Informe PEA La Rioja (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Principis d'Economia Aplicada
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

LA RIOJA Assignatura: Principis d’Economia Aplicada Grup: M-4 ÍNDEX: 1. INTRODUCCIÓ.................................................................................................. 1 2. CREIXEMENT REAL DEL VAB PB A LA RIOJA I ESPANYA........................... 2 3. CONTRIBUCIÓ AL CREIXEMENT.................................................................... 3 4. ÍNDEX D’ESPECIALITZACIÓ SECTORIAL...................................................... 4 5. DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DEL VAB EN VOLUM.......................................... 4 5.1 La Rioja 2000............................................................................................... 4 5.2 La Rioja 2012............................................................................................... 5 5.3 Espanya 2000.............................................................................................. 6 5.4 Espanya 2012.............................................................................................. 7 6. COMPARATIVA TAXA D’ATUR LA RIOJA I ESPANYA………………………… 9 7. BLIOGRAFIA.................................................................................................... 10 1.
INTRIDUCCIÓ: En aquest informe analitzarem l’evolució del PIB mitjançant una sèrie d’indicadors anomenats agregats macroeconòmics, per tal de diagnosticar la situació econòmica d’un determinat territori (La Rioja), comparant-la amb períodes anteriors i altres territoris (Espanya) .
El PIB és una extensió del Valor Afegit que ens permet conèixer els valors ap reus de mercat dels béns i serveis finals produïts en un període de temps determinat pels factors de producció localitzats en un territori econòmic.
En aquest informe hem calculat alguns indicadors com les taxes de creixement (taxa anual, la taxa mitjana anual acumulativa (TMAA) i la taxa de creixement de preus), el PIB segons l’índex de volum, a preus corrents i l’estimació del VAB en volum per branques d’activitat i altres com el pes i la contribució al creixement d’un sector sobre el PIB i l’índex d’especialització sectorial de la Rioja respecte Espanya. A més a més, hem utilitzat indicadors del mercat de treball com la taxa d’activitats, la taxa d’atur i la taxa d’ocupació.
Els nostres objectius són fer un anàlisis comparatiu entre dos territoris (La Rioja i Espanya) per tal de conèixer l’evolució econòmica i quines poden ser les causes d’aquests moviments.
2.
CREIXEMENT REAL DEL VAB PB A LA RIOJA I ESPANYA: El gràfic que observem correspon a una tipologia lineal. Ens mostra l’evolució del creixement real del VAB a preus basics durant el període comprès entre els anys 2000 i 2012 a la comunitat autònoma de La Rioja i a Espanya. Les dades de la taula estan expressades en percentatge (%).
Segons els resultats econòmics espanyols podem observar que tot i que durant el període 2000-2001 hi hagués un lleu descens del VAB a causa de la recent incorporació de l’euro a Espanya, entre l’any 2002 i 2005 hi va haver un augment significatiu causat principalment per l’absència del risc del tipus de canvi dins la zona euro, el qual va provocar un creixement de la confiança dels inversors i de les concessions de crèdits per part de les entitats financeres, fets que van comportar un augment de la demanda tant de béns de consum com d’habitatges. Aixó va fer que les empreses i la inversió fossin afavorides per aquest canvi de la demanda. A més a més una altra causa d’expansió va ser l’arribada massiva d’immigrants atrets per la gran oferta de treball en el sector de la construcció. Durant el període 2006 hi va haver un suau descens, ja que l’economia comença a estar caracteritzada per un dèficit exterior, una baixa competitivitat, la precarietat laboral i l’excessiva dependència del consum intern i de la construcció, on comencen a aparèixer els primers estocs d’habitatges.
Entre l’any 2006 i 2008 es produeix la disminució de l’economia espanyola més forta dels anys estudiats, causada per l’excés d’una demanda global i una bombolla inmobiliaria. Tots aquests desequilibris van estar afavorits per la política monetària, ja que va mantenir els tipus d’interès baixos a causa de la bona situació econòmica d’alguns països de la zona euro, com Alemanya. A partir de l’any 2008, l’economia va començar a incrementar, tot i que la taxa de creixement real continués sent negativa, fins que a partir de l’any 2009-2010 es va comença a apreciar els primer valors positius amb un 0.31%. Per tant, aquest període es coneix com un període de recessió i crisis, causada per la combinació de problemes estructurals, la forta influència exterior de la crisi financera mundial i el gran endeutament. Finalment, tot i que es van aplicar mesures per acabar amb aquesta crisis entre l’any 2010 i 2011, l’economia espanyola continua sent inestable amb disminucions i alces poc rellevants del PIB.
