Deontologia Tema 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 32
Subido por

Descripción

Apunts de Deontologia periodística i llibertat d'expressió referents al tema 3.
Professor Ricard Brotat

Vista previa del texto

Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió 31/03/2016 SEMINARI — Cas pràctic càmera oculta El que s’hauria de fer per mantenir la veracitat de la notícia i d’interès públic, saltant el fet de que no sigui personatge públic serà guardar-te la gravació com a prova de veracitat, però explicar-ho amb reconstrucció dels fets.
Sentència 12/2012 — Posa l’accent en la manera amb que s’ha accedit a aquesta informació.
TEORIA ELS DRETS DE LA PERSONALITAT COM A LÍMITS DE LES LLIBERTATS INFORMATIVES Classes de persones: físiques o jurídiques (companyia). Nosaltres individualment som persones físiques, però les corporacions són persones jurídiques. La persona jurídica es contraposa amb la persona física amb el sentit que es una ficció legal. És l’article 35 del Codi Civil qui estipula que les persones jurídiques són corporacions, associacions i fundacions.
Una de les accions més habitual és la compra-venta; però hi ha altres activitats també es realitzen entre persones físiques i persones jurídiques.
Capacitat jurídica i d’obrar de les persones: només per ser persones tenim capacitat jurídica, perquè qualsevol persona pot rebre una herència només néixer. No pot realitzar activitats amb aquesta herència, perquè no té capacitat d’obrar. Aquesta última depèn de les nostres capacitats intel·lectuals.
Capacitat d’obrar: exercim els drets i complim amb les obligacions, actuar per si mateix en el conjunt de les seves relacions amb transcendència jurídica. Automàticament la capacitat d’obrar plena s’aconsegueix amb la majoria d’edat. Prèviament hi ha graduacions, exemple: una institució regulada pel codi Civil, és l’emancipació, que et permet pràcticament governar-te a partir dels 16 anys com si fossis major d’edat. Depèn dels pares, d’un jutge o el tercer que és per tenir una vida independent.
Capacitats dels menors: Tenen algunes capacitats aquells menors de 18 anys. A partir dels 14 es pot atorgar testament. A partir dels 12 pots donar el teu consentiment per ser adoptat o no; també poden ser escoltats en tot allò que els afecti si ja tenen prou maduresa.
Tot i això, quan ets major de 18 anys, tampoc tens totes les llibertats disponibles fins a no tenir 25 anys per poder adoptar.
La incapacitació: Manca de capacitat natural que es produeix quan una persona no es pot regir per si mateixa. Abans només podia ser capaç o incapaç, ara mateix és la sentència d’incapacitació aquella que et diu què pots fer i què no pots fer (pots tenir determinades capacitats i incapacitats).
Pots tenir actes de decisió, però no poder administrar el patrimoni, per exemple. “Incapacitació a la carta” què depèn de la sentència que dicta quin nivell d’incapacitació té la persona.
Els menors i els discapacitats són titulars dels drets fonamentals: Tot i això, l’exercici dels mateixos queda condicionat per la seva maduresa i capacitat en cada cas, segons es reguli 21 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió legalment sota el principi de capacitat progressiva (segons la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets el Nen de 20 novembre 1989).
ELS DRETS DE LES PERSONALITATS: Aquells aspectes de la persona reconeguts i protegits pel dret en quant que aquests drets inherents a la persona serveixen a aquesta per desenvolupar la seva perosnalitat, delimitar la seva esfera individual o respectar la pròpia dignitat humana.
Article 10.1 del CE → La dingitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són el fonament de l’ordre polític i de la pau social.
- Esfera material: - Dret a la vida - Dret a integritat física - Dret a la llibertat - Esfera no material: - Dret a l’honor - Dret a la intimitat - Dret a la pròpia imatge
 Tot i ser immaterials són aquells que fan que puguis tenir una vida digne. Aquests drets són irrenunciables, inalienables i imprescriptible.
Doctrina del TC sobre les persones jurídiques determina que aquestes poden ser titulars de drets i llibertats, sempre i quan tinguin una finalitat constitucional reconeguda. Sentència 139/1995 de 26 de setembre. Les persones jurídiques privades sí que tenen dret a l’honor, apareix a partir d’un article periodístic en el que s’atribueixen contractacions fraudulentes per a la Guàrdia Civil a Lopesan, Asfaltos y Construcciones SA. Tot i això, les persones juridico-públiques no tenen dret a l’honor tal i com declara la sentència del 1988. (PREGUNTA D’EXAMEN).
S’ha reconegut una protecció més feble a la persona jurídica, com en el cas de la inviolabilitat del domicili.
Una propietat no és domicili, és un error molt comú. Un domicili és un lloc que acotat per l’individu per tal de poder realitzar els actes més íntims de la vida. Un domicili és considerat qualsevol lloc capaç de constituir una protecció apta per a la privacitat. Es protegeix la intimitat, no la propietat.
No són domicili: oficina, local comercial, ascensors i elements comuns, solars, “zulo”, lliteres d’un tren, habitacions per hores.
La lesió al dret es produeix després de la mort, es concedeix l’acció de reclamació a: - Qui s’hagi designat en testament - Quan no hi ha designació, entren en joc els familiars - Finalment el ministeri fiscal és qui pot actuar a petició si no existeixen aquestes persones.
- El MF està legitimat només a falta de tots ells, quan no hi hagi aquelles persones, però no quan, havent-hi, no vulguin actuar.
El límit temporal en tots els casos és de 80 anys.
Dignitat de grups ètnics i socials sense personalitat jurídica El cas Violeta Friedman, supervivent d’un camp de concentració nazi d’Auschwithz, inicià l’any 1985 una batalla judicial contra l’ex cap de les Waffen SS, Leon Degrelle, per unes declaracions 22 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió d’aquest a la revista Tiempo. En aquesta entrevista negava l’existència de camps d’extermini de jueus, atemptant l’honor de les víctimes. A partir d’aquest cas, els grups de persones tenen honor.
Les víctimes de delictes: Quan un condemnat penalment utilitzi el delicte per aconseguir notorietat o profit econòmic que vagin contra la dignitat de la víctima, aquesta pot emprendre acció civil per intromissió il·legítima en drets de la personalitat. També MF i familiars.
Els drets de la personalitat: es recullen a l’article 18 i a l’article 20 de la Constitució Espanyola: Article 18 1. Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
2. El domicili és inviolable. No s’hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.
3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en cas de resolució judicial.
4. La llei limitarà l’ús de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.
Una de les primeres sentències del constitucional diu que: “Cap dret constitucional és un dret il·limitat”. Tots els drets es limiten entre ells.
El dret a l’honor es defineix: “íntim valor de l’home, l’estima dels tercers o bé la consideració social, el bon nom o bona fama, així com el sentiment i consciència de la pròpia dignitat”.
Elements subjectius (estimació que té un de si mateix) i objectius (reputació social).
El dret a l’honor: és un element subjectiu, és l’estimació per un mateix, com objectiu què és la reputació social. La jurisprudència consolidada remarca la dimensió objectiva, és a dir, la reputació social.
Com valorar el dret a l’honor segons l’article 20: Primer s’ha de tenir en compte en el context que s’emmarca la notícia (Jueves o La Vanguardia). No hi ha protecció contra el deshonor dels actes propis. El dret a l’honor inclou el dret al prestigi professional. La discriminació racial o els actes contraris a la dignitat humana (individual o col·lectiu) entren en el concepte d’honor protegit constitucionalment.
Formes d’intromissió il·legítima en l’honor: Els fets han de ser falsos, si són veritables i són noticiables, estan emparats per la llibertat d’informació, i les expressions han de ser desqualificant i insultants.
a) En l’àmbit de la llibertat d’informació: Els fets hauran de ser falsos (és a dir no veraços). Si aquells fets són d’interès públic, el periodista podrà imposar l’exceptio veritatis davant l’honor. Si en canvi no ho són, es vulneraran els drets com la intimitat o la imatge.
b) Àmbit de la llibertat d’expressió: Si hi ha interès en el tema a nivell públic, si és un personatge públic o si les expressions són insultants o injurioses.
23 Gerard Escaich i Folch c) Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió En el dret a la producció, creació literària, artística o científica: Relats de ficció basats en la realitat, la CE protegeix el procés creatiu. Aquí no es pot aplicar el paràmetre de la veracitat. El TC situa en el límit de l’honor: les manifestacions, opinions o judicis que denigrin innecessàriament, sobretot en qüestions que no tinguin interès públic.
Dret a la intimitat: Garantir a l’individu un àmbit reservat de la seva vida. No han de ser tercers els que delimitin la teva intimitat. Nosaltres mateixos constituïm la nostra pròpia intimitat a partir dels nostres actes. Totes les persones tenen un dret jurídic per evitar que es vulneri. Els jutges utilitzen la doctrina objectiva de la intimitat (doctrina de les esferes): - Esfera íntima (vida sexual, relacions sentimentals, malalties) té màxima protecció.
- L’esfera privada (vida domèstica, cercle de relacions personals, situació matrimonial, creences) està protegit constitucionalment, però pot ser ponderada més fàcilment amb els drets de l’art.
Intimitat personal: Dret de l’individu a reservar-se una esfera de la vida pròpia com a secreta i intangible per evitar la seva manipulació.
Intimitat familiar: entenem per família la que es constitueix per vincles de consanguinitat i totes les modernes formes de convivència reconegudes per la llei.
Formes d’intromissió: - Emplaçament de dispositius d’escolta o filmació, per tal de gravar la vida íntima.
- Divulgació de fets o dades relatives a la vida privada, i també a dades privades.
- Revelació de dades privades d’una persona o família conegudes a través de l’activitat professional i oficial de qui les revela.
Dret a la pròpia imatge: És un dret fonamental que es dirigeix a impedir la captació de la imatge d’una persona, per part d’un tercer no autoritzat. Faculta a les persones a decidir sobre la difusió de la seva imatge. Les caricatures estan permeses.
Formes d’intromissió: - Il·legítimes: Reproducció i captació de la imatge sense autorització en moments o llocs de la vida privada.
- Legitimes: Persones de notorietat pública, no tenir la imatge protegida en actes públics. També davant d’un fet noticiable o que no donin el seu consentiment. En els llocs oberts al públic tenen dret a la pròpia imatge, sempre que no hi hagi consentiment o estiguem davant d’un fet noticiable.
Persones privades en llocs públics: màxima protecció, llevat que s’hagi produït un fet noticiable.
Aquí es protegeixen els interessos econòmics de la persona, amb independència del seu caràcter públic o no. La intromissió il·legítima es produeix quan no hi ha consentiment. Quan es dona consentiment la imatge no pot ser alienada a perpetuïtat.
Des del TEDH i el TC comenten que la forma de captació de la informació pot ser tinguda en compte a l’hora d’analitzar les vulneracions de l’OJ. Es considera que la càmera oculta està 24 Gerard Escaich i Folch Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió “constitucionalment prohibit”. Aquestes prohibicions no valen al periodisme. Caldrà comprovar els codis deontològics del periodista.
07/04/2016 SEMINARI — LLIBERTATS INFORMATIVES I DEONTOLOGIA PERIODÍSTICA Elements a considerar a l’hora d’analitzar un cas: - Veracitat - Fet noticiable - Importància del personatge - Circumstàncies de com s’ha aconseguit la informació - Antecedents que marquen la trajectòria d’exposició de la seva vida pública (la prèvia conducta de l’afectat) Demanda per la via civil — Querella per la via penal (sempre és l’últim recurs) Drets de personalitat: el dret a l’honor, criteris judicials a aplicar-se a la causa.
- La forma i el context en què s’emmarca.
- No hi ha protecció contra el deshonor dels actes propis.
- El dret a l’honor inclou el dret al prestigi, fama i consideració social.
- La discriminació racial o als actes contraris a la dignitat humana.
La imatge pública no és el mateix que la pròpia imatge. La imatge pública és aquella imatge que tu transmets amb els teus actes i les teves decisions. En canvi la imatge pròpia és aquella que fa referència a la meva part física i que em reconegui (aquesta té més a veure amb la intimitat).
Doctrinal: interpretació que prové de la jurisprudència.
Dret a la imatge contra dret a la informació: Publicació de les fotografies, són veraces si observem que ella forma part de la fotografia. Una imatge no té dimensió de fet noticiable. Els personatges són de notorietat pública (l’actriu) i privats (els seus amics). L’article 2.1 de la LOPC diu que la protecció del dret a l’honor i a la intimitat ve delimitada per la llei i pels usos que el subjecte del dret hagi fet. Captar imatges amb càmera oculta: no hi ha consentiment de captació.
El dret a la intimitat contra dret a la llibertat d’informació: El tema de l’avortament és veraç perquè hi ha proves. Però la informació per part de la clínica d’aquesta informació forma part del dret a la intimitat. Aquesta informació és més d’interès públic. El comportament previ d’aquesta persona és un element a tenir en compte, però no serveix per deixar sense valor a aquestes persones amb notorietat pública. S’ha vulnerat el dret a la intimitat. Donat el supòsit que aquesta persona ha estat drogoaddicte, segueix sent una vulnerabilitat al dret a la intimitat.
Dret a l’honor contra llibertat a l’expressió: Es vulnera el dret a l’honor perquè ha comentat que és drogoaddicte, sense tenir proves i amb intenció d’ofendre.
25 ...

Tags: