Capítol 2: Continuïtat de les versions protestants fins a la dictadura franquista (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història de la traducció
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

2. Continuïtat de les versions protestants fins a la dictadura franquista Durant tota la segona meitat del segle XIX s’empra com a eina de l’apostolat protestant la traducció (Lo Nou Testament) de Josep Melcior Prat i Solà, la primera de l’època moderna (1832). Es va reeditar a Londres (1835), Barcelona (1836) i Madrid (1888). Històricament calia tenir-la present, però com a traducció definitiva era rebutjada perquè no era avalada per l’autoritat religiosa.
A partir de 1910 la British and Foreign Bible Society inicia una revisió o versió nova de la traducció de Prat i Solà, però queda a mitges pel començament de la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola.
Tot i així, són evidents les diferències entre el text de Lo Nou Testament i el text dels Evangelis publicats en edicions populars a partir dels anys 20: no sols l’ortografia ha estat modernitzada (brassos/braços; y/i; benheí/beneí): també l’article (lo), la forma apocopada dels possessius (sos/els seus; mos/els meus) i el canvi de tractament envers Déu (vós/tu).
De finals dels anys 20 i principi dels 30 en destaquen les edicions en volums independents dels Evangelis, on s’especifica que la traducció és feta del text grec, advertint el lector que no se segueix La Vulgata catòlica. Preu del volum: 10 cèntims. A cada capítol les frases són separades per un paràgraf i numerades correlativament, encara que trenquin la unitat sintàctica.
Ara que era menor la presència de l’Església catòlica en l’àmbit polític i social, calia trobar un ventall de productes que satisfessin la pietat popular (estampes, recordatoris, calendaris, traduccions bíbliques)  tasca duta a terme pel Foment de Pietat Catalana, i justificada perquè «és ben dolorós que a la nostra literatura no s’hagi incorporat, ja a primera hora, la paraula del nostre Redemptor, i més dolorós encara que en aquest punt ens hagin precedit les sectes protestants».
Els protestants disposaven fins i tot d’un «camió bíblic» ambulant per difondre els llibres i la propaganda protestant. Però la divulgació de les bíblies protestants ja no es reprendrà fins ben entrada la postguerra. Quan ho faci serà essencialment en castellà.
...