botanica tema 8.5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: DIVISIÓ SPERMATOPHYTA (espermatòfits) Tema 8.5: SISTEMA SECRETOR.
Sistema secretor: - - - Està format per un conjunt de cèl·lules aïllades que es troben generalment al parènquima (també es poden trobar en altres òrgans de la planta) que acumulen substancies de síntesi, productes del metabolisme secundari de les cèl·lules. Aquestes substàncies poden ser emmagatzemades o expulsades a l’exterior.
Les substàncies del sistema secretor, poden tenen interès farmacèutic i industrial. Podem diferenciar entre: o Essències o olis essencials.
o Resines.
o Gomes.
o Làtex.
o Sals minerals.
o Alcaloides.
Estructures secretores: o Cèl·lules secretores o idioblasts:  Solen trobar-se en el parènquima.
 Tenen naturaleses químiques diferents, però les més destacades són les de sals minerals d’oxalat càlcic ( formen cristalls ). Són útils en la determinació de les plantes. Poden presentar diferents morfologies:  Sorra.
 Prismes.
 Drusa, massa esfèrica en la que troben agrupats els cristalls.
 Rafidis, els cristalls estan agrupats en forma de feixos.
 També tenen essències. En són exemples:  Llorer (Laurus nobilis) que s’utilitza com a condiment.
 Oli de rissí (Ricinus communis)les seves llavors presenten propietats laxants.
 o Pèls secretors:  Es troben en l’epidermis.
 Són pèls de tipus glandulars, ja que en la seva glàndula apical s’hi acumulen aquests productes de síntesi, concretament entre la cutícula i la paret cel·lular de la cèl·lula.
  S’hi troben les essències. Exemple: menta (Mentha piperita), els pels es troben a la fulla.
També contenen resines. Exemple: En el plantes femenines del Cànnabis sativa varietat indica, en les bràctees de les plantes femenines. Hi ha una resina, que es responsables de els seves propietats.
 També hi trobem gomes, que tenen propietats enganxoses que atrapen els insectes. Exemple: plantes carnívores (Drosera rotundifolia), els insectes queden atrets per uns pèls que brillen i hi queden enganxats, això permet a la planta absorbir els líquids de l’insecte. L’esquelet de l’insecte queda enganxat sobre la planta (generalment la fulla) o Cavitats secretores:  En podem diferenciar dos tipus:  Cavitat esquizògena.
 Cavitat lisígena: agrupament de cèl·lules secretores de les quals s’ha destruït la seva paret cel·lular.
Generalment es troben sota de l’epidermis.
o Poden contenir essències. Exemples: taronja, mandarina, llimona (Citrus limon).
o També contenen gomes. Exemple: goma aràbiga prové de l’escorça que es troba en els branques de l’Acacia Senegal. Presenta propietats espessants útils en farmàcia.
o Canals secretors:  Es troben a l’interior de la planta i no presenten destrucció de la paret cel·lular.
 Presenten resines. Exemple: en el pi (Pinus sp) en fer un tall a la seva escorça surt una resina. D’aquesta resina s’obté l’essència de trementina, important en farmàcia ja que té propietats desinfectants i expectorant. També es fa servir per dissoldre pintures.
o Tubs laticífers, en podem diferenciar dos tipus:  No articulats:  Contenen làtex.
 Exemple: Euphorbia characias (lleteresa), en trencar el tronc surt un líquid de color blanc, el làtex.
 Articulats. Exemples:  Papaver somniferum (cascall): el seu fruit, anomenat capsula, conté làtex en el seu interior. D’aquest làtex, un cop assecat, se n’extreu opi i permet fabricar farmacològicament codeïna i morfina, entre d’altres.
 Manilkara zapote: se n’obté xiclet a partir d’unes incisions a l’escorça d’aquest arbre.
 Hevea brasilensis: se n’obté el cautxú a partir d’incisions a la seva escorça. S’utilitza en la fabricació de rodes de cotxe.
...