PAC4 2014-2015 (2015)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 21/01/2015
Descargas 7
Subido por

Descripción

NOTA = A

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA SETEMBRE 2014 – GENER 2015 PAC 4 MÒDUL 4 ESTRUCTURA SOCIAL. REPTES ACTUALS ALUMNE: ACTIVITAT I. DESPRÉS DE LA LECTURA “LA FEMINIZACIÓN DE LAS MIGRACIONES DESDE UNA PERSPECTIVA FILIPINA” DE NATALIA RIBAS I EN RELACIÓ AMB ELS MATERIALS DEL MÒDUL RESPONEU LES SEGÜENTS PREGUNTES: - FÉU UNA SÍNTESI DE L’ARTICLE El text ens parla de la influència de la globalització en els processos migratoris i la forta presència de la dona en aquests processos, posant de manifest que el cas filipí n’és un clar exemple.
La globalització atany tant els països receptors com els d’origen de les migracions.
No és tan important el fet en si de la globalització, però sí s’ha de veure que la velocitat, l’escala, l’abast i la complexitat de les connexions globals a l’actualitat, han provocat una sèrie de migracions globals, on la dona desenvolupa un paper molt important. En un principi la migració femenina es caracteritzava per una posició de reunificació familiar, avui dia s’incrementa per què la dona passa a convertir-se en un component important per a la mà d’obra que es necessita als països receptors.
En aquest cas, la mobilitat social és provocada, en la majoria dels casos, per què les societats dels països d’origen experimenten grans canvis pels processos de globalització que accentuen i perpetuen les relacions de desigualtat; i perquè existeix una enorme contradicció entre les expectatives de consum i la precarietat de la situació econòmica de les famílies, exigit pel mateix procés de globalització.
Tot i així, no ens hem de quedar amb un enfocament merament estructuralista i hem de recordar la importància de les circumstàncies històriques i la posició de l’individu (Mittelman, 2000).
Amb el naixement de la nova economia, important pels contextos familiars i les economies domèstiques, les unitats de producció (famílies llars o comunitats) són el veritable objecte de les migracions. Aquesta teoria de la estratègia domèstica, ens posa de manifest que les migracions són processos induïts pel mercat i no per la política.
Les dones filipines són un dels grups més mòbils d’Asia. Els beneficis econòmics immediats i la supervivència de la família són les principals raons de mobilitat, tot i així, s’inclou la possibilitat d’adquirir un millor nivell de vida i el desig de viatjar.
Amb això, l’impuls de les mobilitats de les dones filipines està dirigit pel seu Govern. Països com Filipines han vist en el foment de la migració, i en especial en l’enviament de les dones a altres països, una oportunitat per fomentar el progrés econòmic i social del país, tot i així els diners recaptats han servit per fer front al seu gran deute extern ja que s’han ignorat alguns factors de rellevant importància per a aconseguir les seves fites i, a més, ha portat conseqüències per la demografía del país. Però portant també conseqüències positives, com és el fet de que ha conrtribuït a mantindre les estructures socials i econòmiques tradicionals: molta gent ha pogut romandre al seu país d’origen, obtenir els mitjans de subsistència, salut i escolarització dels nens gràcies a les aportacions que s’han fet desde fora per part del familiar emigrant, tenint en compte que per a moltes d’aquestes famílies són la única font d’ingressos que tenen.
Filipines obté grans ingressos de les remeses de dones migrants com a treballadores sexuals o domèstiques, mantenint els rols culturals que el país espera. Dones que venen a països, sobretot d’Europa del Sud, a alliberar a les dones autòctones de la llar per què aquestes últimes puguin produir en altres llocs fora de casa o puguin realitzar els seus projectes reproductius. Segons Anderson (2000): “Los empleadores las eligen como substitutas. Pero no es sólo que ofrezcan su fuerza de trabajo, sino que cumplen tareas que una mujer con otras alternativas no escogería nunca”.
S’ha de destacar però, que els rols que s’esperen d’elles també s’han transformat, ja que si la dona és la que emigra adquireix més independència, i si és la que es queda ho fa com a organitzadora de la seva llar.
En el cas concret d’Espanya, on la comunitat filipina es concentra bàsicament a Barcelona i Madrid, l’evolució del servei domèstic, els canvis als models familiars i la necessitat de certs grups de dones i de les seves estratègies per conciliar la família amb el món del mercat, han fet proliferar aquest tipus de mobilitat.
- L’AUTORA PARLA DE LA ICONA DE LA DOMESTICITAT.
QUÈ SIGNIFICA? Ens parla de la domesticitat dins dels processos migratoris. La mobilitat social, en aquest cas específic, es realitza per la “supervivència familiar”, per poder seguir educant els fills i, a la llarga, millorar l’estatus i la posició social, sempre en pro d’un projecte familiar. El text ens recorda que hi ha una forta esperança de retorn a la pàtria que depèn de la situació econòmica i dels obstacles que es trobin a la mobilitat ocupacional als mercats laborals de recepció; tot i això, el sacrifici val la pena si es veu com una oportunitat per continuar amb la funció educadora i poder seguir tenint aquest sentiment de pertinença per conformar una estructura familiar de qualitat.
- GLOBALITZACIÓ, ESTRETAMENT MIGRACIONS RELACIONATS.
I A DESIGUALTAT PARTIR DEL ES TROBEN QUE MOSTRA L’ARTICLE, POSEU EN EVIDÈNCIA AQUESTA RELACIÓ.
Amb la globalització s’intenta que el món constitueixi un únic ordre social, tot i que encara no existeixi una cultura global única o una homogeneïtzació de les diverses cultures, tot el procés va enfocat a que així sigui. Les societats dels diferents països van evolucionant i adquireixen noves necessitats i, aquest és un dels factors que fa que existeixin les mobilitats socials. Com hem pogut discernir a modus d’exemple amb el text, els individus migren perquè veuen oportunitats a altres països pel seu propi desenvolupament i el de la seva família i, de vegades també, pel fet de que el seu país d’origen es veu immers en una necessitat política, econòmica o social que convida a aquesta mobilitat. Sembla inevitable que aquests processos acabin creant desigualtats (racisme, de classes, de gènere…), passant per quantitat de paradoxes.
A modus de reflexió personal i posant un exemple, ens podem situar en el moment en què la nostra societat evoluciona econòmicament i crea nous puestos de treball i necessita certs professionals que fins llavors estaven realitzant feines per les que estaven sobrequalificats. Moltes vegades aquestes feines resten vacants perquè “ningú les vol realitzar”. La mateixa necessitat econòmica que pateix al seu país d’origen, fa que un immigrant requereixi d’aquesta feina que ha quedat lliure. El que hauria de ser un procés de complementació, es converteix en un generador de desigualtats: legalitzant el sistema de classes i potenciant el racisme en alguns sectors de la població, i al cap i a la fi, segons el meu parer s’està anant en contra del que en un principi el procés globalitzador predica: constituir un únic ordre social. Per tant, el procés és en si paradoxal, per què el que hauria de generar un sistema democràtic en igualtat de condicions per tothom, està generant en moltes ocasions tot el contrari.
ACTIVITAT II. A PARTIR DE LA LECTURA D’AQUESTS EXTRACTES TROBATS A LA PREMSA, DEFINIU ELS SEGÜENTS CONCEPTES PRESENTS AL MÒDUL: INDIVIDUALITZACIÓ, NOUS MOVIMENTS SOCIALS, SOCIETAT DE RISC, CONTROL SOCIAL.
TINGUEU EN COMPTE QUE US DEMANEM QUE RELACIONEU LES NOTÍCIES AMB LES DEFINICIONS DELS MATERIALS, NO NOMÉS QUE ENUNCIEU LES DEFINICIONS QUE HI PODEU TROBAR ALS MATERIALS.
• LA XINA I ELS EUA ANUNCIEN UN “HISTÒRIC” ACORD PER REDUIR LES EMISIONS DE GASOS CONTAMINANTS (EL PERIÓDICO, 12.11.14) En aquest article veiem reflexada la noció de CONTROL SOCIAL, és a dir, aquests dos països realitzen una estratègia per regular les accions humanes per tal de reduir o evitar un “conflicte” o, en aquest cas “desastre ecològic”, fent possible la reproducció de les societats. Ens trobem també davant d’una notícia que ens recorda la SOCIETAT DE RISC per dos motius: 1. Si s’estan adoptant aquestes mesures és perquè les accions realitzades fins el moment no preveien que la situació actual seria tan crítica com per haver de prendre-les.
2. Pot existir un cert grau d’incertesa sobre si aquestes mesures funcionaran o no, i en el cas de no fer-ho quines conseqüències poden tindre.
• NO SOY MADRE PORQUE NO QUIERO (EL PAÍS, 21.09.13) Aquí podem veure que impera el concepte de la INDIVIDUALITZACIÓ, les dones decideixen no ser mares per poder satisfer les seves pròpies necessitats, interessos o desitjos. El desig de progressar laboralment, la inestabilitat econòmica o el simple fet de no voler com a opció voluntària, actuen en detriment de les formes socials que havien regit les vides de les persones fins el moment, com seria el fet d’augmentar la família.
• SEIS HERIDOS EN UN DESALOJO DE UN BANCO OCUPADO POR LA PAH (EL PAÍS, 12.11.14) Aquí veiem que la PAH s’erigeix com un NOU MOVIMENT SOCIAL, un col.lectiu mobilitzador que pretèn impedir que les famílies siguin desnonades. Veiem que compleix amb tots els requisits per erigir-se com a moviment social: ser un agent col.lectiu, responen a les variacions de les circumstàncies socials, són mobilitzadores, es defineixen en oposició a un altre, té una continuïtat en el temps, entre d’altres.
Veiem també en el Cos de Mossos d’Esquadra un mitjà/dispositiu per exercir el CONTROL SOCIAL i mantenir així l’ordre social i garantir la seguretat humana.
...