TEMA 7 - ART I HISTÒRIA (Mercè Vidal) (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Art i Història
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 06/11/2014
Descargas 8
Subido por

Descripción

TEMA 7 - L’HUMANISME DEL RENAIXEMENT I ELS SEUS REVIVALS. LA MIRADA AL MÓN MEDIEVAL

Vista previa del texto

7.- L’HUMANISME DEL RENAIXEMENT I ELS SEUS REVIVALS. LA MIRADA AL MÓN MEDIEVAL - Començament XV i dura fins finals del següent// XV només a Itàlia, la resta encara gòtic fins anys 90 del XV.
- Sorgiment a Itàlia s’explica per:  Canvis socioeconòmics de la baixa edat mitjana: creixement econòmic espectacular de moltes ciutats italianes gràcies a la indústria i el comerç  sorgeix aristocràcia mercantil poderosa i rica, amb una visió burgesa del món que va desplaçar els valors tradicionals de la vella aristocràcia eclesiàstica i nobiliària.
 Organització política en ciutats-estat: Florència (Mèdici), Milà (Visconti o Sforza)...
 Tradició viva de l’antiguitat clàssica: consciència d’un passat gloriós que es pretén recuperar i fins tot superar.
- A més d’aquests factors específicament italians, a mitjan XV va tenir lloc la invenció de la impremta de caràcters mòbils  difusió fàcil i ràpida dels escrits antics i de les noves teories, cosa que va contribuir a potenciar el clima de debat intel·lectual sobre la cultura i l’art.
Una nova mentalitat i un nou concepte de l’art - Renaixement va comportar un canvi profund de mentalitat que es pot resumir en tres característiques essencials:  Un interès renovat per l’home, que, com en l’antiguitat clàssica, es va convertir en la mesura de totes les coses, cosa que no implicava un rebuig de la religió sinó només una revaloració de la raó humana davant de la visió teocèntrica medieval.
 Un afany de conciliar el pensament antic amb el cristianisme. Els mites pagans i la filosofia antiga podien complementar perfectament al cristianisme. Així, en aquest sentit, es fundà a Florència l’Acadèmia Neoplatònica.
 Secularització de la cultura i el triomf del pensament humanista. L’església perd l’autoritat ideològica vers els filòsofs antics. Igualment, segons l’humanisme renaixentista, l’home ideal seria aquell que es consagrés amb esperit crític i racional a l’observació científica del món i a l’estudi de la filosofia, història, literatura...
- Defensava una concepció de l’art diferent que gravitava al voltant de la recuperació del món antic:  Els admirats models antiguitat clàssica es convertiren en la font d’inspiració principal i, en conseqüència, van ser objecte d’estudi permanent. No obstant això, en cap cas es va pretendre limitar l’art a una mera imitació.
 S’aspirava a la bellesa formal, com en l’antiguitat grecoromana, en contraposició a la tradició medieval.
 El concepte mateix de bellesa coincidia també amb el de l’antiguitat: proporció, harmonia i ordre de totes les parts en el conjunt de l’obra.
- Canvis fonamentals. Ressorgeix pensament racional. Reneix l’antiguitat clàssica i l’Humanisme. Canvis de mentalitat, viatges importants...
- La ciutat centre públic on compartir coneixements (=grecs, àgora), els carrers conviden al passeig i a la conversa. Una ciutat on l’art urbà hi adquireix importància i protagonisme. Bellesa pública.
- M. Àngel: Piazza del Campidoglio, 1546 espai urbà-edificis (palaus). Plaça en forma de trapezi que aconsegueix la impressió òptica + profunditat. Ell defineix com havia de ser una piazza.
Els artistes i els clients - S’hi incorpora la rica burgesia que, amb la seva visió nova, contribuí molt a renovar l’art.
- Veneració del món antic fa tornar el mecenatge: els rics fomenten l’art i la cultura mantenint entre els seus cercles els artistes i intel·lectuals més famosos (destaquen al XV els Mèdici: sobretot Llorenç el Magnífic).
- Artistes lluitaren amb afany per diferenciar-se socialment dels artesans, ja que les arts plàstiques eren considerades com a arts mecàniques per ser executades amb el treball manual (considerat indigne).
- Així, reivindicaren la natura intel·lectual del seu art: abundància de tractats sobre teoria artística, intentant demostrar la necessitat de coneixements matemàtics i científics per poder realitzar l’obra.
