industrial és una guerra que ha deixat els espais industrials intactes, l’aparell productiu està intacte. A més a més és una guerra que no ha generat deute a pagar un cop finalitzada. Ara bé, pràcticament no hi ha capital.
El tercer element és la configuración política que es vol establir i que se’ n va a nòrris.
Octubre de 1944 hi ha una conferencia amb Roosvelt, Churchill i Stalin, a Moscou, on es reparteixen europa i decideixen que tots els països de l’europa occidental passesin a mans d’anglaterra i Estat Units i l’euripa de l’est en mans Soviètiques.
Es decideix refundar l’estat austríac, es declara que Àustria será un estat neutral sempre i que desprès de la guerra els aliats no faran polítiques que siguin contractes de competició entre ells.
Febrer de 1945 congrès a Ialta, es decideixen com es regirà el nou ordre mundial, que en principi està fet perquè no torni a passar una Guerra mundial, és per això , aquí es crea la ONU, que ha de funcionar amb un parlament mundial, en el qual les reslucions es prendran per dos terços. Ara bé, això es veu corregit per la creació del Consell de Seguretat de l’ONU, té 5 membres permanents :França, GB, Xina, EUA i Unió Soviètica, i ténen dret a veu, a vot i a vetar. Hi ha altres 6 membres que són rotatius que no ténen dret a vetar. Apareix tot el tema econòmic i social.
La idea és anar cap a un nou ordre mundial format en la pau i la democràcia.
Apuntes de internet ALEMANYA La Guerra s’ha de lliurar només en un front. Primer s’ha d’atacar a uns i després als altres. (per això pacta primer amb la URRS.
Ha de ser una guerra ràpida. BLITZKRIEG (guerra llampec), ja que és una guerra contra grans imperis (GB i FR) que poden movilitzar molts recursos si disposen de més temps. Suposa un trencament amb la estratègia militar de la 1ª Guerra. (guerra de fronts on hi ha molt soldat per avançar poc). És una intenció de trencar línies ràpidament per ocupar els centres econòmics i politics. No importa si es queden soldats dispersos. Es fa amb avions i amb tancs ja no com a canons mòvils.
G.BRETANYA - Disposa de la marina més potent (per controlar l’imperi) - Disposa de poc exèrcit de terra i el té dispersat pel món (La India…) Polònia Amb 2 setmanes Alemanya està a Varsòvia. A l’octubre ja perd 100000 persones i els soldats ja deserten.
DRÔLE (La guerra tonta) 8 octubre 1939 (caiguda Polònia) – 5 Juliol 1940. És una guerra declarada però no feta directament (ningú invaeix).
Perquè s’intervenen els plans d’atac d’Almenaya (gràcies als serveis secrets de GB).
Abril 1940  GB mina les rodalies del mar de Noruega per tallar el subministrament d’hacer d’Alemanya per l’armament. Hi ha una batalla naval entre Alemanya i GB on Alemanya perd molta flota. Almenaya invaeix Dinamarca i Noruega per garantir el subministrament d’hacer.
Gb s’ha de retirar de Noruega perquè Alemanya hi destina recursos per invaïr França (Abril 1940). Crisi politica a GB. Entra Churchill (molt conservador).
10 Maig 1940. invasió del front occidental  Holanda; rendició en 5 dies. Després Bèlgica que costa una mica més.
Juny 1940. comença la invasió de França (entren a Paris).
16 Juny  França tria nou president (cedeix). Petain. Negocia la rendició de França.  Fracàs absolut dels pactes de la 1ª Guerra França cau en 11 dies (5-16 Juny).
De Gaulle  és l’unic que es nega a rendir-se. Va a Londres i fa un discurs per als francesos. (“hem estat derrotats però no vençuts”). Hi ha una FR lliure i proclama la resistencia francesa.
La França ocupada França de Vichy  és un estat satèl.lit de Hitler. Els feixsistes francesos la construeixen a través de Petain (traïdor).
G. BRETANYA Tenen problemes per la invasió. Ataquen pel canal de la Mànega ja que Alemanya no té forces maritimes.
La solució per Alemanya suposa tenir el domini aeri ja que pot dominar els vaixells desde el aire.
