Ciència Política - Tema 2 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencia política y Gestión pública + Derecho - 1º curso
Asignatura Ciencia Política
Profesor J.S.
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 03/07/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Apunts del tema 2 de l'assignatura de Ciència Política de 1er de Ciències Polítiques a la UAB

Vista previa del texto

Tema 2: Legalitat i legitimitat  Introducció: El poder i la legitimitat Legalitat: Conjunt de lleis que operen en una societat. No hi ha una legalitat universal ja que en cada societat por tenir una legalitat diferent. No és un concepte unívoc ja que la llei pot tenir diverses interpretacions. Està escrita.
LEGALITAT = CONJUNT DE LLEIS = SOCIETAT És més legítima la legalitat creada per un poder elegit per un sistema democràtic.
Com més justa sembla una decisió menys resistència provoca.
Coacció i legitimitat van en sentit invers: a més legitimitat menys coacció. Exemple: manifestants repressió 15 M?  (no ens representen) Legitimitat: Capacitat per aconseguir que siguin acceptats els límits que tot poder imposa (obediència). Fins i tot en els règims autoritaris s’apel·la a algun tipus de legitimitat per tal d’imposar una decisió. Es dona quan la ocupació del poder és recolzada per la voluntat general de la societat. És el grau d’acceptació d’una obligació en el sentit de considerar-la apropiada o correcta. Sempre hi ha algun tipus de legitimitat per poder conservar el poder sense una necessitat inherent de la coacció. Es discuteix la legitimitat del poder mitjançant el debat sobre els mecanismes d’adquisició d’aquest poder.
La legitimitat no només depèn de la llei ja que si la llei no és justa, és a dir, no correspon al que la gent o la societat creu que hauria de posar, no és legítima. La legitimitat és molt variable i variada ja que depèn dels avançaments històrics.
OVERTÓN: Hi ha un espai de temes que la gent pensa que és acceptable prendre decisions, altres discutibles, inacceptables i absolutament inacceptables. Això és manipulable i depèn del país, actors polítics i societat. La legalitat va darrere de la legitimitat. En definitiva, la legitimitat és una construcció social.
MAX WEBER: Hi ha 3 fonts de legitimació: Weber observa que la noció de legitimitat es vincula amb els valors i les creences i per tant, que aquesta noció ha anat variant al llarg del temps. Per això ens parla de fonts de legitimitat, la importància de les quals també ha anat variant en el temps.
A. La tradició: el poder es justifica perquè s’ajusta als usos i costums, a la tradició.
Importància dels precedents “sempre s’ha fet així” n’és el principal argument.
B. La racionalitat: l’adequació entre fins i mitjans. Importància de l’argumentació tècnica (tecnocràcia). Aquesta racionalitat es pot presentar en forma de normes o lleis, llavors parlem de racionalitat legal.
C. El carisma: aquí el poder es justifica per les aptituts personals.
A aquestes fonts “clàssiques” de la legitimitat podem afegir-ne una de nova: l’eficàcia o el rendiment. Una decisió serà percebuda com a legítima si els seus resultats s’ajusten a les expectatives. Legitimitat i credibilitat serien gairebé sinònims en aquest cas.
Un cop més la realitat és una combinació de les 4 fonts exposades.
 Visió del poder de Hanna Arendt difereix de l’enfocament weberià sobretot pel que fa la legitimitat legal.
Poder  capacitat humana d’actuar en comú (concertadament).
Poder  no pertany a una persona; la persona que exerceix el poder ho fa perquè l’apodera el grup. És el recolzament del poble el que atorga legitimitat a les institucions d’un país (no la seva legalitat).
Per a Arendt la violència no seria altra cosa que una manifestació de violència.
La visió de Habermas complementa la de Arendt i planteja que el sorgiment/generació de poder es troba en el processos col·lectius de deliberació (lliure, igual i consistent). La violència seria la violació d’aquests processos deliberatius i per tant també una manifestació d’impotència.
 Legalitat i legitimitat:  La legitimitat és la perspectiva en la que es posa el titular del poder (subjecte polític): la legitimitat del poder és el que fonamenta el seu dret i la legalitat el que estableix el seu deure (els seus límits)  La legalitat és la perspectiva en la que es posa el dipositari del poder (súbdit): la legitimitat del poder és el fonament del seu deure a l’obediència i la legalitat és la principal garantia del seu dret a no ser oprimit.
3 situacions sobre la percepció del poder: a) El poder just ha de ser legítim respecte de la titularitat i legal pel que fa el seu exercici (condicions necessàries però no suficients); b) El poder just pot ser legítim sense ser legal o legal sense legítim (condicions suficients però no necessàries). Tesi arendtiana.
c) El poder just si és legítim ja és legal i si és legal ja és legítim (condicions necessàries i suficients). Tesi reduccionista weberiana.
Quan la llei reflecteix de forma adequada el predomini del sistema dominant de valors socials, llavors s’acostuma a donar una coincidència entre legalitat i legitimitat. En cas contrari conflicte que pot portar a la desobediència civil (Gandhi, Luther King).
Exemple recent: objecció de consciència i regulació del servei militar a Espanya.
• La legalitat del poder pressuposa la validesa de la norma (Estat de Dret) • La validesa de la norma pressuposa la legitimitat del poder (Constitucionalisme) • La legitimitat del poder pressuposa la justícia de les normes que se’n deriven. (Estat democràtic) ...

Tags:
Comprar Previsualizar