Objectius ABP 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 03/05/2016
Descargas 24
Subido por

Descripción

Alguns dels objectius de l'ABP 2

Vista previa del texto

1. Conèixer la relació entre les conductes d’aferrament (activació dels sistemes d’estrès davant situacions viscudes com amenaçadores o perilloses)i les del joc (desactivació de les anterior i activació dels sistemes d’explotació), i la seva relació amb les capacitats cognitives i d’aprenentatge CONDUCTES D’AFERRAMENT Què fas?  conducta d’aferrament  plorar, cridar, buscar A qui busques  figura d’aferrament  millor amic, pares, parella Què fa l’altre?  conducta de cura i protecció  ajudar, calmar L’aferrament és el vincle afectiu que estableix el nadó amb les persones que s’ocupen d’ell, cobreixen les seves necessitats bàsiques, el cuiden i li donen seguretat emocional.
El vincle es crea generalment amb la mare i el pare, les anomenades '''figures d’aferrament''', però també es pot donar amb altres membres de la família, educadors o altres vetlladors.
 Establir un llaç emocional amb alguns membres de la pròpia espècie és una necessitat de primer ordre per a l’ésser humà; es tracta d’una conducta universal, tot i que poden variar les seves expressions i manifestacions en funció de la cultura.
 La figura d’aferrament constitueix una base segura per al nadó, que li permet allunyarse per explorar i conèixer l’entorn, ja que sap que podrà retornar a aquesta si ho necessita.
 Es tracta de persones especials a la vida de tot ésser humà, que alleugen durant els moments d’angoixa, i amb les quals es busca la proximitat i un contacte sòlid per compartir també l’alegria i el plaer.
 És, un mecanisme innat pel qual el nen busca seguretat.
 Les conductes de vinculació, es fan més rellevants en aquelles situacions que el nen percep com més amenaçant (malalties, caigudes, separacions, baralles amb altres nens ….).
 Plorar és un dels principals mecanismes pels quals es produeix el reclam de la figura de vinculació.
SISTEMA D’EXPLORACIÓ I JOC El sistema d’exploració- està en estreta relació amb les conductes d’aferrament, ja que mostra certa incompatibilitat amb aquestes. Quan s’activen les conductes d’aferrament disminueix per part del nen l’exploració de l’entorn.
La rellevància de la tasca parental per a una correcte adquisició d’habilitats i competències en el nen. Uns pares que: - Motivin l'exploració de l’entorn - Que s’avancin a situacions d’aprenentatge Que facilitin la comprensió d’aquests aprenentatges i experiències Que elaborin estratègies i mecanismes per tal que el fill pugui adquirir les competències necessàries i progressar en la construcció del coneixement físic i social M. Ainsworth (1978) estava convençuda que la seguretat en la família era el principal factor a partir del qual els individus podien madurar i desenvolupar noves habilitats i interessos.
- - Els nens que se sentien segurs amb la protecció que els oferia el seu cuidador mostraven recursos per assegurar-se unes cures sempre que percebien una situació amenaçadora per a ells, circumstància que els permetia arriscar-se a l’exploració de l’entorn.
A la vegada, que les figures vinculars eren hàbils per confortar als seus fills i proporcionar-los la seguretat i protecció que ells reclamaven.
El nen neix amb capacitats: capacitat per veure, escoltar, generar tendresa, autoregular-se.., són capacitats, que considero permetran a l’infant per una banda, autoregular-se, i per altra banda, establir relacions amb els que l’envolten.
Neix, després de nou mesos de gestació durant els quals ha rebut empremtes sensorials que li han permès l’adquisició d’un bagatge d’impactes sensorials relacionals amb la mare i el pare; neix amb unes capacitacions pròpies, vulnerabilitat, tendència a la “resiliència”, estils relacionals en els que hi contribueixen les tendències a l’amor, a la destructivitat, a la tolerància a la frustració i a l’ansietat, i segons J. Bowlby, una forta motivació a vincular-se emocionalment al cuidador principal. Aquest, per la seva banda, en l’establiment d’aquesta connexió amb l’infant ha de poder recollir les emocions i angoixes que el desgavellen i transformar-les en quelcom païble, co-construint així entorns de seguretat i protecció per l’infant.
La naturalesa ha proporcionat els nadons d’una extrema sensibilitat i atenció innata vers les expressions facials i la cadència pròpia de la parla humana. A partir del segon o tercer mes l’atracció pels estímuls pròpiament humans s’expandeix de manera notable, fet que comença a facilitar l’exploració pel món que l’envolta.
Entre els vuit i dotze mesos el nen comença l’aprenentatge de la marxa, però el seu equilibri és molt fràgil i les seves cames encara no el poden sostenir en peu amb fermesa. Aquest nou aprenentatge propicia en el nen poder ampliar a través del joc el seu territori d’acció i exploració. Alhora posen a punt les seves capacitats comunicatives, els seus gestos, vocalitzacions i primeres paraules, que tradueixen intencions i objectius que no sempre aconsegueixen.
2. Entendre la relació entre les experiències de relació afectiva dels primers anys de vida i els “models interns d’actuació”. En relació amb això conèixer el concepte resiliència i saber-ho aplicar a casos concrets.
Vincle: relació afectiva o lligam que s'estableix entre dues o més persones.
Els éssers humans estem programats per sobreviure en unes determinades condicions des del moment del naixement, però alhora necessitem que ens cobreixin unes necessitats bàsiques (alimentació, protecció, afectivitat...).
D’aquestes necessitats bàsiques, n’hi ha una que és essencial per al desenvolupament humà: establir vincles afectius (crear relacions especials amb algunes persones del nostre entorn més proper, com poden ser alguns dels nostres familiars). Aquest ambient ens proporciona diferents vincles i ens ajuda en el nostre desenvolupament de manera harmònica.
Segons Eduard Punset: l’infant durant el primer any de vida busca la interacció i és aquí on la mirada hi té un paper molt important. Si es dóna una bona interacció entre pares i fill, aquest últim serà més capaç d’aprendre d’aquesta relació i de si mateix.
- Punset afirma que investigacions recents sostenen que un nen amb un bon vincle d’aferrament segur, és capaç d’interaccionar amb els seus mestres i amb els altres, de manera que això reverteix positivament en el seu interès per descobrir i explorar el món exterior.
Segons la psicoterapeuta Sue Gerhardt aquesta interacció rep el nom de “la dansa de les respostes recíproques”.
Si parlem des del punt de vista biològic o evolutiu, és la mare la qui té una millor disposició per fer el vincle més fort amb el nadó.
És a partir dels 2 anys quan els infants experimenten el moment més fort del vincle, de manera que poden actuar en contra dels moments de separació o d’aparició de noves persones o estranys.
Si els vincles afectius no es donen al seu temps, això pot acabar repercutint, en primer lloc, en el desenvolupament maduratiu del nen/a, i en conseqüència afectaran en la relació amb els pares o en les relacions socials. La manca del vincle afectiu amb la mare s’associa a problemes psicopatològics en l’edat adulta.
Etapes del vincle:  Fase 1(del naixement als 2 mesos)  en aquesta primera etapa els nadons poden respondre positivament davant l’estímul de qualsevol persona, ja que el vincle amb la mare, encara no és del tot madur.
 Fase 2 (dels 2 als 7 mesos)  es van consolidant els vincles amb els seus cuidadors de manera que comencen a desenvolupar una estreta relació que els permet comunicar-se d’una manera molt especial.
 Fase 3 (dels 7 als 24 mesos)  el vincle es fa cada cop més fort sobretot cap als 2 anys. Els vincles es desenvolupen al voltant de dos capacitats cognitives: l’emocional i la del desenvolupament físic. Els infants comencen a distingir situacions i persones desconegudes actuant amb negació. El quant al seu desenvolupament es mostra més independent en locomoció, intel·lectual i verbalment.
MODELS INTERNS D’ACTUACIÓ Models interns d’actuació: conjunt de representacions que el nen construeix sobre la naturalesa, característiques i conductes relacionades amb el seu entorn i sobre si mateixos.
Representacions o esquemes que un individu té sobre si mateix, de l’altre i de la relació que espera entre ells.
Estan relacionats amb la sensibilitat dels pares i la resposta que aquets donen a les necessitats dels nens.
Es comencen a formar en els primers anys de vida i són importants perquè en base aquets es relacionarà amb els altres. El nen actuarà en base a la construcció del seu model intern operatiu. En aquest sentit, es una característica clau en la seva idea de qui són les seves figures d’aferrament, on pot trobar-les i com espera que aquestes li responguin.
Un nen que tingui una mare o pare que estigui disponible, sigui carinyós, tolerant i empàtic, tindrà una major probabilitat de desenvolupar un model operatiu intern segur. I pel contràri si la figura paternal no posseeix aquestes característiques.
CONCEPTE DE RESILIÈNCIA Capacitat que té una persona per a resistir i superar agressions continuades. Està relacionada amb l'autoestima.
Està demostrat que la resiliència d'una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una persona.
Quan un subjecte es comporta de manera resilient, pot recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit.
Igual que altres conceptes psicològics com la flexibilitat o l'estrès, és un mot inspirat en una qualitat física (mecànica) també relacionada amb la resistència dels materials: laresiliència.
3. Conèixer les teories que parlen de trajectòries del desenvolupament (infància, adolescència, adultesa) violents i analitzar les implicacions d’aquets descobriments en relació a la professió.
Perspectiva evolutiva de la conducta antisocial de Patterson  “middle chilhood” (infància segona, en edat escolar)  com els petits problemes conductuals que els nens (rebequeries, plors…), quan es van fent més grans a l’escola es converteix en rebuig, fracàs escolar i ja en la “late chilhood and adolescence” el nen es farà amb males companyies.
Rejection: rebuig Peers: companys Commitment: compromís Deviant: desviat 4. Identificar i descriure les capacitats psicològiques relacionades amb l’empatia que poden incidir amb la violència i la criminalitat (funcions reflexives o mentalització).
La intersubjectivitat es pot associar amb el rebuig als companys i la necessitat de pertànyer a un grup.
Problemes per “no encaixar” - Perquè hi hagi assetjament  es necessiten espectadors. L’assetjador no té cap destresa estudiant, ni en els estudis… (a part d’altres factors com per exemple els problemes a casa) i per tant ha de pertànyer en un grup i vol que se li faci cas, així que es posa amb els altres.
El patiment de la víctima, no es tant pel mal rebut com pel sentiment de soledat i despesi i perquè veu com els altres estan mirant com l’estan humiliant.
L’espectador no dirà res perquè té risc a ser expulsat del grup o que l’assetjador comenci a fer-ho amb mi.
 - Cyberassetjament  és molt recent i encara s’està estudiant. El problema de les noves tecnologies l’espectador pot ser més gran ja que d’entre d’altres queda gravat.
- La violència: la otra cara de la empatía  si tu tens empatia no penjaràs el vídeo per exemple.
L’aprenentatge de les regles de funcionament social  segons el grup d’amics tindré unes normes o d’altres. Si tens un grup d’amigues esportistes i hi vols encaixar et mataràs per ser bona amb l’esport.
Luis Moya Albiol  el tracte violent causa danys infantils i manté una relació amb la violència en l’adultesa.
L’estrès d’estar vivint contínuament un procés de maltractament, fan que no es desenvolupin correctament algunes estructures del cervell. En les persones violentes estan alterades aquestes zones. Aquestes són: - Còrtex prefrontal  control d’impulsos Altres estructures del sistema límbic  amígdala  emocions Molts adults agressius han estat maltractats de petits. De totes maneres no tots els nens maltractats seran agressius de grans.
- Socialització Idees Normes Inculcades durant la infància i la adolescència són vitals pel futur. Som l’espècia més violenta, però també la més empàtica.
Com prevenir i tractar la violència: empatia i violència comparteixen estructures celebrals.
...