Seminari 4: Estils de vida i hàbits saludables (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Comunicació i Medicina Comunitària
Año del apunte 2015
Páginas 19
Fecha de subida 24/02/2015 (Actualizado: 06/05/2015)
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

S4:  Estils  de  vida  i  hàbits  saludables     Cas  clínic  1   Home   de   53   anys   que   ve   al   centre   perquè   durant   la   nit   l'ha   despertat   una   sensació   opressiva   en   zona   de   l'estern   (dolor   toràcic),   d'uns   30   minuts   de   durada.   No   irradiació  del  dolor.  S'ha  trobat  marejat  ,  però  sense  sudoració  ,  amb  sensació  de   palpitacions  i  de  por.  El  dolor  va  anar  cedint  espontàniament.     El   dolor   toràcic   suggereix   cardiopatia   isquèmica.   Hem   de   tenir   en   compte   els   factors  de  RCV.   -­‐ Tabaquisme:     Ho  calculem  amb  paquets  per  any,  igual  a  nombre  de  cigarretes/20·anys.     Un  puro  es  considera  equivalent  a  4  cigarretes.       Un   fumador   és   aquella   persona   que   diu   que   fuma,   sense   importar   la   quantitat.  No  hi  ha  cap  nivell  ni  tipus  de  consum  que  sigui  segur.     Un  no  fumador  és  l’individu  que  mai  no  ha  fumat  cigarretes  almenys  durant   un  mes  de  forma  diària.     Un  ex-­‐fumador  és  aquell  que  fa  12  mesos  que  no  fuma.     El   fumador   passiu   es   considera   tota   persona   no   fumadora   exposada   de   manera  mantinguda  al  fum  del  tabac.       En   el   fet   que   una   persona   es   torni   fumadora   intervenen   uns   factors   individuals   com:   edat,   actitud   positiva,   baix   rendiment   escolar,   falta   d’autocontrol,   extraversió   i   neuroticisme,   dèficit   d’habilitats   socials,   anticipació   de   la   maduresa...   Tot   i   que   també   hi   intervé   l’entorn   personal   com   l’estat   fumador   o   no   de   la   família   i   amics   i   l’actitud   d’aquests   vers   el   consum   i   l’entorn   social   en   el   que   englobem   el   nivell   socioeconòmic,   la   disponibilitat  del  tabac  i  la  influència  de  la  publicitat.       La  forma  de  detecció  del  consum  de  tabac  és  l’anamnesi.       A  més  de  diagnosticar  un  fumador  hem  de:   o Valorar  la  seva  motivació:  Test  de  Richmond     o Valorar  la  seva  dependència:  si  el  primer  és  positiu,  seguim  amb  el   test  de  Fagerstrõm  per  a  la  dependència  nicotina.           o Identificar   la   fase   del   procés   de   canvi:  vàlid  per  a  qualsevol  droga.   Una   persona   pre-­‐contemplativa   és   aquella   que   sap   que   li   fa   mal   però   no   esta   interessada.   Una   vegada   es   mostra   contemplativa   entra   al   cicle:   preparació,   acció   i   manteniment.   Si   recau   tornem   a   la   fase   contemplativa.         Aquest  pacient  fuma  20  cigarretes  al  dia  des  fa  30  anys,  és  a  dir,  30  paquets   a  l’any.  A  partir  de  20  és  força  greu.       -­‐ Consum  alcohol:   Una   unitat   d’alcohol   és   diferent   segons   el   tipus   de   beguda.   1   vas   de   vi   de   100cc  és  una  unitat;  igual  que:  1  canya  de  200cc,  2  unitats  són  una  copa  de   50mL  de  ron,  whiskey...,  1  unitat  és  una  copa  de  cava  de  50mL.  Són  unitats   bàsiques  estàndard  (ube).       Es   considera   de   baix   risc   en   17   unitats   a   la   setmana   pels   homes   i   11   unitats   a  la  setmana  per  les  dones.  És  zero  en  els  menors  de  18  anys.     Consum  perillós  es  situa  entre  17-­‐28  unitats  a  la  setmana  pels  homes  i  11-­‐ 17  unitats  a  la  setmana  per  les  dones.     Un  consum  de  risc  és  major  de  28  unitats  a  la  setmana  per  als  homes  i  17   unitats  a  la  setmana  per  a  les  dones.  També  es  considera  de  risc  la  ingesta   de  5  unitats  en  24h  amb  una  freqüència  d’una  vegada  al  mes.  Igualment  es   considera   de   risc   en   cas   d’antecedents   familiars   alcoholisme,   menors,   embarassades  i  en  període  de  lactància.       El  pacient  beu  3-­‐4  unitats  al  dia  que  són  12-­‐16  al  mes.       -­‐ Altres  drogues:     El  pacient  no  pren  altres  drogues.       -­‐ Dieta:     El   pacient   pren   poques   verdures   i   fruites.   Menja   molta   carn   ,   embotits   i   fregits  .  Poc  peix.  Li  agraden  els  dolços  .  Reconeix  que  a  la  nit  està  tan  cansat   que   habitualment   menja   qualsevol   cosa   (patates   fregides   de   bossa,   hamburguesa  ,  pizza...  )  amb  alguna  cervesa,  estirat  al  davant  del  televisor     -­‐ Ritme  deposicional   Més  de  3  dies  sense  anar  de  ventre.     Restrenyiment  habitual  del  pacient.       -­‐ Treball:     És  conductor  d’excavadora  en  una  obra.       -­‐ Activitat  física:   Fa  una  vida  molt  sedentària.       -­‐ Estat  anímic:     Es   refereix   a   molt   estrès   laboral   amb   problemes   a   l’empresa   però   no   fa   referència  a  tristesa.     Molt  cansat  amb  dolors  musculars.  Li  costa  molt  adormir-­‐se.       -­‐ Antecedents  familiars:     Mare  amb  obesitat,  diabetis  i  HTA.     Pare  va  morir  da  4  anys  per  accident  vascular  cerebral.     Un  germà  que  fa  2  anys  que  va  presentar  un  infart  agut  de  miocardi     -­‐ Antecedents  patològics:   No  havia  anat  mai  a  la  consulta.       Una  vegada  hem  acabat  l’anamnesis  passem  al’exploració  física:   -­‐             -­‐ -­‐ -­‐     -­‐         -­‐ Pes:  95   Talla:  1,75cm   IMC:31       TA:  150/100.       AR:  mvc  (conserva  moviment  vesicular)     AC:  rítmic,  no  bufs,  FC  76x'  .       Obesitat  central:  més  de  102  cm  de  diàmetre.       Abdomen:  globulós  ,  tou,  depressible,  no  masses  ni  megàlies  .           Resta  de  l'exploració:  sense  troballes.     Respecte  l’exploració,  presenta  els  següents  problemes:     -­‐ Obesitat,  amb  un  elevat  IMC   -­‐ Una  mesura  d’elevada  tensió  arterial  HTA   -­‐ Fuma  molt  i  beu  moderadament   -­‐ Sedentari     Proves  complementàries   -­‐ Analítica:  ens  permet  conèixer  diabetis  pels  nivells  de  glucosa,  si  ha  tingut   un  infart  pel  nivell  de  troponina,  creatinina  per  la  funció  renal  per  la  HTA,   nivells  de  colesterol  per  una  dislipèmia,  perfil  hepàtic...   Dislipèmia:  lleugera  (201-­‐249),  moderada  (250-­‐299)  i  greu  (>300).     -­‐ ECG:  per  a  diagnosticar  un  infart.     -­‐ Radiografia   de   tòrax:  per  a  descartar  cardiomegàlia  i  altres.  Serveix  per  a   comprovar  l’anatomia  del  pacient.       ECG  :  RS,  FC  84X',  Eix  30º  ,  no  trastorns  de  la  repolarització     Anàlisi:  Hemograma  normal.       Bioquimica       *Glucèmia  104  (<110)   *Creatinina  0,9     *Filtrat  glomerular  >60   *TAG  255  (<200)   *Colesterol  264  (<200)     LDL  188  (  <190  sense  factors  RCV                  <160  1-­‐2  factors  RCV   <130  més  de  3  factors  RCV   <100  diabetis  mellitus  1,2   <70  cardiopatia  isquèmica   HDL  35  (>  45  en  homes  i  >50  en  dones)   *AST  40  (<50)  (tots  tres  valors  sobre  la  funció  hepàtica)   *ALT  38  (<50)   *GGT  35  (<50)   *Troponines  negatives  (excloíem  l’infart  de  miocardi)   *àcid  úric  8,2     Amb  aquestes  proves  definirem  l’orientació  diagnòstica  i  les  nostres  hipòtesis:   -­‐ Hem  d’estudiar  el  dolor  toràcic:  descartar  angina.     -­‐ Síndrome  metabòlic:   o Glicèmia  >100   o Obesitat  central  >102cm  en  homes  i  88cm  en  dones  (europeus)   o HTA   o HDL  baix  >40  en  homes  i  <45  en  dones   o TAG  alts  >150   Una  persona  té  síndrome  metabòlic  si  compleix  tres  dels  punts  superiors.     Són  un  conjunt  de  malalties  amb  un  mix  de  símptomes  que  ens  orienten  per   a  un  futur  diagnòstic.     -­‐ Té  un  elevat  RCV   -­‐ Tabaquisme   -­‐ Apunta   a   una   dislipèmia   mixta,   però   necessitaríem   d’un   anàlisi   en   un   mes   per  a  confirmar-­‐ho       Quan  ja  tenim  un  diagnòstic  definim  un  tractament  i  seguiment:   -­‐ El  derivem  al  cardiòleg,  per  estudiar  el  dolor  toràcic.     -­‐ Exercici,  dieta,  consell  antidrogues  (alcohol  i  tabac)   -­‐ Evitar  situacions  estrès     El  metge  i  la  infermera  són  els  personatges  bàsics  de  l’atenció  primària.       En  definitiu,  el  pla  d’actuació,  tractament  i  seguiment:   -­‐ Informar  al  pacient  de  la  situació  pel  elevat  risc  cardiovascular.  Explicar  que   encara   que   les   proves   inicials   descarten   un   infart   de   miocardi,   caldrà   una   valoració  amb  seguiment  i  possibles  proves  per  a  descartar  angina  de  pit.       -­‐ Iniciar  canvis  d'estil  de  vida:  dieta  pobra  en  greixos  i  proteïnes  (disminuir  el   consum  de  dolços,  fregits,  menjars  precuinats  ,  embotits  i  carns  vermelles)  i   augmentar  el  de  peix  i  fibra  (vegetals  i  fruites).       -­‐ Reduir  les  calories  de  la  dieta  per  a  perdre  pes.     -­‐ Començarem   a   aconsellar   un   augment   de   l'activitat   física   d'inici   suau   i   aeròbic  (  caminar...)  ja  que  un  altre  tipus  d'exercici  més  intens  podria  estar   contraindicat  en  aquest  moment.     -­‐ Consell   ferm   antitabac   per   intentar   deshabituació.   Explicar   la   importància   de  deixar  el  tabac  per  la  seva  salut  .  Intentar  pactar  amb  el  pacient  una  data   per  iniciar  la  deshabituació.     -­‐ Consell   de   reducció   consum   alcohol.   Intentar   reduir   el   consum   a   menys   quantitat.     -­‐ Seguiments  freqüents  del  pacient:  TA,  seguiment  de  la  dieta  i  control  de  pes,   tabac  i  alcohol  .  Inicialment  en  una  setmana  (  s'ha  de  comprovar  la  TA  a  la   setmana   per   fer   el   diagnòstic)   i   posteriorment   quinzenals.   En   una   d'aquestes   visites   es   tornaria   a   sol·licitar   anàlisi   per   valoració   colesterol   ,   ja   que  si  persisteixen  xifres  elevades,  caldrà  iniciar  tractament  .         Cas  clínic  2   Ens   ve   a   la   consulta   una   jove    de   17   anys    acompanyada   de   la   seva   mare   .     Ens   consulta  per  cefalea  freqüent,  de  tipus  holocranial,  amb  vòmits     Ve  acompanyada  de  la  seva  mare  perquè  hi  ha  preocupació  familiar.     La  mare  ens   explica  que  a  més  ,  hi  ha    pèrdua  de  pes  en  els  últims  mesos  (  4-­‐5  kg)  ,  irritabilitat  i   baix  rendiment  intel·lectual.     En  l’anamnesi  preguntem  centrant-­‐nos  en  la  cefalea  holocranial:       -­‐ Característiques  de  la  cefalea   Holocranial,   pulsatil·la,   sense   aura   prèvia   (no   alteracions   visuals).   Ocasionalment  amb  vòmits.  Freqüència  3-­‐4  al  mes.       -­‐ Estat  anímic:     Expressa   tristesa   i   reconeix   que   està   irritable.   Li   costa   molt   concentrar-­‐se   en  la  feina  i  li  falta  motivació  per  a  fer  les  tasques  ...       -­‐ Insomni  de  manteniment     -­‐ Dieta   Menja   menys   que   abans   perquè   refereix   anorèxia   i   reconeix   ingesta   insuficient  de  fruites  i  verdures.       -­‐ Consum  de  tòxics:     els  caps  de  setmana  1  cervesa  i  2  combinats  (5U).  És  menor  d’edat,  per  tant,   és  un  consumidor  de  risc.     Nega  altres  drogues     Acte  seguit  passem  a  l’exploració  física:     -­‐         -­‐ -­‐ -­‐     -­‐     Conscient  i  orientada  amb  aspecte  general  correcte.       Pes:  58;     Talla  1,72     IMC  19,5       TA:110/60     Exploració  Cardíaca:  rítmic,  sense  bufs.  FC  72x'       Exploració  respiratòria:  AR:  mvc  ,  no  sorolls  patològics.     -­‐ Abdominal:         Tou,  depressible,  no  masses  ,  no  megàlies       Peristaltisme  present..           -­‐ Neurològic:  important  per  la  possibilitat  de  tumor  o  aneurisma  cerebral       Reflex  pupil·lar  i  consensual  presents,  parells  cranials  sense  alteracions.         Coordinació  i  força  conservada.         No  rigidesa  nucal,  Kernig  i  Brudzinski  negatius  .     Reflex  perifèrics  presents  i  simètrics.     Llistem   doncs   els   problemes   que   hem   trobat   entre   la   anamnesis   i   l’exploració   física:     -­‐ Cefalea   -­‐ Pèrdua  de  pes  amb  anorèxia  i  astènia   -­‐ Canvis  de  caràcter  amb  irritabilitat  i  baix  rendiment  intel·lectual   -­‐ Consum  excessiu  d’alcohol  els  caps  de  setmana,  és  un  consumidor  de  risc.     A  partir  d’aquí  establim  la  nostra  orientació  neurològica:   -­‐ Possible  migranya  atípica   -­‐ Possible  quadre  ansiós-­‐depressiu   -­‐ Bebedora  de  risc     Decidim  no  fer  altres  proves  i  definim  el  següent  pla  d’actuació:     -­‐ Decidim  sol·licitar  anàlisi  de  sang  amb  hemograma  i  bioquímica.     -­‐   Expliquem  les  conseqüències  del  consum  d’alcohol  (ingesta  excessiva  el  cap   de  semana)     -­‐     Informem   al   pacient   i   a   la   família   de   la   sospita   diagnòstica   d’   ansietat-­‐ depressió   i   pactem   no   iniciar   tractament   en   espera   d'evolució   i   resultats   anàlisi.     -­‐   Aconsellem  analgèsic  si  cefalea.     -­‐       Citem  per  a  resultats  i  control  evolutiu  en  15  dies.     En  la  visita  als  15  dies  torna  a  venir  acompanyada  per  la  familia  (pare  i  mare)  amb   molta  angoixa  familiar.    Porten   informe   d'urgències   de   fa   2   dies   amb   diagnòstic   :   INTOXICACIÓ   PER   DROGUES  (probablement  2ª  a  derivats  amfetamínics).   Parlem   amb   la   pacient   i   reconeix   consum   esporàdic   de   "pastilles"   i   fumadora   de   cannabis.   Resultats  anàlisi:  sense  alteracions  ni  en  hemograma  ni  en  bioquímica.     En  vista  d’aques  nou  resultat,  variem  el  diagnòstic:   -­‐     Consum  de  drogues  il·legals  (  drogues  de  síntesi  i  Cannabis).     -­‐     Consum  de  risc  d'alcohol  (  bevedor  de  cap  de  setmana)     -­‐ Simptomatologia   pseudo-­‐depressiva   o   amotivacional   secundari   al   consum   de  drogues     Aquest  serà  el  nou  pla  d’actuació:   Parlem  amb  la  família  (és  menor  d’edat)  i  amb  la  pacient  i  decidim  derivar-­‐la  a  un   centre  de  salut  mental  (toxicologia)  per  suport  de  psiquiatria  i  psicologia.     A  nivell  de  l’atenció  primària  hem  de  facilitar  l’accés  a  programes  de  deshabituació.     Així  com  intentar  induir  algun  canvi  en  el  consumidor  esporàdic.     Hi   ha   conseqüències   laborals   associades   al   consum   de   drogues:   absentisme,   baix   rendiment  i  qualitat,  accidents  laborals  i  incapacitat  laboral  fins  i  tot  a  vegades.         Es   poden   manifestar   com   a   resultat   de   problemes   familiars   o   com   a   causa   de   problemes  familiars:  de  separació:  disgregació...     A   nivell   social,   el   consumidor   es   sol   abandonar   a   nivell   personal,   conducta   antisocial  i  aïllament  individual.           ANNEX     TABAQUISME   Ho  calculem  amb  paquets  per  any,  igual  a  nombre  de  cigarretes/20·anys.     Un  puro  es  considera  equivalent  a  4  cigarretes.       Un  fumador  és  aquella  persona  que  diu  que  fuma,  sense  importar  la  quantitat.  No   hi  ha  cap  nivell  ni  tipus  de  consum  que  sigui  segur.     Un   no   fumador   és   l’individu   que   mai   no   ha   fumat   cigarretes   almenys   durant   un   mes  de  forma  diària.     Un  ex-­‐fumador  és  aquell  que  fa  12  mesos  que  no  fuma.     El   fumador   passiu   es   considera   tota   persona   no   fumadora   exposada   de   manera   mantinguda  al  fum  del  tabac.  Cal  fer  especial  incidència  en  els  menors  d’edat  que   són  fumadors  passius  sobre  tot  en  els  primers  mesos  de  vida  en  que  el  tabac  està   relacionat  amb  tos,  pneumònia  i  bronquiolitis  així  com  pot  també  pot  augmentar  la   severitat  dels  episodis  d’asma.       En   el   fet   que   una   persona   es   torni   fumadora   intervenen   uns   factors   individuals   com:   edat,   actitud   positiva,   baix   rendiment   escolar,   falta   d’autocontrol,   extraversió   i   neuroticisme,   dèficit   d’habilitats   socials,   anticipació   de   la   maduresa...   Tot   i   que   també  hi  intervé  l’entorn  personal  com  l’estat  fumador  o  no  de  la  família  i  amics  i   l’actitud   d’aquests   vers   el   consum   i   l’entorn   social   en   el   que   englobem   el   nivell   socioeconòmic,  la  disponibilitat  del  tabac  i  la  influència  de  la  publicitat.       La   forma   de   detecció   del   consum   de   tabac   és   a   través   de   l’anamnesi.   S’aconsella   preguntar   a   tota   persona   a   partir   dels   10   anys,   si   ho   ha   provat   o   si   es   fumador   passiu.     Cap  programa  de  cessació  de  tabac  s’ha  mostrat  efectiu  per  lo  que  la  prevenció  és   un  element  molt  important.     També  és  important  informar  les  dones  embarassades  sobre  el  consum  de  tabac  i   els   efectes   que   pot   tenir   en   el   seu   bebè,   persones   amb   una   patologia   crònica   (arteriosclerosi,   patologia   pulmonar   o   cardiopatia   isquèmica...),   en   pacients   pre   i   post   hospitalitzats,   grups   socioeconòmics   més   desafavorits,   fumadors   amb   malalties  mentals  o  drogodpendències     A  més  de  diagnosticar  un  fumador  hem  de:   -­‐ Valorar  la  seva  motivació:  Test  de  Richmond   -­‐ Valorar   la   seva   dependència:  si  el  primer  és  positiu,  seguim  amb  el  test     de  Fagerstrõm  per  a  la  dependència  nicotina.           -­‐ Identificar   la   fase   del   procés   de   canvi:  vàlid  per  a  qualsevol  droga.  Una   persona   pre-­‐contemplativa   és   aquella   que   sap   que   li   fa   mal   però   no   esta   interessada.  Una  vegada  es  mostra  contemplativa  entra  al  cicle:  preparació,   acció  i  manteniment.  Si  recau  tornem  a  la  fase  contemplativa.           Deixar  de  fumar  presenta  un  seguit  llarg  de  beneficis,  que  organitzarem  per  temps:   -­‐ 20’:   baixa   la   pressió   arterial,   la   freqüència   cardíaca   i   la   temperatura   fins   a   normalitzar-­‐se   -­‐ 48h:  millora  el  gust  i  l’olfacte   -­‐ 72h:  relaxament  de  la  musculatura  bronquial  i  més  fàcil  respiració   -­‐ Setmanes:   estomatitis   per   nicotina   millora   i   desapareix   després   del   total   abandonament.  Millora  la  halitosi  i  la  tinció  dental.     -­‐ 3  mesos:  augmenta  la  capacitat  respiratòria  un  30%.     -­‐ Leucoplàsia:   la   reducció   del   50%   en   el   nombre   de   cigarretes   durant   un   període   de   3   mesos   suposa   una   regressió   de   les   lesions   i   una   desaparició   total  en  el  6%  dels  casos.     -­‐ 2-­‐4  anys:  reducció  tant  a  l’ictus  isquèmic  com  hemorràgia  cerebral   -­‐ 15  anys:  risc  de  càncer  de  pulmó  es  redueix  un  85%.       Recetarem   fàrmacs   per   deixar   de   fumar   a   aquells   pacients   que   fumin   més   de   10   cigarretes   al   dia,     que   estiguin   motivats   per   deixar-­‐ho,   que   estiguin   compromesos   i   hagin  fixat  una  data  de  cessació.  És  la  nostra  obligació  informar-­‐los  sobre  els  riscs  i   beneficis  dels  fàrmacs  que  els  hi  preescriurem.       ALCOHOL   La  detecció  de  l’abús  d’alcohol  s’ha  de  fer  abans  de  prescriure  medicament  que  hi   puguin   interaccionar,   com   a   part   d’un   examen   preventiu   rutinari   i   en   resposta   a   problemes  que  puguin  estar  relacionats  amb  el  consum  d’alcohol.     Es  recomana  estudiar  aquesta  possibilitat  a  partir  dels  14  anys  sense  límit  d’edat.       Una  unitat  d’alcohol  és  diferent  segons  el  tipus  de  beguda.  1  vas  de  vi  de  100cc  és   una   unitat;   igual   que:   1   canya   de   200cc,   2   unitats   són   una   copa   de   50mL   de   ron,   whiskey...,  1  unitat  és  una  copa  de  cava  de  50mL.  Són  unitats  bàsiques  estàndard   (ube).       Es   considera   de   baix   risc   en   17   unitats   a   la   setmana   pels   homes   i   11   unitats   a   la   setmana  per  les  dones.  És  zero  en  els  menors  de  18  anys.     Consum   perillós   es   situa   entre   17-­‐28   unitats   a   la   setmana   pels   homes   i   11-­‐17   unitats  a  la  setmana  per  les  dones.     Un  consum  de  risc  és  major  de  28  unitats  a  la  setmana  per  als  homes  i  17  unitats  a   la  setmana  per  a  les  dones.  També  es  considera  de  risc  la  ingesta  de  5  unitats  en   24h  amb  una  freqüència  d’una  vegada  al  mes.  Igualment  es  considera  de  risc  en  cas   d’antecedents   familiars   alcoholisme,   menors,   embarassades   i   en   període   de   lactància.       L’  enolisme  (dependència  de  l’alcohol)  presenta  tres  manifestacions  clíniques:   -­‐ Embriaguesa   patològica:   rapidesa   en   l’aparició   d0una   excitació   extrema   amb   conductes   irracionals   i   violentes   després   de   la   ingesta   de   petites   quantitats  d’enol.     -­‐ Etilisme  agut:  pèrdua  temporal  d’aptitud  psicofísiques  de  la  persona   -­‐ Enolisme   crònic:   estat   d’intoxicació   provocat   per   l’ús   perllongat   i   habitual   de   quantitats   d’enol   que   indueix   alteracions   funcionals   i   orgàniques   en   la   persona.               La  detecció  de  l’alcoholisme  es  pot  fer  en  l’anamnesi  tenint  en  compte  el  llenguatge   verbal  i  no  verbal.     A   través   d’aquestes   4   preguntes   següent   podem   sospitar   d’alcoholisme   si   la   resposta  és  afirmativa  a  un  mínim  de  2:     -­‐ Li  ha  molestat  alguna  vegada  la  gent  criticant  la  seva  forma  de  beure?   -­‐ Ha  tingut  vostè  alguna  vegada  la  impressió  que  hauria  de  beure  menys?   -­‐ S’ha  sentit  en  alguna  ocasió  malament  o  culpable  pel  seu  costum  de  beure?   -­‐ En   alguna   ocasió   el   primer   que   ha   fet   pel   matí   ha   estat   beure   per   calmar   els   seus  nervis  o  per  a  lliurar-­‐se  d’una  ressaca.       Per   a   saber   si   hi   ha   tolerància   la   persona   ha   de   complir   tres   o   més   criteris   en   l’últim  any:     -­‐ Tolerància:   necessitat   de   consumir   quantitats   creixents   d’alcohol   per   aconseguir   l’efecte   desitjat   o   disminució   de   l’efecte   després   de   la   ingesta   de   la  mateixa  quantitat.     -­‐ Deprivació:   síndrome   d’abstinència   característic   de   l’alcohol   o   la   ingesta   d’alguna  substància  relacionada  per  a  evitar  els  símptomes  d’abstinència.   -­‐ Alteració   de   control:   desig   persistent   o   bé   un   o   més   intents   de   reduir   o   controlar  el  consum  d’alcohol,  ingesta  de  majors  quantitats  durant  períodes   de  temps  més  prolongats  que  els  planejats.     -­‐ Descuit   de   les   activitats:   abandonament   o   disminució   important   de   les   activitats  socials,  laborals  o  recreatives  a  causa  de  la  beguda.     -­‐ Temps  de  consum  d’alcohol:  molt  temps  empleat  en  activitats  necessàries   per  a  obtenir  alcohol,  consumir-­‐lo  o  recuperar-­‐se’n  dels  efectes.   -­‐ Consum   d’alcohol   tot   i   els   problemes   que   ocasiona:   consum   continuat   d’alcohol   tot   i   els   persistents   problemes   físics   o   psicològics   que   poden   deure’s       L’enolisme   té   una   sèrie   de   conseqüències   a   diferents   nivells.   A   nivells   familiars   comporta   la   degradació,   separació   i   desorganització   familiar.     A   nivell   laboral   provoca  absentisme,  baix  rendiment  i  baixa  qualitat  en  la  feina,  accidents  laborals   i,   finalment,   incapacitat   laboral.   A   nivell   social   l’abandonament   personal,   una   conducta  antisocial  i  l’aïllament  individual.       EXERCICI  FISIC  I  SEDENTARISME   Definim   com   activitat   física   qualsevol   moviment   dels   músculs   esquelètics   amb   despesa  d’energia.  Distingim  entre  l’activitat  física  en  temps  de  lleure  i  en  activitats   quotidianes  i  laborals.     L’exercici  físic  és  quan  l’activitat  física  es  dirigeix  a  millorar  o  a  mantenir  la  forma   física,,  inclou  esports  i  programes  de  rehabilitació  física.     La  forma  física  és  la  capacitat  de  fer  activitat  física.  Cal  una  despesa  de  2000Kcal  o   més  a  la  setmana  en  qualsevol  activitat  o  bé  fer  exercici  físic  de  forma  regular  per  a   considerar  algú  físicament  actiu,  terme  oposat  al  sedentarisme.     El   sedentarisme   és,   per   tant,   una   despesa   energètica   menor   a   2000Kcal   a   la   setmana.       Les  principals  conseqüències  del  sedentarisme  són:     -­‐ La  disfunció  múscul-­‐esquelètica  associada  amb    atrofia  muscular.     -­‐ Dolor  articular   -­‐ Osteoporosis   -­‐ Sobrepès  i  obesitat   -­‐ Augment  de  les  glicèmies   -­‐ Augment  de  TA   -­‐ Alteració  del  metabolisme  de  lípids   -­‐ Síndrome  metabòlica   -­‐ Eleva  el  RCV     Els  beneficis  de  fer  activitat  física  són  diversos  (  es  poden  acumular  en  períodes  de   10’):   -­‐ Ajuda  al  cessament  de  tabac   -­‐ Provoca  la  sensació  de  benestar  i  augmenta  l’autoestima,  en  altres  paraules,   millora  l’ansietat  i  els  símptomes  de  depressió.     -­‐ Influeix  positivament  en  la  quantitat  i  la  qualitat  del  son   -­‐ Facilita  les  conductes  sanes  en  front  la  dieta   -­‐ Redueix  el  percentatge  de  greix  corporal     DIETA  EQUILIBRADA       La   dieta   mediterrània   aporta   aliments   beneficiosos   per   a   la   salut   i,   a   més   a   més,   representa  una  forma  de  viure  i  entendre  les  relacions  socials.  Està  relacionada  a   un  entorn  geogràfic,  un  clima,  uns  aromes,  sabors,  colors...     Actualment  tendim  a  disminuir  el  consum  de  peix,  fruites  i  hortalisses  augmentant   el  consum  de  brioixeria  i  el  consum  de  sucs  de  fruita  comercials.     Hem:   -­‐ Mantenir  i  augmentar  el  consum  de  verdures,  hortalisses  i  fruites   -­‐ Continuar   usant   oli   d’oliva   com   a   greix   d’elecció   tant   per   coure   com   per   amanir   -­‐ Mantenir  i  augmentar  el  consum  de  peix,  fruita  seca  i  llegums   -­‐ Moderar  i/o  disminuir  el  consum  de  carns  i  derivats,  especialment  les  més   greixoses   -­‐ Substituir   parcialment   el   consum   de   llet   i   derivats   sencers   per   d’altres   parcialment  desnatats.   -­‐ Prioritzar  el  consum  d’aigua  davant  altres  begudes.     -­‐ Mantenir   i   potenciar   els   trets   de   l’alimentació   mediterrània,   és   a   dir,   recuperar  plats,  receptes  i  costums  i  potenciar  la  fruita  com  a  postres.     ALTRES  DROGUES   Les   drogues   són   substàncies   amb   efectes   psicoactius   que   pertanyen   al   grup   de   drogues  il·legals.     Poden  ser:   -­‐ Depressores  del  SNC:  opiacis,  hipnòtics  o  GHB.   -­‐ Estimulants  del  SNC:  cocaïna  i  amfetamines   -­‐ Cannabinoides:  haixix  i  marihuana   -­‐ Al·lucinògens:  èxtasi,  LSD,  bolets  o  mescalina   -­‐ Inhalants:  coles  i  dissolvents   -­‐ D’altres:  ketamina  o  PCP     A   nivell   de   l’atenció   primària   hem   de   tractar   les   intoxicacions   agudes   i   les   situacions   greus,   fer   el   cribatge   entre   adolescents   i   pacients   de   risc   en   general,   facilitar   l’accés   a   programes   de   deshabituació   en   consumidors   i   induir   canvis   en   el   consumidor  esporàdic.       A   nivell   familiar   totes   les   drogues   comporten   la   degradació,   separació   i,   per   tant,   desorganització  i  baix  rendiment  laboral.         ...