Comptabilitat financera II (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias empresariales-Management - 3º curso
Asignatura Comptabilitat financera II
Año del apunte 2015
Páginas 177
Fecha de subida 20/01/2015
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

    COMPTABILITAT   FINANCERA  1       INDICE   1.   INTRODUCCIÓ  ..............................................................................................................................  5   1.1.   DEFINICIÓ  DE  COMPTABILITAT  ...............................................................................................................  5   1.2.   LIMITACIONS  DE  LA  INFORMACIÓ  COMPTABLE  ...................................................................................  6   1.3.   PROCÉS  DE  NORMALITZACIÓ  ...................................................................................................................  6   1.3.1.   Internacional  ......................................................................................................................................  6   1.3.2.   EN  ESPANYA  .......................................................................................................................................  7   1.4.   ASPECTES  A  TENIR  EN  COMPTE  EN  LA  COMPTABILITZACIÓ  DE  LES  TRANSACCIONS  .....................  8   1.4.1.   Principis  comptables:  ......................................................................................................................  8   1.4.2.   Els  criteris  de  valoració  ...............................................................................................................  10   1.5.   EXERCICIS  DE  PROCÉS  DE  NORMALITZACIÓ  I  MARC  CONCEPTUAL  .................................................  12   1.5.1.   Exercici  1  ...........................................................................................................................................  12   1.5.2.   Exercici  2  ...........................................................................................................................................  12   1.5.3.   Exercici  3  ...........................................................................................................................................  12   1.5.4.   Exercici  4  ...........................................................................................................................................  12   1.5.5.   Exercici  5  ...........................................................................................................................................  13   1.5.6.   Exercici  6  ...........................................................................................................................................  13   1.5.7.   Exercici  7  ...........................................................................................................................................  13   1.6.   TEST  TEMA  1:  CONCEPTES  BÀSICS  DE  COMPTABILITAT  FINANCERA  I  NORMATIVA   COMPTABLE  ...........................................................................................................................................................  13     2.   ELS  COMPTES  ANUALS  ............................................................................................................  17   2.1.   COMPONENTS  DELS  COMPTES  ANUALS  ...............................................................................................  17   2.2.   REQUISITS  QUE  HAIG  DE  COMPLIR  PER  PRESENTAR  ELS  COMPTES  ABREUJATS.  ..........................  18   2.3.   BALANÇ  .....................................................................................................................................................  18   2.4.   EL  COMPTE  DE  PÈRDUES  I  GUANYS  (PIG)  ..........................................................................................  21   2.5.   L’ESTAT  DE  CANVIS  EN  EL  PN  ...............................................................................................................  21   2.6.   LA  MEMÒRIA  ............................................................................................................................................  22   2.7.   EL  FLUX  D’EFECTIU  .................................................................................................................................  22   2.7.1.   Introducció  a  classe  ......................................................................................................................  22   2.7.2.   Concepte  .............................................................................................................................................  23   2.7.3.   Elaboració  del  Flux  d’Efectiu.  ...................................................................................................  27   2.7.4.   Exercici  d’aprenentatge  de  flux  d’efectiu  à  (Per  entregar  al  1er  seminari)  ......  28   2.8.   EL  CICLE  COMPTABLE  .....................................................................................................................  32   2.9.   EXERCICIS:  FLUX  DE  TRESORERIA  REALITZAT  A  CLASE  ...................................................................  33   2.10.   SEMINARI  1  RESOLT  ......................................................................................................................  35   2.11.   TEST  TEMA    2:      COMPTES  ANUALS  ...............................................................................................  39   2.12.   TEST  ESPECIAL  CASH  FLOW  ......................................................................................................  42     3.   IMMOBILITZAT  MATERIAL  ...................................................................................................  44   3.1.   IMMOBILITZAT  MATERIAL  .....................................................................................................................  44   3.2.   VALORACIÓ  DE  L’IMMOBILITZAT  ..............................................................................................  45   3.2.1.   IMMOBILITZAT  MATERIAL:  ALTA  .........................................................................................  48   3.2.2.   VENDA  D’UN  IMMOBILITZAT  MATERIAL  ...........................................................................  49   3.2.3.   EXERCICIS  D’EXEMPLE  D’ALTA  D’IMMOBILITZAT  ........................................................  49   3.2.4.   EXEMPLE  PRACTIC  PRODUCCIÓ  PRÒPIA  DE  L’IMMOBILITZAT  MATERIAL  .......  52   3.3.   PERMUTES  ............................................................................................................................................  53   3.3.1.   EXEMPLES  PRACTICS  DE  PERMUTES  ..................................................................................  54   3.3.2.   EXERCICIS  PRACTICS  A  CLASE  ................................................................................................  55   3.4.   VENDA  D’UN  IMMOBILITZAT  MATERIAL  ...............................................................................  56     2       3.4.1.   EXEMPLES  D’EXERCICIS  FETS  A  CLASE  ..............................................................................  56   3.5.   ARRENDAMENTS  D’IMMOBILITZAT  ......................................................................................................  57   3.5.1.   Lísing  operatiu:  ...............................................................................................................................  58   3.5.2.   Lísing  financer  .................................................................................................................................  58   3.5.3.   Exercicis  a  classe  de  lísing  financer  .......................................................................................  61   3.6.   EXERCICI  AMPLIACIÓ  DE  LÍSING  ...........................................................................................................  65   3.7.   IMMOBILITZAT  INTANGIBLE  .................................................................................................................  67   3.7.1.   Valoracions  posteriors:  ampliacions  i  millores  .................................................................  67   3.7.2.   Exercicis  fets  a  classe  d’ampliacions  i  millores  .................................................................  67   3.8.   AMORTITZACIÓ  VS  PREVISIONS  ............................................................................................................  69   3.9.   SEMINARI  2:  RESOLT  ..............................................................................................................................  70   3.10.   TEST  TEMA  3:  L’IMMOBILITZAT  ....................................................................................................  73   4.   ACTIU  I  PASSIU  FINANCERS  ...................................................................................................  81   4.1.   CONCEPTES  BÀSICS  RELACIONATS  AMB  ELS  ACTIUS  I  ELS  PASSIUS  FINANCERS  ...........................  81   4.2.   ACTIU  FINANCER  ...............................................................................................................................  82   4.2.1.   CLASSIFICACIÓ  ................................................................................................................................  82   4.2.2.   VALORACIÓ  INICIAL  .....................................................................................................................  83   4.2.3.   VALORACIÓ  POSTERIOR  .............................................................................................................  84   4.2.4.   Esquema  dels  actius  esquemes  .................................................................................................  84   4.3.   PASSIUS  FINANCERS  ........................................................................................................................  84   4.3.1.   Valoració  ............................................................................................................................................  85   4.4.   DOSIER  ESQUEMATIC  DELS  PASIUS  Y  ACTIUS  FINANCERS  ............................................  85   4.5.   EXERCICIS  ACTIUS  I  PASIUS  FINANCERS  ................................................................................  90   4.6.   TEST  TEMA  4:  ACTIUS  I  PASSIUS  FINANCERS  .....................................................................................  99     5.   TEMA  5:  EXISTÈNCIES  ..........................................................................................................  103   5.1.   VALORACIÓ  DE  L’ENTRADA  DE  LES  EXISTÈNCIES  ...........................................................................  103   5.2.   SORTIDA  .................................................................................................................................................  104   5.3.   VALORACIÓ  A  FINAL  DE  L’EXERCICI  ..................................................................................................  104   5.4.   EXERCICIS  ENTRADA  EXISTENCIES  .......................................................................................  105   5.5.   EXERCICIS  SEMINARI  5  ........................................................................................................................  105   5.6.   TEST  TEMA  5:  ENTRADES  D’EXISTÈNCIES  ...................................................................................  109     6.   CLIENTS  I  IVA  ..........................................................................................................................  117   6.1.   LA  COMPTABILITZACIÓ  DELS  EFECTES  .............................................................................................  117   6.1.1.   Comptabilització  d’un  descompte  .........................................................................................  117   6.1.2.   Comptabilització  d’una  gestió  ................................................................................................  118   6.2.   EXERCICIS  DE  CLIENTS  I  IVA  .....................................................................................................  119     7.   LES  PROVISIONS  .....................................................................................................................  123   7.1.   PROVISIONS  ...........................................................................................................................................  123   7.2.   LES  SUBVENCIONS  ................................................................................................................................  125   7.3.   EXERCICIS  CLASSE:  FINANÇAMENT  BÀSIC,  PROVISIONS  I  SUBVENCIONS  ....................................  126   7.4.   EXERCICIS  SEMINARI  6  ........................................................................................................................  128     8.   DESPESES  DE  PERSONAL  .....................................................................................................  132   8.1.   DESPESES  DE  PERSONAL  .....................................................................................................................  132   8.2.   COMPTABILITZACIÓ  DE  LES  DESPESES  DE  PERSONAL  ....................................................................  132     3       8.2.1.   Exercicis    a  classe  de  comptabilització  ...............................................................................  133   8.2.2.   Exercicis    a  classe  de  comptabilització  II  ..........................................................................  134   9.   SOLUCIONES  DE  TESTS  ........................................................................................................  136   10.   QUADRE  DE  COMPTES  .......................................................................................................  137   11.   EXERCICIS  A  FER  (SENSE  RESPOSTES)  .........................................................................  141   12.   EXAMEN  PARCIAL  ...............................................................................................................  157   13.   EXÀMENS  DE  ADE  ................................................................................................................  164   14.   EXAMEN  DE  MANAGEMENT  .............................................................................................  170           4     1. Introducció   1.1. Definició  de  comptabilitat   Definició:  La  comptabilitat  es  un  sistema  d’informació  per  la  presa  de  decisions.  També   serveix  per  saber  la  situació  econòmica-­‐financera.   Aspectes  a  destacar  del  concepte  de  comptabilitat.   1. Naturalesa  econòmica.:  La  informació  es  de  naturalesa  econòmica   2. Caràcter  quantitatiu.:  Es  una  informació  quantitativa  (expressada  en  números)   3. Es   pot   referir   a   diferents   unitat   econòmiques.   (Comptabilitat   amb   empreses   d’ànims   de   lucre   es   la   que   estudiem,   però   també   podem   parla   de   organitzacions,   de   comptabilitat   de   empreses   públiques...   que   funcionen   diferents)   4. Temps:  (La  informació  està  referida  a  un  moment  del  temps  (el  balanç  i  PiG  es   refereix  al  del  any  passat,  mentre  que  el  pressupost  de  PiG  es  refereix  al  futur)   5. Mètode.   (La   informació   ha   de   seguir   un   mètode   que   sigui   comú   a   totes   les   empreses  d’un  mateix  entorn  per  poder  comparar).   6. Presa  de  decisions.  (sistema  d’informació)  à  l’objectiu  de  la  comptabilitat   Quan   parlem   de   comptabilitat   en   parlem   de   usuaris   interns   i   externs.   Els   usuaris   interns   prenen   decisions   sobre   la   vida   de   l’empresa.   Els   usuaris   externs   afecten   per   les   decisions  de  l’empresa.   Tipus  d’usuaris   Usuaris  interns:   Usuaris  externs:   prenen  decisions  que  afecten  el   funcionament  de  l’empresa   • • • • Junta  de  Directors   Gestió   (Directors  de  departaments)   Accionistes   (nomes   quan   tenen   un   gran   poder   i   capital   dins   l’empresa)     estan  afectats  per  les  decisions  de   l’empresa   • • • • • • Accionistes  (quan  tenen  poc   poder  i  capital  dins  de   l’empresa)   Creditors   Clients   Proveïdors   Inversors  potencials   Autoritats  Públiques     Posarem   accionistes   en   usuaris   interns   en   el   cas   per   exemple   de   Patricia   Botín   que   busca   per   el   benefici   de   l’empresa   i   en   el   cas   de   accionistes   en   usuaris   externs   per   l’estalviador  que  en  posa  una  petita  part  per  obtenir  rendibilitat.         5     1.2. Limitacions  de  la  informació  comptable   Molt   sovint,   les   empreses   necessiten   fer   estimacions   sobre   dades   comptables.   Pot   existir  certa  subjectivitat.     Existeixen  mètodes  diferents  per  la  valoració  d’actius,  passius,  despeses  i  ingressos  que   poden  fer  difícil  la  comparativa  entre  dues  empreses  a  llarg  termini.     Els  factors  qualitatius  tenen  un  paper  important.     Canvis  en  preus  degut  a  la  inflació.     La  comptabilitat  financera  registra,  bàsicament,  esdeveniments  passats.     1.3. Procés  de  normalització   En  primer  lloc,  els  usuaris  de  la  informació  comptable  haurien  de  conèixer  els  criteris   utilitzats  en  l’elaboració  dels  comptes  anuals  en  cadascuna  de  les  empreses.  Sense  el   coneixement   d’aquests   criteris   no   es   podria   entendre   el   contingut   dels   estats   comptables.   En   segon   lloc,   el   fet   de   que   cada   empresa   apliques   uns   criteris   diferents   a   l’hora   d’elaborar   els   comptes   anuals   obstaculitzaria   la   comparació   de   la   informació   facilitada.   Aquestes   dues   circumstancies   posen   de   manifest   la   necessitat   d’un   procés   de  normalització.   La   finalitat   del   procés   de   normalització   es   que   la   informació   de   les   empreses   sigui   comparable  i  comprensible.   ¿Per  què  serveix  la  normalització?   Per  tant,  la  normalització  es  important  per  tal  de  comparar,  ja  que  tendeix  a  la  adopció   de   mètodes   i   pràctiques   comptables   per   les   empreses   nacionals   e   internacionals   en   l’elaboració   de   la   informació   financera,   permetent   que   aquesta   sigui   comparable   i   comprensible   pels   usuaris   en   qualsevol   àmbit   geogràfic.   I     podem   estar   parlant   tant   d’iniciativa  pública  (de  caràcter  obligatori)  com  d’iniciativa  privada  (no  obligatori)  tant   a  nivell  nacional  com  internacional.   1.3.1.
Internacional   En   la   mesura   que   les   transaccions   que   es   produeixen   entre   l’empresa   i   l’exterior   traspassen   les   fronteres   nacionals,   es   fa   necessària   l’existència   d’òrgans   nacionals   i   supranacionals   que   defineixin   les   bases   de   referencia   per   elaborar   la   informació   comptable.     El   creixement   a   Europa   requereix   mercats   de   capitals   més   eficients   i   transparents,   aquesta  necessitat  de  transparència  i  de  eficiència  requereixen  comparabilitat  amb  lo   que  neix  la  necessitat  d’un  cos  únic  d’informació  financera     6     PROCÉS DE NORMALITZACIÓ   I  N  T  E  R  N  A  C  I  O  N  A  L Privada N  A  C  I  O  N  A  L Pública I.  Privada I. Pública   IASB (NIC’S) Comissió Europea ARC   Llei   16/2007   de  4  de  juliol   NIIF AECA     PGC RAC   Modificacions CCM TRLSA LSRL   Com  a  norma  de  normalització  nacional  (en  espanya),  tenim  el  PGC.   1.3.2.
EN  ESPANYA   L’ultima  reforma  comptable  que  s’ha  produït  a  España  no  ha  suposat  una  unificació  de   les  normes  comptables.  D’una  banda,  els  grups  d’empreses  que  cotitzen  en  el  mercat   de  valors  hauran  d’aplicar  les  NIF.  La  resta  d’empreses  estaran  obligades  pel  PGC.   Aquesta  taula  ens  mostra  la  regulació  comptable  dual  que  hi  ha  a  España  actualment.     EMPRESES  INDIVIDUALS   GRUPS  D'EMPRESES   NO  COTITZEN   COTITZEN   PGC   PGC   PGC   NIIF   A  mes  ,  hem  de  tenir  en  compte  que  segons  REIAL  DECRET  1514/2007  afirma  que  el   PGC   es   obligatori   per   a   totes   les   empreses,   sense   perjudici   d’aquelles   a   qui   es   pugui   aplicar  el  Pla  general  de  Comptabilitat  de  PIMES.   Les  empreses  a  qui  es  podrà  aplicar  el  PGC  de  PIMES  seran  les  que  durant  dos  exercicis   consecutius   compleixin,   a   la   data   de   tancament,   almenys   dues   de   les   circumstancies   següents:   BAREMS  (*)   ACTIU   XIFRA  ANUAL  DE  NEGOCI   NOMBRE  DE  TREBALLADORS   PGC  PIMES   <2.850.000  €   <  5.700.000  €   <  50     El   PGC   de   PIMES   estableix   la   possibilitat   d’aplicar   uns   criteris   específics   per   a   microempreses.   Aquests   criteris   fan   referencia   a   aspectes   relacionats   amb   els   arrendaments   finacers   i   l’impost   de   societats.   Podran   aplicar   els   criteris   específics     7     aplicables   a   microempreses   aquelles   empreses   que   durant   dos   exercicis   consecutius   compleixin  a  la  data  de  tancament  almenys  dues  de  les  circumstancies  següents:     BAREMS  (*)   ACTIU   XIFRA  ANUAL  DE  NEGOCI   NOMBRE  DE  TREBALLADORS   CRITERIS  PER  A  MICROEMPRESES   <  1.000.000  €   <  2.000.000  €   <  10   REIAL   DECRET   1514/2007,   de   16   de   novembre,   pel   qual   s’aprova   el   Pla   General   de   Comptabilitat.   REIAL   DECRET   1515/2007,   de   16   de   novembre,   pel   qual   s’aprova   el   Pla   General   de   Comptabilitat  de  PIMES.       1.4. Aspectes  a  tenir  en  compte  en  la  comptabilització  de  les  transaccions   1.4.1.
Principis  comptables:   Els  principis  comptables  són  una  sèrie  de  normes  bàsiques  d’obligat  compliment  que   s’han   d’observar   en   la   formació   d’una   comptabilitat,   per   reflectir   la   imatge   Fidel   del   patrimoni,  de  la  situació  financera  i  dels  resultats  de  l’empresa.   1. Empresa  en  funcionament.  En  principi  es  considera  que  la  vida  de  l’empresa  es   il·∙limitada.   Per   tant,   l’aplicació   dels   principis   i   dels   criteris   de   valoració   no   te   la   finalitat  de  determinar  el  valor  del  patrimoni  net  ni  del  resultat  final  de  la  vida  de   l’empresa.   La   conseqüència   immediata   d’aquest   principi   es   que   la   vida   de   l’empresa  es  divideix  en  exercicis  econòmics  per  tal  de  poder  avaluar  l’evolució   de  l’empresa.   En   els   casos   en   que   no   sigui   aplicable   aquest   principi,   l’empresa   aplicarà   les   normes  de  valoració  que  resultin  mes  adequades  per  a  reflectir  la  imatge  fidel  de   l’empresa.   Per   exemple;   si   estem   liquidant   una   empresa   no   valorarem   el   seu   immobilitzat   segons   el   cost   històric   sinó   que   ho   farem   segons   el   valor   de   liquidació.   2. Meritació.   Els   efectes   de   les   transaccions   o   fets   econòmics   es   registraran   quan   ocorrin,   imputant-­‐se   a   l'exercici   al   que   els   comptes   anuals   es   refereixin,   les   despeses  i  els  ingressos  que  afectin  al  mateix,  amb  independència  de  la  data  del   seu  pagament  o  del  seu  cobrament.   Els   ingressos   i   despeses   es   comptabilitzaran   quan   es   generi   l’obligació   (corrent   real)   de   forma   independent   dels   cobraments   i   pagaments.   I   aquesta   comptabilitat  té  efectes  sobre  el  PiG   Mentre   que   els   cobraments   i   pagaments   es   comptabilitzaran   quan   hi   hagi   un   corrent  de  diners  una  entrada  o  sortida  de  diners.  I  aquesta  té  efectes  en  caixa  i   bancs.       Per   exemple:   si   una   empresa   decideix   contractar   una   prima   d’assegurança   durant  2  anys,  cada  any  es  comptabilitzarà  com  una  despesa  la  meitat  del  preu   amb  independència  de  quan  es  tingui  que  pagar.     8     Ingrés:  dret  a  cobrar  una  quantitat   Despesa  :  obligació  a  pagar  una  quantitat.   Cobrament:  Quant  hi  hagi  una  entrada  de  diners   Pagament:  Quan  hi  hagi  una  sortida  de  diners.   Afecta  al  PiG   Afecta  a  Caixa  i  bancs   Els  ingressos  i  les  despeses  es  comptabilitzaran  quan  es  produeixi  el  corrent  real   independentment  de  quan  es  produeixi  el  corrent  monetari.  Per  exemple,  per  norma   general,  l’empresa  comptabilitzarà  la  venda  en  el  moment  en  que  l’existència  surt  del   magatzem  independentment  del  moment  en  que  es  cobri  del  client.   3. Uniformitat.  Un  cop  adoptat  un  criteri  de  valoració  cal  mantenir-­‐lo  al  llarg  del   temps.   Si   les   condicions   que   van   dur   a   adoptar   aquest   criteri   canvien,   també   es   podrà  canviar  el  criteri  prèviament  adoptat.  A  la  memòria  s’haura  de  fer  menció   tant  del  canvi  de  criteri  com  dels  efectes  quantitatius  que  aquest  canvi  te  sobre  els   comptes  anuals.    (per   exemple   si   una   empresa   fa   funcionar   el   PMP   i   vol   canviar   al   FIFO,   al   fer   el   canvi  de  mètode  es  valora  diferent  les  existències  i  hauràs  de  quantificar  el  canvi  a   la  memòria)     Per   exemple:   si   una   empresa   decideix   amortitzar   un   immobilitzat   en   5   anys   ho   tindrà   que  seguir  fent  així  en  el  següents  exercicis  econòmics.  El  que  no  pot  fer  es     que  de  a  vegades  amortitzi  a  5  anys  i  d’altres  a  4  anys.       4. Prudència.   els   ingressos   els   comptabilitzarem   en   el   moment   en   que   es   produeixin  i  les  despeses  quan  tinguem  indicis  de  que  es  produirà.   Per  tant  el  tractament    de  les  despeses  i  els  ingressos  es  asimètric.     Per  exemple:  si  una  empresa  té  un  edifici   comptabilitzat  en  10  milions  i  resulta  que   el   seu     valor   de   mercat   es   de   5   milions   tindrà   que   comptabilitzar   aquesta   pèrdua   encara  que  no  hagi  venut  l’edifici     O  el  cas  d’una  provisió.  En  realitat  la  pèrdua  no  s’ha  produït  (morós)  però  pot  ser     desprès  pagui,  en  aquest  cas  es  comptabilitzaria  abans.   que     5. Principi  de  no  compensació.  Tret  que  una  norma  disposi  de  forma  expressa  el   contrari,   no   podran   compensar-­‐se   les   partides   de   l'actiu   i   del   passiu   o   les   de   despeses   i   ingressos,   i   es   valoraran   separadament   els   elements   integrants   dels   comptes  anuals.  Això  es  deu  a  que  d’aquesta  forma  es  garanteix  que  l’usuari  tingui   mes  informació  dels  comptes.   6. Importància  relativa.    Es  permetrà  la  no  aplicació  de  un  principi  comptable  quan   el  seu  efecte  en  els  estats  financers  sigui  poc  important.     Esta   relacionat   amb   la   materialitat   que   es   quan   els   auditors   revisen   els   estats   financers  de  l’empresa  classifiquen  si  son  importants  o  no,  son  important  d’acord   amb   uns   barems.   Per   tant   d’alguna   manera   es   una   conseqüència   directa   de   el     9     principi  d’importància  relativa.  à  “  a  vegades  es  difícil  dir  si  una  cosa  esta  ben  feta   o  no”   1.4.2.
Els  criteris  de  valoració   El   Pla   General   de   Comptabilitat   estableix   diversos   criteris   per   valorar   els   elements   que   formen   part   dels   comptes   anuals.   Defineix   la   valoració   com   és   el   procés   pel   qual   s'assigna   un   valor   monetari   a   cadascun   dels   elements   que   formen   part   dels   comptes   anuals.  Aquest  criteri  té  un  significat  diferent  segons  la  naturalesa  de  l'element.   “Com   valoro   una   determinada   situació,   es   a   dir,   quin   valor   li   dono   a   un   actiu   o   un   passiu  en  els  llibres.”   1. Cost   històric   :   Es   el   preu   d’adquisició   o   cost   de   producció.   Entenem   per   preu   d’adquisicio  l’import  facturat  pel  proveïdor  mes  totes  les  despeses  necesaries  per   a  la  posada  de  l’actiu  en  condicions  operatives.       𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟  𝑐𝑜𝑚𝑝𝑟𝑎 + 𝑑𝑒𝑠𝑝𝑒𝑠𝑒𝑠   Entenem   per   cost   de   producció   d’un   actiu   el   preu   d’adquisiscio   de   les   matèries   primes   mes   tots   els   costos   directes,   mes   la   part   proporcional   de   tots   els   costos   indirectes.   Preu  d’adquisició   (d’un  actiu)   Compra  d’existencies  :  1.000   Despeses  inherents(a  càrrec  del  comprador):  100   Total  preu  d’adquisició:  1.100   Cost  de  producció  (d’un  actiu)   Compra  matèries  primeres:  100   Costos  directes:  150   Costos  indirectes  (part  proporcional)  :  50   Total  cost  de  producció:  300     Si  parlem  d’un  passiu,  el  cost  històric  es  el  valor  de  contrapartida  rebuda  a  canvi   d’incorrer   en   un   deute   o,   en   alguns   casos,   la   quantitat   d’efectiu   i   altres   actius   líquids  equivalents  que  s’han  de  lliurar  per  a  liquidar  el  deute.   Preu  d’adquisició  (d’un  passiu)   L’empresa  realitza  una  compra  d’existències  per   valor  de  750.  Per  a  cancel·∙lar  el  deute  amb  el   proveïdor  li  haurà  de  pagar  750   Total  preu  d’adquisició:  750     2. Valor  raonable.   :El  podem  identificar  amb  el  valor  de  mercat  (ja  que  pot  ser  una   bona  referencia  per  saber  el  valor  raonable  )  però  es  l’import  per  el  qual  pot  ser   intercanviat  un  actiu  o  liquidat  un  passiu.   3. Valor   net   realitzable.   Es   el   valor   de   venda   menys   les   despeses   inherents   en   aquesta  venda.  En  l’exemple  anterior,  si  jo  soc  el  proveïdor  i  van  al  meu  càrrec  les   despeses,   el   resultat   serà   el   valor   de   la   maquinaria   menys   les   despeses   de   transport  =  valor  net  realitzable   𝑉𝑎𝑙𝑜𝑟  𝑣𝑒𝑛𝑑𝑎 − 𝑑𝑒𝑠𝑝𝑒𝑠𝑒𝑠     10     Valor  net  realitzable  (d’un  actiu)   Valor  de  venda  dels  productes  acabats:  750   Despeses  inherents  a  la  venda  :  50   Total  valor  net  realitzable:700     4. Valor  actual  net.  (El  valor  que  te  actualment  el  flux  que  obtindré  en  el  futur)Es   l’import   dels   fluxos   d’efectiu   a   rebre   o   a   pagar   en   el   curs   normal   del   negoci,   segons   es   tracti   d’un   actiu   o   d’un   passiu,   respectivament   actualitzats   a   un   tipus   de  descompte  adecuat.   Vo=  VF  (1+i)(-­‐n)     On   el   VAN   es   el   Valor   actual   net,   VF   el   valor   final   ,   i   es   el   tipus   d’interes   i   n   el   període  de  temps.   5. Valor   en   us.   el   valor   d’us   es   igual   al   VAN   però   s’aplica   actius   que   estan   en   funcionament   6. Cost  de  venda.  Els  costos  relacionats  amb  la  venda   7. Cost  amortitzat.  El  veurem  en  la  practica  però  no  des  de  un  punt  de  vista  teòric.   8. Costos  de  la  transacció.  Els  costos  derivats  de  les  transaccions   9. Valor  comptable  o  en  llibres.  Es  l’import  net  pel  qual  un  actiu  o  un  passiu  es   troba  registrat  en  el  balanç  un  cop  deduïda  la  seva  amortització  acumulada  i   qualsevol  correcció  valorativa  per  deteriorament  acumulat.     COST  –  AMORT. ACUMULADA  –  PROVISIÓ   10. Valor   residual.   es   l’import   que   l’empresa   espera   obtenir   d’un   immobilitzat   al   final  de  la  seva  vida  útil.         11     1.5. Exercicis  de  procés  de  normalització  i  marc  conceptual   1.5.1.
Exercici  1   Una  empresa  compra  una  maquinaria.  L’import  facturat  pel  proveïdor  és  de  20.000  €.  Com   paga  al  comptat  el  proveïdor  li  concedeix  un  descompte  per  immediat  pagament  de  2%.  Les   despeses  addicionals  necessàries  per  a  que  el  bé  estigui  en  condicions  de  funcionar  són  de   3.000  €.   ES  DEMANA:  Calcular  el  preu  d’adquisició  pel  que  es  comptabilitzarà  la  maquinaria.   Import:  20.000€   Descompte:  400  (2%  de  20.000)   Despeses  addicionals:  3.000€   Preu  d’adquisició  =  20.000  +  3.000  –  20.000*0,02  =  22.600  €   1.5.2.
Exercici  2   Una   empresa   fabrica   una   maquinaria.   Els   costos   relacionats   amb   la   construcció   d’aquesta   maquinaria  són  els  següents:   - Matèries   primeres:   l’import   facturat   pel   proveïdor   ha   esta   de   2.000   €.   Per   una   promoció  comercial  ens  ha  concedit  un  descompte  per  valor  de  20  €.   - Costos  directament  imputables:  950  €.   - La  part  proporcional  dels  costos  indirectes:  1.050  €.   ES  DEMANA:  Determinar  el  cost  de  producció.   Matèries  Primes:  2.000€          à  Descompte  :  20€   Costos  directes:  950€   %  Costos  indirectes:  1.050€     Cost  de  producció  =  2.000  –  20  +  950    +  1.050  =  3.980  €   1.5.3.
Exercici  3   Una  empresa  ha  comprat  matèries  primeres  per  valor  de  1.000  €.  La  compra  es  fa  a  crèdit.   ES  DEMANA:  Determinar  el  cost  històric  pel  que  figurarà  valorat  el  deute  amb  el  proveïdor.   El  passiu  figurarà  valorat  per  1.000  €.   1.5.4.
Exercici  4   Una   empresa   té   uns   productes   acabats.   El   valor   en   el   mercat   d’aquest   productes   es   de   1.000   €.  Les  despeses  que  tindrà  per  a  poder  vendre  aquest  productes  són  de  75  €.   ES  DEMANA:  Calcular  el  valor  net  realitzable.   Valor  net  realitzable  =  1.000  –  75  =  925  €.         12     1.5.5.
Exercici  5   Una  empresa  té  una  maquinaria  que  llogarà  durant  els  pròxims  dos  anys.  El  lloguer,  d’import   2.000   €   el   cobrarà   a   principis   d’any.   Al   final   del   segon   any   vendrà   la   maquinaria   i   amb   un   grau  de  probabilitat  del  80%  la  vendrà  per  una  quantitat  en  efectiu  de  20.000  €.   El  tipus  d’interès  existent  en  el  mercat  és  del  3%.     ES  DEMANA:  Determinar  el  valor  actual  de  la  maquinaria.   V0=  2.000  +  2.000(1+0,03)-­‐1  +  0,8*20.000(1+0,03)-­‐2  =  19.023,2821   1.5.6.
Exercici  6   Una  societat  té  una  maquinaria  que  té  una  vida  útil  de  5  anys.  Els  fluxos  d’efectiu  que  genera   cada  anys  s’estimen  en  3.000  €.  Per  a  l’actualització  s’utilitza  un  tipus  d’interès  de  mercat  del   3%.   ES  DEMANA:  Determinar  el  valor  d’ús.   V0=3.000(1’03)-­‐1  +  3.000(1,03)-­‐2  +  3.000(1,03)-­‐3  +  3.000(1,03)-­‐4  +  3.000(1,03)-­‐5   1.5.7.
Exercici  7   Suposem  que  dintre  de  5  anys  haurem  de  fer  front  a  una  despesa  de  desmantellament  per   valor  de  1.000.  El  tipus  d’interès  vigent  de  mercat  es  del  2%.   ES  DEMANA:  Calcular  el  valor  net.     1.6. TEST   TEMA   1:   Conceptes   bàsics   de   comptabilitat   financera   i   normativa   comptable   1.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) La   comptabilitat   és   un   sistema   d’informació   que   tant   sols   informa   sobre   les   transaccions  que  es  produeixen  entre  l’empresa  i  l’exterior.     b) El   directiu   quan   pren   decisions   tant   sols   té   en   compte   la   informació   facilitada   per   la   comptabilitat.     c) La   comptabilitat   financera   dona   informació   de   les   transaccions   econòmiques   que   es   produeixen  entre  l’empresa  i  l’exterior.     d) Totes  les  opcions  anteriors  són  correctes.       2.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:     a) La   normativa   de   referència   a   l’hora   de   realitzar   la   reforma   mercantil   a   Espanya   a   estat   la  normativa  de  la  Unió  Europea.     b) La   finalitat   del   procés   de   normalització   és   que   la   informació   comptable   sigui   comparable  i  comprensible.     c) La  finalitat  del  procés  de  normalització  és  que  la  informació  comptable  sigui  rellevant  i   fiable.     d) El   procés   de   normalització   tant   sols   serveix   per   complicar   la   elaboració   de   la   informació  comptable.         13     3.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:     a) Totes   les   normes   promulgades   pels   diferents   organismes   comptables   espanyols   són   obligatòries  per  a  les  empreses  espanyoles.     b) Totes   les   empreses   i   grups   d’empreses   espanyoles   han   de   complir   les   normes   contingudes  en  el  PGC.     c) Totes   les   empreses   individuals   espanyoles,   excepte   les   que   cotitzen   a   Borsa   han   d’elaborar  la  seva  informació  comptable  d’acord  amb  el  PGC.       d) Totes  les  opcions  són  falses.     4.-­‐  Suposeu  que  una  empresa  està  en  procés  de  liquidació.  Indiqueu  quina  de  les  següents   afirmacions  és  correcta.     a) L’empresa,   a   l’hora   d’elaborar   la   comptabilitat   haurà   de   tenir   present   el   principi   d’empresa  en  funcionament.     b) L’empresa,   a   l’hora   d’elaborar   el   balanç   haurà   de   tenir   en   compte   el   valor   de   realització  o  de  liquidació  dels  seus  actius.     c) L’empresa,  en  el  moment  d’elaborar  el  balanç  haurà  de  tenir  en  compte  els  principis   que  havia  considerat  fins  al  moment  en  que  es  declara  en  liquidació.     d) Totes  les  opcions  són  falses.       5.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:     a) La  finalitat  dels  principis  comptables  és  que  els  estats  financers  siguin  un  reflex  de  la   imatge  fidel  de  l’empresa.     b) El  concepte  de  principi  comptable  coincideix  amb  el  concepte  de  norma  de  valoració.     c) Les   empreses   espanyoles   sempre   hauran   de   complir   els   principis   comptables   continguts  en  el  PGC  ja  que  són  obligatoris  per  a  totes  les  empreses  espanyoles.     d) En  cas  de  conflicte  entre  principis  sempre  prevaldrà  el  de  prudència.     6.-­‐  Suposem  que  una  empresa  compra  una  maquinaria.  L’import  facturat  pel  proveïdor  és  de   100   u.m..   Les   despeses   de   transport   són   a   càrrec   de   l’empresa   venedora   i   tenen   un   valor   total  de  10  u.m..  Indiqueu  quina  de  les  següents  opcions  és  correcta:   a) b) c) d) L’empresa  valorarà  la  maquinaria  per  110  u.m..     L’empresa  valorarà  la  maquinaria  per  90  u.m.     L’empresa  valorarà  la  maquinaria  per  100  u.m.     Cap  de  les  opcions  és  certa.       7.-­‐  Suposem  les  següents  dades  respecte  a  una  maquinaria:   - Cost:  300  u.m..   - Amortització  acumulada:  175  u.m..   - Import  de  venda:  300  u.m..   - Despeses  inherents  a  la  venda:  25  u.m..   Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  són  correctes.   a) El   valor   net   realitzable   de   la   màquina   és   de   275   u.m..   (valor   de   la   venta   –   despeses)   (300-­‐25=275)   b) El  valor  net  realitzable  de  la  màquina  és  de  100  u.m..     c) El  valor  net  realitzable  de  la  maquinaria  és  de  125  u.m..  à  si  ens  haguessin  preguntat   el  VAN   d) Cap  de  les  opcions  és  correcta..         14     8.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) La  font  del  procés  de  normalització  és  la  iniciativa  privada  i  la  iniciativa  pública.     b) La  font  de  procés  de  normalització  és  tant  sols  la  iniciativa  pública.     c) Si   per   a   una   determinada   transacció   no   hi   ha   una   norma   de   caràcter   públic   que   la   reguli,  el  comptable  de  l’empresa  la  pot  comptabilitzar  com  vulgui.     d) Cap  de  les  opcions  és  correcta.     9.-­‐   Si   el   comptable   d’una   empresa   necessita   saber   les   normes   referents   a   la   comptabilitat   d’una  determinada  transacció  d’una  empresa  espanyola  que  no  cotitza  a  Borsa  consultarà:   a) b) c) d) El  PGC  que  li  sigui  aplicable  a  aquella  empresa.     La  normativa  emesa  per  l’AECA.     Les  NIIF.     Cap  de  les  opcions  anteriors  és  correcta.       10.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Les  normes  contemplades  en  el  PGC  són  iguals  per  a  totes  les  empreses.     b) Les   normes   internacionals   de   comptabilitat   són   obligatòries   per   a   tots   els   països   de   l’UE.     c) Les  normes  emeses  per  l’ICAC  són  de  caràcter  obligatori.     d) Cap  de  les  opcions  anteriors  és  correcta.       11.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:   a) Els  grups  d’empreses  que  no  cotitzen  en  el  mercat  de  valors  han  de  seguir  les  normes   contemplades  en  el  PGC.     b) Els  grups  d’empreses  que  no  cotitzen  en  el  mercat  de  valors  han  de  seguir  les  normes   contemplades  a  la  Normativa  Internacional  d’Informació  financera.   c) IFRIC  és  el  Comitè  Internacional  d’Interpretació  d’Informació  Financera.     d) Cap  de  les  opcions  anteriors  és  correcta.       12.-­‐  Indiqueu  quines  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:   a) El  principi  d’empresa  en  funcionament  s’haurà  d’aplicar  sempre.     b) El  principi  d’uniformitat  i  el  requisit  de  comparabilitat  estan  relacionats.     c) D’acord  amb  el  principi  d’uniformitat  un  cop  adoptat  un  criteri  de  valoració  no  es  pot   canviar  mai  més.   d) Cap  de  les  opcions  anteriors  és  correcta.       13.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta  respecte  al  principi  de  prudència:     a) El   principi   de   prudència   afirma   que   les   transaccions   o   fets   econòmics   es   registraran   quan  succeeixin.     b) La   comptabilització   de   les   amortitzacions   i   de   les   correccions   de   valor   són   una   conseqüència  del  principi  de  prudència  i  de  meritació.     c) El   principi   de   prudència   afirma   que   els   beneficis   es   comptabilitzaran   quan   es   produeixin  i  les  pèrdues  quan  es  coneguin.   d) Cap  de  les  opcions  anteriors  és  correcta.       15       14.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:   a) El  cost  històric  d’un  actiu  és  el  preu  d’adquisició  o  cost  de  producció.     b) El  cost  històric  d’un  passiu  és  el  valor  que  correspon  a  la  contrapartida  rebuda  a  canvi   d’incórrer  en  un  deute  o,  en  alguns  casos,  la  quantitat  d’efectiu  i  altres  actius  líquids   equivalents  que  s’esperi  lliurar  per  liquidar  un  deute  en  el  curs  normal  del  negoci.     c) En   el   preu   d’adquisició   tant   sols   es   considera   l’import   facturat   pel   proveïdor.   No   es   tenen  en  compte  en  cap  cas  les  despeses  relacionades  amb  la  compra.     d) Cap  de  les  opcions  anteriors  és  correcta.     15.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:   a) El  preu  de  cotització  en  un  mercat  actiu  és  la  millor  referència  del  valor  raonable.     b) Per   aquells   elements   per   als   que   no   existeixi   un   mercat   actiu,   no   existeix   un   valor   raonable.     c) El  valor  raonable  es  determinarà  sense  deduir  les  despeses  de  transacció  en  els  que  es   pot  incórrer  en  la  seva  alienació.     d) Cap  de  les  opcions  anteriors  és  correcta.       16.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:     a) El  valor  net  realitzable  és  el  que  es  pot  obtenir  per  l’alienació  d’un  actiu  en  el  mercat,   en   el   curs   normal   del   negoci   deduint   les   despeses   necessàries   per   a   dur   a   terme   la   transacció.   b) El  valor  actual  d’un  actiu  és  l’import  de  fluxos  d’efectiu  a  cobrar  en  el  curs  normal  d’un   negoci,  actualitzat  a  un  tipus  de  descompte  adequat.     c) El  valor  actual  d’un  actiu  és  l’import  del  fluxos  d’efectiu,  a  pagar  en  el  curs  normal  del   negoci,  actualitzat  a  un  tipus  de  descompte  adequat.     d) Cap  de  les  opcions  anteriors  és  correcta.     17.-­‐  Indiqueu  quin  és  el  cost  històric  d’un  préstec  que  es  concedeix  a  l’empresa  per  valor  de   3.500  u.m..  Se  sap  que  es  retornarà  dintre  d’un  any  per  valor  de  3.700  euros.     a) b) c) d)   3.500  u.m..     3.700  u.m.     3.000  u.m..     Cap  de  les  opcions  anteriors  és  correcta.           16     2. ELS  COMPTES  ANUALS   2.1. Components  dels  comptes  anuals   1.Balanç   de   Situació:   Informació   sobre   la   situació   financera   d’una   empresa   en   un   moment  determinat.     2.Pèrdues   i   Guanys:   Informació   del   resultat   del   període   (benefici   o   pèrdua)   d’una   empresa   durant   un   període   determinat.   (ingressos   i   despeses)   à   (El   compte   de   PiG,   em   toca   recursos   que   s’han   generat   com   a   conseqüència   de   l’activitat   de   l’empresa   durant  un  període).   3.Estat   de   Fluxes   de   Tresoreria:   Dona   la   Informació   sobre   l’origen   (entrades)   i   la   utilització  (sortides)  de  la  tresoreria  d’una  empresa  durant  un  període  de  temps.     Cobrament   Pagament   ∆  Passiu   ∇  Actiu   ∆  Actiu   ∇  Passiu     4.Estat   de   Canvis   en   el   Patrimoni   Net:     Presenta   els   canvis   que   hi   ha   en   els   components   del   patrimoni   net   de   l’empresa   (ampliacions   de   capital,   distribució   de   dividends,   increment   reserves...).   à   Ens   informa   sobre   les   variacions   quantitatives   i   qualitatives  del  patrimoni  net  de  l’empresa   5.Memòria:   Informació   dels   criteris,   principis   i   normes   utilitzades   en   el   balanç   de   situació  i  normes  utilitzades  en  la  resta  dels  estats  financers.  També  inclou  altres  dades   rellevants  de  l’empresa.       (6.)   Informe   de   gestió:   document   que   presenta   l’empresa   que   fa   referencia   als   projectes  d’inversió  o  de  futur  que  farà  l’empresa  (es  presenta  amb  tots  els  altres  però   no  es  forma  part  del  compte  anual).   Formulació,  aprovació  i  divulgació  dels  CCAA.   Fase  del  procés   Qui?  I  com?   Responsable:  Els  Administradors  o  empresaris  individuals.   Formulació   Com  ho  fan?:  Signen  els  comptes  dintre  del  primer  trimestre  des  del   tancament  de  l’exercici.   Responsable:  Socis  o  accionistes   Aprovació   Com  ho  fan?:  Aprovació  a  l’Assemblea  Ordinària  dintre  del  primer  semestre   des  del  tancament  de  l’exercici.   Responsable:  El  representant  dels  accionistes   Divulgació   Com  ho  fan?:  Dipositen  els  CCAA  al  Registre  Mercantil  i  mes  després  de   l’aprovació.  L’alta  oficial  tarda  1  o  2  mesos.           17     2.2. Requisits  que  haig  de  complir  per  presentar  els  comptes  abreujats.     Perquè   una   empresa   pugui   presentar   els   seus   comptes   anuals   abreujats;   segons   el   PGC;    ha  de  complir  dos  de  aquestes  tres  condicions  durant  2  anys  consecutius:                   Malgrat   puguin   presentar   els   comptes   anuals   abreujats,   totes   estan   obligades   a   auditar-­‐se.   Però   ara   amb   la   nova   normativa,   permet   que   hi   hagi   un   grup   de   empreses   que   compleixen   uns   requisits,   presentin   els   CCAA   abreujats   i   sense   tenir   l’obligació   de   auditar-­‐se.   Actius   Xifra  de  negocis   Numero  de  treballadors   <   <   <   4.000.000€   8.000.000€   50   *  Cal  complir  dues  d’aquestes  condicions  durant  2  anys  consecutius   Les   empreses   que   tenen   unes   característiques   entre   aquestes   i   les   de   dalt,   s’han   de   auditar  també.   2.3. Balanç   El   balanç   dona   informació   dels   bens,   drets   i   obligacions   d’una   empresa   en   un   moment   determinat.   L’actiu  es  separa  en  dues  grans  masses  patrimonials:   A) Actiu  no  corrent:  Elements  de  l’actiu  que  no  poden  classificar-­‐se  com  corrents.     B) Actiu  corrent:   – Els   actius   que   s’espera   vendre,   consumir   o   realitzar   en   el   cicle   normal   d’explotació  (amb  caràcter  general  1  any).     – Els  actius  financers  inclosos  en  la  cartera  de  negociació.     – Efectiu  i  altres  mitjans  líquids           18                       Inversions   immobiliàries   è   Formades   per   terrenys   i   edificis   que   utilitzen   les   empreses   per  obtenir  algun  benefici  o  rendiment.   Dins  de  l’actiu  corrent  podem  veure  l’immobilitzat  à  la  partida  de  ANC  mantinguts  per   la  venda  è  Quan  suposem  que  la  maquina  la  vendrem  en  un  període  inferior  a  1  any   (la  considerem  com  realitzable)  i  la  traspassem  del  llarg  termini  al  curt  termini.   El  Passiu  i  Patrimoni  Net  es  divideix  en  tres  grans  grups:   a. Patrimoni   net.   (No   coincideix   amb   el   fons   propis,   perquè   el   patrimoni   net   esta   format  per  ajustaments  per  canvis  de  valor  i  subvencions,  llegats  i  donacions  i  per   tant  no  es  lo  mateix  que  el  fons  propis)   El   Patrimoni   net   no   te   de   donar   el   mateix   resultat   que   el   fons   propi   degut   a   que   el   patrimoni   net   inclou   a   més   els   ajustaments   per   canvis   de   valor   i   les   subvencions,   llegats  i  donacions.                   Els  ajustaments  per  canvis  de  valor  ens  referim  a  quan  hem  de  fer  una  revalorització   de  l’immobilitzat.     19     El  finançament  bàsic  esta  format  per  la  suma  de  patrimoni  net  i  el  passiu  no  corrent,   son  les  fonts  de  finançament  a  llarg  termini  ja  siguin  propi  i  alienes.   L’autofinançament  de  l’empresa  son  les  reserves.   El  passiu  es  el  finançament  aliè.     b. Passiu  no  corrent;  inclourà  els  elements  que  no  poden  classificar-­‐se  com  corrents   (mes  d’un  any).   c. Passiu  corrent:   Les   obligacions   que   s’espera   liquidar   en   el   transcurs   del   cicle   normal   de   l’explotació  del  negoci.   Els  passius  financers  inclosos  en  la  cartera  de  negociació.       El  patrimoni  net  ≠  Fons  propis     Normalment     coincideixen,     pero   el  patrimoni   net   está   format  per  els  fons  propis,  +  els  ajustaments   per  canvis   de  valor  i  +  les  subvencions,  llegats   i  donacions.   El  finançament   basic   =  Patrimoni  net   +   passiu   no   corrent     Fons  de  finançament  de  llarg   termini  aliè  i  propi   Autofinançament  =  reserves           20     2.4. El  compte  de  pèrdues  i  guanys  (PIG)   1) Format  d’Estat  à  Te  forma  de  columna  ,  no  de  comptes  (forma  allargada).   2) Classificació  de  Ingressos  i  despeses  segons  la  seva  naturalesa   3) El  compte  de  resultats  es  divideix  en:       Operacions  continuades  (resultat)   Operacions  interrompudes  (resultat)   4) L’import   corresponent   a   les   vendes,   prestacions   de   serveis   i   a   altres   ingressos   d’explotació   es   veurà   reflexat   en   el   compte   de   PiG   pel   seu   import   net   (DESCOMPTANT  devolucions  i  descomptes).                         2.5. L’estat  de  canvis  en  el  PN   Dona   informació   sobre   els   canvis   quantitatius   i   qualitatius   en   el   patrimoni   de   l’empresa.   El  patrimoni  d’una  empresa  pot  variar  per:   • • •  Els  resultats  de  l’empres.    Aportacions  o  retirades  de  fons  dels  propietaris.    Canvis  de  valoració  provocats  per  rectificacions  i  canvis  de  criteris  comptables.   Té  dues  parts:   • •  L’Estat  d’ingressos  i  despeses  reconeguts.    L’Estat  total  de  canvis  en  el  patrimoni  net.         21     2.6. La  memòria   La  memòria  amplia  la  informació  dels  altres  components  dels  comptes  anuals.     2.7. El  flux  d’efectiu   2.7.1.
Introducció  a  classe   Partint   del   punt   de   que   un   ingrés   i   un   cobrament   i   una   despesa   i   un   pagament   son   coses   diferents,     els   ingressos   i   despeses   afecten   directament   al   PiG   i   els   cobraments     i   els  pagaments  i  pagaments  a  Caixa  i  Bancs.     (Ejemplo  de  P  i  G  ,  ambigüedad  del  Bº  empresa  frente  a  suspensión  de  pagos.)   El  document  que  ens  mostra  les  tensions  de  tresoreria  es  el  flux  de  tresoreria.   El  flux  de  tresoreria  es  fa  per  períodes  i  el  que  es  mira  son  els  cobraments  i  pagaments   separats  en:   Activitats  ordinàries:     • Inclou   els   fluxes   d’efectiu   relacionats   amb   l’activitat   de   l’explotació   de   l’empresa  (cobraments  de  clients,  pagaments  a  proveïdors,  interessos  ...)     Activitats  d’inversió:     • Engloba  els  fluxes  d’efectiu  relacionats  amb  les  inversions  i  desinversions  de   l’empresa  (adquisició  de  maquinària,  venda  de  construccions...)     Activitats  de  finançament:     • Inclou   els   fluxes   relacionat   amb   la   forma   de   finançament   de   l’empresa   (préstecs,  aportacions  de  socis,  ampliacions  de  capital,  ...)   Es  separen    en  aquesta  classificació  per  poder  pendre  mes  fàcilment  les  decisions.  No   es  el  mateix  tenir  un  saldo  negatiu  en  la  de  explotació  que  en  la  inversió.           22     Per  saber  si  he  cobrat  mes  o  he  pagat  menys  en  un  període:   Cobraments   Pagaments   Increment  de  passiu   Increment  d’actiu   Disminucions  d’actiu   Disminucions  de  passiu   Si  comptabilitzem  una  provisió  per  morositat  no  es  ni  un  cobrament  ni  un  pagament  es   una  notació  comptable.   2.7.2.
Concepte   L’estat   de   flux   d’efectiu   (EFE)   indica   les   variacions   que   s’han   produït   a   la   tresoreria1,   indicant  quins  han  estat  els  seus  orígens  i  quines  les  seves  destinacions.   L’EFE  es  formularà  separant  els  fluxos  d’efectiu  de  l’exercici  segons  que  s’hagin  produït   com   a   conseqüència   de   les   activitats   d’explotació,   de   les   activitats   d’inversió   i   de   les   activitats  de  finançament.  Aquesta  classificació  és  important  ja  que  no  és  el  mateix  que   una  empresa  tingui  un  superàvit  de  tresoreria  provocat  per  la  seva  activitat  normal  o   bé  que  tingui  un  superàvit  de  tresoreria  provocat  per  la  venda  d’una  part  important  de   l’immobilitzat.   Les   empreses   que   presenten   balanç   i   ECPN   abreujat   no   han   de   presentar   EFE   de   manera  obligatòria.   L’EFE   ha   de   classificar   els   fluxes   de   tresoreria   segons   el   tipus   d’operació   que   els   ha   generat.  En  concret:   1) Els  fluxes  generats  per  les  activitats  d’explotació.   2) Els  fluxes  generats  per  les  activitats  d’inversió.   3) Els  fluxes  generats  per  les  activitats  de  finançament.     Els   fluxos   de   les   activitats   d’explotació   són   els   provocats   per   l’activitat   típica   de   l’empresa   i   per   aquelles   activitats   que   no   poden   ser   qualificades   com   a   inversió   o   finançament.  És  un  indicador  de  la  mesura  en  què  aquestes  activitats  han  generat  fons   líquids   suficients   per   a   mantenir   la   capacitat   d’explotació   de   l’entitat,   realitzar   noves   inversions  sense  recorre  a  fons  de  finançament  extern  o  poder  retornar  els  préstecs  2.     Alguns  dels  exemples  corresponents  al  fluxos  procedents  de  les  activitats  d’explotació:   - Pagaments  a  proveïdors.   Pagaments  de  nòmines  de  personal.   Cobraments  de  clients.   Pagaments  a  la  Seguretat  Social.   Cobraments  de  dividends.   Pagaments  i  cobraments  d’interessos.                                                                                                               1  S’entén per efectiu els actius líquids que figuren a l’epígraf B.VII de l’actiu del balanç es a dir: la caixa de l’empresa, els dipòsits bancaris i els instruments financers que siguin convertibles en efectiu i que en el moment de la seva adquisició, el seu venciment no sigui superior a tres mesos i sempre que no hi hagi risc significatiu de canvi de valor.
2  Gómez (2009): pàg 12.
  23       El  model  de  fluxos  d’efectiu  de  les  activitats  d’explotació  apareix  a  la  figura  1.   FLUXOS  D’EFECTIU  DE  LES  ACTIVITATS  D’EXPLOTACIÓ   Resultat  de  l’exercici  abans  dels  impostos.   Ajustos  al  resultat.   a)  Amortització  de  l’immobilitzat   b)  Correccions  valoratives  per  deteriorament   c)  Variació  de  provisions   d)  Imputació  de  subvencions   e)  Resultats  per  baixes  i  alienacions  de  l’immobilitzat   f)  Resultat  per  baixes  i  alienacions  d’instruments  financers   g)  Ingressos  financers   h)  Despeses  financeres   i)  Diferències  de  Canvi   j)  Variacions  de  valor  raonable  en  instruments  financers   k)  Altres  ingressos  i  despeses   Canvis  en  el  capital  corrent   a)  Existències   b)  Deutors  i  altres  comptes  a  cobrar   c)  Altres  actius  corrents   d)  Creditors  i  altres  comptes  a  pagar   e)  Altres  passius  corrents   f)  Altres  actius  I  passius  no  corrents   Altres  fluxos  d’efectiu  de  les  activitats  d’explotació   a)  Pagaments  d’ingressos   b)  Cobrament  de  dividends   c)  Cobrament  d’interessos   d)  Cobraments  (pagaments)  per  impost  sobre  benefici   e)  Altres  pagaments  (cobraments)   TOTAL   Figura  1.  Fluxos  d’efectiu  de  les  activitats  d’explotació.   Tal  i  com  es  veu  en  el  model  el  punt  de  partida  dels  fluxes  d’explotació  és  el  resultat  de   l’exercici.  Al  resultat  de  l’exercici  se  li  han  de  fer  un  conjunt  d’ajustos.  Els  ajustos  que   es  realitzaran  seran  els  següents:   1) Correccions  valoratives  que  no  impliquin  sortides  o  entrades  d’efectiu.   2) Operacions  que  s’han  de  classificar  com  activitats  d’inversió  o  de  finançament.   3) Canvis  en  el  capital  corrent  en  el  que  es  produeixi  una  diferència  en  el  temps   entre  el  corrent  real  y  monetari3.                                                                                                               3  Un increment d’actiu i una disminució de passiu és equivalent a una sortida de diners. Una disminució d’actiu i un increment de passiu és equivalent a una entrada de diners.
  24       Exemple:  Una  empresa  ha  tingut  un  resultat  abans  d’impostos  de  2000  u.m.   La  informació  addicional  que  es  té  és  la  següent:   Una  part  de  les  despeses  que  formen  part  del  resultat  són  l’amortització    d’una   màquina  per  valor  de  100  u.m.  i  el  deteriorament  d’un  edifici  30  u.m.   - El  saldo  de  clients  s’ha  incrementat  en  200  u.m.   El  resultat  del  flux  d’efectiu  seria  el  que  es  mostra  a  continuació:   - Resultat  abans  d'impostos   2000   Amortitzacions   100   Deteriorament   30   Increment  de  clients   -­‐200     1930   Tal  i  com  es  veu  a  la  figura  1  el  PGC  vol  que  alguns  fluxos  d’explotació  es  mostrin  de   forma   separada.   Per   aquest   motiu,   s’han   d’ajustar   al   principi   i   després   tornar-­‐los   a   especificar.  Els  fluxos  d’explotació  que  estan  afectats  per  aquest  requisit  són:   - Cobraments  o  pagaments  per  interessos.   Cobraments  per  dividends.   Cobraments  o  pagaments  per  impost  de  societats.   Remuneració  d’actiu  i  passius  financers.   Els   fluxos   de   les   activitats   d’inversió   venen   donats   pels   pagaments   realitzats   per   la   compra   d’actius   no   corrents   i   altres   actius   no   inclosos   en   l’efectiu   com   poden   ser   immobilitzats   intangibles,   materials...   i   els   cobraments   procedents   de   la   venda   d’aquests  actius.     Exemples  d’aquest  tipus  de  fluxos  són:   - Pagament  per  la  compra  d’una  màquina.   Cobrament  per  la  venda  d’un  vehicle...   El  model  de  fluxos  d’efectiu  de  les  activitats  d’inversió  apareix  a  la  figura  2.         25     FLUXOS  D’EFECTIU  DE  LES  ACTIVITATS  D’INVERSIÓ   Pagaments  per  Inversions   a)  Empreses  del  grup  i  associades   b)  Immobilitzat  intangible   c)  Immobilitzat  material   d)  Inversions  immobiliàries   e)  Altres  actius  financers   f)  Actius  no  corrents  mantinguts  per  a  venda   g)  Altres  actius   Cobraments  per  desinversions   a)  Empreses  del  grup  i  associades   b)  Immobilitzat  intangible   c)  Immobilitzat  material   d)  Inversions  immobiliàries   e)  Altres  actius  financers   f)  Actius  no  corrents  mantinguts  per  a  venda   g)  Altres  actius   TOTAL     Figura  2.  Fluxos  d’efectiu  de  les  activitats  d’inversió.   En   la   determinació   dels   fluxos   de   les   activitats   de   finançament   hi   participen   els   cobraments  procedents  de  títols  valors  emesos  per  l’empresa  i  adquirits  per  tercers  o   de   recursos   concedits   per   les   entitats   financeres   o   tercers   en   forma   de   préstec   o   d’altres   instruments   de   finançament   i   els   pagaments   realitzats   per   l’amortització   o   devolució  de  les  quantitats  aportades  per  ells.  Figuraran  també  com  a  fluxos  d’efectiu   per   activitats   de   finançament   els   pagaments   a   favor   dels   accionistes   en   concepte   de   dividends.   Exemples:   - Ingressos  per  préstecs  d’entitats  financeres.   Devolució  de  crèdits.   Pagaments  a  accionistes  per  dividends.   Ampliacions  de  capital.   El   model   de   fluxos   d’efectiu   de   les   activitats   de   finançament   contemplats   en   el   PGC   apareix  a  la  figura  3.         26     FLUXOS  D’EFECTIU  DE  LES  ACTIVITATS  DE  FINANCIACIÓ   Cobraments  i  pagaments  per  instruments  de  patrimoni   a)  Emissió  d’instruments  de  patrimoni   b)  Amortització  d’instruments  de  patrimoni   c)  Adquisició  d’instruments  de  patrimoni  propi   d)  Alienació  d’instruments  de  patrimoni  propi   e)  Subvencions,  donacions  i  llegats  rebuts   Cobraments  i  pagaments  per  instruments  de  passiu  financer   a)  Emissió   1.  Obligacions  i  altres  valors  negociables.   2.  Deutes  amb  entitats  de  crèdit.   3.  Deutes  amb  empreses  del  grup  i  associades.   4.  Altres  deutes.   b)  Devolució  i  amortització  de     1.  Obligacions  i  altres  valors  negociables.   2.  Deutes  amb  entitats  de  crèdit.   3.  Deutes  amb  empreses  del  grup  i  associades.   4.  Altres  deutes.   Pagaments  per  dividends  i  remuneracions  d’altres  instruments  de  patrimoni   a)  Dividends   b)  Remuneracions  d’altres  instruments  de  patrimoni   TOTAL   Figura  3.  Model  de  fluxos  d’efectiu  de  les  activitats  de  finançament     2.7.3.
Elaboració  del  Flux  d’Efectiu.       Per  elaborar  l’estat  de  flux  de  tresoreria  és  convenient  realitzar  un  full  de  treball  en  un   full  de  càlcul,  per  tal  d’assegurar  que  el  flux  de  tresoreria  ens  quadrarà.   El  full  de  càlcul  tindrà  les  següents  columnes:   - Columna  1:  hi  posarem  les  partides  de  balanç  i  del  compte  de  pèrdues  i  guanys.   - Columna   2   i   3:   hi   posarem   els   imports   dels   balanços   i   del   compte   de   pèrdues   i   guanys.   - Columna   4   i   5:   hi   posarem   les   variacions   dels   saldos   del   balanç   i   els   saldos   del   compte   de   pèrdues   i   guanys.   Un   increment   d’actiu   i   una   disminució   de   passiu   va   a   la  columna  4.  Una  disminució  d’actiu  i  un  increment  de  passiu  va  a  la  columna  5.   - Columna  6  i  7:  hi  posarem  els  ajustos.   - Columna  8:  pagaments.   - Columna  9:  cobraments.   El  model  proposat  es  mostra  a  la  figura  8.     27     200X 200X-1 Diferència D H (2) (3) (4) (5) (1) Ajustos D H (6) (7) Cash-flow Pagaments Cobraments (8) (9) ACTIU PASSIU   PÈRDUES I GUANYS Figura  8.  Model  de  full  de  càlcul  per  elaborar  EFE.   Mètode  Indirecte   Resultat  abans  d’impostos   +Ajustos   -­‐Variacions  FM   Altres  fluxos   Pagaments   =Resultat  d’explotació     +Fluxes  d’inversió   +Fluxes  de  finançament   =canvis  caixa   2.7.4. Exercici   d’aprenentatge   de   flux   d’efectiu   à   (Per   entregar   al   1er   seminari)   Per veure com es realitza l’Estat de Fluxos d’efectiu analitzarem el següent exemple: Una empresa presenta els següents balanços per a l’exercici 2010 i per a l’exercici 2011: ACTIU   2011   2010   PASSIU   2011   2010               Immobilitat  intagible   3300   2800   Capital  i   reserves   5600   2800   Immobilitzat  material   9430   6100   Resultat   exercici   1400   3100   Inversions  financeres  a   ll.t.     2400     7000   5900   Amortització  Ac   -­‐4557   -­‐3400           8173   7900   Deutes  a  ll.t.   3720   4500   Existències   2587   2060         Deutors   1680   1440   Proveïdors   2000   1800     28     Inv.  Finc.  c.t.   120   750   Creditors   diversos   140   280   Altres  actius  liquids   equivalents   60   140     5860   6580   Tresoreria   240   190           4687   4580   TOTAL   PASSIU   12860   12480               TOTAL  ACTIU   12860   12480   El  compte  de  pèrdues  i  guanys  per  a  l’exercici  2011  és  el  següent:   PÈRDUES  I  GUANYS         Vendes       11357   CMV       -­‐6000   Margen             Despeses  Explotació       -­‐2000   Amortització  Immob.       -­‐1437   Beneficio  vta.  IM       80   Resultat       2000   Impost       -­‐600   Saldo  compte  PiG       1400   5357     A  més  a  més  es  té  la  següents  informació:   1.-­‐  La  distribució  de  resultats  de  l’exercici  2011  va  ser  aprovada  de  la  següent  manera:   - A  dividends:  300  u.m.  (Es  van  pagar)   A  reserves:  2.800  u.m.   2.-­‐   A   final   de   l’exercici   es   va   vendre   un   immobilitzat   per   800   u.m..   Aquest   immobilitzat   havia  costat  1.000  u.m.  i  la  seva  amortització  acumulada  havia  estat  de  280  u.m.   ES  DEMANA:   Realitzar  l’Estat  de  Flux  de  Tresoreria.   ACTIU   2   1   Diferència         D   H   D   Ajustos   H                 Cash-­‐flow   Pagaments   Cobraments         Immobilitat  intagible   3300   2800   500         500   Immobilitzat  material   9430   6100   3330     1000     4330     Inversions  financeres  a  ll.t.     2400     2400         2400   Amortització  Ac   -­‐4557   -­‐3400     1157   1437   280     0     8173   7900                                                   Existències   2587   2060   527         527     Deutors   1680   1440   240         240     Inv.  Finc.  c.t.   120   750     630         630   Altres  actius  liquids   60   140     80         80     29     equivalents   Tresoreria   240   190   50         50       4687   4580                                 TOTAL  ACTIU   12860   12480                                 PASSIU                                           Capital  i  reserves   5600   2800     Resultat  exercici   1400   3100   1700     1400   300                   2800         7000   5900               2800   2800                     Deutes  a  ll.t.   3720   4500   780         780                       Proveïdors   2000   1800     200         200   Creditors  diversos   140   280   140         140       5860   6580                                 TOTAL  PASSIU   12860   12480                                 PÈRDUES  I  GUANYS                   Vendes     11357     11357         11357   CMV     -­‐6000   6000         6000     Margen     5357                                 Despeses  Explotació     -­‐2000   2000         2000     Amortització  Immob.     -­‐1437   1437       1437       Beneficio  vta.  IM     80     80   80       0   Resultat     2000               Impost     -­‐600   600         600     Saldo  compte  PiG     1400   1400       1400       Cobrament  vda.  Màquina             800     800   Pagament  dividend           300           18704   18704   7017   7017   300     15467   15467   Passos  a  seguir  i  ajustos  a  fer:   1. Ajust  de  PiG       1400  Resultat  de  l’exercici     a   Saldo  PiG                      1400     2. Ajust  amortització       1437  Amortització  acumulada   a     Depreciació  amortització  1437   El  que  es  va  fer...     800  caixa  i  bancs   280  Amort.  acumulada     a     Immobilitzat  material              1000   Benefici  net                                                  80     30       3. Ajust  per  venta  d’immobilitzat       100  Immobilitzat  material   80  Bº  venda  immobilitzat     a   Amortització  acumulada                                                280               Cobrament  per  venda  d’immobilitzat          800     L’enunciat  deia...         3100  Rtat  de  l’exercici   a   Caixa  i  bancs  300   Reserves  2800   “això  es  un  assentament  de  distribució  de  resultat  de  l’exercici  de  l’any  anterior.  Però   com  a  la  diferencia  de  caixa  no  existeix  aquesta  entrada  de  diners  l’hem  d’ajustar.   4. Ajust  de  la  distribució  de  resultats  de  l’exercici  anterior     300  Pagament  de  dividend   2800  Reserves     a     Rtat  exercici  3100   NOTES A) FLUXOS D'EFECTIU DE LES ACTIVITATS D'EXPLOTACIÓ 1. Resultat de l'exercici abans dels impostos.
2. Ajustos al resultat.
a) Amortització de l'immobilitzat b) Correccions valoratives per deteriorament c) Variació de provisions d) Imputació de subvencions e) Resultats per baixes i alienacions de l'immobilitzat f) Resultat per baixes i alienacions d'instruments financers g) Ingressos financers h) Despeses financeres i) Diferències de canvi j) Variacions de valor raonable en instruments financers k) Altres ingressos i despeses 3.- Canvis en el capital corrent a) Existències b) Deutors i altres comptes a cobrar c) Altres actius corrents d) Creditors i altres comptes a pagar e) Altres passius corrents f) Altres actius i passius no corrents 4. Altres fluxos d'efectiu de les activitats d'explotació a) Pagaments d'ingressos b) Cobrament de dividends c) Cobrament d'interessos d) Cobraments (pagaments) per impost sobre benefici e) Altres pagaments (cobraments) 5. Fluxos d'efectiu d'activitats d'explotació B) FLUXOS D'EFECTIU DE LES ACTIVITATS D'INVERSIÓ 6. Pagaments per inversions a) Empreses del grup i associades b) Immobilitzat intangible c) Immobilitzat material d) Inversions immobiliaries e) Altres actius financers f) Actius no corrents mantinguts per a venda Exercici 2 2760 2000 Exercici 1 1437 -80 -527 -240 60 710 -600 2760 -1630 -500 -4330   31     g) Altres actius 7. Cobraments per desinversions a) Empreses del grup i associades b) Immobilitzat intangible c) Immobilitzat material d) Inversions immobiliaries e) Altres actius financers f) Actius no corrents mantinguts per a venda g) Altres actius 8. Fluxos d'efectiu de les activitats d'inversió C) FLUXOS D'EFECTIU DE LES ACTIVITATS DE FINANCIACIÓ 9. Cobraments i pagaments per instruments de patrimoni a) Emissió d'instruments de patrimoni b) Amortització d'instruments de patrimoni c) Adquisició d'instruments de patrimoni propi d) Alienació d'instruments de patrimoni propi e) Subvencions, donacions i llegats rebuts 10. Cobraments i pagaments per instruments de passiu financer a) Emissió 1. Obligacions i altres valors negociables.
2. Deutes amb entitats de crèdit.
3. Deutes amb empreses del grup i associades.
4. Altres deutes.
b) Devolució i amortització de 1. Obligacions i altres valors negociables.
2. Deutes amb entitats de crèdit.
3. Deutes amb empreses del grup i associades.
4. Altres deutes.
11. Pagaments per dividends i remuneracions d'altres instruments de patrimoni a) Dividends b) Remuneracios d'altres instruments de patrimoni 12. Fluxos d'efectiu de les activitats de finançament D) Efecte de les variacions del tipus de canvi E) AUGMENT/DISMINUCIÓ NETA DE L'EFECTIU O EQUIVALENTS Efectiu o equivalents al començament de l'exercici Efectiu o equivalents al final de l'exercici 800 2400 -1630 -1080 -780 -300 0 50 190 240 2.8. EL  CICLE  COMPTABLE   ETAPES:   1.
2.
3.
4.
5.
6.
Assentament  d’obertura.   Anotacions  en  el  diari.   Traspàs  de  les  anotacions  del  diari  al  major.   Regularització  del  balanç.   Regularització  del  compte  de  resultats.   Traspàs  al  major  dels  assentaments  de  regularització  del  balanç  i  del  compte  de   pèrdues  i  guanys.   7. Elaboració  del  balanç  de  sumes  i  saldos.   8. Elaboració  del  balanç  i  del  compte  de  pèrdues  i  guanys.           32     2.9. Exercicis:  Flux  de  tresoreria  realitzat  a  clase     L’empresa  A  presenta  els  següents  comptes  anuals,  a  31-­‐Dec.  de  l’Any  2:     Any  2   Any  1   Immobilitzat  material   450   400   Amortització  acumulada   (110)   (100)   Existències   150   50   Clients   400   300   Efectiu   100   130   Total  actiu   990   780   Capital  Social   360   360   Pèrdues  i  Guanys   175   0   Reserves   0   50   Préstecs  a  llarg  termini   185   210   HP  creditora   20   10   Proveïdors   250   150   Total  Patrimoni  Net  i  Passiu   990   780     PiG     Any  2   Vendes     Cost  de  les  vendes     Marge  brut     Despeses  per  interessos     600   (400)   200   (5)   Amortització     (10)     Benefici  abans  d’impostos     185   Impost  de  Societats   (10)     Benefici  net  del  període     175   Es  demana:   a) Elaborar   l’Estat   de   Fluxos   de   Tresoreria.   Suposeu   que   l’IS   queda   pendent   de   pagament.                 33     Primer  es  fa  l’ajust  1  Y  2     Despesa       a   Amortització  acumulada         10  Amortització  acumulada       a     10Despesa  Impost  societats       a     10  H.P.  creditora     Despesa  amortitzada  10   H.P.  Creditora      10     a   Despesa  S.S.  10     Ajustem  la  venta  d’immobilitzat  à  ajust  3   a Immobilitzat Benefici Aquest  ajust  nomes  serà  per  poder  donar-­‐li  la  volta  a  l’assentament  i  poder  posar  :   Caixa i bancs Amort. Acumulada Immobilitzat Benefici a Amortització acumulada Recursos cobrats per la venda de l’immobilitzat   Recordar  que  ...  ajustem  bàsicament  allò  que  no  suposa  una  entrada/sortida  de  diners   sinó  que  nomes  es  un  apunt  comptable.     34         Saldo  d’explotació   (cobrament  –  pagament)   Saldo  d’inversió   (cobrament-­‐pagament)   Saldo  de  finançament   (cobrament-­‐  pagament)     95             -­‐50   +     Si   130     -­‐75   +     -­‐   30     -­‐30       =   100       2.10. SEMINARI  1  RESOLT   Estat  de  Fluxos  de  Tresoreria     La   empresa   CDE   ha   ens   passa   la   següent   informació   comptable     al   tancament   del   exercici  2013.  Et  demana:     1. Identificar  els  cobraments  i  pagaments.   2. Classificar  els  cobraments  (C)    i  pagaments  (P)  dins  l’Estat  de  Fluxos  de   tresoreria  depenent  si  son  operacions  que  provenen  de  operacions  (O)  ,   inversions  (I)  o  activitats  de  finançament  (F).     3. Completar  el  balanç   4. Elaborar  el  compte  de  resultats   5. Elaborar  l’Estat  de  Fluxos  de  tresoreria  pel  mètode  directe  i  indirecte,  amb  les   tres  parts  diferenciades.     35     Transacció   Operacions  /   Cobrament  /   Inversions/   Pagament   Finançament   Import   Vendes   5.700.000   -­‐   -­‐   Disminució  compte  clients   5.600.000   C   O   Compra  de  mercaderies   4.500.000   -­‐   -­‐   Cost  venda   4.900.000   -­‐   -­‐   47.000   P   O   1.160.000   -­‐   -­‐   Dividends  pagats  durant  l'any  2013   10.000   P   F   Reserves  a  31/12/2012   500.000   -­‐   -­‐   Compra  de  maquinaria   600.000   P   I   Emissió  d'accions  per  aconseguir  efectiu   250.000   C   F   Import  al  banc  a  data  31  de  desembre  2012   48.000   -­‐   -­‐   Interessos  a  pagar  a  31  desembre  2012   33.000   -­‐   -­‐   4.000.000   P   O   800.000   P   O   7.700   C   O   Deute  amb  l’  Hisenda  Pública  a  31  de  desembre  2012   140.300   -­‐   -­‐   Venda  de  maquinaria   80.000   C   I   Pagament  d'impostos   110.000   P   O   Depreciació  imputada  al  any  2013   80.000   -­‐   -­‐   Devolució  de  préstec  a  ll.t     5.000   P   F   Sol·∙licitud  de  línia  de  crèdit   100.000   -­‐   -­‐   Benefici  (NEGATIU)  a  31  desembre  2013   -­‐  157.000   -­‐   -­‐   Provisió  per  impagaments   30.000   -­‐   -­‐   Revalorització  del  immobilitzat  (Valor  raonable)   2.200   -­‐   -­‐   Interessos  pagats  durant  l'any  2013   Préstecs  a  ll.t  a  31  de  desembre  2012   Pagament  a  proveïdors   Pagament  a  empleats   IVA  net  ingressat   Balanç   Actiu   31/12/2012    Immobilitzat   Amort.  Acum.   Existències   Clients   Banc   1.926.000     -­‐    900.000     1.200.000     2.000.000     48.000                                4.274.000       Passiu   31/12/2013    2.448.200    -­‐  980.000    800.000    2.100.000    413.700                   4.781.900   31/12/2012    Capital      Reserves      Benefici      Altre  resultat  global      Préstecs  ll.t      Provisions      Proveïdors      Interessos  a  pagar      Hisenda                                        -­‐         31/12/2013   300.000     500.000     550.000   490.000   157.000     2.200   1.160.000     1.155.000   30.000     2.140.700     2.640.700   33.000     33.000   140.300      38.000            4.274.000     4.781.900       36     Diferencia  d’un  any  a  l’altre  del  balanç       Immobilitzat   Amort.  Ac   Existències     Clients   Bancs         A   522.200   -­‐80.000   -­‐400.000       Capital   Reserves   Benefici   Altre  resultat  global     100.000   Préstec  ll/t   365.700   Provisions   Proveïdors         Hisenda         E+L   250.000   -­‐10.000   -­‐157.000   2.200   -­‐5.000   30.000   500.000   -­‐   -­‐102.300             Venda  de  maquinaria       Compra  de  maquinaria       Flux  Activitat  d'Inversió       P&L       Benefici                                                                             5.600.000   7.700               -­‐157.000     Benefici   Ajustaments   Depreciació   Provisions   Variació  en  el  fons  de  maniobra   Variació  Existències   Variació  clients   Variació  proveïdors   -­‐157.000        80.000      30.000      400.000     -­‐100.000      500.000         Impostos     -­‐102.300       Flux   Activitats  Ordinària      650.700                  Variació  d'inversions   Altre  resultat  global     -­‐522.200      2.200       Flux   Activitat  d'Inversió    (520.000)             (4.957.000)   650.700   80.000       (600.000)             (600.000)   (520.000)                                         250.000   (10.000)       (5.000)             (15.000)   235.000                             Emissió  accions       Pagament  de  dividends   Variació  dels  préstecs           Flux  Activitat  Finançament             Variació   de  tresoreria       Saldo  inicial       Saldo  final        5.700.000     -­‐4.900.000      800.000     -­‐800.000     -­‐47.000     -­‐30.000     -­‐80.000     Mètode  indirecte                       (4.000.000)       (800.000)   (47.000)   (110.000)                   PiG     Vendes   Cost    Marge  brut     Personal   Interessos   Provisions   Depreciació   Mètode  directe           Cobrament  de  clients   IVA  ingressat   Pagament  a  proveïdors       Pagament  a  empleats   Interessos   Impostos       Flux  Activitats  Ordinària             Emissió  d'accions   Variació  reserves   Variació  préstecs    250.000     -­‐10.000     -­‐5.000           Flux   Activitat  Finançament     235.000             365.700   48.000   413.700     365.700   48.000   413.700                     37     Mètode  indirecte   Es  el  que  trobem  normalment  en  les  memòries  dels  CCAA   Bº  any  2013   +  /  -­‐  Ajustos  amortització,  provisions,...   +  /  -­‐  Variació  FN   - Existències   - Clients   - Proveïdors   +/-­‐  impostos   (1)  =  Flux  d’activitats  d’operacions   +  /  -­‐  variació  inversions   altres   (2)  =  Flux  d’activitats  d’inversió   Variació  capital   Variació  reserves   Altres   (3)  =  Flux  d’activitats  finançament         (1)  +  (2)  +  (3)  è  Variació  caixa  (Any  1  –  Any  2)   Cobraments  à  Entren  (diners)  en  +  a  l’EFE   Pagaments  à  Entren  en  –  (sortida  diners)  a  l’EFE   Existències  finals  =  Ei  +  compres  –  consum  è  Cost  de  venda   Clients  finals  =  clients  inicials  +  vendes  –  cobrament  clients   Proveïdors  finals  =  Proveïdors  inicials  +  compres  –  pagament  proveïdors         38     2.11. TEST  TEMA    2:      Comptes  anuals   1.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:   a) b) c) d) Totes  les  empreses  estan  obligades  a  presentar  comptes  anuals  normals.     Totes  les  empreses  estan  obligades  a  presentar  comptes  anuals  abreujats.     Totes  les  empreses  estan  obligades  a  presentar  comptes  anuals.     Totes  les  empreses  estan  obligades  a  auditar-­‐se.     2.-­‐  Els  comptes  anuals  d’una  empresa  estan  formats  per:   a) El  balanç,  el  compte  de  pèrdues  i  guanys  i  la  memòria.     b) El   balanç,   el   compte   de   pèrdues   i   guanys,   la   memòria,   l’estat   de   canvis   en   el   patrimoni   net,  l’estat  de  flux  de  tresoreria  i  l’informe  de  gestió.     c) El   balanç,   el   compte   de   pèrdues   i   guanys,   la   memòria,   l’estat   de   canvis   en   el   patrimoni   net,  l’estat  de  flux  de  tresoreria.     d) El   balanç,   el   compte   de   pèrdues   i   guanys,   la   memòria   i   l’estat   d’origen   i   aplicació   de   fons.     3.  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:   a) L’estat  de  flux  d’efectiu  indica  els  canvis  en  la  posició  financera  en  un  moment  concret   del  temps.     b) L’estat   de   flux   d’efectiu   indica   els   canvis   en   la   posició   financera   de   l’empresa   que   es   produeixen  durant  un  determinat  període  de  temps.     c) L’Estat   de   flux   d’efectiu   subministra   informació   dels   canvis   quantitatius   i   qualitatius   en   el  patrimoni  net  de  l’empresa  durant  un  període  de  temps.     d) Cap  de  les  afirmacions  és  correcta.     4.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:   a) El  balanç  de  l’empresa  ens  dóna  informació  econòmica  i  financera  de  l’empresa  durant   un  període  de  temps.     b) El   balanç   de   l’empresa   ens   dóna   informació   dels   recursos   que   s’han   generat   per   l’empresa  en  un  moment  del  temps.     c) El  balanç  ens  proporciona  informació  de  la  situació  econòmica  i  financera  de  l’empresa   en  un  moment  concret  del  temps.     d) El   balanç   de   l’empresa   ens   proporciona   informació   dels   bens   drets   i   obligacions   que   té   l’empresa  en  un  moment  concret  del  temps.     5.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:   a) El   compte   de   pèrdues   i   guanys   ens   indica   els   recursos   generats   per   una   empresa   durant  un  període  de  temps.     b) El  compte  de  pèrdues  i  guanys  ens  indica  els  recursos  que  s’han  generat  a  l’empresa   en  un  moment  concret  del  temps.     c) El  compte  de  pèrdues  i  guanys  ens  dona  informació  dels  bens  drets  i  obligacions  que  té   una  empresa  en  un  moment  concret  del  temps.     d) Cap  de  les  opcions  és  certa.     6.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) L’informe  de  gestió  es  presenta  conjuntament  amb  els  comptes  anuals  ja  que  en  forma   part.       39     b) A   l’informe   de   gestió   entre   d’altres   coses,   l’empresa,   informarà   sobre   l’evolució   dels   negocis  i  la  situació  de  la  societat  juntament  amb  una  descripció  dels  principals  riscos   als  que  s’enfronta  l’empresa.     c) L’informe  de  gestió  és  elaborat  pels  auditors  de  l’empresa.   d) Totes  les  empreses  estan  obligades  a  presentar  informe  de  gestió.     7.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Els   responsable   de   la   formulació   dels   comptes   anuals   son   els   administradors   o   els   empresaris  individuals.     b) Els   responsables   de   l’aprovació   dels   comptes   anuals   són   els   administradors   o   els   empresaris  individuals.   c) Els  responsables  de  l’aprovació  dels  comptes  anuals  són  els  socis  o  els  accionistes.     d) Cap  de  les  opcions  és  certa.     8.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Els   administradors   han   de   formular   els   comptes   anuals   dintre   del   primer   semestre   des   de  el  tancament  de  l’exercici.     b) Els  administradors  han  d’aprovar  els  comptes  anuals  dintre  del  primer  semestre  des  de   el  tancament  de  l’exercici.   c) El  representant  dels  accionistes  és  el  responsable  de  la  divulgació  dels  comptes  anuals.     d) Per   divulgar   els   comptes   anuals,   els   representants   dels   accionistes   dipositaran   els   CCAA  en  el  Registre  Mercantil  un  més  desprès  de  l’aprovació.     9.-­‐   Indiqueu   quina   de   les   següents   afirmacions   és   correcta   segons   el   model   dels   comptes   anuals  contingut  en  el  PGC:   a) b) c) d) Les  inversions  immobiliàries  formen  part  de  l’actiu  no  corrent.     Els  actius  disponibles  per  a  la  venda  formen  part  de  l’actiu  corrent.     Els  actius  disponibles  per  a  la  venda  formen  part  de  l’actiu  no  corrent.     Totes  les  opcions  són  falses.   10.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) El  patrimoni  net  forma  part  del  passiu  no  corrent  de  l’empresa.     b) Les  dues  masses  patrimonials  en  que  es  divideix  el  passiu  de  l’empresa  són:  el  passiu   no  corrent  i  el  passiu  corrent.     c) Les   subvencions   i   donacions   de   capital   que   no   han   estat   traspassades   a   resultats   formen  part  del  passiu  no  corrent.     d) Les  provisions  a  llarg  termini  formen  part  del  passiu  no  corrent.     11.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) L’estat  de  canvis  en  el  patrimoni  net  dóna  informació  dels  recursos  que  s’han  generat   durant  un  període  com  a  conseqüència  de  l’activitat  de  l’empresa.     b) L’estat  de  canvis  en  el  patrimoni  net  dóna  informació  dels  canvis  en  el  patrimoni  net   de  l’empresa  tant  quantitatius  com  qualitatius  durant  un  període  de  temps.     c) L’estat   de   canvis   en   el   patrimoni   net   dóna   la   mateixa   informació   que   la   que   proporciona  el  patrimoni  net  que  apareix  en  el  balanç  d’una  empresa.     d) Totes  les  opcions  són  certes.     12.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Un  increment  de  capital  amb  càrrec  a  reserves  suposa  un  increment  del  patrimoni  de   l’empresa.       40     b) Si  una  empresa  incrementa  el  seu  capital  es  produeix  un  increment  quantitatiu  en  el   patrimoni  net  de  l’empresa.     c) Si   els   accionistes   aproven   que   la   totalitat   del   resultat   vagi   destinat   a   reserves   es   produeix  un  increment  del  patrimoni  net  de  l’empresa.     d) Un   canvi   de   valoració   d’un   immobilitzat   provocat   per   un   canvi   en   els   criteris   comptables  afecta  al  patrimoni  net.     13.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) L’estat  de  fluxos  d’efectiu  informa  dels  canvis  de  la  posició  financera  que  es  produeix   en  una  empresa  durant  un  determinat  període  de  temps.     b) L’estat   de   fluxos   d’efectiu   informa   dels   canvis   quantitatius   i   qualitatius   que   es   produeixen  en  el  patrimoni  d’una  empresa  durant  un  determinat  període  de  temps.     c) Si  en  un  exercici  concret  una  empresa  té  beneficis  necessàriament  tindrà  un  excedent   de  tresoreria.     d) Si  en  un  exercici  una  empresa  té  pèrdues,  segur  que  té  tensions  de  tresoreria.     14.-­‐  Indiqueu  quines  de  les  següents  afirmacions  són  certes:   a) D’acord  amb  el  model  del  PGC  és  important  conèixer  quin  ha  estat  els  fluxos  d’efectiu  i   també  conèixer  quina  part  correspon  a  activitats  d’explotació,  a  activitats  d’inversió  i  a   activitats  de  finançament     b) Els  fluxos  d’activitats  d’explotació  són  els  provocats  per  l’activitat  típica  de  l’empresa.   c) Els   fluxos   d’activitat   d’inversió   venen   provocats   pels   cobraments   i   pagaments   que   es   produeixen  com  a  conseqüència  de  les  activitat  d’inversió  i  de  desinversió.     d) Cap  de  les  opcions  és  certa.     15.-­‐   Suposeu   que   una   empresa   fa   una   venda   d’un   immobilitzat.   Les   dades   que   ens   proporciona   són   les   següents:   Els   cost   de   l’immobilitzat   és   de   3.500   u.m.;   l’amortització   acumulada  de  l’immobilitzat  que  s’ha  venut  és  de  3.500  u.m.;  l’immobilitzat  s’ha  venut  per   100  u.m..  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) L’empresa   no   ha   rebut   cap   flux   d’efectiu   com   a   conseqüència   de   la   venda   de   la   maquinaria.     b) El   flux   d’efectiu   rebut   per   l’empresa   com   a   conseqüència   de   la   venda   de   la   maquinaria   ha  estat  de  3.500  u.m..     c) El   flux   d’efectiu   rebut   per   l’empresa   com   a   conseqüència   de   la   venda   de   la   maquinària   ha  estat  de  100  u.m.   d) Hi  ha  dues  opcions  falses.   16.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Si  una  empresa  incrementa  la  seva  provisió  per  morositat  per  valor  de  500  u.m.  vol  dir   que  el  flux  d’efectiu  rebut  per  l’empresa  ha  estat  de  500  u.m..     b) Si  una  empresa  incrementa  la  seva  provisió  per  morositat  per  valor  de  500  u.m.  vol  dir   que  el  flux  d’efectiu  cedit  per  l’empresa  ha  estat  de  500  u.m..     c) Si  una  empresa  incrementa  el  seu  deteriorament  del  valor  dels  clients  per  valor  de  500   u.m.  vol  dir  que  els  fluxos  d’efectiu  de  l’empresa  no  han  variat.     d) Totes  les  respostes  són  certes.     17.-­‐   Durant   l’exercici   econòmic   una   empresa   finalitza   una   part   de   l’immobilitzat   en   curs   que   tenia.   El   valor   de   l’immobilitzat   en   curs   que   ha   estat   traspassat   a   immobilitzat   ha   estat   de   500   u.m..   Indiqueu   quina   de   les   següents   afirmacions   és   certa:     41     a) Els   fluxos   d’efectiu   generats   com   a   conseqüència   de   la   transacció   ha   estat   de   500  u.m.     b) Els  fluxos  d’efectiu  aplicats  com  a    conseqüència  d’aquesta  operació  han  estat   de  500  u.m..     c) Aquesta   transacció   no   implica   ni   un   increment   ni   una   disminució   dels   fluxos   d’efectiu.     d) Aquesta   transacció   afecta   als   fluxos   d’efectiu   conseqüència   de   les   activitat   d’inversió.     2.12. TEST  ESPECIAL  CASH  FLOW   L’Estat   de   Fluxos   de   Tresoreria   es   divideix   en   funció   del   origen   de   les   activitats:   Operacions,   Inversions   i     Finançament.     Per   cadascun   dels   següents  ítems,   indiqueu  que  activitats  queden  afectades  en  el  si  hem   de  fer  un  Estat  de  Fluxos  de  Tresoreria  amb  el  mètode  indirecte,  i       No  afecta   Finançament     Inversions   Operacions     1.  Depreciació           2.  Flux  de  tresoreria  procedent  de  la  venta  de  equipament  de   producció.         3.  Pèrdues  en  la  venda  del  equipament  de  la  pregunta  anterior           4.  Aprovació  i  pagament  de  dividends           5.  Guanys  en  la  venda  d’un  vehicle  d’empresa           6.  Flux  de  tresoreria  procedent  de  la  venda  del  vehicle  anterior           7.  Un  augment  en  el  saldo  d'Inventari  d'un  minorista           8.  Un  augment  en  el  saldo  de  proveïdors           9.  Compra  d'accions  pròpies           10.  La  compra  d'un  nou  camió  de  repartiment  per  ser  utilitzat  en   el  negoci           11.  Una  disminució  en  el  saldo  dels  Clients           12.  Un  augment  en  Obligacions  i  Bons  a  CT           13.  Una  disminució  en  el  compte  de  Despeses  anticipades           14.  Una  disminució  en  els  Impostos  a  pagar           15.  El  flux  procedent  de  l'emissió  d'accions  ordinàries  addicionals.           16.  L'amortització  del  cost  d'un  actiu  intangible.           17.  El  canvi  /  conversió  de  bons  a  llarg  termini  en  accions   ordinàries.             Per  als  ítems  18-­‐28  indicar  si  van  a  tenir  un  efecte  positiu  o  negatiu  en  EFECTIU   Un  efecte   positiu  podria  ser  considerat  com  una  font  de  diners  en  efectiu,  un  augment   de  diners  en  efectiu,  o  una  quantitat  positiva  en  l'estat  de  fluxos  d'efectiu     42     Un   efecte   negatiu   podria   ser   considerat   com   un   ús   d'efectiu,   una   disminució   en   efectiu,  o  una  quantitat  negativa  en  l'estat  de  fluxos  d'efectiu.     Positiu   Negatiu   18.  Un  augment  en  el  saldo  de  “Remuneracions  anticipades”       19.  Una  disminució  en  el  saldo  de  Proveïdors  d’immobilitzat       20.   Flux   de   tresoreria   procedent   de   la   venda   d’equipament   de       producció   21.Pèrdua  procedent  de  la  venda  del  equipament  anterior       22.  Un  augment  en  els  Impostos  a  pagar.       23.  Una  disminució  de  Clients,  efectes  comercials  a  cobrar       24.  Un  augment  de  Fiances  constituïdes  a  curt  termini       25.  Dividends  aprovats  i  pagats       26.  Fluxos  procedents  de  l’emissió  d’accions       27.  Guanys  procedents  de  la  equipament  de  producció       28.  Un  augment  en  la  inversió  en  actius  a  llarg  termini  en  una  altra       empresa   Durant  l’últim  any  els  estats  financers  d'una  corporació  van  informar  del  següent:     Benefici  net                     100.000€   Depreciació   10.000€   Increment  de  la  partida  de  clients   30.000€   Disminució  de  la  partida  de  proveïdors   15.000€     29.  Quin  serà  el  flux  d’efectiu  provinent  de  les  operacions  de  l’empresa?     a) b) c) d) 65.000€     125.000€     155.000€   95.000€   Benefici  net                     Depreciació   Guany  procedent  de  la  venda  d’un  camió   Efectiu  procedent  de  la  venda  del  camió   Disminució  de  la  partida  de  clients   200.000€   30.000€   5.000€   8.000€   10.000€     30.  Quin  serà  el  flux  d’efectiu  provinent  de  les  operacions  de  l’empresa?   a) 225,000€     b) 235,000€   c) 253,000€     d) 220.000€     33.  Quin  serà  el  flux  d’efectiu  provinent  de  les  activitats  d’inversió  de  l’empresa?   a) 3,000€   b) 8,000€   c) 13,000€     43     3. IMMOBILITZAT  MATERIAL   3.1. Immobilitzat  material   Quan  parlem  del  tema  de  immobilitzat  ens  referim  al  immobilitzat  material,  perquè  el   immaterial   a   la   hora   de   comptabilitzar   -­‐o,   les   partides   mes   habituals,   las   normes   de   valoració   son   les   mateixes   que   per   l’immobilitzat   material.   Però   hi   ha   coses   a   comptabilitzar  mes  complicades,  com  el  fons  de  comerç.   L’immobilitzat   constitueix   la   infraestructura   necessària   per   al   funcionament   de   l’empresa.  Per  tant,  s’espera  que  el  període  de  realització  de  les  partides  que  formen   part  de  l’immobilitzat  sigui  superior  a  un  any.  Es  per  aquest  motiu  que  l’immobilitzat,   juntament   amb   les   inversions   financeres,   son   els   components   basics   de   l’actiu   no   corrent  de  l’empresa.   El  període  de  realització   superior   a   un   any   vol   dir   que   des   de   que   entra   en   la   empresa   fins  que  es  torna  a  transforma  en  diners  es  superior  a  1  any.   L’immobilitzat   material   Inclou   aquells   actius   no   corrents   de   caràcter   tangible   +l’immobilitzat  financer.     L’immobilitzat   material.   Les   partides   d’aquest   apartat   representen   la   infraestructura  necessària  per  al  funcionament  de  l’empresa.  La  seva  característica  es   que  son  tangibles.  Els  comptes  representatius  de  l’immobilitzat  material  es  troben  en   el  subgrup  21  del  PGC.     Inversions   immobiliàries   (immobilitzat   financer).  Les  inversions  immobiliàries   son  tangibles  però  l’empresa  les  posseeix  per  obtenir  rendes,  plusvàlues  o  ambdues,  i   no   per   a   usar-­‐les   en   la   producció   o   subministrament   de   bens   o   serveis,   o   be   per   a   finalitats   administratives.   Tampoc   les   te   per   a   vendre-­‐les   en   el   curs   ordinari   de   les   operacions.  Els  comptes  representatius  de  les    inversions  immobiliàries  es  troben  en  el   subgrup  22  del  PGC.   Actius  que  es  classifiquen  en  aquesta  categoria:   • • • • • • Terrenys  i  construccions   Instal·∙lacions  tècniques   Maquinària   Utillatge   Mobiliari   Immobilitzat  en  curs  ...   A  l’actiu  corrent  hi  trobem  l’apartat:  “Actiu  no  corrent  mantingut  per  a  la  venda”.  En   aquest   apartat,   entre   altres   partides,   l’empresa   hi   farà   constar   l’immobilitzat   mantingut  per  la  venda.  Es  a  dir,  aquell  immobilitzat  que  l’empresa  espera  recuperar   fonamentalment  a  traves  de  la  venda  i  no  per  l’ús  continuat.   Es  reconeixerà  un  actiu  no  corrent  mantingut  per  a  la  venda  sempre  que  es  compleixin   les  condicions  següents:     44      L’actiu,   en   les   condicions   actuals,   ha   d’estar   disponible   per   a   ser   venuts   immediatament.    La  venda  ha  de  ser  altament  probable.   Altres  aspectes  a  destacar  relacionats  amb  la  disposició  de  les  partides  d’immobilitzat   en  el  balanç  de  la  companyia  son  els  següents:    Les  despeses  de  constitució  i  de  primer  establiment,  tot  i  que  moltes  vegades   contribueixen   a   generar   ingressos   en   el   futur,   no   s’activen.   S’imputen   al   compte  de  pèrdues  i  guanys.    Cadascuna   de   les   partides   de   l’immobilitzat   apareixerà   representada   en   el   balanç,  amb  l’amortització  i  les  correccions  de  valor  que  se  li  han  imputat.   3.2. VALORACIÓ  DE  L’IMMOBILITZAT   Es   valorarà   l’alta   per   el   preu   d’adquisició   o   el   cost   de   producció,   parlarem   de   preu   d’adquisició  si  l’empresa  adquireix  aquest  immobilitzat  a  tercers  i  parlarem  de  cost  de   producció  si  es  l’empresa  la  que  produeix    aquest  immobilitzat.   El   preu   d’adquisició   estarà   format   per   l’import   facturat   pel   proveïdor   mes   totes   les   despeses  necessàries  per  tal  que  l’immobilitzat  estigui  en  condicions  de  funcionar.   El  cost  de  producció  s’obtindrà  afegint  al  preu  d’adquisició  de  les  matèries  primeres  i   altres   materials   combustibles   els   altres   costos   directament   imputables   a   aquests   bens,   mes  la  part  proporcional  dels  costos  indirectes.   Per  tant,  el  cost  històric  inclourà:  el  cost  facturar  mes  totes  les  despeses     § Cost   de   factura   /Cost   /Preu   d’adquisició   è   Formarà   part   del   preu   d’adquisició,   l’import   facturar   per   el   proveïdor   més   totes   les   despeses   necessàries   perquè   aquell  immobilitzat  entri  o  acabi  en  el  magatzem  .   Si   jo   tinc   previst   que   al   final   de   la   vida   útil   de   aquest   be,   tindre   un   cost   de   desmantellament;   aquest   cost   de   desmantellament   el   consideraré   com   a   més   valor   de   l’immobilitzat  però  per  el  valor  actual  net  de  aquest  cost  de  desmantellament.     § Despeses   addicionals   fins   a   la   “posada   en   funcionament”   de   l’actiu   (transports,   assegurances,  aranzels,  instal·∙lació,  ...)   §  Cost   previst   de   desmantellament   de   l’immobilitzat   (els   considerarem   com   a   mes  valor  de  l’immobilitzat  però  els  costos  de  desmantellament  els  valorarem   per  el  seu  valor  actual  net  (VAN)).   • • Impostos:   Augmentaran   el   valor   de   l’immobilitzat   aquells   que   no   es   puguin   recuperar   d’hisenda.   Per   exemple   l’IVA   es   pot   recuperar,   per   tant,  no  augmentaran  el  valor.   Despeses   financeres:     Relacionades   amb   l’adquisició.   Es   poden   comptabilitzar   com   a   mes   valor,   per   tant,   l’elecció   dependrà   de   l’empresa.  Nomes  es  podran  considerar  si  :   • Triga  mes  d’un  any  en  estar  en  funcionament     45     • Nomes   es   podran   considerar   aquelles   despeses   que   s’han   produït   fins   que   els   bens   han   estat   posats   en   marxa   o   en   funcionament.   Dit   això;   no   es   el   mateix   que   dir   aquelles   despeses   que   s’hagin   pagat,   perquè   es   poden   produir   uns   interessos  que  no  s’hagin  pagat  encara  però  que  si  s’hagi  produït   l’obligació  de  pagar-­‐les.   Nota   Les   despeses   addicionals   i   el   cost   previst   de   desmantellament   es   comptabilitzaran   directament  com  més  valor  de  l’actiu   Quadre  resum   Preu  d’adquisició   Cost  de  producció   Import  facturat  pel  proveïdor  menys  els   descomptes  del  preu.   Preu  d’adquisició  de  les  matèries  primeres.   Despeses  addicionals  que  es  produeixin  fins   que  el  be  estigui  en  condicions  de  funcionar.   Els  costos  indirectes   Els  impostos  que  no  siguin  recuperables   d’Hisenda.   La  part  proporcional  dels  costos  indirectes   El  valor  actual  dels  costos  de   desmantellament.   Els  impostos  que  no  siguin  recuperables   d’Hisenda.   Les  despeses  financeres  que  s’hagin  produït   fins  que  el  be  estigui  en  condicions  de   funcionar,  sempre  que  l’immobilitzat   necessiti  un  període  de  temps  superior  a  un   any  per  a  estar  en  condicions  de  funcionar.   Les  despeses  financeres  que  s’hagin  produït   fins  que  el  bé  estigui  en  condicions  de   funcionar,  sempre  que  l’immobilitzat   necessiti  un  període  de  temps  superior  a  un   any  per  estar  en  condicions  de  funcionar.     Exercici  pràctic  del  llibre   Una   empresa   va   comprar   el   dia   1   de   Gener   de   l’any   2009   una   maquina   per   valor   de   20.000u.m   L’IVA   de   l’operació   es   del   18%.   Com   que   l’empresa   no   disposava   de   liquiditat   suficient   per   comprar   la   maquinaria,   el   mateix   dia   que   la   va   comprar   va   demanar   un   préstec   per   valor   de   20.000u.m.   El   tipus  d’interès  relacionat   amb   el   préstec   va   ser   del   4%   anual.  L’interès  es  pagava   per   anys   vençuts.   Les   depeses   d’instal·∙lacions   de   la   maquinaria   van   ser   de   850   u.m.   Aquests   impostos  no  son  fiscalment  recuperables.   L’empresa  tenia  previst  que  al  final  de  la  vida  útil  de  la  maquina  hi  haurien  unes  despeses  de   desmantellament   de   1.550u.m.   El   tipus   d’interès   d’actualització   dels   valors   monetaris   era   del   3%.     La  vida   útil  de  la  maquinaria  es  de  5  anys.  La  maquinaria  estarà  en  condicions  de  funcionar  l’1   de   gener   de   2011.   Es   pretén   determinar   el   preu   d’adquisició   i   comptabilitzar   l’alta   de   la   maquinaria  suposant  que  l’empresa  ha  pagat  totes  les  operacions  al  comptat.   En   aquest   quadre   resumim   si   les   despeses   que   es   produeixen   fins   que   l’immobilitzat   esta   en   condicions  de  funcionar,  per  veure  si  son  part  del  preu  d’adquisició  o  del  cost  de  producció:         46     Components   Si   No   Comentaris   Factura  del  proveïdor   X   IVA     Préstec     X     Interessos  anuals   X   IVA   Meritat  fins  que  l’immobilitzat   esta  en  condicions  de  funcionar   Despeses  d’instal·∙lació   X       Impostos  que  son  fiscalment  recuperables   X       Despeses  de  desmantellament     X     Valor  actual   Per  tant  el  preu  d’adquisició:   Factura  proveïdor     Préstec         Interessos  anuals  (2  anys)   Despeses  d’instal·∙lació     Impostos  que  son    fiscalment  recuperables   Despeses  de  desmantellem.   Preu  d’adquisició     20.000     1.600   850   150   1.337,04   23.937,04     Per   calcular   els   interessos   que   formen   part   del   preu   d’adquisició   l’empresa   ha   fet   els   càlculs   següents:       20.000  x  0,04  =800  u.m  anuals   L’immobilitzat   tarda   dos   anys   a   estar   en   condicions   de   funcionar.   Per   tant,   l’import   que   s’imputarà  com  a  valor  de  l’immobilitzat  serà  el  següent:           800  x  2  =1.600  u.m.   Per  calcular  les  despeses  de  desmantellament  que  formaran  part  de  l’immobilitzat,  l’empresa   ha  realitzat  el  càlcul  següent:           1.550  x  (1,03)-­‐5  =  1.337,04  u.m.   L’empresa  realitzarà  la  comptabilització  de  l’alta  de  l’immobilitzat  de  la  manera  següent:   Ø Cada  cop  que  hi  ha  hagut  una  despesa  realitzarà  l’assentament  següent:   a    Immobilitzat  en  curs   H.P.  IVA  suportat     Caixa  i  bancs   Ø  Quan   la   maquinaria   estigui   en   condicions   de   funcionar,   l’empresa   realitzarà   l’assentament  següent:    23.937,04                  Maquinaria   a   Immobilitzat  en  curs                  23.937,04                             47     3.2.1.
IMMOBILITZAT  MATERIAL:  ALTA   A)  En  el  cas  que  l’empresa  adquireixi  el  bé  immobilitzat   Cost  de  la  factura   § a   Caixa  i  Bancs  (5)   Immobilitzat  (2)   H.P.  IVA  suportat  (4)   Costos  de  desmantellament  =  VF     §     VAN  immobilitzat  (2)     VAN=VF(1+i)-­‐n     a   Provisió  de  desmantellament(1)   (compte  de  passiu)   El  cost  d’adquisició  també  pot  incloure  interessos  en  les  següents  condicions:   •  El  finançament  s’ha  demanat  específicament  per  l’actiu   •  Només  s’inclouran  interessos  des  del  moment  de  la  concessió  del  finançament   fins   que   l’actiu   comença   a   funcionar.   El   període   que   tarda   en   estar   en   condicions  de  funcionar  és  més  gran  d’un  any.   § Despeses  financeres     Immobilitzat  (2)       a   Interessos  pendents  de  pagaments  (5)     B)   En   el   cas   de   que   l’empresa   produeixi   el   immobilitzat   material   internament,   s’hauran  de  seguir  els  següents  passos:     1. Registrar  les  despeses  de  produir  l’immobilitzat         a                      Matèries  primeres  (6)   CD        Personal  (MOD)  (6)   CI            Amortitzacions  (6)   Caixa  i  bancs   o  Proveïdors  (4)     2. Activem  les  despeses  (final  del  cicle)     Immobilitzat  (2)     (compte  d’ingrés)       a   Treballs  realitzats  per  l’immobilitzat  (7)     3. Al  finalitzar  l’actiu...     Immobilitzat  (2)       a   Immobilitzat  en  curs  (7)       48     3.2.2.
VENDA  D’UN  IMMOBILITZAT  MATERIAL   Quan  l’empresa  ven  l’immobilitzat  material,  cal  donar-­‐lo  de  baixa:       Venta  amb  benefici   §       a   Amortització  acumulada     Caixa  i  Bancs   Actiu   Benefici   material   procedent   d’immobilitzat     Venta  amb  pèrdua   §     a   Amortització  acumulada   Bancs   Pèrdua  procedent  d’immobilitzat     3.2.3.
  Actiu   EXERCICIS  D’EXEMPLE  D’ALTA  D’IMMOBILITZAT   1.-­‐    Maquinaria:  25.000  u.m.   IVA:  21%.   Despeses  de  posada  en  funcionament:  400  u.m.   Costos   de   desmantellament:   800   u.m.   Se   suposa  que   la   vida   útil   de   la   màquina   és   de   5  anys.  El  tipus  d’interès  vigent  en  el  mercat  és  del  3%.   ES  DEMANA:  Comptabilitzar  l’alta  de  la  maquinaria.   NOTA:   Tenir   en   compte   que   l’operació   és   a   crèdit   i   que   l’IVA   tan   sols   afecta   a   la   factura  de  la  maquinaria.   VAN  =  VF*(1+i)-­‐n               Import  fra   à          25.000  €       Despeses     à            400  €                Costos  desmantellament  à                      690          €   Rtat  è  26.090  €   VAN  =  800*(1,03)-­‐5  =  690  €   No  van  els  costos  de  la   factura,  van  els  costos   de  desmantellament.     26.090   Maquinaria  (2)   5.250  (25.000  ·∙  21%)   H.P.  IVA  suportat  (4)       a   Proveïdors  d’Immob  (2,5)   30.650  (25.000+5.250+400)   Provisió   despeses   de     desmantellament  (1)   690             49     2.-­‐  Maquinaria  10.000  u.m.   IVA  21%   Les  despeses  de  posada  en  funcionament:  200  u.m.   La  màquina  es  va  comprar  l’1  de  gener  de  l’any  1.  Està  en  condicions  de  funcionar  l’1   d’abril  de  l’any  2.  La  intenció  de  l’empresa  és  activar  les  despeses  financeres.   La  vida  útil  de  la  maquinaria  és  de  5  anys.   El  sistema  d’amortització  que  utilitza  l’empresa  és  el  lineal.   ES  DEMANA:     a) Comptabilitzar  l’alta  de  la  maquinaria.   NOTA:  L’import  del  préstec  és  per  10.000  u.m.  El  tipus  d’interès  és  del  2%  anual  que   es  paga  al  final  de  període.  L’IVA  tan  sols  afecta  a  la  factura  de  la  maquinaria.   “Es  compra  1/1/1  y  esta  en  funcionament  el  1/4/2”       Maquinaria  10.000  €     IVA  =  21%     Despeses  de  posada  en  f.  =  200  €   Es  compra  el  1/1/1  esta  en  condicions  de  funcionar  1/4/2     à  Vida  útil  =  5  anys   Tipus  d’interès    à  2%   *Comptabilitzem  els  dos  anys     Despeses  financeres        10.000  x  0,02=  200  anuals   Import  de  la  factura  10.000     Despeses  d’activació  200   (200  euros/12  meses)  x  3  meses  =50  euros/2n  any   Total  immobilitzat=  200  +  10.000  +  200  =  10.400     21%  del  IVA  x  10.400  =2.100  €   Any  1   10.400   Immobilitzat  (2)   2.100  (10.000  ·∙  21%)   H.P.  IVA  suportat  (4)       a       Proveïdors  d’Immob  (2,5)   12.300  (10000+200+2100)   Caixa  i  Bancs  (5)   200   No  hi  ha  cap  apunt  de  despeses  financeres  perquè  aquestes  estan  activades  al  valor  de   l’immobilitzat.         50     Any  2   10.450   Maquinaria/  Immobilitzat  (2)           a   Interessos  de  deute  a  c/t  pagar  (5)   Maquinaria  en  curs  (2)   50   10.400     Es  suma  el  valor  de  la  maquinaria  i  de  les  noves  despeses  activades   perquè  sinó  la  maquinaria  nomes  es  veuria  reflexada  per  valor  de   50.       b) Comptabilitzar  la  despesa  d’amortització  a  final  de  l’any  1.   No   s’hauria   de   fer   res,   perquè   nomes   es   comença   a   amortitzar   si   el   be   esta   en   funcionament  y  com  el  primer  any  no  esta  en  funcionament,  no  es  faria  res.     3.-­‐    Material:  5.000  u.m.     Ma  d’obra  directa:  100  u.m.               Altres  despeses:  50  u.m.   La  maquinaria  ha  estat  construïda  per  la  pròpia  empresa.   ES  DEMANA:   a) Comptabilitzar-­‐ho  com  si  fos  una  despesa.   b) Posteriorment  donar-­‐la  d’alta  a  l’actiu.     5.000   Compres  (6)   100   Sous  i  salaris  (6)   50   Altres  despeses  (6)           a   Caixa  i  Bancs  (5)   5.150     5.150   Maquinaria  (2)           a   Treballs   realitzats   per   l’immobilitzat   5.150   (7)                     51     !  Recordar!   Grups  del  pla  general  comptable             1.
2.
3.
4.
Fons  propis   Immobilitzat   Existències   Deutors  /creditors   5.
6.
7.
8.
9.
Comptes  financers   Despeses  financeres   Ingressos      NO   ELS  FEM         Balanç   DEBE   HAVER   Increment  actiu   Decrement  d’actiu   Increment  despeses     Decrement  de  passiu   Increment  de  passiu   Increment  d’ingressos       3.2.4.
o o o o EXEMPLE  PRACTIC  PRODUCCIÓ  PRÒPIA  DE  L’IMMOBILITZAT  MATERIAL   Material:  300€   Mano  de  obra  directa:  600€   Posada  en  condicions    :  300€  (extern).  IVA  21%.   Cost  de  desmantellament:  800€   En  el  caso  que  l’  immobilitzat  material  estigui  produït  per  la  pròpia  empresa  s’han  de   seguir  els  següents  passos:     1)  Comptabilitzar-­‐ho  tot  com  si  fos  una  despesa.     2)   Posteriorment   activar-­‐lo   (donar   d’alta   a   l’actiu)   per   compensació,   es   a   dir,   posar   un   ingrés   amb   el   mateix   valor   que   la   despesa   per   a   que   el   compte   de   pèrdues  i  guanys  no  es  vegi  afectat.     300   600   300   126   Compra  (6)   Salaris  (6)   Posada  en  condicions  (6)     HP  IVA  suportat  (4)   a   Bancs  (5)     1.326   800   Maquinaria  (2)   a   Provisió  per  desmantellament  (1)   800     1.200   Maquinaria  (2)   a   Treballs    per  l’immobilitzat  material*(7)   *  Treballs  per  l’  IM:  és  una  partida  d’ingrés  per  compensar  la  despesa   1.200   Si   quan   finalitza   el   cicle   comptable,   l’actiu   no   està   finalitzat,   s’haurà   d’utilitzar   “maquinaria  en  curs”.     52     31/12       Maquinaria  en  curs  (2)   a   Treballs  realitzats  per  l’immobilitzat  material  (7)     Un   cop   finalitzada   la   construcció   de   l’immobilitzat,   el   compte   de   maquinària   en   curs   serà  reclassificada  com  a  maquinària.     Maquinaria   a   Maquinaria  en  curs     3.3. PERMUTES   Quan   parlem   de   permutes   es   que   parlem   del   intercanvi   de   un   be   per   un   altre   be   (permuta  total)  o,  un  be  per  un  altre  be  +  efectiu  (permuta  parcial)   La  permuta  comercial  lo  que  fa  es  que  si  intercanvien  bens  de  naturalesa  diferent   La  permuta  no  comercial  s’intercanvien  bens  de  la  mateixa  naturalesa.   Exemples:   • • Permuta  comercial  à  Edifici  per  un  terreny   Permuta  no  comercial  à  Canvi  d’un  cotxe  per  un  altre  cotxe   La  permuta  es  un  intercanvi  de  bens  que  pot  ser  total  o  parcial.     -­‐  Permuta  total:  no  hi  ha  tresoreria.     -­‐  Permuta  parcial:  intervé  un  actiu  i  tresoreria.     Abans  de  comptabilitzar  la  permuta  hem  de  decidir  si  és:     - Comercial:  s’  intercanvien  bens  de  diferent  naturalesa.     No  comercial:  s’  intercanvien  bens  de  la  mateixa  naturalesa.     Passos  a  seguir  a  l’hora  de  comptabilitzar  una  permuta:     1) Donar  de  baixa  l’actiu  lliurat.     2) Donar  d’alta  l’actiu  rebut.       Com  es  valoren  les  permutes  comercials?   La   norma   en   principi   diu   que   jo   valoraré   la   permuta   del   be   adquirit   per   el   valor   raonable  del  be  lliurat  més  una  contraprestació  monetària  obtinguda.   Però  si  tenim  evidencia  del  valor  raonable  del  be  obtingut,  aquest  valor  es  límit.   Suposem   que   estem   en   una   permuta   comercial   i   estem   canviant   un   edifici   per   un   terreny.     • L’edifici  te  un  valor  raonable  de  10.000  +  500  d’efectiu     53     • Si   jo   no   conec   el   valor   raonable   del   terreny,   el   donaré   d’alta   per   un   valor   de   10.500.   Si   tenim   el   valor   raonable   del   be   adquirit,   aquest   es   el   que   mana   a   l’hora   de   donar   d’alta   el   nou   immobilitzat,   si   no   el   tenim   el   valor   raonable   posarem  el  valor  posarem  el  preu  de  l’intercanvi  del  be.   Valor  raonable  à  Valor  de  mercat     Com  valorem  les  permutes  no  comercials?   Aquestes   es   valoraran   per   el   valor   comptable   del   be   lliurat   més   la   contraprestació   dinerària  que  estem  donant,  sempre  amb  el  límit  del  valor  raonable  del  be  obtingut.   Valor   comptable   del   be   lliurat   àEl   valor   que   tens   als   llibres,   valor   de   l’actiu   –   amortització     • • Ordinador  A    te  un  valor  comptable  de  800   Ordinador  B  te  un  VR  –  1000   El  valor  del  ordinador  vell  el  donaré  d’alta  per  800  que  es  el  que  m’ha  costat.   3.3.1.
EXEMPLES  PRACTICS  DE  PERMUTES   Exemple:   Una   empresa   té   un   actiu   no   corrent   que   va   estar   adquirit   per   1.000€   i   amortitzat   en   el   moment   de   la   permuta   en   un   50%.   L’empresa   decideix   canviar   aquest   actiu  per  un  altre  actiu  valorat  en  10.000  u.m.       ES  DEMANA:   Comptabilitzar  una  permuta  en  els  següents  casos:       a) b) c) d) Permuta  comercial.   Permuta  no  comercial.   Permuta  comercial  parcial  (lliurem  2000€  a  més  a  més  de  l’actiu).   Permuta  no  comercial  parcial  (lliurem  2000€  a  més  a  més  de  l’actiu).   a) Permuta  comercial   500   Amortització  ac.  (28)     a   Act.  lliurat   1.000   10.000   Actiu  rebut*   Benefici  procedent  IM   9.500   *   En   una   permuta   comercial   es   actius   rebuts   estan   valorats   a   preu   de   mercat   de   l’actiu  lliurat,  en  el  seu  defecte  a  valor  de  mercat  (taxació)  de  l’actiu  rebut.     b) Permuta  no  comercial   En  una  permuta  no  comercial  NO  hi  poden  aparèixer  ni  beneficis  ni  pèrdues  ja  que  el   valor  d’allò  que  es  lliura  es  igual  al  valor  del  que  es  rep.     500   Amortització  acumulada   Actiu  lliurat   1.000   a   500   Actiu  rebut*   *   En   aquest   cas   l’actiu   rebut   i   lliurat   han   d’esser   de   la   mateixa   naturalesa.   Ex:   dos   edificis,  dues  màquines...     54     c) Permuta  comercial  parcial  (lliurem  2000€  a  més  a  més  de  l’actiu)   500   10.000   Amortització  acumulada   Actiu  rebut    (valor  mercat)   Actiu  lliurat   a   Bancs   Benefici  procedent  IM   1.000   2.000   7.500     d) Permuta  no  comercial  parcial     500   2.500   Amortització  ac.   Actiu  rebut   a   Actiu  lliurat   Bancs   1.000   2.000     3.3.2.
EXERCICIS  PRACTICS  A  CLASE   6.-­‐  Una  empresa  té  una  maquinaria  que  va  estar  adquirida  per  3.500  u.m.  i  que  està   amortitzat  en  un  35%.  L’empresa  decideix  canviar  aquest  bé  per  un  ordinador.   ES  DEMANA:   a) Determinar  de  quin  tipus  de  permuta  estem  parlant.   Permuta  comercial;  perquè  s’intercanvien  dos  bens  de  naturalesa  diferent.   b) Comptabilitat   les   transaccions   relacionades   amb   aquesta   operació   tenint   en  compte  que  el  valor  raonable  de  la  maquinaria  és  de  2.300  u.m.   2.000   1.225   Ordinadors  (2)   Amort.  Acumulada         a       Maquinaria  (2)   Bº  (7)   3.500   25     c) Que   el   valor   raonable   de   la   maquinaria   és   de   2.275   u.m.   tot   i   que   es   té   evidència  de  que  el  valor  raonable  de  l’ordinador  és  2.000  u.m.   2.000   1.225   275   Ordinadors  (2)   Amort.  Acumulada     Pº  (6)           Maquinaria  (2)   3.500   a     d) Suposeu  que  el  valor  raonable  de  la  maquinaria  és  de  2.275  i  hem  lliura  a   més  a  més  300  u.m.  en  efectiu.     2.575   1.225   Ordinadors  (2)   Amort.  Acumulada         a       Maquinaria  (2)   Bancs     3.500   300   7.-­‐  Amb  les  mateixes  dades  que  a  l’exercici  6,  però  tenint  en  compte  que  es  tracta  de   la  permuta  de  dues  maquinaries.     ES  DEMANA:     55     a) Determinar  de  quin  tipus  de  permuta  estem  parlant.   Permuta  no  comercial;  perquè  tenen  una  naturalesa  igual.   b) Que  el  valor  raonable  de  la  maquinaria  cedida  és  de  2.275  u.m.  tot  i  que   és   té   evidència   de   que   el   valor   raonable   de   la   màquina   obtinguda   és   de   2.000  u.m.     2.000   1.225   275   Ordinadors  (2)   Amort.  Acumulada     Pèrdua  (6)           Maquinaria  antiga  (2)   3.500   a   3.4. VENDA  D’UN  IMMOBILITZAT  MATERIAL   Quan  l’empresa  ven  l’immobilitzat  material,  cal  donar-­‐lo  de  baixa:                   3.4.1.
EXEMPLES  D’EXERCICIS  FETS  A  CLASE   4.-­‐  Maquinaria  10.000  u.m.   IVA  21%  (tan  sols  afecta  a  la  maquinaria)   Les  despeses  de  posada  en  funcionament:  200  u.m.   La  vida  útil  de  la  maquinaria  és  de  5  anys.   El  sistema  d’amortització  que  utilitza  l’empresa  és  el  lineal.   Un  cop  han  passat  tres  anys  naturals  l’empresa  es  ven  la  maquinaria  per  un  import   de  500  u.m.     ES  DEMANA:     a) Comptabilitzar  la  venda  de  la  maquinaria.     Venda  de  maquinaria   500   6120   3580   Caixa  i  B  (5)   Amort.  acumulada  (2)   Pº  (6)           Maquinaria  (2)   10200   a       56     10.000   +   200   =   10.200 !".!"" !   4.080    𝑥  3 = 6.120     s   5.-­‐    Venda  d’una  maquinaria  per  valor  de  1.500  u.m.  En  el  moment  de  la  venda  les   dades  comptables  corresponents  a  aquesta  maquinaria  eren  les  següents:   -­‐ -­‐ -­‐ Cost:  5.000  u.m.   Amortització   acumulada:   3.000   (Amortització   és   lineal.   La   vida   útil   és   de   5   anys).  La  maquinaria  estava  en  condicions  de  funcionar  l’1  de  gener  de  l’any   1.)     La  venda  es  realitza  el  31  de  desembre  de  l’any  4.   ES  DEMANA:   a) Comptabilitzar   les   operacions   necessàries   que   calgui   en   el   moment   de   registrar  la  venda  de  maquinaria.   PERMUTA   1.000   Despeses  d’amort  (6)       a       Amort.  Ac  (2)   1.000     1.500   4.000   3.580   Caixa  i  B  (5)   Amort.  acumulada  (2)   Pº  (6)           Maquinaria  (2)   Bº  (7)   5.000   500   a     10.000   +   200   =   4.080   10.200           !.!!! !   = 1000     3.5. Arrendaments  d’immobilitzat   Es   defineix   l’arrendament   com   qualsevol   acord,   amb   independència   del   fet   que   l’arrendador  quedi  obligat  a  prestar  serveis  en  relació  amb  l’explotació  o  manteniment   de  l’actiu  esmentat.   Hi  ha  dos  tipus  de  arrendaments:               57     3.5.1.
Lísing  operatiu:     Es  tracta  d’un  acord  mitjançant  el  qual  l’arrendador  convé  amb  l’arrendatari  en  el  dret   a  fer  servir  un  actiu  durant  un  període  de  temps  determinat,  a  canvi  de  percebre  un   import   únic   o   una   sèrie   de   pagaments   o   quotes,   sense   que   es   tracti   d’un   arrendament   de  caràcter  financer  (  no  es  transfereixen  els  riscos  i  beneficis  inherents  a  la  propietat)   L’arrendatari   comptabilitzarà   aquesta   transacció   com   a   despesa.   Per   tal   de   veure   la   comptabilització  analitzarem  l’exemple  següent:  una  empresa  lloga  una  maquinaria  a   una   altra   empresa   per   un   període   de   2   anys.   Les   quotes   es   paguen   mensualment.   L’import  de  la  quota  a  pagar  es  de  2.500  u.m.  La  comptabilització  que  farà  l’arrendatari   serà  el  següent:   2.500     3.5.2.
Arrendaments  i  canons(6)   a   Caixa  i  bancs  (5)   2.500   Lísing  financer   Transferència  dels  riscos  i  Beneficis  inherents  a  la  propietat  del  be  i  se  suposa  que  no   hi   ha   dubtes   que   s’exercirà   l’opció   de   compra   (es   traspassen   els   riscos   i   Bº   inherents   a   l’immobilitzat).   Adquirim   un   immobilitzat   a   ll/t   i   dins   de   cada   quota   hi   haurà   uns   interessos.   L’empresa   comptabilitzarà   un   arrendament   financer   quan   les   condicions   econòmiques   d’un   acord   d’arrendament   es   dedueix   que   es   transfereixen   substancialment   tots   els   riscos  i  beneficis  inherents  a  la  propietat  de  l’actiu  objecte  del  contracte.   Per   a   la   comptabilització   de   l’arrendament   financer   l’empresa   tindrà   en   compte   els   aspectes  següents:   Ø Valor  pel  qual  s’activarà  l’immobilitzat.  L’arrendatari  activarà  l’immobilitzat  pel   menor  valor  entre  el  valor  raonable  de  l’actiu  arrendat  i  el  valor  actual  a  l’inici   de   l’arrendament   dels   pagaments   mínims   acordats,   entre   els   quals   s’inclou   el   pagament   de   l’opció   de   compra   quan   no   existeix   in   dubtes   raonables   que   s’exercitarà.   També   s’inclourà   com   a   valor   de   l’immobilitzat   qualsevol   import   que  hagi  garantit,  directament  o  indirecta.  Se  n’exclouen  les  quotes  de  caràcter   contingent,  el  cost  dels  serveis  i  els  impostos  repercutibles  per  l’arrendador.   Ø Els  interessos  s’imputaran  al  compte  de  pèrdues    i  guanys  quan  es  meritin.   Ø L’immobilitzat  s’amortitzarà  en  funció  de  la  vida  útil  del  be.   Com  ho  comptabilitzem?   o -­‐Donem  d’alta  l’immobilitzat   o -­‐Hi  ha  despeses  financeres  que  s’han  de  comptabilitzar   Si   jo   dono   l’alta   un   immobilitzat,   per   quan   el   dono?   Segons   la   normativa,   el   menor   entre  el  valor  raonable  del  immobilitzat;    o  el  valor  actual  dels  fluxos  futurs.   Al  final  l’amortitzarem  en  funció  de  la  vida  útil,  no  de  la  vida  del  contracte.   En  aquest  cas  tenim  un  actiu  y  un  deute:       58     Actiu     a   Deute  per  arrendament     *Per   determinar   el   valor   de   l’actiu   cal   comparar   2   valors   i   escollir   el   menor.   (Valor   actual  de  les  quotes  (VAQ)  vs.  Valor  de  mercat)   Passos  a  seguir  en  la  comptabilització     El moment en que es signa el contracte.
- L’immobilitzat s’activa pel menor entre el valor raonable i el valor actual dels pagaments futurs inclòs el valor de l’opció de compra.
- No s’activen les despeses financeres En el moment en que es paga la quota - Es disminueix el deute a curt termini, compte (524).
- S’imputen les despeses financeres al compte de pèrdues i guanys (6623).
- Si hi ha IVA es comptabilitza l’IVA suportat.
A final de l’exercici - S’amortitza l’immobilitzat en funció de la vida útil.
A final de l’exercici - Es reclassifica el deute del llarg termini al curt termini.
Quan s’exerceix l’opció de compra - Es comptabilitza com el pagament d’una quota normal 213 Maquinaria 174 Creditors per arrendament financer l.t.
524 Creditors per arrendament financer c.t.
524 6623 472 572 Creditors per arrendament financer c.t.
Interessos de deutes amb entitats de crèdit HP IVA soportat Bancs X X X X X X X 681 Amortització I.M.
X 2813 Amortització Acumulada de maquinaria X 174 Creditors per arrendament financer l.t.
524 Creditors per arrendament financer c.t.
524 6623 472 572 Creditors per arrendament financer c.t.
Interessos de deutes amb entitats de crèdit HP IVA soportat Bancs X X X X X X   Exercici   llibre:   Una   empresa   signa   un   contracte   d’arrendament   financer   el   dia   1   de   gener   de   l’any   2009   per   a   poder   utilitzar   una   màquina.   El   valor   raonable   de   la   màquina   és   de   600.000   u.m.   L’empresa   accepta   dos   pagaments   per   valor   de   300.000   u.m.   L’opció   de   compra   és   de   70.556   u.m.   (no   inclosa   en   els   pagaments   anteriors).   Les   quotes   es   paguen   a   final   d’any.   D’acord   amb   el   contracte,   l’empresa   realitzarà   l’opció  de  compra  el  dia  31/12/2011.  La  vida  útil  del  bé  és  de  5  anys.  Al  final  de  la   vida  útil  del  bé,  aquest  no  tindrà  valor  residual.  El  tipus  d’interès  és  del  7%.   El  contracte  subscrit  inclou  el  quadre  següent:   Període   2009   2009   2010   2011     Data   01/01/09   31/12/09   31/12/10   31/12/11     Pagaments     300.000   300.000   70.556   670.556   Interessos     42.000   23.940   4.616   70.556   Amortització     258.000   276.060   65.940   600.000   Capital  pendent   600.000   342.000   65.940         Es  demana  de  fet  les  anotacions  comptables  corresponents  a  l’empresa  arrendatària.     59     L’empresa,   per   tal   de   determinar   el   valor   pel   qual   ha   d’activar   l’immobilitzat,   calcularà   el   valor   actual   dels   pagaments   futurs.   Prendrà   el   menor   entre   el   valor   actual   dels   pagaments  futurs  inclosa  l’opció  de  compra  i  el  valor  raonable  de  l’immobilitzat.   El  valor  actual  dels  pagaments  futurs  inclòs  a  l’opció  de  compra  serà  el  següent.   VAN  =  300.000·∙(1+0,07)-­‐1  +  300.000·∙(1+0,07)-­‐2  +  300.000·∙(1+0,07)-­‐3  =  600.000   El   valor   actual   i   el   valor   raonable   coincideixen.   Per   tant,   el   valor   pel   qual   l’empresa   actualitzarà  l’immobilitzat  serà  600.000  u.m.   La  comptabilització  de  l’arrendament  financer  serà  la  següent:       60       3.5.3.
Exercicis  a  classe  de  lísing  financer   15.-­‐   La   societat   LEASING   S.A.,   va   subscriure   un   contracte   de   lísing,   amb   la   finalitat   d’adquirir  un  cotxe.  La  signatura  del  contracte  es  va  fer  l’1  de  gener  de  l’any  2011.     El  valor  raonable  del  cotxe  és  de  450.000  u.m.  L’empresa  accepta  dos  pagaments  per   valor   de   200.000   u.m.   L’opció   de   compra   és   de   90431   u.m.   (no   inclosa   en   els   pagament   anteriors).   La   vida   útil   del   bé   és   de   5   anys,   sense   valor   residual.   El   sistema   d’amortització   que   utilitza   la   companyia   és   lineal.   El   tipus   d’interès   del   mercat   és   del   5%.   El  contracte  subscrit  inclou  el  següent  quadre:   Període   Data   2011   01/01/11   2011   Pagaments   Interessos   Amortització   Capital  pendent   450.000   31/12/11     200.000     22.500     177.500   2012   31/12/12   200.000   13.625   186.375   86.125   2013   31/12/13   90.431   4.306   86.125   0   490.431   40.431   450.000     ES  DEMANA:     272.500     Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  al  lísing  durant  el  primer  any.   𝑉𝐴𝑁 = 200.000(1 + 𝑖)!!   Alta  comptable  d’immobilitzat:   450.000   Maquinaria  (2)       a   Creditors  per  arrendament  financer  a  llarg  termini  (1)   272.500   Creditors  per  arrendament  financers  a  curt  termini   (5)   177.500   Quines   quotes   pagaré   jo   a   curt   termini?   La   columna   de   la   amortització     en   el   primer   any,  perquè  al  ser  una  operació  financera  jo  el  que  pago  es  el  principal.     61       Comptabilitzem  el  pagament  de  la  quota  (31/12/2011)  :   177.500   Creditors  per  arrendament  financers  a  curt  termini  (5)   22.500   a   Despesa  financera  (6)       Caixa  i  Bancs  (5)   200.000     Comptabilitzem  la  amortització:   450.000 = 90.000   5∗ *entre  5,  perquè  es  la  vida  útil  de  l’immobilitzat  i  no  per  els  anys  de  contracte.   90.000   Despeses  d’amortització       a       Amortització  acumulada   90.000     Reclassificació  del  deute:   Creditors  per  arrendament  financer  a   186.375   llarg  termini  (1)     a     Creditors  per  arrendament   financers  a  curt  termini  (5)   186.375         Comptabilització  del  pagament  de  les  quotes  (31/12/2012)   186.375   Creditors  per  arrendament  financers  a  curt  termini  (5)   13.625     Despesa  financera  (6)   a       Caixa  i  Bancs  (5)   200.000   Comptabilització  amortització:   90.000   Despeses  d’amortització       a       Amortització  acumulada   90.000     Reclassificació  del  deute:   86.125   Creditors  per  arrendament  financer  a   llarg  termini  (1)       a   Creditors  per  arrendament  financers   a  curt  termini  (5)   86.125         Comptabilització  del  pagament  de  les  quotes  (31/12/2013)         62       16.-­‐   La   societat   LEASING   S.A.,   va   subscriure   un   contracte   de   lísing,   amb   la   finalitat   d’adquirir  un  cotxe.  La  signatura  del  contracte  es  va  fer  l’1  d’octubre  de  l’any  2011.     El  valor  raonable  del  cotxe  és  de  450.000  u.m.  L’empresa  accepta  dos  pagaments  per   valor   de   200.000   u.m.   L’opció   de   compra   és   de   90431   u.m.   (no   inclosa   en   els   pagament   anteriors).   La   vida   útil   del   bé   és   de   5   anys,   sense   valor   residual.   El   sistema   d’amortització   que   utilitza   la   companyia   és   lineal.   El   tipus   d’interès   del   mercat   és   del   5%.   El  contracte  subscrit  inclou  el  següent  quadre:   Període   Data   Pagaments   Interessos   Amortització   Capital  pendent   2011   01/10/2011   2011   01/10/2012     200,000     22,500     177,500   2012   01/10/2013   200,000   13,625   186,375   2013   01/10/2014   90,431   4,306   86,125   490,431   40,431   450,000       450,000   272,500   86,125   ES  DEMANA:  Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  al  lísing.       Alta  comptable  d’immobilitzat:   450.000   Maquinaria  (2)       Creditors  per  arrendament  financer  a  llarg  termini  (1)   a   272.500   Creditors   per   arrendament   financers   a   curt   termini   177.500   (5)     1.  Comptabilitzem  L’ANY    (31/12/2011)  :   22.500   Despeses  d’amortització  (6)       a       Amortització  acumulada   22.500     -­‐Comptabilitzem  la  amortització:   450.000 = 90.000   5∗ *entre  5,  perquè  es  la  vida  útil  de  l’immobilitzat  i  no  per  els  anys  de  contracte.   !".!!! !"  𝑥  3 = 22.500        *S’ha  de  contabilitzar  els  3  mesos  d’amortització       -­‐Comptabilitzem  els  interessos  corresponents  a  aquests  3  mesos:   5.625   Despeses  per  interessos  (6)         a   Despeses   a   curt   termini   de   deute  (5)     5.625     63     *RECORDAR!   S’ha   generat   l’obligació   de   pagar   aquests   interessos,   així   que   encara   que  no  hi  hagi  un  moviment  real  de  diners,  s’ha  de  comptabilitzar.   22.500 𝑥  3 = 5.625  €   12   ANY  1/10/2012   Comptabilitzem  el  pagament  de  la  quota:   177.500   Creditors  per  arrendament  financers  a  curt  termini  (5)   16.875   5.625   Despesa  PER  INTERESOS  (6)   interessos  A  CURT  TERMINI  DE  DEUTES  (5)   a       Caixa  i  Bancs  (5)   200.000     !!.!"" 𝑥9 = 16.875  €              *agafem  els  interessos  restants  als  que  hem  comptabilitzat   abans;  el  que  seria  igual  que  fer  22.500-­‐5.625   !"   Reclassificació  del  deute:   186.375   Creditors  per  arrendament  financer  a   llarg  termini  (1)       a       Creditors  per  arrendament  financers   a  curt  termini  (5)   186.375     Comptabilització  amortització:  31/12/2012   90.000   Despeses  d’amortització  (6)       a       Amortització  acumulada  (2)   90.000   Han   tingut   l’immobilitzat   durant   els   12   mesos     3.406   Despesa  d’interessos  (6)       a       Interessos  de  deutes  a  c/t   3.406       Caixa  i  bancs   200.000     !".!"# !" 𝑥3 = 3.406  €     Comptabilització  amortització:  01/10/2013   186.375   Creditors  per  amort.  a  c/t  (5)   10.219   Despesa  per  interessos  (6)   3.406   Interessos  de  deutes  a  c/t  (5)       a     !".!"# !" 𝑥9 = 10.219     Reclassificació  del  deute     64     86.125   Creditors  arrendaments  a  ll/t  (1)       a       Creditors  per  arrendaments  c/t   86.125     31/12/2013   90.000   Despesa  amort.  (6)       a       Amort.  Acumulada   90.000     31/12/2012  Despesa  interessos   1.076   Despesa  interessos  (6)       a       Interessos  de  deutes  a  c/t     1.076     !.!"# !" 𝑥3 = 1.076     01/10/2014  Despesa  interessos   86.125   3.230   1.076   Creditors   per   arrendament   interessos  a  c/t   Despesa  financera   Interessos  deutes  a  c/t           Caixa  i  bancs   90.431   a     3.6. Exercici  ampliació  de  lísing   Període   Data   Pagaments   Interessos   Amortització   2013   01/08/13   01/08/14     400.000     45.000     355.000   2014   2015   01/08/15   400.000   27.250   372.750   2016   01/08/16   180.863   8.613   172.250   980.863   80.863   900.000       Capital   pendent   900.000   545.000   172.250       Valor  actual  net  =  900.000   Taxa  d’interès  =  0,05     1er.  Donem  d’alta  l’immobilitzat  1/08/2013   900.000   Maquinaria  (2)       a   Creditors  per  arrendament  financer  a  llarg  termini  (1)   545.000   Creditors  per  arrendament  financers  a  curt  termini  (5)   355.000     2n.  Contabilitzem  la  amortització  31/12/2013   75.000   Despeses  d’amortització  (6)       a       Amortització  acumulada  (2)   75.000     65     900.000 = 180.000   5∗ *entre  5,  perquè  es  la  vida  útil  de  l’immobilitzat  i  no  per  els  anys  de  contracte.   !"#.!!! !"  𝑥  5 = 75.000        *S’ha  de  contabilitzar  els  3  mesos  d’amortització     Comptabilitzem  els  interessos;  perquè  s’ha  produït  l’obligació  encara  que  no   es  pagui.   18.750   Despesa  interessos  (6)       a       Interessos  de  deutes  a  c/t    (5)   18.750     45.000 = 18.750   12   3r.  Comptabilitzem  pagament  quota    y  requalificació  1/08/2014   355.000   Creditors   per   arrendament   18.700   interessos  a  c/t   26.250   Despesa  financera   Interessos  deutes  a  c/t         Caixa  i  bancs   90.431   a       45.000  𝑥  7 = 26.250   12   Requalifiquem  el  deute     372.750   Creditors  arrendaments  a  ll/t  (1)       a       Creditors  per  arrendaments  c/t   372.750     4t.  Comptabilitzem  amortització    y  despeses  financeres  31/10/2014   180.000   Despeses  d’amortització  (6)       a       Amortització  acumulada  (2)   180.000       Comptabilitzem  les  despeses  financeres   11.354   Despesa  interessos  (6)       a       Interessos  de  deutes  a  c/t    (5)   11.354     !".!"# !"  𝑥  5 = 11.354       66     3.7. Immobilitzat  Intangible   Inclou  aquells  actius  no  corrents  de  caràcter  NO  tangible   Actius  que  es  classifiquen  en  aquesta  categoria:   • • • • •   3.7.1.
 Despeses  d’investigació  i  desenvolupament    Concessions  administratives    Fons  de  comerç    Drets  de  traspàs    Aplicacions  informàtiques   Valoracions  posteriors:  ampliacions  i  millores   Quan   parlem   de   millores   i   ampliacions   es   mes   valor   de   l’actiu   i   quan   parlem   de   reparacions  es  de  despeses.   Es  considera  mes  valor  de  l’actiu  que   quan  la  vida  útil  del  be  augmenta  o  augmenta  la   capacitat   productiva   del   be,   sinó   augmenta   la   considerem   com   una   despesa   de   reparació  i  manteniment.   Els  dos  últims  assentaments  quin  efecte  te  en  el  PiG?     Comptabilització  de  les  despeses     Despeses  de  reparació       H.P.  IVA  suportat   a       Bancs         Millora  realitzada  internament     Despeses  (materials,  salaris,...)         a       Bancs         Actiu  (actiu  millorat)  realitzats  (ingrés)       a       Treballs  Immob.  Material         3.7.2.
Exercicis  fets  a  classe  d’ampliacions  i  millores   8.-­‐   L’empresa   compra   1   de   gener   de   l’any   1   una   maquinaria   per   valor   de   5.000   u.m.   i   que  té  una  vida  útil  de  5  any.  El  sistema  d’amortització  que  segueix  l’empresa  és  el   lineal.    Al  final  del  tercer  any  l’empresa  fa  una  millora  en  la  maquinaria  per  valor  de   300   u.m.   que   suposa   un   increment   de   la   capacitat   productiva   i   que   incrementa   la   seva  vida  útil  4  anys  més.   ES  DEMANA:   a) Comptabilitzar   les   transaccions   relacionades   amb   l’adquisició   de   la   maquinaria.     67     300   Reparacions  i  manteniment  (6)     a         Bancs  (5)   300     b) Determinar  quina  serà  la  quota  d’amortització  a  final  de  l’any  4.   Quota  d’amortització  any  4  es  5000,  la  quota  anual  1000  en  el  moment  de  l’ampliació   el  VNC  (5000-­‐  3000  =2000  )   CALCULEM  AMORTITZACIÓ  =  2.000  +300  =2.300  amort  any  4   Vida  útil  =  2  *4  =6   2300 = 383′3   6 9.  Considereu  les  dades  de  l’exercici  8  per  en  aquest  cas  la  millora  realitzada  sobre  la   maquinaria  no  suposa  un  increment  ni  de  la  vida  útil  ni  de  la  capacitat  productiva.   ES  DEMANA:   a) Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  aquesta  transacció.   300   Reparacions  i  manteniment  (6)     a         Bancs  (5)   300     10.-­‐   Una   empresa   adquireix   1/1/1   un   cotxe   que   esta   valorat   per   25.000   u.m.   D’aquest  valor  5.000  u.m.  corresponen  al  motor.  La  vida  útil  del  cotxe  és  de  10  anys  i   la  del  motor  és  de  5  anys.  Al  final  d’aquest  5  anys  el  motor  serà  substituït.  El  sistema   d’amortització  que  segueix  l’empresa  és  el  lineal.   ES  DEMANA:   a) Comptabilitzar  el  valor  de  la  maquinaria  el  dia  1/1/1.   20.000   Element  de  transport  (2)   500   a   Element  de  motor  (2)  (motor)       Caixa  i  Bancs  (5)   20.500     b) Comptabilitzar  l’amortització  a  31/12/1.   20.000 = 2.000  𝑐𝑜𝑡𝑥𝑒   10 5.000 = 1.000     5 3.000   despesa  d’amortització  (6)       a   Amortització  acumulada  (2)cotxe   2.000   Amort.  Acumulada  (2)  motor   1.000       68     c) Comptabilitzar  l’operació  el  dia  1/1/6  data  en  que  es  substitueix  el  motor,   sabent  que  el  nou  motor  té  un  valor  de  5.500  u.m.  i  que  la  vida  útil  és  de  5   anys.  Pel  motor  antic  ens  van  pagar  1.000  u.m.   1.000   Bancs   5.000   Amortització  acumulada  (motor)   a   Elements  de  transport   5.000   Benefici  d’immobilitzat   1.000       Caixa  i  bancs   5.500     5.500   Element  de  transport  (2)     a       d) Registre  de  les  operacions  a  31/12/6.   3.100   Despesa  d’amort.  (6)         a   Amort  acum  (2)  cotxe   Amort.  Acum.  (2)  motor     2.000   1.100     !.!"" !   =  1.100   3.8. Amortització  vs  previsions   L’amortització   es   la   distribució   del   valor   del   bé   durant   el   temps   que   participa   en   el   procés  productiu.   Quan   parlo   d’amortització,   parlo   d’amortització   econòmica,   es   un   desgast   d’immobilitzat   Quan   jo   calculo   la   amortització   d’un   be,   haig   de   tenir   en   compte   la   vida   útil   del   be   (anys   que   participa   la   maquinaria),   si   el   be   te   un   valor   residual   (el   que   espero   recuperar  del  valor  del  be  quan  finalitzi  la  vida  útil).   Per  calcular  la  quota  de  amortització  ho  faré  en  funció  del  valor  amortitzable  i  definiré   el  valor  amortitzable  com  la  diferencia  del  cost  d’adquisició  menys  el  valor  residual.   Plans  d’amortització:   • • • Lineal  à  sempre  es  igual   Decreixent  à  Va  de  mes  a  menys   Creixent    à  Va  de  menys  a  mes   Recordar   que   per   la   utilització   d’una   norma   o   altra   es   indiferent,   perquè   pagues   la   mateixa   quantitat   al   llarg   dels   anys   però   en   el   decreixent   el   que   aconsegueixes   es   diferir  o  endarrerir  els  impostos.  ¿Perquè?  Recordem  aquest  esquema:   +Despesa   d'amortització   -­‐  Bº   -­‐  Impostos       69     Que  fem  amb  la  amortització?  Evitar  la  descapitalització  de  la  empresa,  es  a  dir,  el  que   fem  es  guardar  aquests  diners  per  després  poder  comprar  un  altre  actiu  quan  la  seva   vida  útil  finalitzi.   Quan   hi   ha   una   pèrdua   sistemàtica   irreversible   parlem   d’amortitzacions,   però   quan   parlem  de  pèrdua  sistemàtica  (Que  no  es  produeix  en  cap  exercici    econòmic,  nomes   quan  el  valor  comptable  >  valor  de  mercat)  i    reversible  parlem  de  un  deteriorament   Cada  any  cal  fer  un  “test  de  deteriorament”  per  comprovar  si  l’actiu  ha  perdut  valor.  Si   es  produeix  que:             Hi  ha  un  deteriorament  y  per  tant  hem  de  comptabilitzar  una  despesa  y  un  passiu.   Si   el   valor   comptable   es   mes   petit   que   el   valor   de   mercat   (valor   recuperable)   comptabilitzarem  una  despesa  perquè  si  el  vengués  al  mercat  tindria  pèrdues.   Però  si  fos  al  reves  no  faríem  res,  perquè  el  principi  comptable  ens  diu  que  no  podem   comptabilitzar  res  fins  que  no  es  faci  (similar  a  la  amortització  però  reversible)   Despesa  per  deteriorament  (6)     a     Deteriorament  per  immobilitzat  (2)     Si  aquesta  pèrdua  es  reverteix;  es  a  dir;  desapareixen  les  condicions  que  hem  van  fer   aquesta  comptabilització:   Deteriorament  per  immobilitzat  (2)     a     Reversió  del  deteriorament  (7)     3.9. Seminari  2:  resolt   Exercici  1:   Maquinaria:  35.000  u.m.   IVA:  21%.   Despeses  de  posada  en  funcionament:  400  u.m.  A  càrrec  de  l’empresa  compradora   Costos   de   desmantellament:   250   u.m.   Se   suposa   que   la   vida   útil   de   la   màquina   és   de   5  anys.  El  tipus  d’interès  vigent  en  el  mercat  és  del  3%.   La  compra  de  la  màquina  és  a  crèdit.   ES  DEMANA:     a) Comptabilitzar  l’alta  de  la  maquinaria.     70                             CONCEPTE   Maquinaria   Despeses  posada  en  funcionament   Costos  de  desmantellament                 -­‐5   Costos   de  desmantellament  =  VAN  =250*(1,03)  =     215,6521961     IVA  (35.000  *  0,21)  =   7.350             Alta   maquinaria               2   Maquinaria   35.616   4   HP  Iva  suportat   7.350       2,4   Proveïdors  d'immobilitzat   1   Provisió  per  despeses  de  desmantellament       42.966         35.000   400   216   35.616   42.750   216   42.966   b) Suposeu   que   les   despeses   de   posada   en   funcionament   són   a   càrrec   del   proveïdor.  Per  quin  valor  és  comptabilitzaria  és  comptabilitzarà  la  maquinaria.   Si  les  despeses  de  posada  en  funcionament  són  a  càrrec  del  proveïdor  la  maquinaria  es   valorarà  per  35.000  més  el  valor  actual  dels  costos  de  desmantellament  216.  Per  tant   el  valor  de  la  màquina  serà:  35.216   c) Suposeu   que   per   adquirir   aquesta   maquinaria   va   demanar   un   préstec   en   el   moment  de  la  compra  per  valor  de  5.000  u.m.  La  data  en  que  es  va  comprar  va   ser  el  dia  1/1/1.  El  tipus  d’interès  és  del  2%  i  la  màquina  està  en  condiciones  de   funcionar   el   dia   1/12/1.   El   principal   accionista   ens   diu   que   vol   activar   els   interessos.  ¿Què  és  el  que  li  direu  com  a  directors  financers  de  l’empresa.   No  es  poden  activar  els  interessos  relacionats  amb  el  préstec  ja  que  la  màquina  tarda  menys   d'un  any  en  estar  en  condicions  de  funcionar.   d) Suposeu   que   per   adquirir   aquesta   maquinaria   va   demanar   un   préstec   en   el   moment  de  la  compra  per  valor  de  5.000  u.m.  La  data  en  que  es  va  comprar  va   ser  el  dia  1/1/1.  El  tipus  d’interès  és  del  2%  i  la  màquina  està  en  condiciones  de   funcionar   el   dia   1/3/2.   El   principal   accionista   ens   diu   que   vol   activar   els   interessos.  ¿Què  és  el  que  li  direu  com  a  directors  financers  de  l’empresa?   Interessos  meritats  fins  que  la  màquina  està  en  condicions  de  funcionar.   116,6666667  è  (5.000*0,02)  + !.!!!∗!,!" !" *2   L'empresa  pot  activar  els  interessos,  però  tan  sols  aquells  que  s'han  meritat  fins  que  el   bé  està  en  condicions  de  funcionar.         71     Exercici  2   Maquinaria  5.200  u.m.  Les  despeses  de  posada  en  funcionament:  350  u.m.  A  càrrec   de  l’empresa  compradora.  La  vida  útil  de  la  maquinaria  és  de  5  anys.   El   sistema   d’amortització   que   utilitza   l’empresa   és   el   lineal.   La   màquina   està   en   condicions  de  funcionar  el  dia  1/5/1.   A  1/1/4  l’empresa  es  ven  la  maquinaria  per  un  import  de  2.500  u.m.     ES  DEMANA:     a) Comptabilitzar  la  venda  de  la  maquinaria.       Valor  comptable  de  la  màquina  en  el  moment  de  la  venda   Maquinaria   Amortització  acumulada   Valor  comptable  en  el  moment  de  la  venda             5.550   2.960   2.590             5   2   6   2   Caixa  i  bancs   Amortització  acumulada   Pèrdua  per  venda  immobilitzat   Maquinaria   2.500   2.960   90     5.550                     5.550   5.550       Exercici   4:   L’empresa  compra  1  de  gener  de  l’any  1  una  maquinaria  per  valor  de  4.350  u.m.  i  que   té   una   vida   útil   de   10   any.   El   sistema   d’amortització   que   segueix   l’empresa   és   el   lineal.    Al  final  del  quart  any  l’empresa  fa  una  millora  en  la  maquinaria  per  valor  de   1.300  u.m.  que  suposa  un  increment  de  la  capacitat  productiva  i  que  incrementa  la   seva  vida  útil  2  anys  més.   ES  DEMANA:   a) Comptabilitzar   les   transaccions   relacionades   amb   l’adquisició   de   la   maquinaria  i  les  seves  millores.   b) Determinar  quina  serà  la  quota  d’amortització  a  final  de  l’any  5.                           Valor  de  la  màquina  en  el  moment  que  fa  la   millora     Maquinaria   Amortització  acumulada     Comptabilització   de  la  millora       2   Maquinaria   5   Caixa  i  bancs             4.350     1.740     2.610       8     3.910             1.300       Amortització   a  final  de  l'any  5               Vida   restant  desprès  de  la  millora   Valor  de  la  maquinaria  un  cop  feta  la  millora     1.300     72                   6   Despesa  d'amortització   2   Amortització  acumulada     Quota   d'amortització  a  final  del  5  any           488,75           488,75       488,75   3.10. TEST  TEMA  3:  L’immobilitzat   1.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) L’immobilitzat  constitueix  la  infraestructura  necessària  per  a  que  l’empresa  funcioni.     b) Tots  els  elements  de  l’immobilitzat,  figuren  en  el  balanç  en  l’actiu  no  corrent.     c) L’immobilitzat,  juntament  amb  les  inversions  financeres,  són  els  components  bàsics  de   l’actiu  no  corrent  de  l’empresa.     d) Respecte  als  actius  no  corrents  mantinguts  per  a  la  venda  es  pot  afirmar  que  s’espera   que  el  seu  període  de  realització  sigui  inferior  a  un  any.   2.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) A  més  a  més,  de  constituir  la  infraestructura  necessària  per  a  que  l’empresa  funcioni,   l’immobilitzat  intangible  té  la  característica  de  que  no  té  aparença  física.     b) Les  despeses  relacionades  amb  la  constitució  de  l’empresa  es  comptabilitzaran  com  a   part  de  l’actiu  no  corrent.     c) La   característica   de   les   inversions   immobiliàries   és   que   l’empresa   les   posseeix   per   obtenir  rendes  o  plusvàlues.     d) La  diferència  principal  entre  l’immobilitzat  intangible  i  l’immobilitzat  material  és  que  el   primer  no  té  aparença  física  i  el  segon  és  tangible.     3.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) L’immobilitzat  material,  quan  es  doni  d’alta  s’imputarà  pel  seu  preu  d’adquisició  o  cost   de  producció.     b) L’immobilitzat   intangible,   quan   es   doni   d’alta,   s’imputarà   pel   seu   preu   d’adquisició   o   cost  de  producció.     c) Des  de  el  punt  de  vista  comptable  es  parla  de  preu  d’adquisició,  per  indicar  el  valor  pel   que  es  donarà  d’alta  un  immobilitzat  material,  quan  aquest  s’hagi  adquirit  a  tercers.     d) Des  de  el  punt  de  vista  comptable  es  parla  de  cost  de  producció,  per  indicar  el  valor   pel   que   es   donarà   d’alta   un   immobilitzat   material,   quan   aquest   immobilitzat   hagi   estat   fabricat  per  l’empresa.   4.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:     a) Formaran   part   del   preu   d’adquisició,   les   despeses   necessàries   que   s’han   produït   fins   que  l’immobilitzat  està  en  condicions  de  funcionar.     b) Formaran   part   del   preu   d’adquisició,   les   despeses   necessàries   que   s’han   produït   fins   que  s’ha  pagat  l’immobilitzat.     c) Per   norma   general,   formarà   part   del   valor   de   l’immobilitzat,   l’IVA   relacionat   amb   la   seva  adquisició.     d) Per   norma   general,   l’IVA   relacionat   amb   l’adquisició   de   l’immobilitzat,   que   sigui   recuperable  d’Hisenda,  no  formarà  part  del  valor  d’aquest  immobilitzat.       73     5.-­‐  Suposeu  que  Una  empresa  va  comprar  una  màquina  el  dia  1  de  gener  de  l’any  2009  per   valor  de  20.000  u.m.  L’IVA  de  l’operació  era  del  21%.   Com   l’empresa   no   disposava   de   liquidesa   suficient   per   a   comprar   la   maquinaria,   el   mateix   dia   en   que   la   va   comprar,   va   demanar   un   préstec   per   valor   de   20.000   u.m..   El   tipus   d’interès   relacionat  amb  el  préstec  va  ser  del  4%  anual.  L’interès  es  pagava  per  anys  vençuts.   Les   despeses   d’instal·∙lació   de   la   maquinaria   van   ser   de   850   u.m..   L’IVA   relacionat   amb   les   despeses  d’instal·∙lació  era  del  21%.  L’empresa  havia  de  fer  front  a  uns  impostos  per  valor  de   150  u.m..  Aquests  impostos  no  eren  fiscalment  recuperables.     L’empresa  tenia  previst  que  al  final  de  la  vida  útil  de  la  màquina  hi  haurien  unes  despeses  de   desmantellament   de   1.550   u.m.   El   tipus   d’interès   d’actualització   dels   valors   monetaris   era   del  3%.   La  vida  útil  de  la  maquinaria  és  de  5  anys.   La  maquinaria  estarà  en  condicions  de  funcionar  el  l’1  de  gener  de  l’any  2011.   a) Totes   les   despeses   financeres   relacionades   amb   el   préstec   formaran   part   del   preu   d’adquisició.   b) Tant   sols   s’activaran   les   despeses   financeres   que   s’han   meritat   fins   que   el   bé   està   en   condicions  de  funcionar.     c) En   aquest   cas   no   es   poden   activar   les   despeses   financeres   relacionades   amb   l’adquisició   del  préstec.   d) En  aquest  cas,  l’empresa  activarà  les  despeses  financeres  que  s’han  meritat  fins  que  el   bé  ha  estat  en  condicions  de  funcionar.     6.-­‐  Suposeu  que  una  empresa  va  comprar  el  dia  1  de  gener  de  l’any  2009,  una  màquina  per   valor  de  20.000  u.m.  L’IVA  de  l’operació  era  del  21%.   Com   l’empresa   no   disposava   de   liquidesa   suficient   per   a   comprar   la   maquinaria,   el   mateix   dia   en   que   la   va   comprar,   va   demanar   un   préstec   per   valor   de   20.000   u.m..   El   tipus   d’interès   relacionat  amb  el  préstec  va  ser  del  4%  anual.  L’interès  es  pagava  per  anys  vençuts.   Les   despeses   d’instal·∙lació   de   la   maquinaria   van   ser   de   850   u.m..   L’IVA   relacionat   amb   les   despeses  d’instal·∙lació  era  del  21%.  L’empresa  havia  de  fer  front  a  uns  impostos  per  valor  de   150  u.m..  Aquests  impostos  no  eren  fiscalment  recuperables.     L’empresa  tenia  previst  que  al  final  de  la  vida  útil  de  la  màquina  hi  haurien  unes  despeses  de   desmantellament   de   1.550   u.m.   El   tipus   d’interès   d’actualització   dels   valors   monetaris   era   del  3%.   La  vida  útil  de  la  maquinaria  és  de  5  anys.   La  maquinaria  estarà  en  condicions  de  funcionar  el  l’1  de  gener  de  l’any  2011.   a) L’IVA  que  figura  a  la  factura  del  proveïdor  formarà  part  del  preu  d’adquisició.     b) Els   impostos   relacionats   amb   la   compra   de   l’immobilitzat   que   no   són   recuperables   d’Hisenda  no  formaran  part  del  preu  d’adquisició  de  la  màquina.     c) Les   despeses   que   s’han   produït   fins   que   el   bé   ha   estat   en   condicions   de   funcionar   formaran  part  del  preu  d’adquisició.     d) Les  despeses  de  desmantellament  s’activaran  pel  valor  que  s’espera,  tinguin  aquestes   despeses,  en  el  futur.         74     7.-­‐  Suposeu  que  una  empresa  va  comprar  el  dia  1  de  gener  de  l’any  2009,  una  màquina  per   valor  de  20.000  u.m.  L’IVA  de  l’operació  era  del  21%.   Com   l’empresa   no   disposava   de   liquidesa   suficient   per   a   comprar   la   maquinaria,   el   mateix   dia   en   que   la   va   comprar,   va   demanar   un   préstec   per   valor   de   20.000   u.m..   El   tipus   d’interès   relacionat  amb  el  préstec  va  ser  del  4%  anual.  L’interès  es  pagava  per  anys  vençuts.   Les   despeses   d’instal·∙lació   de   la   maquinaria   van   ser   de   850   u.m..   L’IVA   relacionat   amb   les   despeses  d’instal·∙lació  era  del  21%.  L’empresa  havia  de  fer  front  a  uns  impostos  per  valor  de   150  u.m..  Aquests  impostos  no  eren  fiscalment  recuperables.     L’empresa  tenia  previst  que  al  final  de  la  vida  útil  de  la  màquina  hi  haurien  unes  despeses  de   desmantellament   de   1.550   u.m.   El   tipus   d’interès   d’actualització   dels   valors   monetaris   era   del  3%.   La  vida  útil  de  la  maquinaria  és  de  5  anys.   La  maquinaria  estarà  en  condicions  de  funcionar  el  l’1  de  gener  de  l’any  2011.   a) b) c) d) El  valor  pel  que  s’activaran  les  despeses  de  desmantellament  és  de  1.550  u.m.     El  valor  pel  que  s’activaran  les  despeses  de  desmantellament  és  de  1.337,04  u.m.     El  valor  de  les  despeses  de  desmantellament  no  s’activarà.     L’empresa   pot   decidir   si   activar   la   despesa   de   desmantellament   o   bé   imputar-­‐la   al   compte  de  pèrdues  i  guanys.   8.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Els  terrenys  hauran  de  figurar  comptabilitzats  separadament  de  les  construccions.     b) Els   terrenys   s’amortitzaran   en   la   mateixa   proporció   en   que   s’amortitzen   les   construccions  que  hi  estan  implantades.     c) Els   utensilis   i   eines   incorporats   a   elements   mecànics   s’amortitzaran   en   la   mateixa   proporció  en  que  s’amortitza  l’element  mecànic  amb  el  que  estan  relacionats.     d) Els  costos  de  renovació  i  millora  es  consideraran  com  a  més  valor  de  l’actiu  sempre  que   incrementin  la  seva  vida  útil  o  incrementin  la  capacitat  productiva  de  l’immobilitzat  en  el   que  han  participat.   9-­‐   Indiqueu   quina   de   les   següents   afirmacions   és   certa   quan   l’empresa   està   construint   un   immobilitzat  per  al  seu  propi  us:   a) Cada   vegada   que   l’empresa   té   una   despesa   relacionada   amb   la   construcció   d’aquest   immobilitzat,  carrega  un  compte  del  grup  (6)  i  abona  la  contrapartida  corresponent  a   la  despesa.     b) A   final   de   l’exercici,   si   la   construcció   de   l’immobilitzat   encara   no   s’ha   finalitzat   carregarà  un  compte  del  subgrup  (23)  Immobilitzacions  materials  en  curs  per  l’import   corresponent   a   les   despeses   que   s’han   incorregut   per   a   la   construcció   de   l’immobilitzat.  La  contrapartida  serà  un  compte  del  subgrup  (73)  Treballs  realitzats  per   a  l’empresa.     c) L’immobilitzat  en  curs  no  es  començarà  a  amortitzar  fins  que  no  estigui  en  condicions   de  funcionar.     d) Quan   finalitzi   la   construcció   de   l’immobilitzat,   entre   d’altres   assentaments   comptables   carregarà   un   compte   del   grup   (21)   Immobilitzat   material   i   abonarà   un   compte   del   subgrup  (23)  Immobilitzacions  materials  en  curs.         75     10.-­‐   Una   empresa   signa   un   contracte   d’arrendament   financer   el   dia   1   de   gener   de   l’any   2009   per   poder   utilitzar   una   màquina.   El   valor   raonable   de   la   màquina   és   de   600.000   u.m.   L’empresa   accepta   dos   pagaments   per   valor   de   300.000   u.m..   L’opció   de   compra   és   de   70.556   u.m.   (no   inclosa   en   els   pagament   anteriors).   Les   quotes   es   paguen   a   final   d’any.   D’acord  amb  el  contracte,  l’empresa  realitzarà  l’opció  de  compra  el  dia  31/12/2011.  La  vida   útil  del  bé  és  de  5  anys.  Al  final  de  la  vida  útil  del  bé,  aquest  no  tindrà  valor  residual.  El  tipus   d’interès  és  del  7%.   El  contracte  subscrit  inclou  el  següent  quadre:   Pagaments   Interessos   Amortització   Capital   pendent   Període   Data   2009   01/01/09         600.000   2009   31/12/09   300.000   42.000   258.000   342.000   2010   31/12/10   300.000   23.940   276.060   65.940   2011   31/12/11   70.556   4.616   65.940         670.556   70.556   600.000       Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) El  valor  actual  dels  pagaments  futurs  inclosa  l’opció  de  compra  es  igual  a  600.000  u.m.     b) El   valor   actual   dels   pagaments   futurs   inclosa   l’opció   de   compra   es   igual   al   valor   raonable  de  la  màquina.     c) En   el   moment   en   que   es   signa   el   contracte   s’abonarà   el   compte   (174)   Creditors   per   arrendament   financer   ll.t.   per   import   de   342.000   u.m..   També   s’abonarà   el   compte   (524)  Creditors  per  arrendament  financer  a  c.t.  per  import  de  258.000  u.m.     d) En   el   moment   en   que   es   signa   el   contracte   es   carregarà   el   compte   (213)   Maquinaria   per  import  de  600.00  u.m.     11.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Quan  el  PGC  parla  sobre  les  normes  de  valoració  aplicables  a  les  permutes  diferencia   entre  permutes  comercials  i  permutes  no  comercial.     b) D’acord  amb  el  PGC,  un  immobilitzat  s’adquireix  en  permuta  quan  es  rep  a  canvi  del   lliurament   d’un   actiu   no   monetari   o   d’una   combinació   d’actius   no   monetaris   amb   actius  monetaris.     c) Quan  la  permuta  té  per  objecte  actius  de  la  mateixa  naturalesa  i  utilització,  es  tracta   d’una  permuta  no  comercial.     d) Quan  la  permuta  té  per  objecte  actius  de  la  mateixa  naturalesa  i  utilització,  es  tracta   d’una  permuta  comercial.     12.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  quan  es  tracta  de  l’adquisició  d’un   immobilitzat  adquirit  a  través  d’una  permuta  que  té  les  característiques  de  no  comercial:   a) L’immobilitzat   adquirit,   sempre   s’activarà   pel   valor   comptable   del   bé   donat   a   canvi,   més  el  valor  de  les  contrapartides  monetàries.     b) L’immobilitzat   adquirit   s’activarà   pel   valor   comptable   del   bé   donat   a   canvi,   més   les   contrapartides   monetàries   que   s’han   pagat   amb   el   límit   del   valor   raonable   del   bé   adquirit.   c) L’immobilitzat  adquirit  s’activarà  pel  seu  valor  raonable.     d) Totes  les  opcions  són  certes.       76     13.-­‐   Suposem   el   següent   exemple.   L’empresa   PERMU   S.A.   té   un   magatzem   industrial.   Les   dades  relacionades  amb  aquest  magatzem  són  les  següents:   -­‐ -­‐ -­‐ Terrenys:  3.000  u.m.   Edificis:  40.000  u.m.   Amortització  acumulada  de  l’edifici:  8.000  u.m.   Per   un   canvi   en   les   polítiques   de   l’empresa   acorda   canviar   aquest   magatzem   per   un   magatzem   que   té   una   empresa   en   el   polígon   industrial   on   l’empresa   PERMU   S.A.   té   la   fàbrica.  Les  dades  relacionades  amb  el  nou  magatzem  són  les  següents:   -­‐ -­‐ Valor  raonable  del  terreny:  5.000  u.m.   Valor  raonable  de  l’edifici:  45.000  u.m.   A  més  a  més,  l’empresa  PERMU  S.A.  li  pagarà  a  l’empresa  amb  la  que   permuta  el  magatzem,   5.000  u.m.   Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) b) c) d) Es  tracta  d’una  permuta  no  comercial.     Es  tracta  d’una  permuta  comercial.   El  valor  total  pel  que  es  donaran  d’alta  l’edifici  i  el  terreny  nou  serà  de  40.000  u.m.     El  valor  pel  que  es  donarà  d’alta  l’edifici  i  el  terrenys  serà  de  35.000  u.m.     14.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) L’IVA  inherent  a  les  quotes  que  es  paguen  en  un  contracte  d’arrendament  financer  es   considera  més  valor  de  l’immobilitzat..   b) La   suma   del   interessos   que   es   paguen   en   cadascuna   de   les   quotes,   en   un   contracte   d’arrendament  financer  es  consideraran  més  valor  de  l’immobilitzat.     c) Un  immobilitzat  que  s’ha  adquirit  en  règim  d’arrendament  financer,  s’amortitzarà  en   funció  de  la  durada  del  contracte  de  l’immobilitzat.     d) Un   immobilitzat   que   s’ha   adquirit   en   règim   d’arrendament   financer,   s’amortitzarà   en   funció  de  la  vida  útil  de  l’immobilitzat.   15.-­‐   Una   empresa   ven   una   màquina   per   valor   de   3.000   u.m..   El   cost   de   la   màquina   havia   estat  de  7.000  u.m.  i  l’empresa  havia  amortitzat  el  50%  de  la  maquinaria.  Indiqueu  quina  de   les  següents  afirmacions  és  certa:   a) b) c) d) El  resultat  d’aquesta  operació  és  un  benefici  de  3.000  u.m.     El  resultat  d’aquesta  operació  per  l’empresa  és  un  benefici  de  500  u.m.   El  resultat  d’aquesta  operació  per  l’empresa  és  una  pèrdua  de  500  u.m.     El   valor   comptable   de   la   màquina   en   el   moment   en   que   l’empresa   ha   realitzat   l’operació  és  de  3.500  u.m.   16.-­‐   Una   empresa   ven   una   màquina   per   valor   de   3.000   u.m..   El   cost   de   la   màquina   havia   estat  de  7.000  u.m.  i  l’empresa  havia  amortitzat  el  50%  de  la  maquinaria.  Indiqueu  quina  de   les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Quan   comptabilitzi   la   venda   carregarà   el   compte   (572)   Bancs   per   import   de   3.000   u.m.,   el   compte  (281)  Amortització  acumulada  de  l’immobilitzat  material  per  import  de  3.500  u.m.   i  el  compte  (671)  Pèrdues  procedents  de  l’immobilitzat  material  per  import  de  500  u.m.     b) Quan  l’empresa  comptabilitzi  la  venda  abonarà  el  compte  (213)  Maquinaria  per  import  de   7.000  u.m.       77     c) Quan   l’empresa   comptabilitzi   la   venda   de   la   màquina,   abonarà   el   compte   (213)   Maquinaria  per  3.500  u.m.  que  és  el  valor  comptable  de  la  màquina.     d) Quan  l’empresa  comptabilitzi  la  venda  de  la  màquina  reconeixerà  una  pèrdua  per  valor  de   500  u.m.     17.-­‐   Una   empresa   compra   una   nau   industrial   per   valor   de   10.000   u.m.   El   valor   del   terreny   sobre  el  que  es  troba  la  nau  industrial  és  el  20%  de  l’import  de  la  compra.  S’han  produït  unes   millores  d’acondicionament  sobre  el  terreny  per  valor  de  1.000  u.m.  L’empresa  estima  que  la   vida  útil  de  la  nau  industrial  és  de  50  anys.  La  compra  es  realitza  a  principis  d’any.  Indiqueu   quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) b) c) d) El  valor  pel  que  s’activarà  la  nau  industrial  és  de  10.000  u.m.     El  valor  pel  que  s’activarà  la  nau  industrial  és  de  8.000  u.m.     El  valor  pel  que  s’activarà  el  terreny  serà  de  2.000  u.m.     El  valor  pel  que  s’activarà  el  terreny  serà  de  3.000  u.m.     18.-­‐   Una   empresa   compra   una   nau   industrial   per   valor   de   10.000   u.m.   El   valor   del   terreny   sobre  el  que  es  troba  la  nau  industrial  és  el  20%  de  l’import  de  la  compra.  S’han  produït  unes   millores  d’acondicionament  sobre  el  terreny  per  valor  de  1.000  u.m.  L’empresa  estima  que  la   vida  útil  de  la  nau  industrial  és  de  50  anys.  La  compra  es  realitza  a  principis  d’any.  Indiqueu   quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) La   despesa   d’amortització   de   l’exercici   corresponent   a   l’immobilitzat   que   ha   adquirit   l’empresa  serà  de  200  u.m.     b) La  despesa  d’amortització  de  l’exercici,  corresponent  a  l’immobilitzat  que  ha  adquirit   l’empresa  serà  de  160  u.m.   c) La   despesa   d’amortització   de   l’exercici   corresponent   a   l’immobilitzat   que   ha   adquirit   l’empresa  serà  de  220  u.m.     d) La  despesa  d’amortització  relacionada  amb  el  terreny  sobre  el  que  està  situada  la  nau   industrial  serà  de  60  u.m.     19.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacion  és  certa:   a) La  pèrdua  de  valor  d’un  immobilitzat  que  es  comptabilitza  en  cadascun  dels  exercici  i   que  no  es  revertirà  en  el  futur  s’anomena  amortització.     b) La  pèrdua  de  valor  d’un  immobilitzat  que  es  comptabilitza  en  cadascun  dels  exercicis  i   que  es  podrà  revertir  en  el  futur  és  l’amortització  .   c) La   pèrdua   de   valor   d’un   immobilitzat   que   es   comptabilitza   quan   les   condicions   de   mercat   així   ho   estableixen   i   que   es   pot   revertir   en   exercicis   futurs   s’anomena   amortització.     d) Una  pèrdua  de  valor  de  l’immobilitzat  que  es  produeix  en  exercicis  concrets  i  que  no  és   reversible,  s’anomena  pèrdua  extraordinària.     20.-­‐  Una  empresa  té  una  màquina.  El  cost  d’adquisició  d’aquesta  màquina  és  de  1.000  u.m.   el  seu  valor  residual  és  de  100  u.m.  La  seva  vida  útil  és  de  5  anys.  El  sistema  d’amortització   que  utilitza  l’empresa  és  el  lineal.  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) b) c) d)   El  valor  amortitzable  d’aquesta  màquina  és  de  900  u.m.     El  valor  amortitzable  d’aquesta  màquina  és  de  1.000  u.m.     El  valor  amortitzable  coincideix  amb  el  valor  comptable  de  la  màquina.     El  valor  amortitzable  és  de  180  u.m.         78     21.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Un   immobilitzat   es   començarà   a   amortitzar   a   partir   del   moment   en   que   està   en   condicions  de  funcionar.     b) Un  immobilitzat  es  començarà  a  amortitzar  a  partir  del  moment  en  que  ha  començat  a   funcionar.     c) Un   immobilitzat   es   començarà   a   amortitzat   a   partir   del   moment   en   que   s’ha   començat   a  pagar.     d) La  norma  general  afirma  que  els  terrenys  no  s’amortitzaran  mai.     22.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) La  vida  útil  es  defineix  com  el  període  de  temps  en  el  que  l’immobilitzat  participa  en  el   procés  productiu.     b) La  vida  útil  es  pot  expressar  en  anys,  unitats  productives,  kilòmetres  recorreguts.   c) Un  immobilitzat  s’amortitzarà  en  funció  de  la  vida  útil.   d) La  vida  útil  de  l’immobilitzat  no  pot  canviar  mai.     23.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) El  valor  comptable  s’obté  per  diferència  entre  el  preu  d’adquisició  i  el  valor  residual.     b) Per  calcular  la  quota  d’amortització,  l’empresa  utilitzarà  el  valor  comptable.     c) El   valor   comptable   d’un   immobilitzat   és   la   diferència   entre   el   preu   d’adquisició   i   l’amortització  acumulada.  Si  hi  ha  correccions  de  valor,  també  s’hauran  de  restar  del   preu  d’adquisició  per  poder  calcular  el  seu  valor  comptable.     d) El  cost  d’adquisició  d’un  immobilitzat  pot  coincidir  amb  el  seu  valor  amortitzable.     24.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:   a) El  concepte  de  deteriorament  i  d’amortització  és  el  mateix.     b) La   característica   de   l’immobilitzat   material   és   que   està   format   per   actius   que   estan   destinats   a   servir   de   manera   duradera   a   l’activitat   de   l’empresa   i   que   a   més   a   més   són   tangibles.     c) El  compte  de  fons  de  comerç  és  un  immobilitzat  intangible.     d) Cap  de  les  opcions  és  correcta.     25.-­‐   El   valor   d’un   immobilitzat   és   1.000.000   u.m..   L’amortització   acumulada   és   de   850.000   u.m..  el  valor  raonable  és  170.000  u.m..  A  final  de  l’exercici:   a) b) c) d) No  s’ha  de  fer  res.     S’ha  de  comptabilitzar  un  deteriorament  de  valor.     Hem  d’amortitzar  acceleradament.     Cap  de  les  opcions  és  correcta.     26.-­‐   Una   màquina   té   un   valor   d’1.000.000   u.m.   El   valor   residual   és   de   500   u.m..   Les   despeses   inherents   fins   que   la   màquina   ha   estat   en   condicions   de   funcionar   són   de   300   u.m..   Els   interessos  que  s’han  produït  fins  que  el  bé  està  en  condicions  de  funcionar  han  esta  de  100.   La  màquina  ha  tardat  9  mesos  en  estar  en  condicions  de  funcionar.  El  valor  d’adquisició  de  la   màquina  és  de:   a) b) c) d) 1.000.300  u.m.     999.900  u.m.     1.000.000  u.m.     Cap  de  les  opcions  és  correcta       79     27.-­‐  Respecte  a  la  construcció  pròpia  de  l’immobilitzat  material  podem  afirmar  que:   a) Totes  les  despeses  imputables  a  l’immobilitzat  s’imputaran  directament  al  compte  del   grup  2  relacionat  amb  aquest  immobilitzat.     b) A   final   d’exercici   i   desprès   d’haver   comptabilitat   la   despesa   corresponent   l’immobilitzat  es  valorarà  per  l’import  que  ha  costat.  La  contrapartida  del  compte  del   grup  2  serà  el  compte  731  “Treballs  realitzats  per  a  l’immobilitzat”.     c) Si   l’empresa   construeix   un   immobilitzat   simplement   s’ha   de   preocupar   de   comptabilitzar  la  despesa.     d) Cap  de  les  opcions  és  certa.     28.-­‐  Una  empresa  canvia  una  maquinaria  especialitzada  en  pintures  per  un  equip  informàtic   complert.  El  preu  d’adquisició  de  la  maquinaria  va  estar  de  2.000  u.m.  i  estava  amortitzat  un   40%.   El   valor   raonable   de   l’equip   informàtic   és   de   2.000   u.m.   El   valor   raonable   de   la   maquinaria  és  de  1.000  u.m..   Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:   a) b) c) d) Es  tracta  d’una  permuta  comercial.     És  tracta  d’una  permuta  no  comercial.     No  es  tracta  es  tracta  d’una  permuta.     Cap  de  les  opcions  és  correcta.     29.-­‐  El  valor  d’una  maquinaria  és  1.000.000  u.m..  el  valor  residual  és  100  u.m..  L’amortització   acumulada  és  de  250.000  u.m..  El  valor  net  comptable  és:   a) b) c) d)   750.000  u.m.     749.900  u.m.     250.000  u.m.     Cap  de  les  opcions  és  correcta.         80     4. ACTIU  I  PASSIU  FINANCERS   4.1. Conceptes  bàsics  relacionats  amb  els  actius  i  els  passius  financers   Títol  de  renda  variable:  es  relaciona  amb  el  concepte  d’acció.  Les  característiques  de   les  accions  son  les  següents:   - Són  part  del  capital  d’una  empresa.   El  seu  rendiment  és  variable  i  s’anomena  dividend.   Títol   de   renda   fixa:  es  relaciona  amb  el  concepte  d’obligació.  Les  característiques  de   les  obligacions  són  les  següents:   - Són  la  part  proporcional  d’un  préstec  que  demana  l’empresa.   El  seu  rendiment  és  variable  i  s’anomena  interès.   Valor  efectiu:  És  l’import  real  de  l’operació.   - Quan  comprem  serà  igual  al  valor  de  cotització  més  les  despeses  de  compra.   Quan  venem  serà  igual  al  valor  de  cotització  menys  les  despeses  de  venda.   Valor  nominal:  és  el  valor  escrit  en  un  títol;  no  varia  mai  i  representa  la  part  de  capital   (accions)  o  d’un  deute  (obligacions).   Per  a  calcular  el  valor  nominal  de  les  accions  farem:   𝐶𝑎𝑝𝑖𝑡𝑎𝑙  𝑠𝑜𝑐𝑖𝑎𝑙/  𝑛º  𝑑’𝑎𝑐𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠   Per  a  calcular  el  valor  nominal  de  les  obligacions  farem:   𝐸𝑚𝑝𝑟è𝑠𝑡𝑖𝑡/  𝑛º  𝑑𝑒  𝑡í𝑡𝑜𝑙𝑠  𝑒𝑚𝑒𝑠𝑜𝑠     Valor  raonable:  el  valor  de  mercat  del  títol.   - Per   als   títols   que   cotitzen   en   el   mercat   de   valors,   el   valor   raonable   és   el   que   dóna  el  mercat.   - Per  als  títols  que  no  cotitzen  en  el  mercat  de  valors  es  pren  com  a  referència  el   valor  teòric  comptable.   - En  els  títols  de  renda  fixa  hi  ha  poca  fluctuació  a  la  seva  cotització.  El  valor  de   cotització   serà   més   alt   quant   menys   temps   falti   per   cobrar   els   interessos.   Per   tant   quan   mes   s’apropi   l’hora   de   cobrar   els   interessos   mes   augmentarà   el   preu   d’aquest  actiu.   Valor   recuperable:   el   màxim   import   entre   el   valor   raonable   menys   els   costos   de   venda  i  el  valor  actual  dels  fluxos  d’efectiu  futurs  derivats  de  la  inversió.   L’import   recuperable   de   les   inversions   en   el   patrimoni   d’empreses   del   grup,   multigrup   i   associades   es   tindrà   en   consideració   el   patrimoni   net   de   l’entitat   participada  corregit  per  les  plusvàlues  tàcites  existents  en  la  data  de  valoració.     81     4.2.  ACTIU  FINANCER   DEFINICIÓ   è   Diners   en   efectiu,   un   instrument   de   patrimoni   d’una   altra   empresa,   o   suposi   un   dret   contractual   a   rebre   efectiu   o   un   altre   actiu   financer,   o   a   intercanviar   actius  o  passius  financers  amb  tercer  en  condicions  potencialment  favorables.   El  PGC  enumera  els  següents  actius  financers:   a) Efectiu    i  altres  actius  líquids  equivalents.  (caixa  i  bancs)   b) Crèdits  per  operacions  comercials:  clients  deutors  diversos.   c) Crèdits  a  tercers.   d) Valors   representatius   de   deute   adquirits   d’altres   empreses,   com   obligacions   bons  i  pagarés.   e) Instruments  de  patrimoni  adquirits  d’altres  empreses:  accions.   f) Derivats  amb  valoració  favorable  per  a  l’empresa.   g) Altres  actius  financers,  com  dipòsits  en  entitats  de  crèdits..   Perquè   estan   subratllades?   Perquè   el   que   volem   es   tenir   clar   com   comptabilitzarem   aquests  3,  que  son  els  mes  comú.   Per  desenvolupar  les  normes  de  valoració  relacionades  amb  els  actius  financers,  el  PGC   de  les  PYMES  classifica  els  actius    en  les  categories  següents:   4.2.1.
CLASSIFICACIÓ   PGC  PIMES   TIPUS  D’INVERSIONS  SEGONS  EL  PGC   Actius   financers   a   cost   amortitzat.   (crèdits   y   obligacions   en   els   que   l’empresa  inverteix  a  llarg  termini  >1  any)   v Préstecs  i  partides  a  cobrar.   v Dèbits  i  partides  a  pagar.   v Inversions  mantingudes  fins  al  venciment.   Actius   financers   mantinguts   per   a   negociar.  (crèdits  y  obligacions  en  els  que   l’empresa  inverteix  a  curt  termini  <1  any)   v -­‐Actius  i  passiu  financers  mantinguts  per  a  negociar.   v Altres  actius  i  passius  financers  a  valor  raonable  amb   canvis  en  el  PGC.   v Actius  financers  disponibles  per  a  la  venda.   Actius  financers  a  cost.   v -­‐Inversions  en  el  patrimoni  d’empreses     o o Els   actius   financers   a   cost   amortitzat   fan   referencia   als   actius   financers   que,   sense   ser   instruments   de   patrimoni,   ni   derivats,   no   tenen   origen   comercial.   Els   cobraments   relacionats   amb   aquests   actius   es   fan   en   una   quantia   determinada   o   determinable.   Entre   d’altres,   els   crèdits   diferents   del   tràfic   comercial   i   els   valors   representatius   de   deutes   adquirits,  cotitzats  o  no.   Un  actiu  financer  es  considera  mantingut  per  negociar  si,  entre  d’altres  aspectes,  s’origina  o   s’adquireix  amb  el  propòsit  de  vendre’l  a  curt  termini.     82     o En  els  actius  financers  el  cost  es  classificaran  les  inversions  en  el  patrimoni  d’empreses  del   grup,   multigrup   o   associades   i   altres   instruments   de   patrimoni   net   tret   que   hagin   estat   adquirides  per  a  negociar.   Comptabilitzarem  el  moment  en  el  que  ens  donem  d’alta  i  en  el  moment  en  el  que  es   tanca  l’exercici.   Bàsicament  valorarem  el  moment  en  el  que  es  dona  d’alta  y  un  altre  per  quan  es  dona   de  baixa.   Recordar  que  quan  al  pla  general  es  parla  de  crèdit  financer  (que  no  es  refereix  a  un   crèdit   bancari)   estem   parlant   d’actius   financers,   es   a   dir,   d’inversions.   Quan   parlem   de   crèdits  parlem  de  la  quantitat  de  diners  que  prestem  a  tercers.   4.2.2.
 VALORACIÓ  INICIAL   Actius  financers  a  cost   amortitzat   Actius  financers  per  a   negociar   Pel   cost   (equivalent   al   valor   raonable   de   la   contraprestació   lliurada).   Pel   cost   (equivalent   al   valor   raonable   de   la   contraprestació  lliurada).   Els   costos   de   la   transacció   “podran”   imputar-­‐se   al   preu   d’adquisició   o   registrar-­‐se   com   a  despesa  en  el  compte  de  PiG   Els  costos  de  la  transacció   “es   reconeixeran”   com   a   despesa   en   el   compte   de   PiG.   Actius  financers  a  cost   Pel   cost   (equivalent   al   valor   raonable   de   la   contraprestació  lliurada).   Els   costos   de   la   transacció   “s’imputaran”   al   preu   d’adquisició.     Problema   Actius   financers   a   cost   amortitzat   è   Normalment   aquests   costos   de   la   transacció  es  poden  o  no  afegir  a  mes  valor  de  l’actiu.  si  es  tracta  de  PYMES  van  al  PiG  ,   si  es  tracta  de  grans  empreses  normalment  es  consideren  mes  valor  de  l’actiu  financer.   Problema   Actius   financers   per   a   negociar   è   Son   aquelles   que   es   compren   a   curt   termini.  Les  despeses  que  corresponguin  a  aquestes  aniran  directament  al  PiG,  perquè   com  son  a  menys  de  1  any,  la  comptabilització  s’acabaria  regulant  per  tan,  tant  dona  si   la  posem  directament  al  PiG.   Problema   dels   actius   financers   a   cost   è   Els   costos   de   la   transacció   “s’imputaran”   al   preu  d’adquisició.  Perquè?  Perquè  el  valor  raonable  de  l’acció  l’haurem  de  comparar   amb  el  valor  de  mercat.  De  forma  que  al  final  de  la  comptabilització  registraré  si  hi  ha   hagut  un  deteriorament  de  l’actiu  o  una  millora.         83     4.2.3.
VALORACIÓ  POSTERIOR   Actius  financers  a  cost  amortitzat   Posteriorment   es   valoraran   pel   “cost   amortitzat”   (menys,   en   el   seu   cas,   l’import   acumulat   de   les   correccions   valoratives   per   deteriorament).   Al   menys   al   tancament   de   l’exercici   s’hauran   de   realitzar   les   correccions   valoratives   necessàries   com   a   pèrdua   per   deteriorament  reversible.   Actius  financers  per  a  negociar   Actius  financers  a  cost   Posteriorment,  es  valoraran  pel   “seu   valor   raonable”,   sense   deduir   els   costos   de   la   transacció   que   es   poguessin   incórrer  en  la  seva  alienació.   Els  canvis  que  es  produeixin  en   el   seu   valor   raonable   s’imputaran   al   compte   de   pèrdues  i  guanys  de  l’exercici.   Posteriorment,   es   valoraran   pel   “seu   cost”,   menys,   en   el   seu   cas,   l’import   acumulat   de   les   correccions   valoratives   per   deteriorament.   Al   menys   al   tancament   de   l’exercici,   s’hauran   d’efectuar   les   correccions   valoratives   necessàries   com   a   pèrdua   per   deteriorament  reversible     Actius   financers   a   cost   amortitzat   à   Els   interessos   meritats   es   comptabilitzaran   al   compte  de  pèrdues  i  guanys  aplicant  el  mètode  del  tipus  d’interès  efectiu.   4.2.4.
Esquema  dels  actius  esquemes   Credit   Obligacions   • Ens  retornen  els  diners  poc  a  poc   • Ens  retornen  els  diners  al  ginal  del  contracte   • gins  al  seu  venciment  a  ll/t     4.3. PASSIUS  FINANCERS   Definició   è   Suposen   per   a   l’empresa   una   obligació   contractual,   directa   o   indirecta,   de   lliurar  efectiu  o  un  altre  actiu  financer  o  d’intercanviar  actius  i  passius  financers  amb   tercers  en  condicions  potencialment  desfavorables.   a) Dèbits  per  operacions  comercials:  proveïdors  i  creditors  diversos.   b) Deutes  amb  entitats  de  crèdit.   c) Obligacions  i  altres  valors  negociables  emesos  per  l’empresa.   d) Derivats  amb  valoració  desfavorable  per  l’empresa.   e) Deutes  amb  característiques  especials.   f) Altres  passius  financers.           84     4.3.1.
Valoració   Passius  financers  a  cost  amortitzat   Valoració  inicial:   Pel  cost  (equivalent  al  valor  raonable  de  la  contraprestació  lliurada).   Els   costos   de   la   transacció   “podran”   imputar-­‐se   al   preu   d’adquisició   o   registrar-­‐se   com  a  despesa  en  el  compte  de  PiG.   Valoració  posterior:  cost  amortitzat.   Els  interessos  meritats  es  comptabilitzaran  al  compte  de  pèrdues  i  guanys  aplicant  el   mètode  del  tipus  d’interès  efectiu     4.4. DOSIER  ESQUEMATIC  DELS  PASIUS  Y  ACTIUS  FINANCERS   A) Introducción   B) Préstamos   C) Empréstitos     A)  INTRODUCCIÓN   -­‐   Inversiones   mantenidas   hasta   vencimiento:   son   aquellas   inversiones   que   realiza   la   empresa  con  la  intención  de  conservarlas  hasta  su  vencimiento.     ·∙   Valor   inicial:   Las   inversiones   mantenidas   hasta   el   vencimiento   se   valorarán   inicialmente   por   el   precio   de   la   transacción,   es   decir,   el   valor   razonable   de   la   contraprestación  entregada  más  los  gastos  de  transacción  que  les  sean  directamente   atribuibles.       ·∙   Valor   posterior:   Las   inversiones   mantenidas   hasta   el   vencimiento   se   valorarán,  posteriormente,    por  su  coste  amortizado.     -­‐  Préstamos  y  partidas  a  cobrar  (inversiones  crediticias)   ·∙   Valor   inicial:   Los   activos   financieros   incluidos   en   esta   categoría   se   valorarán   inicialmente   por   su   valor   razonable   que   equivaldrá   al   valor   razonable   de   la   contraprestación  entregada  más  los  gastos  de  transacción  directamente  atribuibles.     ·∙   Valor   posterior:   Los   activos   financieros   incluidos   dentro   de   “préstamos   y   partidas  a  cobrar”  se  valorarán  por  su  coste  amortizado.     -­‐  Inversiones  en  el  patrimonio  de  empresas  del  grupo,  multigrupo  y  asociadas   ·∙   Valor   inicial:  Las  inversiones  en  el  patrimonio  de  empresas  del  grupo,  multigrupo  y   asociadas,   se   valorarán   inicialmente   al   coste,   esto   es,   al   valor   razonable   de   la   contraprestación   entregada   más   los   gastos   de   transacción   que   se   le   atribuyan   directamente.        ·∙    Valor  posterior:  Este  tipo  de  inversiones  se  valorarán,  posteriormente,  por  su  coste.           85     Tabla  resumen:     Préstamos  y  partidas  a  cobrar   Inversiones  mantenidas  hasta   el  vencimiento   Valoración  inicial   +  valor  razonable  de  la  contraprestación   entregada   +  gastos  de  transacción  directamente   atribuibles.   Valoración  posterior   Coste  amortizado     B1)  PRÉSTAMOS  PYME     La  diferencia  entre  los  intereses  anticipados  y  los  devengados  es  que  los  primeros  se   pagan   al   comienzo   de   cada   período.   No   obstante,   contablemente,   no   existe   diferencia   entre  intereses  devengados  e  intereses  anticipados,  sólo  cambia  el  momento  en  que   se  pagan.   Cabe  destacar  que  los  intereses  anticipados  suponen  contablemente,  un  derecho...  El   derecho   a   que   le   devuelvan   los   intereses   al   prestatario   en   el   caso   que   retornara   el   préstamo  anticipadamente.   Ejemplo  Préstamos  sencillos  (CASO  PYME)   El  día  1  de  enero  de  2002  se  concede  a  la  empresa  TIMO  S.A.  un  préstamo  de  1M  de  €   para  llevar  a  cabo  una  inversión.   La   comisión   de   apertura   del   préstamo   es   del   1%   y   se   aplicará   un   10%   anual   de   intereses  (sobre  el  saldo  vivo).  La  duración  del  préstamo  es  de  4  años.   Las  devoluciones  de  principal  se  llevarán  a  cabo  cada  31/12  y  ascenderán  a  250.000€   cada  una.   Contabilizar  los  asientos  del  año  2002  y  2003  teniendo  en  cuenta:   a) Los  intereses  están  devengados  y  se  pagan  el  31/12  de  cada  año   b) Los  intereses  se  pagan  anticipadamente  (1/1)   a)  Recordar  que  los  intereses  dependen  de  lo  que  queda  por  devolver  del  préstamo.     1/1/02   990   10   Bancos   Servicios  bancarios   Préstamo  corto  plazo   Préstamo  largo  plazo   a   250   750   31/12/02   100   250   Gasto  financiero*   Préstamo  corto  plazo   a   a   Bancos   Bancos   100   250   *  Pagamos  intereses   Debemos  reclasificar  cada  año  el  préstamo  de  largo  plazo  a  corto  plazo:   250   Préstamo  largo  plazo   a   Préstamo  corto  plazo   250       86     31/12/03   75   250   250   Gasto  financiero   Préstamo  corto  plazo   Préstamo  largo  plazo   a   a   a   Bancos   Bancos   Préstamo  corto  plazo   75   250   250     b)     1/1/02   990   10   100   Bancos   Servicios  bancarios   Intereses  anticipados  (activo)   a   a   Préstamo  corto  plazo   Préstamo  largo  plazo   Bancos   250   750   100     31/12/02   100   250   250   Gasto  financiero   Préstamo  corto  plazo   Préstamo  largo  plazo     a   a   a   Intereses  anticipados   Bancos   Préstamo  corto  plazo   100   250   250   1/1/03   75   Intereses  anticipados  (activo)   a   Bancos   75     31/12/03   75   250   250   Gasto  financiero   Préstamo  corto  plazo   Préstamo  largo  plazo   a   Intereses  anticipados   a   Bancos   a   Préstamo  corto  plazo   75   250   250     Ejemplo  Préstamos  con  periodificación  (CASO  PYME)   El  día  1  de  Julio  de  2002  se  concede  a  la  empresa  TIMO  S.A.  un  préstamo  de  1M  de  €   para  llevar  a  cabo  una  inversión.   La   comisión   de   apertura   del   préstamo   es   del   1%   y   se   aplicará   un   10%   anual   de   intereses   (sobre   el   saldo   vivo)   y   se   pagarán   anticipadamente   cada   1/1.   La   duración   del   préstamo  es  de  4  años.   Las  devoluciones  de  principal  se  llevarán  a  cabo  30/6  y  serán  crecientes  para  facilitar  a   TIMO  S.A  la  Devolución  del  préstamo.     FECHA   30/6/2003   30/6/2004   30/6/2005   30/6/2006   TOTAL     DEVOLUCIÓN   100.000€   200.000€   300.000€   400.000€   1.000.000€     87     a)  Asientos  del  2002  y  2003  con  intereses  anticipados   1/7/02   990   10   100   Bancos   Servicios  bancarios   Intereses  anticipados   a   a   Préstamo  largo  plazo   Préstamo  corto  plazo   Bancos   900   100   100     31/12/02   50   Gasto  financiero     a   Intereses  anticipados   50     30/6/03   50   100   200   90   Gasto  financiero     Préstamo  corto  plazo   Préstamo  largo  plazo   Intereses  anticipados   a   a   a   a   Intereses  anticipados   Bancos   Préstamo  corto  plazo   Bancos   50   100   200   90     31/12/03   45   Gasto  financiero     a   Intereses  anticipados   45     b)   Contabilizar   si   los   intereses   son   vencidos   y   se   pagan   juntamente   con   las   devoluciones   cada   30/6   (devengadosà   los   intereses   se   pagan   cuando   ya   han   vencido).   1/7/02   990   10   Bancos   Servicios  bancarios   a   Préstamo  largo  plazo   Préstamo  corto  plazo   900   100     31/12/02   50   Gasto  financiero     a   Intereses  pendientes  de  pago*   50   *  Es  una  cuenta  de  pasivo   30/6/03   50   50   100   200   Gasto  financiero     Intereses  pendientes  de  pago   Préstamo  corto  plazo   Préstamo  largo  plazo   a   Bancos   100   a   Bancos   a   Préstamo  corto  plazo   100   200           88     B2)  PRÉSTAMOS  GRAN  EMPRESA  *VER  CASOS  CLASE   C)  EMPRÉSTITOS   Ejemplo:   Se   emite   el   día   1/1/1   un   título   de   deuda   con   nominal   1,000€   a   la   par.   Su   vencimiento  es  de  3  años,  su  reembolso  al  110%  y  el  interés  del  10%.     Contabilizar   hasta   vencimiento   desde   el   punto   de   vista   del   emisor   y   desde   el   punto   de   vista  del  comprador.   Año  0   1000   Año  1   -­‐100   Año  2   -­‐100   Año  3   -­‐1200     NOTA:     • • Tipo  de  interés  explícito:  depende  de  un  porcentaje  sobre  el  nominal  (10%)   Tipo   de   interés   implícito:   sobrevalor   o   más   importe   nominal   pagado   al     vencimiento  (reembolso  110%  à  este  10%  de  más  que  se  paga  al  vencimiento)   TIR   =   tipo   de   interés   efectivo:   repartir   los   intereses   implícitos   y   explícitos   durante   la   vida  del  empréstito   𝑇𝐼𝑅 = 0 = 1000 − 100 100 1.200 − − =  12,94%   ! 1 + 𝑇𝐼𝑅 (1 + 𝑇𝐼𝑅) (1 + 𝑇𝐼𝑅)!   Deuda   1000   1029,37   1062,54   Total   Intereses  explícitos   100   100   100   300   Intereses  implícitos   29,37   33,17   37,46   100   Total  intereses  efectivos   129,37   133,17   137,46   400     EMISOR:   1/1/1   1000   Bancos   a   Obligaciones  (pasivo)   1000   Año  1   129,37   Gasto  financiero     a   Obligaciones   Bancos   29,37   100   Obligaciones   Bancos   33,17   100   Año  2   133,17   Gasto  financiero   a   Año  3   137,46   Gasto  financiero   a   Obligaciones  Bancos   37,46   100     89     1100   Obligaciones   a   Bancos   1100     COMPRADOR  DE  DEUDA   1/1/1   1000   Obligaciones   a   Bancos   1000   Año  1   100   29,37   Bancos   Obligaciones   a   Ingreso  financiero   129,37   Año  2   100   33,17   Bancos   Obligaciones   a   Ingreso  financiero   133,17   Año  3   100   37,46   1100     Bancos   Obligaciones   Bancos   a   Ingreso  financiero   137,46   a   Obligaciones   1100   4.5. EXERCICIS  ACTIUS  I  PASIUS  FINANCERS   1.-­‐El   dia   1   de   gener   de   l’any   2014   es   concedeix   un   préstec   a   l’empresa   BORROW   S.A.   per  valor  de  10.000  u.m..  Les  despeses  bancàries  relacionades  amb  l’operació  sumen   un  total  de  30  u.m.  El  tipus  d’interès  és  del  3%  anual  (efectiu:  0,02895)  i  es  paga  a   final   d’any.   La   duració   del   préstec   és   de   5   anys.   Les   devolucions   del   principal   es   durant  a  terme  cada  31/12  i  l’import  total  serà  de  2.000  u.m.  cada  any.   ES  DEMANA:   a) Completar  el  quadre   b) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’any  1  i  2.   Jo   deixo   una   quantitat   de   diners   a   una   altre   empresa,   per   tant   jo   tinc   un   dret   de   cobrament  (interessos).   Anys   2014   2015   2016   2017   2018   Capital  viu   inici  període   Interessos   Son  calculats  amb  el   tipus  d’interès  efectiu   (capital  viu  *interès   efectiu     Capital  +   despeses   10.030   8.137   6.189   4.185   2.122     290   236   179   121   61         Amortització  financera   Cobrament   Capital  viu  final  període   Diferencia  entre  cobrament  -­‐   interessos   El  que  cobro   Diferencia  entre  capital  inici  –   jo  cada  any   amortització   1.893  (2.184-­‐  290)   2.184   (10.030-­‐1.893)  =  8.137   1.948  (2.184  –  235)   2004  (2184  –  179)   2.063  (  2.184  –  121)   2.122  (2.184  –  61)           2.184   2.184   2.184   2.184     (8.137  –  1.948)  =  6.189   (6.189  –  2.004)  =  4.185   (4.185  –  2.062)  =  2.122   (2.122  –  2.122  )  =  0   Falten  decimals     90     1/1/2014   8.137   1.893   Crèdits  a  ll/t  (252)   Crèdits  a  c/t  (542)       Caixa  i  Bancs  (572)   a       10.030   A  final  de  l’exercici   2.184   Caixa  i  B  (572)   1.948   Crèdit  a  c/t  (542)   a   Interessos  de  crèdit  (762  )   Crèdit  a  c/t  (542)   290   1.893   a   Crèdit  ll/t  (252)   1.948           2.184   Caixa  i  bancs  (572)   2.004   Crèdit  a  c/t  (542)   a         a   Ingressos  a  crèdit   Crèdit  a  c/t   Crèdit  ll/t  (252)   236   1.948   2.004     2.-­‐  El  dia  1   de  maig   de  l’any   2014   es   concedeix   un   préstec   a   l’empresa   BORROW   S.A.   per  valor  de  10.000  u.m..  Les  despeses  bancàries  relacionades  amb  l’operació  sumen   un   total   de   30   u.m.   El   tipus   d’interès   és   del   3%   anual   (efectiu:   0.0293)   i   es   paga   a   30/4.  La  duració  del  préstec  és  de  5  anys.  Les  devolucions  del  principal  es  durant  a   terme  cada  31/5  i  l’import  total  serà  de  2.000  u.m.  cada  any.   ES  DEMANA:   a) Completar  el  quadre.   b) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’any  1  i  2.   a)  Completem  el  quadre:   Anys   Capital  viu   inici  període   Interessos   Amortització   financera   Cobrament   Capital  viu  final   període   01/05/2014   10.030   290   -­‐1.873   2.184   8.137   01/05/2015   8.137   236   -­‐  1.948   2.184   6.189   01/05/2016   6.189   179   -­‐2.004   2.184   4.189   01/05/2017   4.185   121   -­‐2.063   2.184   2.122   01/05/2018   2.122   62   2.122   2.184   0           91     b)  Comptabilitzem  les  operacions  de  l’any  14  y  any  15.     01/05/2014   8.137   1.894   Crèdits  a  ll/t  (252)   Crèdits  a  c/t  (542)   a       Caixa  i  Bancs  (572)         10.030     𝟐𝟗𝟎  𝒙  𝟖 = 𝟏𝟗𝟑, 𝟑𝟑   𝟏𝟐 Perquè   fem   aquesta   operació?   Per   imputar   els   interessos   fins   a   maig,   perquè   s’han   meritat       31/12/2014   193     Interessos  de  crèdit  (534)   (compte  d’actiu)           193         Ingressos  de  crèdit  (7)   a   1/05/2015     2.184   Caixa  i  Bancs  (5)   Interessos  de  crèdits  (534)   a       Ingressos  financers  (7)   Credits  a  c/t  (542)     1/5/2015   1.948   Credits  a  c/t  (542)   a   Credits  a  ll/t  (252)   Comptabilització  d’actius  financers  a  cost  amortitzat       193     1.984   EXERCICI  “un  pel  diferent”  AFEGIT  A  CLASE   CREDIT  QUE  ENS  RETORNARAN  AL  FINAL  DELS  PERIODES.   1/1/2011   Concedeix  un  crèdit  18.000  u.m.  (3%  anual  (2,732691%))   L’empresa  Y  retornarà  el  crèdit  al  final  2014-­‐10-­‐30  Les  despeses  relacionades  180  u.m.                 18.000  x  3%=  540   Anys   Capital  viu   Interessos   Amortització   Cobrament   Capital   2011   18.180   497   43   540   18.137   2012   18.137   496   44   540   18.092   2013   18.092   494   46   540   18.047   2014   18.047   493   18.047   18.540   0     18.000 + 493 = 18.540   *Si  sumem  43  +  44  +46  +47  (prové  de  la  amortització  18.047)    ens  donen  les  despeses.(   =  180)     92       01/01/2011   18.137   43   Crèdits  a  ll/t  (252)   Crèdits  a  c/t  (542)       Caixa  i  Bancs  (572)   a         18.180       31/12/2011         Ingressos  de  crèdit   Crèdit  a  c/t  (542)     497   43   31/12/2013     Caixa  i  Bancs  (572)   a   Ingressos  de  crèdit     Crèdit  a  c/t  (542)         494   46     18.047   31/12/2013   Crèdits  a  c/t  (542)   a   Crèdit  a  ll/t  (2)       18.047     31/12/2014     540   Caixa  i  Bancs  (572)   a       540           18.540   Caixa  i  B  (572)   a     Ingressos  de  crèdit     493   Crèdits  a  c/t   18.047     3.-­‐  L’1/1/2011  l’empresa  GENERO  S.A.  concedeix  un  crèdit  de  18.000  u.m.  a  una  altra   empresa   Y.   El   tipus   d’interès   relacionat   amb   el   crèdit   és   del   3%   anual   (efectiu   2,732691)   L’empresa   Y   retornarà   el   crèdit   al   final   de   l’any   2014.   Les   despeses   inicials   de  l’operació  són  de  180  u.m.   El  quadre  relacionat  amb  l’operació  és  el  següent:   Anys   2011   2012   2013   2014   Capital  viu     Interessos   Amortització   Cobrament   Capital  final   18.180   18137   18092   18047   497   496   494   493   43   44   46   18.047   540   540   540   18540   18137   18092   18047   0   ES  DEMANA:   a) Completar  el  quadre.   b) Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  l’empresa  GENERO  SA.           93     4.-­‐   L’1/1/2011,   una   empresa   X   concedeix   un   crèdit   de   15.000   u.m.   a   una   altra   empresa  Y.  El  tipus  d’interès  relacionat  amb  el  crèdit  és   del  5%  anual.  L’empresa  Y   farà  4  pagament  iguals  que  tindran  venciment  el  31  de  desembre  de  cadascun  dels   anys.  No  hi  ha  despeses  inicials.   El  quadre  relacionat  amb  l’operació  de  l’empresa  X  és  el  següent:   Anys   Capital  viu  inici   període   Interessos   Amortització   financera   Cobrament   Capital  viu  final   període   2011   2012   2013   2014   15.000   11520   7866   4029   750   576   393   201   3480   3654   3837   4029   4230   4230   4230   4230   11520   7866   4029   0   ES  DEMANA:   a) Completar  el  quadre.   b) Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  l’empresa  X.               5.-­‐  Comprem  2000  títols  de  renda  fixa.  La  intenció  de  l’empresa  és  mantenir-­‐los  fins  a   la  seva  amortització.  Les  dades  relacionades  amb  l’operació  són  les  següents:   – Data  de  la  compra:  1/1/2011   – VN:  120  u.m.   – Tipus  d’interès:  4%  (interès  efectiu  0,060224)   – Amortització  el  31/12/2012  per  valor  de  125   ES  DEMANA:   a) Completar  el  quadre.   b) Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  aquesta  transacció   Anys   2011   2012   Capital  viu   Interessos   inici  periode   240.000   244.854   14.454   14.746   Diferència  entre   interessos  meritats  i   cobrats   Cobrament   Capital  viu  final   període   4854     9600   259.600   244.854         94     Actius  financers  mantinguts  per  a  negociar   Compro  unes  obligacions              2.000𝑥120 = 240.000   240.000   Valor  representatiu  de   deute  a  ll/t  (251)   a       Caixa  i  Bancs  (572)   240.000   Interessos  que  s’han  meritat.      2.000  𝑥  120  𝑥  0,060224 = 14.453,76   Quantitat  cobrada  :  2.000𝑥  120  𝑥  4% = 9.600   14.453,76 − 9.600 = 4.854     31/12/2011   Caixa  i  Bancs  (5)   Valor  representatiu  del   deute  a  ll/t  (251)   9.600   4.854   a       Interessos  de  valors  representatius   del  deute  (  761)     14.454     244.854   Valors  representatius  del   deute  a  c/t   31/12/2011   a   Valors  representatius  del   deute  a  ll/t   244.854     31/12/2012    240.000  +  10.000   2000  𝑥  125 = 250.000              4.854  +  5146   4%   2000  𝑥  125 = 9.600   9.600 + 250.000 = 259.600     Interès  meritat  durant  l’any    244.854  x  0,060224  =  14.746  €           14.746  €  -­‐  9.600  =  5.146       5.146+  4.854  =  10.000  à  250.000  -­‐240.000     9.600   5.146   Caixa  i  Bancs  (5)   Valor   representatiu   deute  a  c/t  (541)   31/12/2012     a       del   Interessos   de   valors   representatius   14.746   del  deute  (  761)       250.000   Caixa  i  Bancs  (5)             31/12/2012     a   Valor  representatiu  del  deute  a  c/t     250.000           244.854+5.146     95     6.-­‐   L’1   de   novembre   de   l’any   2011   l’empresa   X   ha   adquirit   110   accions.   El   valor   de   cotització  en  el  moment  de  la  compra  és  de  55  u.m./títol.  En  concepte  de  despeses   l’empresa  ha  pagat  5  u.m./títol.   L’empresa  ha  qualificat  les  accions  com  “actiu  financer  per  a  negociar”.   Al   tancament   de   l’exercici,   el   valor   de   cotització   de   cadascun   dels   títols   és   de   50   u.m./títol.   ES  DEMANA:   a) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’exercici  2011.     6.050     550     1/11/2011   Inversions   financeres   en   instruments   de   a   patrimoni  (540)   110x  55  Serveis  bancaris  (626)     Caixa  i  Bancs  (572)       6.600   31/12/2011   Pèrdues  per  deteriorament  (698)   a   Deteriorament  d’actius  (599)     550   550       Recordem  passiu  financer    à  préstecs     v El  tornem  poc  a  poc   v El  tornem  al  final  del  període     Després  menys  valor  del  període.       7.-­‐  L’1  de  gener  de  l’any  2012  l’empresa  X  rep  un  préstec  que  té  les  següents  dades:   – Import:  350.000  u.m.   – Interès:  4,5%  (efectiu:4,552019%)   – Despeses  inherents  a  l’operació:  500  u.m.   – Es  retornarà  el  31/12/2014.   El  quadre  relacionat  amb  l’operació:   Anys   Capital  viu  inici   període   2012   349.500   2013   2014   349.659   349.826   Interessos   (349.500  x  efectiu)   15.909   15.917   15.924   Amortització   financera   159   167   174   Pagament   (350.000  x  4,5%)   15.750   15.759   365.750   Capital  viu   final  període   349.659   349.826   0/         96     Pagament  31/12/2014   350.000  +15.750  =  365.750   15.924-­‐  15.750  =  174   ES  DEMANA:   a) Completar  el  quadre.   b) Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  el  préstec  el  primer  any.   01/01/2012   349.000   Caixa  i  Bancs  (5)   a   Deute  a  ll/t  (170)   349.500   31/12/2012   15.909   Interessos  de  deutes  (6620)   a   Caixa  i  Bancs  (5)     Deutes  a  ll/t  (170)   15.750   159     Comptabilitzem  any  2....     31/12/2013     Caixa  i  Bancs  (572)     15.750   Interessos  de  deutes   a   (6620)   Deutes  a  ll/t  (170)   167   15.917   Requalifiquem  el  deute     349.826   31/12/2013     Deutes  de  ll/t  (170)     a   Deutes  a  c/t  (520)       349.826   (349.500  +159+167)     31/12/2014   15.924   Interessos  de  deutes  (6620)   a   Caixa  i  Bancs  (5)     Deutes  a  c/t  (520)     15.750   174     349.826   Deutes  a  c/t  (520)       a   Caixa  i  Bancs  (  572)         350.000   (349.826+  174)   8.-­‐  L’empresa  X  obté  un  préstec.  D’aquest  préstec  coneixem  les  següents  dades:   • • • • Data  1/1/2013.   Import  del  préstec:  500.000  u.m.   Tipus  d’interès:  4%.   Reemborsament   en   tres   anualitats   constant   a   final   d’any   (cada   anualitat   180.174  u.m.)   El  quadre  corresponent  a  l’operació  és  el  següent:         97     Anys   Capital  viu   inici   període   1   500000   2   3   339826   173244   Interessos   Amortitzaci ó  financera   Pagament   Capital  viu   final  període   160.174   180174   339826   166.581   173.244   180174   180174   173244   0   (4%  del  capital  viu)   20.000   13.593   6.930   **No  hi  ha  interès  efectiu  perquè  no  hi  ha  despesa,  amb  lo  qual  el  nominal  coincideix   amb  l’interès.   ES  DEMANA:   a) Completar  el  quadre.   b) Comptabilitzar   les   operacions   relacionades   amb   el   préstec   rebut   per   l’empresa  durant  el  primer  any.     01/01/2013   500.000   Caixa  i  Bancs  (572)   a   Deute  a  ll/t  (170)   Deutes  a  c/t  (520)   339.826   160.174       20.000   160.174   31/12/2013     Caixa  i  Bancs  (5)   a   Caixa  i  Bancs  (572)   180.174   Deute  a  c/t  (520)       166.581   31/12/2013   Deute  a  ll/t  (170)   a       Deute  a  c/t  (520)     166.581       31/12/2014   13.593   Interès  de  deute  (6620)   a   Caixa  i  Bancs  (572)   180.174   166.581   Deute  a  curt  termini  (520)       31/12/2014   173.244   Deute  a  ll/t  (170)   a   Deute  a  c/t  (520)     173.244       31/12/2015   6.930   Interès  de  deute  (6620)   a   Caixa  i  Bancs  (572)   173.244   Deute  a  curt  termini  (520)             180.174       98     4.6. Test  tema  4:  Actius  i  passius  financers   1.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Els  actius  i  passius  financers  representen  les  dues  cares  del  finançament  de  l’empresa.     b) Una   compra   d’accions   que   fa   l’empresa   a   llarg   termini   es   comptabilitzarà   dintre   de   l’actiu  corrent  de  l’empresa.   c) Una   compra   d’accions   que   fa   l’empresa   a   llarg   termini   es   comptabilitzarà   dintre   del   patrimoni  net  de  l’empresa.     d) Totes  les  opcions  són  falses.     2.-­‐  Indiqueu  a  quin  dels  següents  actius  financers  se  li  aplicarà  la  normativa  corresponent  als   actius  financers  a  cost  amortitzat.:   a) La  quantitat  de  diners  que  l’empresa  deixa  a  un  tercer  a  llarg  termini.     b) La  compra  d’unes  accions  per  part  de  l’empresa  amb  la  intenció  de  mantenir-­‐les  a  llarg   termini.     c) La  compra  d’unes  obligacions  amb  la  intenció  de  vendre-­‐les  a  curt  termini.   d) Totes  les  opcions  són  certes.   3.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  respecte  a  una  PIME:   a) Si   una   empresa   compra   obligacions   amb   la   intenció   de   mantenir-­‐les   a   l’empresa   durant   un   període   superior   a   un   any,   aplicarà   les   normes   de   valoració   referents   als   actius  financers  a  cost  amortitzat.   b) Si   una   empresa   compra   obligacions   amb   la   intenció   de   mantenir-­‐les   a   l’empresa   durant   un   període   superior   a   un   any,   aplicarà   les   normes   de   valoració   referents   als   actius  financers  mantinguts  per  a  negociar.     c) Si   una   empresa   compra   obligacions   amb   la   intenció   de   mantenir-­‐les   a   l’empresa   durant   un   període   superior   a   un   any,   aplicarà   les   normes   de   valoració   referents   als   actius  financers  a  cost.     d) Hi  ha  dues  opcions  que  són  falses.     4.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  tenint  en  compte  que  es  tracta  d’una   PIME:   a) Si  una  empresa  compra  accions  amb  la  intenció  de  mantenir-­‐les  a  l’empresa  durant  un   període   superior   a   un   any   li   aplicarà   les   normes   de   valoració   dels   actius   financers   al   cost  amortitzat.   b) Si  una  empresa  compra  accions  amb  la  intenció  de  mantenir-­‐les  a  l’empresa  durant  un   període   superior   a   un   any   li   aplicarà   les   normes   de   valoració   dels   actius   financers   mantinguts  per  a  negociar.   c) Si  una  empresa  compra  accions  amb  la  intenció  de  mantenir-­‐les  a  l’empresa  durant  un   període   superior   a   un   any   li   aplicarà   les   normes   de   valoració   dels   actius   financers   a   cost.   d) Totes  les  opcions  són  falses.   5.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  respecte  a  una  PIME:   a) Si   una   empresa   compra   obligacions   amb   la   intenció   de   mantenir-­‐les   a   l’empresa   durant   un   període   inferior   a   un   any,   aplicarà   les   normes   de   valoració   referents   als   actius  financers  a  cost  amortitzat.     b) Si   una   empresa   compra   obligacions   amb   la   intenció   de   mantenir-­‐les   a   l’empresa   durant   un   període   inferior   a   un   any,   aplicarà   les   normes   de   valoració   referents   als   actius  financers  mantinguts  per  a  negociar.     99     c) Si   una   empresa   compra   obligacions   amb   la   intenció   de   mantenir-­‐les   a   l’empresa   durant   un   període   inferior   a   un   any,   aplicarà   les   normes   de   valoració   referents   als   actius  financers  a  cost.     d) Totes  les  opcions  són  falses.     6.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  en  el  cas  d’una  PIME  que  concedeix   un  crèdit  a  una  empresa  del  grup  per  un  període  superior  a  un  any:     a) Les  despeses  relacionades  amb  aquest  crèdit  les  comptabilitzarà  com  a  més  valor  del   crèdit.  El  PGC  admet  que  es  puguin  imputar  al  compte  de  Pèrdues  i  Guanys.     b) Les   despeses   relacionades   amb   aquest   crèdit   sempre   les   imputarà   al   compte   de   pèrdues  i  guanys.     c) El  compte  (252)  Crèdits  a  llarg  termini  és  un  compte  de  passiu.   d) El  compte  (252)  Crèdits  a  llarg  termini  és  un  compte  d’actiu.   7.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  en  el  cas  d’una  PIME  que  concedeix   un  crèdit  a  una  empresa  del  grup  per  un  període  superior  a  un  any:   a) Si  hi  ha  despeses  relacionades  amb  la  concessió  del  crèdit,  el  tipus  d’interès  establert   en  les  condicions  del  contracte,  és  el  mateix  que  el  tipus  d’interès  efectiu.     b) Si  hi  ha  despeses  relacionades  amb  la  concessió  del  crèdit,  el  tipus  d’interès  establert   en  les  condicions  del  contracte,  és  superior  al  tipus  d’interès  efectiu.     c) Si  hi  ha  despeses  relacionades  amb  la  concessió  del  crèdit  el  tipus  d’interès  establert   en  les  condicions  del  contracte  és  inferior  al  tipus  d’interès  efectiu.   d) Els   interessos   que   s’imputarà   al   compte   de   pèrdues   i   guanys   es   calcularà   en   funció   del   tipus  d’interès  efectiu.   8.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  en  el  cas  d’una  PIME  que  concedeix   un  crèdit  a  una  empresa  del  grup  per  un  període  superior  a  un  any:   a) A   final   de   l’exercici   el   valor   pel   que   figurarà   comptabilitzat   el   crèdit   serà   pel   cost   amortitzat.     b) Si   hi   ha   despeses   relacionades   amb   la   concessió   del   crèdit   es   podran   comptabilitzar   com  a  més  valor  del  crèdit  o  bé  es  podran  imputar  al  compte  de  pèrdues  i  guanys.     c) Si  hi  ha  despeses  relacionades  amb  la  concessió  del  crèdit  s’hauran  de  comptabilitzar   com  a  menys  valor  del  crèdit  o  imputar-­‐se  al  compte  de  pèrdues  i  guanys.     d) Les  despeses  relacionades  amb  la  concessió  del  crèdit  sempre  s’imputaran  al  compte   de  pèrdues  i  guanys.   9.-­‐   Indiqueu   quina   de   les   següents   afirmacions   és   certa   en   el   cas   en   que   una   PIME   compri   unes  obligacions  amb  la  intenció  de  tenir-­‐les  a  l’empresa  per  un  període  superior  a  un  any:   a) Les   despeses   relacionades   amb   la   compra   de   les   obligacions   sempre   les   imputarà   directament  al  compte  de  pèrdues  i  guanys.     b) Les  despeses  relacionades  amb  la  compra  de  les  obligacions  les  podrà  imputar  com  a   més  valor  de  les  obligacions.     c) Les  despeses  relacionades  amb  la  compra  de  les  obligacions  les  podrà  imputar  com  a   menys  valor  de  les  obligacions.     d) Hi  ha  dues  opcions  que  són  certes.     10.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  en  el  cas  en  que  una  PIME  compri   unes  obligacions  amb  la  intenció  de  tenir-­‐les  a  l’empresa  per  un  període  superior  a  un  any:   a) A  final  de  l’exercici,  les  obligacions  es  valoraran  pel  seu  cost  amortitzat.       100     b) A   final   de   l’exercici   si   hi   ha   evidència   de   que   una   part   de   la   inversió   no   serà   recuperable,  es  comptabilitzarà  la  possible  pèrdua  de  valor.     c) A  final  de  l’exercici  si  hi  ha  evidència  de  que  la  inversió  ha  incrementat  el  valor  en  el   mercat,  es  comptabilitzarà  l’increment  de  valor.     d) A   final   de   l’exercici   no   es   farà   cap   correcció   de   valor   encara   que   les   condicions   de   mercat  indiquin  que  les  obligacions  han  incrementat  o  han  disminuït  de  valor.     11.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  en  el  cas  en  que  una  PIME  compri   unes  obligacions  amb  la  intenció  de  tenir-­‐les  a  l’empresa  per  un  període  inferior  a  un  any:   a) Les   despeses   relacionades   amb   la   compra   de   les   obligacions   sempre   les   imputarà   directament  al  compte  de  pèrdues  i  guanys.     b) Les  despeses  relacionades  amb  la  compra  de  les  obligacions  les  podrà  imputar  com  a   més  valor  de  les  obligacions.     c) Les  despeses  relacionades  amb  la  compra  de  les  obligacions  les  podrà  imputar  com  a   menys  valor  de  les  obligacions.     d) Hi  ha  dues  opcions  que  són  certes.     12.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  en  el  cas  en  que  una  PIME  compri   unes  obligacions  amb  la  intenció  de  tenir-­‐les  a  l’empresa  per  un  període  inferior  a  un  any:   a) A  final  de  l’exercici,  les  obligacions  es  valoraran  pel  valor  raonable.     b) A   final   de   l’exercici   si   hi   ha   evidència   de   que   una   part   de   la   inversió   no   serà   recuperable,  s’imputarà  una  possible  pèrdua  en  el  compte  de  pèrdues  i  guanys.     c) A  final  de  l’exercici  si  hi  ha  evidència  de  que  la  inversió  ha  incrementat  el  valor  en  el   mercat,   es   comptabilitzarà   el   possible   increment   de   valor   reconeixen   un   ingrés   al   compte  de  pèrdues  i  guanys.     d) A   final   de   l’exercici   no   es   farà   cap   correcció   de   valor   encara   que   les   condicions   de   mercat  indiquin  que  les  obligacions  han  incrementat  o  han  disminuït  de  valor.     13.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  en  el  cas  en  que  una  PIME  compri   unes  accions  amb  la  intenció  de  vendre-­‐les  a  curt  termini:   a) Aplicarà  els  criteris  de  valor  aplicables  als  actius  financers  a  cost.     b) Aplicarà   els   criteris   de   valoració   aplicables   als   actius   financers   mantinguts   per   a   negociar.     c) Aplicarà  els  criteris  de  valoració  aplicables  als  actius  financers  al  cost  amortitzat.     d) Pot   aplicar   els   criteris   de   valoració   establerts   per   als   actius   financers   a   cost   amortitzat,   per  als  actius  financers  mantinguts  per  a  negociar  o  actius  financers  a  cost.     14.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  en  el  cas  en  que  una  PIME  compri   unes  accions  amb  la  intenció  de  tenir-­‐les  a  l’empresa  per  un  període  llarg  de  temps:     a) Aplicarà  els  criteris  de  valor  aplicables  als  actius  financers  a  cost.     b) Aplicarà   els   criteris   de   valoració   aplicables   als   actius   financers   mantinguts   per   a   negociar.     c) Aplicarà  els  criteris  de  valoració  aplicables  als  actius  financers  al  cost  amortitzat.     d) Pot   aplicar   els   criteris   de   valoració   establerts   per   als   actius   financers   a   cost   amortitzat,   per  als  actius  financers  mantinguts  per  a  negociar  o  actius  financers  a  cost.     15.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  en  el  cas  en  que  una  PIME  compri   unes  accions  amb  la  intenció  de  tenir-­‐les  a  l’empresa  per  un  període  inferior  a  un  any:     101     a) Les   despeses   relacionades   amb   la   compra   de   les   accions   aniran   imputats   al   compte   de   pèrdues  i  guanys.     b) Les   despeses   relacionades   amb   la   compra   de   les   accions   es   comptabilitzaran   com   a   més  valor  de  l’acció.     c) Els  canvis  que  es  puguin  produir  en  el  valor  de  les  accions  aniran  imputats  al  compte   de  pèrdues  i  guanys.     d) Els  canvis  que  es  puguin  produir  en  el  valor  de  les  accions  aniran  imputats  al  compte   de  pèrdues  i  guanys  tant  sols  si  són  pèrdues.  Si  són  beneficis  no.           102     5. TEMA  5:  EXISTÈNCIES   1.  Què  són  les  existències?.  Les  existències  constitueixen  l’objecte  social  de  l’empresa.     2.  Diferència  entre  les  empreses  industrials  i  les  empreses  comercials.     o Les   empreses   industrials   es   caracteritzen   per   fer   una   transformació   sobre   el   producte.  En  el  balanç  de  l’empresa  apareixen  comptes  com:  matèria  primera,   producte  en  curs  i  producte  acabat.   o Les  empreses  comercials  que  no  fan  cap  transformació  sobre  el  producte.  En  el   balanç  de  l’empresa  apareix,  bàsicament  ,el  compte  de  mercaderies   3.  Comptabilització  de  les  existències:  Inventari  permanent  i  Inventari  periòdic.   5.1. Valoració  de  l’entrada  de  les  existències   Les   existències   es   valoraran   pel   seu   cost,   ja   sigui   el   preu   d’adquisició   o   el   cost   de   producció   PREU  D’ADQUISICIÓ   COST  DE  PRODUCCIÓ   Import  facturat  pel  venedor  menys  els  descomptes   que  hagi  fet.   Preu  d’adquisició  de  les  matèries  primeres   No  s’inclouran  els  interessos  incorporats  al   nominal  del  dèbits  (*).   Més  els  costos  directes   Despeses  addicionals   Més  la  part  proporcional  dels  costos  indirectes   Els  impostos  que  no  es  puguin  recuperar  d’Hisenda         (*)  Es  poden  incloure  els  interessos  incorporats  als  dèbits  amb  venciment  no  superior  a   un  any  que  no  tinguin  un  tipus  d’interès  contractual,  quan  l’efecte  de  no  actualitzar  els   fluxos  d’efectiu  no  sigui  significatiu.     La   taula   següent   resumeix   els   conceptes   que   formaran   part   del   preu   d’adquisició   o   del   cost  de  producció   Concepte   IVA  suportat   Interessos  d’un  préstec  a   curt  termini  (específic  per  a   comprar  l’existència)   Interessos  d’un  préstec  a   llarg  termini  (específic  per  a   comprar  l’existència)   Descompte  per  pagament   immediat   Forma  part  del   preu  d’adquisició  o   cost  de  producció?   No   Motiu   És  un  impost  que  es  pot  recuperar  d’Hisenda   No   Es  considera  que  l’existència  tarda  menys  d’un  any  a   estar  en  condicions  per  a  ser  venuda   Si.  Els  interessos   meritats   Es  considera  que  l’existència  tarda  més  d’un  any  a  estar   en  condicions  per  a  ser  venuda   No   Qualsevol  descompte  obtingut  de  la  compra  de  les   existències  no  formarà  part  del  valor  de  les  existències     103     Interès  no  contractual  a  curt   termini   En  principi,  aquest  interès  no  formarà  part  del  valor  de   l’existència.  Ara  bé,  com  que  no  té  caràcter  contractual,   el  seu  venciment  no  es  superior  a  l’any  i  probablement   els  efectes  de  no  actualitzar  els  fluxos  d’efectiu  no  seran   significatius,  es  pot  considerar  com  a  més  valor  de   l’existència   No/Sí     5.2. Sortida   No  sempre  és  possible  identificar  cada  existència  amb  el  seu  cost.   SOLUCIÓ:   Aplicar  el  mètode  PMP   Aplicar  el  mètode  FIFO           OPERACIÓ                    Sortides  a  preu  de  cost   ENTRADES   SORTIDES   INV.  FINAL   UNTATS   PU   TOTAL   UNTATS   PU   TOTAL   UNTATS   PU   TOTAL                                                                           La  suma  de  la  columna  és  el  cost  de  la  mercaderia  venuda.   La   suma   dels   inputs   de   la   columna   d’entrades   i   la   resta   de   l’existència  inicial  es  el  total  d’entrades  d’existències   És  el  saldo  del  compte  (300)   El  valor  d’existències  finals  el  trobem  a  l’última  columna     5.3. Valoració  a  final  de  l’exercici   Es  compara  el  valor  comptable  (valor  del  saldo  del  compte  d’existències)  amb  el  valor   net  realitzable.   VC  <  VNR:  No  es  necessari  comptabilitzar  la  pèrdua.   VC  >  VNR:  Pèrdua  per  VC  -­‐  VNR   COMPTABILITZACIÓ  DE  LA  PÈRDUA         Despesa    (693)   a   Det.  Valor  (39)   Det.  Valor   a   Ingressos  reversió  det.       104     5.4. EXERCICIS  ENTRADA  EXISTENCIES   1.   L’empresa   X   S.A.   compra   existències   que   paga   al   comptat,   per   valor   de   1.000   €.   Els   descomptes  imputats  a  la  factura  són  els  següents:   -­‐ Descompte  per  immediat  pagament:  50  €   Les   despeses   de   transport   des   de   casa   del   proveïdor   fins   al   magatzem   de   l’empresa   X   S.A.   van  a  càrrec  d’X  S.A.  i  pugen  a  150  €.   • L’IVA  de  l’operació  és  del  21%.   ES  DEMANA:  Determinar  el  cost  d’adquisició  i  comptabilitzar  l’operació   1100   231   Compra  de  mercaderies  (6)   H.P.  IVA  Sup.   a     Bancs     1331     2.  La  societat  X  S.A.  compra,  el  dia  1/1/2008  existències.   El  valor  que  pagarà  per  la  compra  és  el  que  s’indica  a  continuació:   DETALL DE LA FACTURA Compra -Descompte IVA 3000 -100 2900 609 3509   Les   despeses   de   transport   des   de   casa   del   proveïdor   fins   al   magatzem   de   l’empresa   X   S.A.   van  a  càrrec  d’X  S.A.  i  pugen  a  300  €.  Es  paguen  al  comptat.   L’IVA  de  l’operació  és  del  21%.   ES  DEMANA:   Determinar   el   cost   d’adquisició   i   comptabilitzar   les   diferents   operacions   relacionades   amb   la   transacció.       5.5. Exercicis  seminari  5   1.-­‐   L’1   de   desembre   de   l’any   2008   una   empresa   ha   comptabilitzat   la   compra   d’unes   existències  per  valor  de  10.000  €.     Se   sap   que   si   l’empresa   vengués   aquestes   existències   en   el   mercat   a   31/12/2008   obtindria   un  import  de  11.000  €.  Les  despeses  inherents  a  la  venda  serien  de  valor  de    2.000  €.   A   31/12/2009   si   l’empresa   vengués   les   existències   en   el   mercat   obtindria   un   import   de   14.000  €.  Les  despeses  inherents  a  la  venda  serien  de  valor  de    2.000  €.   ES  DEMANA:   Comptabilitzar  i  justificar  les  operacions  que  calguin  a  31/12/2008  i  a  31/12/2009.     105     31/12/2008   693   Pèrdues  per  deteriorament   39   Det  de  valor  de  les  existències   1000     1000     31/12/2009   39   Det  de  valor  de  les  existències   793   Reversió  del  deteriorament  d'existències     1000     1000     2.-­‐  Una  empresa  ha  tingut  els  següents  moviments  d’existències  durant  el  mes  de  gener:     1. Les  existències  inicials  eren  de  300  unitats  a  100  €/unitat.   2. Va   comprar   600   unitats   a   103   €/unitat.   Com   paga   al   comptat   el   proveïdor   li   concedeix  un  descompte  per  immediat  pagament  de  2  €/unitat.   3. Va  vendre  400  unitats  a  200  €/unitat.     4. Va   compra   200   unitats   a   104   €/unitat.   Les   despeses   de   transport   són   a   càrrec   de   l’empresa  comprador  i  pugen  a  un  total  de  10  €.   ES  DEMANA:   1. Comptabilitzar   les   operacions   tenint   en   compte   que   totes   es   paguen   en   efectiu   i   que   l’IVA  relacionat  amb  les  operacions  és  del  18%.   2. Valorar   les   existències   pel   mètode   del   PMP   i   determinar   el   cost   de   la   mercaderia   venuda.   2   600   Compra  Existències   472   H.P.  IVA  suportat   572   Caixa  i  bancs   3   572   Caixa  i  bans   700   Ingres  per  vendes   477   H.P.  IVA  repercutit   4   60600   10908       71508     94400       600   Compra  d'existències   472   H.P.  IVA  soportat   400   Proveïdors       80000   14400   20810   3746       24556     ENTRADES   SORTIDES   INVENTARI  FINAL     PREU   PREU   PREU   OPERACIÓ   UNITATS   TOTAL   UNITATS   TOTAL   UNITATS   TOTAL   UNITARI   UNITARI   UNITARI   1   300   100   30000   300   100   30000         2   600   101   60600   600   101   60600         900   100,67   90600                 3   400   100,67   40266,67   500   100,67   50333,33         4   200   104,05   20810   700   101,63   71143,33             106     3.-­‐  Una  empresa  X  compra,  el  dia  20  de  febrer  de  l’any  2008,  mercaderies  a  un  proveïdor  B,   per   un   import   de   5.000   euros   (sense   IVA).   Sobre   aquest   import   li   efectuen   un   10%   de   descompte  comercial.    L’empresa  X  havia  anticipat  3.160  euros  (IVA  inclòs)  al  proveïdor,  el   dia  8  de  gener  del  2008,  el  qual  fa  efectiu  al  realitzar  la  transacció.   El  dia  1  de  març,    paga  el  deute  pendent  al  proveïdor  B,  que  li  efectua  un  2%  de  descompte   per  pagament  immediat.   El   dia   1   d’abril,   una   altra   empresa   D   ven   productes   a   crèdit   a   un   client     H,   per   import   de   10.000  euros.  Les  despeses  de  transport  són  de  200  euros  més  el  16%  d’IVA,  que  són  a  càrrec   de  l’empresa  D  i  les  paga  amb  un  xec  bancari.   El  client  H  retorna  el  20%  de  les  mercaderies  anteriors  per  ser  defectuoses.  L’empresa  D  les   accepta.   El  dia  10  de  maig  del  2008,  l’empresa  H  paga  el  deute  pendent  i  se  li  efectua  un  descompte   del  5%  per  pagament  immediat.   Es  demana:   Comptabilitzar  les  operacions  anteriors.   1.-­‐   431   Clients  ef.  A  cobrar     700   Ingressos  per  venda   5000     5000     2.-­‐       4311   Clients  ef.  Descomptats   431   Clients  ef.  A  cobrar     572   665   626   5208   5000     5000    Bancs   Interessos  dte.  Efectes   Serveis  bancaris  i  similars   Deutes  per  efectes  descomptats   3.-­‐         4825     150     25       5000     4312   Clients  ef.  En  gestió  de  cobrament   431   Clients  ef.  A  cobrar   4.-­‐    Pels  que  cobra   3500     3500     5208   Deutes  per  efectes  descomptats   4311   Clients  ef.  Descomptats   Pels  que  no  cobra   4500     4500     5208   Deutes  per  efectes  descomptats   626   Serveis  bancaris  i  similars   572   Bancs       500   5       505                 4315   Clients  ef.  Impagats   4311   Clients  ef.  Descomptats   500       500           107     5.-­‐     572   Bancs   626   Serveis  bancaris  i  similars   4312   Efectes  en  gestió  de  cobrament   3495   5       3500     6.-­‐     436   4315     699   490   Clients  dubtós  cobrament   500   Clients  ef.  Impagats     500         Pèrdues  per  deteriorament  de  crèdits  a  c.t.   500   Deteriorament  de  valor  de  crèdits  per  operacions  comercials     500       4.  Una  empresa  té  els  següents  moviments  d’existències  durant  l’exercici  2008:     1. Existència  inicial  :  1.000  unitats  a  200  €.   2. Compra  de  2.000  unitats  a  250  €.   3. Despeses  de  la  compra  anterior,  2.000  €  (a  càrrec  del  comprador).   4. Venda  de  2.500  unitats  a  300  €.   5. Compra  de  3.000  unitats  a  260  €.   6. Despeses  de  la  compra  anterior  3.000  €  (a  càrrec  del  venedor).   7. Venda  de  2.900  unitats  a  300  €.   ES  DEMANA:     Determinar  el  valor  de  les  existències  finals  segons  els  mètodes  de  valoració  PMP  i  FIFO.   SOLUCIÓ  NUMÈRICA   PMP   Operació Si 1 4 5 7 Entrades Sortides Unitats Preu Total Unitats Preu Total 1000 200 200000 2000 251 502000 2500 234 585000 3000 260 780000 2900 256,286 743229 Total 200000 702000 117000 897000 153771,429   FIFO   Operació Si 1 4 5 7 Entrades Sortides Unitats Preu Total Unitats Preu Total 1000 200 200000 2000 251 502000 1000 200 200000 1500 251 376500 2500 576500 3000 260 780000 500 251 125500 2400 260 624000 2900 749500 Total 200000 702000 125500 905500 156000       108     5.6. TEST  TEMA  5:  Entrades  d’existències   1.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Les  existències  constitueixen  l’objecte  social  de  l’empresa.     b) Les  empreses  de  serveis  no  tenen  existències  ja  que  el  servei  que  realitzen  no  es  pot   emmagatzemar.     c) El  compte  de  mercaderies  és  un  compte  de  pèrdues  i  guanys.     d) Les  empreses  industrials  es  caracteritzen  entre  d’altres  coses  pel  fet  de  que  realitzen   una  transformació  en  el  producte.     2.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Les   empreses   industrials   es   caracteritzen   perquè   fan   una   transformació   sobre   el   producte.   b) Les   empreses   comercials   es   caracteritzen   per   no   realitzar   pràcticament   cap   transformació  sobre  el  producte.   c) Les  empreses  de  serveis  no  tenen  mai  existències.   d) Segons  la  normativa  vigent  s’ha  de  fer,  com  a  mínim  un  cop  a  l’any  l’inventari  físic  de   les  existències  que  hi  ha  en  els  diferents  magatzems  de  l’empresa.   3.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) El  compte  (300)  Mercaderies  és  un  compte  de  balanç.   b) El  compte  (610)  Variació  d’existències  de  mercaderies  sempre  té  saldo  deutor.   c) El   compte   (710)   Variació   d’existències   de   productes   acabats   sempre   té   un   saldo   creditor.   d) Tots  els  comptes  del  grup  (3)  tenen  saldo  deutor.   4.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) El   compte   (606)   Descompte   sobre   compres   per   immediat   pagament   sempre   té   un   saldo  deutor.   b) El   compte   (606)   Descompte   sobre   compres   per   immediat   pagament   és   una   despesa   financera.   c) Al   compte   (606)   Descompte   sobre   compres   per   immediat   pagament   sempre   se   li   imputen  els  descomptes  per  immediat  pagament  sobre  les  compres.   d) Al   compte   (606)   Descomptes   sobre   compres   per   immediat   pagament   s’imputen   els   descomptes  per  immediat  pagament  que  el  proveïdor  ha  concedit  amb  posterioritat   al  moment  en  que  l’empresa  ha  rebut  la  factura.   5.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) La   variació   d’existències   de   mercaderies,   de   matèries   primeres   i   la   de   les   existències   d’altres   aprovisionaments   sempre   va   imputada   al   compte   del   subgrup   (61)   Variació   d’existències.   b) La   variació   d’existències   de   mercaderies,   de   matèries   primeres   i   la   de   les   existències   d’altres   aprovisionaments   sempre   va   imputada   al   compte   del   subgrup   (71)   Variació   d’existències.     c) Els  comptes  del  subgrup  (71)  Variació  d’existències  sempre  són  d’ingressos.     109     d) Els  comptes  dels  subgrup  (61)  Variació  d’existències  sempre  són  de  despesa.     6.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) El   compte   (609)   Ràpels   per   compres   recull   els   descomptes   per   volum   concedits   a   l’empresa  sobre  les  compres  realitzades  i  que  estan  fora  de  factura.   b) El   compte   (609)   Ràpels   per   compres   recull   els   descomptes   per   volum   concedits   a   l’empresa  sobre  les  compres  realitzades  i  que  estan  dintre  de  factura.     c) El   compte   (609)   Ràpels   per   compres   tindrà   saldo   deutor   o   nul.   Mai   tindrà   un   saldo   creditor.     d) El   compte   (609)   Ràpels   per   compres   apareixerà   restant   en   el   compte   de   pèrdues   i   guanys  sumant  dintre  de  l’apartat  “Consum  de  mercaderies”.     7.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) El  compte  (708)  Descomptes  sobre  vendes  i  operacions  similars  recull  les  devolucions   de  les  vendes  que  ha  realitzat  l’empresa.   b) El  compte  (708)  Descomptes  sobre  vendes  i  operacions  similars  recull  els  descomptes   comercials  sobre  vendes  i  que  estan  dintre  de  la  factura.     c) El  compte  (708)  Descomptes  sobre  vendes  i  operacions  similars  recull  els  descomptes   comercials  sobre  vendes  concedits  fora  de  factura.     d)  El   compte   (708)   Descomptes   sobre   vendes   i   operacions   similars   sempre   tindrà   saldo   deutor  o  nul.   8.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) El  preu  d’adquisició  és  el  valor  pel  que  es  donaran  d’alta  les  mercaderies  de  l’empresa.   b) El  cost  de  producció  és  el  valor  pel  que  es  donaran  d’alta  les  existències  de  producte   acabat  a  les  empreses  industrials.   c) Les   existències,   per   norma   general   sempre   es   donaran   d’alta   en   el   moment   en   que   l’existència  entra  en  el  magatzem.   d) Les  existències,  per  norma  general,  es  donaran  d’alta  en  el  moment  en  que  l’empresa   rep  la  factura.     9.-­‐  Una  empresa  ha  demanat  un  préstec  a  curt  termini  per  poder  comprar  unes  existències.   Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Els   interessos   meritats   fins   que   l’existència   està   en   condicions   de   ser   venuda   es   consideraran  com  a  més  valor  de  l’existència.   b) Els   interessos   pagat   fins   que   l’existència   està   en   condicions   de   ser   venuda   seran   considerats  com  a  més  valor  de  l’existència.     c) Els  interessos  relacionats  amb  aquest  préstec  no  formaran  part  del  preu  d’adquisició.   d) Tots  els  interessos  relacionats  amb  aquest  préstec  formaran  part  del  preu  d’adquisició.   10.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) L’IVA  suportat  sempre  formarà  part  del  preu  d’adquisició  o  cost  de  producció.   b) L’IVA  repercutit  grava  l’adquisició  de  les  existències.     c) L’IVA  suportat  grava  l’adquisició  d’existències.       110     d) Per   norma   general   l’IVA   suportat   no   formarà   part   del   preu   d’adquisició   o   cost   de   producció.   11.-­‐  Una  empresa  compra  unes  existències.  L’import  facturat  pel  proveïdor  és  de  1.210  u.m.   (IVA   inclòs).   Les   despeses   de   transport   fins   que   l’existència   ha   arribat   al   magatzem   són   a   càrrec   del   comprador   i   pugen   un   total   de   150   u.m..   L’IVA   relacionat   amb   l’operació   és   del   21%.  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) El  preu  d’adquisició  serà  de:  1.391  u.m..     b) El  preu  d’adquisició  serà  de:  1.117,6  u.m.     c) El  preu  d’adquisició  serà  1.150  u.m..   d) Per  calcular  l’IVA  que  ha  imputat  el  proveïdor,  el  comptable  de  l’empresa  compradora   ha  fet  el  següent  càlcul:  1.180*0,21.     12.-­‐   Una   empresa   ha   comprat   unes   existències.   Les   dades   relacionades   amb   la   compra   d’aquestes  existències  han  estat  les  següents:   -­‐ L’import  facturat  pel  proveïdor  ha  estat  de  750  u.m.  més  el  21%  d’IVA.   -­‐ Les   despeses   de   transport   són   a   càrrec   del   proveïdor   i   pugen   un   total   de   200   u.m.   més  el  21%  d’IVA.     -­‐ El  proveïdor  ha  concedit  un  descompte  comercial  total  de  50  u.m.  en  la  factura.     -­‐ 30   dies   després   d’haver   rebut   la   factura,   com   l’empresa   va   comprar   al   comptat   el   proveïdor  li  va  concedir  un  descompte  comercial  fora  de  factura  de  20  u.m.   Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) El  valor  de  les  existències  serà  de:  907,5  u.m..       b) Les  existències  estaran  valorades  per  680  u.m.     c) L’import  de  la  compra  estarà  comptabilitzat  per  680  u.m.     d) L’import  pel  que  es  comptabilitzarà  la  compra  serà  de  700  u.m.     13.-­‐    Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) L’inventari  permanent  es  caracteritza  perquè  el  saldo  del  compte  d’existències  indica   en  tot  moment  quin  és  el  valor  de  les  existències  que  hi  ha  en  el  magatzem.     b) L’inventari  periòdic  es  caracteritza  perquè  el  saldo  del  compte  d’existències  indica  en   tot  moment  quin  és  el  valor  de  les  existències  que  hi  ha  en  el  magatzem.     c) L’inventari  permanent  està  contemplat  en  el  PGC.   d) Tant  l’inventari  permanent,  com  l’inventari  periòdic  estan  contemplats  en  el  PGC.   14.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  si  comptabilitzem  les  existències  a   través  d’un  sistema  d’inventari  permanent:   a) Cada  cop  que  hi  ha  una  entrada  d’existències  en  el  magatzem  carregarem  el  compte   de  mercaderies  pel  preu  de  cost  d’aquestes  existències.     b) Cada  cop  que  hi  ha  una  entrada  d’existències  en  el  magatzem  carregarem  el  compte   de  compres  pel  preu  de  cost  d’aquestes  existències.   c) A   final   de   l’exercici   es   regularitzen   les   existències   contra   el   compte   de   variació   d’existències.     111     d) A   final   de   l’exercici,   l’empresa   no   haurà   de   fer   cap   regularització,   si   la   xifra   d’existències  obtinguda  a  través  de  l’inventari  físic  coincideix  amb  el  saldo  del  compte   d’existències.     15.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  respecta  a  l’inventari  periòdic:   a) Cada   cop   que   hi   ha   una   compra   d’existències   es   carrega   el   compte:   compres,   per   l’import  corresponent  a  la  compra.   b) Cada  cop  que  hi  ha  una  compra  d’existències  es  carrega  el  compte:  Mercaderies,  per   l’import  corresponent  al  preu  d’adquisició  de  les  existències.     c) La  suma  del  deure  del  compte  d’existències  ens  indica  les  entrades  d’existències  que   s’han  produït  durant  l’exercici  econòmic.     d) La   suma   del   deure   del   compte   d’existències   ens   indica   la   quantitat   total   de   les   existències  que  hi  ha  en  el  magatzem.     16.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  respecte  a  l’inventari  periòdic:   a) Cada  cop  que  hi  ha  una  sortida  d’existències,  s’abona  el  compte  d’existències  pel  cost   de  les  existències  que  surten  de  l’empresa.     b) Cada   cop   que   hi   ha   una   sortida   d’existències   s’abona   el   compte   d’existències   per   l’import  corresponent  a  la  venda.     c) Cada  cop  que  hi  ha  una  sortida  d’existències  s’abona  el  compte:  ingressos  per  venda   per   l’import   corresponent   a   la   venda   i   també   s’abona   el   compte   d’existències   per   l’import  corresponent  al  cost  de  les  existències  que  surten  del  magatzem.     d) A   final   de   l’exercici   es   regularitza   el   comte   de   mercaderies,   contra   el   compte   de   variació  d’existències.     17.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Per   calcular   el   cost   de   la   mercaderia   venuda   es   sumarà   al   saldo   de   les   compres,   el   saldo  del  compte  de  variació  d’existències.     b) Per  calcular  el  cost  de  la  mercaderia  venuda  es  sumarà  els  imports  que  hi  ha  abonats  al   compte  de  compres.     c) Per  calcular  el  cost  de  la  mercaderia  venuda  sumarem  els  imports  que  hi  ha  a  l’haver   del  compte  de  vendes.   d) Si   l’empresa   segueix   un   inventari   periòdic   és   impossible   que   conegui   el   cost   de   la   mercaderia  venuda.     18.-­‐  Una  empresa  presenta  les  següents  dades  respecte  a  les  existències:   -­‐ Les  existències  inicials  han  estat  valorades  per  5.000  u.m.   -­‐ Les  existències  finals  han  esta  valorades  per  4.500  u.m.   -­‐ Les  vendes  de  l’exercici  han  estat  de  7.500  u.m.   -­‐ Les  compres  de  l’exercici  han  estat  de  5.500  u.m.   Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) El  cost  de  la  mercaderia  venuda  serà  de  6.000  u.m.     b) El  cost  de  la  mercaderia  venuda  serà  de  7.500  u.m.   c) El  saldo  del  compte  de  variació  d’existències  serà  deutor.       112     d) El  saldo  del  compte  de  variació  d’existències  serà  creditor.     19.-­‐   Indiqueu   quina   de   les   següents   afirmacions   és   certa   si   l’empresa   segueix   un   sistema   d’inventari  permanent:   a) El  compte  cost  de  la  mercaderia  venuda  és  un  compte  de  balanç.     b) El  compte  cost  de  la  mercaderia  venuda  és  un  compte  de  pèrdues  i  guanys.     c) El  compte  cost  de  la  mercaderia  venuda  no  apareix  en  el  quadre  de  comptes  del  PGC.   d) El   compte   de   cost   de   la   mercaderia   venuda   que   apareix   en   el   sistema   d’inventari   permanent   dóna   la   mateixa   informació   que   el   compte   d’existències   en   el   sistema   d’inventari  periòdic.     20.-­‐   Suposem   que   una   empresa   fa   una   compra   de   mercaderies   per   valor   de   1.000   u.m.   L’IVA   relacionat  amb  l’operació  és  del  21%.  El  pagament  es  fa  en  efectiu  per  la  qual  cosa  l’empresa   li   concedeix   un   descompte   per   immediat   pagament   de   10   u.m..   Indiqueu   quina   de   les   següents  afirmacions  és  certa:   a) L’import  pel  que  es  carregarà  el  compte  de  compres  serà  de  1.000  u.m.     b) L’import  pel  que  es  carregarà  el  compte  de  compres  serà  de  990  u.m.     c) L’import  pel  que  es  carregarà  el  compte  (472)  H.P.  IVA  suportat  serà  de  210  u.m.     d) L’import  pel  que  es  carregarà  el  compte  (472)  H.P.  IVA  suportat  serà  de  207,9  u.m.     21.-­‐   Una   empresa   compra   existències   per   valor   de   1.000   u.m..   L’IVA   relacionat   amb   l’operació  és  del  21%.  Posteriorment  paga  al  proveïdor  abans  del  previst,  per  la  qual  cosa  el   proveïdor  li  concedeix  un  descompte  per  immediat  pagament  de  10  u.m.  Indiqueu  quina  de   les  següents  afirmacions  és  certa:   a) L’import  que  s’imputarà  al  compte  (600)  Compres  serà  de  1.000  u.m.     b) L’import  que  s’imputarà  al  compte  (600)  Compres  serà  de  990  u.m..     c) L’import  que  s’imputarà  al  compte  (400)  Proveïdors  serà  de  1.210  u.m.     d) L’import  que  l’empresa  pagarà  al  proveïdor  serà  de  1.210  u.m..     22.-­‐   Una   empresa   compra   existències   per   valor   de   1.000   u.m..   L’IVA   relacionat   amb   l’operació  és  del  21%.  Posteriorment  paga  al  proveïdor  abans  del  previst,  per  la  qual  cosa  el   proveïdor  li  concedeix  un  descompte  per  immediat  pagament  de  10  u.m.  Indiqueu  quina  de   les  següents  afirmacions  és  certa:   a) En   el   moment   en   que   l’empresa   comptabilitza   la   compra   reconeixerà   un   descompte   per  immediat  pagament  de  10  u.m.   b) En   el   moment   en   que   l’empresa   compradora   paga,   carregarà   el   compte   (606)   Descompte  sobre  compres  per  immediat  pagament  per  import  de  10  u.m..   c) En   el   moment   en   que   l’empresa   compradora   paga   al   proveïdor,   abonarà   el   compte   (606)  Descomptes  sobre  compres  per  immediat  pagament  per  import  de  7,1  u.m..   d) En   el   moment   en   que   l’empresa   paga   al   proveïdor   abonarà   el   compte   (472)   H.P.   IVA   suportat  per  valor  de  2,1  u.m..   23.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) Per   valorar   la   sortida   d’existències,   d’un   inventari   de   bens   intercanviables   entre   si,   l’empresa,  sempre  haurà  d’aplicar  el  mètode  de  valoració  FIFO.       113     b) Per   valorar   la   sortida   d’existències,   d’un   inventari   de   bens   intercanviables   entre   si,   l’empresa,  sempre  haurà  d’aplicar  el  mètode  de  valoració  PMP.   c) Per   valorar   la   sortida   d’existències,   d’un   inventari   de   bens   intercanviables   entre   si,   l’empresa  podrà  aplicar  el  mètode  de  valoració  LIFO.     d) Per   valorar   la   sortida   d’existències,   d’un   inventari   de   bens   intercanviables   entre   si,   l’empresa  podrà  aplicar  el  mètode  de  valoració  FIFO  o  PMP.     24.-­‐   Una   empresa   té   unes   existències   inicials   de   100   unitats   valorades   a   560   u.m.   cadascuna.   Durant  l’exercici  s’han  produït  els  següents  moviments  d’existències:   1. Va  comprar  70  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  570  u.m..  L’empresa  li   va  concedir  un  descompte  comercial  de  2  u.m./unitat  comprada.   2. Va  comprar  35  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  579  u.m..  Les  despeses   relacionades   amb   el   transport   de   les   existències   van   estar   a   càrrec   de   l’empresa   compradora.  Els  costos  de  transport  van  ser  de  3  u.m./unitat  transportada.   3. Va   vendre   130   unitats.   El   preu   de   venda   d’aquestes   existències   va   estat   de   900   u.m./unitat.   4. Va  comprar  40  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  580  u.m..  Les  despeses   relacionades   amb   el   transport   de   les   existències   van   estar   a   càrrec   de   l’empresa   venedora.  Les  despeses  de  transport  van  estar  d’1  u.m./unitat  transportada.   5. Va  vendre  60  unitats.  El  preu  de  venda  de  les  existències  va  estar  de  905  u.m./unitat.   Indiqueu   quina   de   les   següents   afirmacions   és   certa   si   el   mètode   de   valoració   de   les   existències  que  aplica  l’empresa  és  el  PMP:   a) El  valor  de  l’existència  al  final  de  l’exercici  serà  de  31.415,32  u.m.     b) Les  unitats  físiques  que  hi  ha  en  l’inventari  a  final  de  l’exercici  són  55  u.m.     c) El  CMV  a  final  de  l’exercici  serà  de  34.271,26  u.m.   d) El  CMV  a  final  de  l’exercici  serà  de  107.914,67  u.m.     25.-­‐   Una   empresa   té   unes   existències   inicials   de   100   unitats   valorades   a   560   u.m.   cadascuna.   Durant  l’exercici  s’han  produït  els  següents  moviments  d’existències:   1. Va  comprar  70  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  570  u.m..  L’empresa  li   va  concedir  un  descompte  comercial  de  2  u.m./unitat  comprada.   2. Va  comprar  35  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  579  u.m..  Les  despeses   relacionades   amb   el   transport   de   les   existències   van   estar   a   càrrec   de   l’empresa   compradora.  Els  costos  de  transport  van  ser  de  3  u.m./unitat  transportada.   3. Va   vendre   130   unitats.   El   preu   de   venda   d’aquestes   existències   va   estat   de   900   u.m./unitat.   4. Va  comprar  40  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  580  u.m..  Les  despeses   relacionades   amb   el   transport   de   les   existències   van   estar   a   càrrec   de   l’empresa   venedora.  Les  despeses  de  transport  van  estar  d’1  u.m./unitat  transportada.   5. Va  vendre  60  unitats.  El  preu  de  venda  de  les  existències  va  estar  de  905  u.m./unitat.   Indiqueu   quina   de   les   següents   afirmacions   és   certa   si   el   mètode   de   valoració   de   les   existències  que  aplica  l’empresa  és  el  PMP:   a) El   valor   que   s’imputarà   al   compte   (700)   Ingressos   per   vendes   per   la   venda   de   l’apartat   3  serà  de  117.000  u.m.       114     b) El   valor   que   s’imputarà   al   compte   (700)   Ingressos   per   vendes   per   la   venda   de   l’apartat   3  serà  de  73.643,41  u.m.   c) El   cost   de   la   mercaderia   venuda   de   les   existències   que   es   venen   a   l’apartat   3   és   de   73.643,  41.     d) Totes  les  afirmacions  són  certes.     26.-­‐   Una   empresa   té   unes   existències   inicials   de   100   unitats   valorades   a   560   u.m.   cadascuna.   Durant  l’exercici  s’han  produït  els  següents  moviments  d’existències:   1. Va  comprar  70  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  570  u.m..  L’empresa  li   va  concedir  un  descompte  comercial  de  2  u.m./unitat  comprada.   2. Va  comprar  35  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  579  u.m..  Les  despeses   relacionades   amb   el   transport   de   les   existències   van   estar   a   càrrec   de   l’empresa   compradora.  Els  costos  de  transport  van  ser  de  3  u.m./unitat  transportada.   3. Va   vendre   130   unitats.   El   preu   de   venda   d’aquestes   existències   va   estat   de   900   u.m./unitat.   4. Va  comprar  40  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  580  u.m..  Les  despeses   relacionades   amb   el   transport   de   les   existències   van   estar   a   càrrec   de   l’empresa   venedora.  Les  despeses  de  transport  van  estar  d’1  u.m./unitat  transportada.   5. Va  vendre  60  unitats.  El  preu  de  venda  de  les  existències  va  estar  de  905  u.m./unitat.   Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa  en  el  cas  en  que  una  empresa  segueixi  el   mètode  de  valoració  PMP:   a) L’import  que  s’imputarà  al  compte  de  compres  durant  l’exercici  serà  de  139.330  u.m.     b) L’import   que   s’imputarà   al   compte   (600)   Compres,   durant   l’exercici   serà   de   83.330   u.m..   c) L’import   que   s’imputarà   al   compte   (600)   Compres,   és   independent   del   mètode   de   valoració  que  utilitzarà  l’empresa  per  valorar  les  existències.     d) Totes  les  opcions  són  certes.     27.-­‐   Una   empresa   té   unes   existències   inicials   de   100   unitats   valorades   a   560   u.m.   cadascuna.   Durant  l’exercici  s’han  produït  els  següents  moviments  d’existències:   1. Va  comprar  70  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  570  u.m..  L’empresa  li   va  concedir  un  descompte  comercial  de  2  u.m./unitat  comprada.   2. Va  comprar  35  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  579  u.m..  Les  despeses   relacionades   amb   el   transport   de   les   existències   van   estar   a   càrrec   de   l’empresa   compradora.  Els  costos  de  transport  van  ser  de  3  u.m./unitat  transportada.   3. Va   vendre   130   unitats.   El   preu   de   venda   d’aquestes   existències   va   estat   de   900   u.m./unitat.   4. Va  comprar  40  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  580  u.m..  Les  despeses   relacionades   amb   el   transport   de   les   existències   van   estar   a   càrrec   de   l’empresa   venedora.  Les  despeses  de  transport  van  estar  d’1  u.m./unitat  transportada.   5. Va  vendre  60  unitats.  El  preu  de  venda  de  les  existències  va  estar  de  905  u.m./unitat.   Indiqueu   quina   de   les   següents   operacions   és   certa   si   el   mètode   de   valoració   que   utilitza   l’empresa  és  el  mètode  FIFO:   a) El  valor  de  l’existència  final  serà  de  31.930  u.m.       115     b) Les   unitats   físiques   que   hi   ha   a   final   de   l’exercici   al   magatzem   és   independent   del   sistema  de  valoració  d’existències  que  utilitza  l’empresa.     c) El  CMV  serà  de  34.360  u.m.     d) El  CMV  serà  de  107.400  u.m.     28.-­‐  Una  empresa  té  una  existència  a  final  de  l’exercici  valorada  per  31.930  u.m..  El  valor  net   de   realització   de   les   existències   és   de   30.000   u.m.   Indiqueu   quina   de   les   següents   afirmacions  és  certa:   a) A   final   de   l’exercici   l’empresa   haurà   d’imputar   una   pèrdua   per   deteriorament   d’existències  per  valor  de  1.930  u.m.   b) A  final  de  l’exercici,  l’empresa  no  haurà  de  realitzar  cap  anotació  comptable.     c) A   final   de   l’exercici,   l’empresa   haurà   de   comptabilitzar   un   possible   benefici   per   valor   de  1.930  u.m.     d) Totes  les  opcions  són  falses.   29.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  certa:   a) A  final  de  l’exercici  si  el  valor  net  de  realització  és  superior  al  valor  de  l’inventari  final,   l’empresa   abonarà   el   compte   (793)   Reversió   del   deteriorament   d’existències,   per   un   import   equivalent   a   la   diferència   entre   el   valor   de   les   existències   i   el   valor   net   de   realització.   b) Si  al  final  de  l’exercici  el  valor  net  de  realització  és  inferior  al  valor  de  l’inventari  final,   l’empresa   carregarà   el   compte   (693)   Pèrdues   per   deteriorament   d’existències   per   la   diferencia  entre  el  valor  de  l’existència  final  i  el  valor  net  de  realització.   c) La  comptabilització  de  la  pèrdua  per  deteriorament  d’existències  és  una  aplicació  del   principi  de  prudència.     d) Totes  les  afirmacions  són  certes.   30.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta  en  cas  en  que  hi  hagi  un  entorn   econòmic  amb  inflació:   a) El   valor   de   les   existències   finals   és   més   gran   si   utilitzem   un   mètode   de   valoració   FIFO  que  si  l’utilitzem  PMP.   b) El   valor   de   les   existències   finals   és   més   petit   si   utilitzem   un   mètode   de   valoració   FIFO  que  si  l’utilitzem  PMP.   c) El   valor   de   les   existències   finals   és   igual   en   el   mètode   de   valoració   FIFO   i   en   el   mètode  de    valoració  PMP.       d) Cap  de  les  opcions  anteriors  és  correcta.     31.-­‐  Indiqueu  quina  de  les  següents  afirmacions  és  correcta:   a) El  valor  net  realitzable  és  l’import  que  es  pot  obtenir  per  la  venda  d’un  actiu  en  el   mercat.   b) El   valor   net   realitzable   és   el   valor   que   es   tindrà   en   compte   l’empresa   a   l’hora   de   determinar  si  hi  ha  un  deteriorament  d’existències.   c) El   valor   raonable   és   el   valor   que   es   tindrà   en   compte   l’empresa   a   l’hora   de   determinar  si  hi  ha  un  deteriorament  d’existències.     d) Cap  de  les  opcions  anteriors  és  correcta.         116     6. CLIENTS  I  IVA   6.1. La  comptabilització  dels  efectes   Quan  tenim  un  efecte  comercial  podem  optar  per  realitzar  tres  accions:   1. Negociar  o  descomptar:  el  banc  anticipa  els  diners  (a  canvi  d’uns  interessos,  si   al  venciment  de  la  factura  no  cobra  la  factura,  me’ls  vindrà  a  reclamar  a  mi,  ja   que  d’alguna  forma  m’està  finançant,  el  banc  no  perd  res).   2. En   gestió   de   cobrament:   el   banc   abona   la   quantitat   quan   el   client   de   l’empresa   ha  pagat.     3. L’empresa  cobra  directament  l’efecte.     6.1.1.
Comptabilització  d’un  descompte   Es  una  operació  de  finançament.   1.-­‐  Els  descomptes:   Efectes  comercials  descomptats  (4311)   a   Efectes  comercials  en  cartera  (4310)     Bancs  (572)   Interessos  dte.  efectes  (665)   Serveis  bancaris  i  similars  (626)         a     Deutes  per  efectes  descomptats  (5208)     El  deutes  per  efectes  descomptats  es  un  compte  de  balanç  de  passiu,  perquè  reflexa   una  obligació  de  que  al  venciment  si  el  banc  no  cobra  jo  l’haure  de  pagar.   2.-­‐  Al  venciment     1.-­‐  El  client  paga   Deutes  per  efectes  descomptats    (5208)   a   Clients  efectes  descomptats  (4311)   L’únic  que  hem  de  fer  es  disminuir  el  compte     2.-­‐El  client  no  paga   Lo  primer  que  has  de  fer  es  pagar  el  BANC  si  el  client  no  paga,  per  tant  tens  una  sortida   per  bancs.  Si  pagues  al  banc,  disminueix  el  passiu.   Apart,  el  banc  et  cobra  per  anar  al  client  quan  li  diu  que  no  i  has  de  assumir  despeses   per  serveis  bancaris   Deutes  per  efectes  descomptats  (5208)   Clients(430)/Serveis  bancaris  (626)       a   Bancs  (572)       117     Efectes  comercials  impagats  (4315)   a   Efectes  comercials  descomptats  (4311)     COMPTABILITZACIÓ  DEL  DESCOMPTE     2.-­‐  Si  el  client  no  ha  pagat   -­‐Si  dubto  que  cobraré,  comptabilitzaré  un  deteriorament  de  valor   Clients  de  cobrament  dubtós  (436)   Clients  (430)   Efectes  comercials  impagats  (4315)   a     Pèrdues  per  deteriorament  de  crèdits  (694)   a   Deteriorament  de  valor  de  crèdits  (490)     L’efecte  impagat  no  es  tan  dolent  entre  cometes  com  deutes  per  morositat,  de  dubtós   cobrament,  perquè  el  banc  espera  que  cobrar.   6.1.2.
Comptabilització  d’una  gestió   COMPTABILITZACIÓ  GESTIÓ:  es  una  operació  de  cobrament     1.-­‐  En  el  moment  de  la  gestió     Efectes  comercials  en  gestió  de  cobrament  (4312)   a   Efectes  comercials  en  cartera    (4310)       2.-­‐  En  el  moment  del  pagament     Bancs  (572)   Serveis  bancaris  i  similars  (626)       H.P  IVA  suportat  (472)   a   Efectes  comercials  en  gestió  de  cobrament  (4312)     Si   els   efectes   comercial   de   gestió   de   cobrament   si   el   banc   no   els   cobres,   aquests   efectes  es  convertirien  en  clients  efectes  impagats.         118     6.2. EXERCICIS  DE  CLIENTS  I  IVA   Exercici  1.  CLIENTELA  S.A.  és  una  empresa  molt  preocupada  per  donar  un  bon  servei   als  clients.   Per   al   gerent   de   CLIENTELA   S.A.   el   més   important   era   tenir   clients   fidels   que   paguessin   els   seus  deutes.   El  balanç  de  situació  a  1/1/2008  entre  d’altres,  tenia  els  següents  comptes:   Clients:  25.000  €.   Efectes  comercials  a  cobrar:  10.000  €.   Les  operacions  realitzades  durant  l’exercici  2008  relacionades  com  els  comptes  de  clients  van   ser  els  següents:   1. Van   ser   descomptats   al   banc,   efectes   per   valor   de   3.500   €.   Les   despeses   financeres   relacionades  amb  l’operació  van  estar  del  10%  i  les  despeses  bancàries  van  ser  un  1%   del  nominal.   2. Efectes  per  valor  de  1.000  €  es  van  portar  al  banc  per  a  gestionar  el  seu  cobrament   uns  dies  abans  dels  seu  venciment.   3. Els   efectes   corresponents   a   l’apartat   1   van   ser   cobrats   en   la   seva   totalitat,   excepte   dos  efectes  que  tenien  un  import  de  500  i  250  euros  respectivament.  El  banc  els  va   retornar  i  va  cobrar  en  concepte  de  despesa  l’1%  del  nominal  de  l’efecte.   4. El  efectes  de  l’apartat  2  van  ser  cobrats  tots.  Les  despeses  van  pujar  a  10  euros.   5. Un  client  que  tenia  un  deute  per  750  €  tenia  grans  problemes  per  pagar  per  la  qual   cosa  va  decidir  comptabilitzar  el  corresponent  deteriorament.   ES  DEMANA:  Comptabilitzar  les  operacions  descrites  anteriorment.     Primera  comptabilització   3.500  €   Clients  efectes  comercials  descomptats   (4311)   a   Clients  efectes  comercials  en   cartera  (4310)   3.500   3115   350   35   Bancs  (5)   Despeses  financeres  o  int.  Dte.  d’efectes  (6)   Serveis  bancaris   a   Deutes  per  efectes  descomptats   (5)   3500     Segona  comptabilització   Clients  efectes  comercials  en  gestió  de   cobrament  (4312)   1.000   a   Efectes  comercials  en  cartera    (4310)   1.000           119     Tercera  comptabilització   2.750   Deutes  per  efectes  descomptats    (5208)   a   Clients  efectes  descomptats  (4311)   2.750     750   Deutes  per  efectes  descomptats  (5208)   7,5         a   Bancs  (572)   757,5   Clients(430)/Serveis  bancaris  (626)   Com   no   m’han   pagat,   els   clients   d’efectes   descomptats,   s’han   convertit   en   clients   efectes   impagats.   750   Clients  efectes  comercials   impagats  (4315)   Clients  efectes  comercials  descomptats   750   (4311)   a     Quarta  comptabilització   989,9   10   2,1   Bancs  (572)   Serveis  bancaris  i  similars  (626)   H.P  IVA  suportat  (472)         Efectes  comercials  en  gestió   de  cobrament  (4312)   1000   a     2,1  de  IVA  suportat  sobre  els  10  de  serveis  bancaris.   Cinquena  comptabilització   750   Clientes  de  cobrament  dubtós  (436)   a   Clients  (430)   750     750   Despesa  per  deteriorament   a   Deteriorament  de  crèdit   750       Exercici  2:   Els  saldos  d’un  any  dels  comptes  H.P.  IVA  suportat  i  d’H.P.  IVA   repercutit   són   els   següents:     1er  trimestre     2on  trimestre     3er  trimestre   4t  trimestre   IVA  suportat   1100   1400   1600   2000   IVA  repercutit   900   1500   1900   1700   ES  DEMANA:  Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  la  liquidació  de  l’IVA.   Primer  trimestre   477 H.P IVA Repercutit 4700 H.P Deutora per IVA 472 H.P. IVA Suportat 900 200 1100         120     Segon  trimestre   477 H.P. IVA Repercutit 472 H.P. IVA Suportat 4750 H. P. Creditora per IVA 1500 1400 100   4750 H.P. Creditora per IVA 4700 H.P. Deutora per IVA 100 100 Tercer  trimestre   477   H.P.  IVA  Repercutit   1900   472   H.P.  IVA  Suportat    1600   4750   H.  P.  Creditora  per  IVA     300     4750   H.  P.  Creditora  per  IVA   300   4700   H.  P.  Deutora  per  IVA   100     572   Bancs     200     Quart  trimestre     477   H.P  IVA  Repercutit   1700   4700   H.P  Deutora  per  IVA   300     472   H.P.  IVA  Suportat   2000           Exercici  3   572   Bancs   300   4700   H.P  Deutora  per  IVA   300       Una  empresa  té  en  el  balanç  entre  d’altres  els  següents  comptes:   • • • Clients:  38.000.   Efectes  comercial  en  cartera:  20.000.   Efectes  comercials  descomptats:  8.000.   Les  operacions  realitzades  per  l’empresa  durant  el  mes  de  desembre  han  estat  les  següents:   1. S’envien  al  banc  efectes  en  gestió  de  cobrament  per  un  nominal  de  4.000  €.   2. Es  descompten  al  banc  efectes  per  un  nominal  de  12.000  €.  El  banc  li  aplica   un  interès  del  12%  anual  i  una  comissió  del  1%.   3. Efectes  comercials  que  estaven  en  cartera  i  que  tenien  un  nominal  de  2.000   €,  es  cobren  en  efectiu  al  arribar  el  venciment.   4. Es  gira  una  lletra  de  canvi  a  un  client  per  import  de  10.000  €.   5. Es  reben  i  s’accepten  efectes  girats  pels  proveïdors  per  valor  de  14.000  €.   6. El   banc   ens   abona   els   efectes   enviat   en   gestió   de   cobrament   a   l’apartat   1,   després  de  deduir  50  €  en  concepte  de  despesa.   7. Es   descompta   en   el   banc   la   lletra   girada   a   l’apartat   4.   El   banc   li   aplica   un   interès  del  12%  i  unes  despeses  de  50  €.   8. Un   client   que   tenia   un   saldo   de   6.000   €   s’ha   declarat   en   suspensió   de   pagaments.     121     ES  DEMANA:   Comptabilitzar  les  operacions  descrites                             122     7. Les  provisions   7.1. Provisions   Definim  una  provisió  com  una  obligació  contractual  sorgida  de  fets  transcorreguts  en   el  passat  i  que,  per  a  extingir-­‐la,  l’empresa  s’ha  de  desprendre  de  recursos.  El  concepte   de   provisió   està   relacionat   amb   el   d’incertesa,   ja   que   quan   parlem   de   provisió   hi   ha   incertesa   respecte   a   la   quantitat   o   bé   respecte   al   moment   en   què   es   produirà   el   desemborsament.   Els   comptes   de   provisions   a   llarg   termini   que   reconeix   el   PGC   estan   previstos   en   el   subgrup  (14).  Són  els  següents   Provisions  per  retribucions  a  llarg  termini  al  personal   Provisions  per  a  impostos   Provisions  per  a  altres  responsabilitats   Provisions  per  desmantellament,  retirament  o  rehabilitació  de  l’immobilitzat   Provisions  per  actuacions  mediambientals   Provisions  per  a  reestructuracions   Provisions   per   a   transaccions   amb   pagaments   basats   en   instruments   de   patrimoni.   La   comptabilització   de   les   provisions   està   relacionada   amb   l’aplicació   del   principi   de   prudència  i  amb  l’aplicació  del  principi  de  meritació   El   concepte   de   provisió   no   s’ha   de   confondre   amb   el   concepte   de   contingència.   El   concepte   de   contingència   té   a   veure   amb   obligacions   que   poden   sorgir   en   el   futur.   Les   contingències  no  s’han  de  comptabilitzar  en  el  passiu  del  balanç.  Però  si  que  se  n’ha  de   fer  menció  a  la  memòria.   Davant  d’una  possible  provisió  o  contingència  ens  podem  fer  les  preguntes  següents:   Preguntes  per  a  poder  determinar  si  una  possible  provisió  s’ha  de  reconèixer  com  a  tal   1a  pregunta.  És  un  PASSIU?   Obligació  actual   Ha  sorgit  com  a  conseqüència  de  fets  passats   Per  fer  front  a  l’obligació  és  probable  que  s’hagi  de  donar  recursos   El  valor  dels  recursos  que  s’han  de  lliurar  es  pot  determinat  amb  facilitat   2a  pregunta.  És  un  PASSIU  qualificable  com  a  provisió?   És  indeterminat  respecte  al  seu  import  o  a  la  data  de  cancel·∙lació   Ve   determinat   per   una   disposició   legal,   contractual,   o   per   una   obligació   implícita  o  tàcita.   Si  la  resposta  a  alguna  de  les  dues  últimes  preguntes  és  <si>,  es  tracta  d’una  provisió.   Comptes  del  PGC  relacionat  amb  les  provisions     123     Per  actius  que  valen  menys  (de  moment)   (Grups  2,  3,  4  y  5)   Deteriorament   de   valor   (29,39,49,59)   Per   passius   que   no   estan   reflectits   Provisions   (14,   499,   529,   comptablement  (Grups  1  bàsicament,  4  y  5)   585)     Valoració   Es  valoraran  al  tancament  de  l’exercici,  pel  valor  actual  de  la  millor  estimació  possible   de  l’import  necessari  per  a  cancel·∙lar  o  transferir  a  un  tercer  l’obligació,  i  es  registraran   els   ajustaments   que   sorgeixin   per   l’actualització   de   la   provisió   com   una   despesa   financera   conforme   es   vagin   meritant.   Quan   es   tracti   de   provisions   amb   venciment   inferior  o  igual  a  un  any,  i  l’efecte  financer  no  sigui  significatiu,  no  caldrà  fer  cap  tipus   de  descompte.     Comptabilització   El  tractament  comptable  d’una  provisió  sempre  es  el  mateix,  s’imputa  una  despesa  i  es   crea  un  passiu.   En el moment de la constitució Compte de despesa Compte de provisió X X   Des   del   punt   de   vista   comptable,   la   comptabilització   d’una   provisió   evita   que   es   produeixi   una   descapitalització   de   l’empresa.   Suposa   un   estalvi   i,   a   més,   permet   periodificar  les  despeses.   A final de l'exercici per l'actualització del valor Despesa financera Compte de provisió X X Quan es fa front a l'obligació: defecte Despesa Compte de provisió Bancs X X X Quan es fa front a l'obligació: excés Provisió Bancs Excés de provisió (7) X X X       124     7.2. Les  subvencions   Els  ingressos  a  distribuir  en  diferents  exercicis  estan  comptabilitzats  en  els  comptes  del   subgrup   13.   Es   tracta   d’ingressos   futurs   ja   que,   quan   es   donin   les   circumstàncies   establerts  en  les  normes  de  valoració,  seran  transmesos  al  compte  de  pèrdues  i  guanys   Des  del  punt  de  vista  comptable  podem  diferenciar  dos  tipus  de  subvencions.   Subvencions  d’explotació:   S’imputaran  com  a  ingressos  en  l’exercici  en  el  qual  es  concedeixen,  tret  si  es  destinen   a  finançar  dèficit  d’explotació  d’exercicis  futurs,  que  s’imputaran  en  aquest  exercici.   Es   comptabilitzaran   les   subvencions   d’explotació   quan   l’empresa   rebi   un   import   de   l’Administració   pública,   d’una   empresa   o   d’altres,   l’objecte   de   la   qual   és   assegurar   una   rendibilitat   mínima   o   compensar   un   dèficit   d’explotació   de   l’exercici   o   d’exercicis   previs.  Els  imports  rebuts  per  aquest  concepte  estaran  comptabilitzats  als  comptes  del   subgrup  (74).   Subvencions  de  capital   Es   comptabilitzarà   una   subvenció   de   capital   quan   una   empresa   rebi   un   import   de   l’Administració   pública,   d’una   empresa   o   d’altres   destinat   a   finançar   totalment   o   parcialment  una  inversió  o  altres.  Tenen  caràcter  no  reintegrable.   1. Immobilitzat:  en  la  mateixa  proporció  que  l’amortització.   2. Existències:  quan  es  produeixi  l’alienació.   3. Actius  financers:  quan  es  produeixi  l’alienació.   4. Deutes:  quan  es  cancel·∙lin.   Comptabilització  a  una  PIME:   La  comptabilització  de  les  subvencions  es  fa  de  diferent  manera  en  les  PIMES  que  en   les  grans  empreses.     En el moment de la concessió   4708 H.P. deutora per subvencions 130 Subvencions oficials de capital             Quan es cobra la subvenció 572 Bancs 4708 H.P. deutora per subvencions A final de l'exercici 130 Subvencions oficials de capital 740 Subvencions traspassades a ingressos 130 Subvencions of de capital 479 Pasius per diferències temporaries   125     Es   molt   important   veure   un   exemple   per   entendre   el   funcionament   de   l’efecte   impositiu.     7.3. Exercicis  classe:  Finançament  bàsic,  provisions  i  subvencions   1.  Una  empresa  fa  una  reestructuració  de  personal.  Estima  que  per  la  reestructuració  haurà   de  pagar  5.000  €.   Posteriorment  una  sentencia  judicial  estima  que  haurà  de  pagar  indemnitzacions  per  4.500  €   ES  DEMANA:  Comptabilitzar  les  diferents  transaccions  relacionades  amb  l’operació  anterior.               2.  Construïm  una  màquina  especial  que  d’acord  amb  la  normativa  legal  vigent  dintre  de  10   anys   s’haurà   de   desmantellar.   El   valor   de   la   maquinaria   és   de   50.000   €.     L’empresa   calcula   que   les   despeses   de   desmantellament   seran   de   6.000   €.   El   tipus   d’interès   que   s’utilitzarà   per   actualitzar  el  valor  de  la  provisió  és  del  3%.   ES   DEMANA:   Comptabilitzar   les   operacions   corresponents   a   l’alta   de   l’immobilitzat   i   a   l’actualització  del  valor  de  desmantellament  el  primer  i  el  segon  any.         126         3.  L’empresa  X  S.A.  rep  una  subvenció  per  adquirir  una  màquina.  El  valor  de  la  maquinaria  és   de  20.000  €.  La  subvenció  és  per  l’import  total  de  la  maquinaria.   Altres  dades  relacionades  amb  aquesta  operació:   • • Data  de  compra  i  de  concessió  de  la  maquinaria:  1/1/2008.   Vida  útil  de  la  maquinaria  5  anys.   L’efecte  impositiu  és  del  30%.   ES  DEMANA:  Comptabilitzar  la  subvenció                       127         4.   L’empresa   X   S.A.   rep   una   subvenció   de   la   Seguretat   Social   de   3.000   €   a   deduir   de   les   quotes,   ja   meritades   i   comptabilitzades   per   la   societat,   que   li   correspondria   ingressar   el   mes   següent.   ES  DEMANA:  Comptabilitzar  la  subvenció.               7.4. Exercicis  seminari  6   1.-­‐  Una  empresa  té  unes  existències  inicials  de  100  unitats  valorades  a  560  u.m.  cadascuna.   Durant  l’exercici  s’han  produït  els  següents  moviments  d’existències:   o Va  comprar  70  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  570  u.m..  L’empresa  li  va   concedir  un  descompte  comercial  de  2  u.m./unitat  comprada.   o Va  comprar  35  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  579  u.m..  Les  despeses   relacionades   amb   el   transport   de   les   existències   van   estar   a   càrrec   de   l’empresa   compradora.  Els  costos  de  transport  van  ser  de  3  u.m./unitat  transportada.   o Va   vendre   130   unitats.   El   preu   de   venda   d’aquestes   existències   va   estat   de   900   u.m./unitat.   o Va  comprar  40  unitats  de  producte.  El  cost  unitari  va  estar  de  580  u.m..  Les  despeses   relacionades   amb   el   transport   de   les   existències   van   estar   a   càrrec   de   l’empresa   venedora.  Les  despeses  de  transport  van  estar  d’1  u.m./unitat  transportada.   o Va  vendre  60  unitats.  El  preu  de  venda  de  les  existències  va  estar  de  905  u.m./unitat.   Es  demana   1. Comptabilitzar  les  operacions   2. Comptabilitzar  la  variació  d’existències,  (PMP)   3. Comptabilitzar  la  liquidació  d’IVA     128                   2.-­‐L’empresa  RAPIDA  necessita  finançament  a  molt  curt  termini,  per  això  decideix  portar  uns   efectes  al  descompte.     o Porta   al   banc   a   descomptà   efectes   per   valor   de   16.000   €.   Les   despeses   financeres   relacionades  amb  l’operació  van  estar  del  6%  i  les  despeses  bancàries  van  ser  un  1%   del  nominal.   o Els   efectes   van   ser   cobrats   en   la   seva   totalitat,   excepte   dos   efectes   que   tenien   un   import  de  1.500  i  1.250  euros  respectivament.  El  banc  els  va  retornar  i  va  cobrar  en   concepte  de  despesa  l’1%  del  nominal  de  l’efecte.   o Del   total   d’impagats,   1001€   corresponen   a   un   client   que   ha   iniciat   un   procés   de   suspensió  de  pagaments.  RAPIDA  no  creu  que  vagi  a  cobrar  res.   ES  DEMANA:    à  Comptabilitzar  les  operacions  descrites  anteriorment.         129     a)   16.000   Clients  ef.  descompte  (4)   a   Clients  efecte  en  cartera  (4)   16.000     14.880   960   160   Bancs  (5)   Despeses  financeres  (6)   Despeses  bancaries  (6)     a     Deute  x  efecte  descomptat  (5)       16.000     16.000  (13250  y  2750)   b)   13250   Deutes  x  ef.  Descomptat  (5)   a     Clients  ef.  Descomptat     13250     2.750   27,5   Deute  per  ef.  Descomptat  (5)   Serveis  bancaris  (6)   a     Caixa  i  bancs  (5)     2777’5   2.750   Clients  ef.  Impagats  (4)   a   Clients  ef.  Desc.  (4)   2750   1001   Clients  dubtós  cobrament   a   Clients  ef.  Impagats   1001   1001   Pèrdues  pendent  (6)   a   Det.  De  valor  del  crèdit  (4)   1001       c)         3.-­‐   L'empresa   rep   una   subvenció   de   60.000   euros   per   a   la   compra   d'una   maquinària   que   costa  65.000  euros.  S'estima  que  la  vida  útil  de  la  maquinària  és  de  5  anys  i  que  es  realitza   una  amortització  lineal.   Es  demana:  Comptabilitzar  la  subvenció   65.000 = 13.000   5 60.000   65.000   Caixa  i  bancs  (5)   Maquinaria  (2)   a   Subvencions  de  capital  (130)   a   Caixa  i  bancs  (5)   60.000   65.000   13.000   Despesa  d’amort  (6)   a   Amort.  Acumulada  (2)   13.000   12.000   Subvenciones  de  capital  (130)   a   Ingressos  per  subvencions  (7)   12.000   14.400   Subvenció  De  capital  (13)   a   Diferencies  temporals  (4)   14.400     31/12         Bº   12.000   60.000   14.400     Saldo  de  33.600     130     8.400   3.600   Subvencions  ef  de  capital  (Bº)   Diferencies  Temporals  (4)   a     Ing  x  subvencions  (7)     12.000   13.000   Despesa  d’amort  (6)   a   Amort  acumulada  (2)   13.000       4.-­‐  Paguem  la  nomina  de  13.000€  ,  la  Seguretat  Social  a  càrrec  de  l'empresa  és  de  3.000€,  la   del  treballador  500€  i  les  retencions  pugen  1.000€,  deixem  a  deure  2.000€.   Es  demana     Comptabilitzar  la  nomina   13.000   3.000   Sous  i  salaris  (6)   SS.  a  càrrec  empresa  (6)     Caixa  i  bancs  (5)   a   OSSA  (4)   IRPF  (4)   Remuneracions  pdte  pagar  (4)     9.500   3.500   1.000   2.000           131     8. DESPESES  DE  PERSONAL   8.1. Despeses  de  personal   -­‐Són   despeses   per   a   l’empresa:   el   sou   brut   que   paga   al   treballador   i   les   despeses   de   seguretat  social  a  càrrec  de  l’empresa.     -­‐El   treballador   no   cobra   la   totalitat   de   l’import   brut:   El   treballador   cobra   el   sou   brut   menys  la  seguretat  social  i  l’IRPF   -­‐El  treballador,  per  cada  mes  que  treballa  té  dret  a  1/11  (1/12)  de  la  paga  de  vacances.   à   per   11   mesos     treballats,   un   treballador   te   dret   a   una   paga   de   vacances   (no   periodificarem  la  paga  de  vacances)  i  te  2  pagues  extres  (desembre  y  juny)   -­‐El  treballador  té  dret  a  dues  pagues  extres:  una  el  mes  de  desembre  i  una  altra  al  mes   de   juny;   la   meritació   de   les   pagues   extres   es   produeix   cada   mes   que   es   treballa.   (Cada   mes  que  es  treballa  es  devenga  1/11  (1/12)  de  cadascuna  de  les  pagues  extres).     Despesa  per   l'empresa   (grup64)     Despesa   pel   treballador       Sou  brut   que  paga  al   treballador   SS  a  carrec   empresa   (30%)   SS  a  carrec  del   treballador   (6%)   IRPF   *les  pagues  extres    no  tenen  retenció  de  la  seguretat  social.   8.2. Comptabilització  de  les  despeses  de  personal   Sous  i  salaris  (640)     SS.  a  càrrec  empresa  (642)     a       Organismes  de  la  SS  creditors  (476)   Bancs  (572)   Remuneracions  pendents  de  pagaments  (465)   H.P.  creditora  per  conceptes  fiscals  (475)     *Sous   y   salaris   =sou   del   mes   +1/12   de   la   paga   extra   de   juny   +   1/12   de   la   paga   de   desembre   *HP  creditora  =IRPF  a  càrrec  del  treballador   *Bancs   à   sou   net   =   paga   mensual-­‐   SS   a   càrrec   del   treballador   –IRPF   a   càrrec   del   treballador     *Remuneracions  pendents  de  pagament  =  periodificació  de  les  dues  pagues  extres   Per  la  part  que  te  a  veure  amb  el  cobrament  de  la  paga  extra  (juny  i  desembre):     132     Remuneracions  pendents  de  pagament  (465)         a       H.P.  creditora  per  conceptes  fiscals  (475)   Bancs  (572)     8.2.1.
Exercicis    a  classe  de  comptabilització   Presentació  de  dades   Nomina  anual     Sous  i  salaris:  1.500.000   SS  a  càrrec  empresa  :  30%   SS  a  càrrec  dels  treballadors:  6%     IRPF:  10%   Hi  ha  14  pagues  (juny  i  desembre):   v Un  mes  normal   v Extra     Sous  i  salaris   1.500.000 = 107.143  𝑚𝑒𝑛𝑠𝑢𝑎𝑙  𝑏𝑟𝑢𝑡   14 107.143 + 107.143   𝑥2(  𝑝𝑎𝑔𝑢𝑒𝑠) = 125.000     12 SS  a  càrrec  de  la  empresa   1.500.000  x  30%  =450.000   450.000 = 37.500     12 SS  a  càrrec  del  treballador           37.500+  7.500=  45.000   1.500.000  x  6%  =90.000   90.000 = 7.500   12 IRPF           1.500.000  X  10%  =150.000   150.000 = 10.714   14 Bancs   Bancs=  Paga  mensual-­‐  SS  a  càrrec  del  treballador  –IRPF  a  càrrec  del  treballador             107.143  -­‐7.500  –  10.714  =88.929   Per  tant  la  comptabilització,  un  cop  fets  tots  els  càlculs  ,  queda:     133     125.000   Sous  i  salaris  (64)         37.500   a   Caixa  i  bancs  (5)     Organisme  SS  creditors  (4)   HP  creditora  IRPF  (4)   Remuneracions  pagament  (4)   88.929   45.000   10.714   17.857   SS  a  càrrec  empresa  (64)     Ara  comptabilitzem  les  pagues  extres:   107.143   Remuneracions  pendents  de  pagament   (4)             a   Caixa  i  bancs  (5)     HP  creditora  IRPF  (4)   96.429   10.714     8.2.2.
Exercicis    a  classe  de  comptabilització  II   Sous  i  salaris  2.750.000   SS  a  càrrec  empresa  30%   SS  a  càrrec  treballadors  6%     IRPF  15%     14  PAGUES   Sous  i  salaris   2.750.000 = 196.428,57  𝑚𝑒𝑛𝑠𝑢𝑎𝑙  𝑏𝑟𝑢𝑡   14 196.428,57 + 196.428,57   𝑥2(  𝑝𝑎𝑔𝑢𝑒𝑠) = 229.166′67     12 SS  a  càrrec  de  la  empresa   2.750.000  x  30%  =  825.000   825.000 = 68.750     12 SS  a  càrrec  del  treballador           68.750+  13.750=  82.500   2.750.000  x  6%  =165.000   165.000 = 13.750   12 IRPF           2.750.000  X  15%  =412.500   412.500 = 29.464   14       134     Bancs   Bancs=  Paga  mensual-­‐  SS  a  càrrec  del  treballador  –IRPF  a  càrrec  del  treballador             196.429  -­‐13.750  –  29.464  =153.215   Per  tant  la  comptabilització,  un  cop  fets  tots  els  càlculs  ,  queda:   229.166’67   Sous  i  salaris  (64)       SS  a  càrrec  empresa  (64)   a     Caixa  i  bancs  (5)     Organisme  SS  creditors  (4)   HP  creditora  IRPF  (4)   Remuneracions  pagament  (4)     153.215   82.500   29.464   32.738’10     Ara  comptabilitzem  les  pagues  extres:   169.429   Remuneracions  pendents  de  pagament  (4)             Caixa  i  bancs  (5)     166.965   a   HP  creditora  IRPF  (4)   29.464         135     9. Soluciones  de  tests   Tema  1:     Solució:  1c,  2ab,  3d,  4b,  5a,  6c,  7a,  8a,  9a,  10c,  11ac,  12b,  13bc,  14ab,  15  ac,  16  ab,  17a.       Tema  2:   Solució:   1c);   2c);   3b);   4c);   5a);   6b);   7ac);   8   abcd);   9   ab);   10d);   11b);   12   bc);   13   a);   14abc);  15cd);  16c);  17c).   Tema  3:   Solució:   1acd);   2acd);   3abcd);   4ad);   5bd);   6c);   7b);   8acd);   9abcd);   10abcd);   11abc);   12b);  13ac);  14d);  15cd);  16abd);  17bd);  18b);  19ad);  20a);  21ad);  22abc);  23cd);  24bc);   25a)  26a);  27b);  28a);  29a).   Tema  4:   Solució:  1a;  2a;  3ad;  4c;  5b;  6ad;  7bd;  8ab;  9b;  10ab;  11a;  12abc;  13b;  14a;  15ac.   Tema  5:   Solució:  1abd,  2abd,  3a,  4d,  5a,  6ad,  7cd,  8abc,  9c,  10  cd,  11c,  12bd,  13a,  14ad,  15a,   16d,  17a,  18a,  19b,  20bd,  21ac,  22cd,  23d,  24ad,  25ac,  26bc,  27,abd,  28a,  29bc,  30a,   31a         136     10.
Quadre  de  comptes             137                   138           139                     140     11.
Exercicis  a  fer  (sense  respostes)   1.  Una  empresa  compra  una  maquinaria.  L’import  facturat  pel  proveïdor  és  de  20.000  €.  Com   paga   al   comptat   el   proveïdor   li   concedeix   un   descompte   per   immediat   pagament   de   2%.   Les   despeses   addicionals   necessàries   per   a   que   el   bé   estigui   en   condicions   de   funcionar   són   de   3.000  €.   ES  DEMANA:     Calcular  el  preu  d’adquisició  pel  que  es  comptabilitzarà  la  maquinaria.     2.   Una   empresa   fabrica   una   maquinaria.   Els   costos   relacionats   amb   la   construcció   d’aquesta   maquinaria  són  els  següents:   Matèries   primeres:   l’import   facturat   pel   proveïdor   ha   esta   de   2.000   €.   Per   una   promoció  comercial  ens  ha  concedit  un  descompte  per  valor  de  20  €.   - Costos  directament  imputables:  950  €.   - La  part  proporcional  dels  costos  indirectes:  1.050  €.   ES  DEMANA:   - Determinar  el  cost  de  producció.     3.  Una  empresa  ha  comprat  matèries  primeres  per  valor  de  1.000  €.  La  compra  es  fa  a  crèdit.   ES  DEMANA   Determinar  el  cost  històric  pel  que  figurarà  valorat  el  deute  amb  el  proveïdor.     4.  Una  empresa  té  uns  productes  acabats.  El  valor  en  el  mercat  d’aquest  productes  es  de  1.000   €.  Les  despeses  que  tindrà  per  a  poder  vendre  aquest  productes  són  de  75  €.   ES  DEMANA:   Calcular  el  valor  net  realitzable.     5.  Una  empresa  té  una  maquinaria  que  llogarà  durant  els  pròxims  dos  anys.  El  lloguer,  d’import   2.000  €  el  cobrarà  a  principis  d’any.  Al  final  del  segon  any  vendrà  la  maquinaria  i  amb  un  grau   de  probabilitat  del  80%  la  vendrà  per  una  quantitat  en  efectiu  de  20.000  €.   El  tipus  d’interès  existent  en  el  mercat  és  del  3%.   ES  DEMANA   Determinar  el  valor  actual  de  la  maquinaria.       141     6.   Una   societat   té   una   maquinaria   que   té   una   vida   útil   de   5   anys.   Els   fluxos   d’efectiu   que   genera   cada   anys   s’estimen   en   3.000   €.   Per   a   l’actualització   s’utilitza   un   tipus   d’interès   de   mercat  del  3%.   ES  DEMANA:   Determinar  el  valor  d’ús.     Flux  de  tresoreria   L’empresa  A  presenta  els  següents  comptes  anuals,  a  31-­‐Dec.  de  l’Any  2:     Any  2   Any  1   450   400   (110)   (100)   Existències   150   50   Clients   400   300   Efectiu   100   130   Total  actiu   990   780   Capital  Social   360   360   Pèrdues  i  Guanys   175   0   0   50   185   210   20   10   Proveïdors   250   150   Total  Patrimoni  Net  i  Passiu   990   780   Immobilitzat  material   Amortització  acumulada   Reserves   Préstecs  a  llarg  termini   HP  creditora       Vendes     Cost  de  les  vendes     Marge  brut     Despeses  per  interessos     Any  2   600   (400)   200   (5)   Amortització     (10)     Benefici  abans  d’impostos     185   Impost  de  Societats   (10)     Benefici  net  del  període     175   Es  demana:   a)  Elaborar  l’Estat  de  Fluxos  de  Tresoreria.  Suposeu  que  l’IS  queda  pendent  de  pagament.     142     Alta  i  venda  d’immobilitzat   1.-­‐     Maquinaria:  25.000  u.m.   IVA:  21%.   Despeses  de  posada  en  funcionament:  400  u.m.   Costos   de   desmantellament:   800   u.m.   Se   suposa   que   la   vida   útil   de   la   màquina   és   de   5   anys.  El  tipus  d’interès  vigent  en  el  mercat  és  del  3%.   ES  DEMANA:  Comptabilitzar  l’alta  de  la  maquinaria.   NOTA:  Tenir  en  compte  que  l’operació  és  a  crèdit  i  que  l’IVA  tan  sols  afecta  a  la  factura   de  la  maquinaria.     2.-­‐     Maquinaria  10.000  u.m.   IVA  21%   Les  despeses  de  posada  en  funcionament:  200  u.m.   La  màquina  es  va  comprar  l’1  de  gener  de  l’any  1.  Està  en  condicions  de  funcionar  l’1   d’abril  de  l’any  2.  La  intenció  de  l’empresa  és  activar  les  despeses  financeres.   La  vida  útil  de  la  maquinaria  és  de  5  anys.   El  sistema  d’amortització  que  utilitza  l’empresa  és  el  lineal.   ES  DEMANA:     c) Comptabilitzar  l’alta  de  la  maquinaria.   d) Comptabilitzar  la  despesa  d’amortització  a  final  de  l’any  1.   NOTA:  L’import  del  préstec  és  per  10.000  u.m.  El  tipus  d’interès  és  del  2%  anual  que  es   paga  al  final  de  període.  L’IVA  tan  sols  afecta  a  la  factura  de  la  maquinaria.     3.-­‐     Material:  5.000  u.m.   Ma  d’obra  directa:  100  u.m.   Altres  despeses:  50  u.m.   La  maquinaria  ha  estat  construïda  per  la  pròpia  empresa.     143     ES  DEMANA:   c) Comptabilitzar-­‐ho  com  si  fos  una  despesa.   d) Posteriorment  donar-­‐la  d’alta  a  l’actiu.     4.-­‐     Maquinaria  10.000  u.m.   IVA  21%  (tan  sols  afecta  a  la  maquinaria)   Les  despeses  de  posada  en  funcionament:  200  u.m.   La  vida  útil  de  la  maquinaria  és  de  5  anys.   El  sistema  d’amortització  que  utilitza  l’empresa  és  el  lineal.   Un   cop   han   passat   tres   anys   naturals   l’empresa   es   ven   la   maquinaria   per   un   import   de   500  u.m.     ES  DEMANA:     b) Comptabilitzar  la  venda  de  la  maquinaria.         5.-­‐     Venda  d’una  maquinaria  per  valor  de  1.500  u.m.  En  el  moment  de  la  venda  les  dades   comptables  corresponents  a  aquesta  maquinaria  eren  les  següents:   -­‐ Cost:  5.000  u.m.   -­‐ Amortització   acumulada:   3.000   (Amortització   és   lineal.   La   vida   útil   és   de   5   anys).  La  maquinaria  estava  en  condicions  de  funcionar  l’1  de  gener  de  l’any  1.)     -­‐ La  venda  es  realitza  el  31  de  desembre  de  l’any  4.   ES  DEMANA:   c) Comptabilitzar   les   operacions   necessàries   que   calgui   en   el   moment   de   registrar  la  venda  de  maquinaria.   PERMUTA   6.-­‐   Una   empresa   té   una   maquinaria   que   va   estar   adquirida   per   3.500   u.m.   i   que   està   amortitzat  en  un  35%.  L’empresa  decideix  canviar  aquest  bé  per  un  ordinador.     144     ES  DEMANA:   e) Determinar  de  quin  tipus  de  permuta  estem  parlant.   f) Comptabilitar  les  transaccions  relacionades  amb  aquesta  operació  tenint  en   compte  que  el  valor  raonable  de  la  maquinaria  és  de  2.300  u.m.   g) Que   el   valor   raonable   de   la   maquinaria   és   de   2.275   u.m.   tot   i   que   es   té   evidència  de  que  el  valor  raonable  de  l’ordinador  és  2.000  u.m.   h) Suposeu  que  el  valor  raonable  de  la  maquinaria  és  de  2.275  i  hem  lliura  a   més  a  més  300  u.m.  en  efectiu.       7.-­‐     Amb  les  mateixes  dades  que  a  l’exercici  6,  però  tenint  en  compte  que  es  tracta  de  la   permuta  de  dues  maquinaries.     ES  DEMANA:   c) Determinar  de  quin  tipus  de  permuta  estem  parlant.   d) Que   el   valor   raonable   de   la   maquinaria   cedida   és   de   2.275   u.m.   tot   i   que   és   té  evidència  de  que  el  valor  raonable  de  la  màquina  obtinguda  és  de  2.000   u.m.   CANVIS  EN  LA  VIDA  ÚTIL  DE  L’IMMOBILITZAT   8.-­‐     L’empresa  compra  1  de  gener  de  l’any  1  una  maquinaria  per  valor  de  5.000  u.m.  i  que   té  una  vida  útil  de  5  any.  El  sistema  d’amortització  que  segueix  l’empresa  és  el  lineal.     Al  final  del  tercer  any  l’empresa  fa  una  millora  en  la  maquinaria  per  valor  de  300  u.m.   que  suposa  un  increment  de  la  capacitat  productiva  i  que  incrementa  la  seva  vida  útil  4   anys  més.     ES  DEMANA:   b) Comptabilitzar   les   transaccions   relacionades   amb   l’adquisició   de   la   maquinaria.   c) Determinar  quina  serà  la  quota  d’amortització  a  final  de  l’any  4.   9.-­‐     Considereu   les   dades   de   l’exercici   8   per   en   aquest   cas   la   millora   realitzada   sobre   la   maquinaria  no  suposa  un  increment  ni  de  la  vida  útil  ni  de  la  capacitat  productiva.   ES  DEMANA:     145     b) Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  aquesta  transacció.     10.-­‐   Una  empresa  adquireix  1/1/1  un  cotxe  que  esta  valorat  per  25.000  u.m.  D’aquest  valor   5.000  u.m.  corresponen  al  motor.  La  vida  útil  del  cotxe  és  de  10  anys  i  la  del  motor  és   de   5   anys.   Al   final   d’aquest   5   anys   el   motor   serà   substituït.   El   sistema   d’amortització   que  segueix  l’empresa  és  el  lineal.   ES  DEMANA:   e) Comptabilitzar  el  valor  de  la  maquinaria  el  dia  1/1/1.   f) Comptabilitzar  l’amortització  a  31/12/1.   g) Comptabilitzar  l’operació  el  dia  1/1/6  data  en  que  es  substitueix  el  motor,   sabent  que  el  nou  motor  té  un  valor  de  5.500  u.m.  i  que  la  vida  útil  és  de  5   anys.  Pel  motor  antic  ens  van  pagar  1.000  u.m.   h) Registre  de  les  operacions  a  31/12/6.     PROVISIONS,  DETERIORAMENT  DE  VALOR  DE  L’IMMOBILITZAT  I  AMORTITZACIONS   11.-­‐   Suposem   que   una   màquina   té   un   valor   de   2.500   u.m.   La   seva   vida   útil   és   de   5   anys   i   el   sistema  d’amortització  és  el  lineal.   Al  final  de  l’any  2  el  valor  de  mercat  de  la  maquinaria  és  de  1.000  u.m.   Al  final  de  l’any  3  el  valor  de  mercat  de  la  maquinaria  és  de  800  u.m.   ES  DEMANA:   a) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’any  1.   b) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’any  2.   c) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’any  3.   d) Comptabilitzar   les   operacions   corresponents   a   l’any   3,   però   tenint   en   compte  que  l’any  3  el  valor  de  mercat  de  la  maquinaria  és  de  1.250  u.m.     12.-­‐  Suposem  que  hem  adquirit  una  maquinaria  el  dia  1/7/1  per  valor  de  2.500  u.m.  La   seva  vida  útil  és  de  5  anys  i  els  sistema  d’amortització  és  el  lineal.   Al  final  de  l’any  2  el  valor  de  mercat  de  la  maquinaria  és  de  1.000  u.m.   Al  final  de  l’any  3  el  valor  de  mercat  de  la  maquinaria  és  de  800  u.m.     146     ES  DEMANA:   a) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’any  1.   b) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’any  2.   c) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’any  3.   d) Comptabilitzar   les   operacions   corresponents   a   l’any   3,   però   tenint   en   compte  que  l’any  3  el  valor  de  mercat  de  la  maquinaria  és  de  1.500  u.m.     13.-­‐   L’empresa   ha   adquirit   una   maquinaria   el   dia   1/10/1.   El   valor   de   la   maquinaria   és   de   10.000  u.m.  La  vida  útil  és  de  5  anys  i  els  sistema  d’amortització  és  el  lineal.   ES  DEMANA:   a) Comptabilitzar  l’amortització  corresponent  a  l’any  1.   b) Comptabilitzar   l’amortització   corresponent   a   l’any   1   suposant   que   la   maquinaria   està   en   condicions   de   funcionar   en   el   moment   de   la   compra,   però  que  no  es  comença  a  utilitzar  fina  al  dia  1/12/1.       14.-­‐   Una   empresa   ha   adquirit   el   dia   1/10/1   una   maquina   valorada   per   4.500   u.m.   El   sistema   d’amortització   que   utilitza   l’empresa   és   el   de   les   unitat   productives   d’acord   amb  la  següent  planificació  de  producció:   -­‐ Primer  any:  800  unitats.   -­‐ Segon  any:  1.200  unitats.   -­‐ Tercer  any:  500  unitats.   ES  DEMANA:   Comptabilitzar  l’amortització  corresponent  a  l’any  1.   LÍSING     15.-­‐     La  societat  LEASING  S.A.,  va  subscriure  un  contracte  de  lísing,  amb  la  finalitat  d’adquirir   un  cotxe.  La  signatura  del  contracte  es  va  fer  l’1  de  gener  de  l’any  2011.     El  valor  raonable  del  cotxe  és  de  450.000  u.m.  L’empresa  accepta  dos  pagaments  per   valor  de  200.000  u.m.  L’opció  de  compra  és  de  90431  u.m.  (no  inclosa  en  els  pagament   anteriors).   La   vida   útil   del   bé   és   de   5   anys,   sense   valor   residual.   El   sistema     147     d’amortització  que  utilitza  la  companyia  és  lineal.  El  tipus  d’interès  del  mercat  és  del   5%.   El  contracte  subscrit  inclou  el  següent  quadre:   Període   Data   Pagaments   Interessos   Amortització   Capital  pendent   2011   01/01/11   2011   450.000   31/12/11     200.000     22.500     177.500   2012   31/12/12   200.000   13.625   186.375   86.125   2013   31/12/13   90.431   4.306   86.125   0       490.431   40.431   450.000   ES  DEMANA:   272.500     Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  al  lísing  durant  el  primer  any.     16.-­‐   La  societat  LEASING  S.A.,  va  subscriure  un  contracte  de  lísing,  amb  la  finalitat  d’adquirir   un  cotxe.  La  signatura  del  contracte  es  va  fer  l’1  d’octubre  de  l’any  2011.     El  valor  raonable  del  cotxe  és  de  450.000  u.m.  L’empresa  accepta  dos  pagaments  per   valor  de  200.000  u.m.  L’opció  de  compra  és  de  90431  u.m.  (no  inclosa  en  els  pagament   anteriors).   La   vida   útil   del   bé   és   de   5   anys,   sense   valor   residual.   El   sistema   d’amortització  que  utilitza  la  companyia  és  lineal.  El  tipus  d’interès  del  mercat  és  del   5%.   El  contracte  subscrit  inclou  el  següent  quadre:   Període   Data   Pagaments   Interessos   Amortització   2011   01/10/2011   2011   01/10/2012     200,000     22,500     177,500   2012   01/10/2013   200,000   13,625   186,375   2013   01/10/2014   90,431   4,306   86,125   490,431   40,431   450,000     ES  DEMANA:     Capital   pendent   450,000   272,500   86,125       Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  al  lísing.           148     1.-­‐     El  dia  1  de  gener  de  l’any  2014  es  concedeix  un  préstec  a  l’empresa  BORROW  S.A.  per   valor   de   10.000   u.m..   Les   despeses   bancàries   relacionades   amb   l’operació   sumen   un   total  de  30  u.m.  El  tipus  d’interès  és  del  3%  anual  (efectiu:  0,02895)  i  es  paga  a  final   d’any.   La   duració   del   préstec   és   de   5   anys.   Les   devolucions   del   principal   es   durant   a   terme  cada  31/12  i  l’import  total  serà  de  2.000  u.m.  cada  any.   ES  DEMANA:   c) Completar  el  quadre   d) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’any  1  i  2.   Anys   Capital  viu  inici   període   Interessos   Amortització   financera   Cobrament   Capital  viu  final   període                                                     2014   2015   2016   2017   2018     2.-­‐     El  dia  1  de  maig  de  l’any  2014  es  concedeix  un  préstec  a  l’empresa  BORROW  S.A.  per   valor   de   10.000   u.m..   Les   despeses   bancàries   relacionades   amb   l’operació   sumen   un   total   de   30   u.m.   El   tipus   d’interès   és   del   3%   anual   (efectiu:   0.0293)   i   es   paga   a   30/4.   La   duració  del  préstec  és  de  5  anys.  Les  devolucions  del  principal  es  durant  a  terme  cada   31/5  i  l’import  total  serà  de  2.000  u.m.  cada  any.   ES  DEMANA:   c) Completar  el  quadre.   d) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’any  1  i  2.   Anys   01/05/2014   01/05/2015   01/05/2016   01/05/2017   01/05/2018     Capital  viu   Capital  viu   Amortització   inici   Interessos   Cobrament   final   financera   període   període                                                     Comptabilització  d’actius  financers  a  cost  amortitzat         149     3.-­‐     L’1/1/2011   l’empresa   GENERO   S.A.   concedeix   un   crèdit   de   18.000   u.m.   a   una   altra   empresa   Y.   El   tipus   d’interès   relacionat   amb   el   crèdit   és   del   3%   anual   (efectiu   2,732691)  L’empresa  Y  retornarà  el  crèdit  al  final  de  l’any  2014.  Les  despeses  inicials  de   l’operació  són  de  180  u.m.   El  quadre  relacionat  amb  l’operació  és  el  següent:   Capital  viu   Amortitizació   Interessos   Interessos   Cobrament   inici  periode   financera   implicits   Anys   2011   2012   2013   2014     18137   18092   18047                           540   540   540   18540   Capital  viu   final   periode   18137   18092   18047   0   ES  DEMANA:   c) Completar  el  quadre.   d) Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  l’empresa  GENERO  SA.     4.-­‐     L’1/1/2011,  una  empresa  X  concedeix  un  crèdit  de  15.000  u.m.  a  una  altra  empresa  Y.   El   tipus   d’interès   relacionat   amb   el   crèdit   és   del   5%   anual.   L’empresa   Y   farà   4   pagament  iguals  que  tindran  venciment  el  31  de  desembre  de  cadascun  dels  anys.  No   hi  ha  despeses  inicials.   El  quadre  relacionat  amb  l’operació  de  l’empresa  X  és  el  següent:   Anys   2011   2012   2013   2014   Capital  viu   Capital  viu   Amortització   inici   Interessos   Cobrament   final  perí   financera   període   ode         4230   11520   11520       4230   7866   7866       4230   4029   4029       4230   0   ES  DEMANA:   c) Completar  el  quadre.   d) Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  l’empresa  X.     5.-­‐     Comprem   2000   títols   de   renda   fixa.   La   intenció   de   l’empresa   és   mantenir-­‐los   fins   a   la  seva  amortització.  Les  dades  relacionades  amb  l’operació  són  les  següents:   – Data  de  la  compra:  1/1/2011     150     – VN:  120  u.m.   – Tipus  d’interès:  4%  (interès  efectiu  0,060224)   – Amortització  el  31/12/2012  per  valor  de  125   ES  DEMANA:   c) Completar  el  quadre.   d) Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  aquesta  transacció   Anys   Capital  viu   Interessos   inici  periode   Difrencia  entre  interessos  meritats  i   cobrats   Cobrament   Capital  viu   final  periode   2011             2012               Actius  financers  mantinguts  per  a  negociar     6.-­‐     L’1   de   novembre   de   l’any   2011   l’empresa   X   ha   adquirit   110   accions.   El   valor   de   cotització   en   el   moment   de   la   compra   és   de   55   u.m./títol.   En   concepte   de   despeses   l’empresa  ha  pagat  5  u.m./títol.   L’empresa  ha  qualificat  les  accions  com  “actiu  financer  per  a  negociar”.   Al   tancament   de   l’exercici,   el   valor   de   cotització   de   cadascun   dels   títols   és   de   50   u.m./títol.   ES  DEMANA:   b) Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  l’exercici  2011.     7.-­‐     L’1  de  gener  de  l’any  2012  l’empresa  X  rep  un  préstec  que  té  les  següents  dades:   – Import:  350.000  u.m.   – Interès:  4,5%  (efectiu:4,552019%)   – Despeses  inherents  a  l’operació:  500  u.m.   – Es  retornarà  el  31/12/2014.       151     El  quadre  relacionat  amb  l’operació:   Anys   2012   2013   2014   Capital  viu  inici   període         Interessos         Amortització   financera         Pagament         Capital  viu  final   període         ES  DEMANA:   c) Completar  el  quadre.   d) Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  el  préstec  el  primer  any.     8.-­‐  L’empresa  X  obté  un  préstec.  D’aquest  préstec  coneixem  les  següents  dades:   Data  1/1/2013.   Import  del  préstec:  500.000  u.m.   Tipus  d’interés:  4%.   Reemborsament   en   tres   anualitats   constant   a   final   d’any   (cada   anualitat   180.174  u.m.)   El  quadre  corresponent  a  l’operació  és  el  següent:   Anys   1   2   3   Capital  viu   Capital  viu   Amortització   inici   Interessos   Pagament   final   financera   periode   periode   500000       180174   339826   339826       180174   173244   173244       180174   0   ES  DEMANA:   c) Completar  el  quadre.   d) Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  el  préstec  rebut  per  l’empresa   durant  el  primer  any.       1.L’empresa  X  S.A.  compra  existències  que  paga  al  comptat,  per  valor  de  1.000  €.  Els   descomptes  imputats  a  la  factura  són  els  següents:   -­‐ Descompte  per  immediat  pagament:  50  €   Les  despeses  de  transport  des  de  casa  del  proveïdor  fins  al  magatzem  de  l’empresa  X   S.A.  van  a  càrrec  d’X  S.A.  i  pugen  a  150  €.   L’IVA  de  l’operació  és  del  21%.   ES  DEMANA:   Determinar  el  cost  d’adquisició  i  comptabilitzar  l’operació     152       2.  La  societat  X  S.A.  compra,  el  dia  1/1/2008  existències.   El  valor  que  pagarà  per  la  compra  és  el  que  s’indica  a  continuació:   DETALL DE LA FACTURA Compra -Descompte IVA 3000 -100 2900 609 3509   Les  despeses  de  transport  des  de  casa  del  proveïdor  fins  al  magatzem  de  l’empresa  X   S.A.  van  a  càrrec  d’X  S.A.  i  pugen  a  300  €.  Es  paguen  al  comptat.   L’IVA  de  l’operació  és  del  21%.   ES  DEMANA:   Determinar   el   cost   d’adquisició   i   comptabilitzar   les   diferents   operacions   relacionades   amb  la  transacció.     3.  Una  empresa  té  els  següents  moviments  d’existències  durant  l’exercici  2008:   1. Existència  inicial  :  1.000  unitats  a  200  €.   2. Compra  de  2.000  unitats  a  250  €.   3. Despeses  de  la  compra  anterior,  2.000  €  (a  càrrec  del  comprador).   4. Venda  de  2.500  unitats  a  300  €.   5. Compra  de  3.000  unitats  a  260  €.   6. Despeses  de  la  compra  anterior  3.000  €  (a  càrrec  del  venedor).   7. Venda  de  2.900  unitats  a  300  €.   ES  DEMANA:     Determinar   el   valor   de   les   existències   finals   segons   els   mètodes   de   valoració   PMP   i   FIFO.   SOLUCIÓ  NUMÈRICA   PMP     153     Operació Si 1 4 5 7 Entrades Sortides Unitats Preu Total Unitats Preu Total 1000 200 200000 2000 251 502000 2500 234 585000 3000 260 780000 2900 256,286 743229 Total 200000 702000 117000 897000 153771,429   FIFO   Operació Si 1 4 5 7 Entrades Sortides Unitats Preu Total Unitats Preu Total 1000 200 200000 2000 251 502000 1000 200 200000 1500 251 376500 2500 576500 3000 260 780000 500 251 125500 2400 260 624000 2900 749500 Total 200000 702000 125500 905500 156000   4.  En  el  cas  de  l’exercici  anterior,  suposi  que  al  final  de  l’exercici  el  valor  de  mercat  de   les  existències  és  de  100  €  cadascuna.   ES  DEMANA:   Realitzar   els   assentaments   que   siguin   necessaris   a   final   de   l’exercici   per   a   que   les   existències  estiguin  correctament  valorades.     5.  Seguint  el  cas  3  i  4,  suposi  que  a  31/12/2009  el  valor  de  mercat  de  les  existències  és   de  450  i  que  durant  l’any  2009  no  hi  ha  hagut  ni  entrades  ni  sortides  d’existències.   ES  DEMANA:   Realitzar  els  assentaments  comptables  a  31/12/2009.   1.  CLIENTELA  S.A.  és  una  empresa  molt  preocupada  per  donar  un  bon  servei  als  clients.   Per   al   gerent   de   CLIENTELA   S.A.   el   més   important   era   tenir   clients   fidels   que   paguessin   els  seus  deutes.   El  balanç  de  situació  a  1/1/2008  entre  d’altres,  tenia  els  següents  comptes:   - Clients:  25.000  €.   - Efectes  comercials  a  cobrar:  10.000  €.   Les   operacions   realitzades   durant   l’exercici   2008   relacionades   comb   els   comptes   de   clients  van  ser  els  següents:     154     Van   ser   descomptats   al   banc,   efectes   per   valor   de   3.500   €.   Les   despeses   financeres   relacionades   amb   l’operació   van   estar   del   10%   i   les   despeses   bancàries  van  ser  un  1%  del  nominal.   Efectes   per   valor   de   1.000   €   es   van   portar   al   banc   per   a   gestionar   el   seu   cobrament  uns  dies  abans  dels  seu  venciment.   Els   efectes   corresponents   a   l’apartat   1   van   ser   cobrats   en   la   seva   totalitat,   excepte  dos  efectes  que  tenien  un  import  de  500  i  250  euros  respectivament.  El   banc   els   va   retornar   i   va   cobrar   en   concepte   de   despesa   l’1%   del   nominal   de   l’efecte.   El  efectes  de  l’apartat  2  van  ser  cobrats  tots.  Les  despeses  van  pujar  a  10  euros.   Un  client  que  tenia  un  deute  per  750  €  tenia  grans  problemes  per  pagar  per  la   qual  cosa  va  decidir  comptabilitzar  el  corresponent  deteriorament.   ES  DEMANA:     Comptabilitzar  les  operacions  descrites  anteriorment.     2.   Els   saldos   d’un   any   dels   comptes   H.P.   IVA   suportat   i   d’H.P.   IVA   repercutit   són   els   següents:   ES  DEMANA:       1er  trimestre   2on  trimestre   3er  trimestre   4t  trimestre   IVA  suportat   1100   1400   1600   2000   IVA  repercutit   900   1500   1900   1700   Comptabilitzar  les  operacions  corresponents  a  la  liquidació  de  l’IVA.     3.  Una  empresa  té  en  el  balanç  entre  d’altres  els  següents  comptes:   • • • Clients:  38.000.   Efectes  comercial  en  cartera:  20.000.   Efectes  comercials  descomptats:  8.000.   Les   operacions   realitzades   per   l’empresa   durant   el   mes   de   desembre   han   estat   les   següents:   • • • • S’envien  al  banc  efectes  en  gestió  de  cobrament  per  un  nominal  de  4.000  €.   Es  descompten  al  banc  efectes  per  un  nominal  de  12.000  €.  El  banc  li  aplica  un   interès  del  12%  anual  i  una  comissió  del  1%.   Efectes  comercials  que  estaven  en  cartera  i  que  tenien  un  nominal  de  2.000  €,   es  cobren  en  efectiu  al  arribar  el  venciment.   Es  gira  una  lletra  de  canvi  a  un  client  per  import  de  10.000  €.     155     • • • • Es  reben  i  s’accepten  efectes  girats  pels  proveïdors  per  valor  de  14.000  €.   El   banc   ens   abona   els   efectes   enviat   en   gestió   de   cobrament   a   l’apartat   1,   després  de  deduir  50  €  en  concepte  de  despesa.   Es   descompta   en   el   banc   la   lletra   girada   a   l’apartat   4.   El   banc   li   aplica   un   interès  del  12%  i  unes  despeses  de  50  €.   Un   client   que   tenia   un   saldo   de   6.000   €   s’ha   declarat   en   suspensió   de   pagaments.   ES  DEMANA   Comptabilitzar  les  operacions  descrites       1.  Una  empresa  fa  una  reestructuració  de  personal.  Estima  que  per  la  reestructuració   haurà  de  pagar  5.000  €.   Posteriorment   una   sentencia   judicial   estima   que   haurà   de   pagar   indemnitzacions   per   4.500  €   ES  DEMANA.   Comptabilitzar  les  diferents  transaccions  relacionades  amb  l’operació  anterior.     2.  Construïm  una  màquina  especial  que  d’acord  amb  la  normativa  legal  vigent  dintre   de   10   anys   s’haurà   de   desmantellar.   El   valor   de   la   maquinaria   és   de   50.000   €.     L’empresa   calcula   que   les   despeses   de   desmantellament   seran   de   6.000   €.   El   tipus   d’interès  que  s’utilitzarà  per  actualitzar  el  valor  de  la  provisió  és  del  3%.   ES  DEMANA:   Comptabilitzar   les   operacions   corresponents   a   l’alta   de   l’immobilitzat   i   a   l’actualització   del  valor  de  desmantellament  el  primer  i  el  segon  any.     3.   L’empresa   X   S.A.   rep   una   subvenció   per   adquirir   una   màquina.   El   valor   de   la   maquinaria  és  de  20.000  €.  La  subvenció  és  per  l’import  total  de  la  maquinaria.   Altres  dades  relacionades  amb  aquesta  operació:   - Data  de  compra  i  de  concessió  de  la  maquinaria:  1/1/2008.   - Vida  útil  de  la  maquinaria  5  anys.   L’efecte  impositiu  és  del  30%.   ES  DEMANA:   Comptabilitzar  la  subvenció     156     4.  L’empresa  X  S.A.  rep  una  subvenció  de  la  Seguretat  Social  de  3.000  €  a  deduir  de  les   quotes,  ja  meritades  i  comptabilitzades  per  la  societat,  que  li  correspondria  ingressar  el   mes  següent.   ES  DEMANA:   Comptabilitzar  la  subvenció.     12.
Examen  parcial   1.-­‐  Una  empresa  ha  comprado  una  máquina.  Los  datos  relacionados  con  la  compra  de   esta  máquina  son  los  siguientes:     ⎯ Importe  facturado  por  el  proveedor:  50.000  u.m.   ⎯ Los  gastos  relacionados  con  la  instalación  de  la  maquinaria:  500  u.m.   ⎯ El  valor  residual  de  la  máquina  es  de  100  u.m.   ⎯ La  máquina  está  en  condiciones  de  funcionar  el  1/9/2014.   ⎯ La  vida  útil  de  la  máquina  es  de  5  años.   La  cuota  de  amortización  correspondiente  al  año  2014  será:   a) 3.360  u.m.   b) 10.080  u.m.   c) 3.366  u.m.   d) 3.333  u.m.     2.-­‐   Una   máquina   ha   estado   contabilizada   por   valor   de   30.000   u.m.   Está   previsto   que   una  máquina  esté  en  condiciones  de  funcionar  el  1/5/2014.  Se  amortiza  la  máquina  en   función   de   las   unidades   producidas.   La   capacidad   productiva   de   la   máquina   es   la   siguiente:   ⎯ Primer  año:  1.450  unidades.   ⎯ Segundo  año:  2.500  unidades.   ⎯ Tercer  año:  1.500  unidades.   La  cuota  de  amortización  correspondiente  al  año  2014  es:   a) 7.982  u.m.   b) 5.321  u.m.   c) 6.667  u.m.   d) 3.326  u.m.     3.-­‐  Una  máquina  tiene  un  valor  neto  contable  de  3.500  u.m.    El  valor  de  mercado  de  la   maquinaria  es  de  3250  u.m.  Indicar  cúal  de  las  siguientes  afirmaciones  es  correcta:   a) La  empresa,  a  final  del  ejercicio,  reconocerá  un  beneficio  de  250  u.m.   b) La  empresa,  la  empresa  a  final  del  ejercicio,  reconocerá  una  pérdida  de  250   u.m.   c) La  empresa,  a  final  del  ejercicio  no  reconocerá  ni  benefició  ni  pérdida.   d) La  empresa  a  final  del  ejercicio  reconocerá  un  deterioro  del  valor  del   inmovilizado.       157     4.-­‐   Una   empresa   tiene   firmado   un   contrato   de   arrendamiento   financiero.   El   objeto   del   contrato  es  una  maquinaria.  El    valor  de  la  maquinaria  es  de  450.000  u.m..  La  vida  útil   de  la  maquinaria  es  de  5  años.  El  contrato  se  firma  el  1/4/2011.   Período   Fecha   2011   01/04/2011   2012   Intereses   Amortización   Capital  pendiente   450,000         01/04/2012   200,000   22,500   177,500   272,500   2013   01/04/2013   200,000   13,625   186,375   2014   01/04/2014   90,431   4,306   86,125   490,431   40,431   450,000       Pagos   86,125           Indicar   cúal   de   las   siguientes   afirmaciones   es   correcta   respecto   a   la   cuota   de   amortización  correspondiente  al  año  2011:   a) 177.500  u.m.   b) 133.125  u.m.   c) 67.500  u.m.   d) 90.000  u.m.     5.-­‐   Una   empresa   tiene   firmado   un   contrato   de   arrendamiento   financiero.   El   objeto   del   contrato  es  una  maquinaria.  El    valor  de  la  maquinaria  es  de  450.000  u.m..  La  vida  útil   de  la  maquinaria  es  de  5  años.  El  contrato  se  firma  el  1/4/2011.   Período   Fecha   2011   01/04/2011   Pagos   2012   Intereses   Amortización   Capital  pendiente   450,000         01/04/2012   200,000   22,500   177,500   272,500   2013   01/04/2013   200,000   13,625   186,375   2014   01/04/2014   90,431   4,306   86,125   490,431   40,431   450,000   86,125             Indicar   cual   de   las   siguientes   afirmaciones   es   correcta   respecto   a   los   gastos   de   intereses  que  se  imputaran  en  el  año  2011:   a) No  se  imputará  ningún  gasto  por  intereses.   b) 22.500  u.m.   c) 16.875  u.m.   d) 13.625  u.m.     6.-­‐  El  1/1/2009  una  empresa  X  concede  un  crédito  de  20.500  u.m.  a  otra  empresa,  Y.  El   tipo  de  interés  relacionado  con  el  crédito  es  del  5%  anual  (efectivo  4,72%).  La  empresa   Y   devolverá   el   crédito   a   final   del   año   2012.   Los   gastos   iniciales   relacionados   con   la   operación  son  de  200  u.m.  El  cuadro  relacionado  con  la  operación  es  el  siguiente:     Años   2009   2010   2011   2012   Capital  vivo  al  inicio  del   periodo   20700   20653   20605   20554   Cobro   Intereses   1025   1025   1025   21525   978   976   974   971   Amortización   financiera   47   49   51   20554   Capital  vivo  al  final   del  periodo   20653   20605   20554   0   Indicar  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  correcta:     158     a) La  empresa  X  contabilizará  el  crédito  como  un  activo  financiero.   b) La  empresa  X  contabilizará  el  crédito  como  un  pasivo  financiero.   c) El  importe  por  el  que  la  empresa  X  contabilizará  el  crédito  el  1/1/2009  es  por   20.500  u.m.   d) El  importe  por  el  que  la  empresa  X  contabilizará  el  crédito  el  1/1/2009    es  por   20.700  u.m.     7.-­‐   Suponga   que   una   empresa   realiza   una   venta   de   inmovilizado.   Los   datos   que   nos   proporcionan   son   los   siguientes:   El   coste   de   la   maquinaria   era   2.500   u.m.   La   amortización  acumulada  en  el  momento  de  la  venta  era  de  1.500  u.m.  La  máquina  se   ha  vendido  por  1.300  u.m.  Indica  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  cierta:   a) La  empresa  no  ha  recibido  ni  ha  proporcionado  ningún  flujo  de  efectivo  como   consecuencia  de  la  venta  de  la  máquina.   b) El  flujo  de  efectivo  que  ha  salido  como  consecuencia  de  la  venta  de  la  máquina   es  de  1.300  u.m.   c) El  flujo  de  efectivo  que  la  empresa  ha  recibido  como  consecuencia  de  la  venta   de  la  máquina  es  de  300  u.m.   d) El  flujo  de  efectivo  que  la  empresa  ha  recibido  como  consecuencia  de  la  venta   de  la  máquina  es  de  1.300  u.m.     8.-­‐   El   valor   de   una   maquinaria   es   de   2.345   u.m.   y   el   valor   residual   es   de   45   u.m.   La   amortización   de   la   maquinaria   es   de   1.000   u.m.   Indicar   cual   de   las   siguientes   afirmaciones  es  correcta:   a) El  valor  neto  contable  de  la  maquinaria  es  de  1.300  u.m.   b) El  valor  neto  contable  de  la  maquinaria  es  de  1.345  u.m.   c) El  valor  neto  contable  de  la  maquinaria  es  de  2.345  u.m.   d) El  valor  neto  contable  coincide  con  el  valor  amortizable.     9.-­‐   Durante   el   mes   de   enero   adquirimos   unos   activos   financieros   mantenidos   para   negociar   por   2.000   u.m.   al   contado.   Adicionalmente   pagamos   al   banco   una   comisión   de  20  u.m.  El  día  31  de  diciembre  la  cotización  de  esta  acción  es  de  2.500  u.m.    Indicar   cual  de  las  siguientes  operaciones  es  correcta:   a) A  final  del  ejercicio  tenemos  que  reconocer  un  beneficio  de  500  u.m.   b) Al  final  del  ejercicio  tenemos  que  reconocer  una  pérdida  de  500  u.m.   c) Al  final  del  ejercicio  no  podemos  reconocer  ni  un  beneficio  ni  una  pérdida.   d) La  comisión  del  banco  se  contabilizará  como  un  gasto.     10.-­‐  Indica  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  correcta:   a) Todas  las  cuentas  que  figuran  en  el  activo  del  balance  tienen  un  saldo  deudor.   b) La  cuenta  “Anticipo  de  clientes”  es  una  cuenta  de  activo.   c) Las  cuentas  de  activo  aumentan  por  el  debe.   d) Las  cuentas  de  activo  siempre  tienen  saldo  deudor  o  nulo.     11.-­‐  Indica  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  correcta:   a) El  principio  de  empresa  en  funcionamiento  se  tendrá  que  aplicar  siempre.   b) El  principio  de  uniformidad  y  los  requisitos  de  comparabilidad  están   relacionados.     159     c) De  acuerdo  con  el  principio  de  uniformidad  una  vez  adoptado  un  criterio  de   valoración  no  se  puede  cambiar  más.   d) Ninguna  de  las  afirmaciones  es  correcta.     12.-­‐   Indica   cual   de   las   siguientes   operaciones   representa   una   entrada   de   flujos   de   efectivo  para  la  empresa:   a) Un  incremento  de  capital  con  cargo  a  reservas.   b) Un  incremento  de  capital.   c) La  amortización  de  una  parte  del  préstamo  a  corto  plazo.   d) La  amortización  de  la  maquinaria  de  la  empresa.     13.-­‐   Indica   cual   de   las   siguientes   operaciones   representa   una   salida   de   flujos   de   efectivo  para  la  empresa:   a) La  amortización  de  la  maquinaria  de  la  empresa.   b) La  amortización  de  una  parte  del  préstamo  a  corto  plazo.   c) La  distribución  del  resultado  contra  las  reservas.   d) Ninguna  de  las  operaciones  anteriores  representa  una  salida  de  flujos  de   efectivo.     14.-­‐   Una   empresa   tiene   una   máquina.   El   coste   de   adquisición   de   la   máquina   es   de   3.000  u.m.  Su  valor  residual  es  de  300  u.m.  La  vida  útil  es  de  5  años.  La  amortización   acumulada   el   dia   31/12/2   es   de   1.080   u.m.   El   valor   de   mercado   de   la   máquina   a   31/12/2  es  de  1.500  u.m.  Indicar  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  correcta:   a) A  final  del  ejercicio  la  empresa  no  tendrá  que  realizar  ninguna  contabilización   adicional.   b) A  final  del  ejercicio  la  empresa  reconocerá  un  deterioro  de  420  u.m.     c) A  final  de  ejerció  la  empresa  reconocerá  un  deterioro  de  120  u.m.   d) A  final  del  ejercicio  la  empresa  reconocerá  un  beneficio  de  420  u.m.     15.-­‐  Una  máquina  tiene  un  valor  de  5.000.000  u.m.  El  valor  residual  es  de  500  u.m.  Los   gastos   inherentes   a   la   operación   hasta   que   la   máquina   está   en   condiciones   de   funcionar  son  de  300  u.m.  Los  intereses  que  se  han  producido  hasta  que  la  máquina   está  en  condiciones  de  funcionar  son  de  100  u.m.  y  los  que  se  han  pagado  son  de  50   u.m.   La   máquina   ha   tardado   14   meses   en   estar   en   condiciones   de   funcionar.   La   empresa   opta   por   activar   los   gastos   financieros   en   el   caso   en   que   la   normativa   lo   permita.  El  valor  de  adquisición  de  la  máquina  es  de:   a) 5.000.400  u.m.   b) 4.999.900  u.m.   c) 5.000.000  u.m.   d) 5.000.350  u.m.     16.-­‐   Una   máquina   con   un   coste   origen   de   1.000   y   una   amortización   acumulada   de   500   es   vendida.  El  importe  correspondiente  a  la  venta  se  cobrará  dentro  de  dos  años.  La  máquina  se   vende  por  600  u.m.  El  asiento  de  venta  será:   a) 600   Proveedores   500   Amortización  acumulada  de  maquinaria   a/   Maquinaria   1.000       a/   Beneficio  venta  maquinaria   100     160           b) 300   Bancos   300        Proveedores   500   Amortización  acumulada  de  maquinaria   a/   Maquinaria   1.000       a/   Beneficio  venta  maquinaria   100   c) 600   Proveedores   500   Amortización  acumulada  de  maquinaria   a/      Maquinaria   1000       a/   Pérdida  por  venta  maquinaria100   d) 600   Proveedores   400   Pérdidas  en  venta  de  maquinaria       a/   Maquinaria   a/   Amortización  acumulada   500   500     17.-­‐   Años   atrás,   una   empresa   realizó   un   deterioro   de   valor   sobre   unos   edificios,   por   importe   de   200.   En   la   actualidad,   se   estima   que   tal   deterioro     es   innecesario,   por   haber   desaparecido   las   circunstancias   que   motivaron   su   cómputo.   Por   este   último  hecho,  el  asiento  será:               a)   200   (6)  Provisión  por  depreciación  de  inmovilizado  material   a/    (2)  Edificio                                    200   b)   200   (2)  Deterioro  de  valor  de  activos   a/    (7)  Reversión  del  deterioro  de  activos                                    200   c)   200   (2)  Edificios     a/  (7)  Resultados  extraordinarios           d)   200   (7)  Reversión  del  deterioro  de  activos           a/  (2)  Deterioro  de  valor  de  activos                           200       18.-­‐  La  empresa  V,  vende  una  maquina  por  3.100  u.m.  La  máquina,  con  una  vida  útil  de   4   años,   fue   comprada   hace   dos   y   valor   residual   se   estima   en   300um.   Los   costes   asociados   a   la   venta   ascienden   a   100um.   La   amortización   es   lineal.   Cuál   de   las   siguientes  informaciones  es  correcta.     e) El  valor  neto  realizable  de  la  máquina  es  de  3.100  u.m.   f) El  valor  neto  realizable  de  la  máquina  es  de  3.000  u.m   g) El  beneficio  asociado  a  la  operación  es  de  950  u.m.   h) El  beneficio  asociado  a  la  operación  es  de  1.100  u.m.     19.-­‐  Indica  cuales  de  las  siguientes  afirmaciones  es  correcta:     e) El   principio   de   prudencia   afirma   que   los   gastos   y   los   ingresos   se   imputan   cuando  se  produce  la  corriente  real  independientemente  de  cuando  se  produce   la  corriente  monetaria.     f) El  principio  de  prudencia  afirma  que  los  gastos  se  imputan  cuando  se  conocen  y   los  ingresos  cuando  se  devengan     161     200   g) El  principio  de  empresa  en  funcionamiento  se  aplica  a  todas  las  empresas   h) Las   amortizaciones   y   el   deterioro   de   valor   son   consecuencia   del   principio   de   prudencia  y  del  de  devengo.       20.-­‐  Indica  cuál  de  estas  afirmaciones  es  correcta:     a) Los   activos   y   los   pasivos   financieros   representas   dos   caras   de   la   financiación   de   la  empresa.       b) Una   compra   de   acciones   que   hace   la   empresa   a   largo   plazo   se   contabilizará   dentro  del  activo  corriente  de  la  empresa.     c) Una  compra  de  acciones  que  hace  la  empresa  a  largo  plazo  se  contabilizará  en   el  patrimonio  neto  de  la  empresa.     d) Totes  las  opciones  son  falsas.         21.  Indica  cual  será  el  flujo  de  tesorería  operativo  de  una  empresa  con  las  siguientes   transacciones:     Beneficio  neto:  5.000  u.m.   Depreciación:  900um   Incremento  del  inventario:  150u.m.   Coste  de  las  ventas:  1.000u.m.   Disminución  de  la  partida  de  clientes:  500u.m.     Efectivo  procedente  de  la  emisión  de  acciones:  2.000u.m.     e) 4.350u.m.   f) 5.250u.m.   g) 5.550u.m.   h) 6.250u.m.     22.-­‐  Indica  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  correcta:     e) Si  una  empresa  incrementa  la  provisión  por  insolvencias,  por  importe  de   3.000um.  Quiere  decir  que  el  flujo  de  efectivo  operativo  ha  aumentado  en   3.000um.     f) Si  una  empresa  incrementa  la  provisión  por  insolvencias,  por  importe  de   3.000um.  Quiere  decir  que  el  flujo  de  efectivo  operativo  ha  disminuido  en   3.000um.     g) Si  una  empresa  incrementa  la  provisión  por  insolvencias,  por  importe  de   3.000um.  Quiere  decir  que  el  flujo  de  efectivo  operativo  no  ha  variado.     h) Si  una  empresa  incrementa  la  provisión  por  insolvencias,  por  importe  de   3.000um.  Quiere  decir  que  el  flujo  de  efectivo  financiero  ha  aumentado  en   3.000um.               162     23.-­‐  Indica  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  correcta:     e) Todas  las  Sociedades  Anónimas  están  obligadas  a  presentar  cuentas  anuales   normales.     f) Todas  las  Sociedades  Anónimas  están  obligadas  a  presentar  cuentas  anuales   abreviadas.       g) Todas  las  Sociedades  Anónimas  están  obligadas  a  presentar  cuentas  anuales.       h) Todas  las  empresas  están  obligadas  a  auditarse.       24.-­‐  Indica  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  correcta:     e) Los  préstamos  concedidos  por  la  empresa  forman  parte  del  activo  no  corriente   de  la  empresa.     f) Las  acciones  compradas  para  negociar  forman  parte  del  activo  corriente  de  la   empresa.     g) Los  préstamos  recibidos  por  la  empresa  forman  parte  del  activo  no  corriente  de   la  empresa.     h) Las  obligaciones  emitidas  por  la  empresa  forman  parte  del  pasivo  de  la   empresa     25.-­‐  Indique  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  correcta:     a) El  principio  de  empresa  en  funcionamiento  se  tendrá  que  aplicar  siempre.     b) El  principio  de  uniformidad  y  el  requisito  de  comparabilidad  están  relacionados.       c) De   acuerdo   con   el   principio   de   uniformidad   una   vez   adoptado   un   criterio   de   valoración  no  se  puede  cambiar  nunca  más.     d) Ninguna  de  las  opciones  es  correcta.       26.-­‐  Indica  cual  de  las  siguientes  informaciones  es  cierta  en  el  caso  de  una  PYME  (JOTA   S.L.)  que  concede  un  crédito  superior  a  un  año  a  la  empresa  HACHE  S.L.     e) Los  gastos  relacionados  con  el  crédito  pueden  ser  contabilizados  como  pérdida.     f) Siempre  contabilizará  los  gastos  relacionados  con  el  crédito  como  pérdida.     g) El  crédito  será  considerado  un  pasivo  financiero  por  la  empresa  JOTA  S.L.   h) El  crédito  será  considerado  un  activo  financiero  por  la  empresa  HACHE  S.L.     27.-­‐  Indica  cuales  de  las  siguientes  afirmaciones  es  cierta  en  el  caso  de  una  empresa  X   compra   obligaciones   de   la   empresa   Y   con   intención   de   mantenerlas   hasta   su   amortización.     Compra  realizada  el  1/1/2010   Número  de  obligaciones:  1.000  u.   Valor  nominal:  120  u.m  por  obligación   Tipo  de  interés:  4%.     Amortización  el  31/12/2011  por  valor  de  150  u.m.  por  obligación   No  hay  gastos  asociados  con  la  operación         163     e) f) g) h) El  tipo  de  interés  efectivo  será  mayor  que  el  nominal   El  tipo  de  interés  efectivo  será  menor  que  el  nominal   A    31/12/2010  la  empresa  X  cobrará  intereses  por  valor  de  4.800  u.m.   A    31/12/2010  la  empresa  X  cobrará  intereses  por  valor  de  6.000  u.m.     28.-­‐  Indica  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  cierta:   e) La   contabilidad   es   un   sistema   de   información   que   tan   sólo   informa   de   las   transacciones  que  se  producen  entre  la  empresa  y  el  exterior.     f) El   directivo   cuando   toma   decisiones   tan   sólo   tiene   en   cuenta   la   información   facilitada  por  la  contabilidad.     g) La  contabilidad  financiera  da  información  de  las  transacciones  económicas  que   se  producen  entre  la  empresa  y  el  exterior.     h) Todas  las  opciones  son  correctas.         29.-­‐  Indica  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  cierta:     e) La  normativa  de  referencia  a  la  hora  de  realizar  la  reforma  mercantil  en  España   ha  sido  la  Unión  Europea.     f) La  finalidad  del  proceso  de  normalización  es  que  la  información  sea  comparable   y  comprensible.     g) La   finalidad   del   proceso   de   normalización   es   que   la   información   contable   sea   relevante  y  fiable.     h) El  proceso  de  normalización  tan  sólo  sirve  para  complicar  la  elaboración  de  la   información  contable.       30.-­‐  Indica  cual  de  las  siguientes  afirmaciones  es  cierta:   e) Todas   las   normas   promulgadas   por   los   diferentes   organismos   contables   españoles  son  obligatorias  para  las  empresas  españolas.     f) Todas  las  empresas  y  grupos  de  empresas  españolas  han  de  cumplir  las  normas   contenidas  en  el  PGC.     g) Todas  las  empresa  individuales  españolas,  excepto  las  que  cotizan  en  Bolsa  han   de  elaborar  su  información  contable  de  acuerdo  con  el  PGC.     h) Totes  las  opciones  son  falsas.     13.
Exàmens  de  ADE     1.- L’empresa Transports del Montsant vol renovar la seva flota de camions. Per aquest motiu, comprar un de nou. Com a part del pagament, vol donar un d’antic, que en el seu dia va ser adquirit per 100.000€. Aquest camió te una vida útil de 10anys i es troba a finals del vuitè any. L’empresa aplica amortització lineal. El camió es va comprar a principis d’any.
El camió nou te un valor de 150.000€ i el venedor esta disposat a rebre el camió antic com a part del pagament, però ha fet una taxació del mateix i només està disposat a pagar 10.000€. Donades les característiques tècniques del nou camió, l’empresa venedora ha portat el camió a les instal·lacions de l’empresa compradora i ha format als conductors que el portaran. El cost per aquest servei, que va a càrrec de l’empresa compradora, és de 3.000€.
IVA del 21%.
  164     ES DEMANA: Comptabilitzar les operacions relacionades amb la compra-venda.
2.- L’empresa Transports del Montsant demana un préstec per tirar endavant tot un conjunt d’inversions. En concret, va demanar l’1 de gener del 2013, 600.000€. Les condicions del contracte estableixen que el principal es retorni al final de la durada del contracte. Les condicions són les següents: - Import del préstec: 600.000€ - Tipus d’interès: 5% (interès efectiu: 5,061272%) - Despeses inherents a l’operació: 1.000€.
- Es retornarà el 31/12/2014.
  165       Anys   Capital  viu  inici   període   Interessos   Amortització   financera   2012   599000       2013   599317       2014   599650       Pagament   30000   30000         630000   Capital  viu  final   període   599317   599650   0   ES  DEMANA:   . a)    Completar  el  quadre.     . b)    Comptabilitzar  les  operacions  relacionades  amb  el  préstec  rebut  per  l’empresa.     3.-­‐  Transports  Montsant  realitza  un  servei  a  un  client:   . a)    Pel  servei  realitzat  emet  una  factura  per  un  import  de  10.000€.  Com  és  client  habitual  li   fa  un  descompte  del  10%.  El  client  pagarà  als  60  dies.     . b)    Donat  que  l’empresa  necessita  líquid,  del  total  a  cobrar,  emet  dos  efectes  comercials  de   la  mateixa  quantitat,  que  els  porta  al  banc  al  descompte.       166     . c)    Les  despeses  financeres  relacionades  amb  l’operació  són  del  3%.     . d)    Un  dels  efectes  va  ser  cobrat  sense  incidències.  En  canvi,  el  segon  efecte  va  ser  retornat,  i   el    banc  va  cobrar  en  concepte  de  despesa  l’1%  del  nominal  de  l’efecte.     . e)    Transports  Montsant  va  decidir  provisionar  l’efecte  que  no  va  ser  cobrat.     IVA:  21%   ES  DEMANA:   Comptabilitzar  les  operacions  anteriors.     167     PREGUNTES TEST Tan sols hi ha una resposta correcta.Cada resposta correcta +0.5.Cada resposta incorrecta-0,25 punts.Heu de contestar al quadre que hi ha a la primera plana 1.- Una empresa compra existències per valor de 1.000 u.m.. L’IVA relacionat amb l’operació és del 21%. Posteriorment paga al proveïdor abans del previst, per la qual cosa el proveïdor li concedeix un descompte per immediat pagament de 10 u.m. Indiqueu quina de les següents afirmacions és certa: . a) L’import que s’imputarà al compte (600) Compres serà de 1.000 u.m.
. b) L’import que s’imputarà al compte (600) Compres serà de 990 u.m..
. c) L’import que s’imputarà al compte (400) Proveïdors en el moment de formalitzar la compra serà de: 1.198 u.m.
. d) L’import que l’empresa pagarà al proveïdor serà de 1.210 u.m..
2.- Suposem les següents dades respecte a una maquinaria: - Cost: 30.000€.
- Amortització acumulada: 17.500€.
- Import de venda: 30.000€.
- Despeses inherents a la venda: 2.500€. Indiqueu quina de les següents afirmacions és certa.
. a) El valor net realitzable de la màquina és de 27.500€.
. b) El valor net realitzable de la màquina és de 10.000€.
. c) El valor net realitzable de la maquinaria és de 12.500€.
. d) El valor net realitzable de la maquinaria és de 15.000€.
3.- Indiqueu quina de les següents afirmacions és correcta: . a) El preu de cotització en un mercat actiu és la millor referència del valor raonable.
. b) Per aquells elements per als que no existeixi un mercat actiu, no existeix un valor raonable.
. c) El valor raonable es determinarà deduint les despeses de transacció en els que es pot incórrer en la seva alienació.
. d) El valor raonable és l’equivalent al valor net realitzable més els costos inherents a la transacció.
4.- Indiqueu a quin dels següents actius financers se li aplicarà la normativa corresponent als actius financers a cost amortitzat.:   168     . a) La quantitat de diners que l’empresa deixa a un tercer a llarg termini.
. b) La compra d’unes accions per part de l’empresa amb la intenció de mantenir-les a llarg termini.
. c) La compra d’unes obligacions amb la intenció de vendre-les a curt termini.
. d) Totes les opcions són certes.
5.- El dia 1/1/1 una empresa rep una subvenció oficial de capital per valor de 1.000 u.m. per comprar una màquina per valor de 1.000 u.m. La vida útil de la màquina és de 5 anys i el sistema d’amortització és el lineal. L’impost de societat que grava el benefici és del 30%. El saldo del compte (130) Subvencions oficials de capital al final del primer any serà de: . a) 800 u.m.
. b) 140 u.m.
. c) 200 u.m.
. d) 560 u.m.
6.- Indiqueu quina de les següents afirmacions és certa: a) Les subvencions sempre s’imputaran al compte de pèrdues i guanys en el moment en que es cobrin.
b) Les subvencions sempre s’imputaran al compte de pèrdues i guanys en el moment en que es concedeixin.
c) Des de el punt de vista comptable rep el mateix tractament una subvenció d’explotació que una subvenció de capital.
d) Les subvencions de capital rebudes amb caràcter no reintegrable s’imputaran a comptes del subgrup (13).
7.- Les accions pròpies són una partida de: a) Actiunocorrent. b) Actiucorrent. c) Patrimoni net. d) Realitzable.
8.- Indiqueu quina de les següents afirmacions és correcta: . a) El fons de comerç s’amortitza.
. b) El fons de comerç es deteriora.
. c) El fons de comerç apareix en totes les empreses com a conseqüència de la cartera de clients que es va generant l’empresa a mida que va operant al seu sector.
. d) El fons de comerç és una partida que només apareix en empreses cotitzades.
  169     14.
Examen  de  management   1.  El  balanç  d’una  empresa  ,  a  1  de  gener,  té  entre  d’altres  els  següents  comptes:       -­‐    Client:  3.450.000  u.m.         -­‐    Clients  efectes  descomptats:  1.500.000  u.m.         -­‐    Deutes  per  efectes  descomptats:  1.500.000  u.m.         -­‐    Clients  dubtós  cobrament:  300.000  u.m.         -­‐    Provisió   clients   dubtós   cobrament:   300.000   u.m.    Les   operacions   relacionades  amb  els  clients  han  estat  les  següents:     .
a)    Al  venciment  dels  efectes  descomptats,  en  va  cobra  la  meitat.  Pels  efectes   que  no  havia  cobrat  el  banc  li  va  imputar  unes  despeses  de  125  u.m.     .
b)    Dels  efectes  impagats  a  l’apartat  anterior  la  meitat  els  va  cobrar.  Els  clients   van   assumir   les   despeses   bancàries.   L’altra   meitat   dels   efectes   va   decidir   provisionar-­‐los.     .
c)    Del   clients   que   tenia   aprovisionats   al   principi   del   període,   en   va   cobrar   la   meitat.     ES  DEMANA:  Comptabilitzar  les  anteriors  operacions.   2.-­‐   Una   empresa   adquireix   una   maquinaria   1/5/2007.   L’import   facturat   pel   proveïdor   ha  estat  de  3.570.000  u.m  IVA  inclòs.  Les  despeses  d’instal·∙lació  han  estat  de  250.000   u.m..  La  màquina  està  en  condicions  de  funcionar  1/7/2007.  Per  comprar  la  màquina   ha   demanat   un   préstec   1/5/2007   de   2.000.000   u.m..   El   tipus   d’interès   associat   al   préstec   és   del   3%   anual   que   es   paga   semestralment   al   final   del   semestre.   El   préstec   es   concedeix  per  2  anys.   La  màquina  s’amortitza  pel  sistema  lineal.  La  vida  útil  és  de  cinc  anys.  ES  DEMANA:  a.-­‐   Determinar   el   preu   d’adquisició   de   la   màquina.  b.-­‐   Realitzar   l’amortització   a   31/12/2007.   3.-­‐   L’1   de   febrer   de   l’any   2008   l’empresa   X   S.A.   rep   un   préstec   que   té   les   següents   dades:   - Import:  150.000  €     Interès:  5%.     Despeses  inherents  a  l’operació:  1.000     Any   Capital  inicial   Interessos   2008-­‐2009   2009-­‐2010   2010-­‐2011   149000   149316   149649   7816   7833   7851   Amortització   Financera       150000    Pagament   Capital  final   7500   7500   7500     149316   149649   0     170     .
    -­‐    Es   retornarà   el   1/2/2011.    El   quadre   financer   que   resumeix   l’operació  és  el  següent:     ES  DEMANA.   Comptabilitzar  les  operacions:     o En  el  moment  de  signar  el  contracte     o b)  A  31/12/2008   4.-­‐   L’empresa   X   S.A.   rep   una   subvenció   per   adquirir   una   màquina.   El   valor   de   la   maquinaria  és  de  10.000  €.  La  subvenció  és  per  5000  €.   Altres  dades  relacionades  amb  aquesta  operació:   .
-­‐    Data  de  compra  de  la  maquinaria  i  de  concessió  de  la  subvenció:  1/1/2008.     .
-­‐    Vida  útil  de  la  maquinaria  10  anys.  ES  DEMANA:    Comptabilitzar  les  següents   operacions,   tenint   en   compte   que   es   tracta   d’una   PIME   (Impost   sobre   societats   25%):       .
a)  El  cobrament  de  la  subvenció.     .
b)  La  imputació  a  resultats  tenint  compte  que  es  tracta  d’una  PIME.     5.-­‐   Suposem   que   les   dades   comprables   respecte   a   les   existències   d’una   empresa   a   31/12/2008  són  les  següents:       -­‐    Existències  inicial:  250.         -­‐    Existències  finals:  350.         -­‐    Compres:  1.000    Es  demana  :     .
a)    Calcular  el  Cost  de  la  mercaderia  venuda(CMV).     .
b)    Suposem  que  el  valor  de  mercat  de  les  existències  a  31/12/2008  és  de  250   €.  A  31/12/2009  el  valor  de  mercat  de  les  existències  és  de  300.  Justificar  i  fer,   en  cas  en  que  sigui  necessari,  els  assentaments  corresponents  a  31/12/2008  i  a   31/12/2009.     6.-­‐  Les  dades  corresponents  a  la  nòmina  anual  són  les  següents:   .
    -­‐    Sous  i  salaris:  2.500.000  €.     .
    -­‐    Seguretat  social  a  càrrec  empresa:  30%     .
    -­‐    Seguretat  social  a  càrrec  treballador:  6%     .
    -­‐    IRPF:   10%.    La   companyia   té   dues   pagues   extres   i   un   mes   de   vacances.    Comptabilitzar   la   nòmina   del   mes   de   desembre   tenint   en   compte   que  en  aquest  mes  els  treballadors  cobren  una  paga  extra.    7.-­‐  L’empresa  X  S.A.   és  una  empresa  que  ha  tingut  el  següent  moviment  d’existències:       171     .
Existènciainicialde400unitatsquelivancostar10u.m.cadascuna.     .
Comprade200unitatsambuncostde15u.m.cadascuna.Donatquehi   ha   una   promoció   comercial   que   està   realitzant   el   proveïdor,   ens    concedeix   un   descompte  comercial  de  l’1%.     .
Venda   de   300   unitats   a   21   u.m.   cadascuna.   com   el   client   li   va   pagar   al    comptat   li  va  concedir  un  descompte  per  immediat  pagament  per  valor    1%.     .
Vendade150unitatsaunpreude20u.m.     Es  demana:   .
a)    Determinar   el   valor   de   l’existència   final   tenint   en   compte   que   l’empresa   segueix  un  mètode  de  valoració  PMP.     .
b)    Realitzar  la  regularització  d’existències.     .
c)    Se   sap   que   el   valor   de   mercat   de   les   existències   a   final   de   l’exercici   és    de   900  u.m.     8.-­‐   Una   empresa   X,   signa   un   contracte   d’arrendament   financer   el   dia   1   de   gener   de   l’any   2009   per   poder   utilitzar   una   maquinaria   el   valor   raonable   de   la   qual   és   de   650.000   €.   L’empresa   accepta   dos   pagaments   per   valor   de   300.000   €.   L’opció   de   compra   és   de   131.808   €.   La   vida   útil   del   bé   és   de   5   anys,   sense   valor   residual.   El   sistema  d’amortització  és  el  lineal.  El  tipus  d’interès  és  del  7%.   El  contracte  subscrit  inclou  el  següent  quadre:   Període   Data   Pagaments  (quota)   Interessos   Amortització   2009   2009   2010   2011   01/01/2009   31/12/2009   31/12/2010   31/12/2011     300.000   300.000   131.808     45.500   27.685   8623     254.500   272.315   123.185     Capital  pendent   650.000   395.500   123.185   0   ES  DEMANA:   a)  Comptabilització  a  1/1/2009     b)  Comptabilització  a  31/12/2009         172     SOLUCIONS   Exercici  1       Exercici  2     Exercici  3       173       Exercici  4             174     Exercici  5     Exercici  6           175       Exercici  7       Exercici  8       176         177     ...



Comentario de ycarmona en 2017-10-29 21:54:16