Tema 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicación
Año del apunte 2016
Páginas 17
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2 GRUPS DE COMUNICACIÓ Processos de creació. Grups principals – Món, Espanya i Catalunya. Models de negoci: del model de Hollywood (o de les finestres) al model del long tail. Grups de comunicació – Convergència empresarial. Integració vertical + concentració horitzontal + concentració multimèdia - Control de tots els aspectes d’un negoci/projecte mediàtic: producció, distribució, promoció i comunicació. Dins del mateix sector o àrea d’activitat: internacionalització (cadenes de radio). Control de diversos mitjans o sectors: diversificació. Resultat: pocs grans grups de comunicació controlen el mercat mundial: concentració molt alta i creixent. Pes EUA. Convergència de 3 sectors: mèdia, telecomunicacions i informàtica. Conseqüències: oligopolis i pluralisme. COMUNICACIÓ. MODELS DE NEGOCI Comunicació: doble mercat. - Continguts Publicitat (audiències) Tendències - Pes creixent de la publicitat Proporció creixent de l’usuari final (individual o institucional). Formes de pagament de continguts. MODEL DE HOLLYWOOD O DE LES FINESTRES (ENTRETENIMENT/AUDIOVISUAL) Seqüència temporal d’estrenes (màrqueting corresponent): sales, televisió de pagament (cable, satèl·lit), vídeo/DVD, televisió en obert. Audiència de masses (grans audiències). Digitalització: canvis en la comunicació de masses i segmentació, individualització, personalització... - Disminució dels ingressos en taquilla (sales), audiència “televisió”, vendes CD... - Augment dels ingressos en altres formes de consum: serveis sota demanda, descàrregues... MODEL DEL LONG TAIL (CHRIS ANDERSEN, 2006 – SELLING LESS OF MORE) La comercialització, estesa al llarg del temps, dels productes audiovisuals per 
a segments o nínxols de mercat. 
 La digitalització permet posar a disposició un producte durant més temps, tenint així menys consumidors però més marge de temps. ESPANYA I CATALUNYA Atresmedia, Mediaset, Prisa, Planeta, Vocento, Unidad Editorial, Grupo Zeta i Grupo Godó són els principals grups. -De qui són? Qui els controla? Qui els integra? -Dimensió internacional? -Sectors d’activitat de negoci (multimèdia) i àrea “principal”? -Empreses del grup -Altres: tamany, elements de comparació... ATRESMEDIA Borsa: Planeta deAgostini (família Lara – 41,72%), UFA/RTL (Bertelsmann – 18,65%), Imagina/Mediapro (La Sexta – 3,61%). President: José Creuheras Margerat (Planeta), substitut de Lara. Sector principal de negoci: televisió en obert. Indicadors: Share: percentatge d’audiència sobre el total de persones que miren la televisió (// podrien estar mirant). Publicitat: quantitat de diners que s’inverteix. Comentado [ASG1]: Seu a Madrid Comentado [ASG2]: Seu a Barcelona Comentado [ASG3]: Duopoli televisió en obert a Espanya juntament amb Mediaset. Sectors: televisió, ràdio, cine, digital i publicitat. Canals generalitzats: Antena3 i la Sexta. Especialitzats (complementaris): Neox i Nova (temàtica femenina), Mega (nois +25) i Atreseries HD (series). 6/5/14 Sentència Tribunal Suprem: tancament Nitro, Xplora i la Sexta 3. Ràdio: OndaCero (generalista) i EuropaFM i MelodíaFM (musicals). Cinema 2015: Perdiendo el Norte, El desconocido, Palmeras en la Nieve... Digital: pàgines web de cadenes de televisió i ràdio del grup – Atresplayer i Flooxer (novembre 2015): ràdio digital, contingut de youtubers, públic jove. Comentado [ASG4]: Sector de finançament alternativa de la publicitat MEDIASET President: Alejandro Echevarría (des de 1996). Conseller delegat: Paolo Vasile (des de 1999). Societat per accions: Mediaset SPA (Itàlia, Finnitivest-Berlusconi – 46,71%) Sector principal de negoci: “Mediaset España está formado por un conjunto de empresas dedicadas al desarrollo de negocios vinculados con el sector audiovisual. La línea principal de actividad del grupo es la explotación del espacio publicitario de las cadenas de televisión que opera.” Publicitat: Publiespaña. Cinema: Telecinco Cinema (8 Apellidos Catalanes, Regresión...). Televisió en obert: 6/5/14 – STS Tancament la Siete i la Nueve. Generalista: Telecinco. Especialitzats: Cuatro (joves), FDF (ficció), Divinity (femení i urbana), Boing (per tota la família i els més petits), Energy (masculí). Maig 2015: 40% d’Emissions Digitals de Catalunya (8TV, Grupo Godó), televisió privada autonòmica de Catalunya. Acord gestió de la publicitat: programació Trencadís. Digital: plataforma web www.mitele.es Comentado [ASG5]: Comprat, Prisa abans tenia una part PRISA Eduació: Santillana Educació, formació i sistema d’ensenyança digital. 6/4: venda d’Alfaguara, Taurus i Suma de Letras (22 països) a Penguin Random House (Bertelsmann). Premsa: Prisa Noticias, El País (director Antonio Caño des del febrer de 2014), Cinco Días, AS (2013 AL: AS América – Xile, Colombia i Mèxic), El Post (50%) i revistes. Digital: www.elpaís.cat (octubre 2014) Ràdio: Prisa Radio – SER (generalista) i els 40, M80, Cadena Dial, Radiolé, MàximaFM, Kebuena Cintenet (musicals) a Espanya i Amèrica. Ràdio a Espanya, internacional i música i esdeveniments. Audiovisual: televisió en obert, producció audiovisual i vídeo. Media Capital (Portugal), Prisa Video (2015: continguts digitals). Distribuidora de Televisión Satélite Digital + Prisa 56%, Mediaset 22% i Telefónia 22% (venda 2014) DEUTE: 3.306 milions d’euros l’any 2013 i 3.073 l’any 2012 – Pla de finançament. 2014: 1.659 milions - venda Alfaguara, Canal+, Mediaset Esp. (13,68%), ERO’s Rucandio (família Polanco) – 2015, 17,63% (prèviament 25,53%) CaixaBank, Santander i HSBC Holdings - 15,48% International Media Group (grup d’inversions de Qatar) – 8,17% Telefònica – 4,58% PLANETA Barcelona, 1949 – Editorial Planeta (José Manuel Lara). Grup Editorial. 2000 – Multimèdia: televisió, ràdio, premsa (diari La Razón i revistes especialitzades). Dimensió internacional: Amèrica Llatina, França i Itàlia. Planeta Corporación Família Lara President: J. M. Kara Bosch (1/15); José Creuheras (13/2/15). 2015 – Facturació: 2.187 milions d’euros (2012: 1.648) Deute: -700 milions d’euros (disminueix) Editorials: Grupo Planeta, Editis (França), Grup 62, Planeta Portugal, Amèrica Llatina (9 països). Grans obres i col·leccionables. Llibreries i clubs de lectura: Casa del Libro, Circulo de Lectores (Bertelsmann) Mitjans de comunicació: La Razón, Atresmedia, Lonely Planet Traveller, Interioires, Playboy... Cinema i producció audiovisual: Atresmedia Cine, DeA Planeta Formació professional: cursos de formació especialitzada. Internet: Nubico (2013), DVDgo... VOCENTO 2001 – Grupo Correo (El Correo Español – El Pueblo Vasco) + Premsa Española (ABC). Accionistes de control: famílies Urrutia, Ybarra, Bergareche, Luca de Tena. President: Santiago Bergareche (2/15) 2015 – Ingressos: 467,6 milions d’euros (2014: 494,84) Àrea principal d’activitat: premsa (+80% dels ingressos). Periòdics: ABC, Regionales (El Correo, Las Provinvias, La Verdad, Hoy... - agència Colpisa), suplements i revistes (Mujer Hoy, Hoy Corazón, Inversión y Finanzas). Audiovisual: TDT: televisió 55% - NET TV sense continguts propis, Paramount Chanel (Viacom) i Disney Chanel. Ràdio: acord de fusió ABC Punto Radio i COPE (fins el 3/15 ABC Punto Radio) Producció audiovisual: Veralia, BocaBoca. UNIDAD EDITORIAL 2007 – Unidad Editorial (El Mundo) absorbeix Recoletos (Marca). Pertany a RCS Media Group (Itàlia) – 99,87% (soci de referència: Fiat – 20,55%). Premsa Itàlia, Premsa Espanya: Grupo Unidad Editorial, llibres, periòdics i publicitat. Comentado [ASG6]: Concentració horitzontal Activitat televisiva: funcions corporatives, distribució de continguts, digitals... El Mundo: elmundo.es, Fuera de Serie Magazine, El cultural, La Luna de metròpoli Marca: marca.com, Radio Marca (2001). Expansión Revistes: Telva, YoDona, Actualidad Económica... Salut: Diario Médico, Correo Farmacéutico Altres: La Esfera de los Libros, conferències i educació, Escola de Periodisme, organització d’esdeveniments digitals, etc. TDT: VEO TV sense continguts propis, Discovery Max, 13 TV (arrendada a COPE). Comentado [ASG7]: Fi 19/3/16 2015 – Ingressos: 330 milions d’euros (2014: 358,1) Pèrdues: 85,7 milions d’euros (2014: 20,1) Possible venda canals TDT (70 milions d’euros) Comentado [ASG8]: Entra segur a l’examen GRUPO ZETA Comentado [ASG9]: Horitzontal i no internacional Origen: Interviu (1976) i El Periódico (1979). Família Arsensio; 2015 nous socis: Lara. Premsa diària: El Periódico de Catalunya, Extremadura, Aragón, Mediterránio, Córdoba, Crónica de Badajoz. Premsa esportiva: Sport, Diario La Grada. Revistes: Interviu, Tiempo, Cuore, Woman, Viajar, Primera Línia... Editorial: Ediciones B. Edicions digitals, impressió i distribució. Publicitat: Zeta Gestión de Medios Webs: Diacom (premsa diària, e-commerce, administració... GRUPO GODÓ Origen: La Vanguardia, família Godó. Diaris: La Vanguardia, Mundo Deportivo. Revistes i suplements: Magazine, Historia y Vida, Culturals, TVManía Ràdio: RAC1, RAC105, Prisa Radio (18%). Televisió: 60% MUX Catalunya, 8TV, RAC105TV + lloguer BarçaTV i GDA Pro, Nova Zelanda (amb Boomerang TV). Internet: lavanguardia.com, mundodeportivo.com, yaencontre.com, enmemoria.com... Publicitat: Publipressmedia. Impressió (rotativa)i distribució de premsa Facturació: 197 milions d’euros (2014), 201 (2013), 215 (2012). Àrea d’activitat: premsa diària. ANUNCIANTS Els principals anunciants (grans anunciants) són actors del món de la comunicació, són els que paguen una quantitat de diners per publicitar-se. Espanya: 20 anunciants (20-25% del total de la inversió controlada). CONTINGUTS Audiència: “vendes” + dades sobre l’audiència. Anunciants 2015 1.
2.
3.
4.
5.
Procter & Gamble (Fairy, Ariel, Pantene...) El Corte Inglés L’Óreal España Volkswagen Audi Línia Directa 2015 – HSBC Arce, Begoña (2015): “Las vergüenzas del HSBC” a elperiodico.com L’empresa retira la publicitat 2012 – Canal Plus França, Les guignols de l’info (Alain Afflelou) MERCAT I AUDIÈNCIA Es realitzen estudis de mercat per tal que les marques coneguin l’audiència, popularitat, target, etc., de cada mitjà. Premsa (exemplars venuts/distribuïts): impresa + àrea digital. Audit Bureau of Circulation (EUA, 1914): organisme encarregat d’auditar la difusió. Comentado [ASG10]: L’altre 40% el té Mediaset A Espanya arriba l’any 1964: Información y Control de Publicaciones, SA www.introl.es Composició del mitjans: - Agències (27,8%) Diaris (28,7%) Revistes (22,2%) Anunciants (11,1%) L’organisme s’estructura amb tres departaments: - OJD (Oficina de Justificación de la Difusión): premsa de pagament impresa. El tiratge en un període auditat, mitjançant factures i difusió. - PGD (Publicaciones Gratuitas Ejemplares Distribuibles): premsa gratuïta impresa. Exemplars distribuïbles en un període auditat. - OJD interactiva: pàgines web Audiències, visites, durada... AIMC (Asociación para la Investigación de Medios de Comunicació) www.aimc.es, 1988 Treballa amb anunciants i agències + mitjans de comunicació. EGM (Estudio General de Medios) Representació de la població: enquestes individus de més de 14 anys. Estudi anual: mostra anual multimèdia (tres onades) aproximadament 30.000 entrevistes face to face Espanya + 2.500 per telèfon a Catalunya. Serveix com a referència en el camp de la premsa i la ràdio. Any natural (de febrer a novembre) Any mòbil Onades (terços de l’any) Kantar Media (www.kantarmedia.es): televisió Audímetres – panel (llars) 2016: Espanya: 44.526.000 individus (mostra: 11.212 individus – 4.625 llars) Catalunya: 7.080.000 individus (mostra: 1.339 individus – 530 llars) AIMC + IAB Spain (International Advertising Bureau, sector publicitat i màrqueting online): 2011, mitjans online. Convocatòria mesura d’audiències: ComScore, Kantar i Nielsen. Període 1/1/12 – 31/12/14, ampliable 2015/2016, ampliat un any (2015) amb condicions. COMSCORE Metodologia híbrida: panel de persones (mostra d’usuaris, usuari cèntric) i mesura de l’actuació dels usuaris (màquines sistema cèntric). Principals resultats: Usuaris únics (“persones diferents”) Pàgines vistes (de cada mitjà) Mitjana de visitants diaris 2015: WPP/Kantar compra el 20% comScore 2016 (juny): es presenta a Espanya l’audiència cross media TV en obert + Extendend TV (contingut televisiu on demand , tauletes, música...) 2017 (gener) + total vídeo (contingut de vídeo) ESTAT Teories sociopolítiques: models mediàtics (Hallin & Mancini) Estat i democràcia: premsa vs. ràdio i televisió. Premsa liberal: Llibertat d’empresa – propietat privada. Llibertat d’expressió: resolució de conflictes a través de l’àmbit judicial. Finançament privat: publicitat + venda exemplars Premsa continental: teoria responsabilitat social (Europa) Finançament públic (subvencions i publicitat institucional) Distribució o difusió, foment del pluralisme, modernització. Espanya: govern central/comunitats autònomes, foment de la lectura (Andalusia) o tipus de publicacions (País Basc, Espanya); publicacions periòdiques, mitjans digitals en català o en aranès (Catalunya) i en gallec (Galícia). RADIOTELEVISIÓ: Dos models clàssics (fins la digitalització 1990): EUA i EUR Espectre radioelèctric: recurs natural limitat i estratègic Propietat de l’Estat: ús de les freqüències Bases comunes en els dos models Model liberal (EUA i pràcticament a tot el món) Finançat per la publicitat. Organisme de regulació: Federal Communications Commission (FCC, 1934) www.fcc.gov Regula comunicacions per ràdio, televisió per cable, per satèl·lit Organisme independent del govern que és supervisat pel congres. Integrat per 5 membres nomenats pel president de USA (3 del partit i 2 de l’oposició) i confirmats pel senat. No es preocupa dels continguts sinó pels elements tecnològics. Atorga les llicències per emissores i convoca concursos. En funció dels “mercats” locals. Primer en ràdio i després en televisió i finalment multimèdia. Integració horitzontal: ABC, CBS, NCS (xarxes Big Three juntament amb la Fox) Quan neix la televisió primer es formen les llicències de base local (que moltes tenen cadenes de ràdio) i després es formen les xarxes de televisió i es converteixen en networks (xarxes de radiotelevisió). Molts cops la FCC ha tingut queixes perquè no controla els contingut indecents (sexuals, llenguatge groller, etc) que aquests no es poden veure en ràdio i televisió per ones (obert). També té el poder de controlar la concentració de la propietat (fusions). A dia d’avui el FCC també actua a l’àmbit d’Internet. Plantejament de desenvolupament tecnològic, econòmic... No es preocupa pels continguts, gestiona el tràfic de dades i busca que tots els continguts o dades rebin el mateix tracte, vagin a la mateixa velocitat… Per exemple, el FCC a USA va ser qui va regular els problemes de neutralitat de la xarxa (gestió de tràfic de dades, evitar les discriminació i busca la neutralitat). A través de consultes es va posicionar a favor d’Internet obert. Les regles que el FCC aplica a Internet. - Els proveïdors de banda ampla no poden bloquejar l’accés al contingut legal, a les aplicacions o serveis. - Els proveïdors de banda ampla no poden actuar sobre els continguts legals, aplicacions o serveis. - Els proveïdors de banda ampla no poden afavorir un tràfic legal d’Internet per sobre d’un altre. *La majoria de proveïdors de banda ampla, com Verizon (companyia mòbil USA), estan radicalment en contra d’aquesta regulació. Teoria de la responsabilitat social (Europa) Justifica la intervenció més gran per part de l’Estat. Es basa en el model democràtic-corporatiu. Els organismes públics de radiotelevisió segueixen el model britànic de British Broadcast Corporation (BBC), que s’organitza a través de Royal Charter (2007-2016) i Agreement. El Royal Charter és una espècie d’estatut que es renova cada 10 anys. L’Agreement és un conctracte més concret. Organisme públic de mitjà de comunicació independent del govern, marc de regulació clar i definit. Els tres punts bàsics del model de la BBC (fundadora) -La radiotelevisió és de servei públic, té unes missions definides per afavorir-lo. Comentado [ASG11]: Quan els usuaris poden anar allà on vulguin i quan vulguin. - El finançament vé d’un cànon, impost pel receptor de la televisió i això fa que sigui independent del govern. - La gestió de l’organisme ha de ser independent del govern. La gestió a la BBC és el BBC Trust, format per 12 comissionats elegits a través d’un concurs i el càrrec de director general a través de la convocatòria pública i pel govern. El model de la BBC s’estén per Europa amb algunes adaptacions, s’aplica dins del model democràtic-corporatiu (Nord de la Europa Continental) en la radiotelevisió pública. Però en els països del model pluralista polaritzat (Espanya, Itàlia, França, Grècia i Portugal) hi ha varies adaptacions. Quan neix la radiotelevisió es converteix en governamental (depèn del govern). En els anys 60-80 es produeix un procés de desgovernamentalització (a Espanya es prodeix als anys 80). Finalment hi ha una evolució i es va orientant cap a corporacions públiques inspirades amb la BBC. Especificitats: - Finançament públic (pressupostos generals de l’Estat) + publicitat. - Control parlamentari (Comissions de control dels diputats) + Consells d’administració (escollits pel parlament). - Més intervenció governamental, especialment quan nomenen càrrecs. A Espanya, el marc actual es defineix a 2006. La Llei de la ràdio i la televisió de titularitat estatal (2006), encarrega a un organisme únic la funció de servei públic. Fa referència a la producció, edició i difusió de canals generalistes i temàtics, en obert o codificats en el àmbit nacional o internacional així com l’oferta de serveis connexos o interactius (Internet). Aquest mitjà és RTVE i realitza la funció de servei públic a escala estatal a la radiotelevisió i també a Internet. El 2009, s’aprova una nova llei de finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola que s’elimina la publicitat com a font de finançament a partir de l’1 de gener de 2010. El finançament passa a mans dels recursos de l’Estat, la taxa que es paga per utilitzar les ones, un percentatge que han de pagar les televisions privades i un percentatge que han de pagar si ofereixen elements audiovisual els operadors de telecomunicacions (Movistar, Vodefone...). El 2012, amb la Reial Decret-llei (darrera modificació del règim d’administració de la Corporació RTVE) el Consell d’administració es forma per 9 membres nomenats pel Congrés per majoria absoluta. El president també és escollit per majoria absoluta. Abans el president és José Antonio Sánchez Domínguez des de l’octubre del 2014, proposat pel PP. Els 5 consellers són proposats pel PP, 1 per PSOE, 1 per IU i 1 per CiU. I ara l’actual és Eladio Jareño, proposat també pel PP. A Catalunya, l’any 1983 surt una Llei de creació de Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que gestiona la ràdio i televisió pública autonòmiques. El 2007, s’aprova una nova llei (vigent actualment) que converteix aquesta corporació en Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (inspirada en la BBC). El 2012, una altre llei fa una modificació de diverses lleis en matèria audiovisual. Aquesta llei fa una llista de missions de servei públic que s’ha de complir. La missió de servei públic que explicada en aquesta llei. Des del 2012, el Consell de govern de la CCMA està format per 6 membres, incloent-hi el president (màxim executiu fins 2012 també ho era el director general) elegits pel Parlament, per majoria absolta. Abans el president de la CCMA era Brauli Duart, proposat per CiU. Els 2 consellers són proposat per CiU, 1 per PSC, 1 per ERC i 1 per PP. Actualment la vicepresidenta de la CCMA és Núria Llorach però amb funcions de presidenta (perquè Brauli abandona el lloc el dia 11 d’abril del 2016). RADIOTELEVISIÓ – EUROPA Regne Unit 1954, televisió comercial – duopoli BBC i televisió comercial de servei públic. Anys 1970-1980 liberiltazió Naixament de la televisió privada a Itàlia (1976) – televisió local i creació de cadenes estatals. Privatització França: TF1 (1987) Espanya (1988) Llei TV privada: inici emissions Antena 3, gener 1990 Telecinco i Canal+ (codificada, 2005 – Cuatro) Directiva Televisió Sense Fronteres 1989, 1997 Objectius que han de complir els Estats/transposició Espanya 1994 Àmbits principals: -Publicitat (continguts i durada) -Protecció de la infància i l’adolescència Comentado [ASG12]: Obligatoris -Obres audiovisuals europees: emissió i inversió Comentado [ASG13]: Obligatori sempre que sigui possible -Autoritats independents de regulació Comentado [ASG14]: Recomanació Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisuals (2007, versió codificada – 2010: Audiovisual Media Services Directive) De televisió a servei de comunicació audiovisual. Servei la principal finalitat del qual és “proporcionar programes amb l’objecte d’informar, entretenir o educar el públic en general”. - Radiodifusió televisiva: servei limitat “ofert per un prestador del servei de comunicació per al visionat simultani de programes sobre la base d’un horari de programació”. Emissió, sempre que sigui possible, “d’una proporció majoritària del temps de difusió” d’obres audiovisuals europees. 10% del temps d’emissió o 10% del pressupost a obres europees de productors independents. Publicitat i televenda Màxim del 20% per hora de rellotge D’alcohol no es pot adreçar especialment a menors, ni generar la impressió que contribueix a l’èxit social o sexual Protecció de menors Prohibició de programes que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, en particular “programes que incloguin escenes de pornografia o violència gratuïta”. - Servei de comunicació audiovisual a petició: servei no lineal ofert per un prestador del servei de comunicació per al visionat de programes en el moment elegit per l’espectador i a petició pròpia sobre la base d’un catàleg de programes seccionat pel prestador de serveis. Protecció de menors Accés condicionat a continguts que puguin perjudicar greument el desenvolupament físic, mental o moral dels menors. Han de fomentar, quan sigui possible, la producció i l’accés a obres europees. D’aplicació per a tots: - Comunicacions comercials Fàcilment identificables com a tals i separades dels continguts dels programes. No han d’utilitzar tècniques subliminals. Prohibides les de cigarrets i tabac, medicaments i tractaments que només es puguin obtenir amb recepta. ESPANYA Transposició Llei 7/10 general de la comunicació audiovisual. Serveis de comunicació audiovisual televisiva i/o radiofònica: visionat/audició simultanis en funció d’un horari. Serveis de comunicació audiovisual televisiva i/o radiofònica a petició: visionat/audició de programes o continguts en el moment elegit per l’espectador/oient i a petició seva, en un catàleg seleccionat pel prestador. Serveis de comunicació audiovisual privats: llicència, 15 anys, renovables automàticament pel mateix termini Atorgament: Cobertura estatal: Govern d’Espanya Cobertura autonòmica i local: govern de la comunitat autonòmica Protecció a menors: Prohibició de continguts que puguin perjudicar-ne seriosament el desenvolupament físic, mental o moral (pornogràfic, maltractament, violència de gènere o gratuïta) Continguts que els puguin perjudicar: de 22h a 6h i amb senyalització permanent (horari de protecció) Horari protegit: de 6h a 22h Franges de protecció reforçada: Feiners: de 8h a 9h i de 17h a 12h Dissabtes, diumenges i festius estatals: de 9h a 12h No continguts recomanats per a majors de 12 anys. No comunicacions comercials que promoguin el culte al cos... Autoritat de regulació: Consejo Estatal de Medios Audiovisuales (llei 2010, no creació efectiva) 2013 Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia www.cnmc.es (Llei 3/2013, en funcionament a l’octubre) Energia + telecomunicacions + competència + regulació ferroviària + sector postal + regulació econòmica aeroportuària + CEMA CNMA: 10 membres elegits pel Parlament (2013) amb mandats de 6 anys. Protecció de menors Comunicacions comercials Obra audiovisual europea: emissió i finançament prestadors estatals Compliment codis d’autoregulació Missió de servei públic a l’abast estatal Competència: fusions, adquisicions... Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme: llicències CATALUNYA CAC (2000): ràdios i televisions, públiques i privades, locals i autonòmiques. 2006 – Atorgament llicències Composició (2012): 6 membres elegits al Parlament per majoria absoluta, amb mandats de 6 anys no renovables, 1 president i 5 consellers/es. Protecció a menors Comunicacions comercials Missió de servei públic Adquisicions, compra/lloguer ...