Primera part Introducció a la imatge cinematogràfica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Comunicación Cultural - 1º curso
Asignatura Introducció a la imatge cinematogràfica
Año del apunte 2016
Páginas 21
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 22
Subido por

Descripción

Apunts de la primera part de l'assignatura per Daniel Pitarch

Vista previa del texto

Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos 1.Antecedents: espectacles i tecnologies de la imatge anteriors al S.XX Transformació de la imatge.
Llanterna màgica en context teatral Efectes visuals, il·lusions òptiques Plaques foses en altres plaques  Pas del temps Joguines òptiques: -Traumatrop (Sleepyhollow) -Fenaquitoscòpi -Zootrop (tambor) -Praxinoscopi (miralls) Tenien tres punts en comú: 1. Moviment 2. Seqüències d’imatges fixes 3. Obturació - Mastransiscope (metro) Bill Brand 2. El cinema dels primers temps (1893-1914) En aquest temps es dóna forma a les pràctiques d’exhibició, s’organitza la producció, neix l’idea de pel·lícula i es crea el cinema. El temps des de que s’inventen les tecnologies inaugurals del cinema fins que es consolida.
Molts analistes creuen que el cinema no neix el 1895 sinó als anys 10, quan ja estan consolidats el terme i la idea.
Aquesta època té unes pel·lícules molt diferents de les posteriors pel fet que encara no s’havia consolidat el que era el cinema, per tant, és un bon camp d’estudi per les diferències.
1 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos L’historiador André Gaudreault troba que és una bona comparativa amb l’estudi dels mitjans i diu que els mitjans sempre neixen dos cops, quan es creen i quan s’institucionalitzen.
Ex. La telefonia mòbil, abans i ara.
La televisió, abans era la ràdio amb imatges.
El cinema neix com a tecnologia fins que es converteix en una institució.
2.1. La cultura del segle XIX: nova cultura visual Un historiador comença parlant del cinema a través de les exposicions universals, en concret amb la de Chicago. Comença així perquè el cinema és una fascinació de la tecnologia, comparable a la invenció de l’electricitat en el seu moment.
A les exposicions portaven simulacions de carrers d’arreu del món, cosa que també feia el cinema, portava el món a la gent. Es tractava d’una forma de consum visual, dels orígens de la cultura visual.
2.2.
Kinematoscopi. Cinematographe etal: invenció, tecnologia i les primeres projeccions (1890-1896) Per inventar el cinema es necessitava:  La síntesi del moviment: Estudiar com la percepció humana veu el moviment en imatges fixes. Com les imatges fixes es converteixen en moviment.
 La fotografia (captura): La captura instantània, fer captures en fraccions de segon (24 captures, “frames”, per segon).
 La projecció: S’ha de poder fer a una certa velocitat. També es necessiten segons quines tecnologies com l’obturació o el cel·luloide.
Al projectar imatges fixes s’obre i es tanca la llum cada cop que canvia el fotograma.
Això es dóna cap a 1890, quan tenim les primeres invencions de cinema. Ara tenim la tecnologia, no la idea.
Edison: És un dels inventors americans; inventa la bombeta; el fonògraf, que capta un instant de so i vol reproduir, però amb imatges.
W.K. L. DICKSON: Va inventar el kinetoscopi, un aparell de projecció individual que consta d’una pel·lícula amb una lent que l’augmenta. N’hi ha amb fonògraf.
2 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos Al 1894 Edison crea el kinetoscope, un lloc on hi havia diverses màquines i amb una moneda veies una pel·lícula curta, però no durarà gaire.
Pel·lícules d’Edison: El tema sol ser el mateix i grava a l’estudi.
-Record of Sneeze (prova): Graven un esternut per ser ràpid, involuntari i tenir moviment. 30 f/s.
-Annie Oakley: Noia disparant al plat. Es grava el moviment. Ella és una artista de varietats i filmen una mostra d’espectacle.
-Sandow: L’home fort mostrant el cos.
-Corbett and Courtney: Combat de boxa.
Artistes en moviment, plans generals o fixes amb la frontalitat del teatre i tot és filmat en estudi, ho porta tot davant la càmera.
L’estudi Edison (Black Maria) on grava amb llum natural i rota per tal d’aprofitar la llum del dia.
LUMIÈRE: Inventen el cinema(tographe) al 1894 i fan la seva primera projecció pública el desembre de 1895.
Diferències amb Edison: Fan un espectacle per públic divers amb projeccions no individual, per multituds. A més, la càmera que inventen grava i projecta. Els rodatges són exteriors i la càmera és portàtil. A més, envien la gent a gravar diversos indrets del món Als seus films també veiem detalls com el vent o el que passa darrera els protagonistes, és a dir, graven la realitat. També trobem efectes estètics diferents. La projecció és manual.
Pel·lícules Lumière: - Sortida de la fàbrica (1895) - L’esmorzar del bebè - Demolició d’un mur - El fum és part de l’atracció visual.
- El regador regat - L’arribada dels congressistes - L’arribada del tren - Pla no frontal per tenir més impacte. Espectacle de sensacions visuals.
- La partida de cartes - Com el quadre impressionista.
- Sortida en barca - Fascinació amb el moviment del mar, continu i incontrolable.
3 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos - Leaving Jerusalem (1896) - Càmera en moviment sobre el tren.
- Batalla de boles de neu Els mítics vídeos dels germans ens mostren el dia a dia de noment: la feina, la família i la tecnologia punta.
Altres inventors: - Sladanowsky (Alemanya) - R.W. Paul (Gran Bretanya) Quan parlem d’aquests anys l’espectacle és la projecció en si, no hi van per la gravació sinó per la màquina.
Biograph, Bioskop, Vitascope (Edison): Diferents formes de cinematògraf., però la màquina era l’espectacle.
Altres gravacions: - President Mckinley at home (1897) - Grava l’actualitat.
- Rough Seaat Dover(1895) - El moviment del mar.
- Serpentine – Loie Füller - Una artista de varietats que balla. Imatges pintades.
2.3. El cinema dels primers temps 2.3.1. Resum de característiques  Producció:  Producció artesanal Producció en massa, industrial. (Méliès producció pròpia, tot ho fa ell, no s’adapta a l’industrialització i s’arruïna)   Un únic aspecte Control de tot el procés (De no saber què s’exhibeix a controlar-ho)  Centres geogràfics de producció: França, Anglaterra, Estats units, Itàlia i Dinamarca.
Exhibició:  Contexts heterogenis (fires)  Cinema, espai d’exhibició estable.1905. (Amb l’aparició dels Nickelodeon tothom podia anar al cinema)  Programa variat Atracció principal (“feature film”): ficció (programacions únicament amb pel·lícules)  Exhibidor controla el programa i la forma final El productor controla tot el procés.
4 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos  Context d’exhibició: narrador, música i efectes Música i efectes (No es necessita explicació)  Pel·lícules: Tipologia i forma:  Cinema d’atraccions (Lummière)Integració narrativa  Sèries culturals (Films que tenen a veure amb el món actual) Cinema  Formalment: o Un únic pla o quadre  Articulació de més d’un pla o quadre (S’aprèn a combinar plans) o Durada: S’allarga progressivament 2.3.2. Sèries culturals (André Gaudreault) Ell s’apropa a estudiar aquest cinema perquè era un punt d’arribada de moltes pràctiques ja existents.
Un temps de confluència d’idees.
Méliès: Fou mag abans de convertir-se en un cineasta tan iconogràfic en una època on el cinema anava estretament lligat a altres espectacles. El seu estudi de gravació tenia la mateixa forma que el seu teatre Robert Houdin. Alguns diuen que la seva obra/feina forma part de la història de les arts escèniques.
Algunes obres: -The vanishy lady (1896) -Excelsior (1901) -L’home del cap de cautxú 2.3.3. Cinema d’atraccions (Tom Gunning – André Gaudreault) El cinema d’atraccions tenia l’idea de mostrar, no explicar. Volia produir plaer visual, cridar l’atenció, reconeixement del públic i una estètica més cuidada.
Una de les atraccions recurrents era pintar les pel·lícules per donar-les-hi color.
Exemples: -How it feels to be run over (1900) – Sensacions visuals fortes -Erupció volcànica a Martinica (1902) – Sensació impactant (Méliès) -Coney Island at night (1905) -Cabeza de Pierrot (1900) 5 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos -Cinemathequ eroyal: Comic acrobats (1910) -The big swallow (1901) -Les kiriki (1907) – Segundo de Chomón -Fantasmagories (1908) – Emile Cohl 2.4. La narració i la construcció d'un espai - temps cinematogràfic Cinema d'atraccions Integració narrativa(avui dia) -Atracció visual -Narració: Personatges, motivacions,...
-Estructura: Successió d'atraccions -Estructura: Continuïtat (causalitat) narrativa -Un únic pla (al principi):suficient -Més plans i -Públic reconegut:mirada a càmera més articulació = Més possibilitats -Públic invisible: Veure la història som si no hi fóssim Narració en quadres autònoms Quadres autònoms: Cada pla té importància pròpia i no deixen el pla fins que ha acabat tota l'acció. No té ni continuïtat, ni espaialitat, ni temporalitat estricte. Cada pla és autònom a l'anterior i la superposició és normal.
-Historie d'un crime (1909)Pathé Frères, Ferdinard Zecca - Narrativa basada en un museu de cera, amb diferents escenaris. Es recrea un crim d’actualitat, però sempre amb un pla fixa .
-Viatge a la lluna (1902) Georges Méliès, Star films - Cada quadre té entitat pròpia.
Film amb narració pròpia que dirigeix la història. Un quadre i un altre poden ser el mateix espai però és autònom de l'anterior, no hi ha continuïtat, ni temporalitat, ni raccord com actualment.
-The life of an american fireman (1903) Edwin S. Porter - Edison Manufacturing Company - Unitat d'acció i pla. Veiem l'acció dos cops, des de dins i des de fora de la casa que es crema. Són quadres autònoms, també d'atracció (Anys més tard era intolerable haver de veure dos cops els mateix) 6 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos -The great train Robbery (1903) Edwin S. Porter, Edison Manufacturing Company Film catalogat com a pel·lícula de crim. Era cinema d'atraccions, velocitat, explosió, color... Era imprescindible emplenar els forats visuals.
Muntatge amb contigüitat espaial: Punt de vista -Grandma’s reading glass (1900) Albert Smith – Film d’atraccions. La narració no avança, veiem les coses amplificades.
-Pou letrou de serve (1901) Pathéfrères – Comencen a unir plans a través del punt de vista.
-Le joyeux microbes (1909) Émile Cohl – A través del punt de vista s’uneixen plans i així, aquests, agafen sentit.
Chase films: Pel·lícules de persecució Venen del Vaudeville, surt d’un cinema d’atraccions i passa a ser una part continuada.
Personal un dels primers films de persecució té una denúncia de copyright per la manera d’unir els plans, es va denegar per que només imitava l’unió dels plans i no la imatge o la història.
Acció/moviment (Raccord: eix d’acció) Eix d’acció Si entra per l’esquerra apareixerà per la dreta -Stop thief! (1901) – No hi ha continuïtat, espai estricte. (Persecució) -The policeman’s littlerun (1907) Ferdinard Zecca – Més continuïtat de pla a pla.
(Persecució) -Rescued by Rover (1905) Cecil Hempworth – Nen robat i rescatat.
Muntatge en paral·lel: Accions paral·leles -Le chevalemballe (1907) Pathéfrères – Intercala imatges del propietari i el seu cavall a fora, després persecució.
Muntatge analític: interior de l’escena -The gays hoeclerck (1903) Edwin S. Porter, Edison Manufacturing Company Els orígens del cinema clàssic: Narració, personatges i muntatges en continuïtat -A corner in wheat (1909) D.W. Griffith – Emocions com a vehicle narratiu 7 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos -The drunkhard’s reformation (1909) D.W. Griffith – Les emocions del personatge i com aprèn. Continuïtat espaial extrema i pla contra pla.
El salvament a l’últim moment com a estructura narrativa -The lonely villa (1909) D.W. Griffith -The lonedale operator (1911) D.W. Griffith, Biograph – Domini de narrativa i continuïtat més complexos.
-Suspense (1913) Lois Weber, Rex – Angulacions noves, muntatge en paral·lel (estrany a l’època), pla picat, pla de detall, pla del retrovisor,... Ús de tots els plans, molta acció.
– Purament narrativa.
3. El cinema mut 3.1.1. David W. Griffith i el cinema clàssic D.W. Griffith va ser un dels directors més importants de l’època, se’n parla d’ell com el pare del llenguatge del cinema clàssic.
Influències: 1.
melodrames teatrals de l’època, per que als seus films barreja una trama romàntica amb un tractament realista, amb una posada en escena realista però buscant efectes espectaculars.
2. La literatura realista, naturalista o victoriana, per exemple Dickens. Feia descripcions de l’espai i les reaccions de l’escena.
3. La literatura popular de l’època: Serials o contes curts.
La seva carrera consta de dues parts:  Productora Biograph (1908 - 1914)  One-two-reelers: Una o dues bobines de projecció que determinen el temps de durada (10-15 minuts) – A drunkhard’s reformation (1909), The lonely villa (1909), The lonedale operator (1909), Enocharden (1911)...
Tècniques de muntatge: 8 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos  Eix d’acció/mirades/180º: Tenim clar l’espai. Saber crear un espai coherent. Espai homogeni en diferents plans.
 Tall en moviment  Muntatge analític: Fragmentar l’escena en diversos plans  Ús de tota l’escala de plans  Muntatge en paral·lel La Biograph tenia una companyia d’actors, que sortien a quasi totes les pel·lícules, això és important perquè comença un altre estil d’actuació. És l’inici de l’star system perquè d’un film a un altre el públic reconeixia els actors.
 Llargmetratges La Biograph no volia fer llargmetratges, per això Griffith decideix muntar la seva productora.
 The birth of a Nation (1915) - 13 bobines, 3 hores. Era un film molt racista, al context de la guerra de successió americana. Una superproducció amb una part èpica i un altre més íntima de gran èxit comercial. Consta d’una “frenetic last minute rescue” i es diu que la mort de Lincoln va ser un prodigi de la fragmentació d’espai amb ús d’obertura d’iris per introduir l’escena.
Mostra tot allò que havia après en els seus anys a la Bioraph.
 Intolerance:Love struggle Throughtoutages(1916) – Barreja 4 hores de diferents moments de la història: La caiguda de Babilònia, una massacra a França, el martiri de Jesucrist i un home americà acusat d’assassinat però que és innocent.
 BrokenBlossoms(1919) – Tot la pel·lícula esta rodada en interior i consta de dos actors principals.
Altres: Hearts of theworld (1918) 3.1.2.El cinema clàssic (Bordwell, Thomson i Staiger) S’anomena cinema clàssic perquè té unes normes i possibilitats limitades i, el clàssic, ve pel classicisme de història de l’art.
Bordwell, Thomson i Staiger estudien el llenguatge, la manera,... del cinema en general de Hollywood.
Narració -La narració clàssica es basa en: 9 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos  Personatges: Definits psicològicament i individualitzats, tots tenen nom propi i trets identificatius. També són el motor de la història a causa de l’star system, els actors cridaven l’atenció del públic i, per que tota la trama passa a través d’ells.
 Causalitat: Mecanisme narratiu, motivació. Narració basada en causes i conseqüències, tot té una motivació, és a dir, hi ha un perquè per a tot. Allò que no sigui significatiu no s’explicarà, no volen temps morts.
-Característiques de la narració:  Ominscient: Sap més que tots els personatges (Intolerance)  Comunicativa: Oculta poca informació, sabem perquè els personatges actuen així.
 Moderadament auto-conscient: No s’adreça a l’audiència directament però fan coses per ella. (Musical) -Argument prototípic estructural en dues línies argumentals:  Amorosa (heterosexual)  Altre tipus: Western, drama, ficció, comèdia...
-Seqüències – unitat de narració – escenes amb estructura recurrent. (Plantegen que la forma d’explicar és comú) Estil (posada en escena + planificació + muntatge) -Característiques/funcions  Vehicle per a la transmissió de la història  Construir un espai i temps coherents  Numero limitat de tècniques organitzades en un paradigma estable.
(Començar sempre amb un pla general o de situació) -Continuïtat  Canvi de pla suau “invisible” (raccord)  Espai: eix de 180º, espai comú (direccions), eix d’acció, eix de mirada, placontrapla organitzar l’espai.
 Temps continu: No veurem una acció dos vegades (com amb Méliès) 10 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos  Tall en moviment: El moviment com a element de continuïtat.
-Claredat: en so, il·luminació i composicions -Patró recurrent per filmar escenes 3.2.El sistema d’estudis 20’s – 60’s Època d’or dels estudis i el cinema clàssic.
3.2.1. La creació de Hollywood: La producció cinematogràfica a EUA de 1900 a 1920 En aquells temps hi havia guerres per les patents tecnològiques entre Edison i diverses companyies.
Dos blocs:  Motion Picture Patents Company (MPPC): Edison, Biograph, Vitagraph – No s’adapten a l’evolució del cinema i no utilitzen l’Star System.
 Independents: No pagaven res per les patents i estaven en guerra amb els creadors. Aquests seran els que formaran Hollywood.
Desplaçament del centre de producció cinematogràfica de l’est (Nova York) a l’oest (Hollywood) per qüestions climàtiques i de legalitat.
3.2.2. El sistema dels estudis: Característiques i les majors dels 20 -Control monopolístic del mercat (oligopoli: més d’una empresa)  Integració vertical: Productors que també són distribuïdors i tenen cinemes, ho dominen tot fins que l’studio system mor per llei.
 Block Booking: Pràctiques de distribució, llogar un pack de pel·lícules amb molt poques de bones -Organització empresarial  Producció estandaritzada: Divisió de treball com a les fàbriques.
 Contractes de llarga durada del personal tècnic-creatiu.
 Concepte global de la producció cinematogràfica: Produeixen tota la programació del cinema -Organització financera 11 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos  Relació articulada amb les finances (Wall Street)  Integració tecnològica: Sinèrgies industrials (Ràdio, televisió, discografies,...) -Star System -Públic internacional i ampli 3.2.3 Les Majors i les altres productores de Hollywood Majors (Big five): Tenen distribuïdores i sales de visionat – Integració vertical  Paramount: Zuckor i Lasky (Gloria Swanson, Valentino, Clara Bow)(Cecil B. De Mille) – Grans superproduccions amb grans pressupostos, prestigi i grans directors. Primera major.
 MGM (Metro Goldwyn Mayer): Loew L. B. Mayer, I. Thalberg (Greta Garbo, John Gilbert) (King Vidor) – Especialistes en films de prestigi i gran èxit comercial. Les grans estrelles els definien ja que contaven amb un gran numero.
 FOX: W. Fox (Tom Mix: Curtmetratges western)(John Ford) – Especialistes en EUA més tradicional i rural.
 Warner: Germans Warner – Es fa major pel cinema sonor, bons en tecnologia.
 RKO (Finals dels 20): Surt a través d’una ràdio, ja té associacions financeres. A partir del cinema sonor.
*Col·laboraven entre elles i es deixaven els actor.
Minors (Little three): No tenen sales  Universal: Carl Laemmle (Conrad Veidt i Paul Leni: Alemanys representants de l’expressionisme) – Especialistes en films de baix cost i curtmetratges.
 First National (anys 10 i 20): Després de la mort de les associacions de sales per productores. Les majors l’absorbiran.
 United Artist: Charles Chaplin, Pickford, Fairbanks, Griffith. – La conformen les estrelles del moment en associació. Cada un produïa les seves pel·lícules. (Juan palomo) 12 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos  Columbia (anys 30) 3.3.Gèneres i estrelles del cinema de Hollywood dels anys 20 Prestige pictures: -Wings (1927) Paramount Dir: William Wellman Int: Clara Bow – Primera guerra mundial, combats aeris espectaculars.
Aventures: -The thief of Bagdad (1924) United Artist Dir: Raoul Walsh Int: Douglas Fairbanks(Fa el seu film) – Exotisme estètic, grans decorats que també es donen a les grans sales de l’epoca (picture palaces que arribaven a les 6000 butaques) Melodrama romàntic: -Flesh and the devil (1926) MGM Dir: Clarence Brown Int: Greta Garbo, John Gilbert – Sensualitat i amor adúlter.
Comèdies romàntiques/sexuals: -IT (1927) Paramount Dir: C.G. Badger Int: Clara Bow – It es referia a sex appeal Slapstick: -Sherlock Jr (1924) MGM Dir i Int: Buster Keaton Terror: -The Unknown (1927) MGM Dir: Todd Browning Int: Lon Chaney 3.3.1 Directors com a grans figures i amb control creatiu de la pel·lícula -Eric Von Stroheim: Blind husbands (1919), Foolish Wives (1922), Greed (1924) -F.W. Murnau: Sunrise, A song of two humans (1927) Int: George O’Brien, Janet Gaynor -Charles Chaplin: City light (1931) United Artist – Pel·lícula muda en temps de cinema sonor 13 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos 4. La revolució del sonor Sistemes sonors: so en disc o so òptic El so sincrònic és aquell que s’utilitza a les pel·lícules sonores, abans el so era directe, però sempre han tingut so.
-Disc sincronitzat amb la pel·lícula -So òptic – So analògic implantat en el film de forma codificada (part blanca) 4.1.1 Implantació del sonor a Hollywood -Sistemes sonors adoptats per les Majors: Western electric i Photophone -Primeres pel·lícules sonores: 1927  Noticiaris: Fox movitone, Vol de Charles Lindbergh – Paraula  The jazz singer: Warner – Música (obertura musical per a substituir el so en directe i intertítols, no hi ha diàlegs parlats).
S’abarateix el cost, veien el sonor com a substitut del so en directe Quan es projecta un fotograma és estàtic, imatge fixa, però el so ha d’estar en constant moviment, així doncs, s’ha d’adaptar al 24f/s per tal de sincronitzar imatge i so. 24f/s és la velocitat fixada (estàndard).
Els exhibidors perden poder perquè perden l’orquestra i el poder canviar alguns detalls. Les productores manaran encara més.
-Transició al sonor 1927-1932 (EUA) – Tothom fa pel·lícules sonores i els cinemes s’han d’adaptar -Canvis estilístics en el primer sonor  Dificultats en el rodatge: Per enregistrar les càmeres havien d’estar en cabines per no enregistrar el so que produïa la mateixa càmera, per tant, perden mobilitat.
 Falta desenvolupament en micròfons i en la post producció. Tecnologia sonora poc desenvolupada.
 Estatisme de la càmera 14 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos  Canvis en la “interpretació” per tal de gravar bé el so (Disposició dels micròfons) o Singing in the rain (1952) MGM Dir:Stanley Donen Int: Gene Kelly  Problemes amb les veus, canvis en l’Star system o Sunset boulevard (1950) Paramount Dir:Billy Wilder Int:William Holden, Gloria Swanson – Molt poques estrelles passen dels anys 20 als 30 indemnes.
4.1.2 El sonor i el cinema clàssic -Canvis estilístics  Afiançament de la continuïtat: Fora de camp i continuïtat sonora. Podrem sentir el que passa encara que no ho veiem, el so suavitza els talls.
 El so per definir els personatges i com a recurs narratiu o M(1931) Fritz Lang, Alemanya – Ús creatiu del so  Recursos que es perden: acompanyament únicament musical, l’iris (ús de foses) i tintats – Donen més realisme -La banda sonora: Més importància en la creació i producció  Walt Disney i el mickeymousing: So hipersincronitzat o Steamboat Willie(1928) Disney (Distr: Columbia) Dir:Walt Disney i Ub Iwerks o Silly symphonies: The skeleton dance(1929) Disney (Distr: Columbia) Dir: Ub Iwerks Música:Carl Stalling -Nous gèneres: El musical  Hallelujah!(1929) MGM Dir: King Vidor – Primera major amb un film sencer d’actors negres -Importància del diàleg: La comèdia  Marx Brothers: o Duck soup (1933) Paramount Dir: Leo McCarey o A night at the opera (1935) MGM Dir: Sam Wood  Ernst Lubistch 15 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos o Trouble in paradise (1932) Paramount Dir: Ernst Lubistch Int: Miriam Hopkins i H. Marshall 4.2 La depressió i el New Deal Crack 29 – Crisi per qüestió especulativa financera Depressió (great depression) – Dels anys 30 fins la segona guerra mundial.
4.2.1 New Deal -Política de l’administració dels EUA sota el mandat de president Franklin Roosevelt (triat al 1933) -Nou pacte: Per reconstruir EUA -Despesa pública per reactivar l’economia -Investigació de la concentració empresarial i tolerància cap a les unions sindicals 4.2.2 La crisi financera i Hollywood Introducció del sonor  gran despesa  problemes econòmics de les Majors -Warner i Fox: Gran expansió amb el sonor – Problemes financers  Ex: 1935 – Fox es fusiona amb un altre producte =20th Century Fox Exhibició: -Fi dels Picture palaces -Programació doble: Pel·lícula principal (sèrie A) i pel·lícula complementaria (Sèrie B: Universal, Columbia,...) 4.2.3 El codi Hays Will Hays i MPPDA (Motion Pictures Producers and Distributors Association) Anys 30 època conservadora: Crítica de la moral de la jazz age El codi: - Autocensura de la indústria de Hollywood - Codi de pràctiques: Estàndards morals per la representació de la violència, el crim, el sexe o qualsevol tema controvertit.
16 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos 1934 acord per aplicar el codi - Multa si la pel·lícula no té l’aprovació del MPPDA - Exclosa de la distribució en els cinemes de la MPPDA Pel·lícules “pre-codi” 4.2.4 El cinema dels anys 30 en el context social: Les pel·lícules de gàngsters Va ser un cinema força important en el moment perquè tenia èxit. Films pre-codi -El gàngster i el self – made man: EUA terra d’oportunitats, mite americà. Aquestes pel·lícules són el mirall del mite en els dos sentits.
-El glamour de la violència i la vida fora de la llei: Molt representatives del pre-codi – Solen ser molt representatives, es justifiquen a l’inici dient que no és una exaltació a la violència.
-Malestar social  Little Caesar [Hampa Dorada] (1931) Warner Dir: Mervyn LeRoy Int: Edward G. Robinson  The public enemy (1931) Warner Dir: William Wellman Int: James Cagney  Scarface (1932) Prod: Howard Hughes (Distr: U.A.) Dir: Howard Hawks Int: Paul Muni, George Raft 4.2.5 El cinema dels anys 30 en el context social: El New Deal i l’home comú  Meet John Doe [Juan Nadie] (1941) Warner Dir: Frank Capra Int: Gary Cooper, Barbara Starwyck -L’home comú, reconstrucció del col·lectiu.
 Diferència amb l’Star system mut: L’estrella masculina – americà prototípic = James Stewart -Optimisme -Apolític -American way of life -La depressió i el terror: 17 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos  King kong (1933) RKO Dir i Prod: Merian C.Cooper i Ernest B. Schoedsack -Les pel·lícules de gàngsters  L’home comú i el New Deal (Meet John Doe, 1941) -New Deal i l’optimisme i la moral de treball:  Three little pigs (1933) Disney [Distr:U.A.] Silly Symphony – Representa el New Deal, qui treballa veurà resultats i qui no es veurà en la ruïna, també ressalta la col·laboració entre tots per tirar endavant alguna cosa.
4.3 Studio System, gèneres i pel·lícules al cinema dels anys 30 4.3.1 Studio system i house style (estil de la productora): Què el determina -Contractes de llarga duració  Estrelles i directors, per exemple, James Cagney i Bette Davis a la Warner  Tipus de personalitats que busquen, per exemple, Paramount busca estrelles d’altres àmbits com Maurice Chevaliero o els Germans Marx i Universal té influències de l’expressionisme alemany -Control de les sales d’exhibició  Warner: Sales a l’est, públic urbà i de classe baixa – Cinema de gàngsters  Paramount: Sales metropolitanes, públic cosmopolita  MGM: Sales d’estrena – Pel·lícules de prestigi, gran despesa -Gèneres segons interessos comercials o estructurals  Warner: Indústria discogràfica – So com a musica, musicals (Busby Berkeley), cançons 4.3.2 Studio system i house style: Gènere i pel·lícules Majors PARAMOUNT:  Estil cosmopolita i arriscat – Precodi  Estrelles: Marlene Dietrich, Mae West (diàlegs sexuals), Carole Lambard, Germans Marx 18 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos  Directors: Ernst Lubitsch, Josef Von Sternberg Ernst Lubitsch: o Trouble in paradise (1932) o Desing for living (1933) Manera pre codi de tractar la sexualitat Josef Von Sternberg/ Marlene Dietrich o Morocco (1930) o Dishonored (1931) o Shanghai express (1932) – Glamour de Hollywood portat a l’extrem o Blond Venus - Les pel·lícules que van fer junts són molt estilitzades i estatitzades, juguen amb el glamour i amb el propi muntatge Excessives contra la norma del cinema clàssic del ser clar i econòmic.
- Sternberg personalment, és excessiu en els clímax i l’estètica – Pausa, quietud, contemplació – Plans molt propers, cosa no normal a l’època, llargues escenes quietes i silencioses.
Excepció del cinema clàssic.
MGM  Màxims beneficis  “More stars than there are in heaven”  Estrelles; Garbo, Joan Crawford, Clark Gable, Spencer Tracy  Pel·lícules com a vehicles per l’estrella (Fetes perquè l’estrella es llueixi)  Producció de gran despesa econòmica per obtenir grans beneficis  Glamour i opulència del Hollywood clàssic o Grand Hotel (1932) Dir: E.Goulding Prod; Irving Thalberg Int: Greta Garbo, J.Barrymore – Es parla del luxe de la pròpia pel·lícula, tot i que els personatges estan arruïnats. Opulència i gran estil típic de l’ Mgm o Queen Christina (1933) Dir: R. MamoulianInt: Greta Garbo i John Gilbert – Andrògina, ambigüitat sexual (pre-codi)  Guionistes dones: nFrances Marion, Anita Loos, Salka Viertel  Gone with the wind (1939) Prod: David O.Selznick Distr: Mgm Int: Clark Gable, Vivien Leight Dir: Victor Fleming – País devastat i la seva reconstrucció 19 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos  The wizard of Oz (1939) Dir: Victor Fleming Int: Judy Garland – Ambient rural i el color com a element fantàstic.
WARNER  Eficiència econòmica: Velocitat de producció, estil i ambientació (Volen gravar molta quantitat molt ràpid)  Estrelles: James Cagney, Bette Davis  Públic: Classe treballadora urbana  Pel·lícules de gàngsters i social problem film (gènere adreçat a qüestions socials, els caracteritza molt) o I’m a fugitive from a Chaing Gang (1932) Dir: Mervin LeRoy Int: Paul Muni – No pot escapar del seu destí. Social problem film i crim.
 Musical Busby Berkeley – Números autònoms i llargs (cinema d’atraccions) integració narrativa o Gold diggers of 1933 (1933) Dir: Mervin LeRoy i Busby Berkeley o Footlight parade (1933) Dir: Lloyd Bacons i Busby Berkeley  Segona meitat de la dècada dels 30 o Suport al New Deal: GMen (1935) – De gàngster a policia o Pel·lícules d’aventures: Estrella Errol Flynn o Melodrames D’època: Bette Davis – Jezebel (1938) Dir: William Wyler - De context social a suport del govern.
FOX  Visió tradicionalista dels EUA – Estrelles diferents i ambient rural  Estrelles: Will Rogers, Shirley Temple  Dir: John Ford o Young Mr.Lincoln (1939) o Stagecoach [La diligencia] (1939) RKO  Estil eclèctic  King kong  Estrelles musicals: Fred Astaire, Ginger Rogers  Estrella: Katherine Hepburn 20 Introducció a la imatge cinematogràfica – Daniel Pitarch || Lúa Campos  Citizen Kane (1932) Dir: Orson Welles Minors UNIVERSAL  Gènere: Terror (més destacat)  Estrelles: Boris Karloff, Bela Lugosi  Influència alemanya en estil i personal o Dracula (1931) Dir: Todd Browning Int: Bela Lugosi o Frankestein (1931) Dir: James Whale Int: Boris Karloff o The mummy (1932) Dir: Karl Freunf Int: Boris Karloff COLUMBIA  Films de baix pressupost  Algun èxit comercial: It happened one night (1934) Dir: Frank Capra Int: Clark Gable, Claudette Colbert  Screamball comedy (Comèdia excèntrica) – Guerra de sexes, inversió de rols de gènere: Ella controla, comèdia de diàleg, és ell qui es torna boig per ella.
o Girl Friday (1940) Dir: Howard Hawks Int: Cary Grant, Rosalind Russell o Bringing up baby [La fiera de mi niña] (1938) RKO Dir: Howard Hawks Int: Cary Grant, Katherine Hepburn – Exemple de temàtica.
UNITED ARTIST Distribució de productors com Samuel Goldwyn, Alexander Korda, Hal Roach o Dand O.Selznick – Distribueix pel·lícules de directors sense productora.
21 ...