Batalla d’Anglaterra  La primera que es decideix a l’aire. Comença el Juliol de 1940. Té com a objectiu destruir tota la força aèria (RAF anglesa) al setembre per després invaïr tot GB (per terrea, mar…).
Alemanya té molt potencial aeri però poca qualitat de les comunicacions per ràdio aeries. En canvi, GB gaudeix d’avantatge en la comunicació per ràdar.
Agost 1940  els alemanys tenen practicament el domini aeri. Deestrueixen més que el que es té capacitat de produir. Cost de substitucio dels pilots. Deestrueixen tots els ràdars.
Blitzkrieg  No només s’usen avions per acabar amb l’exèrcit, sino que es produeix un bombardeig massiu de les ciutats. Aixi, ja no farà falta la batalla aeria ni naval.
Agost 1940 – Maig 1941  Dura la guerra però tot i aixi no guanyaran els alemenys per 3 factors: Capacitat de resistencia al patiment dels britanics. “Sang, suor i llàgrimes” (discurs de Churchill).
Movilització massiva de les dones (els feixistes no). GB dobla la poblacio activa i equipara la de Alemanya.
Es recupera la produccio d’avions.
Aparicio de les 1s xarxes de resisitencia. No son d’enfrontament, son de fugida. Recuperacio dels pilots britanics  els porten fins a Portugal travessant Espanya i França per tornar a Gb per crear capacitat de resposta; el Maig de 1941 s’inicia la destruccio d’avions alemanys.
Maig 1941  és el primer moment en que Hitler no aconsegueix el seu objectiu (ocupar GB. Això permet posteriorment el desembarcament de Normandia.
12 octubre de 1940  Itàlia vol terres. Decisio de construccio del seu imperi. Ataquen a Grècia. El Desembre de 1940 els grecs ataquen i se situen els a Albània itlaiana.
Abril 1941  Hitler ordena als paisos de l’Est la seva subordinacio. Els grecs i els yugoslaus resisteixen i els nazis reprimeixen durament i invaeixen.
Hitler decideix atacar la URSS. (la més important de la guerra). És una gran batalla per terra. Hitler preveu un Blitzkrieg perquè té més potencial. Les SS secretes nazis contaminen a militars comunistes per escampar el rumor de la ocnspiracio contra Stallin i 40000 soldats russos són depurats. Amb 2 setmanes es planten a 100 km de Moscú. Els nazis tenen problemes al Nord i el Sud.
22 Juny 1941  inici invasió URRS Octubre 1941  Se situen a 30 km de Moscú però pateixen el fort hivern rus.
El Blitzkrieg funciona molt bé en un terreny com el de Europa occidental però a Russia fracassa. Quan avancen els nazis se situen a molta distancia per poder abarcar els subministres. Es creen els partisans a partir dels exercits vençuts, que són militars molt polititzats, aquests es queden on els nazis ja han passat.
Desembre 1941  Es produeix un intent de contratac per part de la URSS. Fracassa però obté la movilització dels fronts. Canvi: És una guerra per aconseguir recursos.
Hitler agafa el control (recordar que era bipolar)  declara incompetents als generals. Ara té motivacions politiques (anticomunisme).
1942 Nova ofensiva Alemanya. Se centra en el Sud (Ukrania), és on obté els recursos (minerals, …).
Gran batalla de Stallingrad És una batalla amb motivacion politiques. Hitler tenia la obssessió de que la ciutat tenia el nom d’un lider.
És una batalla de propaganda.
3 M s’enfronten (2 M moren). 3000 avions sobrevolen cada dia sobre la ciutat.
El Gener de 1943 la URSS guanya. Hitler ho nega però els generals abandonen. Canvia el context de la guerra; es preveu més llarga del que es pensava. Seran centrals altres factors; si els aliats poden movilitzar més recursos podran aportar més que Alemanya.
MOVIMENTS DE RESISTENCIA ARMADA No haguessin existit sense els moviments de resistencia prèvia: Resistencia potenciant les comunicacions.
Resistencia d’espionatge Petites resistencies (sabotejos varis) Tots els moviments es van veure reforçats per l’increment de la repressió feixista i l’ambient social que es respirava.
1) RESISTENCIA OCCIDENTAL Estava subordinada a l’arribada dels aliats. Actuava com a suport en l’arribada i com a passos previs per l’arribada. Són centenars de milers quan arriben els aliats.
Resistencia francesa No són francesos en la seva majoria. De Gaulle crida a la resistencia però no responen els francesos.
A França són la FTP (comunistes) i la MOI (Moviment Obrer Immigrant). La MOI està composta per jueus exiliats alemanys i italians i per republicans exiliats espanyols. Són victimes dels camps de concentració quan els enxampen. (a camps italians els italians, a camps alemanys els alemanys i a camps alemanys els espanyols sota el vistiplau de Franco).
Els espanyols tenen experiencia en la lluita. Els 2 dirigents més importants de la MOI eren espanyols. (els Miret).
Comença la incorporacio de francesos motivada per la derrota a Stallingrad dels nazis.
Març 1943  Creació de la CNR (Consell Nacional de Resistencia). Aglutina la MOI, la FTP i altres. De Gaulle és triat el seu cap perque és el de major nivell dels que s’uneix a la resitencia.
“El problema del creixent comunisme” ( de tradicio clandestina i de resitencia) . De Gaulle permet agultinar a més sectors (socialdemocracia).
1r Front  40 dies abans del desembarc de Normandia. Els 40000 resistents s’enfronten als exercits alemanys. Es tracta d’una maniobra suicida per desviar tropes de Normandia. Quan arriben els aliats s’aixequen 400000 resistents a França i s’allibera sobretot el Sud. Ocupació de Paris. De Gaulle desobeeix aliats comunistes i la ocupacio la realitzen sobretot republicans espanyols.
La Resistencia italiana 2n Front  Es produeix a Itàlia. El 10 de Juliol de 1943 desembarquen al pais les tropes aliades.
El 25 de Juliol de 1943 es reuneix el Gran Consell Feixista. El minsitre d’exteriors (gendre de Mussolini) presenta una moció contra Mussolini per la situació en que es troba el pais. Mussolini destituit. Aquest va a veure el rei perque el salvi i el rei el posa a la presó. La monarquia es vol rentar les mans. Victor Manuel (rei) posa com a cap de govern el Mariscal Bodoglio (feixista). El pais es declara antifeixista. Demanan l’armistici als aliats. No volien fer-ho public per la por a la traició a Hitler. El 1944 es fa public i els nazis detenen els dirigents i ocupen el Nord italià.
Al Nord hi tenim els alemanys, al centre queda el poc govern despres la fugida del rei, i al Sud està alliberat però controlat per les mafies (pagades per la burgesia lliberal).
Partisans (aquell que pren partit)  No volien cap d’aquestes situacions.
Octubre 1943  Creació del CAN (Comitè Alliberament Nacional). No només són comunistes, també hi actuen la democracia crsitiana. El CAN organitza als treballadors. Es produeix una vaga insòlita en un context de guerra que oscil.la del 1 al 8 de Març. Els alemanys ho reprimeixen brutalment. Dins aquest context es creen els partisans.
El concepte vé de Gramsci (PCI). És el que es queixa en el discurs de la por de Mussolini, que estava a la presó i era un mite. Escriu la carta que dóna origen al mov. Partisà on busca la participació i la no apatia (Io Sonno Partisano). D’aquí surgeixen la Bella Ciao… 1944-45  Els EEUU fan un missatge per ràdio pels partisans. Això dóna corda a l’atac nazi. Reprimeixen al Nord del pais; els partisans resisteixen i crixen.
25 Abril 1945  Els propis partisans han de baixar de les muntanyes i acaben amb els nazis. Mussolini acaba penjat.
Hi ha una difereinciació pel que fa a la idea de la repressió segons sigui al Sud o al Nord del país, on aquí ultim va ser tot molt violent.
2) RESISTENCIA BALCANICA Són milions i no tenien aliats. Hi ha més repressió i davant això es veuen obligats a guanyar tot sols. És una geografia propicia.
Grècia Va haver-hi una invasió molt dura nazi on el rei marxa del pais. Provoca la creació de EAM-ELAS.
EAM  Front Alliberament Nacional. No són comunistes però la majoria si.
ELAS  Exèrcit Alliberament Nacional. És l’exercit de partisans més gran d’Europa. 1.200.000.
A Grècia hi havia una geografia molt bona per la resistencia. El 1944 gairebé s’havien alliberat sols. Aquí comença la Guerra Freda ja que no és adjudicada a la Part Comunista. Desde 1944 GB entra i demana la instauració de la monarquia grega. EAM-ELAS resisteixen i s’acaba invaïnt el pais per la monarquia.
Iugoslavia És l’unic pais que no fa cas ni de EEUU ni de la URSS. És l’unic que s’allibera sol.
És caracteristic l’actitud del PC del pais. Titto (PC) no fa cas de la ordre de Stallin de no actuar com a resistencia (vé del pacte amb Hitler). Organitza la resistenica aviat i ràpid. És l’unic dirigent croat però unitarista (no afavoria una unica naiconalitat).
Ustachi  milicies de dretes aliats amb els nazis.
Chetniks  milicies monarquiques extrema dreta pro-sèrbia.
Tito havia preparat la resistencia republicana espanyola. Té gent preparada; a militars espanyols refugiats amb ell.
Juny 1941  crida a l’aixecament. 40 poblacions ja queden en mans dels partisans. S’instaura la sanidad/educacio publica. Augmenta la seva popularitat.
1942  repressió molt bèstia per part de italians, alemanys, búlgars, Ustachi i Chetnik. Es refugien a les muntanyes, creen un exèrcit gran (+ 1M) i els expulsen a tots. Es va plantejar l’entrada dels aliats però no va donar ni temps.
3) RESISTENCIA A L’EST D’EUROPA Són els jueus exiliats. No tenen la perspectiva de la victoria, l’alliberament o el suport dels aliats; resisteixen a la mort.
Resistencia jueva La situacio dels ghettos (Varsòvia; 500.000). Inicialment els dirigents jueus no organitzen la resistencia.
La oraganització de la resitencia a Varsòvia la dirigeix gent molt jove: vénen de les joventuts del partit comunista, joventuts Burd (marxistes) i sionistes d’esquerra.
El Gener de 1942 a la reunió de Wurnse es planteja la Solució Final (extermini) perque la concentració de ghettos suposa la creació de la “superrassa jueva”.
Els jueus grans tenien la actitud de no intervenir perque suposaria una provocacio.
El 1942 els nazis comencen els experiments de la càmera de gas. En un d’ells en sobreviuen 3 i s’escapen. Entre els ghettos hi han xarxes de comunicacio creades. És aquí on refugien els 3 i els porten a explicar als dirigents jueus la càmera de gas. No s’ho creuen. Els joves si que s’ho creuen i monten el ZOB.
Els jueus eren considerats com la raça antagonica a la ària. Els gitanos es veien com a raça inferior i degradada i els eslaus com a esclaus.
Els nazis veuen en la massificació la por a que es crei una superrassa superior, per aixo volen prendre la solució final.
Finals 1942  de 400000 jueus dels ghettos de Varsovia en queden nomes 60000, on la majoria son els mes joves. S’han eliminat ells sols per les condicions de vida en que vivien.
Gener 1943  Es produeix la insurreccio del ghetto davant la sorpresa dels nazis, també perque la protagonitzen gent molt jove i les dones. Es desenvolupa a traves de coctels molotov i bombetes d’acid.
Expulsen els nazis i aconsegueixen mes armes.
Hi ha un escandol al règim. Goebbels el.labora un seguiment de la revolta en el seu diari. Al 1943 una divisio sencera nazi es situa dins el ghetto de Varsovia amb avions i tancs. Fins al Maig els jueus resiteixen brutalment (immolacions…).
Gener / Febrer 1943  Derrota Stallingrad.
Canvia la mentalitat de que els nazis son els guanyadors sempre. Canvia el gir de la guerra, ara ja no serà una guerra curta.
Stallin demana la obertura del 2n front. El desembarc de Sicilia, el qual fracassa. Italia es converteix en un lloc secundari de la guerra.
Maig 1944  els aliats arriben fins a la Linea Gotica de Italia.
6 Juny 1944  Per fi es produeix la obertura al 2n front: el desembarc de Normandia.
15 setembre 1944  Arriben a la frontera alemanya del riu Rin. Hitler ara decideix defensar-se; abans no ho volia per aixo entren els aliats.
Març / Abril 1945  els aliats se situen a la frontera del riu Elba, prop de Berlin. Volen entrar el més aviat possible a Berlin.
Front Rus ( Gener / Feber 1943) Moment de canvi de la guerra a Europa.
Era la guerra de hivern / estiu entre nazis i russos.
Batalla del Kursk (Febrer / Juliol 1943) Era el moment en que els nazis patien el desgast en la movilitzacio de recursos.
15 divisions nazis es desintegren soles pel desgast. Els sovietics i aliats estan creixent. Els nazis porten divisions del front occidental de França i Normandia ja que volen entrar en una batalla final.
1 – 12 Juliol 1943  Es produeix la batalla. 500000 nazis i moren i 500000 es rendeixen. Ara els russos s’han crescut i poden disputar la batalla tan a l’hivern com a l’estiu. Ara tot l’Est europeu és rus. (Finals 1944).
1 Febrer 1945  Els russos se situen a 50 km de Berlin. Allà paren per armar-se, volen assegurar-se la victoria. Acumulen 2 Milions de soldats.
16 Abril 1945  Els russos assalten Berlin.
30 Abril 1945  Hitler i Goebbels se suiciden i fan matar la seva familia.
7 Maig 1945  FINAL GUERRA a Europa.. Es rendeixen els generals que queden.
LA GUERRA A ÀSIA És on acaba la guerra.
Juny 1942  Derrota de Midway (terra de EEUU). Intent d’atac japones (es destrueix molta flota japonesa).
Febrer 1943  La illa de Guadalcanal era com un gran aeroport que donava el domini aeri als japonesos.
Es produeix una batalla molt dura. Els EEUU guanyen. Suposa el domini aeri i maritim de EEUU.
Comença la ofensiva lenta de EEUU.
4 Març 1944  Arriben / Alliberen Filipines. Assalt final a Japó. Okinawa i Iwoshima: l’assentament simbolic de la epica de EEUU. Són les 2 grans batalles. Els japonesos tenen molta capacitat den resistencia (kamikazes). Se’ls hi comnplica a EEUU i es desgasten. Justifiquen l’us de la bomba atomica per “evitar més morts”.
Febrer / Juny 1945  Okinawa / Iwoshima Fins a Juliol 1945  EEUU volia la intervenicio de Russia.
Maig 1945  Declaracio de guerra a Japo per part dels russos. Hirohito conversa amb Stallin com a mediador; aquest li proposa la rendicio i l’altre l’accepta amb la condicio de mantenir el carrec d’emperador.
Juliol 1945  Conferencia de Postdam. Stallin / Churchill / Truman. Stallin trasllada la proposta de HiroHIto. Churchill i sobretot Truman comuniquen que no hi ha condicio per la rendicio.
17 Juliol 1945  Truman: “El nen ha nascut bé” (bomba atomica). Projecte Manhattan.
Cientifics americans encarregats de la bomba filtren la seva elaboracio als russos. Els EEUU tenen por als russos. Atac a Hiroshima. Japo resiteix.
8 Agost 1945  Bomba a Nagasaki. Japo es rendeix.
2 setembre 1945  Armistici. EEUU confirma a Hirohito com a emperador.
Ara el temor dels EEUU és als sovietics. La bomba atomica té més a veure amb la linea de la guerra freda (comunisme / capitalisme) que en feixisme / antifeixisme.
La 2ª Guerra Mundial és el maxim exponent de Guerra Total. El que pot venir després es la Destruccio Total (bomba nuclear).
Comença la Fuerra Freda.Ara un conflicte entre URSS / EEUU suposa la destruccio de tot el mon. Hi havia armament per destruir 6 planetes Terra.
Finals 2ª Guerra Mundial  No havia solucionat els problemes que ja venien de la 1ª Guerra.
(inmperialisme).
Desapareix el feixisme en una època de inestabilitat del capitalisme, i comença l’Estat del Bensestar amb l’extensió dels drets socials.
Edat d’Or del capitalisme  1945-73. és una gran estabilitat del capitalisme en el moment en que el comunisme és més fort. Tenen molta influència les resistències europees i es tornen necessaris els pactes. Si no es pacta amb els comunistes, aquests se’n van a l’altre bàndol.
Emergència de nous conflictes.
...