TEMA 1 - Cures pal·liatives (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria clinica de l'adult II
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II TEMA 1 – CURES PAL·LIATIVES Actualment hi ha un augment de les malalties cròniques, com pacients oncològics (el 25% de les morts anuals a Espanya són per processos oncològics - però les cures pal·liatives no és només per càncer) Això és degut a l’augment de l’esperança de vida  l’envelliment de la població: - Dones: 87 anys Homes: 83 anys Als 65 anys: 20’5 anys de mitjana més de vida (dels quals entre 7 i 8 amb bona salut).
Altres factors, a part de malalties cròniques i envelliment, altres factors contextuals són:   Millores en el tractament i supervivència de les Malalties de càncer Increment de Diagnòstic de Càncer (població envellida, canvis de risc).
COMORBIDITAT + DETERIORAMENT FUNCIONAL + DETERIORAMENT COGNITIU  problemes de l’envelliment de la població que a partir del 1990 suposen un repte per a les CP. Fins llavors tan sols s’entenia malalt oncològic.
Malaltia avançada: malaltia incurable, amb resposta variable al tractament específic, de curs progressiu gradual, amb divers grau d’afectació de l’autonomia i qualitat de vida, que probablement evolucionarà a la mort a mig termini.
Malaltia terminal: malaltia incurable, progressiva, sense resposta al tractament, que portarà el pacient a la mort al cap de pocs mesos, com a màxim al voltant de sis.
Els criteris per la malaltia avançada i terminal són: a) Presència d’una malaltia avançada, progressiva i incurable b) No resposta al tractament específic: tractament curatiu vs pal·liatiu c) Presència de nombrosos problemes o símptomes: n’hi ha que es podran tractar i altres que no.
d) Gran impacte emocional pacient, família i equip terapèutic e) Pronòstic de vida limitat: 6 mesos (+/-3m) f) Intens patiment + Alta demanda assistencial Les cures pal·liatives són un enfoc que millora la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies, de cara als problemes associats amb una malaltia mortal, mitjançant la prevenció i l’alleugeriment del patiment, mitjançant la identificació precoç i la valoració i tractament impecables del dolor i altres problemes físics, psicosocials i espiritual. Aquests malalts tenen el dret de rebre assistència de qualitat, suport psicològic i ajut social que contribueixi a humanitzar el procés de la seva mort.
L’objectiu principal és: - Alleugerir el sofriment i millorar la qualitat de vida  CONFORT  Control de símptomes  Informació i comunicació  Suport a la família La base d’aquest objectiu és l’equip interdisciplinari (moltes disciplines que treballen junts per oferir les CP) / canvis organitzatius EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Les bases terapèutiques de les cures pal·liatives són:      Atenció integral i holística Unitat a tractar: pacient i família Eix principal: promoció de l’autonomia i dignitat del malalt  la persona ha de poder decidir.
Concepció terapèutica activa: rehabilitadora  intentar preservar la màxima funcionalitat possible.
Importància de l’ambient: atmosfera de respecte, comunicació, confiança, confort... A vegades disminueixen el llindar de la percepció de símptomes negatius.
Com s’ha de començar a proporcionar les cures pal·liatives? Hi ha 3 esquemes de l’evolució de les malalties: - - - CÀNCER: la persona està sana, de sobte apareix la malaltia i hi ha un decliu molt important. En aquest moment d’aquesta davallada, cal acabar l’atenció de cures de curació i iniciar cures pal·liatives.
INSUFICIÈNCIA ORGÀNICA: persones que van fent brots i mai s’acaben de recuperar del tot. A mesura que va disminuint els nivells funcionals i augmentant els brots, es disminueix el tractament i s’inicia cures pal·liatives.
DEBILITAT MENTAL I DEMÈNCIA: hi ha una disminució funcional degut a la debilitat i a vegades es van solapant les cures pal·liatives i atenció en cures de tractament.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Altres criteris per iniciar cures pal·liatives: - - Existeixen una sèrie d’escales internacionals de malaltia avançada, que a partir d’uns qüestionaris ens dóna una puntuació que determina el deteriorament orgànic i, a partir de X puntuació, s’iniciaran les cures pal·liatives.
Criteris generals de supervivència (Barthel o Nivell nutricional o Charlson, etc.).
Criteris de complexitat que mesura: simptomatologia, problemes sociosanitaris (xarxa de recolzament i càrrega del cuidador) i recursos sanitaris.
L’últim recurs per iniciar cures pal·liatives és el propi pacient que ho pot decidir.
La organització de les cures pal·liatives és a diferents nivells: - ABS: l’àrea Bàsica de Salut ha de proporcionar les cures pal·liatives a casa.
PADES (Programa d’Atenció Domiciliària Equip de Salut): equip de primària que assoleix aquells casos que no pot assolir l’ABS. Han de proporcionar les cures pal·liatives a casa.
Però a vegades la persona pateix canvis i hi ha un símptoma que es descontrola, o cal un descans del cuidador, etc. I han de travessar la línia comunitària i anar a: - Medicina Privada Medicina Alternativa UCP, Parc Martí Julià, CSS UFISS, ICO, Hospital d’Aguts EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Així doncs, les cures pal·liatives són en diferents nivells assistencials i cal una coordinació i continuïtat assistencial. Les cures pal·liatives, doncs, són: - - Multisectorials Multidisciplinars (i Interdisciplinari) Flexible i permeable: s’ha de treballar molt perquè hi intervenen moltes persones, a vegades s’aguditza un símptomes i es truca al SEM i aquest se’l emportarà a urgències i l’intentaran tractar.
Sectorització i Interconnexió La ubicació de les persones també depèn de la complexitat de la malaltia: a) Baixa complexitat i alt suport familiar: atenció al domicili (PADES) b) Baixa complexitat i baix suport familiar: CSS, UCP c) Alta complexitat: Unitats especialitzades La comunicació és una eina terapèutica essencial i un dels instruments bàsics de les cures pal·liatives. El seu objectiu és transmetre informació i establir una relació d’ajuda, cal tenir clar que el llenguatge no verbal també és molt important. Els resultats d’una bona comunicació són:      Major participació i satisfacció pacient família Menys estrès, més qualitat de vida Relació terapèutica de confiança Accés a la informació (principi d’autonomia) Millot treball interdisciplinari (coordinació) És molt important dir la veritat, ja que la persona té dret a la informació, però cal tenir present quan i com dir-ho, també ho ha de decidir ell. Hi ha diferents postures sobre si s’ha de dir la veritat o no: a) PATERNALISTA: no dir-la perquè patirà b) ENCARNISSAMENT INFORMATIU: informar de tot, encara que la persona estigui en negació, i dir-ho. El professional ho vol dir tot però la persona no està preparada.
c) VERITAT PAUL·LATINAMENT: dir-ho però per passos, perquè ho vagi assimilant.
Les preguntes clau són:     Què li molesta? Què li preocupa? Necessita més informació? Quins són els seus desitjos? Els errors més comuns en la comunicació són: - Moment i lloc inoportú Mètodes inadequats: verbal i no verbal Determinades actituds: paternalisme, oblidar-se del pacient com a interlocutor principal Manca d’informació: com un acte unidireccional Manca de suport personal i treball d’equip EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Com donar males notícies? Al informar d’aquelles notícies que alteren les seves expectatives de futur cal mantenir l’esperança sense deixar de ser realista. Hem de donar l’esperança que l’acompanyarem en tot moment i a la família, que el cuidarem com vulgui, però no una esperança curadora. Hem d’estar:  Absolutament segurs  Ambient tranquil  Saber què sap, què vol saber, què està en condicions de saber (hi ha qui té esperança alta de curació i n’hi ha que no)  No enganyar: si s’enganya a una persona és molt difícil restablir la confiança. Si no dius a la persona que s’està morint, evites una ansietat de la persona important (com deixarho tot arreglat).
 Permetre reacció del pacient, que pregunti, respondre als sentiments  Planificar, donar recursos, seguiment, disponibilitat LA FAMÍLIA També hi ha una percepció dels familiars respecte l’experiència final de la vida. La informació ha de ser clara, realista i respectuosa, saber que es fa tot per al pacient, necessiten estar tot el temps possible amb el pacient, necessiten descansar, disponibilitat i suport de l’equip, participar en la tasca de cuidar, poder expressar, reparar la relació, donar suport espiritual... Cal tenir clar que el que pateixen en aquest procés és: - VIVÈNCIES: patiment per la persona estimada / davallada progressiva del malalt i pensar que no s’ha fet tot el que era possible.
DIFICULTATS: cansament, conciliació i acceptació de la mort NECESSITATS: estar al costat del malalt i desconnectar S’ha de realitzar una AVALUACIÓ DE LA FAMÍLIA (del cuidador principal) i treballar les fases de l’acceptació i el dol (DOL ANTICIPAT). Els perills familiars són:   Claudicació familiar Conspiració del silenci: no es parla entre ells i no es vol informar a la persona.
SUPORT PSICOLÒGIC       Escolta activament Empatitzar Ser creïble No missatges impositius Oferir recursos Evitar la “tirania del pensament positiu” Una MALALTIA és una AMENAÇA i, per tant, és un PROCÉS ADAPTATIU o desadaptatiu. Les estratègies d’afrontament són:  Esperit de lluita  Negació EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II  Fatalisme  Indefensió  Preocupació ansiosa Signes d’inadaptació: culpabilitat, negació perllongada, ira perllongada, angoixa, crisis violentes, objectius no realistes, minusvalia, manipulació.
La conspiració del silenci és un acord d’alterar la informació al pacient per part dels familiars, amics i/o professionals sanitaris amb la finalitat d’ocultar el diagnòstic i/o pronòstic i/o gravetat de la situació, negant la veritat al pacient que està disposat a assumir. Els tipus de famílies que realitzen aquesta conspiració: - Família rebutja que es comuniqui la situació clínica la pacient Família evita la comunicació oberta amb el malalt (que si està informat).
Es pot produir un “mutu engany o doble silenci”. Aquesta conspiració encara passa força, però cal tenir clar que si el professional no dóna la informació està deixant de banda un principi i un dret bioètic.
Els motius són: - Protecció del pacient (paternalisme) Autoprotecció de la família: perquè la família no hagi de parlar entre ells dels problemes.
No obstant, crea unes barreres de comunicació (conseqüències).
Les conseqüències són  Aïllament  Sentiment de solitud  Barreres de comunicació: això pot fer que la persona mori i no s’hagi pogut dir amb la família tot el que cal.
 Sensació de manca de compressió El contrari és l’acarnissament informatiu, però cal personalitzar la informació i tenir clar que després de donar una mala notícia hi ha un bloqueig de la persona.
La claudicació familiar és el pronòstic, intensitat dels símptomes i progressiu deteriorament del pacient provoquen un impacte emocional que pot abocar a sensació de frustració en el cuidador, que acaba esgotat física i emocionalment. Això fa que el cuidador no el pugui cuidar bé i les cures pal·liatives no puguin acabar-se realitzant com es volia. Les causes són: - Mal control de símptomes o nous símptomes (dolor, hemorràgia, dispnea, vòmits refractaris) Manca de suport emocional: depressió, solitud, por...
Un sol cuidador que exclusivament té cura del pacient Falta d’atenció continuada: l’atenció no és ràpida Inundació informativa: la persona claudica ja que es dóna molt informació de cop. La informació ha de ser continuada i paul·lativa.
Cal adoptar mesures preventives, perquè processos molt ben duts, per culpa d’aquesta claudicació la persona ingressi i mori on no vol. Per tant, es poden fer petits ingressos per descansar de la càrrega. Això es tracta d’unes estratègies per:  Informar i formar EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II  Disponibilitat  Atenció ràpida en les complicacions: el familiar ha de tenir la seguretat que la resposta a qualsevol emergència serà ràpida.
 Actualitzar Pla de cures El dol anticipat és el procés de vivències, emocions, sentiments, reaccions que viu una persona davant l’anunci de la mort pròxima d’una persona estimada. Serveix per acceptar, assumir o resignar-se a la separació de la persona estimada. Els factors que poden afavorir un bon dol anticipat són:         Es comparteix informació honesta durant la fase prèvia Es permet la participació familiar en les cures del malalt i en la pressa de decisions Es respecten les diferents reaccions dels familiars Es pot parlar o anticipar la situació de mort S’atorga prioritat a les necessitats del malalt i als seus desitjos Es permet el descans És possible reparar ferides Es permet el comiat Aquest dol anticipat permet que el dol sigui ben fet, sempre que estigui en una bona mesura, per poder facilitar la consciència de la pèrdua i actuar davant la pèrdua.
Es recomana llegir: - La mort íntima Ayudar a morir ...

Tags:
Comprar Previsualizar