- Finalment aconseguiren el seu objectiu: Renaixement marca inici ascens individual de l’artista en la societat.
- Es crea una disjuntiva entre arts majors (paper important de l’intel·lecte, no tant manual: pintura, vessant intel·lectual, música...) i arts menors (baix relleu, treball d’un joier, arts més manuals...).
- Clixé que es mantindrà gairebé fins primer meitat XX, quan s’intentarà d’alguna manera unificar totes les arts (1918 Escola Bauhaus Alemanya).
- Escrits teòrics com Ghiberti, Albert, Da Vinci, Piero della Francesca... L’home de Vitruvi: interpretació de les regles de la proporció, Da Vinci. Vignola: Les regles dels cinc ordres de l’arquitectura.
La ciutat dels Mèdici: Florència - República. Piazza della Signoria. Quadre segons Bernardo Belloto (s. XVIII). Execució de Savonarola (1498), després d’haver intentat implantar una república teocràtica expulsant els Mèdici ajut francesos i rebel·lió popular (1494). Plaça des del XIII pren caràcter de centre urbà.
- David de Miquel Àngel (avui còpia) a l’entrada del Palazzo Vecchio, com a símbol de la República.
- Lonja de la Signoria: s’anirà configurant com un centre més cultural.
- Perseo, Bienvenuto Cellini.
- Rapte de les sabines, Giambologna. En l’època del ‘’gran-ducale’’ es transforma en un museu d’escultures.
- Palazzo Vecchio d’Arnolfo di Cambio 1299, i acabat el 1314.
- Hèrcules i Caco, 1534. Baccio Bandinelli.
- Fontana di Nettuno, 1575, Bartolomeo Ammannati. Aigua important, bé d’ús públic, de la comunitat.
Fonts = prosperitat, luxe, (=roma), convida a la placidesa ambiental.
- Galleria degli Uffizi 1560-1581, Vasari, construir per ordre de Cosme i de Mèdici. Els Mèdici anaven dipositant obres d’art. 1765 es va obrir com a col·lecció al públic.
La mirada al món medieval, els ‘’neos’’ i revivals - Puguin (1812-1852). Arquitecte anglès i dissenyador, líder del moviment ‘’neogòtic’’. Diversos llibres, crítica a l’arquitectura clàssica considerada ‘’pagana’’.
 Repertoris neogòtics – Saint Patrick’s Church, Fermoy 1867 (paviments decorats).
 Palau de Westminster: hall des del sud. 1834 es va incendiar i reconstruït per Puguin i Bury.
 Estació de Saint Pancràs, Londres, projectada, juntament amb l’hotel, per Sir Georges Gilbert Scott, entre 1868-1874 (mateix que cabines telefòniques).
- John Ruskin (1819-1900). Pensador, més literat. Les set llampares de l’arquitectura (1849), valoració de les arquitectures del passat amb una defensa de l’art gòtic. La naturalesa del gòtic (1892)  dona lloc a una corrent, prefarafaelisme, ‘’abans de Rafael’’, abans d’arribar al Renaixement valoren l’anterior, el món gòtic.
- William Morris (1834-1896), impulsor del moviment, dintre del prerafaelisme, de les Arts&Grafts (arts i oficis)  Modern Style, contrari al món de la màquina, defensa de l’artesanisme i arts manuals, defensa de les classes socials oprimides. Rebuig de la màquina. Idea social de l’art.
 Empresa 1860 Morris, Marshall, Faulkner & Company. Intent de reproduir instruments de l’art medieval.
- La bella Iseult, 1858, està al Tate Britain. Sembla una princesa medieval, iconografia món medieval. També es van dedicar a fer vitralls, com gòtic, i tapissos...
- Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc (1814-1879), França (moviment original anglès).
- Viatja per França per conèixer els Monuments, ingressa després al Servei de Monuments Històrics de França.
- Escriu Dictionnaire raisonné de l’architecture française du Xie au XVIe siècle.
- Més endavant professor d’Història de l’art i Estètica a l’École de Beaux-Arts.
- ‘’L’estil és a l’obra d’art el que la sang és al cos humà’’: unitat d’estil.
- Castell de Pierrefonds, França. Reconstrucció mantenint la idea d’unitat d’estil.
- Elies Rogent i Amat (1821-1897): - Inicia els estudis d’arquitectura a Llotja i recorregut per l’arquitectura catalana com Viollet. Acaba els estudis a Madrid.
- Projecte final de carrera convent gòtic.
- Intervenció al Monestir de Sant Cugat, salvació del claustre gòtic de Montserrat (1871-1889): catedràtic i primer Director de l’ETSAB.
- Restaura Ripoll i claustre de Sant Cugat del Vallès.
- Universitat de Barcelona 1863-1889. Intent de donar una imatge cívica.
...