Segons els resultats econòmics de la Rioja, veiem que l’evolució del VAB ha sigut molt més sensible que els moviments que s’han produït a Espanya. Tot i que s’ha desplaçat cap el mateix sentit, els canvis han sigut més dràstics. Això és degut a que La Rioja és una comunitat autònoma amb una gran activitat econòmica, ja que es dedica tant al sector primari, és a dir, a l’agricultura amb cultius de secà (cereals, ametller i vinya) i cultius de regadiu (hortalisses, patates i fruiters) i ramaderia (oví, boví i porcí), com al sector secundari amb indústria alimentària, de productes metàl·lics, tèxtil, cuir i calçat, productes minerals no metàl·lics, fusta i mobles, a més a més de dedicar-se al sector de la construcció i al sector terciari amb comerç, turisme i transport. Per aquest motiu, podem afirmar que en èpoques de benestar econòmic, la Rioja té una taxa de creixement més elevada respecte a Espanya, ja que disposa de grans sectors i per tant, en moments de crisis les seves pèrdues encara són molt més fortes que les d’Espanya.
D’aquesta manera, podem afirmar que l’evolució del creixement del VAB dels dos territoris han sofert les mateixes baixades i pujades, tot i que en el cas de la Rioja hagin sigut més extremes.
3.
CONTRIBUCIÓ AL CREIXEMENT: Taxa de creixement LA RIOJA Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca Industriaa Construcción Comercio Actividades financieras Administración pública VAB Participació de la variable sobre el VAB 00-01 0,04 05-06 -1,45 11-12 1,28 6,65 16,87 8,57 7,74 5,93 2,61 7,19 15,27 8,01 9,59 7,56 4,58 0,16 28,98 27,37 28,58 -11,17 9,12 12,58 9,41 -1,36 19,81 20,35 21,52 0,22 14,30 14,85 15,75 -2,58 16,63 17,59 19,63 -1,75 100,00 100,00 100,00 2000 11,15 2005 7,27 2011 5,11 Contribució al creixement 00-01 0,00 05-06 -0,11 11-12 0,07 1,93 1,54 1,70 1,11 0,99 7,26 1,97 1,92 1,63 1,42 1,33 8,16 0,04 -1,05 -0,29 0,03 -0,51 -1,71 La taula ens mostra les taxes de creixement, la participació de la variable sobre el VAB i la contribució al creixement de les diferents activitats econòmiques realitzades a La Rioja corresponents als períodes compresos entre els anys 2000-2001, 2005-2006 i 2011-2012.
Entre els períodes 2000-2001 i 2005-2006 les taxes de creixement gairebé no varien, exemple l’últim any anomenat que es produeix un decreixement. En canvi al període 2011-2012 tots els sectors tenen una taxa de creixement inferior a la del període 20052006 exceptuant l’agricultura. Aquest descens de creixement es degut a la crisi econòmica.
Pel que fa a la participació de la variable sobre el VAB la industria és el sector més rellevant seguidament dels serveis.
La industriat també és el sector que contribueix més al creixement de la comunitat autònoma, per tant, podem dir que la industria és el sector amb més importància de La Rioja.
4.
ÍNDEX D’ESPECIALITZACIÓ SECTORIAL: Pes branca sobre el VAB La Rioja Agricultura, ganadería, silvicultura y pesca Industria Construcción Comercio Actividades financieras Administración pública VAB Pes branca sobre Index el VAB Espanya d'especialització (La Rioja/Espanya) 5,26 2,46 2,14 29,12 8,51 21,60 16,06 19,45 100,00 17,36 8,56 29,51 20,31 21,81 100,00 1,68 0,99 0,73 0,79 0,89 7,23 Al 2012 a la Comunitat Autònoma estudiada les branques amb més pes sobre el VAB són la indústria i el comerç degut a la gran quantitat d’empreses destinades a la indústria i a la importància del comerç que es present en tot l’Estat. En canvi, les que tenen menys pes són l’agricultura i la construcció de la mateixa manera que passa amb Espanya ja que l’agricultura és el sector que menys aporta a la producció del nostre país i a que la construcció, en aquests moments de crisi, ha disminuït de manera molt dràstica. Pel que fa a Espanya, els sectors que més pes tenen sobre el VAB són el comerç i l’administració pública. Aquest fet ens indica que, com hem dit anteriorment, el comerç és un sector totalment necessari i, per tant, productiu i l’administració pública ofereix molts béns i serveis a la població i, a més, llocs de treball.
