TEMA 1. MALALTIES BUCODENTALS 1RA PART (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias y Tecnología de los Alimentos - 3º curso
Asignatura Nutrició i Salut
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 26/09/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

NUTRICIÓ I SALUT ARUIZPEREZ TEMA 1. MALALTIES BUCODENTALS (1ra part) La salut bucodental pot definir-se com l’absència de - Dolor orofacial crònic - Càncer de boca o gola - Nafres bocals - Defectes congènits com llavi leporí o paladar fes - Malalties periodontals (de les genives) - Càries dental i pèrdua de dents - Altres malalties i trastorns que afecten a la boca i la cavitat bucal Les dolències bucodentals comparteixen factors de risc amb les quatre malalties cròniques més importants (malalties cardiovasculars, càncer, malalties respiratòries cròniques i diabetis) doncs es veuen afavorides per les dietes malsanes, el tabaquisme i el consum nociu d’alcohol.
Freqüència Són més comunes les càries que les genives. La població diana de càries és la població infantil i les genives, l’adulta. Les persones amb deficiència immunitària (sida...) tenen més possibilitats d’agafar aquestes malalties perquè tenen les defenses baixes.
El 60-90% dels escolars de tot el món tenen càries dental. Les malalties periodontals greus, que poden desembocar en la pèrdua de dents, afecten a un 520% dels adults d’edat madura; la incidència varia segons la regió geogràfica.
La incidència del càncer bucodental és d’entre 1 i 10 casos per 100.000 habitants en la majoria de països.
Els defectes congènits, com el llavi leporí i el paladar fes, es donen en un cada 500-700 naixements; la prevalença de naixement varia entre els grups ètnics i zones geogràfiques.
Un 40-50% de les persones VIH-positives pateixen infeccions fúngiques, bacterianes o víriques, que solen aparèixer al principi de la infecció.
Càries vs periodontitis La càries és una malaltia d’evolució crònica i d’origen multifactorial que s’inicia amb la dissolució localitzada de la matèria orgànica de la superfície de la dent, degut a l’acció d’àcids provinents de la fermentació dels hidrats de carboni.
La periodontitis és una reacció inflamatòria en les genives que condueix a una disminució de la fixació de les peces dentals. La inflamació es produeix com a conseqüència de l’acumulació de la placa dentobacteriana en el solc gingival. La calcificació de la placa dental és la tosca (“sarro”).
NUTRICIÓ I SALUT ARUIZPEREZ Quan estem a la fase d’inflamació i encara no hi ha simptomatologia seria la gingivitis.
La matèria inorgànica de la dent és l’esmalt.
Composició de la placa bacteriana dental L’espectre dels microorganismes de la placa dels dents que ens provoca la càries és més baix que els que provoquen la malaltia de les genives.
Dins de la varietat dels gèneres de la geniva tenim que els microorganismes de la fase inicial són semblants a càries però quan es desenvolupa la malaltia, es complica i depèn de si es tracta d’un adult o d’un juvenil.
Conseqüències - Sanitàries o Molèsties i dolors locals o Repercussions estètiques o Trastorns digestius/ingesta: les nostres dents tenen funcions funcionals i si no en tenim, hem de treure aliments sòlids per líquids, que tindran menys nutrients. Per tant, patiríem una desnutrició.
o Complicacions sistèmiques: complicacions d’altres parts de l’organisme degut a una càries. Quan tenim una dent amb càries, tenim una via d’entrada dels bacteris a la circulació sanguínia. Quan cures la càries, primer et donen un antibiòtic abans de treure el dent per no agafar una càries.
NUTRICIÓ I SALUT ARUIZPEREZ Les complicacions típiques són de cor o renal.
- Econòmiques o Despesa farmacèutica: pel mal de queixal et donen fàrmacs o Absentisme laboral: has de faltar a la feina pel mal o per anar al dentista Molts països tenen una inversió important en prevenció d’aquestes malalties perquè han vist que posar ortodòncies a nens petits, s’estalvien molts diners en un futur.
CÀRIES Epidemiologia Índex COD: dents amb càries o obturats. Morbilitat recuperable.
Índex CAOD: dents amb càries, absents o obturats. Morbilitat definitiva > 6 anys.
Potser la quantitat de nens amb càries no ha disminuït però sí la quantitat de càries/nen.
Objectius pla de salut de Catalunya Amb el propòsit de reduir la morbiditat bucodental el pla de salut de Catalunya estableix: - Assolir: que almenys el 80% dels escolars de sis anys estiguin lliures de càries - Que almenys el 60% dels escolars de dotze anys estiguin lliure de càries - Que l’índex de restauració als dotze anys se situï per sobre del 65% - Mantenir: l’índex CAOD per sota d’1 a l’edat de dotze anys Objectiu: mantenir la integritat de l’esmalt per conservar les peces dentals i evitar altres complicacions.
En un dent sa la dentina mai està en contacte amb l’exterior.
Composició de l’esmalt: - 95% matèria orgànica - 36% Ca - 17% P - 2,5% C - 0,6 Na - 0,45 Mg - traces de Fi, I i altres - 1% matèria orgànica. Col·lagen.
La diferència principal entre l’esmalt i dentina és la duresa. Si es perd la protecció de l’esmalt, el microorganisme fàcilment travessa la dentina i arriba a la polpa, que és una part amb molts nervis.
NUTRICIÓ I SALUT ARUIZPEREZ Els àcids per a que es dissolgui l’esmalt: 5,2-5,5. La fluoració incrementa amb el F a l’esmalt; ja que la hidroxiapatita amb fluor forma la fluorapatita, que fa augmentar la resistència de l’esmalt.
Origen - Microorganismes o Tipus: Streptococcus, Lactobacillus (específics de la càries), Actinomices, alguns llevats o Placa dental assegura la permanència del microorganisme.
 30-50% Proteïnes  10-15% lípids  10-20% glúcids  5-10% matèria inorgànica o PEC: Polisacàrids extracel·lulars:  GLUCÀ o MUTÀ (polímer de glucosa)  FRUCTÀ o LLEVÀ (polímer de fructosa) o PIC: Polisacàrids intracel·lulars. Reserva de sucres fermentables dels microorganismes.
Tots els microorganismes són formadors de polisacàrids a l’exterior que faciliten la seva adherència a la dent.
Els polisacàrids són polímers de glucosa que el formen a partir de la sacarosa formen el polímer de glucà i deixant lliure el polímer de fructosa.
Els de fructà tenen un enzim diferent que formen polímers de fructosa deixant lliure la glucosa.
Té més adherència el polímer de glucosa, per tant, serà més cariogènic.
NUTRICIÓ I SALUT - - ARUIZPEREZ Hoste o o o o o o Edat: increment amb l’edat a partir de la dentició completa Gènere: major incidència en dones (embaràs) Entorn: hàbits dietètics, higiènics, característiques flora Anatomia de la dentadura: malposició dentària Qualitat de la saliva: flux i composició Estat nutricional: MPE retràs erupció de dents. Difícil de correlacional. Dèficit de vitamina A, D i Ca. Estar desnutrits disminueix la secreció de saliva i retarda la sortida de les dents.
La saliva té substàncies neutralitzant (controla el pH de la boca), vehicle del calci que facilita la remineralització i conté lisozims.
Dieta o Efecte local: substàncies en contacte amb el dent o Efecte sistèmic: efecte dels nutrients després d’ingerir-los i absorbirlos o Efecte psicològic: preferència per aliments cariogènics.
Que hi hagi temps suficient en contacte l’aliment a la boca i dent que faci baixar el pH durant un temps considerable.
Patrons - Càries infantil: fins el 17% dels nens de 2-4 anys. Es dóna per una desnutrició en la fase intrauterina Càries radicular: característica d’adults de més de 45 anys. Càries de l’arrel. És una càries secundària amb la malaltia periodontitis.
En condició normal la geniva tapa el coll. Si tenim una inflamació, la dentina entra en contacte amb l’exterior i apareix la càries a l’arrel. La prevenció és la higiene per a que no s’acumuli placa bacteriana. És l’única que es cura.
NUTRICIÓ I SALUT - ARUIZPEREZ Càries lingual: característica de persones amb bulímia o reflux gastroesofàgic. Falta esmalt a la part anterior de les dents Càries infantil precoç: en nens de més d’1 any que deixen que es prenguin el biberó de llet + cereals ensucrat i el biberó entra en contacte amb la part de dalt ja que la part de baix queda protegida per la llengua quan el nadó xupa.
Factors nutricionals que afecten a la formació del dent sa Disfunció morfogènica dental  que les dents no estiguin al seu lloc Hipoplàsia  desgast de l’esmalt Odontoblasts  formadors de ossos Sí que hi ha relació directa entre dèficit de vitamina C (escorbut: pèrdua de dents) i periodontitis però no amb càries.
Presència de fluor  massa rica pot efecte contraproduents (Fluorosi) però té factor protector sobre càries.
Dèficit de iode  malposició dels dents i maloclusió dificulta la higiene bucal.
DPE  deficiència proteica enèrgica NUTRICIÓ I SALUT ARUIZPEREZ La sal iodada és útil a la hora de prevenir el goll, però també la càries. Les algues, per exemple, porten molt de iode.
És difícil de trobar aliments rics en vitamina A. Podem trobar complements principalment per l’agudesa visual.
Si els microorganismes estan bé a la flora, desplacen als patògens.
Prevenció de les càries - - Adequada nutrició materna: garantirà que l’etapa estigui ben nodrit i no tindrà càries infantil.
Limitació de productes àcids Limitació de productes dolços: els sucres fermentables solubles són cariogènics perquè són cadenes curtes. A la boca l’amilasa salival que pot trencar les molècules de midó.
També és important com s’enganxa a les dents. Per exemple, el bimbo es queda enganxat a les dents i l’amilasa salival pot actuar més temps. El bimbo és més carciogènic que altres pans que no s’enganxen.
Aportament de fluor Higiene dental Càries i els components dels aliments Tots els glúcids són cariogènics? Assimilables relacionats amb la càries en major o menor grau.
Sacarosa>glucosa>lactosa Midó?? La cariogenitat depèn també de la forma física, freqüència de consum matriu, temps de contacte.
La fibra té una relació indirecte com a efecte protector ja que augmenta la salivació.
NUTRICIÓ I SALUT ARUIZPEREZ El consum de sucre no baixa gaire però la incidència de càries sí que baixa així que baixant poc el consum de sucre, gràcies a altres mesures preventives, baixem molt la incidència de sucre.
Classificació dels aliments - Cariogènics: viscosos i acidogènics. Provoquen càries Cariostàtics: pobres en glúcids i rics en proteïnes. No provoquen càries però tampoc millora. Són les carns, peixos, ous i dolços sense sucres Anticariogènics: impideixen el contacte de microorganismes amb compostos fermentables en el mateix menjar. Són aliments que estimulen la secreció salivar, rics en Ca i P, amb pH>6. es diu que quan menges formatge després de l’últim àpat millora la prevenció càries. El xiclet estimula la salivació.
NUTRICIÓ I SALUT ARUIZPEREZ Quan acabes de menjar el pic àcid baixa a un nivell que és fàcilment cariogènic però et rentes els dents ràpidament o menges un xiclet just després de menjar que estimula la salivació, hi ha menys risc de tenir càries.
Aliments implicats (acidogènics) Bàsicament es dóna pel grau d’adherència a les dents. Com més temps estigui, més cariogènic.
Alternatives per al sabor dolç - Polialcohols: sorbitols i mannitol. Són poc fermentables. El xilitol són no fermentables.
Edulcorants sintètics: sacarina, aspartà, ciclamat, acetosulfat i taumatina.
Són no fermentables.
Stèvia: poder edulcorant 200-300.
Càries i components dels aliments Com actua el fluor? Té un efecte sistèmic: va a les altres parts del cos, i local: fem gàrgares.
Mecanisme múltiple: - Formació d’esmalt - Afavoreix la remineralització - Inhibeix l’activitat enzimàtica de la flora bacteriana (S mutants) Fonts de fluor: - Aigua (1-5ppm) - Te (50-700 ppm) - Carns i peixos (petits amb espines) - Ous - Fruites, verdures i cereals NUTRICIÓ I SALUT ARUIZPEREZ És tan avantatjós? Amb independència de la fluoració baixem les càries aleshores no hi ha necessitat d’enriquir l’aigua amb fluor amb el perill que a la llarga apareix la fluorosi.
En estudis epidemiològics realitzats a partir de la dècada dels 90, la reducció de càries directament atribuïble a la fluoració de l’aigua ha disminuït en les últimes dècades.
A mesura que la prevalència de càries ha anat disminuint, els beneficis d’aquesta mesura són menys evidents.
S’ha estudiat la tendència de càries en les poblacions que han interromput la fluoració de l’aigua comparant-la amb les comunitats en les que mai s’ha fluorat.
Després d’interrompre la fluoració de l’aigua la prevalença de càries es va mantenir casi igual o inclús disminuir.
L’efecte halo és que es dispersi i vagi cap als conreus des dels rius, llacs i tal. Hem arribat a la conclusió de seguir fluorant les aigües.
La fluoració és una bona mesura quan el nivell de càries de la població és elevat, però a mesura que la prevalença de càries va disminuint, els beneficis que s’obtenen són menys evidents.
No hi ha acord sobre la necessitat d’aquesta mesura en la comunitat científica, pel que hauria d’aplicar el principi de precaució.
Recomanacions per a prevenir la fluorosi dental en zones d’aigua fluorada: NUTRICIÓ I SALUT ARUIZPEREZ a) Ajustar la dosis de fluor en relació a la temperatura ambiental i considerant la possible exposició a altres fonts de fluor (0,6ppm concentració òptima de fluor en països amb elevat consum d’aigua) b) Dentrífics fluorats de menys de 1100 ppm, en menors de 6 anys d’edat, sempre que sigui possible (200-500ppm) c) Comprovar que els menors de 6 anys es rentin els dents, per a que no s’ingereixi el dentrífic fluorat d) Campanyes informatives (públic i de professionals) en aquelles zones que es disposa d’aigua fluorada, per evitar l’ús d’altres productes per via sistèmica, amb concentracions òptimes o superiors e) Dur a terme processos de desfluoració en aquelles zones endèmiques de fluor per sobre dels nivells òptims per a cada zona Riscos fluorosi Un excés de fluor provoca alteracions òssies, cerebrals i metabòliques. El límit de fluorurs en aigua està determinada com a 4ppm(mg/l) per EPA (Agència Americana contra la Polució).
Aigües envasades d’Espanya Les aigües de manantial van directament a l’ampolla i l’aixeta està controlada.
L’aigua de manantial té més [F] que la de l’aixeta.
La Comissió Europea, conscient de la necessitat d’autoritzar un tractament per eliminar els fluorurs en aigües minerals naturals i de manantial, ha aprovat l’ús d’albúmina activada, un material amb bones propietats d’adsorció de fluorurs de l’aigua.
NUTRICIÓ I SALUT ARUIZPEREZ Etiquetat Les aigües minerals naturals amb una concentració de fluor superior a 1,5 mg/l han d’indicar-ho de forma visible i recordar en la mateixa llegenda; No és adequada per al consum regular de lactants i nens menors de 7 anys.
A més, l’etiqueta ha d’especificar el contingut real de fluor en la composició analítica. Es consideren com aigües fluorades quan el contingut de fluorurs supera 1mg/l.
Nova perspectiva L’enfocament tradicional tant en la fase preventiva com en la terapèutica ha estat fonamentat en tractar d’eliminar la major part dels bacteris.
Els probiòtics poden incorporar-se a la pel·lícula adquirida i créixer juntament a la microbiota autòctona de la placa bacteriana o biofilm, a la vegada que disminueixen la colonització de microorganismes patògens, a més de poder estimular una resposta positiva del sistema immunològic.
Pocs estudis disponibles sobre l’acció d’aquests probiòtics en la cavitat oral, els resultats són prometedors i indiquen que aquests tindrien alguna efectivitat clínica en la prevenció de les malalties més comuns de la cavitat oral.
Un exemple seria Evoraplus on incorpora la soca en un xiclet tenint així una doble funció; - Estimula la salivació - L’aigua oxigenada té efecte blanquejant i és produït per un microorganisme. És un efecte probiòtic El Lactobacillus produeix la bacteriocina; substància que protegeix el microorganisme però fot els altres. Estableix un medi selectiu per a ell mateix. És recomanat per tothom, sobretot pels grups de risc.
...

Tags: