U.5- LES ACTITUDS (2017)

Examen Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

U.5- LES ACTITUDS 1. Concepte (punt de vista cognitivo-conductual)  Actitut  avaluar tot objecte del món social  potencialitat actitudinal Avaluació més o menys intensa i favorable o desfavorable d’un objecte d’actitud:  Força EX. conducta electoral  Direcció positiva o negativa  Cosa, persona o aspecte del món social i o En identitat concepte d’actitud on l’objecte ets tú, el self ACTITUDS  Procés intern (dimensió cognitiva) + procés extern (dimensió afectiva) + resposta conductual (dimensió conductual).
 Les actituds s’aprenen i es desenvolupen d’acord amb l’avaluació d’allò que coneixem, d’allò que sentim i de la manera com es comportem EX. Pensar X – hacer X – sorgeix emoció  MESURA Funcions:  Orienten cap a determinades interaccions amb els objectes (funcions instrumental, adaptativa i utilitzaria)  Ens permeten definir-nos i autoexpressar-nos a nosaltres mateixos (expressar les pròpies conviccions i afirmar relacions significatives).
 Ens protegeixen de conèixer veritats desagradables (funció defensiva).
 Ens ofereixen l’oportunitat d’un coneixement econòmic (organitzar o donar consistència als estímuls que ens envolten) MESURES Relació amb la deseabilitat social  respondre el que es correcte en la societat (poca mesura vertadera) EX. reciclar Primera Mesura  Estudis d’opinió  Escales d’actitud - Thurstone, Likert, Osgood  Tècniques encobertes (TAT)  Registres fisiològics  Observació de conductes Segona Mesura:  Estudis d’opinió  dir allò que es pensa d’un objecte d’actitud  Escales d’actitud acord, satisfacció, afavoriment d’un objecte d’actitud - Thurstone en una taula tant les files com les columnes fan referencia al mateix objecte  sumatori  preferències per un aspecte en concret  diferents característiques d’1 objecte d’actitud - Likert balanceig de preguntes (totalment acord/desacord)  + popular - Osgood (actualment utilitzat)  no totes les paraules tenen la mateixa força  proposta: DIFERENCIA SEMNÀNTIC  per valorar un objecte d’actitud hem de definir-lo amb adjectius (no frases). Classificació (+ cognitiva, + conductual o + afectiva): 1. Avaluació 2. Potencia 3. Activitat  Puntuacions: de Desagradable a Agradable (D-A) o de S – A Tercera Mesura Test de percepció temàtica de Murray (TAT)  imatge amb un cert grau de inseguretat i des estructuració. Apel·lació a les aproximacions de les actituds a través de l’activació imaginària, suposant el context d’una imatge (activació cognitiva).
Quarta Mesura  Registre fisiològic: en funció de les seves respostes (suar) sabem les seves actituds tot i que vulgui partir d’una posició neutra -  Inconvenient: molt cara Observació de conductes  Ajzen i Fishbein  la gent fa el que li agrada (comprar = interès = relació publicitat) Cinquena mesura Fishbein i Ajzen, 1975  neuroconsum  facilitar les coses  Correspondencia en el grau d’especificitat de l’actitud i de la conducta - Acció feta EX. Quina conducta es portarà a terme? - Objecte d’acció  desitjabilitat o desig EX. Cap a quina cosa es dirigeix la conducta? - Context probable on es doni la conducta EX. En quin context s’executa la conducta? - Temps EX. Moment en què es porta a terme la conducta   S’ha de comptar amb informacions sobre - Components de les actituds - Valoració de les actituds - Intencions de comportament El temps entre la mesura d’actituds i la mesura de la conducta ha de ser mínim SEMPRE  difícil saber-ho Com sabem si una actitud (A) correspon a la conducta (C)?  Pressió situacional hi ha incoherència perquè quan hi ha més llibertat tendim a ser coherents.
correspondència A è C és més gran EX. si un menú te moltes coses per triar la tria s’ajusta més a la teva forma de pensa i sentir (procés intern de les actituds). Si et veus restringit per pressió situacional ho acabes fent.
 Pressió temporal a favor de interferència conducta.
Afavoreixen la correspondència A è C EX. com tinguis una pressió temporal perquè tens presa i no t’interessa (actitud negativa) l’enviaràs a la merda. Actitud negativa enviar a la merda a algú (per un tema de sobrecarrega negativa no ets capaç de dissimular-lo).
 Es tracta d’una experiència directa?  les actituds derivades d’aquí tenen més impacte en el comportament.
 Te a veure amb qui/com sóc?  la identitat influeix directament sobre el comportament.
CANVIS D’ACTITUD Mecanismes psicològics i socials subjacents al canvi d’actituds:  Dissonancia cognitiva Es una cosa que procures induir perquè es una sensació desagradable i la gent se la vol treure de sobre cosa que provoca uns nervis i esta vinculat a que hi ha com a mínim dos elements cognitius que s’oposen a la contradicció una cosa que pensa i una cosa que pensa i fa. Va durar fins a la mort del Festinger EXPERIMENT posaves a unes persones al laboratoria amb unes peces i t’havies de tirar molta estona. La tasca era la mateixa per tothom, ordenar les peces. Fer que la persona per tal de treures la dissonància de sobre fes alguna de les coses que veurem posteriorment. Al fer aquesta tasca hi ha condicions experimentals: 1. Gent recompensada amb 20 dolars 2. Gent recompensada amb 1 dolard La dissonància es formava quan et pagaven un dolar despres d’estar tota la tarda i la tasca era aburrida. Quan van entrevistar a les persones la gent que va guanyar 20 dolarss deien que era una merda però que com lhavien pagat bé no importava aquest avorriment (justificació pel qual la dissonància es redueix). Els altres si ha invertit molt de temps per 1 dolar van dir que la tasca era divertida, la conducta d’haver estat 4 hoes fent una tasca aburrida la unica forma de treure’t la dissonància d’asobre en comptes d quedar en ridícul van dir que la tasca els hi semblava entretinguda. S’havia generat motivació intrinsica en la gent als qui els hi van pagar 1 dolard i no necessàriament es genera si hi ha més reforç sinó més aviat quan n’hi ha menys d’aquest EX. Publicitat de “hasta cuanto vas a estar con estos artefactes y no con una cocina del s.XXI” EX. Un vegetaria i l’enxampes menjant carn i un polític l’enxampes sortint d’un puticlub.
Caracteristiques: - La persona percep importància per al jo en les discordances (comprometre la visió positiva de si mateix) - Es percep llibertat d’acció i s’accepta la responsabilitat de la contradicció - Quan hi ha una excitació física incòmoda, atribuïda a l’acció - La dissonància es mes gran quan hi ha molta llibertat d’accio EX. tens molta llibertat de triar i t’exampen en una contradicció la dissonància es molt més forca. Politic boratxo sortint d’un puticlub com ha tingut llibertat d’anar-hi la dissonància es molt més forta i el canvi d’actituds es més grans Dissonancia mes forta i justificació més feble canvi d’actituds més grans Dissonancia mínima i menys llibertat justificació més forta canvi d’actitud mínim EX. una persona vegana menjant carn CANVI  Equilibri cognitiu (Heider)  més explícitament social - Es desitja consistència entre actituds i conductes - Les relacions confortables són més resistents al canvi Mecanismes psicològics i socials subjacents al canvi d’actituds - Les relacions desbalancejades són més obertes al canvi - Parla d’equilibri multiplicació dels signes d’aquest triangle si es positiu (+  vol dir estable) i si dona negatiu (-  desequilibri) EX. objecte Producte S1 I S2 en la que S1 venedor i visió positiva i S2 diu comprador O + O - V - + C V (+) + (-) O - + C V + + C (+) Piràmide 1 La relació entre el venedor i el producte es positiva la del comprador i el producte negativa i entre ells dos negativa positiu x negatiu x negatiu = positiu CANVI 1  Persuasió  conjunt de actituds que permeten tenir-ne un canvi. Estratègia d’influència social en la qual es defensa una posició i es presenten els arguments que hi donen suport Tàctiques de persuasió: - Ruta central apel·la a un procés de cognició de manera sistemàtic i explicita que estimula pensaments favorables - Ruta perifèrica apel·la un procés emocional (si la gent fa cas es produeix influencia). Ve donada d’impulsos que desencadenen una acció sense massa elaboració.
QUI? El comunicador que persuadeix ha de tenir: - Credibilitat Percepció de perícia, parlar amb seguretat i ràpid, mirar als ulls, argumentar contra els propis interessos (“patir per les teves idees”). Passat un mes deixa de tenir efecte. També te bastanta credibilitat “ yo no lo creia hasta que lo prové” Contacte visual implica poc engany - Atractiu Atractiu físic i semblança (quan es valoren preferències subjectives; les objectives, persones diferents) EX. quina audiència es accessible per canvia actitud CANVI 2  Raó o emoció segons educació de l’audiència (diferents rutes)  Sensacions agradables (induir estat d’ànim positiu)  Por Es provoca com una estratègia persuasiva(si no hi ha relació amb activitats que produeixen plaer, i si es perceben estratègies de protecció) EX. anunci de la DGT amb l’accident de tràfic perquè es tingui cuidado amb la carretera.
 Menys discrepància (o una font molt creïble)  Considerar posicions contraposades  Missatges primerencs i recents (“primacía” i “recència”) CANVI 3 Com? – canal  Experiència directa, menys familiaritat  Persona, vídeo, àudio, escriptura (missatges més complexes) Per a qui? – audiència  Persones amb autoestima moderada  Joves  Sense preparació prèvia  Distrets per estalviar discussió  Si hi ha desinterès, estímuls perifèrics Reactància psicològica(Weiner i Behm) es un error on estaves implantant una tàctica persuasiva i la gent falla i no et fa cas.
- Hi ha una oposició entre reactància i acatament.
- Intentar forçar un canvi d’actitud - Les persones poc expertes manifesten més vulnerabilitat (al tonto le vendes qualsevol cosa) - Reactància sents amenaçada la teva llibertat i es va arribar a cloure que era molt important en un procés persuasiu no amenaçar la llibertat d’una persona - Reacció de rebuig - Percepció d’amenaça o pèrdua de la llibertat per dur a terme (o no) quelcom - Llibertat per realitzar una conducta 1. Em qüestionen la llibertat de fer (Vull!)  Reactància  Ho faig 2. Em qüestionen la llibertat de no fer (No vull!) Reactància  No ho faig LA SEVA APARICIÓ INDICA UN ERROR EN LA PERSUASSIÓ: NO ES PRODUEIX EL CANVI D’ACTITUD PRETÈS EXPERIMENT compren a un super homes i dones amb 4 condicions 1. Baixa pressió, baix incentiu et demanen siusplau que ho compris i t’arriben els diners 2. Baixa pressió, alt incentiu et demanen siusplau i el preu es elevat 3. Baixa pressió, alt incentiu no et pressionen i no tens diners per comprar-lo 4. Alta pressió, baix incentiu t’obliguen a comprar i 5. Alta pressió, alt incentiu En el cas de persuasió, és a dir, segons el requeriment que facis i si posis en entredir la llbertat d’una persona per fer o no una conducta et pot resultar efecte boomergang i pots perdre al comprador.
Pressió verbal i incentius economics  Baixa pressió baix incentiu  Baixa pressió alt incentiu  Alta pressió baix incentiu  Baixa pressió alt incentiu Reactancia:  Dones: alta pressió alt incentiu  Homes: baixa pressió baix incentiu Acatament:  Dones: baixa pressió i baix incentiu  Homes: alta pressió i alt incentiu ...



Comentario de mavilagomez39 en 2018-06-16 18:47:50
Me gusta