Tema 5. Líquids - Sang (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. LÍQUIDS: LA SANG 1. COMPARTIMENTS LÍQUIDS 1.1. INTRODUCCIÓ I BALANÇ HÍDRIC El manteniment d’un volum i d’una composició líquids corporals estables és una funció homeostàtica bàsica, ja que: a. Aproximadament el 60% del pes corporal és aigua.
b. Es tracta de l’ambient on es troben cèl·lules.
c. És el medi on tenen lloc reaccions químiques en l’organisme.
1.1.1. Balanç (o equilibri) hídric Per al manteniment estable volum líquids corporals: ingressos = pèrdues d’aigua.
Ingressos - Ingesta de líquids i sòlids (90%), - Aigua metabòlica provinent de reaccions d’oxidació (10%).
Pèrdues - Excreció per orina (60%) i femtes (5%).
- Respiració (15%).
- Sudoració (5%): per aigua que conté moltes substàncies diferents. El procés de secreció és a través de glàndules sudorípares (exocrines).
- Difusió a través de la pell (15%): es tracta d’únicament aigua que transpira a la superfície de la pell.
Les cèl·lules del nostre cos, envoltades pel líquid extracel·lular, es comuniquen amb l’exterior a través medi intern. Els intercanvis de matèria (p.e. aigua) i energia entre l’organisme i el medi extern tenen lloc a través tracte gastrointestinal, ronyons, pulmons i pell.
1.2. COMPONENTS I COMPOSICIÓ Líquid intracel·lular: 2/3 total aigua dintre la cèl·lula.
Líquid extracel·lular (LE): 1/3 total aigua fora de la cèl·lula. Consta de:  Líquid intersticial (LI) (3/4 LE).
 Plasma (1/4 LE, + proteïnes que LI).
1.3. INTERCANVI 1. Intercanvi de líquid entre plasma i líquid intersticial.
Té lloc als capil·lars sanguinis i ve donat per diferències de Phidrostàtica i de Posmòtica (bàsicament per les proteïnes: coloidosmòtica o oncòtica) dins i fora del capil·lar.
2. Intercanvi entre líquid intracel·lular i extracel·lular.
Donat per osmosi: a través d’una membrana amb permeabilitat selectiva hi ha difusió neta d’aigua des de zona de baixa [soluts] a zona d’alta [soluts].
La Posmòtica és la necessària per contrarestar l’osmosi.
1 2. LA SANG 2.1. FUNCIONS I CARACTERÍSTIQUES Funcions - Transport i distribució de substàncies.
- Defensa i reparació.
- Regulació de la Tº, pH, pressió, etc.
- Intervé en nutrició, respiració i excreció.
- Acció hormonal.
Característiques Sang (en mamífers): és vermella, opaca, viscosa i densa.
Suposa ~8% del pes corporal; el volum és rt petit perquè el sistema circulatori és molt eficaç, al viatjar la sang ràpidament per un sistema circulatori tancat i d’alta pressió.
2.2. COMPONENTS Cel·lular (o corpuscular): eritròcits, leucòcits i plaquetes.
Hematòcrit: fracció cel·lular de la sang (~45%).
Plasma: 92% aigua, 7% proteïnes, 1% altres.
Principals proteïnes plasmàtiques  Albúmina (60-70%): síntesi hepàtica, transport i intercanvi de substàncies, dóna viscositat a la sang i pressió osmòtica al plasma.
 Globulines (20-40%): α i β: síntesi hepàtica, transport de substàncies i funcions enzimàtiques.
γ: síntesi en teixits limfoides, immunitat.
 Fibrinogen (3-4%): coagulació de la sang.
2.2.1. Cèl·lules sanguínies – eritròcits Aproximadament 5 milions/μl sang, petites, disc bicòncau deformable, sense nucli ni orgànuls, però amb alguns enzims per metabolitzar glucosa i generar energia.
~95% contingut de soluts és hemoglobina (Hb).
Funcions - Transporta O2 de pulmons a teixits i una part del CO2 de teixits a pulmons.
- Tampona el pH sang.
Cicle vital eritròcits Hipòxia estimula eritrogènesi: ronyó allibera hormona eritropoietina (EPO) que, al moll de l’os, estimula diferenciació en eritròcits (~5 d).
Vida mitjana en sang ~120 d.
Hemoglobina (cromoproteïna) Sintetitzada a proeritroblastos i és molt eficient transportant O2 per: 1. Estructura química: té 4 globines, cadascuna amb 1 grup hemo (conté 1 Fe que pot acomplexar-se amb 1 O2 per enllaços dèbils).
2. Estar dins eritròcits.
2 És tan eficient ja que presenta una corba de dissociació/saturació Hb-O2: - És sigmoïdal: quan la pO2 és baixa (teixits), Hb té poca afinitat per l’O2 i quan la pO2 és alta (pulmons) té gran afinitat per l’O2. És a dir, la Hb captar O2 als pulmons i el cedeix als teixits.
- Presenta l’efecte Bohr: en presència de CO2, la corba de saturació Hb-O2 es desplaça cap a la dreta. Com a conseqüència, on hi ha molt CO2 es potencia l’efecte sigmoïdal, és a dir, es potencia que Hb sigui molt bona transportadora d’O2 de pulmons (on pCO2 és baixa) cap a teixits (on pCO2 és alta).
2.2.2. Cèl·lules sanguínies – leucòcits Els leucòcits són elements cel·lulars mòbils del sistema immunològic (~7000/μl) que es generen a moll de l’os i/o ganglis limfàtics.
Circulen entre la sang (vida mitjana: hores-dies) i els teixits (vida mitjana: dies-anys), on poden fer-s’hi residents.
Tipus de leucòcits - Granulòcits (65%): neutròfils (98%), eosinòfils (1-2%), basòfils (1-2%).
- Limfòcits (30%): T i B .
- Monòcits (5%): en teixits, esdevenen macròfags.
Fórmula leucocitària: dóna la proporció entre diferents tipus leucòcits.
Propietats - Quimiotaxi: poden ser atretes per diverses substàncies (p.e. quimioquines).
- Diapedesi: poden penetrar als teixits a través d’orificis més petits que el seu diàmetre.
- Moviment ameboidal: canvien la seva forma per desplaçar-se en els teixits a través cèl·lules pels espais intersticials.
- Capacitat fagocitària: especialment neutròfils i macròfags.
2.2.3. Cèl·lules sanguínies – plaquetes Plaquetes: provenen de fragments de cèl·lules de la mare del moll de l’os per acció de trombopoietina. Són molt petites, forma irregular, sense nucli definit, vida mitjana 15-45 d en sang. Es troben entre 0.15-0.35 milions/μl a la sang.
Intervenen en coagulació sang.
3 3. HEMOSTÀSIA Hemostàsia: conjunt de mecanismes que es disparen seqüencialment en cas d’hemorràgia per evitar la pèrdua de sang, i que poden conduir a coagulació de la sang.
Les fases pròpies d’aquest procés són: 1. Vasoconstricció local: els vasos lesionats redueixen el volum.
2. Tap de plaquetes: les plaquetes tapen el vas afectat al agregar-se on hi ha hagut lesió.
A més, les plaquetes alliberen substàncies que potencies la vasoconstricció local.
3. Coall de fibrina: a la sang circulen factors procoagulants (enzims proteolítics inactius) i anticoagulants (p.e. trombomodul·lina, antitrombina III, heparina).
En situació normal predominen anticoagulants; quan es lesiona un vas, s’activen localment alguns procoagulants, que es van activant en cascada per donar fibrina (a partir fibrinogen) que, amb plaquetes i eritròcits, forma xarxa (coall) que tapona zona lesionada fins que és reparada.
El coall “entra dins la cèl·lula” deixant de sortir la sang i persistint fins que es repari la lesió.
3.1. VIES DE COAGULACIÓ - Intrínseca: activació de factors procoagulants circulants per contacte amb col·lagen cara externa paret vascular.
- Extrínseca: substàncies alliberades pel teixit lesionat (p.e. factor tissular III).
Les pròpies plaquetes que estan insitu al lloc també alliberen substàncies que activen la via.
Ambdues vies convergeixen (en activació factor X) per acabar donant fibrina. Quan lesió ha estat reparada, coalls fibrina són lisats per plasmina (fibrinolisina).
4 ...