Aparell digestiu II (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 14/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA II:   Aparell digestiu.  CONSTITUCIÓ Tub llarg: - Boca o cavitat oral.
- Faringe i esòfag.
- Estòmac.
- Intestí prim.
- Intestí gros.
- Anus.
Estructures associades: - Glàndules salivals: paròtida, sm, sl.
- Fetge.
- Pàncrees.
ESFÍNTERS Els esfínters són estretaments anatòmics o estructures que tanquen un conducte.
- Boca.
Orofaringe.
Esfínter laringi inferior.
Càrdies.
Pílor.
Esfínter d’Oddi.
Vàlvula ílio-còlica.
Esfínter anal.
CAVITAT BUCAL La ​cavitat bucal​ és on comença el tub digestiu i la seva funció és la masticació, trituració i degradació dels aliments.
Límits: - Límits anteriors: ​llavis.
- Límits posteriors:​ istme de la gola (pilar anterior), que separa la boca de l’orofarínge.
Parts: - Vestíbul de la boca​: llavis, galtes, dents… (tot allò situat davant de les dents).
- Boca​: paladar i llengua.
LLAVIS Els ​llavis ​són la porta d'entrada de l'aparell digestiu i l'obertura anterior de la boca.
Presenten una porció muscular central, de múscul esquelètic, recoberta per fora per pell i per dins per una mucosa. Són dos ​músculs orbiculars​ units per la ​comissura labial​.
El ​fre labial ​és la unió entre els ​llavis​ i les ​genives​, que s’utilitza per sostenir el llavi superior i inferior. Són zones molt vascularitzades i és per això que les persones amb problemes vasculars tenen el fre labial blau.
El ​filtrum labial​ és un solc situat entre el llavi superior i la base del nas.
GALTES La ​galta ​és cadascuna de les dues prominències que hi ha al rostre humà, sota dels ulls.
També es diu així a la part carnosa de la cara, a sobre de l'​os zigomàtic​ des dels pòmuls fins a sota de la mandíbula i als costat dels llavis. En termes anatòmics, representa la paret lateral de la cavitat oral.
En la galta hi ha un múscul anomenat ​múscul buccinador​. Posteriorment s’inserta en la vora ​alveolar​ de l'os maxil·lar i la mandíbula, medialment en l’​apòfisi​ ​pterigoides​ i en el lligament pterigomandibular​, anteriorment a la mucosa de la ​comissura​ ​labial​.
El ​conducte d’Stennon​ és el principal conducte salival present en el cos humà. Connecta la ​glàndula​ ​paròtida​ amb la cavitat bucal. És bilateral i es troba superficial respecte al maxil·lar inferior. És el conducte de la vora anterior de la ​glàndula​ ​paròtida​ i va en direcció anterior fins travessar el múscul buccinador, llavors gira medialment per entrar a la cavitat bucal, ho fa per un petit forat davant del ​2n​ ​molar​ ​superior​.
La ​bossa de Bichat​, són dues bosses de greix encapsulat a les galtes. Es troba entre el múscul masseter i el buccinador, actua com un coixinet durant els moviments de masticació, facilitant el lliscament d'aquestes estructures. Està molt desenvolupada en nens.
DENTS L’aparell masticatori està format pel conjunt de les dent, l’articulació temporomandibular i els músculs mandibulars. Les dents estan implantades en els alvèols ossis (cavitats) dels ossos maxil·lar i mandibular (articulació gòmfisi).
Estructura morfològica de les dents: - Corona dental:​ porció visible de les peces dentals que està coberta per l'esmalt dental.
- Coll:​ zona cervical, unió entre la corona i l’arrel.
- Arrel:​ aquesta part de la dent no és visible en la cavitat bucal ja que està incrustada en els alvèols ossis i es troba recoberta pel ciment dentari. Serveix d'ancoratge. Les dents normalment tenen entre una i tres arrels.
Parts de la dent: - Esmalt​: és un teixit format per ​hidroxiapatita ​i proteïnes (en molt baixa proporció). És el teixit més dur del cos humà. En zones on l'esmalt és més prim o s'ha desgastat, pot ser summament sensible. L'esmalt és insensible al dolor doncs en ell no hi ha terminacions nervioses. Amb el fluor es formen cristalls de fluorhidroxiapatita que és molt més resistent que la hidroxiapatita a l'atac de la càries dental.
- Cement​: teixit connectiu altament especialitzat. És una capa dura, opaca i groguenca que recobreix la dentina a nivell de l'arrel de la dent. S'encarrega d'unir la dent amb l'os alveolar.
- Dentina​: teixit mineralitzat, però en menor proporció que l'esmalt. És el responsable del color de les dents. Situada per sota de l’esmalt i el cement.
- Cavitat polpar​: de teixit que conté vasos sanguinis (artèria i vena) que condueixen la sang cap a la dent i per fibres nervioses que atorguen sensibilitat a la dent.
Aquests nervis travessen l'arrel (de la dent) per mitjà de fins canals (orifici apical).
- Orifici apical:​ petita obertura per on passen els vasos sanguinis, vasos limfàtics i els nervis a la dent.
TIPUS DE DENTS Segons la forma de la corona i per tant la seva funció, hi ha quatre tipus de dents: - Incisius ​(8 dents): dents anteriors amb vora afilada. La seva funció principal és tallar els aliments. Posseeixen una corona cònica i una arrel només. Els incisius superiors són més grans que els inferiors.
- Canins ​(4 dents): amb forma de cúspide punxeguda i la seva funció és estripar els aliments.
- Premolars ​(8 dents): posseeixen dues cúspides punxegudes. Faciliten la trituració dels aliments.
- Molars ​(12 dents): posseeixen cúspides amples. Tenen la mateixa funció dels premolars. Pot tenir tres o quatre arrels. Són les dents més grans.
DENTICIÓ Les persones són ​difiodonts​, és a dir, que tenen dos denticions: - Dentició decidual:​ per cada quart→ (2-1-0-2).
- Dentició definitiva: ​per cada quart→ (2-1-2-3).
La ​càries ​és una malaltia es caracteritza per la destrucció dels teixits de la dent com a conseqüència de la desmineralització provocada pels àcids que genera la placa bacteriana.
BOCA La ​boca ​és l'obertura corporal per la qual s'ingereixen aliments. Està situada a la cara i constitueix en la seva major part l'aparell estomatognàtic, així com la primera part del sistema digestiu. La boca s'obre a un espai previ a la faringe anomenat ​cavitat bucal​. Es divideix principalment en: - Paladar.
- Llengua.
PALADAR El paladar constitueix la paret superior o sostre de la cavitat oral. Està dividit en dues parts, el ​paladar ossi​ en els seus dos terços anteriors, i el ​paladar tou​ o vel del paladar en el seu terç posterior. Al centre i a la part més posteroinferior del vel del paladar penja la ​úvula​. El paladar separa la cavitat bucal de les fosses nasals. És una zona de frec la interacció llengua-paladar permet articular sons.
- Paladar dur: Està constituït per l’os maxil·lar i palatí. Està tapissat per mucosa i té plecs palatins, on es troben les ​glàndules palatines​ (glàndules salivals).
- Paladar tou: El paladar tou està interposat entre boca i fosses nasals. Així, l'epiteli que revesteix la porció del paladar tou que dóna cap a les fosses nasals és igual al que les revesteix a elles mateixes L’​istme de la gola​ se situa en la bucofaringe o orofaringe i s'estén del vel del paladar per dalt a la vora superior de l'epiglotis per baix. Es comunica cap endavant amb la cavitat bucal a través de l'istme bucofaringi, delimitat cap amunt pel vel del paladar, als costats pels pilars anteriors del mateix i cap avall per la llengua. Aquest és la part de la bucofaringe situada entre els pilars anteriors i posteriors del vel del paladar de tots dos costats. Tota la regió es caracteritza per presentar un "anell limfàtic”, format principalment per l'amígdala nasofaríngia cap amunt, les amígdales palatines als costats i l'amígdala lingual cap avall.
En l’orofaringe del paladar tou hem de tenir en compte els següents músculs: A. Múscul palatoestafilí​ (úvula): és un petit múscul fusiforme que penja de la vora inferior del paladar tou per sobre de l'arrel de la lengua. Es troba entre dos cúmuls limfoides anomenades amígdales.
B. Múscul palatoglòs ​(pilar ant): Origen en la cara inferior de l'aponeurosis del paladar tou, descendeix pel pilar anterior, davant de l'amígdala (des del paladar fins a la llengua).
C. Múscul palatofaringi​ (pilar post): eleva la faringe i va des del paladar fins a la faringe.
Al paladar tou també podem trobar les ​amígdales palatines (D)​, que són extensions de teixit limfoide situats a la faringe, protegint l'entrada de les vies respiratòries de la invasió bacteriana. Els limfòcits entren de seguida en contacte amb els gèrmens patògens que hagin pogut penetrar pel nas o per la boca i d'aquesta manera poden desencadenar una ràpida resposta defensiva del nostre organisme, el que és molt útil en el cas dels nounats i menors de tres anys d'edat. No obstant això, això mateix pot ser el causant de problemes d'infecció en persones a partir dels tres anys (com l'​amigdalitis​).
LLENGUA La llengua és un òrgan (té glàndules salivals) que té funció masticatòria, fonatòria, deglutiva i gustativa. Té dues cares: - Cara dorsal: 1. Solc terminal (“V” lingual):​ Papil·les gustatives molt grans, divideix la llengua en dues parts: la part bucal i la part faríngea de la llengua.
2. Part faríngia de la llengua:​ trobem teixit limfàtic i es coneix com amígdala lingual. Es continua amb l'epiglotis a través de la val·lècula glosoepiglòtica.
3. Part bucal de la llengua: 4. Forat cec:​ on embriològicament comença a formar-se la glàndula tiroides.
5. Amígadala lingual:​ és el conjunt de teixit limfoide més voluminós de la faringe i està situat a la base de la llengua 6. Val·lecula glossoepiglòtica​: Depressió mucosa situada a l'angle entre l'epiglotis i la base de la llengua.
- Cara ventral: A. Fre lingual: Subjecte la llengua al terra de la boca fins aproximadament a la cara ventral de la llengua. En els nens que neixen amb el fre lingual fins a la punta de la llengua no poden treure la llengua i no pronuncien bé. A cada cantó del fre lingual on hi ha elevacions correspon a les ​glàndules sublinguals​.
B. Glàndula sublingual​: situada en el terra de la boca i és la més petita de les glàndules salivals.
- Carúncules sublingual: petites prominències a un i altre costat del fre de la llengua, en el vèrtex es troba la desembocadura del ​conducte submandibular​ (conducte excretor de la glàndula submandibular).
La cavitat vocal té un total de 8 músculs de la llengua a cada cantó. Hi ha principalment dos tipus de músculs: ● Músculs intrínsecs: ​origen i inserció dins de la llengua. La funció principal és canviar la forma de la llengua. Es troben just per sota de la mucosa de la cara dorsal de la llengua. Hi ha quatre músculs a cada cantó: ● Múscul vertical.
Múscul tranvers.
Múscul longitudinal superior.
Múscul longitudinal inferior.
Músculs extrínsecs: ​s’originen o s’insereixen dins de la llengua. La funció principal és moure la llengua, sobretot per la deglució. Té quatre músculs a cada cantó: 1. Múscul geniglós​: És el més voluminós i va des de la mandíbula fins a la llengua.
Per les seves ​fibres inferiors​, dirigeixen dalt i endavant a l'os hioide, en el qual s'insereixen. Les ​fibres mitges​ tiren la llengua cap endavant. Les ​fibres superiors​, per contra, dirigeixen la punta de la llengua cap avall i enrere. Quan ​tots els fascicles​ es contrauen simultàniament, la llengua s’apelotona sobre si mateixa fortament contra el terra de la boca i contra la cara posterior del maxil·lar inferior.
2. Múscul hioglós:​ va des de l'hioides fins a la llengua, porta la llengua cap avall i cap enrere.
3. Múscul estiloglós:​ va des de l'ap. estiloides fins a la llengua. Porta la llengua cap enrere i cap adalt.
4. Múscul palatoglós o pilar anterior:​ Va des del paladar fins a la llengua, tira la llegua cap adalt, és un múscul que pertany al paladar tou i a la llengua. A partir d'ell, el que hi ha davant és la cavitat bucal i el que va darrera és l’orofaringe.
TERRA DE LA BOCA El ​terra de la boca​ (papada) té les següents parts: - Mucosa.
1. Múscul genioglós:​ per sota de la mucosa.
2. Múscul genihioïdal:​ va des de la mandíbula fins a l’os hioïde.
3. Múscul milohioïdal: ​és molt gran i va des de la mandíbula fins a l'hioïdes, es coneix com el diafragma del terra de la boca.
4. Ventre anterior del digàstric​.
5. Pell​.
VASCULARITZACIÓ DE LA CAVITAT BUCAL En la ​vascularització arterial​, la sang prové de l’​artèria caròtida externa​, que es dividirà en: - Col·laterals​: ​artèria facial​ (llavis) i a ​ rtèria lingual ​(galtes), que vascularitzen, per tant, el vestíbul de la boca.
- Terminal​: artèria maxil·lar, que vascularitzen la boca a través de les ​artèries bucals i ​palatines​, que irriguen sobretot el paladar i les dents, mentres que la llengua està irrigada per l'artèria lingual (col·lateral) En la ​vascularització venosa​, la sang drena a la ​vena jugular interna​ (de manera directa o indirecta). La ​vena facial ​drena directament a la jugular, pot anar directament de les regions pròpies o passar per una vena "intermèdia" En la ​vascularització limfàtica​ es troben els ​ganglis submandibulars​ i els ​cervicals profunds​.
INNERVACIÓ DE LA CAVITAT BUCAL N. V (5)​ o nervi trigèmin, que es dividirà en V1→ Oftàlmic V2→ Maxil·lar.
V2→ Mandibular.
N. VII→ facial N. IX→ glossofaringe N. X→ vague N. XII→ hipoglós La innervació al ​vestíbul de la boca​ (llavis + galtes) és la següent: - Innervació motora: ​nervi VII (n. facial).
- Innervació sensitiva: ​nervi V2 (n. maxil·lar), que rep informació del llavi superior i de les galtes, i nervi V3 (n. mandibular), que rep informació del llavi inferior i de la mandíbula. Són nervis originats a nivell del crani.
La innervació a la ​boca ​es divideix en: ● Paladar: - Innervació motora​: nervi IX (n. glossofaringe) i nervi X (n. vague), que innerven el paladar tou, ja que el dur no té musculatura.
- Innervació sensitiva​: nervi V2 (n.maxil·lar).
● - Llengua: Innervació motora​: nervi XII (n. hipoglós).
Innervació sensitiva​: nervi V3 (n. mandibular).
Gust​: ⅔ anterior (n.VII), que innerva elmúscul facial i ⅓ posterior (n.IX), que innerva el glossofacial.
GLÀNDULES SALIVALS Les ​glàndules salivals​ són glàndules exocrines seroses, mucoses i mixtes, per la qual cosa, produeixen una substància (saliva), que va directament a la boca. Les funcions de la saliva ​té les següents funcions: - Neteja.
- Humitejar.
- Digestió→ enzims.
- Paper defensiu→ immunoglobulines.
- Gust→ humidifica les papil·les gustatives.
Anatòmicament es poden classificar en: - Glàndules salivals menors ​(poca saliva, només produeixen un 2% de la saliva)​: linguals, bucals, palatines i labials.
- Glàndules salivals majors: ​submandibular, sublingual i paròtida.
GLÀNDULA PARÒTIDA La ​glàndula paròtida​ està situada per davant del conducte auditiu extern. Està situada superficialment al múscul masseter i produeix el ​30%​ del total de saliva. Quan s'inflama la glàndula, s'estira molt la ​fàscia carotídia​ i produeix dolor (paroditis).
Aquesta glàndula està creuada per: ● Posterior-anterior: Nervi VII​ (nervi facial): entra dins de la glàndula per la part posterior i surt dividit en 5 branques a la part anterior de la glàndula (es divideix dins de la glàndula), fent dividir la glàndula en dos, una part superficial i altra profunda.
● Superior-inferior​: - Artèria caròtida externa​: tenen una direcció, es divideix en artèria maxil·lar i temporal superficial (continua cap adalt).
Vena retromandibular​: just pel marge posterior que junt amb la vena facial formaran la vena jugular interna.
Nervi auriculotemporal (nervi V3)​: Branca del nervi mandibular, un abranca de la branca del V3, que passa pel marge posterior.
Ganglis limfàtics parotidis​: Al voltant de la glàndula paròtida, sobretot en la part posterior.
- El ​conducte excretor de la glàndula paròtida​, també anomenat ​conducte d'Stenon​, està situat superficialment al múscul masseter, el rodeja pel marge anterior i travessa el múscul el buccinador, arribant a dins de la boca, a la cara interna de les galtes i a nivell del 2on molar superior.
GLÀNDULA SUBMANDIBULAR La ​glàndula submandibular​ és la segona glàndula més gran, més petita que la paròtida però secreta molta més saliva (​60%​). Es troba a la regió mandibular. Té relació amb el ​múscul milohioidal​ del terra de la boca perquè la glàndula submandibular té forma de Y i aquest múscul està entre les dues potes de la Y.
1.
2.
3.
4.
Múscul milohioïdal.
Múscul genioglòs.
Glàndula submandibular.
Nervi lingual.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
Conducte de Wharton.
Glàndula paròtida.
Conducte de Stenon.
Múscul buccinador.
Múscul orbicular de la boca.
Glàndula sublingual.
Cara ventral de la llengua.
El ​conducte excretor de la glàndula submandibular​ (també anomenat conducte de Wharton​) creua en el seu trajecte el nervi lingual (branca del nervi V3). Drena la saliva a nivell del terra de la boca, concretament amb al sublingual a nivell de la ​carúncules sublinguals​.
GLÀNDULA SUBLINGUAL La ​glàndula sublingual ​és la més petita de les glàndules salivals. Forma una prominència a la mucosa del terra de la boca, relacionant-se amb la cara ventral de la llengua. Drena la seva saliva a nivell de les ​carúncules linguals​, junt al conducte de wharton. Dóna un 3% de la saliva total.
A.
B.
C.
D.
E.
F.
G.
H.
I.
J.
Fre lingual Glàndula sublingual Carúncules linguals Cara ventral de la llengua Músculatura intrínseca de la llengua Glàndula submandibular Múscul milohioïdal Os hioides Múscul genioglòs Múscul hioglòs FARINGE La ​faringe ​és un tub muscular que forma part de la respiració, part de la via aèria (nasofaringe i orofaringe) i part de l'aparell digestiu (orofaringe i laringofaringe). Per això la faringe té funció respiratòria, digestiva i fonatòria.
Es troba per davant de la columna vertebral i es continua amb l'esòfag. El límit superior són les coanes i arriba fins a la part inferior de la úvula. El límit anterior és l'istme de la gola.
Acaba en el marge inferior del cricoides. Al voltant dels orificis de la faringe trobem amígdales ​que ens protegeixen contra l’entrada de bacteris, conegudes com ​anell limfàtic de Waldeyer​. Es divideix en: A. Nasofaringe o rinofaringe.
B. Bucofaringe o orofaringe.
C. Laringofaringe.
NASOFARINGE La nasofaringe és la porció respiratòria de la faringe. Els seus límits són: ● Anterior​: coanes, fosses nasals.
● Superior i inferior:​ part inferior de la úvula.
● Parets laterals​: - Trompa d’Eustaqui: ​conducte que comunica amb l’orella mitjana.
Els nens tenen la trompa d'Estaqui molt horitzontal, per això quan absorbeixen mocs poden tenir otitis.
- Amígdala tubàrica​: es troba rodejant l’extrem faringi de la Trompa d’Eustaqui.
- Rodet tubàric:​ part cartilaginosa de la trompa d’Eustaqui.
- Plec salpingofaringi:​ és un múscul que va del rodet tubàric cap a l’orofaringe, està recobert de mucosa. Obre la trompa d’Eustaqui.
1.
2.
3.
4.
5.
Esfenoide.
Amígdala faríngia.
Forat de la trompa d’Eustaqui.
Rodet tubàric.
Plec salpingofaringi.
BUCOFARINGE La bucofaringe o orofaringe és la porció respiratòria i digestiva de la faringe. Els límits són: ● Superior​: l’úvula.
● Inferior​: marge superior de l’epiglotis.
● Posterior​: vèrtebres cervicals C2-C3.
● Parets laterals​: - Pilars anteriors (6):​ múscul palatoglós.
Pilars posteriors (7): ​múscul palatofaringi.
Es tronba entre mig de les amígdales palatines.
- Amígdala palatina (8): ​acúmul de teixit limfoide que quan s’inflama produeix amigdalitis.
L’​anell limfàtic de Waldeyer​ és tot una sèrie de teixit limfoide que trobem al voltant dels orificis de la faringe, per això a nivell de la nasofaringe trobem l'​amígdala tobàrica​. A nivell de la orofaringe trobem l'amígdala lingual i l'amígdala palatina. Aquest teixit limfàtic protegeix l'entrada de bacteris per aquest forats LARINGOFARINGE La laringofaringe és la porció digestiva de la faringe i els seus límits són: - Superior​: epiglotis.
- Inferior​: esfínter esofàgic superior.
- Anterior​: laringe.
- Posterior​: C2-C3.
MUSCULATURA FARÍNGEA Músculs constrictors ​(situats uns sobre els altres, sobreposats entre ells, quedant molt protegit el conducte). Quan es contrau un dels músculs els altres, els altres es relaxen (peristaltisme: contracció seqüencial dels músculs…) - Múscul constrictor superior.
Múscul constrictor mig.
Múscul constrictor inferior.
Músculs elevadors: - Múscul estilofaringi:​ va des de l’apòfisi estiloide fins a la laringe.
- Múscul palatofaringi ​(1): va des del paladar fins a la laringe.
- Múscul salpingofaringi ​(2): obra la trompa d’Eustaqui.
Tots els músculs faringis són innervats pel ​nervi glossofarigi​ (n. IX) i ​nervi vague​ (n. X).
ESÒFAG L’​esòfag​ és un conducte muscular d’uns 1,5 cm de diàmetre situat davant de la columna vertebral i que va des la vèrtebra C6 a T11. Es pot dividir en diferents parts: Des del punt de vista anatòmic: - Porció cervical​: és la continuació de la laringofrainge. S'origina en un pla horitzontal passant pel marge inferior del cricoides i acaba a nivell de l'orifici superior del tòrax, pla horitzontal que passa per les clavícules. LATERALMENT es relaciona amb el paquet vasculonerviós del coll, ANTERIORMENT es relaciona amb la laringe i POSTERIORMENT es relaciona amb la columna vertebral.
- Porció toràcica: ​es troba a nivell del mediastí superior i porció posterior del mediastí posterior.
- Porció diafragmàtica: ​és la porció més petita i passa pel diafragma.
- Porció abdominal:​ quan ha passat el diafragma i es situa a nivell de la porció supramesocòlica (longitud de pocs centímetres).
Des del punt de vista clínic​ (divisió segons la circulació, sobretot en la limfàtica)​: - Esòfag proximal: ​fins a la crossa aòrtica.
- Esòfag medial: ​fins a la carina.
- Esòfag distal:​ part més inferior.
VASCULARITZACIÓ DE L’ESÒFAG Vascularització arterial: - Esòfag cervical:​ branques de l'​artèria tiroidal inferior​, que ve de la ​subclàvia​.
- Esòfag toràcic:​ branques que venen directament de l'​aorta toràcica​.
- Esòfag diafragmàtic i abdominal​: branques de t​ ronc celíac​, que dóna a l'​artèria gàstrica esquerra​, la​ branca de la artèria frènica​, que irrigarà l'esòfag diafragmàtic i abdominal.
Vascularització venosa: - Esòfag cervical: ​la sang venosa vindrà indirectament a drenar la vena cava superio​r.
- Esòfag toràcic​:la sang venosa vindrà indirectament a drenar la vena cava superio​r.
- Esòfag diafragmàtic i abdominal​:Anirà a drenar indirectament a la ​vena porta​.
Vascularització limfàtica:​ en totes les regions de l’esòfag (cervical, toràcic, diafragmàtic i abdominal) hi ha ganglis limfàtics rodejant-lo (paraesofàgic).
Innervació​: - Parasimàtica​: nervi vague (n.X).
- Simpàtica​: cadena simpàtica toràcica.
No hi ha Sistema Nerviós Somàtic.
...

Comprar Previsualizar