IGNASI TERRADAS “Justícia vindicatòria, recerca en antropologia jurídica” (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura introducción a la antropología jurídica
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 04/09/2014
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

IGNASI TERRADAS “Justícia vindicatòria: recerca en antropologia jurídica” Tema: justícia vindicatòria (llibre). El tema principal del llibre té a veure amb una qüestió etnografica i teòrica de l’antropologia social.
La justícia vindicatòria refereix al ordenament jurídic de totes aquelles societats que no tenen com ordenament jurídic principal el que tenim nosaltres, que és el civil-penal. Es basen fundamentalment en dos codis: civil i penal. El nostre ordre fonamental és normatiu (hem de complir o conformar la nostra existència en relació a unes normes). En antropologia social, tenim la divisió del món, que vol dir que hi ha unes societats (en el cas econòmic) primitives (caçadors i recol·lectors) que l’ordre econòmic està regit per la reciprocitat.
Les societats primitives revelen al reciprocitat com un tipus de tracte que no té contractes de compra-venda, sinó com per exemple la iniciativa del do (complir en unes obligacions de caràcter social). Regides per principis morals. Altres formes de tractar-se la gent per a partir d’un conflicte arribar a tenir justícia o declarar un dret: justícia vindicatòria. La justícia vindicatòria va lligada a aquestes societats que tenen reciprocitat. Les societats regulades pel mercat, tenen una altra cultura jurídica (altres valors, orientacions, procediments, etc.).
Els grans cossos d’aquestes normes d’aquests procediments:  Ordenament civil  Ordenament públic (codi penal)  Processals: normatives sobre els procediments per obtenir justícia En antropologia, als anys 30 s’estudia la consistència d ela cultura i l’àmbit jurídic dels “chayennes”. Pensen que el dret no es una sola forma de buscar justícia a la vida, si no que poden ser moltes formes, i a més, hi ha societats que s’ha de dir d’una altra manera perquè hi hagi justícia i hi hagi dret (tenen unes altres institucions).
La justícia vindicatòria s’enfronta a les idees de racionalitat jurídica de la nostra societat. La ordenaments vindicatoris son propis d’escola àrab (maliquita), pobles primitius, societats tradicionals, societats medievals, etc. El món vindicatori és tot el món que no es el del capitalisme occidental desenvolupat.
Per entendre les conseqüències de la justícia vindicatòria cal acceptar que la venjança es un sentiment humà, que apareix de manera espontània, sentiment individual i social, i que s’ha de contar amb ell. La justícia vindicatòria comença arreplegant aquesta reacció. Perquè saben que existeix la volen controlar, i perquè saben que es difícil controlar saben que han de fer institucions molt poderoses per controlar-la, per això els procediments judicials recullen aquesta demanda de venjança i la transformen en una composició. Una composició es un ritual propi de molts pobles primitius que té dos aspectes:  Reconciliació  Indemnització o compensació del dany causat Actualment, la nostra prioritat es la pena (castigar). Primer es fixa amb la llei (no amb la víctima, sinó amb la norma) per saber si s’ha comès un delicte (s’ha transgredit la llei?), i podem denunciar. En la justícia vindicatoria no hi ha codis, sinó que hi ha persones que es senten danyades i reclamen justícia. Si em sento danyat, tinc un grup, normalment parentiu, que es solidaritza amb aquella ofensa. Un altre aspecte que té en compte la justícia vindicatòria és la indefensió. El dret vindicatori accepta estats d’indefensió, accepta que al justícia no es perfecte, que es molt defectuosa. Té uns recursos, segons les cultures,que admet la imperfecció, la defectuositat de la justícia humana, i per això introdueix altres aspiracions de justícia (ex: justícia divina – apel·lar a judicis divins).
Un tipus de cultura que accepta que el poderós, es sortirà sempre amb la seva i una part quedarà indefensa. La justícia vindicatòria, té llistes de queixes, però que no s’han dut a judici, perquè s’han produït en una societat desigual. La justícia vindicatòria està acostumada a aquestes desigualtats i a les desproporcions de poder.
D’altra banda, si agafem el nostre codi penal veurem que hi ha dos tipus de delictes: contra la propietat (robatori) i contra les persones (homicidi). En canvi, en justícia vindicatòria no es parteix de la noció de delicte, sinó de la noció de ofensa, que el que es perjudica és la persona, no la llei. Aquí tenim una coincidència parcial en que la ofensa mes greu és l’homicidi (paradigma de la ofensa). Què hem de fer davant l’homicidi? Aquí es quan apareix la venjança i la indefensió. L’homicidi pot desencadenar un desig de venjança per part de gent que té el poder de venjar-se. L’autoritzacio d’aquesta venjança per part d’un Tribunal o autoritat del clan, o arribar a una reconciliació i unes indemnitzacions. La responsabilitat, en aquest sentit, es un tema bastant universal.
Actualment, en el dret, hi ha una gran crisi en el règim penal (insatisfacció respecte el món de les presons). Davant aquesta insatisfacció hi ha la justícia restauradora (arribar a un acord entre la víctima i l’infractor). Aquesta justícia intenta recuperar algunes coses de la justícia vindicatòria (té en compte la realitat personal dels individus que estan en un conflicte jurídic).
La nostra societat veu les limitacions i incapacitacions del nostre ordenament jurídic, i busca altres ordenaments. Aquí ha de venir l’antropòleg i ha d’aclarir les coses. La justícia restauradora només es pot aplicar individualment, però en la justícia vindicatòria cada part te tot un grup de solidaritat. La justícia vindicatòria creu que un individu sol es un individu pobre i la riquesa es guanya amb les persones que es solidaritzen amb aquest individu. La solidaritat mai es perd, perquè és per vinculació, no per contracte. La vinculació es aquell nexe que tenen les persones que serveix per totes les dedicacions que puguin tenir, en canvi, el contracte és específic per una matèria (per una finalitat). La vinculació és per totes les condicions (ex: matrimoni). Hi ha un aspecte d’estructura social que va conjunt amb l’estructura de dret vindicatori (drets més socials), que es diferent del que va de la societat de dret penal i civil (individualista). En la justícia vindicatòria t’enfrontes amb un grup de parents, perquè tot el grup l’exerceix (solidaritat).
La justícia vindicatòria té a veure molt més amb casos, i els nostres ordenaments jurídics són molt més normatius. Hi ha qüestions complexes, i algunes que fan pont (no sempre hi ha una separació tant neta entre els ordenaments vindicatoris i els de la justícia penal).
APUNTES CLASE SOBRE LA CONFERÈNCA DE INGANSI TERRADAS.
Justicia vindicatoria o o o o o o La tradición del Derecho penal es tradición jurídica occidental Justicia vindicativa: en las ciudades retributivas (sociedades en las que no hay Estado, y sí hay Derecho), se mantiene sobre un sistema de intercambio.
En las sociedades del derecho penal donde hay estado hay capitalismo, en las otras hay un sistema de intercambio sentimental y racional.
La justicia vindicativa se diferencia de la justicia estatal: Vindicativa: se fija en la víctima (el dolor de la víctima) Estatal: se fija si se ha transgredido la ley Consecuencias de transgredir la ley en el sistema estatal: aplicación de una pena. El objeto de atención de la justicia vindicativa es la víctima, y por lo tanto la consecuencia es la composición, y para componer es necesario contar con la víctima.
En nuestro sistema la pena la aplica el Estado. Se trata de un proceso individualizado (yo mismo debo interponer la denuncia o querella). En la justicia vindicativa el concepto de víctima es más amplio, afecta a la familia, amigos, al clan, tribu, etc. La composición ha de hacerse en relación con un conjunto más amplio. El conflicto es social, no individual, y se trata de restaurar la paz social.
...