Fonaments psicosocials del comportament humà - Mòdul 3 (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments psicosocials del comportament humà
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 02/10/2014
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 3 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ Estudis sobre interacció social: Camp que té per estudi la dinàmica que esdevé entre les persones.
1. El problema de la interacció social: tres conceptes explicatius.
   Límits contextuals o dimensions del sentit de la interacció social: Espai: Tota interacció transcorre en un espai, físic, virtual o imaginari.
Temps: Tota interacció transcorre en un moment determinat.
Sociabilitat: Tota interacció és social si els seus components tenen capacitat d’acció per influir i ser influïts Interacció social és una metàfora física (com pedals de la bici).
Com que el moviment de dues persones és impredictible, no són de causació, sinó de coordinació.
La “cadena” (metàfora de la bici) és invisible però necessària.
Interacció social com explicació mecànica/conductual (Skinner).
Les relacions entre un estímul i una resposta, no eren causals, sinó relatives a un tercer element (reforçador positiu o negatiu)  La nostra conducta en ves de ser causativa, s’aventura a l’aparició d’un reforçador o expectativa.
 Teoria de l’intercanvi social (Homans): Individus egoistes, orientem per les expectatives de maximització beneficis amb mínim cost, però quan teixim relacions de cooperació, fundem ordres de benefici mutu.
Els vincles són observacionals quan el condicionament mutu es fa per observació de la conducta de l’altre com a model. (Bandura entén el tercer element d’una relació com un model).
Interacció social com explicació atribucional/cognitiva/comunicacional (Heider).
Heider, empra el concepte d’atribució social, és a dir, atribuïm als altres propietats, intencions, motivacions o explicacions de les seves accions. Els atributs són els següents:    Capacitat observació.
Capacitat consciència.
Capacitat d’acció.
Atribució causal: Atribució que fem de l’altre com a posseïdor de motivacions, accions i intencions.
Quan ens enfoquem mútuament pensem que l’altre té un interès perquè li repercutirà d’alguna manera positiva  Ens estem anticipant a possibilitats.
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 3 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ Del càlcul de totes les possibilitats anticipades, fem un esquema d’expectatives. A partir d’aquests esquema anirem jugant per anar confirmant o desconfirmant les expectatives. El fil invisible que fa possible tot això és la comunicació.
La interacció social com a explicació discursiva/contextual (Mead).
No podem ser fora del llenguatge. Les nostres interaccions es basen en esdeveniments del llenguatge, els quals es renova a ell mateix.
Són comuns els tractats de felicitat, manuals d’urbanitat... aquests intenten constrènyer/encarrilar les nostres trobades. Son modelatges que tenen una funció en el llenguatge: Convertir esdeveniments del llenguatge en discurs.
Discurs: Conjunt pràctiques lingüístiques que mantenen, promouen i regulen relacions socials.
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 3 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ 2. Relacions interpersonals, agressivitat i altruisme: il·lustracions sobre la interacció social.
Allò a nivell interpersonal ens referim a allò més íntim. Partim de dos criteris per a :   Freqüència de la interacció Intimitat: Procés per el qual dues o més persones mantenen una relació on es produeix una influencia mútua d’interdependència. Compartiran activitats, sentiments i experiències de manera contínua.
Atracció interpersonal com a punt de partida en les relacions interpersonals.
L’atracció interpersonal s’ha conceptualitzat com un dels primers passos per l’establiment d’una relació.
Factors que intervenen en aquests processos d’atracció interpersonal:    Proximitat física: Aquells que tenen més accessibilitat als altres, son els que tenen més facilitat per interaccionar amb els altres. A més a més també es desprèn la familiaritat (Zajonc), les persones desenvolupen sentiments més positius cap aquells que veiem amb més freqüència.
Atractiu físic: La bellesa influeix de manera decisiva en la construcció d’amistats i relacions. Feingold diu que existeix un estereotip de construcció social en que “allò que es bell també es bo”. Tanmateix la bellesa al llarg del temps anirà cedint lloc a altres capacitats com intel·ligència, bondat ... Tot i així també corre la imatge de que els macos son poc intel·ligents.
Semblances en actituds i opinions: Compartir opinions, creences, valors, efectes... El fet de comprovar que l’altre te punts de vista semblants a nosaltres, validen els nostres. També pot coexistir la idea dels pols oposats (no contradiu a l’anterior).
Similitud = Amistat | Complementarietat = relacions parella.
Intromissió d’allò públic en el debat sobre el que és íntim: Podem relativitzar el que s’entén per intimitat per atracció interpersonal Violència i agressivitat:   Violència: Comportament que opera mitjà de la força que va en contra d’allò raonable i just.
Agressió: Es vol causar un dany.
La violència per tant seria un concepte que engloba també agressió, mentre que agressió seria amb un fi, el de causar d’any a algú.
 Teoria del a frustració-agressió: Teories internalistes, mitjançant formulacions psicoanalistes (Freud) + ambientalistes. L’agressió es sempre fruit d’una frustració, i la frustració condueix a l’agressió. L’agressió es genera a partir d’una pulsió interna, que arran d’un element extern que impedeix la realització d’una determinada acció, aquesta produirà frustració que a la vegada produirà conducta agressiva. L’acumulació de frustració desencadenarà agressió eliminant així la frustració i tornant a un estat JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 3 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ inicial. Aquesta agressió es pot dirigir o be cap al mateix individu provocat, o un desplaçament de l’agressió a una segona persona amb certa similitud a qui la provocada tot i que no tingui res a veure, o bé de caire inferior.
 Teoria aprenentatge social: Agressivitat s’aprèn, tant per experiència directa com vicari (observació).
Altruisme o comportament prosocial: Consisteix en oferir ajut a altres persones, de signe contrari a l’agressió, amb efectes de cohesió i manteniment de les relacions socials.
  Altruisme: Vol beneficiar d’altres persones però sense esperar recompenses a curt o llarg termini.
Conducta prosocial: El mateix que l’anterior però només te en compte els efectes, és a dir, que l’altre persona tingui beneficis.
La psicoanàlisis explicaria la conducta altruista com un sentiment de culpa o tendències autodestructives.
Des de l’etologia postula que l’altruisme persegueix la conservació i la reproducció dels components genètics mitjançant la protecció dels individus emparentats i pròxims, per tant seria un acte egoista ja que afavoreix la supervivència dels gens propis davant dels altres.
 Teoria intercanvi social: Visió economicista i racionalista. El resultat final d’oferir ajuda a un altra persona està precedit per un càlcul dels costos i beneficis. Intentarem minimitzar els costos i maximitzar beneficis i en funció d’això es decidirà ajudar o no.
 Teoria aprenentatge social: Per observació d’un model.
 Funcionalista de sistemes: Analitza accions com part d’una estructura o sistema social de manera que aquestes només tenen sentit a l’interior d’aquest.
Normes presents en la nostra presa de decisions a l’hora de prestar ajut:    Responsabilitat social: Getn ha d’¡ajudar a lpes persones que depenguin d’elles.
Norma reciprocitat: Persones ajuden aquelles que ens han ajudat anteriorment.
Justicia o equitat: Tendim a mantenir equilibri entre ajudat/ajudar.
JESÚS TROCOLI CAMPUZANO MÒDUL 3 FONAMENTS PSICOSOCIALS DEL COMPORTAMENT HUMÀ Factors que intervenen en la prestació d’ajut:  Respecte context social on es dóna l’ajuda: La presència d’altres persones en una situació on es requereix ajuda, pot inhibir la mateixa decisió ajudar.
Latané i Darley (1970) ho expliquen a traves de tres processos: o Inhibició per l’audiència: Presencia d’altres observadors por inhibir la nostra pel fet de confondre’ns i fer el ridícul o de ser jutjats negativament.
o Influencia social: En situacions d’emergència en les quals no sabem com ens hem de comportar. Si això esdevé col·lectivament s’anomena ignorància pluralista, els quals uns observen a als altres per a intentar saber com han de reaccionar.
o Difusió de la responsabilitat: En cas de que únicament estem nosaltres per ajudar, segurament anirem a ajudar. Quan hi ha més persones, s’espera que altres estaran a punt de fer-ho i per tant absència d’acció. Això sol passar quan els costos d’ajut son elevats.
 Respecte al prestador d’ajuda: o Primerament el prestador d’ajuda ha de disposar de recursos (si tenim temps es mes probable ajudar que no pas si no en tenim).
o Component afectiu també es decisiu.
o L’estat d’ànim.
o Empatia o Processos d’atribució (si pel fet d’ajudar ens cau mes responsabilitat, es probable que no ajudem tant).
 Respecte al receptor d’ajuda: Així com l’atractiu de la persona a la que s’ha d’ajudar pot influir també, estereotips i relacions interpersonals. També pot crear un efecte negatiu ja que no vulguem un tipus d’aliança amb l’ajudant, o es tingui el concepte de que és inferior o simplement el fet de que li devem alguna cosa aquella persona.
La mirada socioconstruccionista en l’eix agressió/altruisme: Es posa èmfasi en el caràcter interpersonals i interactiu de l’agressió i de l’altruisme.
Cas de Kitty Genovese violada davant de 37 persones.
Es evident que depèn molts el altruisme del context sociohistòric en que apareixen unes normes i valors socials. Per tant el mateix cas als anys 60, on no hi havia reivindicació de la dona, explicaria el fet de no ajut. En canvi als anys 80 on hi ha un moviment feminista, això s0’explicaria com l’absència d’ajut = Violència de gènere.
...

Tags: