04.- Metodologia selectiva (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Mètodes, Dissenys i Tècniques d'Investigació (MeDiTI)
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 47
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 DEFINICIÓ: El mètode selectiu és una estratègia particular del mètode científic que es proposa obtenir informació quantitativa adreçada a la resolució de problemes de diferent naturalesa (descripció, covariació, predicció, causació, etc).
ÀMBITS D’APLICACIÓ I TIPUS DE DISSENYS SELECTIUS:   Interrogació general sobre un gran conjunt d’aspectes –actuals, passats o futurs, amb l’objectiu de descriure una població amb la major representativitat possible  DISSENY D’ENQUESTA.
Contrastació d’hipòtesis causals quan la variable explicativa (VI) no es pot manipular  DISSENYS <<EX POST FACTO>>.
En els temes anteriors hem estudiat els dissenys que formen part del podríem anòmer <<paradigma manipulatiu>>, on tots tenen en comú una característica: la manipulació de la VI.
Ara estudiarem dissenys on no hi ha manipulació de la VI i que s’engloben dins del mètode selectiu: els dissenys d’enquesta i els dissenys ex post facto (disseny etiològic de cohorts, disseny de casos i controls, i el disseny transversal analític). Tot i que a vegades tots el dissenys no manipulatiu s’engloben sota el nom de dissenys observacionals, o no s’utilitza el terme ex post facto per referir-se a ells, sinó que fan referència, per exemple, a disseny de cohorts (per referir-se al disseny etiològic de cohorts).
Les critiques a l’artificialitat de la situació experimental i les possibilitats que ofereixen el control estadístic han tingut un paper important en el desenvolupament del mètode selectiu.
El control que trobem dins dels dissenys manipulatius contribueix a augmenta la validesa interna, però pot produir que la situació d’investigació sigui artificial (presenti unes característiques molt diferents de les que s’esdevenen en l’entorn on habitualment Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 es dóna el fenomen objecte d’estudi). Això redueix la validesa externa (capacitat per generalitzar resultats), especialment la validesa ecològica.
 El mètode selectiu es caracteritza per transcórrer en un ambient molt més proper al que es dóna habitualment el fenomen que es vol estudiar; però també es caracteritza per una disminució del control intern en relació amb els dissenys manipulatius.
 La VD s’anomenen variable de resposta (VR) (ja que hi ha menys garanties de que la dependència de la variable sigui únicament envers la VI); i la VI s’anomena variable d’exposició (VE) (també hi ha menys garanties de que les VI siguin independents les unes de les altres).
 Els dissenys ex post facto se centren en la contrastació d’hipòtesis causals (a diferència dels dissenys enquesta que descriuen poblacions) i s’utilitzen quan la VE no és manipulable. La investigació comença quan ja són presents els valors de la VE, o de la VE i VR.
CARACTERÍSTIQUES DEL DISSENY ENQUESTA:    Objectiu: conèixer les característiques d’una població mitjançant un conjunt de preguntes.
Tècniques de recollida de dades: entrevista – qüestionari.
Importància de la representativitat: tècniques de mostratge.
Cal recordar que:   El problema de la selecció de la mostra no és específic de l’enquesta.
El problema d’establir una tècnica de recollida de dades no és específic dels dissenys d’enquesta.
2.1.- TÈCNIQUES DE SELECCIÓ DELS COMPONENTS D’UNA MOSTRA: Factors que incideixen representativitat de la mostra:   en la MIDA DE LA MOSTRA: com més gran sigui la mostra més probabilitats hi ha de que capturi totes les característiques de la població.
MOSTRATGE: procediment emprat per seleccionar la mostra.
Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 4. Portell, M (2016) Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Els elements que intervenen en el mostratge són:     POBLACIÓ: o Conjunt de tots els elements sobre els quals es vol obtenir informació. No necessàriament ens referim a la població en general, sinó al conjunt d’elements que comparteixen unes determinades característiques que són objecte d’estudi  població diana.
o Sovint la població diana no conté els mateixos elements que la població sobre la qual s’extrau la mostra o La mostra s’obtindrà sobre la base d’un subconjunt de la població diana  població accessible.
Ex: si fem una enquesta telefònica per conèixer la intenció de vot. Població diana: adults que poden votar. Però de la mostra s’extrauria la gent que no té telèfon, no han pogut ser localitzats, i que no han volgut o pogut formar part de la investigació MARC MOSTRAL: o Llista completa i actualitzada de totes les unitats de mostratge pertanyents a una població (població accessible) que poden ser incloses en una mostra.
o Ha de permetre identificar i localitzar les unitats d’anàlisi i és la seva base sobre la qual es dur a terme la Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys selecció aleatòria d’una experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: mostra  sense marc Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
mostral és impossible dur a terme un mostratge aleatori.
UNITATS DE MOSTRATGE: o Entitat que pot ser seleccionada per formar part d’una mostra.
o No té perquè coincidir amb la unitat d’anàlisi. Ex: es pot fer una selecció de domicilis (unitats) però la informació s’obté a partir de les persones que hi viuen (unitat d’anàlisi).
o No tenen perquè ser elements simples (persones) sinó que també poden ser agrupacions (llars, comunitats, col·lectius...).
UNITAT D’ANÀLISI O ELEMENT: o Entitat sobre la qual l’investigador recull informació i que proporciona dades per a l’anàlisi.
o Les unitats d’anàlisi també poden ser elements aïllats o bé agrupacions d’elements.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Les mostres representatives s’obtenen a través de l’ús de tècniques de mostratge que garanteixen que tota la població té una probabilitat coneguda i no nul·la de formar part de la població. Si el marc mostral està ben definit i la mida de la mostra és prou gran, els mostratges aleatoris o probabilístics són la millor opció per assolir l’objectiu de representativitat.
1. MOSTRATGES ALEATORIS / PROBABILÍSTICS  Representativitat:   MOSTRATGE ALEATORI SIMPLE: es caracteritza per seleccionar unitats de mostratge simples de tal manera que cadascuna d’aquestes unitats té la mateixa probabilitat de formar part de la mostra.
Procés: 1. Es defineix la població. Ex: els estudiants de psicologia de les universitats catalanes (N = 110.000).
2. S’obté la llista exhaustiva i actualitzada d’estudiants de les universitats catalanes amb Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, prou informació Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de per poder-los Barcelona.
localitzar  marc mostral.
3. S’assigna un número consecutiu d’1 a N (1 a 110.000).
4. Es decideix la mida de la mostra  500.
Aquesta decisió té una repercussió directa amb la precisió amb què es poden generalitzar els resultats a la població.
5. Utilitzant una taula de números aleatoris o el software adequat per generar números aleatoris, es seleccionen els participants.
MOSTRATGE ALEATORI ESTRATIFICAT: procediment en que la població es divideix en grups o estrats d’acord amb alguna característica rellevant relacionada amb les variables que s’estudien. S’extreuen mostres aleatòries independents de cada estrat amb la finalitat d’obtenir més precisió en la representació d’estrats. Ex: si s’estratifica per la variable sexe, els estrats que obtenim són l'estrat masculí i l’estrat femení.
 Es pot fer amb diversos tipus d’afixació: procediment pel qual es determina quantes unitats de cada estrat hi haurà a la mostra.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25   a) Amb afixació simple: es seleccionen el mateix nombre de participants de cada estrat. Ex: mateix nombre d’homes i dones.
b) Amb afixació proporcional: el nombre d’elements és proporcional a la grandària de l’estrat a la població. Ex: si la població és compon d’un 60% d’homes i un 40% de dones, la mostra hauria de reflectir aquesta proporció d’ambdós estrats.
c) Amb afixació òptima: el nombre d’unitats mostrals de cada estrat depèn de la variància de la variable objecte d’estudi dins de cada estrat.
MOSTRATGE SISTEMÀTIC: consisteix a seleccionar d’una llista un element de cada k elements. Es parteix d’un marc mostral (llista d’elements), se selecciona a l’atzar la primera unitat i a partir d’aquesta, se selecciona una unitat de cada k elements.
 Aspecte essencial: si l’ordre dels elements en la llista pot dur a esbiaixar la mostra, cal reordenar la llista.
Ex: seleccionar d’una llista d’estudiants un estudiants, i a partir d’aquest, escollir un estudiant de cada 15.
MOSTRATGE PER CONGLOMERATS: les unitats de mostratge són agrupacions ja formades o grups naturals (ex: ciutats, escoles, facultats...) de tal manera que se seleccionen aleatòriament aquestes agrupacions en lloc de seleccionar elements simples o aïllats com als mostratges anterior.
 La unitat de mostratge no coincideix amb la d’anàlisi, ja que malgrat que se seleccionin grups, la informació que es recull i analitza és la dels elements que estan dins del grup.
 Contrast: o Mostratge estratificat  s’espera que la composició dels estrats sigui homogènia.
o Mostratge per conglomerats  s’espera que la composició dels conglomerats heterogènia.
En funció del nombre d’etapes en què s’obtenen mostres aleatòries podem diferenciar entre:   Mostratge en una etapa: comporta un únic procés d’extracció a l’atzar que es correspon amb un mostratge aleatori simple, sistemàtic, estratificat o per conglomerats.
Mostratge polietàpic: comporta processos d’extracció a l’atzar en diverses fases del mostrat. Ex: en una primera etapa es realitza un mostratge de conglomerats i en la segona s’aplica un mostratge aleatori simple de cadascun dels conglomerats escollits a la primera etapa.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2. MOSTRATGES NO ALEATORIS / NO PROBABILÍSTICS  Biaix:    MOSTRES ACCIDENTALS: s’inclouen els participants segons el grau d’accessibilitat i disponibilitat. Ex: professor porta a terme una investigació amb els seus alumnes.
MOSTRES A PROPÒSIT: aquelles en que la inclusió/exclusió dels participants depèn que compleixin certs propòsits. Ex: investigació sobre atenció amb estímuls visual es podrien excloure persones amb problemes de visió i amb problemes d’atenció.
MOSTRES PER QUOTES: a partir de la identificació d’una variable rellevant o més d’una per a l’estudi i del coneixement de la distribució d’aquestes variables en la població, es determina el nombre de participants que hi ha d’haver de cada nivell d’aquestes mostres.
 El punt de partida és similar al de mostratge estratificat (coneixement de la distribució poblacional de característiques rellevants per a la investigació) però hi ha una diferència clau: la selecció d’unitats no es basa en un procediment aleatori.
 Presenta garanties front el mostratge accidental i a propòsit, però segueix sense garantir que tots els elements d’una població tinguin alguna possibilitat de formar part de la mostra.
Ex: si la distribució de la variable gènere és rellevant per estudiar l’èxit acadèmic en estudiants de psicologia, i suposant la distribució del 75% de dones i 25% d’homes  per obtenir mostra per quotes de 100 estudiants: 75 dones i 25 homes.
EL MOSTRATGE I L’ERROR:     ERRORS DE COBERTURA: el marc mostral no inclou determinats elements de la població d’interès o n’inclou pocs (infracobertura), o n’inclou massa elements (sobrecobertura).
ERRORS DE MOSTRATGE: diferències entre mostra i població. És implícit al fet de treballar amb mostres en lloc de treballar amb poblacions senceres (com es fa als censos). La mostra que s’extrau d’una població és una de les moltes possibles mostres que s’haurien pogut extraure, aquesta mostra té unes característiques concretes que no serien les mateixes si obtinguéssim un altra mostra de la mateixa població. Les característiques de la mostra no seran exactament iguals que les característiques de la població.
ERRORS DE NO-RESPOSTA: quan hi ha un cert nombre d’unitats seleccionades per formar part de la mostra que no participen en la investigació (ja sigui perquè es neguen o perquè és impossible contactar-hi).
ERRORS DE MESURA: es donen quan els participants no responen de manera adequada a una pregunta, ja sigui perquè no l’han entès o perquè es dona algun tipus de biaix (desitjabilitat social, aquiescència, no-diferenciació...) en la resposta que fa que donin una resposta falsa o poc precisa.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2.2.-TÈCNIQUES DE RECOLLIDA DE DADES:   QÜESTIONARI: o Generalment autoadministrats.
o Vies d’administració: web, correu, lliurament personal.
o Biaixos: biaix de resposta (ex: alterar ordre de resposta).
ENTREVISTA: o Heteroadministrats.
o Vies d’administració: personal (face to face), telèfon.
o Biaixos: biaix de l’entrevistador (ex: desitjabilitat social).
PERSONAL Nombre i llargada de + preguntes.
Nombre d’opcions de + resposta.
Respostes obtingudes.
+ Cost.
+ Biaix entrevistador + TELÈFON - ELABORACIÓ DEL “FORMULARI” DE L’ENTREVISTA O QÜESTIONARI:  Criteris per la correcta redacció de les preguntes: o Tipus de preguntes:  Segons la forma de la resposta: obertes, tancades.
 Segons la naturalesa de la pregunta: de fets, d’opinió, d’identificació, etc.
 Segons la seva funció en el qüestionari: substantives (s’obté informació), de control (per veure si respon aleatòriament o no), de filtre (ex: 1. Et fa mal el cap? A) si. B) no  si escull la a) pot contestar a les següents: quina és la intensitat del dolor? Amb quina freqüència? Etc)  Segons la seva finalitat: directes, indirectes.
o Organització de les preguntes:  Considerar la forma en què s’administrarà: tipus d’entrevista o tipus de qüestionari.
 Distribució de les preguntes més rellevants i de les més senzilles de respondre.
EL PROBLEMA DE LA DEVOLUCIÓ DEL FORMULARI COMPLET  AMENAÇA DE PÈRDUES NO ALEATÒRIES:   Presentació (longitud, atractiu, claredat de les preguntes i facilitat de la tasca).
Facilitar la devolució en el cas d’emprar qüestionaris.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 A. DISSENY TRANSVERSAL:  Es pregunta a una sola mostra una sola vegada.
 Obtenim informació sobre un fenomen en una població en un moment Extret d’apunts de Mètodes Dissenys i Tècniques d’investigació: Tema 4.
concret.
Portell, M (2016) B. DISSENYS LONGITUDINALS: es pregunta a la mostra més d’una vegada. Podem estudiar l’evolució d’un fenomen en una població.
 Disseny longitudinal de poblacions:  Fem l’enquesta en diferents moments del temps, a diferents mostres. Ex: 2003  s’enquesta a la mostra 1. Ex: 2008  s’enquesta a la mostra 2, etc.
 Podem veure com evoluciona una opinió sobre un tema.
 Disseny de panell:  S’enquesta a la mateixa mostra (mostra 1) en diferents moments del temps (2003, 2008, 2013).
 Si la mostra és representativa de la població, podem veure com evoluciona l’opinió sobre un o diversos temes al llarg del temps, i a més podrem veure el canvi individual de les persones que formen la mostra.
 Es necessita que les mateixes persones contestin al llarg del temps i pot ser complicat (emigren, no volen continuar l’estudi, moren...
 mortalitat selectiva).
 Disseny de cohorts:  Variació del disseny de panells. S’agafen diferents mostres de diferents cohorts (20, 30 i 40 anys) i se les enquesta en diferents moments (2003, 2008, 2013).
 Permet avaluar el canvi en la població, el canvi individual i les diferències entre cohorts. Ens aporta informació sobre els canvis relacionats amb l’edat.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 4.1.- PARADIGMA MANIPULATIU VS NO MANIPULATIU: Ex: recerca en què es pretenen estudiar els efectes de la meditació (amb/sense meditació) sobre el rendiment acadèmic.
   Disseny experimental: o Participants assignats a l’atzar a una de les condicions experimentals (si és disseny intersubjecte)  grups comparables (si la mostra és suficientment gran).
o Investigador manipular els valors de la VE (VI) determinant per a tots els participants diversos aspectes (tipus de meditació, durada, freqüència...) relacionats amb el tractament que poden influir en la VR (VD)  l’investigador elicita / provoca els valors que prendrà la VE.
Disseny quasiexperimentals: o Formació dels grups no aleatòria. Sovint treballarem amb grups ja formats, assignant els grups als nivells de la VE.
o Es manipulen els valors de la VE, l’investigador elicita els valors que prendrà la VE.
Disseny ex post facto: o Investigador treballa amb grups ja formats (no aleatorització).
o Atesa la impossibilitat de manipular, només registra o mesura els valors de la VE que ja presenten els participants a l’inici de la investigació.
o L’investigador no determina el valor que pren la VE per cada participant, simplement pregunta a cada participant si medita habitualment o no  investigador no genera ni administra les condicions en que es du a terme la meditació, ni l’activitat alternativa dels participants que no mediten  molt més complicat garantir la homogeneïtat de les característiques de la VE (tant de la meditació com de la no-meditació); i és molt més improbable que els grups siguin comparables.
Però la mesura de la VR no introdueix cap diferència entre els 3 dissenys.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto. Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 4.2.- ELS DISSENYS EX POST FACTO: Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto.
Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
 DISSENY ETIOLÒGIC DE COHORTS (cohort study / cohort design): o La VE ja ha pres els seus valors, però no s’ha donat encara el desenllaç objecte d’estudi (VR).
o Els participants són seleccionats i agrupats sobre la base de la VE:  Participants exposats: presenten el nivell d’interès de la VE.
 Participants no exposats: no presenten aquest nivell de la VE.
o És propens a l’amenaça de selecció i resulta poc eficient i car quan el desenllaç és de baixa prevalença.
o El procediment d’aplicació implica les fases següents: 1. Seleccionar una mostra a partir de la població (N).
Es mesuren tant la VE (per classificar els participants) com la VR (per tal de comprovar que no estigui present el desenllaç objecte d’estudi o esdeveniment d’interès)  Esdeveniment d’interès: fa referència a un dels valors de la variable resposta. Ex: presència d’una malaltia determinada.
És un requisit que cap dels participants no presenti la categoria o nivell <<crític>> de la VR (desenllaç o esdeveniment d’interès).
Simbolitzarem el nivell crític de la VR com VR+ i la resta com VR-.
Ex: en investigació que vol contrastar la hipòtesi: “el locus de control extern és un factor de risc pel trastorn d’angoixa”.
Entendrem com a nivell crític (VR+) el diagnòstic de trastorn d’angoixa (TA).
2. Mesura la VE i agrupar els participants en funció de les categories o nivells d’aquesta VE.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 En el cas més senzill la VE tindrà dos categories que simbolitzarem com VE+ (exposició al factor de risc o factor protector que pot provocar el desenllaç) i VE- (no exposició a aquell factor).
Ex: el VE+ és un locus de control extern (LCe) i la VE- és el locus de control intern (LCi) També es podrien seleccionar els participants de cada grup a partir de poblacions separades, però cal tenir en compte la força de l’evidència causal dependrà de la homogeneïtat dels grups en totes aquelles variables que poden produir confusió.
3. Efectuar un seguiment de les cohorts durant el període de temps que es considera suficient per tal que aparegui l’esdeveniment d’interès.
4. Mesurar la VR. En el cas més senzill, suposa classificar els participants en funció de la presencia o no del desenllaç (VR+ ll VR).
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto.
Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
 DISSENY DE CASOS I CONTROLS (case-control): Ex: investigació adreçada a contrastar la hipòtesi: l’excés de treball és un factor de risc d’accident cerebrovascular hemorràgic.
o Tant la VE com la VR ja han pres el seus valors a l’inici de la investigació.
o Els participants se seleccionen segons els valors que presenten en la VR.
o No garanteix el criteri de temporalitat (no es pot garantir que la causa produeixi l’efecte).
o Permet superar la limitació de l’estudi de l’estudi anterior pel que fa a l’estudi de fenòmens de baixa prevalença.
o Propens als biaixos retrospectius (es recomana fer ús de fonts d’informació independents de l’individu) i de selecció (cal explicitar clarament els criteris de selecció dels casos, i el grup de control hauria de provenir de la subpoblació d’individus que està en risc de presentar el desenllaç i hauria de ser similar al grup de casos, per considera que l’única Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 diferència rellevant entre ambdós grups és la presència o absència del esdeveniment d’interès).
o Sovint s’utilitza l’aparellament per obtenir un grup control el més comparable possible pel que fa a les variables estranyes.
o El procediment d’aplicació d’aquest disseny implica 3 fases: 1. Seleccionar una mostra d’individus que presenten la categoria o nivell crític de la VR (també anomenat desenllaç o esdeveniment d’interès).
Nivell crític  nivell de la VR que es vol explicar. Es simbolitza com VR+ i la població corresponent com NA (el grup de casos).
Ex: VR+: subjectes que presentin accident cerebrovascular hemorràgic (ACH).
2. Seleccionar una mostra d’individus que no presenten la categoria o nivell crític de la VR. Simbolitzarem aquesta categoria com VRi la població corresponent com NB (el grup de <<controls>>).
Ex: VR-: subjectes que no hagin patit accident cerebrovascular hemorràgic (ACH) Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto.
Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
 3. Mesura la VE. En general, la mesura d’aquestes variables porta a buscar informació relativa al passat dels participants  s’avalua a quins factors han estat exposats els individus, així com la intensitat i la durada de l’exposició.
Ex: mesurar l’exposició a hores de treball extenuant (TE) per setmana  VE.
DISSENY TRANSVERSAL ANALÍTIC (cross-sectional study o cross-sectional study): Ex: contrasta la hipòtesi: conduir sota els efectes de drogues augmenta el risc d’accident mortal de trànsit.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 o No pot garantir el criteri de temporalitat (tant el desenllaç com l’exposició ha ocorregut quan s’inicia l’estudi).
o Es mesuren simultàniament totes les variables.
o Aporta informació valuosa pel que fa a l’estudi de factors de risc quan s’estudien factors que no varien, com el sexe o la càrrega genètica, o bé exposicions úniques que no canvien en el temps (per exemple, haver sigut víctima de violació).
o Propens a l’amenaça de selecció.
o Implica les fases següents: 1. Seleccionar una mostra a partir de la població d’interès.
Aspecte especialment crític: representativitat de la mostra d’estudi.
2. Mesurar les VE i VR objecte d’estudi.
Ex: VE  drogues.
Nivell crític de la VR  presència d’un accident amb víctimes mortals.
Extret de Portell, M. i Vives, J. (2014). Introducció als dissenys experimentals, quasiexperimentals i ex post facto.
Barcelona, Espanya: Servei de Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.
GRUP ASPECTE DE LA VALIDESA CRITERI DE DISSENYS QUE ES PRIORITZA CLASSIFICACIÓ ENQUESTA Representativitat Temporalitat  Enquesta tranversal.
 Enquesta longitudinal: a. Longit. poblacions b. Panell.
c. Cohorts.
EX POST CONTROL Variable de  Etiològic de cohorts.
FACTO selecció.
 Casos i controls.
 Transversal analític.
...