Vells i Nous Conflictes Tema 2 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 4º curso
Asignatura OPTATIVA DE VELLS I NOUS CONFLICTES
Profesor V.G.
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 23/10/2017 (Actualizado: 23/10/2017)
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2. TIPOLOGIA DE CONFLICTES 09/10/17 Cada conflicte té les seves característiques, però podem fer una llista de característiques que abasten la gran majoria de conflictes, i aquests conflictes no només tenen una característica d’aquesta sinó que com a mínim en tenen dos.
1. CONFLICTE ÈTNIC  com a mínim dues ètnies diferenciades. Un grup ètnic és un grup de persones que comparteix cultura, tradició, historia, llengua, religió, color de la pell; per tant els individus s’identifiquen com part d’aquest grup i no d’un altre.
No tots els grups polítics tenen una aspiració política o de independència.
Normalment l’aspiració d’aquest conflicte és el control del territori, ja sigui un territori total d’un Estat o només d’una part d’aquest territori.
Molt cops passa a països conquerits i sobretot a països que s’han fet des d’un despatx sense tenir en compte la realitat de la regió (l’exemple més clar és el KURDISTAN  que es troba entra Turquia, Síria, Iraq, Iran i Armènia).
2. CONFLICTE RELIGIÓS  Aquest conflicte té una molt difícil negociació. El món europeu ho troba difícil d’entendre ja que a la resta del món no s’ha produït una secularització del sistema. La problemàtica principal es que està basat en la paraula de Déu, que no es pot qüestionar ja que és la paraula divina i vertadera.
També hi ha problemàtica en la manera d’interpretar, ja que fins hi tot dins de la mateixa religió hi ha discrepàncies que també porten a conflictes. L’ISLAM no té cap autoritat suprema (com seria el Papa pel cristianisme), el que porta a que hi hagin moltes interpretacions del llibre sagrat i porta a més punts de vista diferents.
3. CONFLICTE IDEOLÒGIC  Existència d’una ideologia perfectament interioritzades i ordenades. Es necessita un defensor de la ideologia i la voluntat de voler expandir-lo fora. El clar exemple del conflicte ideològic va ser LA GUERRA FREDA.
4. CONFLICTE TERRITORIAL  Conflicte pel control d’un territori, aquest conflicte inclou moltes vegades el conflicte ideològic i/o el conflicte ètnic.
5. CONFLICTE GOVERNAMENTAL  El conflicte per veure qui mana, és el conflicte més vell de tots, sobre qui mana sobre un territori.
Pot ser intern (Guerra Civil), però també pot ser un conflicte extern, i fins hi tot es poden solapar i passar les dues coses.
Aquest conflicte s’ha d’entendre sempre la dinàmica interna, si ens quedem només en les dinàmiques externes només s’entén una part del conflicte, que a la vegada és més fàcil d’entendre.
6. CONFLICTE ECONÒMIC  Aquest conflicte ens mostra que no és necessària una guerra en cas de conflicte. Pot ser perfectament un conflicte al preu d’un recurs, a la ruta que segueix aquest recurs des de l’origen fins la destinació. Es barregen el món legal i el món il·legal.
En el cas de PETROLI (opec) seria un conflicte econòmic però perfectament legal.
I les ARMES, estarien entre el món legal i il·legal. Per exemple, no se li pot vendre armes a un bàndol d’un conflicte, però com a Estat es pot enviar el carregament mitjançant la il·legalitat, és un món molt lucratiu amb un peu a cada banda del món.
7. GUERRA HÍBRIDA  Els principals teòric d’aquest tipus de guerra són els russos.
Els tòrics russos teoritzen sobre aquesta guerra que occident va fer contra ells La Guerra Híbrida és un conjunt d’accions, hi ha una acció que sempre es descarta, que és una invasió directa sobre una part del territori mitjançant l’exèrcit; s’utilitza una varietat d’eines com a sabotatge, hackers, intel·ligència, accions subversives, espies, pressions de tipus econòmic.
(https://www.esglobal.org/rusia-se-adapta-a-la-guerra-hibrida-del-siglo-xxi/) 10/10/17 CONFLICTE DE PALESTINA Conflicte que ens mostra totes les característiques anterior, cal remarcar que les característiques no es troben aïllades, sinó que es complementen.
- - Territorial  Conflicte territorial, perquè hi ha un territori.
Ètnic  Hi ha dos ètnies.
Religiós  Té un component religió, que és l’islam i judaisme.
Ideològic  És ideològic, que és el sionisme que és un projecte polític (voluntat de voler crear un estat jueu).
Governamental  Conflicte on s’enfronten dos relats, dos narratives diferenciades (1948  any de la creació d’Israel // 1948  any de la NAKBA, del desastre) dos narratives oposades.
Econòmic  I fins hi tot problemes de caire econòmic, com és l’accés a l’aigua potable.
Per començar a parlar d’un conflicte hem d’anar des de l’inici. Pensar que el conflicte comença al 1948 és un error, ja que és l’any de creació de l’estat però no del principi del d’aquest conflicte.
El primer punt de partida és l’emigració de jueus cap a Palestina, aquesta migració va ser d’Europeus al segle XIX. Segle en el que hem de remarcar els NACIONALISMES i el COLONIALISME, el colonialisme va estar defensat per un discurs racista que la gent de la època no el veia com a racista; per tant, s’ha de pensar que la raça blanca estava per sobre de les races no blanques, s’acceptava com una cosa natural i indiscutible, per tant aquests emigrant tenien aquestes ideologies.
Aquest conflicte comença amb la narrativa de la Bíblia que parla de la terra promesa a l’actual zona d’Israel i Palestina, no obstant no només és un territori on viuen ells, ja que els Palestins (encara que amb un altre nom) apareixen en aquest territori també a la Bíblia.
Cal dir que el concepte ANTISEMITISME existeix des de fa molts segles, juntament amb altres connotacions negatives. Aquests jueus tenen vetades moltes professions, sobretot les que estan controlades per gremis, aleshores són “empesos” cap a professions més basades en els diners, i això fa que siguin més negatius i els hi prohibeixin més professions i evidentment es queden amb aquest tipus de treball.
Durant segles hi ha conflictes entre Europeus i el món jueu, constantment hi ha saquejos o atacs a barris jueus. PROGROMS  són aquests atacs i saquejos que es produeixen durant segles als països de l’est d’Europa.
1914  A l’any d’inici de la 1ª Guerra Mundial, l’Imperi Turc controla la zona de Palestina-Israel.
Israel era la terra promesa, ancestral dels jueus, durant molt anys no va haver-hi cap projecte polític per tornar a aquesta terra. Al segle XIX apareix el SIONISME que serà el projecte polític per crear un nou estat Israelià, és un moviment que sortirà de les classes altes intel·lectuals (en cap moment de les classes més populars), que pensaran en el nacionalisme jueu, nació jueva i finalment l’Estat Jueu. Això agafarà força a través de l’antisemitisme que hi havia des de feia segle; és un concepte d’Estat en negatiu ja que sorgeix com una necessitat de seguretat, defensiva, han d’estar segurs davant de l’antisemitisme que patien.
1884  Un grup sortit d’aquesta intel·lectualitat jueva (població urbana, dedicada a coses urbanes i sobretot a la intel·ligència). AMANTS DE SION  nom que es van posar aquest grup organitzats, seran els primers que es plantejaran un ajut econòmic per enviar jueus fora d’Europa, cal dir que volen una migració controlada i recolzada a nivell econòmic i de materials.
Durant l’època de l’Imperi Turc molts jueus europeus van comprar terres de la zona d’Israel per “conrear-les” i van començar a enviar gent allà, i van fer fora als musulmans que realment vivien en aquella zona.
L’única manera de legitimitzar el territori és enviar jueus, comprar terres de conreu, que aquests jueus conreïn i poc a poc anar creixent per tenir més poder i població per finalment demandar que s’ha de fer un estat per aquell poble; ja que la legitimitat de que és la terra promesa perquè ho diu la Bíblia manca de credibilitat i òbviament legitimitat.
Aquí apareixen les primeres problemàtiques amb els musulmans que hi vivien; però als jueus sempre se’ls hi ha donat molt bé buscar suport estranger (en aquesta època USA no tenia massa pes) i basa en seu suport a Anglaterra. A més com molt jueus són banquers, aconsegueixen molt suport econòmic. En especial destaca el banquer anglès jueu ROTSCHILD, a més tenen una terra comprada legalment i poden contractar a qui vulguin per treballar-la, per tant poden portar jueus europeus, aquests banquers molts cops són els que compren aquests terrenys.
1896  Teodor HERZL fusionarà les diferents iniciatives jueves en una de sola, per tant, el finançament estarà comprès en una sola organització. Publica al 1896 un llibre que es diu “Judenstaat” que esdevindrà el missal d’aquest nou estat; principalment el que diu és que en cap cas els jueus seran acceptats a Europa, i sempre viuran amb por, per tant s’ha de crear un estat propi de jueus per a jueus o podran viure en pau i anomena directament ISRAEL. També diu que s’ha de fomentar una migració fomentada i organitzada, els primers que han de marxar són els més pobres i indefensos, ha d’estar organitzada pels grups organitzats jueus. Parla de l’educació obligatòria i pel treball, i fonamenta un nacionalisme de base religiosa.
1897  Herzl fa un congrés a Basilea i convida als SIONISTES europeus, només als que fan seva la seva idea de crear un estat propi, no a tots els jueus en generals, no és el mateix la religió que la idea política de crear un estat. És marquen els principis d’una colonització jueva a Palestina i busquen suports per dur a terme aquesta colonització.
L’organització s’ha de dotar d’un òrgan de premsa, de comunicació, d’un diari propi, d’un fons col·lectiu per ajudar a la colonització, també una banca pròpia i un mecanisme de desenvolupament rural (ensenyar a fer de pagesos als emigrants que no sabien fer de pagesos).
1904-1914  Segona gran onada de migracions a partir de la compareixença a Basilea.
Principalment són gent que procedeix d’Europa central i Imperi Rus.
KIBBUTZ  era una comuna agrícola israeliana de la que es van fer moltes fotografies edulcorades per vendre als jueus europeus que anessin cap allà a viure.
Cada cop l’expansió d’espai agrícola ha augmentat, però en cap moment s’apropen a la majoria, arriben amb aquestes migracions a un terç del territori Palestí (actualment segueix havent majoria palestina.
Kibbutz és també el nom que se li dona a la vida en societat, tots junts per un bé comú.
El bàndol Palestí és molt difícil que en tregui una visió positiva, ja que a molta gent la desposseeixen de terra i per tant de mitjans de vida, això porta a que tampoc sorgeixi el nacionalisme Palestí, primerament suficient tenen amb buscar-se la vida per sobreviure ara que els han fet fora o els han cercat; no obstant, comença a haver-hi una consciencia de grup junt, i més tard les classes més altes palestines comencen a parlar d’aquest nacionalisme al qual se li afegiran més endavant les classes més humils.
16/10/17 1914  La zona de palestina està dominada per l’Imperi Turc.
La zona té un grans recursos naturals i geoestratègics com ara el petroli, a més és una zona de pas entre Europa i les colònies que tenia Anglaterra a orient, per això es van ficar al conflicte també els anglesos, ja que la seva via de comunicació era marítima mitjançant el mar mediterrani.
Lawrence d’Aràbia, va anar a aquesta zona per fomentar una revolta dels àrabs contra els turcs (recordar que hi ha l’imperi turc governant en aquesta zona). Lawrence els hi promet un estat si guanyen la guerra contra els turcs. Tot i aquesta promesa, els anglesos estan parlant amb els francesos sobre com dividir-se la terra quan aquesta guerra/revolta acabi.
L’acord entre francesos i britànics són els Acords SYKESPICOT al 1916, que òbviament es manté en silenci; i es divideix e terreny en zones d’influències.
Un cop acabada la guerra, a la Conferencia de San Remo de abril de 1920, s’adapta aquest acord al nou sistema de societat de nacions que s’estableix un cop acabada la guerra. Es considera que encara no estan capacitat per governar-se, de tal manera que han de ser manades per un altre país, i aquí entra França i GB que s’encarreguen de governar la zona d’Orient mitjà.
Quedaria l’actual zona de Síria i Líban sota el mandat de França; i Iraq, Jordània i Palestina sota el mandat britànic.
I l’Estat promès seria Jordània 2 de novembre 1917  Li fan una promesa similar als jueus sionistes. En aquest cas els negociadors són Arthur Balfour i Rothschild. D’aquí sortirà la DECLARACIÓ BALFOUR, serà la primera vegada que es parli d’aquest estat jueu, per poder viure pacíficament i sense temor. L’autoritat britànica que té el control de palestina promourà una migració de jueus europeus cap a Palestina.
La població jueva arribarà a tenir un terç de la població existent, però en cap cas superaran mai a la població àrab. Tampoc seran els majors propietaris de la terra a Palestina, aquesta terra jueva arribarà fins a un 6%.
Sota el context del mandat britànic és quan es comencen a crear les primers estructures, com assemblees, parlament, comitès nacionals, sindicats, una organització de defensa (HAGANAH). Els jueus passaran a la vida urbana, mentre que els àrabs seguiran vivint en el cap.
Cal dir que els àrabs en cap moment accepten la DECLARACIÓ BALFOUR, tot i ser feta per un país molt important que controla el territori. És en aquest moment quan comencem a veure accions en contra l’autoritat britànica i els jueus. Són tant accions violentes com accions pacífiques com la VAGA GENERAL de 1936. Així que veiem com aquesta fossa entre les dues societats és cada cop més gran.
Els britànics comencen a veure que Palestina és un gran problema que demanda una solució i arrien a la conclusió de que jueus i àrabs no podran viure junts, i per tant qualsevol solució passarà per la partició del territori en un estat jueu i un estat àrab.
Primerament Peel fa un pla de partició dels dos estats i Jerusalem la fica sota l’autoritat britànica al no poder donar-li a cap estat per la seva importància. Que és la Comissió de partició del pla Peel de 1937.
Els àrabs no accepten tampoc aquest pla, ja que no volen que es creï cap estat jueu, perquè veuen el territori com a seu.
Es veu ràpidament una radicalització dels dos bàndols.
El que s’apropa inexorablement és la Segona Guerra Mundial, i les polítiques antisemitistes que promou alemanya. A més en aquest context de pre-guerra comencen a valorar l’aparició d’un fantasma que és l’aliança dels àrabs amb alemanya contra l’Imperi britànic; ja que veuen que tenen el mateix enemic que són els jueus, tot i això, és un fantasma fictici que mai arribarà a cap lloc 22 novembre de 1941 la màxima autoritat de Jerusalem visita a Hitler a Alemanya, el que porta encara més a les paranoies dels jueus sobre aquesta aliança.
Anglaterra reacciona amb un canvi de política pel que fa a l’Estat Jueu. Al 1939 publiquen EL LLIBRE BLANC¸ que consisteix en limitar la migració jueva i restringir la compra de terrenys per part dels jueus a Palestina.
Quan parlem de la Segona Guerra Mundial i parlem del problema jueu òbviament estem parlant de l’holocaust, que seria la culminació de l’antisemitisme de molts segles enrere a Europa.
Per posar un exemple, a Espanya la primera expulsió de jueus es va fer al 1492.
Aquest fet de la Segona Guerra Mundial sobre els jueus augmenta la documentació i reforça l’argument sionista de que mai estaran segurs a Europa i que han de crear un Estat propi per estar segurs. A més, en els temps actuals les imatges són molt importants, i les imatges que va donar l’Holocaust Nazi van corroborar el sionisme de crear un Estat propi.
El ser víctimes d’una bestialitat com aquesta, va fer que el tema sionista apareixes com a tema de l’agenda mundial; però això també comporta que els àrabs s’organitzin.
Entre el 25 de setembre i 7 de octubre de 1944  Es fa la conferència d’Alexandria que hi participen Egipte Iraq, Síria, Transjordània. Es parlarà de la creació de la LLIGA ÀRAB.
Creació de la LLIGA ÀRAB es fa a la Conferencia del Caire del 22 març de 1945. Diran que l’única cosa acceptable serà la creació de Palestina dins del seu estat i territori en la seva totalitat, no volen sentir a parlar de la partició del territori.
29 de novembre de 1947  L’Assemblea general nacional de les Nacions Unides aprova la Resolució 181 per la qual es crea un pla de partició i es crea un Estat jueu, un Estat Àrab i Jerusalem esdevé zona comuna.
Ben Gurion és el primer Primer Ministre que declara la independència d’Israel el 14 de maig de 1948.
17/10/17 14 DE MAIG DE 1948  Primera vegada que es parla de l’Estat d’Israel ja que és la data de la seva independència o creació.
El sistema d’Estat serà excloent per definició, ja que no admetran jueus de cap manera, és una problemàtica ja que el terrenys no era seu i ni tan sols els jueus seran la majoria.
A més com s’ha comentat abans, no hi ha majoria de dominació de terra i té hostilitats tant a dins del territori com pels voltants més propers.
GUERRA DE 1948-49 El mateix 1948  5 estats àrabs li declaren la guerra a Israel: Egipte, Jordània, Síria, Líban, Iraq. Però aquesta guerra de 1 a 5, l’acaba guanyant Israel.
Israel farà el seu estat sense pensar en els danys colaterals, i la comunitat internacional tindrà una gran tolerància.
D’aquesta Guerra de 1948-49  apareix el gran problema dels refugiats, i és clarament una neteja ètnica, expulsar als palestins de les seves terres per aconseguir la homogeneïtat de jueus al seu territori.
Els refugiats s’instal·len a Jordània i Egipte, per tant estem parlant de Jordània, Gaza, West Bank (Cisjordània), Síria, Líban, Aràbia Saudita, Egipte La neteja ètnica es dur a terme de diferents maneres, hi ha dos autors que ho documenten: Ilan PAPPE i Benny MORRIS  a la seva tesis doctoral narra com va dur a terme l’Estat d’Israel aquesta neteja ètnica, explicant cada població, com va ser buidada i quin any es va buidar. Fins a la tesis de Morris la versió oficial israeliana diu que 711.000 palestins que van ser expulsats durant aquesta guerra van marxar voluntàriament; i evidentment Morris trenca amb aquesta història i documenta la realitat.
El refugiat palestí d’acord amb la ONU és qualsevol persona que visqués a Palestina abans de la guerra de 1948 i que fos expulsat d’on vivia durant aquest període.
Jerusalem queda dividida fins al 1967, una part sota la dominació Jordana i una segona part sota la sobirania d’Israel, fins al 1967 ens trobem amb una ciutat dividida per un carrer que s’utilitza com a frontera.
LA GUERRA DELS 6 DIES Aquí es genera el problema dels territoris ocupats. És una guerra entre Egipte, Jordània, Síria contra Israel.
Principalment el poder de l’aliança àrab era l’aviació egípcia, aleshores els israelians fan un exhaustiu control durant molts dies, i es donen compte de que hi ha una hora al dia que les torres es queden buides, i ataquen a aquesta hora i es desfan amb l’aviació egípcia.
Al acabar aquesta guerra Israel es fa amb la península del Sinaí (al 1979 abandonen el Sinaí amb uns acords amb Egipte), els Alts de Golan, Cisjordània i la Franja de Gaza.
Més tard l’exèrcit israelià entrarà a Jerusalem i el 1981 s’annexiona la ciutat a l’Estat, a més es converteix en la capital i deixa de ser un territori conquerit; però la comunitat internacional no reconeix aquesta nova capital i mantenen les ambaixades a Tel Aviv.
En la RESOLUCIÓ 242 de 22 novembre de 1967 del consell de seguretat de la ONU sobre la retirada dels territoris ocupats per part d’Israel, ells només es centren en la versió amb anglès que al deixar-se l’article diu literalment “retirada de territoris ocupats” (però no de tots els territoris ocupats com a la versió francesa) a la versió francesa diria “retirada dels territoris ocupats ” (que dona més a entendre que és de TOTS). Per tant, amb la retirada del Sinaí i de Gaza, ja ha complert segons la versió oficial d’Israel, la resolució 242 de la ONU, ja s’ha retirat de territoris ocupats.
18/10/17 --SEMINARI – TODOS SOMOS VECINOS -Conflicte i deshumanització de l’altra part; s’utilitzen molt cops campanyes i mitjans de comunicació.
Hi ha un conflicte de caràcter ètnic, són dues ètnies confrontades; que s’enfronten no d’un dia cap a l’altre sinó que té un llarg recorregut.
BÒSNIA PRINICPIS ANYS 90 Serbis, musulmans, croates, on les aliances fluctuen . Principalment a un poble on conviuen bosnians i musulmans, i esclata el conflicte entre ètnies; es veu el trencament d’una societat que convivia a com entren al conflicte.
Cal veure com evoluciona el llenguatge entre els dos bàndols.
També es veu la gent a peu de carrer, fora del camp de batalla, no hi ha èpica, sinó que hi ha una espera molt tensa.
--El documental va ser fet primerament quan encara es portaven bé, però després de gravar va esclatar la violència i van tornar per completar el documental amb els fets del conflicte.
La primera part del documental comença al 1993, quan eren tots veïns del mateix poble, tot i que no massa lluny ja hi havia guerra (Sarajevo).
La gent del poble conviu amb els sorolls de de granades i pistoles, sense alterar-se pel que escolta, no obstant, hi ha gent que ha deixat de treballar a la ciutat i molt són part de l’exèrcit com a reservistes, mentre que les dones són les que s’encarreguen de la casa, la ramaderia, etc.
Hi ha veïnes de diferents religions que tot i les seves creences diferents es consideren com germanes, cal dir que tots són eslaus, però segles enrere van haver famílies que es van convertir al cristianisme i d’altres a l’islam.
Els que van fer el documental van estar 15 mesos al poble, quan va estellar la guerra van retornar i van veure que les coses en un principi no havien canviat, cadascú seguia amb la seva manera de viure i la seva religió.
Viuen amb l’espera de no saber que passarà amb ells desprès del tractat que s’està negociant a Ginebra. Hi ha un pla de separar Bòsnia en 11 Províncies ètniques separades.
Durant la guerra la gent vol fer la seva vida normal, però hi ha por i per exemple la gent ja no vol anar al mercat ni a vendre ni a comprar, per una altra banda, les treballadores també tenen por però pensen que és millor anar.
A la zona hi ha un creixent nacionalisme croata mentre que els principals atacs es fa a cases i comerços regentats per musulmans.
Molts nens són enviats a altres pobles més allunyats de Sarajevo per la seva protecció mentre que la mare segueix al poble i els pares moltes vegades estan com a reservistes.
A més aquestes dones no saben res dels seus familiars ja que abans per saber com estaven es viatjava, però amb la guerra no s’atreveixen, el que porta a que les dones preguntin sobre com estan les coses als refugiats que van arribant.
La lluita realment estava entre croates i musulmans, i sembla ser que els croates van guanyant, tot i això es resignen a contrariar-se amb els seus veïns.
A Iugoslàvia hi havia llibertat de culte, però dins del nous temps es feia pressió perquè la gent digués si era musulmana o croata (molt catòlics es consideraven de facto croates).
Poc a poc la gent comença a distanciar-se dels seus veïns que no tenen les mateixes ideologia. Dues veïnes que apareixien al principi del documental que tenien una amistat de més de 40 anys es veu interrompuda i ja no parlen ni es saluden pel carrer. Cap de les dues vol anar a casa de l’altre per si les acusen d’espionatge.
Temps més tard els periodistes aconsegueixen tornar al poble amb una escolta de la ONU i veuen que quasi totes les cases musulmanes han estat bombardejades, cremades i/o saquejades, mentre que les cristianes no, alguns musulmans van fugir, d’altres es van quedar amagats i van haver 12 morts.
La veïna cristiana sabia dels atacs i es va amagar a casa d’un croat, mentre que no li va dir res a la musulmana però que va aconseguir salvar-se.
Hi ha acusacions mútues i el que és més probable és que els propis veïns catòlics fossin els que fessin aquelles atrocitats com la crema de cases.
Els que van fugir ja no es plantejaven tornar al poble, perquè ja no eren els seus veïns sinó més bé eren aquells que els havien volgut matar.
--Els dos grups ètnics busquen la seguretat sobre ells mateixos, els altres donen igual.
També s’afirma de que cada vegada és més important anar a l’església o a les mesquites.
Veuen com una guerra que estava lluny cada cop s’apropa més, i s’endureixen les paraules (en un moment parlen de que un nen ha trepitjat una mina i s’ha mort, pregunten de qui és fill, i en canvi de contesta fil de XXX, contesten que és “dels altres”), la entitat religiosa pren més importància enfrontant-se amb els altres.
La idea de dividir les 11 províncies dividides ètnicament porta a una neteja ètnica, ja que vivien junts en un mateix territori.
23/11/17 1977  El primer estat àrab accepta la realitat de que Israel existeix, que és el president d’Egipte, fent un comunicat al parlament d’Israel; no obstant, no tothom ho accepta i és assassinat.
1994  Jordània és el segon estat àrab que accepta a Israel com a país, president de Jordània que també va ser assassinat. Per ara només aquests dos països l’han acceptat com a país.
Els dos principals actors del conflicte, no acaba d’acceptar la realitat, tant Palestins com Israel no accepten que han d’arribar un acord amb el país del costat.
Hi ha molta gent que lluita per no acceptar-ho com OLP (Organització d’ALliberament de Palestina) o també Hamas. Totes dues organitzacions decideixen utilitzar la violència contra Israel.
Hamas és el que proporciona serveis per a la població Palestina, ja que realment ho hauria de fer Israel al haver conquistat aquest territori, però com no reconeix Gaza ni Transjordània com a territori independent no creuen que s’hagin d’encarregar ells, per això agafen aquesta obligació Hamas i per això el poble està tan unit a la organització.
Aquest conflicte no és un conflicte entre igual, ja que no tots tenen la mateixa força, recursos ni recolzament. No té res a veure com fa la guerra Israel que com la fa Palestina.
Terrorisme  és una tàctica, però no política sinó amb intenció d’aterrar per aconseguir uns objectius.
CONFLICTES CONTEMPORANIS On juga el seu paper les noves tecnologies. Les IMATGES QUE GENERA EL CONFLICTE, sobretot en un context en el que ja no és possible controlar la difusió de la imatge.
Quan no hi havia quasi mitjans de comunicació resultava fàcil imposar la narració que es volia, però amb les noves eines tecnològiques ja no es pot controlar i la informació passa a tenir un altre abast.
Pel que fa a Israel-Palestina als anys 40 estava molt clar que les víctimes eren els Israelians sense cap tipus de dubte, però actualment i mitjançant les imatges hi ha hagut un gir de 180º en el que es veuen que les víctimes són els Palestins. A més actualment no s’entén com un poble que ha petit tant ha passat de víctima a botxí, ja que el relat que ens donen costa més d’entendre.
Per una altra banda, hi ha també imatges de nens sent adoctrinats, el que porta a pensar que és un conflicte de llarga durada, com és de cas de nens jueus ortodoxos i palestins de Hamas armats.
També s’ha de saber com és el dia a dia en el territori del conflicte, no ens hem de quedar només en la superestructura dels caps negociant i organitzant. El que cal estudiar és el dia a dia, la vida que viuen a partir d’aquestes polítiques que venen de dalt.
A Palestina s’enfronten a diverses hores per passar de territori que està al arbitri dels funcionaris que hi havia a la frontera que poden fer estar a algú diverses hores o inclús negar-se a deixar-los passar. Aleshores es fan túnels per poder passar d’una banda a l’altra jugant-se literalment la vida, així que aquesta societat no viurà en calma ni fent el que vol, sinó que molt reprimida.
El manteniment del status quo tampoc serveixen, el problema del conflicte es que cap dels dos actors ha renunciat al seu objectius, però el status quo els hi serveix més que acceptar la pau amb l’altre.
ASSENTAMENTS  establiment de poblacions de jueus israelians a territori ocupat.
Fent això porta a situacions al carrer que dificulten l’acord de formar un Estat Palestí, ja que els estan envaint.
Israel argumenta la construcció del mur com una manera d’estar segur per evitar possibles atacs; però aquest mur no segueix la línia que hauria de seguir, ja que passa per part de Cisjordània que no hauria de pertànyer als israelians 1993  Procés d’Oslo on s’hauria d’haver arribat a la conclusió i divisió vertadera dels dos estats, però cap dels dos està encara preparat per acceptar la pau.
...

Tags: