Tema 10 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Civil de la persona - Civil 1
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Tema 10: Els béns 1.La distinció entre cosa i bé L’home és el subjecte de dret, la cosa és l’objecte i la propietat és el dret subjectiu. La regulació de les coses es regula en el Llibre V del CCCat.
Cosa: tota entitat material o no, de naturalesa impersonal, que tingui una propia individualitat i sigui susceptible, com un tot, de denominació patrimonial constitutiva.
Bé: cosa entesa en sentit jurídic. Els drets no són béns, ja que el bé és l’objecte sobre el que recau el dret.
! ! 3. La classificació dels béns • Res in Commercio i extra commercium (Arts. 1963 i 1271 CC) Són res in commercio aquelles que són susceptibles de ser objecte de relacions jurídiques, i per tant, d’apropiació, mentre que són extra commercium aquelles excloses d’aquestes relacions.
! • Mobles i Immobles: la seva distinció és fonamental perque comporta l'aplicació als béns d’un règim jurídic o un altre.
! Son béns mobles: (511-2 CCCat) Béns immobles i mobles 1. Els béns, per llur naturalesa o per llur destinació, poden ésser immobles o mobles.
3. Es consideren béns mobles les coses que es poden transportar i els altres béns que les lleis no qualifiquen expressament com a immobles.
! Son biens immobles: (334 CC) 1º Las tierras, edificios, caminos y construcciones de todo género adheridas al suelo, 2º los árboles y plantas y los frutos pendientes mientras estuvieren unidos a la tierra o formaren parte integrante de un inmueble, 3º todo lo que esté unido a un inmueble de una manera fija, de suerte que no pueda separarse de él sin quebrantamiento de la materia o deterioro del objeto, 4º las estatuas, relieves, pinturas u otros objetos de uso u ornamentación, colocados en edificios o heredades por el dueño del inmueble en tal forma que revele el propósito de unirlos de un modo permanente al fundo, 5º las máquinas, vasos, instrumentos o utensilios destinados por el propietario de la finca a la industria o explotación que se realice en un edificio o heredad, y que directamente concurran a satisfacer las necesidades de la explotación misma, 6º los viveros de animales, palomares, colmenas, estanques de peces o criaderos análogos, cuando el propietario los haya colocado o los conserve con el propósito de mantenerlos unidos a la finca, y formando parte de ella de un modo permanente, 7º los abonos destinados al cultivo de una heredad, que estén en las tierras donde hayan de utilizarse, 8º las minas, canteras y escoriales, mientras su materia permanece unida al yacimiento, y las aguas vivas o estancadas, 9º los diques y construcciones que, aun cuando sean flotantes, estén destinados por su objeto y condiciones a permanecer en un punto fijo de un río, lago o costa, 10º las concesiones administrativas de obras públicas y las servidumbres y demás derechos reales sobre bienes inmuebles.
! 2. Es consideren béns immobles: (511-2 CCCat) a) El sòl, les construccions i les obres permanents.
b) L'aigua, els vegetals i els minerals, mentre no siguin separats o extrets del sòl.
c) Els béns mobles incorporats de manera fixa a un bé immoble del qual no poden ésser separats sense que es deteriorin.
d) Els drets reals i les concessions administratives que recauen sobre béns immobles, ports i refugis nàutics, i també els drets d'aprofitament urbanístic.
• Coses de domini públic i de propietat privada: les coses són de domini públic o de propietat privada. Considerem de domini públic o demanials aquelles que pertanyent a l’Estat o entitats públiques estan destinades a l’ús general o al servei públic, a més de ser inalienables, inembargables i imprescriptible (Articles 338-347). Mitjançant la desafectació es pot canviar aquest règim jurídic. Són coses de propietat privada les que pertanyen a un particular o bé a l’Estat o entitats públiques sense tenir atribuït el caràcter de demanials ni estar destinades a l’ús o serveu públic.

 Son bienes de dominio público: (339 CC) 1º Los destinados al uso público, como los caminos, canales, ríos, torrentes, puertos y puentes construidos por el Estado, las riberas, playas, radas y otros análogos, 2º Los que pertenecen privativamente al Estado, sin ser de uso común, y están destinados a algún servicio público o al fomento de la riqueza nacional, como las murallas, fortalezas y demás obras de defensa del territorio, y las minas, mientras que no se otorgue su concesión.
! • Fungibles i infungibles(art.337 CC): només es predica dels béns mobles. És fungible aquells béns susceptibles de ser substituïts per altres d’iguals (per un tantudem) en ! espècie, quantitat i qualitat.
• Corporals i incorporals: Literalment, serien coses corporals aquelles que tinguessin entitat corporal, sigui sòlida, líquida o gasosa, però amb un criteri més ampli, el Dret entén per tals aquelles perceptibles materialment pels sentits, de forma que també ho són les energies no corporals. Són incorporals les que tenen una entitat intel·lectual, com una obra literària, artística, científica, etc. Si més no, no hem d’oblidar que tan sols es tracta de coses en sentit jurídic, i no són coses incorporals els béns ideals, com ! l’honor, la llibertat, etc.
• Consumible, no consumibles i deteriorables: 561-4/561-5 CCCat: Són consumibles o d’utilitat simple aquelles coses l’ús de les quals fa que es consumeixin materialment de tal forma que el seu titular només pot utilitzar-les un sol cop. Són no consumibles o d’utilitat reiterada aquelles coses susceptibles de ser utilitzades repetidament.
Existeixen també dins d’aquest grup les coses deteriorables, que tot i no ser consumibles, es deterioren per l’ús repetit. L'usdefruit del bé deteriorable comporta fer un ús d’aquest d’acord amb la seva utilitat, de forma que en cas que el posseïdor fes un ! ús inadequat, hauria de respondre al nu propietari.
• Divisibles i indivisibles: Són divisibles quan no disposant la llei que la divisió està prohibida, si fos dividida en parts, aquestes serien altres coses d’igual espècie que el tot i d’un valor sensiblement proporcional. És indivisible la cosa que sense que la llei disposi que està prohibida la seva divisió, la seva separació en parts destrueix la cosa ! com a tal o la converteix en una multitud de coses de diferent naturalesa que el tot.
• Béns compostos: pertinences, accessoris i integrants.
• Bé compost: aquell que té una unitat però en el que són distingibles diferents peces que l’integren i que abans i fora del tot que formen, tenien la seva pròpia individualitat.
• Pertinença: cosa que conservant per complert la seva separació i individualitat, es troba posada de forma permanent al servei d’una principal, per disposició del seu propietari, de forma que entre ambdues s’estableix un vincle objectiu.
• Accessori: s’entén el bé que serveix a un altre principal o li és útil auxiliar en el més perfecte desenvolupament de la seva funció, o en general li està subordinat • Integrant: 4. Els fruits. Les classes Fruits: són els rendiments que produeix un bé. Històricament podien ser fruits naturals, industrials i civils. Actualment parlem de fruits en espècies i fruits civils (art.511-3 CCCat) quan existeix una producció o rendiment respecte un bé prèviament existent..
! 5. Les despeses en els béns. El doble criteri de distinció Despeses sobre els béns: inversions econòmiques que realitzem en relació als bens i a la producció dels fruits.
Despeses necessaries: Despeses útils: milloren el bé i inclús la seva valoració econòmica.
Despeses de luxe (sumptuaris): En els casos d’arrendament, les despeses poden ser ordinaries i extraordinaries (500/501 CC): es classifiquen en base a l’usuari i al destinatari o titular final de la cosa.
! ! 6. Les universalitats. Especial consideració del patrimoni Universalitat (de fet o de dret):conjunt de coses que s’entenen com una sola. S’entén una universalitat de dret el conjunt de béns i drets d’una persona (una herència o el patrimoni d’algú).
! Patrimoni: es tracta de la suma de tots els drets avaluables en diners que li corresponen a una persona. (659 CC/411-1 CCCat) • Existència intel·lectual: és un concepte ontològic identificat a partir de la nostra voluntat de considerar-lo.
• Dimensió pecuniària: els béns que l’integren són susceptibles de valoració econòmica.
! • Legalitat: és la llei la que assenyala el que és un patrimoni i el que no.
Patrimoni protegit (trust)(art.227-2): patrimoni autònom sense personalitat jurídica sobre el qual ningú té la propietat legal.
...