Apuntes Completos Psicologia Social (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2013
Páginas 39
Fecha de subida 21/01/2015
Descargas 80
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia social TEMA 1: L’ESTUDI PSICOSOCIAL DEL COMPORTAMENT 1.QUE ES LA PSICOLOGIA SOCIAL? Disciplina científica que estudia com lo psicològic està condicionat per lo social i lo cultural (Ibañez, 2008), no podem entendre l’individu fora d’aquest context, si nomes entenem al ser humà segons variables intrapersonals es una visió limitada.
Hem de tenir en compte lo social i cultural  yo soy yo y mis circumstáncias (Ortega y Gasset) Las circumstàncies influeixen en l’individu, el jo també influeix, l’ambient causa la conducta, però la conducta també influeix en l’ambient i en les circumstàncies (depèn de com ens tractin els altres la nostra autoestima pot variar, però també la conducta dels altres variarà segons la nostra conducta Funcions i utilitat: ens ajuda a entendre la conducta humana, augmentar el coneixement que tenim sobre l’esser humà i sobre nosaltres mateixos (ens coneixem a nos mateixos pitjor del que podem creure a priori, hi ha coses evidents per als altres però no x a nosaltres mateixos) El que ens diu la gent quan demanem, moltes vegades es una justificació però no el motiu real de les seves accions o eleccions.
 Series capaç de donar xocs elèctrics si t’ho demana una autoritat? S’ha vist al laboratori quemoltes persones poden comportar-se amb crueltat si hi ha algú que ho demani.
 Ajudaries a una víctima? Diríem que si d’entrada, però no es tan clar que ho faríem.
 En tema sentiments (com influirà un fet d’aquí un temps) moltes vegades fem un pronòstic equivocat, la majoria de prediccions que fem son equivocades, tenen un efecte menor del real, tendim a sobrevalorar allò que ens passa, l’impacte. Tenim més capacitat de recuperació del que pensem a priori, l’impacte real serà molt menor. Hi ha estudis que han trobat que l’impacte d’una cosa greu a vegades es menor que d’una cosa greu ja que aquest activa les nostres defenses i la capacitat de reacció, una més lleu no activa les defenses i afecta més del que pensàvem a priori.
Conèixer millor el ser humà i a nosaltres mateixos ens hauria de portar a millorar la nostra qualitat de vida i també la dels altres Ser mes conscients d’allò que vivim, plantejar-nos preguntes com per exemple com volem viure (ens l’hauríem de fer tots de tant en tant però sovint no la fem, oblidem que yo soy yo y mis circumstancias, aquestes influeixen, però el propi el jo també. Com volem viure? Ens hauríem de preguntar tots, sinó en pot passar el que comenta Schopenhauer: “frase: cuando en las portimerías de la vida….” Sovint oblidem que el jo pot influir en les circumstàncies i que podem decidir dur la vida per un camí o per un altre) Quan estem aquí en la joventut, podem dir que no pensem massa en la finitud de la vida (mort) Jaime Gil de Biezna: en la juventud envejecer o morir son únicamente las dimensiones del teatro…pero ha pasado el tiempo y la verdad desagradable asoma, envejecer o morir es la única verdad que asoma (2 quadres jaques-louis David, renne magritte) ser conscients de la finitud ens porta a ser conscients de l’ara, quin efecte tindria ser en nosaltres ser immortals? Jorge Luis Borges: "los inmortales" es planteja aquesta pregunta, els habitants de la ciutat tenen la immortalitat, el protagonista busca pel mon i quan el troba no es proba el que esperava, abunda la passivitat i l’apatia (si no ho fas avui ja ho faràs demà, ho pots fer mil vegades) el present ja 1 Psicologia social no té importància, Els habitants s’adonen que son immortals perquè han begut un aigua d’un riu, es difonen pel mon per buscar un aigua que els doni la mortalitat per trobar sentit a la vida) La finitud de la vida pot fer-nos valorar més el present i el que tenim.
A mesura que ens aproximem a la mort, com valorem la nostra vida, quins remordiments tenim de com hem viscut? Abans de morir la gent es penedeix de no haver fet la seva pròpia vida, d’haver-se deixat influenciar pels altres i haver fet el que els altres esperaven que féssim i no allò que realment volíem fer, haver treballat massa i no estat mes temps amb els fills, no haver cuidat prou als amics… Però el retret principal es no haver tingut el coratge de fer allò que volies fer (sap més greu això que haver fet algo i haver-ho fet malament la importància d’haver complert algun dels somnis que teníem, allò que no hem fet però realment podríem haver fet) Sovint la psicologia comet 3 errors per entendre el ser humà (des punt vista psico social)  Considerar que es un esser individua  Considerar que es un ser racional  Infravalorar la importància de la situació El ser humà és un animal social. Som individus relacionals, això es mostra, per exemple, en casos d’infants privats de relacions socials. Allò interpsicològic és previ a allò intrapsicològic 2.LA DIMENSIÓ SOCIAL DEL SER HUMÀ El ser humà es un animal social: no es pot entendre de manera aïllada, nosaltres som les nostres relacions socials som individus relacionals (necessitat de reconeixement, autoestima… depenen no nomes de nosaltres) la importància d’aquesta necessitat de l’altre es mostra en el cas d’infants que no han tingut les relacions adequades (privades de relacions socials):  el nen salvatge d’Aveyron: 1800 vivia als boscos d’aquesta comarca del sud de França, quan el nen arriba a la ciutat l’agafen i l’acaben enviant a un centre de sordmuts hi ha 2 hipòtesis, qui considera que l’havien abandonat perquè era idiota (Pinel) i Itard deia que era normal però no havia tingut l’ambient adequat, demana la custodia s’endu el nen a casa i intenta ensenyar-li a parlar (veiem 3 minuts de la pel·lícula a classe) El nen (Víctor) fa progressos, diu paraules, expressa sentiments (vergonya…) passat aquest primer període deixa de millorar. Fa un experiment per veure si ha desenvolupat el sentit de justícia (acumulava aliments, quan hi feia li treien alguna cosa que a ell li agradava, un dia que fa una cosa bé el castiga i reacciona amb revelació i reveldía , això deixa entreveure que ha desenvolupat el sentiment de justícia)  I ha un cas d’una nena: Genie, la nena salvatge (EEUU, 1970) es trobada a los Angeles pels serveis socials lligada i tancada a la seva habitació (desde petita) de dia la tenien lligada a una cadira tipus orinal, i de nit la tancaven al bressol amb una xarxa, no sabia parlar i només fes algun só el seu pare la castigada, patia maltractaments i abusos (1a entrevista no fa fer cap so x por) falta d’estimulació, aïllament (habitació una paret blanca) científicament era una oportunitat per estudiar un d’aquests casos per veure si un infant malgrat una infància desastrosa podia recuperar el temps perdut, i si no havies estat estimulat durant els períodes crítics si es podia recuperar l’aprenentatge d’aquestes habilitats) tenia la edat mental d’un nadó de 18 mesos. Va desenvolupar un ampli vocabulari, i lligar paraules, mai va utilitzar el que sabia per formar una frase amb sentit gramatical (pronoms no assimilats, mai va aprendre la gramàtica, el seu cervell s’havia 2 Psicologia social saltat una frase crítica del seu desenvolupament) es va confirmar que si una etapa crítica del desenvolupament es tanca ja no hi ha marxa enrere.
Allò intrapsicològic està dins de les qüestions interpsicologiques. Cal la interacció social per al desenvolupament individual.experiment micos privats de mare i amb mare de filferro i llana substitutiva.
2 perspectives sobre com la dimensió social incideix sobre els processos psicològics:   d’una banda tenim la psicologia social psicològica (es considera que lo social i psicològic són 2 realitats diferents,Existeixen dues realitats ben diferents: psicològica i la social. La part psicològica és la primera i constitueix la matèria bàsica, mentre que la social ve després i dóna forma a la primera psicologia social sociològica: lo social i lo psicològic s’influeixen mútuament, es a dir, existeix una inseparabilitat entre l’aspecte psicològic i el social. Una manera de entendre-ho es plantejar-nos a on està el llenguatge: està a dintre i a fora, igual que el mon (lo social, està dins i a fora) i no ho podem separar clarament, va tot unit. Es qüestiona aquesta dicotomia individu-societat. sense individus no hi ha societat, però sense societat tampoc hi ha individus. Des d’aquesta perspectiva es considera que no existeix una naturalesa humana universal fora de un temps i una cultura determinada, allò que tenim a anomenar naturalesa humana pertany a un temps concret i a una cultura determinada. Moltes vegades de fet quan ens trobem en un fracàs en una cultura ho ataquem a la naturalesa humana per eludir una cosa que no hem sapigut fer millor.
D’entrada el més intuïtiu es el primer.
3.PRINCIPIS CLÀSSICS DE LA PSICOLOGIA SOCIAL 1.influència social.: els altres influeixen en els nostres pensaments, sentiments i conductes: ens afecta la simple presència d’altres individus? vídeo “l’ascensor” (els altre es giren, tu també) justament confirma la idea de que la presència dels altres influeix Facilitació social:La simple presència dels altres afecta a una persona quan fa una activitat.
Incrementa els resultats en tasques fàcils, ben apreses. En tasques complexes, noves, promou respostes incorrectes.
  (1r estudi empíric en psico social, 1879 Triplett) ho va fer amb ciclistes en una prova contrarellotge, va veure que en grup corrien més que sol.
El 2n experiment: nens havien d’enrotllar el carret d’una canya de pescar. Ho feien més ràpid davant d’altres que sols, (també amb formigues al escalar, pollastres al menjar, rates copulaven més en grup que soles) A vegades el rendiment podia ser pitjor en tasques complicades, a alguns animals també els hi passava (laberint complicat trigaven mes en trobar la sortida si hi havia d’altres)Per tant la presència dels altres en alguns casos millorava el rendiment, i en d’altres no. 1965: Zajonc: explica el perquè quan la tasca es senzilla, per la tasca davant d’altres augmenta el rendiment, en canvi davant una nova tasca o una difícil, el fet d0estar davant de altres persones baixa el rendiment (promou respostes incorrectes) Això ho van mirar en l’esport (billar) els bons augmentaven laseva eficàcia del 71% al 80%, en canvi els jugadors dolents empitjoraven el seu rendiment del 36% al 25%.
3 Psicologia social Factors explicatius:  por a la avaluació (a més por pitjor ho farà)  la distracció (els altres ens poden distreure)  la simple presència ens pot activar d’alguna manera.
En el joc de tirar de la corda, les persones que tiren conjuntament d’un costat fan tanta força cm la suma de tots si aquests estiressin sols?   Facilitació social: Davant d’una tasca fàcil, per la facilitació social haurien de tirar més fort.
Ganduleria social: És la tendència de les persones a esforçar-se menys quan treballen amb altres per aconseguir un objectiu comú que quan són responsables de manera individual. També pot ser que al no haver de ser avaluat es deixi anar, (si jo no faig molt no passa res) ja que mesurem el que fa el grup en total, hi ha la tendència a esforçar-se menys quan treballen en un grup a on hi ha altres individus que fan la mateixa tasca.
S’han fet una sèrie d’experiments a on s’ha vist que quan es fa conjuntament amb d’altres ens esforcem menys ja que pensem que el que no fem nosaltres ho faran els altres (aplaudir, tirar...) Quines estratègiespodríem seguir per a eliminar la ganduleria social? Més propi de cultures individualistes.
  Repartir les tasques per a que cadascú tingui el seu paper, identificar i avaluar el rendiment individual, es a dir, el que fa cadascú.
Quan això no es possible es pot intentar motivar, eliminar la ganduleria social convertint la tasca en un repte atractiu, implicant a la gent per a aconseguir que s’identifiqui amb el grup. Aconseguir un esperit de grup. Això no nomes elimina la ganduleria social sinó que fa que els membres s’impliquin més.
S’ha vist que les dones són menys individualistes que els homes i que cauen menys en la ganduleria social.
2.interacció social: la nostra conducta social és resultat de la interacció amb altres persones.
Nosaltres ens construïm en la interacció amb els altres, som esser en devenir, es a dir, en construcció constant i necessitem de la interacció amb els altres per a la formació del nostre jo, canviem amb el temps. Necessitem dels altres per a poder-nos comparar, sense la comparació no podríem saber ni crear-nos una imatge de nosaltres mateixos.
Hi ha efectes positius de la presència dels altres: les persones no ens autorealitzem en el buit sinó en relació amb altres persones. Un excés de interioritat no és favorable per a la autorealització (A.Maslow) El millor predictor de la felicitat son les relacions d’amistat, el secret de la felicitat pot estar en la relació amb altres, (qui té un amic té un tresor) Hi ha un poema d’un llibre (no era lluny ni difícil)de Joan Margarit que parla d’aquests fets. Hi ha grups de suport terapèutic que mostren que l’ajuda dels altres ens ajuda i ensenyen la importància de la relació amb els altres Llibre: delicioso suicidio en grupo: un individu que es va suïcidar el dia de sant Jordi però quan hi entra veu que hi ha una altre persona penjada, baixa a l’altre i comencen a parlar de perquè, decideixen fer un grup de aspirants a suïcides, acaben sent un grup de 30 en el que decideixen 4 Psicologia social fer un viatge per Europa per a trobar un lloc ideal per a suïcidar-se. Interaccionen els uns amb els altres i al final cap d’ells es suïcida. Fan com un gruo de suport i acaben no suïcidant-se 3 situació social: La nostra conducta social està afectada per la situació en que ens trobem. No es el mateix participar en una tasca competitiva que cooperativa. La situació social es especialment influent en una situació nova (presó de Zimbarro) 4.construcció de la realitat:la realitat que percebem es una construcció personal i social.
“El mapa no és el territori” (Korzybski) Una cosa es la realitat i una altra com tu interpretes la realitat. Frase que va dir en la primera guerra mundial al caure en una fosa que no sortia al mapa. Nosaltres ens fem un esquema de la realitat però que es allò que nosaltres ens fem. En una conferència per a il·lustrar aquest concepte va obrir un paquet de galetes i va donar a la gent de la primera fila, va treure el paper i va mostrar que era menjar per a gossos, amb això volia demostrar que no només els aliments tenen gust, sinó que moltes vegades mengem amb les paraules.
La situació influeix, però nosaltres podem influir en la situació, no hi ha una única veritat sinó que nosaltres la interpretem. Una cosa es la paraula i una altra el concepte que la representa.
(ceci n’est pas une pipe) “Si una situació és definida com real, és real en les seves conseqüències” (Thomas, 1931) si tu creus una cosa, malgrat sigui fals et comportaràs en relació a les seves conseqüències, el que creus t’acaba afectant en la manera de comportar-se (prejudicis) Un exemple d’aquest concepte es l’efecte Pigmalió: ve d’un estudi de Rosenthal (1968): “Pigmalió a l’aula” ve de les metamorfosis d’Ovidi, Pigmalió rei de Xipre va fer una estàtua d’una dona de la que es va enamorar, Afrodita commoguda va fer que la dona es convertís en realitat, les seves creences son tant intenses que acaben traspassant a la realitat.
Agafa un grup de nens que divideix en dos, fa una sèrie de proves i veu que eren 2 grups equivalents (intel·ligència similar) el mestre d’un grup va dir que eren normals, i els de l’altre els va dir que eren excepcionals. Al cap d’uns mesos torna i fa una sèrie de proves a on veu que el grup adjudicat com a excepcional puntuava mes alt, es a dir, les expectatives que els mestres tenen sobre els seus alumnes influeixen en la realitat (igual que en la història de Pigmalion i Galatea).Perquè es pot donar aquest efecte?Les expectatives que els mestres tenen sobre els seus alumnes influeixen en el rendimentd’aquests.Va trobar 4 variables que podien explicar això: el clima socioemocional era més càlid i amable, donaven més informació i acompanyaven més en el procés, donaven més oportunitat i temps per a les respostes, el feedback era més amable i donaven millors oportunitats.
Les nostres creences i expectatives condicionen com ens enfrontem a la realitat (si creiem que no podem fer una cosa, segurament no la podrem fer) per tant es important tenir expectatives positives, fixant-nos més en les possibilitats que en les mancances. (psicologia positiva: finals s.XX, fixar-se en les possibilitats i no en el defecte (Maslow)) Tendim a viure a l’alçada dallò que s’espera de nosaltres. Si a tu et tracten com allò que ets en aquell moment afavoreixen a que et quedis en allò, si et tracten com a algo més podràs millorar i anar més enllà.
Pel·lícula“en busca de la felicitat”:Home es queda sense feina va més enllà intentant anant més enllà del que esperen d’ell.“Nunca dejes que nadie te diga que no puedes hacer algo, si tienes 5 Psicologia social un sueño tienes que protegerlo, las personas que no son capaces de hacer algo te diran que tu tampoco puedes, si quieres hacer algo, hazlo!” L’efecte pigmalió es pot generalitzar en altres contextos: en la depressió s’ha vist que moltes vegades fa el mateix efecte la medicació que el placebo, moltes vegades ens acabem sentint com nosaltres anticipem que ens sentirem, amb la morfina, per exemple s’ha vist que si tu li dius que es morfina té més efecte que si no li dius. El fet d’anticipar ja provoca canvis a nivell psicològic (mal de queixal: placebo disminuïa el mal, quan tu anticipes això té un efecte a nivell fisiològic.) En nens amb discapacitat psíquica s’ha vist que si els tractes “normal” avancen més que si els tractes com a “limitats”.
4.BASES DEL COMPORTAMENT SOCIAL     Bases biològiques: es especialment interessant el tema de la evolució. Al llarg de la evolució hem tingut una sèrie de conductes que ens han ajudat a sobreviure i que segueixen produint-se Factors personals: malgrat el poder de la situació hi Ha individus que es comporten d’una manera i altres d’una altre (variabilitat individual, personalitat tipus A i tipus B) Factors ambientals:més relacionades amb la psicologia social (psicologia ambiental, com l’ambient físic condiciona el comportament: la disposició de l’espai pot influir en el comportament i la participació de les persones) Hi ha un estudi clàssic que a la dècada dels 70-80 va analitzar les sales d’espera dels aeroports, sent tant incòmodes no afavoria la interacció, va veure que això estava pensat d’aquella manera ja que interessava que es moguessin per a anar a les botigues de les terminals per a comprar.
En restaurants de menjar ràpid van calcular que els seients al cap d’una estona resultessin incòmodes per a que la gent marxés i no s’estigués massa estona.
o Guerra Vietnam: americans volien taula rodona, vietnamites volien una taula quadrada per a que es veiessin els diferents punts de vista de les 4 delegacions, al final van fer una taula ovalada. També van trobar important qui entrava primer, al final van fer una sala amb 4 portes per a que tots entressin alhora.
Factors socials, culturals i històriques:les històriques a vegades s’eliciten i d’altres no. Perquè hem de tenir en compte la dimensió cultural i històrica? Originàriament es volia deixar de banda (positivisme volia fer lleis generals en les que les havia de deixar de banda per a veure la naturalesa humana) D’entrada ens ajuden a comparar i ampliar la mirada: per a veure de prop hem de veure de lluny, quan ampliem la distància veiem coses que formaven tanta part de nosaltres mateixos que ens passaven desapercebudes. Per a això podem fer-ho viatjant en el temps i en l’espai (història i antropologia) Maslow deia que un bon psicòleg havia de ser un antropòleg a temps parcial. Es a dir, tenir en compte altres cultures i realitats històriques per a agafar perspectiva.els papalagi, els nadius primer miren, els papalagi primer es pregunten que hi haurà darrere de la muntanya, colonitza aquell que es pregunta que hi ha al darrere. Perquè ens fem 2 petons? Depèn del lloc, 2 té una lògica (2 galtes) però en cada lloc es d’una manera. Si viatgem veiem que el que tu dones per descomptat pot ser d’una altra manera, pots valorar coses que donaves com a un dret adquirit i li dones més valor del que pensaves a priori. Les 4 estacions per exemple, hi ha llocs a on només en tenen dos (pluja i no pluja) això ens pot fer valorar-ho més. La idea de mirar lluny pot ser una bona eina per a conservar la salut mental, es a dir, ens ajuda a relativitzar.
6 Psicologia social Posar de manifest el caràcter social i històricament construït de la realitat social permet adoptar una actitud critica que posa de manifest la ideologia subjacent: construcció del ser humà, el que s’ha construït també es pot canviar, permet donar una actitud crítica per veure que hi ha darrere de determinades conviccions les coses no són de sentit comú en abstracte, ho són dintre d’un sistema determinat (demanda d’igualtat de gènere al parlament: es lògic per a que estem en un sistema concret. També podríem dir que 50% homes i 50% dones, però també 1/3 joves, 1/3 adults i un 1/3 vells, també podríem demanar que sigues també equitatiu en nivell d’ingressos.
 Foucault deia que allò que ha estat construït històricament també pot ser canviat políticament (el que hem construït ho podem canviar) 5. LA PSICOLOGIA SOCIAL COM HISTÒRIA Ortega i Gasset va dir: “la psicologia es una ciència social i històrica, perquè social i històrica és la naturalesa del ser humà” Qui va començar a treballar en aquest tema de la Psicologia social va ser K. Gerjen, en un llibre de 1973 a on va dir que tot coneixement, per entendre’l, s’ha d’enfocar desde un punt social e històric.
El coneixement té un caràcter històricament construït, es a dir, el coneixement que construïm sobre l’esser humà, societat… està en canvi. No podem fer una imatge exacta,ja que el que es mante es el canvi, per tant no podem tenir un coneixement definitiu. Per exemple la teoria sobre la sexualitat de Freud està feta en el context de Viena de classe alta, però en altres contextos no funcionaria de la mateixa manera o directament no funcionaria. Freud deia que s’havia de trencar amb les normes, que s’havia de buscar una estimulació, però era vàlid en el seu context.
Per aquesta raó no es possible elaborar una Psicologia “normal” extensible a tota la humanitat, per tant es qüestiona el concepte de normalitat.
Allò considerat normal canvia durant la historia (l’esclavitud ara escandalitza) Freud va trobar que les dones eren més geloses que els homes, i va pensar que poda aplicar-se a tota la humanitat. Però posteriorment, altres psicoanalistes van comprovar que aquest fet depenia de la cultura i de la època.
“Alcanzamos nuestro concepto de la normalidad adoptando ciertas pautas de conducta y de sentimiento vigentes en un grupo determinado que las impone a todos sus miembros pero olvidamos que esas pautas varían con la cultura, la época, la clase social y el sexo (....) Conociendo nuestras condiciones culturales de vida nos será fácil llegar a una comprensión harto profunda del carácter especial de los sentimientos y las actitudes normales, y siendo las neurosis desviaciones del tipo normal de conducta, también ellas podrán comprenderse mucho mejor” (Karen Horney)”.
Norbert Elias va fer una crítica dient que els psicòlegs pensen de manera ahistòrica, com si les emocions s’haguessin expressat sempre de la mateixa manera. Però ell observa que hi ha hagut una transformació històrica de la manifestació de la emotivitat. “El proceso de la civilización” (llibre).
Hi ha hagut un augment del control social i de l’autocontrol de les emocions fortes en les seves manifestacions publiques i privades. Hi ha una major repressió social, s’ha observat que la sensibilitat de les persones ha anat canviant durant el temps.
7 Psicologia social  Per exemple, els canvis en la manera de comportar-se a la taula o la manera de escopir.
Fa quatre segles la gent tenia la necessitat d’escopir sovint, però ara aquesta conducta es veu desagradable.
 Un hàbit al Paris del segle XVI era que la nit de Sant Joan tiraven gats vius a les fogueres, durant el procés de civilització ha anat canviant.
El canvi es produeix sobretot perquè la violència física directa va perdent importància com mesura per triomfar al món, i també per la necessitat de que la aristocràcia es diferencies de la emergent burgesia. També s’ha observat que les diferències entre classes han disminuït, malgrat no han desaparegut.
 Un altre exemple es pot observar en l’esport modern, ara les persones ja no troben satisfactori o entretingut veure espectacles de violència brutal, per tant, s’ha produït un reforçament de la regulació normativa de la violència i l’agressió, unit a la disminució de la predisposició d’obtenir plaer presenciant i/o prenen part en actes violents (Un exemple d’aquest tipus d’esports es “el pancracio” esport olímpic grec, els grecs es suposava que eren més civilitzats que els romans, que practicaven esports encara més sàdics i brutals). En l’esport modern hi ha hagut un reforç de la regulació normativa de la violència i la agressió, unit a la disminució de la predisposició d’obtenir plaer presenciant i/O prenent part en actes violents.
El procés de civilització psicològicament suposa:  Disminució del llindar de la vergonya, dels escrúpols i de la repugnància (la vergonya es sent abans)  Interiorització d’una prohibició més estricta sobre la violència (per exemple, les execucions publiques: lapidacions, penjaments… La gent en algunes cultures ho veu com un espectacle) 8 Psicologia social TEMA 2: PLURALITAT DE TEORÍES. ELS GRANS MARCS TEÒRICS.
1.PLURALISME TEÒRIC EN PSICOLOGIA SOCIAL Necessitem tot el conjunt de teories per a poder comprendre la realitat.
Una teoria en llenguatge popular es allò a lo que li traiem importància però que a nivell científic es com una xarxa que atrapa fenòmens que necessitem per a poder conèixer la realitat.
Un teoria és un conjunt integrat de principis que sintetitzen, expliquen i prediuen esdeveniments observats.
Hi ha diferents maneres de veure la realitatperquè la gallina voldrà creuar la carretera? Existeixen diferents respostes per a una mateixa pregunta.
Com es possible que es puguin donar orientacions tan diferents i a més al menys aparentment, contradictòries? La complexitat del comportament humà es inabarcable  teoria de l’elefant: les teories son les 4 parets de l’habitació, depenent en quina et posicionis veuràs l’habitació (realitat) de diferent manera.
Per què hi ha tantes teories? A causa de la complexitat del comportament humà i la seva inabarcabilitat Quina teoria es la millor o la més correcta? Són diferents formes d’aproximació a la realitat que alhora possibiliten i limiten, depèn de com vulguis veure la realitat, hi ha un pluralisme teòric, les teories són diferents formes d’aproximació a la realitat, que alhora possibiliten i limiten. quina hora es? Depenent del lloc a on et trobis la hora canviara, inclús pot canviar l’any (segons la cultura) Diferència entre ciència (el més important es buscar preguntes) i tècnica (intenta donar respostes):  Ciència: comença explicant el concepte de temps, arriba un moment en que arribarà a mesurar el temps.
“si només tens un martell, tots els problemes es tornen claus” 9 Psicologia social 2.PSICOANÀLISI SOCIAL El psicoanàlisi social es l’únic paradigma que ha estat popularment conegut. En canvi a nivell acadèmic no ha tingut tanta popularitat. El psicoanàlisi ha sigut l’unic paradigma psicològic acceptat popularment.
No es considera un paradigma completament científic ja que no compleix el principi de falsabilitat de Karl Popper, el psicoanalista sempre va trobar una raó per a poder explicar els problemes.
 “Inversables” M. Rajoy (vídeo del intermedio) La psicoanàlisi social trenca amb els postulats socials de Freud:  La societat es subproducte de la natura humana  La societat es repressora per a l’individu  La persona es un producte de la societat  La societat pot no ser repressiva (són determinades estructures, cultures o polítics els que reprimeixen a l’esser humà, el que obre la porta a la crítica social) TEORIES DEL PSICOANÀLISI SOCIAL CULTURALISTES INTERPERSONALS FREUDOMARXISTES  Kardiner  M.S. Sullivan  Wilhem Reich  Karen Horney  W.C. Schutz  Eric Fromm  E.H. Erikgan  W.R. Bian  Theodoro Adorno PSICOANÀLISI SOCIAL CULTURALISTA: KAREN HORNEY Hi ha una sèrie de problemàtiques psicològiques que tenen una arrel històrica i cultural. Tenen un llibre anomenat “la personalitat neuròtica dels nostres temps” el llibre està delimitat ja que no parla en ell d’un temps concret.
Malgrat ens dediquem a la psicologia clínica, no podem deixar de banda la psicologia social. Hi ha problemes que no sorgeixen exclusivament de l’individu, sinó també de la societat i la cultura.
No hi ha una resposta a la pregunta: Sóm neuròtics? Horney diu que no hi ha una separació clara entre “normal” i “neuròtic”, el que s’ha de fer es parlar del grau de neuroticisme en un moment donat de la meva existència. Un individu normal i un altre neuròtic pateixen els mateixos problemes i contradiccions de la cultura i societat, però el neuròtic no sap gestionar-los eficientment o els viu amb major intensitat.
Introdueix el tema de la cultura dins del psicoanálisi, la neurosi no només depèn de les situacions individuals d’un individu, també influeix la situació cultural, que fa que es manifesti d’una manera en una cultura i d’una altre en un altre.
Aquestes contradiccions culturals s’expressen amb més intensitat en individus neuròtics (individu té la sensació de que ell mateix es un obstacle en el seu camí) però als no neuròtics també els influeix.
10 Psicologia social En cada neurosi hi ha dues característiques:  Falta de flexibilitat per reaccionar diferent a diferents situacions.
 Discrepància entre les capacitats de l’individu i el que finalment fa. Un individu neuròtic es veu a si mateix com un obstacle per a sí mateixos, per tant es vol treure del mig per a lliurar-se a si mateix.
Cal situar la neurosi dins dels antagonistes culturals:    Competencia-èxi/amor fraternal i humilitat: significa imposar-se contra els altres, aquesta tendencia xoca contra un altre amor fraternal/humiltat: d’una banda s’ens empeny a lluitar sobre els altres i alhora a estimar a l’altre, aquestes 2 postures contraposaes poden portar a la neurosi Estimulació i de necessitats/ frustracions reals: Per motius econòmics s’ens estimulen constantment noves necessitats que no podem satisfer i que generen frustracions, s’estimulen moltes necessitats i hi ha molta gent que no hi pot accedir, però de fet la insatisfacció domina perque el desig fa que desitgis més. El motor del sistema es la insatisfacció, sempre hi ha un decadatge entre el desig i la insatisfacció.
Pressumpta llibertat/restriccions reals: d’una banda la societat diu que si t’esforces pots ser lliure, però alhora hi ha restriccions en el terme de que tot depèn de tu, ja que no es real.
Aquests antagonistes influeixen a tothom però més als neurotics.
L’afany neuròtic de la competència: per a ella el motor bàsic no es el plaer com deia Freud, sinó la recerca de afecte i amor com a manera de aconseguir seguretat i satisfacció, estem en un món competitiu que genera hostilitat cap a nosaltres i cap als altres. Hi ha 3 característiques bàsiques que diferencien a l’individu neuròtic:  Es compara amb tothom continuament: fins i tot amb gent que no es adversària, i això fa que a vegades un deixi d’estar pendent d’allço que fa per centrar.se en si guanya o no  Fantasies de grandesa: no només vol guanyar a l’altre sinó que vol ser n individu únic i excepcional, fins i tot li costa gaudir d’allò que fa ja que no valora el que fa  L’hostilitat implícita en les ambicions del neuròtic: es mes important guanyar a l’altre que la propia victoria Cuadre culturalisme, interpersonals i freudomarxisme FREUDOMARXISME: el sexe i la economía mouen el món. Freud no creía en el marxisme i el mira despectivament per que creu que es una nova religió, que es centra en la economía.
Escola de frankfurt i la teoria crítica de la societat i la cultura:  Eric Fromm: molt amic de Horney, 3 llibres (miedo a la libertad, ser o tener, el arte de amar)  Wilhem Reich: molta importància en el món acadèmic, autor molt controvertit (expulsat) associació psicoanalista i comunista. Té un panfleto (escucha pequeño hombrecito)  Theodoro Adorno: “la personalitat autoritària” 11 Psicologia social 3.CONDUCTISME SOCIAL La ciencia es l’art d’ignorar certes coses en el cas del conductcisme es especialment cert. Si podem criticar no és per allò que fa sino allò que renuncia a coneixer Watson: darme 12 niños y haré de cada uno de ellos lo que quiera El conductisme mai ha sigut un dels grans paradigmes, mai ha tingut massa influènxia en la PS   El condicionament clàssic (principi de contigüitat) exemple “la naranja mecánica” Condicionament operant: reforç Té dues línies temàtiques:  Aprenentatge social (Bandura Vídeo experiment) aprenentatge per observació i imitació: per modelat podem aprendre conductes, no cal un reforç  Intercanvi social: interacció social com a intercanvi, veuren les relacions humanes com a intercanvis, es a dir, com a inversions, costos i recompenses. Sempre hi ha un intercanvi sigui material o inmaterial. Reduir les relacions humanes a inercanvis resulta una mica pobre. Aquest intercanvi pero no es sempre un hedonisme, sinó que està modulat per la reciprocitat (equilibri) APRENENTATGE SOCIAL(Albert Bandura)Aprenentatge per observació o modelat, no fa falta cap reforç per canviar la conducta LA INTERACCIÓ SOCIAL COM INTERCANVI: Veuen les relacions humanes com intercanvis, és a dir, com inversions, costos i recompenses. Però l’intercanvi social no és un simple hedonisme sinó que està mediatitzat per la reciprocitat. El valor que una persona atribueix a un resultat no està determinat per la seva magnitud absoluta, sinó que ve donat per dos patrons comparatius de caràcter subjectiu (Thibaut i Kelley)  nivell de comparació  alternatives presents Teoria de la (in)equitat (Adams): una relació es percep com equitativa si allò que un inverteix en ella es equivalent a:   Allò que rep Allò que altres reben per una mateixa inversió: Aquest sentiment varia si es a favor o no, però si encara així sentim que no es equitativa, porta sentiments contraris.
Mitjans per reduir la iniquitat:  modificar les aportacions o els resultats (implicar-se menys o més),  distorsionar cognitivament les aportacions o els resultats  influir sobre l’altre per a que faci les opcions de l’altre  també podem canviar el subjecte de comparació  en últim lloc podem abandonar la relació En aquesta teoria no es té en compte el procés, només el resultat últim.
12 Psicologia social 4.SOCIOCOGNITIVISME Es el paradigma representatiu de la psicologia social psicològica.
Posa èmfasi en com l’individu organitza el seu món subjectiva, per tant el seu punt de partida es la percepció. El seu origen esta en la psicologia de la Gestalt. Es considera que comença en la psicologia social abans de la revolució cognitiva, gràcies a la gestalt que posa èmfasi en la percepció.
En aquestes dues figures veiem que la realitat es una realitat percebuda, podem veure una cosa o l’altre, no importa la realitat tal i com és sinó la nostra interpretació la realitat es la percepció de la realitat.
Amb la gestalt es qüestionen els factors objectius, depenent de com mires veus una cosa o una altre, depenent de com elabores interpretes d’una manera o d’una altre i ho vius d’una manera o una altre, es a dir, posa molta importància en la subjectivitat.
Els principis elaborats per la gestalt, d’entrada malgrat no tenen res a veure amb la psicologia social, amb el temps s’incorporen els principis generals de la gestalt:  La percepció està organitzada, percebem estímuls interconectats, no aÏllats: moltes vegades més que els objectes en sí, la importància està en el conjunt o context en sí. No cal descomposar un objecte en parts per a entendre’l (el tot es més que la suma de les seves parts) per entendre bé els fenòmens els podem reduÏr però també hem de tenir en compte la totalitat, el context  La organització perceptiva tendeix a la millor forma possible en ordre i simplicitat (pregnància): categorització, el fet d’agrupar els elements en categories fa que els veiem més diferents del que en realitat són. Els hem categoritzat en categories diferents (en el tema dels estereotips i els prejudicis està molt clara la categorització social) Després de la 2ª guerra mundial la Psicologia Social es dominada per la Gestalt, van tenir èxit degut a que posaven ènfasi a la tradició experimentalista (el que es duia en aquella època a nord amèrica), ènfasi en el caràcter actiu del èsser humà, no eren tant important els condicionaments externs, sinó com un s’enfrontava a aquesta realitat, molt relacionat amb la versió del moment de que l’individu s’havia de fer a ell mateix.
La Gestalt amb aquest qüestionament de la realitat objectiva concordava amb la visió dominant del moment (home que es fa a si mateix) Com a conseqüència s’accentúa:  L’experimentalisme i la perspectiva individualista: de situar tot dins de l’individu, el més important són les seves percepcions  La història es deixa de banda (antihistoricisme) i domina el presentisme (“aquí i ara”) no tenen cap interès les experiències del individu, sinó com aquí i ara interpreta el passat i el que li ha passat, importa com t’enfrontes aquí i ara a la situació.
13 Psicologia social Crítiques a la Psicologia cognitiva:  quadre massa racionalista i poc emocional del ser humà  Perspectiva individualista  Transfons ideològic conservador 5. INTERACCIONISME SIMBÒLIC Marc clàssic de la psicologia social sociològica.
Principis bàsics (Herbert Blume):  Les persones actuen en relació als objectes funció del significat que tenen per a elles.
Posa èmfasi en el significat.
 festa “aixura”, txiites, islam, es donen cops al pit i a vegades es flagelen, aquí també tenim similituds com els empalaosper poder-ho entendre anem a les religions de lamentació (txiisme i cristianisme) tenen en comú que el seu líder va ser assasinat però ho podia evitar si abdicava de les seves idees (Anetti) per això els seguidors li donen significat al patiment, aquest té valor.
 El significat dels objectes prové de les interaccions socials que la persona manté amb els seus semblants.
 El significat és elaborat en processos de negociació interpersonal a on s’elaboren els significats compartits.
Les idees de l’interaccionisme es veuran sobretot respecte a la identitat.
Aquesta orientació ens diu que quan interpretem un fet l’investigador s’ha “d’introduir en la experiència de l’actor”, si no entenem quin significat té determinada conducta per a l’individu no podem entendre la conducta. Cal adoptar com el participant viu aquella situació. Tot comportament és comprensible des del punt de vista de l’actor, es a dir, tota conducta té un sentit des de la seva perspectiva. Això es especialment important si ens fixem en una altra cultura.
Exemple: Maslow estudia als indis peus negres, pregunta a les dones si estàn contentes cuifdant de la casa i dels fills, s’adona de que aquella pregunta no té sentit en aquell context, ja que no han viscut en una realitat diferent d’aquella, per tant no té cap sentit per a elles.
14 Psicologia social Branca de l’interaccionisme simbòlic: ETNOMETODOLOGIA (Harold Garfinkel) estudia les regles bàsiques amb les que la gent estructura el seu mon quotidià, demana que tractem totes les pràctiques, fins i tot les d’aparença més ordinària com a desconcertants, hauríem de recuperar la mirada de l’infant que veu les coses per primera vegada. Proposen qüestionar l’actitud natural davant del món.
*vídeo Quim Monzó “persones humanes”: parla de la monarquia ironitzant, esquí, equitació...La idea es fer explícit tot allò que es obvi.
Per posar de manifest aquestes normes il·lícites, es fan experiments de camp extravagants que busquen trencar amb les regles. Experiments:  Comportar-se a casa seva com si fossin convidats  Trencaven la bombolla personal, envaint l’espai personal d’un altre, amb la idea de que es plantejava una situació a on es trencaven les normes que estructuren aquella situació La reacció era estrès, irritabilitat, enuig, ansietat... ho van anomenar síndrome etnometodològic. Els experiments van desvetllar que necessitem aquests acords, aquestes normes, mostrant que l’ordre social es precari (es pot trencar amb facilitat) però que alhora es estable. El que es important no és aquest ordre, ja que si no és aquest serà un altre, però necessitem un ordre que estructuri la situació.
6.CONSTRUCCIONISME SOCIAL És una orientació que guanya importància a finals del segle XX (dècada dels 90). La realitat social es una construcció, igual que ens construïm a nosaltres mateixos, construïm la realitat, però moltes vegades no en som conscients. Emfatitza també la subjectivitat.
Principis e idees que diferencien el construccionisme de la psicologia més tradicional:  Especificitat històrica i cultural del coneixement. 1973 amb la publicació de “la psicologia social com a història” seria el punt de partida. Des d’aquesta perspectiva consideren que no hi ha una naturalesa humana sinó que depèn de cada situació o de cada context.
 Qüestionar les veritats generalment acceptades. Busca tenir una visió crítica davant de tot, ens diu que les categories a partir de les que nosaltres veiem el món són construccions socials. No qüestiona el fet de que hi hagi categories, sinó el fet de que no són construccions naturals, estàn inventades. això ho podem il·lustrar amb la categoria de raça, aquesta categoria que per a la majoria de persones existeix més enllà dels observadors, la qüestiona, la raça “negra” es una construcció social, Malcom X deia que els negres no van existir fins que van venir els blancs, ens van assenyalar amb el dit i ens van dir: sou negres! Vé a dir que no existeix com a categoria fora de l’espectador, no es una categoria natural, sinó una construcció social. Les categories que nosaltres aprenem del món com naturals no ho són necessàriament.
 Antiessencialisme: considera que les persones (i coses) no tenen cap essència que les faci ser d’una manera determinada. No hi ha cap essència dins de les coses o de les persones. Hem d’anar en compte a l’hora d’utilitzar el verb ser, enlloc d’aquesta persona és així, hem de dir aquesta persona es comporta de determinada manera, ser de determinada dificulta el canvi  Fàbula de la granota i l’escorpí: escorpi demana que l’ajudi a creuar el riu, Granota li diu que no perquè la picarà, accedeix però al final li pica, li pregunta perquè ho ha fet i li contesta que es la seva naturalesa.
15 Psicologia social    Antirrealisme: la objectivitat es qüestionada, la veritat també, no hi ha una veritat sinó diverses, determinades i condicionades per la mirada que tenim. El concepte de veritat cada vegada ha estat més qüestionat (grecs déu, ciència, sociolització, psicologització i qüestionament) La realitat es real però no la podem conèixer, però amb el construccionisme es qüestiona, la realitat no es real sinó que es una socialització.
 Perspectives canviants: es trenca la “realitat local” del relat a través de l’auto reflexivitat: ho podem veure al món cultural, aportant diferents punts de vista d’un mateix fet (monty Piton: la vida de Brian... Fan un programa d’humor amb un esquetx a on estan a la selva, mostren una situació de desesperació, en un moment un dels personatges trenca la realitat d’aquell moment i diu que si m’estàs mirant vol dir que m’estan filmant i així creen un joc de miralls).
Woody Allen antic també es un exemple: la rosa púrpura del caire: gran depressió anys 30 EUA, cambrera va al cinema com a via d’escapament, el protagonista de la pel·lícula surt de la pantalla, i interacciona amb el públic,es torna realitat.
Importància que dona al llenguatge: es una forma d’acció social, construeix el món.
No es un mirall de la realitat, sinó que la construeix. Té dues funcions:  Funció descriptiva  Funció ¿constructiva? nosaltres construïm les categories, aquestes poden variar, nosaltres les hem construït. Sota aquesta funció, si fem sevir determinades expressions, aquestes influeixen en com veiem el món i en com el construïm.
 “el presidente de EEUU advierte a Sadam sobre “terribles consecuencias” si continúa en Kuwait” Es tracta d’una espècie d’amenaça vedada, pot ser una mena de influencia per al lector, tot el que passi a partir d’ara serà responsabilitat d’ell, hi ha dos actors: el presidente i Sadam, darrera el primer es mostra una legitimitat, al segon no se li diu ni el cognom, la manera el que es presenta als actors ja es tracta d’una manera de donar pes a una part i treure’n a l’altre.
 “doneu suport a les nostres tropes” hi ha una gran diferenciació entre el nosaltres i l’imperatiu doneu, la gràcia està en que l’eslògan no diu res, no fa plantejar-te cap qüestió, si està bé, si no.... et dificulta crear un contra argument, si no es diu res es més difícil que es pugui generar un contra argument. En el fons no diu res, tendeix a generar una qüestió automàtic.
El coneixement i l’acció són inseparables: definir la realitat d’una determinada manera facilita un tipus d’acció o un altre  Crisi actual: relat de la catàstrofe o de l’estafa, depenent de com argumentis serà d’una manera o ho serà d’una altre 16 Psicologia social 7.MODELS DE SER HUMÀ EN ELS MARCS TEÒRICS 17 Psicologia social TEMA 3: ÀMBITS MÈTODES I APLICACIONS (lectura 1) ASPECTES METODOLÒGICS:  Mètode científic:la psicologia social és un mètode científic per a estudiar el comportament social. Com a ciència pretén formular hipòtesis  Experiments: investigació sobre una hipòtesi en la que es fa alguna cosa per observar el seu efecte sobre alguna cosa. Implica la intervenció en forma de manipulació sobre una o vàries variables independents per a després observar l’efecte de la manipulació sobre una o vàries variables dependents.
 Experiments de laboratori i experiments de camp  Mètodes no experimentals: investigació d’arxiu (recol·lecció de dades),estudis de casos, investigació per enquestes, estudis de camp...
(lectura 2) LA MULTIDIMENSIONALITAT DEL COMPORTAMENT:  L’eix tempo-espacial: l’antropologia cultural i la història són dues ciències que tracten de manera general el comportament. Per tant entenem que el comportament es cultural i històric.
 L’antropologia: pretén estudiar el integralment a l’esser humà com a tal i els seus productes a través de la cultura. (trans-, inter- i unipersonalment)  La història: pretén precisament el contrari, té la seva raó en la dimensió temporal del comportament social.
 L’eix bio-ecològic: herència o ambient? Innat o adquirit? Nova etologia (patrons fixes de conducta),  Biologia radical o sociobiologia: gens egoistes (sobreviure i propagar-se en competència amb altres gens)  Psicofisiologia social: esdeveniments fisiològics reals o adquirits i efectes verbals o comportamentals de la associació humana mitjançant processos psicofisiològics no lesius (arousal)  Ecologia...
 Eix individu-societat: psicologia, psicologia social i sociologia  Model integrador: pretén integrar els 3 eixos (lectura 3) DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA PSICOSOCIAL Sentit epistemològic dels marcs teòrics:  El pluralisme teòric en la psicologia social: la gran quantitat de teories es deguda a la complexitat de la interacció, a més cadascuna pretén focalitzar-se en un aspecte interactiu pres com essencial.
o Sociocognitivisme: percepció de la realitat o Interaccionisme simbòlic: no importa la realitat sinó el significat d’aquesta 18 Psicologia social  Grans marcs teòrics com marcs paradigmàtics: cadascun respon a una manera diferent de concebre als subjectes de la interacció.
 Dels paradigmes als metaparadigmes: un paradigma no només vol ser un model de l’esser humà sinó també un model de com ha de ser el coneixement per poder aprendre científicament el comportament des d’aquest model. Actualment hi ha dos metaparadigmes en psicologia social. Un (interaccionisme social) la tracta a través dels seus aspectes i l’altre (personalisme social) a través dels subjectes de la mateixa.
19 Psicologia social Les explicacions en psicologia social  Els nivells d’anàlisi: els diferents nivells d’anàlisi suposen diferents explicacions psicosocials NIVELLS EXPLICACIÓ CONSISTEIX EN...
INVESTIGACIONS Com els individus organitzen la seva Coherència cognitiva i Intraindividual experiència social i construeixen les categorització social I imatges del seu ambient social (percepcions, judicis i opinions) Analitzen les situacions de trobada entre Atribucions i xarxes I Interindividual els individus comunicatives i situacional III Posicional IV Ideològica  Interacció en funció de les posicions Comparació social (Festinger) i socials (estatus) dels individus.
aquells que incorporen la variable estatus Concepcions que els individus tenen sobre Obediència sumisa del subjecte les seves relacions socials com a font de per la creencia en la autoritat discriminació del científic que dona la ordre (Milgram) Els episodis socials: intenta la explicació descriptiva de la interacció, però va més enllà, intentant la comprensió significativa de la mateixa. Busca comprendre la interacció social en les seves pecularietats L’anàlisi psicosocial de la realitat  Anàlisi de la interacció: significa analitzar el fet terminal del procés (respostes). S’han de diferenciar 3 nivells: actes, accions i episodis socials (episodi important en la clínica i la psicoanàlisi i reivindicada per la psicologia social etogènica). Però la interacció social requereix un anàlisi social  Alternatives bàsiques de la investigació empírica: la investigació i l’anàlisi de la realitat social requereixen molts problemes tècnics i aquests a vegades tenen una dimensió psicosocial a vegades oblidada.
20 Psicologia social 1.
2.
3.
4.
5.
5 dilemes fonamentals en l’anàlisi de la interacció social Observar o Experimentador Amb objectes reals o Simulats Dins o Fora de la situació En un marc natural o Artificial Tractant les dades quantitatives o qualitativament 1. Per investigar hem de observar, però això ho podem fer de manera sistemàtica o fer-ho controlant i manipulant les seves variables.
2. Cal decidir si treballarem amb objectes reals o ho farem amb simulacions 3. També es important decidir si participarem o no en la situació (enfoc èmic o enfoc ètic) 4. Utilitzarem un marc natural o artificial, és a dir, realitzarem un estudi de camp o bé en un escenari que no sigui habitual per al subjecte.
5. Les dades poden ser tractades de manera quantitativa (nombres i percentatges) o qualitativa (entrevista clínica per exemple) 21 Psicologia social II. LA CONSTRUCCIÓ PERSONAL DEL MÓN SOCIAL I LES RELACIONS INTERPERSONALS TEMA 4: SITUACIÓNS D’INDUCCIÓ DEL COMPORTAMENT La inducció del comportament és un dels temes més clàssics de la influència social.
Com es pot explicar que milers de persones es dediquessin a l’extermini sistemàtic de milions d’altres persones? Es pregunta sobre la idea de conformitat i obediència, aquestes paraules tenen normalment una connotació negativa, però en altres cultures col·lectivistes (japó) es veu com una virtut , el valor es diferent segons la cultura, es pot veure com signe de debilitat o de maduresa Perquè a vegades no actuem d’acord amb allò que pensem? 1._LA NORMALITZACIÓ: L’EFECTE SHERIF LA CREACIÓ DE NORMES (Sherif, 1936) es feia dues preguntes:  Que farà un individu quan s’enfronta a una situació inestable, on no hi ha marcs de referència ni punts de comparació? Es donarà una postura a l’atzar o s’intentarà generar una pauta de resposta?  I si en lloc d’estar sol estàs en un grup es generarà algun canvi? Influirà davant la manera de respondre davant la situació ambigua o desestructurada.
EFECTE SHERIF Fase I: posen un individu sol en una habitació a les fosques, a uns 5 metres de distància veuríem un punt de llum que es mou, quan passi ha de pressionar una palanca, pocs segons desprès desapareixerà la llum i llavors han de dir quina distància ha recorregut amb la major exactitud possible. Es fa 100 vegades i al principi es van dient dades a l’atzar però s’acaba creant un patró.
La persona no té cap referència, però poc a poc va generant una norma, al cap d’uns quants cops es tendeix a crear una norma individual de percepció.
Es fan vàries sèries, i s’acaba dient el mateix, però el que acaba dient un es molt diferent del que diu l’altre, en realitat la llum no es movia, sinó que es tracta d’un efecte autocinètic, hi havia una gran diversitat de respostes amb diferències individuals considerables (la majoria veien que es movia alguna cosa) Fase II: posa als mateixos individus en grup, fent 4 grups de 2 i 4 de 3. Es pregunta si canviaran les respostes al estar en grup malgrat ja tinguin un patró. D’entrada diuen cadascú la seva, però poc a poc van posant-se d’acord ja que creuen que la distància ha de ser igual per a tots, acaben modificant el seu judici previ, les estimacions convergeixen i creen una norma grupal, es a dir, tots acaben creant una norma comú i dient el mateix.
Sorgeix un dubte: veuen realment el mateix o simplement s’adapten? Fase III: fa nous grups de 2 i 3 persones i els posa directament en grup. Analitza si això té alguna influència. S’adona de que ja des de la primera sèrie de judicis es posen d’acord, des de la primera vegada donen un judici comú Fase IV: passen a fer-ho individualment, es troba de que els individus continuen mantenint la norma de grup en els judicis individuals, es segueix dient el mateix, una vegada s’ha creat la norma es manté en el temps.
Conclusions: 22 Psicologia social     Les normes una vegada s’han creat tendeixen a persisteix, es converteixen en una realitat psicològica Els nostres punts de vista de la realitat no són només nostres, depenent de en quin grup estàs veuràs les coses d’una manera o d’un altre.
La majoria d’individus no eren conscients de que havien estat influïts pels altres, creuen que han donat la seva opinió independentment del que haguessin dit els altres.
S’ha realitzat un efecte de suggestió Davant una situació ambigua ens deixem influïr pels altres. Aquesta idea s’ha utilitzat per a explicar fenòmens de suggestió (dècada dels 90 es va posar de moda anar a montserrat a veure ovnis, molta gent acabava veient que allò eren ovnis, també s’ha aplicat a les onades de suïcidis, pot crear un efecte de contagi) 2.EL CONFORMISME: L’EFECTE ASCH Es donaria quan canvies la teva conducta per a adaptar-la a la de la majoria.
Alguna vegada hem deixat de dir la nostra opinió perquè pensàvem que no era la opinió majoritària entre la majoria? O dir el contrari del que pensem? “dotze homes sense pietat” pel·lícula 50/60, es planteja el cas de que un noi presumptament ha assassinat a el seu pare i es fa un judici en que han de dictar sentència per unanimitat.
La majoria de persones podria resistir la pressió de grup? Depèn de si té una implicació emocional o afecta el teu autoconcepte.
I en una situació a on no tens cap dubte sobre quina és la resposta correcta, sense implicacions emocionals i a on el grup no et pressiona directament. Creus que en aquest cas el grup tindrà alguna influència i condicionarà la teva resposta? Això s’ho va preguntar en Salomon Asch, en l’experiment de Sherif no hi havia cap resposta correcta i ambigüetat. Asch hipotetitza que no, creu que en situacions clares i definides, l’individu (racional i lògic) no cedirà, mantindrà el seu criteri.
EFECTE ASCH: Ho posa a prova en una sèrie d’experiments que presenta com estudis de percepció visual on s’han de comparar línees. Presenta 18 diapositives amb una sèries de línies a on hi ha una que es clarament igual i s’ha de dir quina es la igual.
Els altres individus estàn d’acord amb l’experimentador i en alguns casos diuen respostes incorrectes. El subjecte d’estudi es sempre el penúltim en respondre i ha escoltat les altres respostes.
En el conjunt de les 18, 6 eren respostes correctes, i 12 donaven respostes correctes.
Com es comportaven? Modificant el criteri o mantenint-se fermes a la seva opinió? D’entrada podríem pensar que la majoria no cedirien a la pressió de grup ja que no hi havia ambigüitat ni cap reforç ni pressió, únicament s’havia escoltat la resposta del grup.
Resultats:  37% de les vegades, els individus es van mostrar d’acord amb la resposta equivocada: cedien al que deia el grup  El 30% dels participants va mostrar conformitat la majoria de les vegades  El 76% dels participants van recolzar les respostes falses del grup al menys en una ocasió (alta variabilitat)  Només el 24% mai va cedir a la pressió del grup (1/4) Al realitzar l’experiment en altres ocasions, els resultats van ser més o menys iguals.
23 Psicologia social Cap individu va ser capaç de viure la situació sense experimentar una gran tensió i incomoditat al mostrar desacord amb la majoria.
En alguna variable de l’experiment es va exagerar la diferència de les línies augmentant o disminuint la diferència de les longituds, els resultats van ser pràcticament iguals, però es va trobar amb que els subjectes que van seguir a la majora van sentir més pressió.
Els subjectes conformats van infravalorar la pressió del grup.
Hemde distingir entre la conformitat pública i la acceptació privada. Que un segueixi a la majoria no vol dir que canviï la seva opinió, però generalment es feia per a no tenir conflictes amb els altres.
Factors que afecten a la conformitat (quan es més fàcil que seguim a la majoria):  Unanimitat: si hi hagués algú que trenqués la unanimitat quin efecte tindria? Observa que quan es trenca la unanimitat el percentatge de unanimitat varia molt.
 Un 13% segueix seguint a la majoria. La disminució es bastant gran, es més fàcil marxar de la majoria quan hi ha un altre que ja ho ha fet.
 La majoria deien que no els havia afectat ni influït el fet de que un altre trenqués amb la norma, neguen cap influència de la persona que trenca la norma (però si el que trenca la norma es algú amb qui no t’identifiques no té influència).
 Cohesió: quan més cohesionat està el grup (més t’identifiques) és més difícil fugir de la unanimitat.
 Grandària del grup: quan més gran es el grup hi havia més unanimitat i més conformitat (de 2 a 5 hi havia molta diferència, però a partir de 5 l’efecte era molt limitat)  Dificultat de judicis: quan més difícil es la situació (inseguretat, ambigüetat) més conformitat  Situacions a on les normes estàn activades Perquè cedim a la pressió cap a la conformitat? Diàleg entre Hamlet i Polonio: veus aquell núvol amb forma de camell (si es un camell)no serà una comadreja (si s’ha transformat) i no sembla més una balena (si)  Influència social normativa: desig d’agradar, de ser acceptat, semblar normal i evitar càstigs. Preferim estar a dintre del grup que estar a fora (fa més fred a fora que a dintre) De fet als grups no els agrada massa la gent que dissenteix, veient´de forma negativa que algú marxi de la creença o normes del grup. Això ve desde la infància ja que generalment es mostra més afecfte quan es segueixen les normes que quan no, marxar de la conformitat té un efecte. Aquest preu emocional relacionat a la conformitat fa que seguim les regles del grup.
 Influència social informativa: el desig que tenim “d’estar en el que és correcte”. Quan més insegurs estem (més ignorància) més ens conformem. Està relacionat amb el fet de voler tenir la veritat, ser capaç de dir “jo ja ho sabia”.
Resistir les pressions cap a la conformitat:  La necessitat de mantenir la nostra individualitat: ens agrada ser com els altres però moderadament singulars i únics, es a dir, trobar l’equilibri. Tenim la obligació de ser “originals” per a no ser com la massa i alhora semblants als altres per a no desentonar massa. Es va fer un experiment amb estudiants, a un grup es va dir que les seves actituds i desitjos eren iguals a les de tothom, a un altre que eren originals. Un cop al laboratori el primer grup al haver sentit amenaçada la seva integritat van mostrar més inconformitat.
 La necessitat de mantenir el control sobre les nostres vides: quan sentim amenaçada la nostra llibertat provoca el desig de recuperar-la provocant un estat emocional que et 24 Psicologia social porta a intentar restablir la sensació de pèrdua de llibertatreactància. Si restringim la llibertat podem tenir l’efecte contrari del que pretenem  En un experiment es va sortir al carrer per demanar firmes sobre un tema amb poc suport, primer es deia que recollien firmes, després van fer el mateix dient que era un tema amb molt suport i que a vegades inclús es sentien amenaçats per no poder-ho fer. Molta més gent firmava.
3.L’OBEDIÈNCIA I LA SUBMISSIÓ: L’EFECTE MILGRAM Stanley Milgram es pregunta que si un grup podria pressionar a una persona per fer una conducta trascendent. (Igual que Ash era emigrant alemany i es preguntava sobre el tema nazi) Fins a on pot arribar una persona seguint les ordres d’un experimentador? Experiment Milgram obediència a la autoritat (1960s): enlloc d’agafar estudiants universitaris va posar un anunci al diari buscant voluntaris. Va obtenir una mostra de més de 1000 persones.
Es presenta com un estudi sobre memòria i aprenentatge a on s’anunciava com a experimentació per a veure fins a quin punt el càstig influenciava en l’aprenentatge.
Experimentador (bata blanca), subjecte i un infiltrat. Teòricament s’escollia quin feia de professor i qui de alumne (però realment estava amanyat per a que el mestre fos el subjecte) Es fa un aprenentatge de relacions de paraules, si ho fa bé reforç positiu, si ho fa malament rebrà una descàrrega elèctrica.
Anaven augmentant de 15 en 15 volts des dels 15 als 435v.
L’experimentador deia que les descàrregues podien ser doloroses però que no podien causar danys.
En aquesta màquina realment no funcionaven les descàrregues, es a dir no feien cap efecte.
Al principi accepta, però al cap de 4 o 5 vegades falla i el subjecte experimental li ha de donar la descàrrega, i va augmentant fins a la de 45 es comença a queixar.
Continuen, i quan li fa una descàrrega superior, l’alumne li diu que ho vol deixar. Davant els dubtes del subjecte l’experimentador li respon:  Si uns plau continui  L’experiment requereix que vostè continuï  És absolutament necessari que vosté continuÏ  Vosté no te cap altra opció, ha de continuar.
Arriba un moment en que l’alumne diu que té problemes al cor i que vol parar, i l’experimentador li diu que continuï, cap als 300 voltis deixa de contestar, i li diu que continuï que ell assumeix les conseqüències.
Els pronòstics sobre els resultats, van ser:La majoria van dir que no passaria dels 150v (quan el xoc començava a ser fort) com a màxim als 300v, i es considera que només el 1% arribaria per al final. Ho van preguntar a un grup de psiquiatres que van dir el mateix pero que 1/200 arribaria fins al final (psicòpates o sàdics) El que va passar realment va ser que: El 65% (2/3 dels subjecte) va arribar fins al final.
Malgrat van mostrar resistència van arribar fins al final, i cap d’ells es va aixecar a aajudar al subjecte o a veure com estava.
25 Psicologia social Valoracions de l’experiment: Milgram va fer una sèrie de variacions (19) per a veure com varia la obediència segons la construcció del experiment:            En l’estàndard el professor no podia veure però si que podia escoltar al estudiant.
Si el professor ni veu ni sent a l’estudiant: el fet de tenir-lo més distant facilita el moment. El 100% va arribar fins al final.
Posant-lo a la mateixa habitació (proximitat): disminuïa la obediència fins al 40% Proximitat de tacte: en aquesta variació no només el tenia al costat si no que tenia que agafar-lo del braç per a administrar la descàrrega. En aquest cas era el 30% el que arribava al final En un altre variació l’experimentador surt, aquesta absència física fa que hi hagi una disminució del 20% Una persona qualsevol (col·laborador) dóna les ordres quan l’experimentador surt de la sala, en aquest cas el percentatge també baiza fins al 20% El subjecte experimental fa d’espectador, l’experimentador surt, i quan el subjecte diu que no continua el col·laborador diu que ja continua ell. En aquest cas la majoria deixa que l’altre faci, el 69% deixa que segueixi fins al final Dues autoritats enfrontades, quan l’alumne comença a queixar-se un deia que seguís i l’altre que no. En aquest cas ningú va oveïr fins al final (0%) En una altre hi havia 2 professors més a part del subjecte, es repartia la tasca entre els 3, dos dels professors es rebel·len només un 10% van seguir fins al final Si era un col·laborador el que administrava els xocs, el 92% va seguir fins al final En un altre cas la víctima era la que donava les ordres, en aquest cas el 0% va seguir fins al final, ja que interpretaven que era un sàdic.
Ojos que no ven corazón que no siente: quan més distants estem de l’altre més fàcil es poder maltractar.
Jorge Semprun: vivia a França i als als 40 quan ho va haver la possessió dels alemanys, ell formava part de la resistència. Sabien que anaven a banyar-se, i van decidir que seria bon lloc per matar-los. Quan estàn calibrant la zona veuen que va un soldat sol i decideixen matar-los.
En el moment que va a disparar-lo el soldat es posa a cantar la Paloma, una cançó que li cantava de petit la seva mare. Aquest fet l’aproxima a ell, l’humanitza. Ell no pot disparar però el seu company el presiona i acava cedint i disparant-lo. Si hagués estat sol no hagués cedit a la pressió de l’altre.
Que hagués passat si fossin dones? Va ser igual 65%, però s’esperaven que seria menor per la idea de que la dona es menys agressiva.
Si no es donava la ordre de quin xoc s’havia d’administrar i es donava llibertat per a escollir el xoc que havien d’administrar, la mitjana escollida era de 50v, per tant es va veure que no ho feien per sadisme sinó influenciats per la situació. Només 1 subjecte va arribar fins al final.
Si es tornés a fer avui canviarien els resultats? Van fer un experiment a l’any 2009 però es van limitar als 150v (xoc fort), i es van trobar que els resultats van ser els mateixos que a la dècada dels 60. Aquest experiment s’ha replicat a diferents països variant els resultats del 30 al 80% Missatges de l’experiment de Milgram:  Importància de la situació  La gent normal pot fer el mal sota la pressió d’una autoritat Factors explicatius:  Intensificació gradual de les ordres  Eximent de responsabilitat  Rapidesa de l’esdeveniment 26 Psicologia social   L’individu està sol Signes visibles d’autoritat L’EXPERIMENT DE LA PRESÓ DE STANFORD.
Imaginar que es pateix un segrest en un avió. Aquesta experiència enfortirà o debilitarà la relació? No hi ha pràcticament estudis que hagin estudiat això, però els estudis diuen que arrel d’aquell moment veien una nova cara de la seva parella que no havien vist mai, i l ataxa de divorcis era molt més gran. Lo interessant es que aquestes situacións extremes ens permeten veuere una faceta que no haviem vist abans.
Aquesta faceta es veu en el cas del experiment de Stanford, en situacions extremes i noves podem veure una cara diferent de la que estem acostumats a veure. Si ens preguntem fins a quin punt coneixem a l’altre també ens hem de preguntar com ens comportarem nosaltres. Però si la situació es nova es dificil predir que fariem o deixariem de fer en en situacions que no ens hem trobat mai, es possible que d’entrada fes coses impensables a altres, que fariem nosaltres en aquesta situació.
Que passa quan posem “bones persones” en una mala situació? Que guanyarà la mala situació o la bondat de l’individu.
Imatge (angels i ratpenats): que guanya el bé o el mal? En el món hi ha les dos coses.
Philip Zimbardo anomena a aquest efecte “L’efecte Llucifer” (2007): L’experiment consistia en passar dues setmanes en una presó simulada a on de una manera aleatòria alguns voluntaris van fer de guàrdies i altres de presos (9 i 9). Els hi donaven 15 dies sòlars al dia, fent que la motivació principal fos econòmica.
Es presenten una sèrie de test i es seleccionen a 24, 9 presos, 9 guardies i la resta de substituts.
Al principi són 2 grups comparables (edat similar) però Zimbardo es preguntava si els rols que representarien els cambiarien i si seguiran sent dos grups comparables.
En contra del que esperaven (que hi hagués algún canvi) es van trobar que la participació va tenir més conseqüències de les esperades transformant el caràcter, en poc temps les persones van començar a tenir un comportament patològic, així que als sis dies es dona per acabat l’experiment. La majoria dels subjectes no distingia a on començava la realitat i a on el paper.
Si no s’hagués aturat l’experiment fins a on s’hauria pogut arribat? S’ha exemplificat en dues películes (The experiment, das experiment) En la vida real es pot fer un paralelisme en les tortures que van fer els soldats a Afganistan.
Descripció de l’experiment: Un cop seleccionats els individus i s’ha fet la repartició, només saben que els aniràn a buscar. (vídeo redes Punset)  Detenció: la policia local va a fer la detenció i els detenen per robatori, fan el que farien amb qualsevol près i els venen els ulls, Zimbardo els recull a la presó local i els porta a la presó simulada de Stanford. Els detinguts inclús sabent que no havien fet res es sentien culpables.
 Es busca crear una sensació d’anonimat i humiliació:Als treurels les benes es van trobar despullats i ridiculitzats, una cadena al peu (no stàn lligats en lloc però fa soroll al moure’s) els donen els uniformes amb un número (deixen de ser una persona i passen a ser un número), en canvi, els guàrdies vestits iguals amb ulleres reflexants per a que no els poguessin mirar als ulls i amb símbols d’autoritat (era la època hippie i d’entrada ningú volia ser guàrdia)..
 Als guardies sel’s fiu que no poden maltractar físicament als presos, però que es volia generar una sensació d’impotència: mentre els presos estàn tots els dies, els guàrdies torns de 8 hores. Volen crear aburriment, frustració, inclús por. Donen una 27 Psicologia social             ordre ambïgua, el límit es molt interpretable, no tindràn intimitat, estaràn vigilats, no podràn fer ni dir res que no els deixin fer, seràn desposats de la seva individualitat, seràn un número. Vol crear una situació d’impotència i que no puguin triar res, ells tindràn el poder.
Anteriorment havien elaborat 17 normes:  Els reclusos s’han de dirigir entre ells pel número  Els reclusos han de obeïr en tot moment  ...
Als presos no se’ls va donar cap instrucció El 2n dia els presos es rebel·len: els guàrdies van utilitzar la força per a retenir-los, passa a ser com una qüestió personal i entren dintre de la situació.
Les arbitrarietats i els càstigs dels guàrdies van sent més freqüents i en augment: van sent més dures, cada canvi de guàrdia els posaven en fila i els feien dir coses sobre el seu numero o el del company, si s’equivocaven els castigaven. També aplicaven càstigs col·lectius per a trencar la solidaritat entre els presos. (si un no fa el que han dit hi haurà un càstig col·lectiu a no ser que permetin el càstig a un d’ells) Començen a crear normes inconsistents i a fer tàsques inútils: netejar amb les mans per exemple. Una de les coses que mes afecta a l’autoestima es fer una tasca inútil, més que una cosa més dura però amb sentit Arriben a fer coses que mai s’haurien imaginat: els guardies al acabar el torn havien d’escriure un petit diari, es va veure el cani de perspectiva al llarg dels dies. Al principi aseguraven que no podrien fer mal a un altre, el primer dia es sent ridicul, al cap d’uns dies s’ha posat plenament en el paper anant més allà del que demanen, el 5 dia mostra superioritat (s’odia per fer el que està fent, però l’odia més a ell per negar-se) Poc a poc en els guàrdies es va generant una imatge deshumanitzada dels presos: tenien una imatge molt negativa d’aquests individus, deixava de importar la seva situació, inclús fins a estar a punt de oblidar que eren persones, apunta com per a maltractar als altres necessitem deshumanitzar-los.
Van trobar-se amb 3 tipus de guàrdies(aquestes 3 figueres s’extrapolen a la realitat):  El que acabava gaudint i feia més del que li demanaven  El que feia únicament el que li manaven, no es notava que disfrutés però no tenia problemes  I hi havia el guàrdia bo, que si podia ajudava als presos (només 2), però en cap cas es van enfrontar als altres (marxaven) En els presos, a causa de la pèrdua de la identitat personat, control continu i arbitrari de la seva conducta, la falta de són i intimitat, va generar un síndrome caracteritzar per la passivitat, dependència i la depressió: indefensió apresa, la sensació de pèrdua de control fa que no s’intenti fer res pr a canviar la situació Els presoners van acabar acceptant i adoptant els estereotips negatius que els guàrdies havien format d’ells Els rols s’acaben imposant, la ficció i la realitat es confonen: la meitat dels presos van haver de abandonar abans dels 6 dies per atacs d’ansietat i estrès (però en quant se’ls treia de la situació se’ls passava). La situació acaba absorvint tant als presos com als guàrdies però també als experimentadors (Zimbardo va fer de director de la presó i de l’experiment a l’hora)  De que parlaven els presos quan estaven sols a les seves cel·les? Dels guàrdies, però la majoria de vegades parlaven de la seva situació en aquell moment, i parlaven molt poc de la seva vida, amb lo qual es veu fins a quin punt havien estat absorvits per la situació Finalment decideixen donar per acabat l’experiment: els presos van estar molt contents per acabar, però els guàrdies haguessin preferit continuar. A meitat de l’experiment va fer que psicòlegs entrevistessin a tots els participants. La visió que van tenir els psicòlegs externs va fer que decidís donar per acabat l’experiment. La parella de Zimbardo, també psicòloga, va obrir-li els ulls, fent que agafés perspectiva.
28 Psicologia social Significat i missatge del EPS:Interpretació com un estudi del poder de la situació, de la influència dels rols, del procés de desindividualització.
El poder de la situacio sobretot es nota en entorns nous a on no hi ha directives prèvies clarament establertes de com ens hem de comportar.
Zimbardo sempre havia analitzat l’experiment com individu i situació, però s’adona que hi ha una tercera variable, el sistema, aquells que creen la situació i posen uns valors i unes directrius (autoritat) malgrat després la situació pugui anar de manera autònoma. No es pot culpabilitzar només a l’individu i que els que han permès allò siguin exempts ed culpa.
 Individu  Situació: no es l’individu sinó l’entorn  Sistema: els que han creat la situació Una situació, i un sistema inhumà difon la seva inhumanitat.
La facilitat amb la que una persona normal pot traspassar la línia del mal (si el poder institucional no limita). Qüestiona la idea popular de que hi ha una distància insalvable entre la gent bona i la dolenta (davant una situació determinada l’individu pot arribar a fer coses que d’entrada no s’imaginaria que faria) Creure que sóm invulnerables a les forces institucionals ens fa més invulnerables, ser conscients de la possibilitat de cedir a la força de la situació hem de reconèixer la possibilitat de que nosaltres també podriem caure en aquesta situació (per a combatre les forces situacionals negatives hem de reconèixer el seu poder d’“infectar-nos”).
4. LA INFLUÈNCIA MINORITÀRIA Pot un individu o grup minoritari influir en la majoria? Mostra innovació, el ser humà com un agent actiu del canvi social EXPERIMENTS DE SERGE MOSCOVICI I COLS. (1969): Condicions experimentals (grups de 6, 2 còmplices): 1. Responen ‘verd’ en totes les ocasions8,50% 2. Alternen, ‘verd’ i ‘blau’1,25% 3. Sense còmplices0,25% Un 32% dels subjectes va dir ‘verd’ en alguna ocasió en la primera condició Quan és efectiva la influència de la minoria?  Consistència (persistents al llarg del temps i unànimes)  Flexibilitat (evitar semblar rígids i dogmàtics)  Oportunitat (concordi amb l’esperit de l’època)  Sovint la influència de la minoria es dóna de manera latent i sense que les persones en siguin conscients Altres tècniques per exemplificar-ho:  Tècniques basades en l’amistat-simpatia 29 Psicologia social    Tècniques basades en el compromís–consistència  “El peu a la porta”  “Amagar” (“low ball”) Tècniques basades en la reciprocitat  “La porta a la cara”  “Això no és tot” Tècniques basades en l’escassetat  “Posar-ho difícil d’aconseguir”  “Data límit” 30 Psicologia social TEMA 5: ACTITUDS, VALORS I CREENCES LES ACTITUDS Va ser pres com a tema central de la psicologia social, tenia varies trampes.
Concepte: Es tracta d’una avaluació més o menys intensa i favorable o desfavorable d’un objecte d’actitud (qualsevol cosa pot ser objecte d’actitud) Hem de tenir en compte:  Força: aquesta força es variable, una cosa té més o menys valor en funció de la força que influeix sobre nosaltres.
 Direcció positiva o negativa: estàs d’acord o en desacord, t’agrada o no, ho fas o no ho fas  Cosa, persona o aspecte del món social Desenvolupament, expressió Les actituds s’aprenen i es desenvolupen d’acord amb l’avaluació d’allò que coneixem (experiència), sentim i la manera en que ens comportem: Té 3 components (cognitius, afectius i conductuals) Per una banda faig una avaluació i hem crea una experiència (o viceversa) en algun moment es va distingir els seus 3 components Cognitiu: acord o desacordpensament Emoció: agrada o nosentiment Conducta: fas o deixes de ferconducta Dimensió cognitiva dimensió afectiva dimensió conductual Actitud Respostes actitudinals Pensament Sentiment conducta Las respostes actitudinals prenen la forma de pensaments, sentiments i conductes.
Funcions  Orienten cap a determinades interaccions amb els objectes (funció instrumental, adaptativa o utilitària)  Ens permeten definir-nos i auto expressar-nos a nosaltres mateixos (expressar les pròpies conviccions i afirmar relacions significatives)  Ens protegeixen de conèixer veritats desagradables (funció defensiva)  Ens ofereixen l’oportunitat d’un coneixement econòmic (organitzar o donar consistència als estímuls que ens envolten).
31 Psicologia social Mesura  Estudi d’opinió (enquesta)  Tècniques encobertes (TAT): potser molt minoritària, tests projectius amb imatges molt ambigües, quan costa projectar el que sents  Escales d’actitud: Thurstone (substantius entre parelles), likert (1-5...), osgood (treballa amb parelles d’adjectius, amb diferencials semàntics: )  Registres fisiològics  Observació de conductes Teoria de Fisbein i Ajzen (1975    Correspondència en el grau d’especificitat de l’actitud i de la conducta o Acció feta: Quina conducta es portarà a terme? o Objecte de l’acció: Cap a quina cosa es dirigeix la conducta? o Context: En quin context s’executa la conducta? o Temps: Moment en què es porta a terme la conducta? S’ha de comptar amb informacions sobre o Components de les actituds o Valoració de les actituds o Intencions de comportament El temps entre la mesura d’actituds i la mesura de la conducta ha de ser mínim 32 Psicologia social TEMA 6: ESTEREOTIPS, PREJUDICIS I DISCRIMINACIÓ Aquests tres tòpics normalment són considerats negatius. El fil conductor està en com nosaltres des de el nostre punt de vista organitzem el món social de manera que condueixi els nostres actes.
Es tracta de un tema molt cognitiu, mitjançant prototips, categories o esquemes que construeixen la nostra realitats.
Prejudici: Judici anterior a... no té perquè ser negatiu LA COMPARACIÓ SOCIAL *QUADRE DE LES TEORIES DE LA COMPARACIÓ SOCIAL Fletxa: marca la evolució del tema, ja que cada teoria a anat cobrint les mancances de la teoria anterior.
1. Considerar les semblances i diferencies (Festinger)conformisme Va ser un dels psicòlegs socials més influents en la psicologia social del segle XX (teoria dissonància per exemple). Investigava sota la teoria de la comunicació social informal. La seva teoria de la dissonància cognitiva té més relació amb altres aspectes.
Comparació social: contrastar les nostres creences, opinions i actituds amb les d’un grup. Es important saber perquè passa ja que després va evolucionant.
Origen: els dubtes i la incertesa de la pròpia persona. Anar a un grup de referència i preguntar opinió. La incertesa es l’origen per a fer comparació social. El grup el que vol (té una mena de identitat compartida) i busca es la uniformitat, que tothom més o menys es plegui a la seva manera de fer i de pensar, en principi vol que tothom més o menys vagi a una (objectiu, propòsit, identitat...) Aquesta uniformitat fa que et pleguis al que diu el grup, i porta a una mena de pressió de grup (diferent a la pressió de grup de l’efecte Ash). El grup empeny a l’individu cap a la uniformitat per a que es pugui arribar a l’objectiu col·lectiu.
Sobre la realitat física no hi ha dubtes, la incertesa apareix en la realitat social (agradar, conviccions, moda) si hi ha incertesa es necessitarà la opinió de grup, malgrat hi ha un continu entre realitat física i social (que són inversament proporcionals) la primera no produeix aquesta incertesa.
La realitat social provoca dependència d’altres persones per tal de que l’individu pugui determinar la validesa de les seves opinions, actituds i creences. Com menor és el pes de la realitat física, major és la importància de la realitat social.
Les pressions d’uniformitat en un grup depenen de:  La importància del grup per a l’individu: preguntem a aquest grup que creiem important i ens importarà el seu criteri i no un altre.
 La pertinença de l’opinió o de la capacitat per al grup.
Si el destí final es cedir al grup i es estimar la uniformitat hi ha mancances, ja que tots seriem iguals; va dir que aquesta uniformitat es relativa ja que quan sents que has assolit el equilibri voldràs una altra cosa: La pressió d’uniformitat no desemboca en un estat d’equilibri, ja que 33 Psicologia social existeix un moviment unidireccional amunt. Mai no s’arriba a un estat de repòs social: “Fer-ho cada cop millor” Com funciona?  Canviant la pròpia posició  Canviant la posició de l’altre  Restringint el camp (per exemple l’espai de comparació) tu tries a qui preguntar, a aquell que et donarà la raó, tendim a buscar estabilitat.
2. L’efecte P.I.P (Codol)diferenciació Com expliques que hi hagi algú molt plegat a un grup però que alhora destaca molt? Va trobar mancances. Potser Festinger tenia raó amb la importància del grup i però falta alguna cosa, et regeixes per normes, aquestes normes no són establertes per mecanismes de poder.
Efecte P. I. P. Codol (1975) lliga els efectes de conformitat i la pressió d’uniformitat de la comparació social de Festinger amb la diferenciació. Els subjectes no es comparen en funció de la incertesa.
 La norma, pot ser un estat habitual de fet.
 La norma, pot ser també un ideal d’allò que hauria de ser.
El que es realment important es la norma. Codol diferencia que el habitual de fet (descriptiva) i el fet de que no tot surt com volem (estat ideal) Com pot fer una persona per a plegar-se a un grup i a l’hora mantenir la diferenciació? Conformitat superior de sí (PIP Primus inter Paresel primer entre els “meus col·legues”)  Conflicte entre en desig d’agradar (determinisme social) i la preservació del jo (diferenciació)  Afirmar-se amb una conformitat més gran: serè prototípic, representaré millor que ningú el meu lloc (serè el millor)  Desapareix si estem allunyats de les normes Això es factible quan ets normatiu, quan segueixes tot el ritual per tal de formar part d’un grup (un culé per exemple, tothom s’assabenta de quan hi ha partit, es evident la seva integració en el grup).
Codol afegeix dues coses a la teoria original de Festinger: la incertesa no es l’origen, sinó la norma (incertesa) i combina la manera en que en una persona ajuntem o combinem el ser distintiu d’un grup i seguir les seves normés però a més distingir-se de la resta. (emfatitza a la persona en un grup? La innovació )Lemoine) on queden grups i grups? Entre grups veiem que els grups entre ells no es volen assemblar, canvia el marc de comparació tornant-lo intergrupal (la alteritat) Planteja un experiment en unes colònies (agafa dos grups de nanos, d’entrada un grup bastant homogeni) crea un grup afavorit i un altre desfavorit per a fer una competició a on la finalitat es fer una cabana (i proporciona els materials)   En un cas dona material per a lligar els pals A l’altre no li dona 34 Psicologia social El segon grup està en minoria de condicions, però al veure que no té per lligar decideixen decorar la part del davant fent el jardí.
En la situació es perd la homogeneïtat, davant una competició hi ha un guanyador i un perdedor, però destaca que en certes ocasions davant situacions de inferioritat el grup tendeix a diferenciar-se de l’altre grup per a fer-se incomparables.
En una feina per exemple es mostra, la finalitat es fer-se incomparable: potser no sé angles, però se molt francès.
    Cerca de la diferència, alteritat, accentuació de la heterogeneïtat Competició intergrups i inferiorització  Els grups desfavorits fan ús de la diferenciació per tornar-se incomparables La inferiorització i la copresència  Només amb la presència d’algú “fort” (sense competir explícitament) es dona la diferenciació: això només ja fa que tendeixin a diferenciar-se (alteritat) “L’originalitat social” Dona veu a aquells més desfavorits en un context social i importància a la originalitat. Aquest punt de diferenciació es pot tornar un punt de competència, sempre hi ha alguna cosa que pot tornar a unir i minvar les diferències entre grups (barça vs. Madridselecció espanyola) La comparació social és un dels aspectes que té a veure amb la reorganització social i el fet de considerar molt el nivell intergrupal.
PROCÉS DE CATEGORITZACIÓ Aquest procés ens indica com s’organitzen  Les percepcions i l’experiència de l’individu  L’estructuració de les relacions intergrupals  La diferenciació entre grups i individus.
Dona les claus de com ens organitzem en grups La categorització. Judicis quantitatius (Henri Tajfel)     Els llaços entre certes propietats físiques i diversos atributs socials d’estímuls d’una mateixa sèrie podrien modificar el judici perceptiu.
Si s’afegeix una característica no física a un estímul, en categoritzar s’accentuen: Diferències intercategorials: accentuar la diferència entre Semblances intracategorials: accentuar la semblança dins La gent tendeix a afavorir el seu grup (endogrup) i alhora demostraré les diferències intercategorials, ho mostrarà amb els seus experimentsexcissió entre nosaltres (endogrups) i ells.
Discriminació: Cal afegir doncs un estímul físic i un altre que no ho sigui: A partir d’experiments de categorització social es pot observar com els subjectes afavoreixen marcadament els membres de l’intragrup (endogrup) (2 cuadres) les persones han de triar quin cuadre els agradava mes segons preferència 35 Psicologia social Condicions experimentals:  Categorització i semblança: es remunera a persones que se sap de quin grup són i quines preferències estètiques tenen. Les persones son del mateix grup que tu i els hi agrada el mateix pintor que tu (marcaven quant diners els hi donarien a les persones del seu grup)  Categorització sense semblança: es remunera a persones que se sap de quin grup són sense especificar les seves preferències estètiques  Semblança sense categorització: es remunera a persones de les quals només es coneixen preferències estètiques (no es fa referència al grup)  Sense categorització i sense semblança: es remunera a persones desconegudes Paradigma del grup mínim: les semblances mínimes fan mes gràcia, uneixen més que qualsevol relació sense cap semblança.
Resultats: tendència en l’afavoriment dels membres de l’endogrup:  Categorització i semblança:  Categorització sense semblança:  Semblança sense categorització:  Sense categorització i sense semblança: Quan més a dalt està la fletxa, majors beneficis, quan et deien que eren del mateix grup que tu, el veies de manera més positiva. Molt important per a veure la importància de la categorització grupal.
Segons Tajfel aquest és un procés que explica la simplificació que s’opera al percebre el món físic i social i la manera com l’individu organitza la percepció subjectiva del seu ambient.
El procés de categorització no només estructura les percepcions sinó que també explica els comportaments diferenciadors i permet predir determinades transformacions socials (interacció entre agents socials).
A partir de les teves conviccions et comportes d’una manera o d’una altre. La valoració es diferent si consideres a l’individu part del teu grup o no.
Quina és la seva dinàmica?  Augmenta si s’anticipen trobades competitives  Les diferencies són més marcades si  L’endogrup està més valorat socialment  Hi ha evocació inicial de la valoració de l’exogrup.
 Hi ha una trobada entre grups (la trobada individual és menys determinant)  Les diferencies minven si estenen categories entrecreuades: Si en lloc de crear categories per semblança, les creues (més informació i afavorir els punts de contacte) llavors aquesta diferència minva. Donant més informació afavoreixes el contacte entre persones, i alhora fas que no es vegin tant les diferències sinó que es valorin més les similituds.
Efectes que produeix en nosaltres la categorització:  Gracies a la categorització augmenta la nostra autoestima (CRG: complaure’s en la glòria reflectida) 36 Psicologia social     Ens veiem de forma estereotipada: visió dels estereotips de forma positiva, permet funcionar, aquestes etiquetes ens ajuden a formar la nostra identitat, prenc decisions en font de les meves creences Ens veiem més representatius quan la filiació s’activa: quan algú ens identifica per part d’un grup Dirigim els nostres pensaments i les nostres accions Experimentem emocions La categorizació en els altres Endogrup:  Esbiaixos d’atribució  Ens veiem semblants (trobem el nostre lloc)  Hi ha més atracció  Subordinem interessos personals (els altres són meus) deixem de banda la nostra individualitat entorn d’un grup Tots formem part de diferents grups, pots deixar de banda coses personals, però aquesta deixada de banda puntual t’enriqueix i t’aporta noves experiències, però si entres en una dinàmica grupal i la teva despersonalització va en augment, aquí entra el perill, el límit es molt delicat Exogrup  Els percebem de manera uniforme, homogènia  Si es consideren...
 Diferents: desagraden moderadament  Superior: desagraden més i es discriminen (si l’altre grup té una valoració més positiva en el conjunt de la societat, desagrada i pot arribar a un punt de discriminació)  Amenaçants: generen odi, agressió i exclusió (si considero que l’altre grup es una amenaça pot generar odi, agressió i exclusió, es el punt que ens permetrà entendre la cara més negativa del prejudici, que genera exclusió social) .ELS ESTEREOTIPS I ELS PREJUDICIS SOCIALS Prejudici: Actitud en general negativa (pot ser positiva) envers els membres d’un grup.
Nosaltres normalment tenim la concepció de que es una actitud negativa, però també pot ser positiva, sempre s’ha parlat des de un punt de vista negatiu, el nostre sentit comú ens diu que es de càrrega negativa, però no només. Es un concepte netament psicosocial, realment està relacionat amb persones d’un altre grup. Particularitzem el fet de sentir-se amenaçat per l’exogrup.
 Prejudici: actitud  càrrega emocional (ha servit per tenir en compte la part emocional de la actitud, malgrat el més freqüent es el rebuig)  Estereotips: creences  cognitius (una cosa fixa, ve dels estereotips de impremta, el seu arrelament es tal que costa molt de canviar)  Discriminació: conducta observable (les més habituals són el racisme i el sexisme) QUE L’AFABOREIX? Factors personals  Categorització (estereotips endo-exogrup) el problema està quan aquesta categorització es negativa.
o Ells iguals, nosaltres diferents, ells diferents nosaltres iguals 37 Psicologia social    Atenció selectiva (correlacions il·lusòries: veiem associacions a on no hi ha per a confrmar el que sento, es una cerca de estabilitat) Percepció selectiva (interpretar l’ambigüitat segons l’estereotip, la percepció es subjectiva, interpreto segons el meu estereotip que m’està jugant en contra) Memòria selectiva (recordar els fets congruents, que confirma el que nosaltres volem) Factors interpersonals: Fenòmens clàssics de la psicologia social que han servit per a entendre els estereotips  Etnocentrisme (rebuig a persones diferents de l’endogrup)  Autoritarisme (T.Adorno: proposava un perfil de l’autoritarisme)  Educació rígida  Sobreexigència  “Adoració” y hostilitat a pares “perfectes”  Frustracióagressió (busquem sempre un culpable “chivo expiatorio”) ¿agresión por frustración?  Grups:  Febles (seguretat davant represàlies, que les pugui evitar)  Visibles  Trets estranys  Desagradables amb anterioritat  Identitat social: desig de superioritat. Ha d’augmentar la meva autoestima, però aquí funciona en sentit negatiu  Estratègia de diferenciació màxima  Identitat social positiva  Augment de l’autoestima Factors intergrupals: Conflicte realista (augmenta l’homogeneïtat de l’exogrup) Es fa servir sempre (immigració en patera per exemple, es un fet minoritari en la immigració, però augmenta la presència mediàtica.
 Recursos escassos  Amenaça percebuda  Competència Factors socioculturals:  Foment d’estereotips per part dels mitjans de comunicació (per exemple) (mitjans massius: tele, internet... bons i dolents de una sèrie)  Influència dels pares (mostren actituds) y companys (premien discriminació).
 Càstig per relacions amb exogrups.
COM REDUIR ELS PREJUDICIS?  Control conscient dels estereotips (cal fer l’esforç, en clínica per exemple transferència i contratransferència, si saps que un col·lectiu crea rebuig cal ser capaç de desmuntar aquestes creences)  Contacte  Cooperació (trencaclosques d’aprenentatge: qualsevol tasca que entre membres entre grups diferents sense discriminació ajuda a trencar amb els estereotips, cap tipus d’autoritat, tasca compartida a on no hi ha diferències d’estatus)  Status equivalent 38 Psicologia social  Legislació contra la discriminació (els estereotips s’han de trencar des de sota, no tothom verbalitza el racisme o els prejudicis) MANIFESTACIONS ACTUALS  Racisme modern: per mesurar segons quines actituds es necessari observar les respostes no només verbals, sinó també les fisiològiques.
 Negació del fenomen  Ressentiment envers favors a grups minoritaris  Heteroatribució interna: quan el comportament de un exogrup es fa en raó de característiques personals (ells són així i no canviaran) hetero perquè son els altres i atribució perquè es fa per causes personals.
 Exageració de les diferències: quan vols fomentar la desigualtat, el problema està quan això porta un component negatiu.
 Sentiments: incomoditat, inseguretat, desconfiança, disgust, sensació d’amenaça. Aquest sentiments i sensacions interns percebuts comencen com a una tonteria però poc a poc es van arrelant  Tracte fred i distant, evitant el contacte, es un altre indicador de racisme modern  No hi ha emocions positives: no ser capaç de trobar cap virtut  Emblematisme  Accions trivials a exogrups (excuses) Jo els vaig avisar... Jo els tracto... Això són les excuses de tota la vida  Discriminació inversa  Avaluacions favorables: aprovo als nens per a que no tornin (ensenyament, per exemple)  S’evita el contacte  Sexisme  Hostil (descualificació per el fet de ser dona)  Benèvol (pobreta...) Qualsevol identificació negativa (per subtil que sigui) en funció de raça, identitat, sexe... es un estereotip.
Un prejudici es un judici previ que ens estalvien feina, poder fer alguna cosa ràpidament, el problema està quan això comporta un component negatiu pel fet de ser negre, musulmà, dona, homosexual...
39 ...