La Rioja està més especialitzada que Espanya en les branques d’agricultura i de industria. Aquest fet es deu a que, en comparació d’ambdós territoris, la comunitat autònoma es caracteritza per ser més agrària i industrial que en la resta de l’Estat (per la grandària dels dos territoris La Rioja té molt més camps de conreu, més bestiar, etc). En canvi, els valors més baixos d’especialització són els de les branques d’activitat financera i d’administració pública ja que Espanya realitza més activitats financeres que la comunitat autònoma estudiada i, clarament està molt més especialitzada en administració pública, educació, sanitat defensa, etc.
5.
DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DEL VAB EN VOLUM: 5.1 LA RIOJA 2000: El gràfic que observem és un diagrama de sectors, on ens mostra la distribució sectorial del VAB en volum de l’any 2000 a la comunitat autònoma de La Rioja. Les dades de la taula estan expressades en milions d’euros.
Com podem veure, la industria és el sector amb el VAB en volum més elevat de les activitats que es realitzen en aquest territori. Tot i que predominen les petites i mitjanes empreses, es tracta d’un sector amb un gran poder sobre el mercat gràcies a la industria agroalimentària, la metal·lúrgica, la química lleugera, el calçat, el paper, el tèxtil i els mobles. Seguidament, la branca d’activitat més representativa és el comerç de l’economia de La Rioja, principalment caracteritzat per un comerç al minorista d’aliments, begudes i tabac. A més a més, la segueixen les branques d’activitats dedicades a l’Administració Pública i defensa de la seguretat social i de l’educació, les activitats financeres i la construcció amb un 984.993€, 847.642€ i 633889€ respectivament. Finalment, el sector amb el VAB en volum més baix és el sector primari, el qual engloba l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca que tot i que tingui una gran importància (sobretot el sector vinícola), representa unes xifres molt més baixes que en el cas del sector industrial.
5.2 LA RIOJA 2012: El gràfic que observem correspon a una tipologia circular. Ens mostra la distribució sectorial del VAB en volum de La Rioja a l’any 2012. Les dades de la taula estan expressades en milers d’euros i la Font d’on les hem extret es l’Institut Nacional d’Estadística (INE) Com veiem al gràfic els sectors predominants són el sector secundari (industria principalment) i el sector terciari. Al llarg dels anys aquests sectors han anat guanyant importància en comparació amb l’agricultura i la construcció que van en descens.
El sector de l’agricultura va perdent rellevància al llarg dels anys com podem veure comparant el gràfic de l’any 2000 i 2012 que passa d’un 8.6% a un 5.9%. Això pot ser provocat per les fortes dificultats que presenta aquest sector i l’emigració de la població jove en busca de treball en altres sectors menys sacrificats com pot ser el sector serveis.
El mateix passa amb la construcció que del 2000 al 2012 ha tingut un descens d’un 2% aproximadament. Les causes han sigut diferents que al sector de l’agricultura, ja que en aquest cas s’explica per la profunda crisi econòmica i el boom immobiliari.
Tot i això, si ho comparem amb Espanya el tant percentatge dedicat a l’agricultura es major el de La Rioja(5.9%) que el nacional(2.43%) i en el sector de la construcció és gairebé el mateix.
D’altra banda veiem com el sector serveis predomina respecte els altres amb una xifra de 4.117.963 milers d’euros (56.8%) perseguit pel sector industrial amb un 28.4% on dins de la industria cal destacar la de productes alimentaris i calçat que amb las crisi s’han fet fortes gracies a les al bon comportament dels seus saldos comercial amb l’exterior, el que esta permetent mantindré el nivell d’ocupació els últims anys amb variacions poc significatives.
Aquest tipus de distribució sectorial reflecteix que La Rioja forma part d’un país desenvolupat ja que el seu fort es troba al sector terciari.
5.3 ESPAÑA 2000: Aquest gràfic és de tipologia circular o sectorial, ja que podem observar que el cercle està dividit en porcions representades en milions d’euros i que mostren els diferents sectors o activitats del VAB en volum d’Espanya durant l‘any 2000.
Dins d’aquest gràfic es poden distingir 6 blocs, com són: l’administració, les activitats financeres, el comerç, la construcció, la industria i l’agricultura, ramaderia i pesca.
Després d’observar aquest gràfic podem veure que els sectors que tenen més importància en l’economia espanyola són aquells que pertanyen al sector terciari, així com el comerç i l’administració, amb un 28% i un 19% respectivament. Aquest alt percentatge és degut a que Espanya es aquest any ja pertanyia a la zona euro i amb la baixada dels tipus de canvi va fer que augmentes el crèdit de manera que les empreses van començar a invertir i a crear llocs de treball.
A més a més, tot i no pertànyer al sector terciari, cal destacar la industria, que durant l’any 2000 va ser molt rellevant, aquesta va representar el 20% del VAB d’Espanya.
Per sota d’aquestes tres potències que hem esmentat anteriorment trobem les activitats financeres amb un 17% i la construcció amb un 13%, que durant aquest any començava a augmentar a causa de l’arribada d’immigrants en busca de llocs en aquest sector. Tot i així van representar un alt tant per cent dins del VAB d’Espanya al 2000. L’únic sector que va tenir menys incidència al nostre país i que va representar tan sols un 3% de VAB va ser l’agricultura, la ramaderia i la pesca.
En resum tots els sectors excloent les activitats relacionades amb l’agricultura, la ramaderia i la pesca van tenir un alt nivell de representació del VAB l’any 2000. És evident que el comerç és el sector que té mes rellevància, tot i que al sector de la industria encara li queda lluny superar-lo.
5.4 ESPAÑA 2012: El gràfic que observem és un diagrama de sectors, on ens mostra la distribució sectorial del VAB en volum de l’any 2012 a Espanya. Les dades de la taula estan expressades en milions d’euros.
L’agricultura és el sector amb el VAB més reduït, ja que, en aquest any, la climatologia ha estat del tot atípica i ha donat lloc a una de les pitjors collites dels últims deu anys.
Les pluges han estat escasses en els mesos de tardor i hivern característics de la plantació de les llavors, cosa que va donar una previsió d’aliments per sota d’anys anteriors. Tot i així, les pluges van remuntar a la primavera i va afavorir la germinació de les llavors donant una esperança a la collita. Malgrat això, les temperatures altes van fer que la quantitat i la qualitat de la collita disminuís i, consegüentment, el VAB.
El sector de la construcció a Espanya porta arrossegant una caiguda de producció molt important des de que va rebentar la bombolla immobiliària amb la crisi. Des de llavors, degut al gran estoc d’habitatges i les fallides d’empreses constructores, el sector es troba en un dels seus pitjors moments ja que, tot i tenint preus més baixos, els habitatges segueixen sense vendre’s per l’augment continuat de l’atur cosa que redueix les possibilitats de compra per part de la població i, alhora, impedeix tot tipus de projectes de noves construccions, ja que la majoria d’habitatges estan en mans d’entitats financeres que estan interessades en treure-se’ls de sobre.
En els últims anys la importància de la industria en el PIB ha disminuït, tot i que el sector serveis sempre s’ha caracteritzat més en la nostra economia. Aquesta disminució es deu al procés de terciarització que s’està patint Europa des de fa un període de temps relativament important. Malgrat aquest procés europeu global, Espanya no ha sabut afrontar la crisi com altres països, ja que el pes del sector industrial està per sota de la gran majoria d’ells. La industria espanyola ha patit una caiguda dels índex d’activitat industrial fet que ha repercutit en una notable destrucció de llocs de treball industrials.
La tensió financera i econòmica mundial en 2012 s'ha concentrat de nou a l'àrea euro i especialment a Espanya però ha anat de més a menys al llarg de l'any, suavitzant-se de manera apreciable a finals d’any. Malgrat la millora de les condicions financeres en la segona meitat de l'any, l'activitat econòmica als països perifèrics de l'àrea euro ha empitjorat com a conseqüència de la restricció financera. En el cas d'Espanya, la crisi de deute i la recessió econòmica ha accentuat la incertesa sobre les entitats bancàries espanyoles i els dubtes sobre la capacitat de reconduir els comptes públics.
Malgrat això els líders de la Unió Europea aprovaven l'ajuda financera a Espanya per al sistema bancari i, addicionalment, s'obrien perspectives d'avanç en el camí cap a una efectiva unió bancària europea amb una supervisió centralitzada i la possibilitat de recapitalitzar directament bancs amb problemes (amb submissió a les seves condicions).Les mesures i decisions adoptades i l'estabilització de l'activitat econòmica mundial aconseguien atenuar les tensions als mercats de deute sobirà europeus i el risc dels països en dificultats com Espanya es reduïen de forma significativa fins a tancar l'any. D’aquesta manera podem dir que malgrat les dificultats, el sector d’activitats financeres ha estat remuntat gràcies a les ajudes de la Unió Europea al tancament de l’any 2012.
L’Administració publica espanyola contribueix en gran part al VAB degut a la quantitat d’organismes i serveis públics i, malgrat que amb la crisi ha disminuït per les retallades, en l’any estudiat segueix sent un dels sectors que més pes té sobre el VAB espanyol degut a la seva elevada producció, els elevats serveis que ofereix a la població els llocs de treball que ofereix el sector.
El comerç a Espanya segueix sent el sector més important en el VAB de l’any 2012, degut tant a el intercanvi de productes i serveis de primera necessitat com al de tot tipus de béns. Aquest fet es produeix perquè tothom té la necessitat de comprar per a viure fet que comporta la producció per part de les empreses ja siguin grans, mitjanes o petites. A més el sector de comerç dona una quantitat molt més elevada de llocs de treball que altres sectors ja que és molt ampli i avarca a tot tipus de productes i consumidors.
6.
COMPARATIVA TAXA D’ATUR LA RIOJA I ESPANYA: El gràfic següent pertany a un gràfic de barres, el qual compara la taxa d’atur d’Espanya amb la de la comunitat autònoma estudiada (La Rioja). Analitza l’evolució i els canvis produïts els anys 2005, 2008 i 2012. Les dades estan expressades en forma de taxa, és a dir, amb percentatge (%).
Tal i com observem, Espanya té en tots els períodes una taxa d’atur superior a la de la Rioja. Aquest fet pot estar provocat a causa de que la comunitat autònoma té una menor població i un VAB en volum més elevat en el sector secundari i terciari respecte Espanya. D’aquesta manera crea més oportunitats d’ocupació.
L’any 2005, Espanya obté una taxa d’atur més elevat que la comunitat autònoma amb un 8% aproximadament. En canvi, la Rioja la seva taxa d’atur es molt més reduïda, ja que es situa al voltant del 5%. També hem de dir que, tot i que Espanya té una taxa d’atur més elevada s’ha de dir que, es una taxa molt reduïda, ja que, s’acaba de unir a l’euro, fet que va provocar que les taxes d’interès disminuís i augmentar la confiança en els inversors, i a la vegada hi hagués un augment de la demanda del crèdit i a la compra de béns d’inversió per les empreses. Tot això va produir que disminuís la taxa d’atur.
Arribat el 2008, tant la Rioja com Espanya experimenten un creixement de la taxa d’atur, ja que, la crisi comença a arribar a Espanya a causa de la dependència excessiva de la industria de la construcció, així com l’endeutament excessiu que va anar fent que poc a poc les empreses anessin trontollant i amb elles milers de llocs de treballs. I així ho reflexa l’any 2012, quan ja en plena crisi, les taxes d’atur es disparen a xifres d’escàndol. La Rioja arriba a obtenir un 21% de gent aturada i Espanya un 25%.
7.
BIBLIOGRAFIA: INE, Contabilidad Nacional de España (31/08/2004).”El crecimiento real de la economía española en 2003 se revisa una décima al alza, del 2,4% al 2,5%”.
[document en línia], Consulta: 13 de maig. Disponible a: http://www.ine.es/prensa/np342.pdf Miguel Fusté Cebrian. “Economia de la Rioja”. [document en línia]. Consulta: 16 de maig. Disponible a: http://www.ehib.es/Nixportal/larioja/Economia/vino.htm WikiRioja. “Economía en La Rioja” [document en línia]. Consulta: 15 de maig.
Disponible a: http://wikirioja.com/index.php?title=Econom%C3%ADa_en_La_Rioja ...