RESUM TOT BATXILLERAT (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Química - 1º curso
Asignatura Física
Año del apunte 2015
Páginas 16
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

Formulari Física 2n Batxillerat 0.0 Símbols i unitats SI (intensitat de) camp elèctric E (N/C) (intensitat de) camp gravitatori potencial elèctric Ve (V) potencial gravitatori energia potencial Ep (J) (intensitat de) camp magnètic flux magnètic  (Wb) força període freqüència T(s) Vg (J/kg) f ( Hz o s–1) an (m/s2) velocitat o freqüència angular nombre d'ones k (m–1) acceleració constant elàstica k (N/m) intensitat de corrent càrrega elèctrica Q (C) massa m (kg) f.e.m  (V) constant radioactiva  (s–1) nivell d'intensitat sonora resistència elèctrica R () fase (d'un MHS o ondulatori) energia longitud d'ona B (dB) E (J) (rad) velocitat I (A) v (m/s) A (Bq) intensitat d'una ona I (W/m2) V (V) potència P (W) angle girat (rad) treball W (J)  (m) a (m/s2) activitat radioactiva d.d.p B (T) F (N) acceleració normal distàncies o longituds molts símbols (m) g (N/kg)  (rad/s) 0.1 Càlcul vectorial i altres    v  vx i  vy j    Direcció del vector v  v x i  v y j v  v 2x  v 2y Mòdul del vector (angle que forma amb la part positiva de l'eix x) Components cartesianes ax i ay d'un vector de mòdul a i que forma un angle  amb la part positiva de l'eix x Producte escalar Volum d'una esfera Superfície d'una esfera Longitud i superfície del cercle Densitat Error absolut vy vx ax = a cos ay = a sin    a  b  a  b  cos   a  b  a x  bx  a y  b y  a z  bz   a  b  a  b  sin  Producte vectorial (mòdul i vector) Vector unitari amb l'orientació d'un vector   arctan  a    i j k   a  b  ax ay az bx by bz  a  u   (dividir el vector entre el seu mòdul) a a 4 v  R 3 3 s  4R 2 L  2R ; s  R 2 m V e a  valor exp erimental  valor correcte d ea ·100 valor correcte Error relatiu er  Prefixes m (mil·li)= 10–3  (micro) = 10–6 n (nano) = 10–9 p (pico) = 10–12 M (mega) = 106 Equació i pendent d'una recta y = mx + b G (giga) = 109 0.2 Repàs 1r Batxillerat Velocitat i acceleració mitjanes vm  Δx Δt Δv Δt x  x o  v  Δt am  ; Δx  v  t Equació MRU Equacions MRUA (les tres) ; Mateixes equacions per a MCU canviant x per s i v per  v  v o  a  Δt Δx  v o t  12 at 2 ; x  x o  v o t  12 at 2 v 2  v o2  2ax Mateixes equacions per a MCUA canviant x per s , v per  i a per at.
Relació període-freqüència Relació velocitat angular amb període i freqüència Acceleració normal (o centrípeta) Relacions magnituds cinemàtiques lineals i angulars en un moviment circular 1 T 2   2f T f  v2  ω 2 ·r r s  ·r v  ·r a t  ·r an  Canvi de r.p.m a rad/s 2π rad 2π rad  (graus)·  rad  (voltes)·  rad 360º volta 2 rad 1 min rpm· ·  rad/s rev 60 s Acceleració tangencial en un MCU 0 Acceleració normal en un moviment rectilini 0 Equacions moviment parabòlic (posició i velocitat per a cada eix) vx = vox Canvi de voltes o graus a radiants v o x  v o ·cos v o y  v o ·sin v y  v oy  a  Δt x  x o  v o x  Δt Velocitat en el punt més alt d'un moviment parabòlic Segona llei de Newton vx = vox a y  y o  v oy t  t 2 2 vy = 0   F  m·a   p  m·v Quantitat de moviment Energia cinètica Ec = 1 2 mv 2 Fe = –k·x Llei de Hooke (relació força elàstica i allargament) x =  – o) El signe no es posa en fer càlculs, només s'ha de tenir en compte per orientar la força Equació de l'equilibri de forces quan un cos penja d'una molla Energia potencial (mecànica, punts propers superfície Terra) i energia potencial elàstica   Fe  -P  Fe  P Ep g = m·g·h Ep e = 12 k·x2 Q t Definició d'intensitat elèctrica I Llei d'Ohm V = I·R Potència subministrada per un generador P = ·I Efecte Joule: potència consumida a la resistència P = R·I2 (per calcular energia: E = P·t) 1. Cinemàtica (descripció general) Vector velocitat instantània (lineal) Velocitat angular Vector acceleració instantània (lineal) Acceleració angular Acceleració tangencial Acceleració total  d r (t)  v(t)  dt d(t) (t)  dt   dv(t) a(t)  dt d(t) (t)  dt at   d v(t) dt a  a  a 2t 2 n 2. Camp gravitatori Llei de gravitació universal (expressió vectorial i mòdul de la força) Tercera llei de Kepler  Gm 1 m 2  Fg  ur r2 T2 r 3  cons tan t 2 Fg  constant  Gm 1 m 2 r2 4 2 GM central 2 T1 T  23 3 r1 r2 Equació dinàmica pel moviment d'un satèl·lit a una altura h sobre la superfície de la Terra i equació de la velocitat orbital.
  Fg  m·a n ; GMm r2  m·a n On r és el radi de l'òrbita  Velocitat angular d'un satèl·lit estacionari Intensitat del camp gravitatori (expressió vectorial i mòdul) Intensitat del camp gravitatori a la superfície d'un planeta Quan hem de posar el signe negatiu de la força o la intensitat de camp i quan no? (satèl·lit)=  (Terra) , on TTerra = 24 hores Gm   Gm  g  2 u r .............. mòdul: g  2 r r go  GM p R 2p El signe cal tenir-lo en compte en orientar els vectors; no es posen en fer els càlculs del mòduls Relació entre el radi orbital, el radi del planeta i l'altura de l'òrbita r = R+h Intensitat del camp gravitatori a una altura h sobre la superfície de la Terra En quina unitat cal posar la distància entre els centres de les masses que s'atrauen gravitatòriament? Si hem d'estudiar el moviment d'un planeta al voltant del Sol, quina massa necessitem saber, la del planeta, la del Sol o totes dues? go  Energia potencial gravitatòria Potencial gravitatori. Quina és la massa que apareix a l'equació? Treball realitzat per la força gravitatòria ( en funció de l'energia i en funció del potencial) sobre una massa que es desplaça d'un punt a un altre. Quina és la massa que apareix a l'equació? Treball realitzat per la força externa ( en funció de l'energia i en funció del potencial) sobre una massa que es desplaça d'un punt a un altre.
GM (R  h ) 2 En metres Només la del Sol; la del planeta s'elimina E pg   G m m r El signe cap posar-lo sempre! Gm Vg   r El signe cap posar-lo sempre WFcons   Epg WFcons  m' ( Vg inicial Vg ) final Wextern  E pg Wextern  m' ( Vg final  Vg inicial ) En quin punt l'energia potencial gravitatòria o el potencial gravitatori s'anul·len? A l'infinit Conservació de l'energia per obtenir la velocitat d'escapament d'un coet llançat des de la superfície de la Terra m·v e2 G M m Eco + Epgo = 0 ;  0 2 R Per calcular la velocitat d'escapament d'un coet des de la Terra quina massa necessitem saber: la de la Terra, la del coet o totes dues? La de la Terra; la del coet s'elimina Què es compleix quan un cos es mou d'un punt a un altre dins d'un camp gravitatori Com es calcula l'energia total d'un satèl·lit en òrbita i com ha de ser el valor que s'obté.
Ec  Ep o, el que és el mateix, Eco + Epgo = Ec + Epg Relació entre la força i la intensitat de camp Et = Ec + Ep ha de ser menor que 0 g Fg m' o, el que és el mateix, Fg  m'·g 3. Camp electrostàtic Llei de Coulomb (expressió vectorial i mòdul de la força). Quan aquesta força és d'atracció i quan de repulsió? Relació entre la constant elèctrica i la permitivitat elèctrica Relació entre la permitivitat elèctrica del buit i la permitivitat elèctrica d'un medi qualsevol Quan cal tenir en compte el signes de les càrregues i quan no? Com s'orienta el camp creat per una càrrega positiva? i per una negativa?  Kq 1q 2  Fe  ur r2 mòdul: Fe  Kq1q 2 r2 Càrregues mateix signe: repulsió; signe contrari: atracció K 1 4 o  = r·o on r és la permitivitat relativa.
K  K r Cal tenir en compte el signe en orientar els vectors força o els vectors camp; no s'han de posar en calcular els mòduls.
Càrrega positiva: camp cap enfora Càrrega negativa: camp cap endins Quina és la relació entre l'orientació del camp i els potencials? Equació que relaciona la força elèctrica i la intensitat de camp elèctric Intensitat de camp elèctric (expressió vectorial i mòdul) Com es mou un protó en llibertat dins d'un camp elèctric? I un electró? Energia potencial elèctrica. Cal posar els signes de les càrregues? Potencial elèctric. Quina és la càrrega que apareix a l'equació? Cal posar-ne el signe? Treball realitzat per la força elèctrica ( en funció de l'energia i en funció del potencial) sobre una càrrega que es desplaça d'un punt a un altre. Quina és la càrrega que apareix a l'equació? Cal posar-ne el signe? Treball realitzat per la força externa ( en funció de l'energia i en funció del potencial) sobre una càrrega que es desplaça d'un punt a un altre. Quina és la càrrega que apareix a l'equació? Cal posar-ne el signe? Com es calcula l'energia potencial elèctrica d'una distribució de tres càrregues puntuals? Càlcul de l'acceleració (constant) en un camp elèctric uniforme Relació entre el camp i la diferència de potencial entre dos punts d'un camp uniforme Què es compleix quan un cos es mou d'un punt a un altre dins d'un camp elèctric Relació entre l'energia potencial elèctrica i el potencial elèctric El camp s'orienta cap a potencials decreixents (i en la direcció de màxima variació)   Fe  q'·E  Kq  E  2 ur r E Kq 2 r mòdul: El protó es mou en la direcció i sentit del camp; cap a potencials decreixents; la seva energia potencial disminueix i la cinètica augmenta L'electró es mou en sentit contrari al camp; cap a potencials creixents; l'energia potencial disminueix i la cinètica augmenta.
El camp elèctric accelera les càrregues E pe  Kq1q 2 r Cal posar els signes ja que és una magnitud escalar Ve  Kq r És la càrrega que crea el camp (no la que es mou) i cal posar el signe de les càrregues WFcons   Epe WFcons  q' ( Ve inicial  Ve final ) És la càrrega que es mou i cal posar tots els signes Wextern  Epe Wextern  q' ( Vg final  Vg inicial ) És la càrrega que es mou i cal posar tots els signes.
Ep (total) = Ep (1-2) + Ep (1-3) + Ep (2-3) q'·E= m·a...................... a  Fe = m·a La conservació de l'energia: Ec  Ep E V d (E   dV ) dr q' ·E m Quina és la variació de potencial entre dos punts sobre la mateixa superfície equipotencial.
Que la càrrega total inicial és igual a la càrrega total final (Q1 + Q2 = Q1' + Q2') I que el potencial final de tots dos conductors és igual. (V1' = V2' és a dir KQ1'/R1 = KQ2'/R2 La direcció del camp és la de variació màxima de potencial. El sentit del vector camp és apuntant cap a potencials decreixents.
 Les línies del camp i també el vector camp E sempre és perpendicular a les superfícies equipotencials.
V = 0 sobre una sup. equipotencial El treball per moure una càrrega sobre una superfície equipotencial val 0.
Relació entre el joule i l'electró-volt 1 eV = "càrrega de l'electró" J Què hem de fer per calcular el potencial total d'un punt si hi ha dos o més càrregues fixes? Sumar el potencials creats per cada càrrega en el punt tenint en compte el signe de cada càrrega 1) Fer l'esquema vectorial orientant els vectors d'acord amb els signes de les càrregues 2) Calcular els mòduls dels vectors 3) Escriure l'expressió vectorial dels vectors segons com han quedat orientats en l'esquema 4) Fer la suma vectorial Què es compleix quan es connecten dos conductors Relació entre les línies de camp i les superfícies equipotencials Què hem de fer per calcular el camp resultant d'un punt si hi ha dos o més càrregues fixes? 4. Camp magnètic Llei de Lorentz .Força magnètica sobre una càrrega en moviment dins d'un camp magnètic (expressió vectorial i mòdul) En l'equació anterior, cal tenir en compte el signe de la càrrega? Quant val la força magnètica sobre una càrrega elèctrica en repòs? I si la càrrega es mou en la mateixa direcció del camp magnètic? F  qv  B F  q v B sin (expressió vectorial) (mòdul) En calcular el mòdul no, però en aplicar la regla de la mà dreta sí.
Recordar invertir el sentit que dóna la regla de la mà dreta quan la càrrega és negativa Fm = 0 (perquè v = 0) També Fm = 0 (perquè sin  = 0) En quina situació la força magnètica és màxima i quin moviment descriu la càrrega en aquest cas? Com afecta el camp magnètic a l'energia cinètica en aquest cas? Equació dinàmica pel moviment d'una càrrega que entra en direcció perpendicular en un camp magnètic.
Camp magnètic creat per un conductor rectilini pel qual circula una intensitat de corrent I i de longitud Quan la càrrega es mou en direcció perpendicular al camp. Descriu un MCU i l'energia cinètica no varia perquè la força magnètica no fa treball.
B ·I 2R B ·I 2R .
Camp magnètic creat per una espira circular Camp magnètic creat per una bobina (o solenoide) Força magnètica sobre un conductor rectilini situat en un camp magnètic (expressió vectorial i mòdul) En quin cas la força magnètica sobre un conductor rectilini en un camp magnètic és nul·la? qvB  m v2 r B  ·n·I on n  N  F m  m a n ;    F  I  B vectorial) F  I Bsin  El vector  (mòdul) té el sentit del corrent elèctric Quan el conductor és paral·lel al camp Com representaries les línies del camp creat per un conductor rectilini? Què es compleix en un selector de velocitats? Fonament del motor elèctric Forces entre dos conductors. Com es calculen? Fe = Fm ; qE = qvB (recordeu que E = V/d) La dues forces magnètiques actuant sobre costats oposats de l'espira situada dins del camp magnètic constitueixen un parell de forces que fa girar l'espira.
1r) es dedueix quina orientació té el camp magnètic creat per un conductor en el punt en què es troba l'altre 2n) es calcula el mòdul d'aquest camp 3r) s'aplica l'equació de la força magnètica sobre un conductor i es dedueix l'orientació de la força amb la regla de la mà dreta.
5. Inducció electromagnètica  m  B·S  B·S·cos  Flux magnètic S'anul·la quan la superfície és paral·lela al camp Quan s'anul·la el flux magnètic i quan és màxim?  magnètic, = 90º i m  0. També quan el vector S és perpendicular al camp magnètic. (Recordem que  el vector S és perpendicular al pla de l'espira) És màxim quan la superfície és perpendicular al  camp ( o quan el vector S és paral·lel al camp magnètic)   – ddt m F.e.m induïda (llei de Lenz-Faraday) Què vol dir el signe negatiu de la llei anterior? La fem induïda i el corrent induït tenen el sentit en què s'oposen al canvi que els produeix.
F.e.m induïda en un conductor en moviment   B·S  B··v·t ;   F.em d'un generador de corrent altern de N espires Velor màxim d'aquesta f.e.m.
Relació valors màxims i eficaços de la intensitat i la f.e.m Relació intensitat màxima i f.em. màxima (llei d'Ohm) Relació de transformació per a un transformador   NBS sin t   o sin t  o  NBS Ie  Io 2 Io  ; ; e  o 2 o R 1 N 1  2 N2  Psortida  1 ·I1   2 ·I 2 1   2  Pentrada Amb quin tipus de corrent no funciona un transformador   B·v·  V t Amb corrent continu 6. MHS i Moviment ondulatori M H S: equacions del moviment: elongació, velocitat i acceleració MHS: valor màxims i on s'obtenen x(t) = A sin (t + o) v(t) = A cos (t + o) a(t) = –A sin (t + o) xmàx =A (en els extrems) vmàx = Aen el centre d'oscil·lació) amàx = A(en els extrems) a = –·x MHS: relació posició i acceleració Relació entre el període i la freqüència MHS: relació freqüència angular i les característiques cinemàtiques de l'oscil·lador (període i freqüència) MHS: relació freqüència angular i les característiques dinàmiques de l'oscil·lador (massa i constant elàstica) MHS: relació període i les característiques dinàmiques de l'oscil·lador (massa i constant elàstica) Per a una funció sinusoïdal, on ha de començar el moviment per no tenir fase inicial? I on comença si la fase inicial és /2 rad? Per a una funció amb cosinus, com canvien les respostes anteriors? Energia potencial d'un oscil·lador. Quan és màxima i quan és nul·la? Energia cinètica d'un oscil·lador. Quan és màxima i quan és nul·la? Energia total d'un oscil·lador. Com és? Quina forma té la gràfica d'energia potencial d'un oscil·lador harmònic? f    1 T 2  2f T k m T  2 m k Sinus: fase inicial nul·la si comença en el centre movent-se cap amunt i fase inicial /2 rad si comença en l'extrem positiu.
Cosiinus: fase inicial nul·la si comença en l'extrem positiu i fase inicial /2 rad si comença en el centre E pe kx 2  (màxima en els extrems i nul·la en el 2 centre) mv 2 Ec  (nul·la en els extrems i màxima en el 2 centre) Etotal  kA2 (és constant) 2 Paràbola amb forma de "U" l g Període de les oscil·lacions d'un pèndol.
T  2 Equació del MHS d'un pèndol.
s(t) = so sin (t + o) Relació entre l'arc i l'angle descrit per un pèndol s = (rad)· Equació del moviment ondulatori, de la velocitat i acceleració transversals y(x,t) = A sin (t – kx) v(x,t) = A cos (t – kx) a(x,t) = –A sin (t – kx) A la fase millor poseu abans t que kx.
A la fase també hi pot haver una fase inicial.
Valors màxims igual que en el MHS a = –·y També es compleix Què és la longitud d'ona Relació entre la longitud d'ona i el nombre d'ones Equacions per calcular la velocitat de propagació (les tres) Distància entre dos punts consecutius en concordança de fase, és a dir, amb el mateix estat de vibració. També és la distància que avança l’ona en un període de temps.
2 k  v   ·f T v  k v x t  = k·x Diferència de fase per dos punt en el mateix moment  = ·t Diferència de fase per un punt en dos moments diferents 7. Fenòmens ondulatoris ˆi  rˆ Llei de la reflexió Llei de la refracció o llei de Snell Quina magnitud no varia quan una ona canvia de medi? Quina és la condició perquè es produeixi el fenomen de difracció sin ˆi v1  sin rˆ  v 2 No varia la freqüència dimensió de l’obstacle  longitud d’ona ,  Equació l'ona resultant de la interferència de dues ones r r   r r   y res  2A cos k 2 1  sin t  k 1 2  2   2   Equació de l'amplitud de l'ona resultant de la interferència de dues ones  r r  A res  2A cos k 2 1  2   r2  r1  n· Condició d'interferència constructiva S'aïlla n i ha de sortir un nombre enter.
Condició d'interferència destructiva  r2  r1  2n  1· 2 S'aïlla (2n+1) i ha de sortir un enter senar Equació de l'ona estacionària Equació de l'amplitud de l'ona estacionària Condició dels nodes y res  2A sin kx cos t A res  2A sin kx Nodes: A res  0 ; k·x = n· Antinodes: A res  2A ; k·x = (2n+1)· Condició dels antinodes o ventres Corda fixa pels dos extrems Posició dels nodes Relació longitud de la corda i la longitud d'ona Freqüència fonamental Freqüències dels harmònics Tub obert pels dos extrems Posició dels antinodes Relació longitud de la corda i la longitud d'ona Freqüència fonamental Freqüències dels harmònics Els extrems són nodes i tenim un node cada mitja longitud d'ona.
 L  n· (la longitud de la corda és igual a un 2 nombre enter de semilongituds d'ona) n·v 2L n·v f 2L f on n  1 on n  2,3,4...
Els extrems són antinodes i tenim antinodes cada mitja longitud d'ona  L  n· (la longitud de la corda és igual a un 2 nombre enter de semilongituds d'ona) n·v 2L n·v f 2L fo  on n  1 on n  2,3,4...
Corda fixa només per un extrem o tub obert només per un extrem Posició dels nodes Relació longitud de la corda i la longitud d'ona Freqüència fonamental Freqüències dels harmònics Quina relació hi ha entre la freqüència fonamental i les freqüències dels diferents harmònics? Quina proporcionalitat hi ha entre l'energia d'una ona i l'amplitud? i amb la freqüència? Intensitat d'una ona ( en funció de l'energia i de la potència) L'extrem fix és un node i l'obert és un antinode.
Cada node-antinode consecutius estan separats un quart de longitud d'ona.
L  2n  1  4 on (2n  1)  1,3,5,7,...
La longitud de la corda ha de ser igual a un nombre enter senar de quarts de longitud d’ona.
(2n  1)·v on (2n  1)  1 4L (2n  1)·v on (2n  1)  3,5,7,...
f 4L fo  Les freqüències dels diferents harmònics són múltiples enters de la fonamentals: f2 = 2fo ; f3 = 3fo ; f4 = 4fo L'energia és directament proporcional al quadrat de l'amplitud i directament proporcional al quadrat de la freqüència I E P  s·t s Relació entre les intensitats per a dues distàncies diferents d'un focus I1 R 22  I 2 R 12 ; Relació entre les intensitats per a dues amplituds diferents I1 A12  I 2 A 22 ; Relació entre les amplituds per a dues distàncies diferents al focus A1 R 2  A 2 R1 Nivell d'intensitat sonora B  10 log Relació qualitativa entre la freqüència captada i l'emesa si l'emissor de l'ona està en moviment relatiu respecte del receptor.
Recordeu que les intensitats en W/m2 es poden sumar però els decibels no!!! Moviment relatiu d'aproximació: freqüència captada > f. emesa Moviment relatiu d'allunyament: freqüència captada < f. emesa I Io 8. Naturalesa de la llum Índex de refracció. Quant val en el cas de l'aire? n c v Per l'aire es considera que val 1 Llei de Snell de la refracció en funció dels índex de refracció Equació per calcular l'angle límit sin ˆi v1 n 2    n 21 sin rˆ v 2 n 1 sin ˆ L v n  1  2  n 21 sin 90º v 2 n 1 Reflexió total (la llum no pot escapar del medi) Què succeeix quan angle d'incidència> angle límit? Relació entre la velocitat de la llum, la longitud d'ona i la freqüència d'una radiació electromagnètica Energia del fotó en funció de la longitud d'ona i de la freqüència Quantitat de moviment del fotó c  f c E  h·f  h·  p E c Equació de l'efecte fotoelèctric Relació energia cinètica i potencial de frenada Equació del treball d'extracció. Què vol dir freqüència llindar? Longitud d'ona associada Relació entre la velocitat de la llum i les intensitats del camp elèctric i magnètic Principi d'incertesa Efotó = Wo + Ec màx  m·v 2   h·f  h·f o    2  màx Ec màx = e V Wo  h·f o  h·c o Freqüència mínima per sota de la qual no es produeix l'emissió d'electrons  h h  p m·v c   o · o x·p  h h ; E·t  2 2 9. Física nuclear Quantitat de protons i de neutrons a partir de Z (nombre atòmic) i A (nombre màssic) nº protons = Z; mnucli = Z·mp + (A–Z)·mn – mx Defecte de massa Energia d'enllaç i energia d'enllaç per nucleó nº neutrons = A–Z Eenllaç = m·c2 Ee /A Equació per a la conversió massa-energia E = m·c2 Passar 100 g de cobalt-60 a àtoms 100g de Relació entre el període de semidesintegració i la constant radioactiva T 60 1 mol 6,023·10 23 àtoms Co· · 60 g 1 mol ln 2  N  Noe – t Llei de desintegració radioactiva També es pot expressar en funció de la massa (m), dels mols (n) i de l'activitat radioactiva (A) Equació per calcular l'activitat radioactiva (que és el mateix que la velocitat de desintegració) A  N (per obtenir Bq cal posar la constant radioactiva en s–1) Els que queden sense desintegrar són Quina fracció dels àtoms inicials s'han desintegrat després de 2 períodes de semidesintegració? Quants queden sense desintegrar Partícules No N T   o 1 2 2 4 3N o S'hauran desintegrat 4 N o T   1 2 0 1 e   01   (positrons) 1 1 n 0 1 (neutrons) e   01   (electrons) 4 2  (partícules alfa = nuclis d'heli) 1 1 p  (protons) 0 0  (raigs gamma) 0 0  (neutrins) ...