Antibiòtics I (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 9

Vista previa del texto

TEMA 6 – ANTIBIÒTICS I ANTIMICROBIANS O ANTIBIÒTICS Fàrmacs que actuen lesionant o destruint els microorganismes bacterians, sense afectar les cèl·lules de l’organisme que esta patint la infecció.
MECANISMES D’ACCIÓ DELS ATB 1. Inhibició de la síntesi de la paret cel·lular bacteriana: β-lactàmics, Vancomicina.
2. Desorganització de la membrana citoplasmàtica, produint desintegració cel·lular: Amfotericina B (antifúngic).
3. Inhibició de la síntesi de proteïnes per actuar en els ribosomes: Aminoglicòsids, tetraciclina, cloramfenicol, macròlids.
4. Interferència en la síntesi i/o metabolisme dels àcids nucleics: Rifampicina, quinolines, metronidazole, antivírics.
5. Blocadors de la síntesi d’àcid fòlic: Sulfamides, Trimetoprim.
ACTIVITAT ANTIINFECCIOSA DELS ATB Antibiòtics bactericides: produeixen la mort dels microorganismes que produeixen la infecció.
β-Lactàmics Aminoglicòsids Rifampicina Vancomicina Quinolines antibiòtics bacteriostàtics: inhibeixen el creixement i replicació bacterianes. El microorganisme encara es viable, de forma que al suspendre el tractament es pot recuperar i tornar a multiplicar-se.
Tetraciclines Macròlids Lincosamines Sulfamides Trimetoprim ACTIVITAT ANTIINFECCIOSA Un mateix antibiòtic por mostrat activitat front a diversos microorganismes (Espectre Antimicrobià) i pot variar segons l’àrea geogràfica. Espectre ampli (actiu davant diferents espècies de bactèries) i espectre reduït).
Antibiograma: ens serveix per identificar la sensibilitat d’un determinat microorganisme pels diferents antibiòtics i així adequar millor el tractament de la infecció bacteriana.
Tècnica in vitro que permet determinar la sensibilitat i resistència d’un determinat microorganisme amb relació a diferents antibiòtics.
Concentració mínima inhibitòria (CMI): es la menor concentració d’antibiòtic capaç d’inhibir el creixement de 10000 bactèries en 1 ml de medi de cultiu, després de 18-24h d’incubació.
Efecte postantibiòtic: la inhibició del creixement bacterià es manté durant un temps determinat (hores), després de l’exposició del microorganisme a l’antibiòtic.
RESISTÈNCIA BACTERIANA Resistència natural: resistència que presenten alguns tipus de bacteris a l’efecte d’un ATB concret, bé perquè no tenen el lloc d’acció de l’ATB o bé, perquè l’ATB no pot entrar dins el bacteri.
Resistència adquirida: apareix en bacteris que inicialment son sensibles a un ATB concret i ocasionalment alguns d’ells deixen de ser-ho (soques resistents). És un procés d’adaptació (mutacions genètiques) i apareix amb l’ús continuat dels ATB.
A l’actualitat la incidència i la disseminació de soques resistents en algunes espècies bacterianes, és molt alta, donant-se greus problemes de tractament (ex: tuberculosi).
És un problema de salut pública: abús dels ATB en humans i en animals.
RESISTÈNCIA BACTERIANA: MECANISMES a) b) c) d) e) Blocatge del transportador de l’ATB cap a l’interior del bacteri.
Modificació enzimàtica de l’ATB (Ex: β-lactamases inactiven als ATB β-lactàmics) Expulsió de l’ATB de l’interior del bacteri per un mecanisme actiu de bombeig.
Modificació del lloc d’acció de l’ATB Producció d’un enzim alternatiu que evita l’efecte inhibitori.
Factors que faciliten les resistències: a) Dosis insuficients per arribar a nivells plasmàtics terapèutics b) Intervals mol llargs entre les dosis c) Utilització inadequada ATC: profilaxi no indicada d) Us injustificat ATB ampli espectre e) Duració excessivament curt o llarg SELECCIÓ DE L’ATB: POLÍTICA ANTIBIÒTICA Objectiu: utilització racional dels antibiòtics (disminuir el consum innecessari, evitar l’automedicació, etc) per a disminuir l’aparició de resistències bacterianes, incrementant l’eficàcia dels tractaments infecciosos.
SELECCIÓ DE L’ATB: PASSOS A SEGUIR 1. Diagnòstic clínic: determinació de l’agent causal.
2. Identificació del focus: localització de la infecció.
3. Etiologia: identificació del germen productor mitjançant mostres de líquids i teixits infectats.
4. Tractament: empíric o específic.
5. Valoració característiques del pacient:  Edat  Embaràs/lactància  Insuficiència renal/hepàtica  Al·lèrgies TRACTAMENT: PACIENT AMB SIGNES D’INFECCIÓ Identificació del focus (pneumònia, inf. Urinària...) Tractament empíric: - No coneixem el germen - Basat en les guies de pràctica clínica Tractament específic: - Preferiblement bactericida - Iniciar amb espectre reduït - Poca toxicitat - El més cost-efectiu 6. Valoració característiques de la malaltia  Lloc de la infecció: determinarà el ATB, la dosis i la via de administració. L’ATB ha d’arribar-hi a la concentració adequada.
 Gravetat de la malaltia: determinarà principalment la dosi i via d’administració.
7. Avaluació dels possibles efectes adversos o toxicitat dels antimicrobians.
8. Valoració del cost-efectivitat davant de pautes equiparables.
9. Control de la resposta i possible modificació.
10. Decisió de suspensió del tractament.
S’ha de respectar la pauta d’administració dels ATB i la durada del tractament, per tal de garantir la seva màxima efectivitat. (Compliment terapèutic!!).
ASSOCIACIÓ D’ANTIBIÒTICS Està justificada en els següents casos: - Per evitar l’aparició de resistències - En pacients immunodeprimits - En infeccions greus en teràpia empírica - En infeccions mixtes - Per reduir la toxicitat (amfotericina + rifampicina) - SINERGIA: o Infeccions per Staphylococcus aureus meticil·lin resistent (RIFAMPICINA + VANCOMICINA) o Infeccions per Pseudomonas aeruginosa (AMINOGLICÒSIDS + PENICIL·LINA ANTIPSEUDOMONES) o Infeccions per Klebsiella (CEFALOSPORINES + AMINOGLICÒSIDS) PROFILAXI ANTIBIÒTICA És una de les principals causes del consum exagerat d’ATB.
S’hauria de restringir el seu ús i utilitzar-se només en situacions concretes com les següents: - Per disminuir l’aparició d’infeccions en pacients d’alt risc.
- Per evitar recaigudes d’infeccions greus.
- Prevenció de l’aparició d’infeccions com a conseqüència d’intervencions quirúrgiques o algunes manipulacions odontològiques.
ANTIBIÒTICS (ATB): CLASSIFICACIÓ β-Lactàmics Macròlids Quinolines Tetraciclines Aminoglicòsids Lincosamides Glucopèptids Tuberculostàtics Altres Penicil·lines: Penicil·lina G, Procaïna o Benzatina (Només administració IM), Penicil·lina V, Ampicil·lina, Amoxicil·lina/Àcid Clavulànic, Cloxacil·lina.
Cefalosporines: 1ª, 2ª i 3ª generació.
Monobactàmics: Aztreonam.
Carbapenems: Imipenem, Meropenem, Ertapenem.
Eritromicina, Clarotromicina, Roxitromicina, Josamicina.
Àcid pipemídic, Norfloxací, Ciprofloxací, Ofloxací, Levofloxací, Mocifloxací.
Minociclina, doxiciclina.
Estreptomicina, Neomicina, Gentamicina, Amikacina, Tobramicina.
Clindamicina.
Vancomicina, Teiclopanina.
Rifampicina, Etambutol, Isoniazida.
Sulfamides, Trimetoprim, Metronidazol, Linezolid, Fosfomicina, Àcid Fusídic.
...