TEMA 3. 5. Nou estratègies discursives (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Educación Primaria - 2º curso
Asignatura Psicologia de l'educació
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 2
Subido por

Descripción

BLOC I. TEMA 1 i 2. Cinquè document.

Vista previa del texto

TEMA 3: Interacció M/A i Influències educatives MIE: mecanisme d’influència educativa Són processos Interpsicològics que es donen en l’activitat conjunta (dins) i que intenten explicar com l’alumne aprèn gràcies a i com a conseqüència de l’ajuda que reben de part del mestre. També intenten explicar com els mestres aconsegueixen o no ajustar la seva ajuda al procés de construcció de coneixement de l’alumne.
-Intenten explicar com es realitzen els processos d’aprenentatge i els processos d’ensenyament.
Hi ha dos processos de MIE de M/A: 1.
Construcció Progressiva de sistemes de significats compartits entre Professor,mestre/Alumne. (CPSSCM/A) 2. Traspàs progressiu del control i la responsabilitat del Mestre/Professor cap als A (TPCRPA) 1. Primer mecanisme (1.
Construcció Progressiva de sistemes de significats compartits entre Professor,mestre/Alumne. (CPSSCM/A)) Intenta explicar com es dóna l’ajuda per a que es produeixin processos de construcció de coneixement dels alumnes.
Coneixement mestre/a Coneixement de l’alumne/a PARCELA D’INTERSUBJECTIVITAT: Coneixement compartit entre mestre i alumnes.
(Això passa durant el curs).
En aquest procés apareix un fenomen anomenat Renúncia Estratègica (el més difícil d’aconseguir), és a dir, quan el mestre intenta renunciar a tot el que sap del contingut per començar a construir coneixement, conjuntament amb els alumnes, per tal de poder-se aproximar als seus nivells de desenvolupament real.
Pregunta examen: Explica les noves estratègies discursives i posa’n exemples. Quines estratègies és, mitjançant exemples.
Mecanisme d’influència educativa: Com aprenen els alumnes gràcies a l’ajuda que reben gràcies al professor/a.
Construcció de parcel·les d’intersubjectivitat. Com es poden construir? Nou Estratègies que garanteixen aquest procés Aquestes estratègies discursives, és a dir, que ens permetran comunicar millor el contingut d’aprenentatge.
1. Obtenció de l’alumne/a de determinades informacions de manera directa mitjançant pistes. (Fer preguntes a l’alumne/a). Ex: Anna explica’m què és la renuncia estratègica.
2. Confirmació, rebuig, repetició, elaboració o reformulació de les aportacions dels alumnes. (El mestre aprofita la resposta d’un alumne/a). Ex: Així dius que 2+2 són 4 oi? 3. Ús de determinades fórmules per subratllar la rellevància de determinats aspectes del coneixement i el seu caràcter compartit. (Dóna importància al contingut ja construït). Ex: Algú d’aquesta classe encara no té clar el concepte de triangle interactiu.
4. Recapitulacions re-constructives d’allò realitzat. (Recapitular continguts que el mestre/a ja dóna construïts. Ex: Com podem recordar, els pols del triangle interactiu són professor, l’alumne i el contingut.
[4_Reconstrucció =/= No reconstrucció_5] 5. Recurs a determinats nuclis d’experiència escolar i no escolar coneguts i compartits pels alumnes com a suport per a la introducció d’informació nova. (Aprofitar experiències de tota la classe per introduir continguts nous). Ex: Recordeu que l’altre dia vam anar a collir castanyes i vam veure fulles seques al terra? 6. Recurs d’elements presents en el context extralingüístic immediat. (Coses que no es diuen però hi són). Ex: Mireu aquí...
7. Presentació d’objectes o situacions dels quals es parla des de diferents perspectives referencials. Ex: moral, gràfics, auditiu, visual, són diferents perspectives referencials.
Es important fer-ho veure de diferent manera. Hi ha dos maneres d’entendre-ho: Diferents punts de vista, o diferents formats de presentació.
8. Tractament de determinades informacions com a noves o com a donades. Tractar una informació com a donada, però Ex: Tu saps que és el triangle interactiu? Sí, ho vam fer. (Però no significa que per més que estigui donat potser no està construït en el seu cap, els seus coneixements). Ens hem d’assegurar que el coneixement ha sigut assolit i compartit. Si no saben allò que ja vas explicar, per més que ho hagéssim donat, si no han construït el coneixement, no podran enganxar els seus nous esquemes mentals. Han de tenir que poder tenir esquemes mentals disponibles per enganxar els nous aprenentatges. Ex: Vam veure les parts de les plantes la setmana passada, us en recordeu? Si us en recordeu (es comprova), seguirem parlant sobre el seu funcionament.
9. Abreviació de determinades consignes o ordres. Consigna és l’explicació que fa el docent d’una tasca.
2. Segon mecanisme (2.
Traspàs progressiu del control i la responsabilitat del Mestre/Professor cap als A (TPCRPA)) [És un mecanisme d’influència que intenta explicar com els alumnes són cada vegada més autònoms.] Com els alumnes es fan cada vegada més autònoms. Els alumnes a mesura que avança el procés d’ensenyament-aprenentatge cada vegada es fan més autònoms, en el seu procés d’aprenentatge.
-Nivell de responsabilitat de control P A Al llarg del curs -------> Al final del procés: Que tinguin el control i la responsabilitat dels seus processos d’aprenentatge en relació en aquells continguts determinats que estan treballant, és el que es pretén al final del procés.
Processos que expliquen aquest mecanisme: Tres processos de traspàs progressiu de control 1. Metàfora de la bastida (Bruner, Wod, Ross) [bastida: en la construcció és fonamental, mentre es construeixen, quan s’acaba es treu] Bons fonaments, i recolzarse quan es necessari. 1. Garantir bons fonaments (ajudar a contruir-ho, la zona desenvolupament real), 2. Oferiment de bastides al procés d’aprenentatge, 3. Retirada de la bastida, un cop la construcció de coneixement és sòlida es retiren les ajudes.
2. Procés de participació guiada (Barbara Rogoff) [Aprendizajes del pensamiento, Paidos, 1993] Intentava demostrar que qualsevol pràctica educativa a qualsevol lloc del món presenta els mateixos processos, presenta les mateixes característiques.
Ella els va anomenar processos de participació guiada: -Sempre hi ha d’haver un expert i un novell, en qualsevol procés. El novell és s’incideix o participa en una activitat que li ofereix l’expert. El rol de l’expert es per l’estructura o guiar l’aprenentatge pel novell.
3. Ensenyament recíproc (Pallinsar i Brown). Aquest procés és una proposta d’ensenyament de la (comprensió de textos) lectura als infants. Consta de 4 passos/fases: -Primer el que es fa és fer predicció o hipòtesis sobre el text.
-Segona fase és formular preguntes sobre el text.
-Tercera seria resoldre dubtes del text.
-La quarta seria sintetitzar les idees del text.
...